Estrategias para una movilidad sostenible en los desplazamientos en EuropaAlbert Hereu
El proyecto trata sobre movilidad generada por el trabajo, la movilidad
generada en los desplazamientos del domicilio al centro de trabajo, buscando
propuestas para facilitar el acceso de la gente trabajadora a sus lugares de
trabajo, sobre el uso de vehículos menos contaminantes y el uso racional de los vehículos privados, introduciendo también medidas que permitan cuantificar el
coste económico de estos desplazamientos para trabajadores, empresas y la
sociedad en general.
Estrategias para una movilidad sostenible en los desplazamientos en EuropaAlbert Hereu
El proyecto trata sobre movilidad generada por el trabajo, la movilidad
generada en los desplazamientos del domicilio al centro de trabajo, buscando
propuestas para facilitar el acceso de la gente trabajadora a sus lugares de
trabajo, sobre el uso de vehículos menos contaminantes y el uso racional de los vehículos privados, introduciendo también medidas que permitan cuantificar el
coste económico de estos desplazamientos para trabajadores, empresas y la
sociedad en general.
Los procesos educativos en América Latina , con el lema EPT, centrados en la política, sociales y económicas, que a pesar de no lograr los objetivos se está haciendo campañas con las capacitaciones y evaluaciones para la contratación de docentes a nivel nacional.
El papel de las reformas en el siglo XX se ha centrado en la EQUIDAD.
La historia de la educación en México se refiere a los diferentes procesos educativos que se han dado a lo largo de la historia de México, los cuales dependieron de las necesidades de la sociedad, además de las herramientas y avances que se se tenían en cada contexto.
Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creacó del la riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l'exclusió i la violència han augmentat a les societats d'arreu del món.
Los procesos educativos en América Latina , con el lema EPT, centrados en la política, sociales y económicas, que a pesar de no lograr los objetivos se está haciendo campañas con las capacitaciones y evaluaciones para la contratación de docentes a nivel nacional.
El papel de las reformas en el siglo XX se ha centrado en la EQUIDAD.
La historia de la educación en México se refiere a los diferentes procesos educativos que se han dado a lo largo de la historia de México, los cuales dependieron de las necesidades de la sociedad, además de las herramientas y avances que se se tenían en cada contexto.
Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creacó del la riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l'exclusió i la violència han augmentat a les societats d'arreu del món.
Trobada per a generar idees innovadores sobre l’obertura de la ciutat de València amb perspectiva de gènere (ODS 5, 16 i 17).
Les desigualtats com a barreres al Govern Obert.
El gènere com a categoria generadora de coneixement.
La perspectiva de gènere com a oportunitat per a crear idees innovadores i descobrir nous espais de participació.
De la teoria a la pràctica: Aliances i sinèrgies per a posar la vida i el planeta en el centre: què puc aportar? què necessite? intercanvi de coneixements, especialització i experiències.
La Declaració de Drets Humans Emergents és un instrument programàtic de la societat civil internacional adreçat als diferents actors estatals i d’altres fòrums per aconseguir cristal·litzar els drets humans del nou mil·leni. Va se aprovat amb caràcter definitiu en el Fòrum de les Cultures de Monterrey, Mèxic, el novembre de 2007.
No és un intent d’eliminar la Declaració Universal dels Drets Humans creada el 1948, no nega ni desqualifica la seva vigència, tampoc vol ser una alternativa a la resta d’instruments normatius de caràcter nacional o internacional. El que pretén és complementar els drets ja adquirits des d’una nova òptica, el de la ciutadania participativa. Contempla drets plenament nous o actualitzacions dels drets humans clàssics. Sorgeixen de les transformacions que els canvis tecnològics, els moviments demogràfics i la globalització en general han comportat en les societats modernes.
La Declaració incorpora un catàleg de prop de cinquanta drets humans emergents, que tenen la democràcia real com a eix vertebrador, És una relació tant heterogènia com ambiciosa. Entre aquests drets hi trobem el dret a l’aigua potable i al sanejament; dret a una renda bàsica; el dret a una formació continuada i inclusiva; dret a la pau; dret a viure en un entorn de riquesa cultural, de coneixement recíproc i respecte mutu entre persones i grups de diferents orígens, llengües, religions i cultures; dret a la diversitat sexual i el dret a l’elecció dels vincles personals: dret a la participació activa en els afers públics: dret a la ciutat i els drets en la ciutat; dret a la mobilitat universal; dret a ser consultat; dret a la ciència, la tecnologia i el saber; dret a la veritat i a la justícia.
La voluntat dels promotors d’aquest treball realitzat durant anys, no és altra que la d’aconseguir que, en la major mesura possible, aquests drets deixin de ser “emergents” per passar a ser efectivament reconeguts i aplicats en el pla nacional i internacional.
En l’exposició que presentem es pot contemplar una relació de Drets Humans Emergents per al segle XXI, combinats amb les millors fotografies dels últims anys premiades en el Saló Estatal de Fotografia que des de fa 65 anys organitza l’Agrupació Fotogràfica Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs.
Comunicació de Josep Vives i Gràcia, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la Tercera Jornada sobre Documentació Ambiental a Catalunya
4. La Societat de Nacions no
havia estat eficient.
Societat de Nacions.
Societat de Nacions.
Creada el 28 de Juny de 1919
Disolta el 18 d’abril de 1946
11. Carta de les Nacions
Unides
XI – 1945 Conferència preparatòria de la UNESCO
Ellen Wilkinson:
“Eduquem els nostres pobles a fi que les seves
consciències s’orientin cap a la Pau”
18. Constitució de la UNESCO
“Que en el decurs de la història, la incomprensió
mútua dels pobles ha estat motiu de desconfiança i
recel entre les nacions i causa del fet que els seus
desacords hagin degenerat massa sovint en
guerres.”
