En los años 50, la publicidad enfatizaba las características nutricionales de los alimentos después de una época de hambruna. La creatividad publicitaria era simple pero efectiva. Una de las teorías más antiguas de la publicidad data de 1895 y se conoce como la regla AIDA, que busca captar la atención, despertar el interés, crear deseo y provocar la acción. Las pin-ups o modelos de revistas se hicieron muy populares, con figuras como Betty Grable que aparecían en los armarios de los sold
En los años 50, la publicidad enfatizaba las características nutricionales de los alimentos después de una época de hambruna. La creatividad publicitaria era simple pero efectiva. Una de las teorías más antiguas de la publicidad data de 1895 y se conoce como la regla AIDA, que busca captar la atención, despertar el interés, crear deseo y provocar la acción. Las pin-ups o modelos de revistas se hicieron muy populares, con figuras como Betty Grable que aparecían en los armarios de los sold
2. Fases en l’elaboració d’un programa
de televisió:
- Producció - Realització
- Postproducció - Emissió
La televisió té
un alt component tecnològic i de
recursos tècnics que defineixen la
seva estructura.
3. A més dels recursos tècnics, la
televisió també es compon de
un
equip humà amb perfils professionals
molt
especialitzats, així com d'espais de
treball molt definits. en
els següents apartats s'aborden amb
dós aspectes.
4. Com a elements bàsics ens
trobem:
• Càmeres per captar les imatges, ja
siguin d'estudi o de
exteriors.
• Sistema de microfonia per captar el so.
• Sistemes d'enregistrament de la imatge i el so.
• Taules
de Edició, on barrejar les diverses fonts de
imatges i sons i compondre
els documents audiovisuals.
• Taules
de Postproducció, on introduir grafismes i
efectes especials tant a la imatge com al so.
5. La producció audiovisual en
televisió és fonamentalment
resultat d'un treball d'equip
meticulosament engranat. La
gravació d'un programa es pot
comparar amb la representació
musical d'una orquestra, on tots els
músics dominen la seva instrument
musical i disposen d'una partitura
prèviament assajada, però que
necessiten al mateix temps del
treball del director d'orquestra
6. En el cas de la televisió, la partitura es
correspondria amb la escaleta o guió bàsic.
Director: dirigeix el programa i controla tots els
equips de treball.
Realitzador: decideix la disposició de les
càmeres, els tipus de pla i la combinació dels
mateixos dins del programa. Es comunica amb
els professionals de l'estudi a través de sistemes
d'intercomunicació (també anomenats
pinganillos).
Regidor: Figura pròpia de gravació en plató. El
regidor serveix d'enllaç entre l'estudi i el
control. El realitzador, encara que pot
comunicar-se directament amb la resta de
l'equip (Càmeres, presentadors, etc.), Sol
traslladar les ordres principalment al regidor
perquè aquest les distribueixi per mitjà de
senyals amb les mans: p. ex. quan s'entra en
directe, quan cal tallar per a publicitat, etc.
7. Operadors de Cambra: controlen les càmeres en
l'estudi i segueixen les ordres del realitzador a través de
la intercomunicació: per si han de fer un seguiment a un
personatge, obrir el pla, moure l'angle, etc.
Tècnics de So: controlen el volum i qualitat del registre
de so de cada micròfon utilitzat en plató.
Editors de vídeo: munten els programes a través de la
barreja de diferents fonts d'imatge i so
(càmeres, arxiu, etc.).
Presentador / s: condueixen el programa des de plató o
en exteriors, segons sigui el format escollit en el
programa).
Equip ENG: equip autònom de gravació
audiovisual, més vinculats amb les sortides a exteriors
per a programes
Informatius. Normalment compost per un operador de
càmera i un reporter, a més d'un ajudant de so.
Altres:
producció, secretaria, maquillatge, perruqueria, il·lumin
ació, etc.
8. La televisió es pot produir tant en espais
interiors com en exteriors. Quan es
realitza en interiors, hi ha dos espais
clàssics en els que es divideix el treball:
d'una banda, tenim l'estudi o plató
i, l'altra, la zona de control de
realització. Tots dos espais es troben
separats físicament, però
intercomunicats entre si a través de
microfonia interna.
Estudis o platós de televisió: espais on se
situa l’acció que és recollida per les
càmeres.
9. Control de realització: espai des d'on es
controla la gravació de l'estudi. Es troba
separat d'aquest i reuneix l'equip de
producció i realització. Des d'aquí el
realitzador va donant les ordres a la resta de
l'equip.
Control de continuïtat: són els encarregats
de que tota la programació vagi entrant en
emissió en la forma i ordre en què ha estat
programada. Van donant pas a cada espai
de l'escaleta i tenen cura que no hi hagi cap
anomalia. Quan aquestes es
produeixen, tallen la programació amb
algun avís i la restableixen en el més breu
espai de temps.
10. El guió és el suport documental d'una producció
audiovisual.
En el