19. La UNESCO vetllarà
perquè s’eliminin dels
programes escolars els
continguts que poguessin
transmetre actituds i
sentiments hostils
respecte als altres països.
23. La Declaració Universal de
Drets Humans
És un referent ètic i de principis, al qual s’han adherit
gairebé tots els estats.
24. Reconeix el dret:
a la vida,
a la llibertat,
a la seguretat,
a la lliure associació i
a la resistència contra l’opressió, entre d’altres, com
a drets fonamentals i irrenunciables de tota persona
humana.
25. Els drets humans
Són comuns a tothom perquè pertanyen a cada
persona.
Són universals perquè transcendeixen les diferències
culturals.
Són indivisibles perquè no jerarquitzen uns drets
d’altres.
27. Objectiu principal:
Contribuir a la pau i a la seguretat en el món
mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les
comunicacions.
28. Objectius:
El desenvolupament del potencial humà
La promoció dels valors universals:
de llibertat, dignitat i justícia mitjançant una educació a
l’abast de tothom i als progressos de la ciència i la
tecnologia, de la valoració del patrimoni cultural i el
foment de la creativitat, la lliure circulació de la
informació i el desenvolupament de la comunicació.
29. Àmbits
Educació
Ciències exactes i naturals / socials i humanes
Cultura
Comunicació, informació i informàtica
Cultura de la pau
30. Acció normativa
Instruments jurídic per ajudar als Estats a una millor
protecció a la cultura en totes les seves formes
La UNESCO presenta aquestes normes com a
declaracions, recomanacions o convencions.
31. La misió de la UNESCO:
Contribuir a la consolidació de la pau
Erradicació de la pobresa
El desenvolupament sostenible
El diàleg intercultural mitjançant l’educació, les
ciències, la cultura, la comunicació i l’informació.
32.
33. Intercanvi de dades bàsiques i creació
d’infraestructures de comunicació.
Sistema mundial d’alertes contra tsunami.
38. Ajuda a formular polítiques d’educació
Desenvolupa i difon materials educatius
Estableix normes estàndard de reconeixement de
titols
Identifica nous reptes educatius (SIDA)
Dedica especial atenció a l’Àfrica i a les grans ciutats
53. LA UNESCO I LA CIÈNCIA I
LA TECNOLOGIA
Desenvolupa activitats científiques a través de
quatre programes intergovernamental:
54. Programes
Programa sobre l’Home i la Biosfera
Programa Internacional de Correlació Geològica
Programa Hidrològic Internacional
Programa Ciència, Tecnologia i Societat
Comissió Oceanogràfica Intergovernamental
Sistema Mundial d’Observació dels Oceans
55. Programa sobre l’Home i la Biosfera
(MAB)
Fomenta la cooperació internacional en l’{mbit de la
investigació relativa a la conservació, l'ordenació i la
gestió dels ecosistemes terrestres i els seus recursos.
Diversitat biològica
56. Programa Internacional de Correlació
Geològica (PICG)
Amb el suport de 92 països té per objecte els
coneixements de geologia i geofísica com també els
relatius a la distribució de les riqueses minerals i
energètiques.
57. Programa Hidrològic Internacional (PHI)
Es proposa millorar les bases científiques i
tecnològiques de la hidrologia i fomentar una gestió
regional dels recursos hídrics tenint en compte la
protecció del medi ambient.
58. Programa Ciència, Tecnologia i Societat
Té per objectiu contribuir a comprendre millor el
vincle que existeix entre la ciència i la cultura i cobrir
la manca de material didàctic i d’informació per a la
iniciació a la ciència i la tecnologia en medis
extraescolars.
61. CIÈNCIES HUMANES I
SOCIALS
Objectius:
Millorar l’ensenyament i la investigació en aquestes
disciplines
Fomentar la seva aplicació en certes qüestions
prioritàries per a l’Organizatció
62. Les qüestions prioritàries per a
l’Organització són les relatives a:
L’educació
La dona
La joventut
Els drets humans
La democràcia
La pau
63. Funció principal:
La cooperació intel·lectual que propiciï una reflexió
sobre els grans problemes, i l’acció per resoldre’ls.
La UNESCO situa l’ètica i els drets humans al centre
de la seva activitat.
66. UNESCO I LA CULTURA
En totes les seves actuacions la UNESCO crea
condicions propícies per:
Diàleg entre civilitzacions, cultures i pobles
Respecte dels valors humans
68. Projectes:
Els joves, forjadors de futur preveu la creació d’un
centre internacional d’informació i d’intercanvi de
dades sobre la joventut.
A l’{mbit esportiu, la dimensió educativa i cultural
que té l’educació física i l’esport i en la seva capacitat
per preservar i millorar la salut.
Integració dels joves en la societat.
69. La UNESCO i la cultura
Respecte als drets humans.
Respecte als drets dels pobles.
Respecte als principis programàtics de les Nacions
Unides.
70. La protecció del Patrimoni Mundial
Cultural i Natural de la Humanitat
78. La UNESCO s’ocupa de fomentar:
La llibertat de premsa
El pluralisme
La independència
La diversitat dels mitjans de comunicació públics o
privat.
79. Programes:
Programa Internacional per al Desenvolupament de
la Comunicació (PIDC)
Programa General d’Informació (PGI)
Programa Intergovernamental d’Inform{tica (PII)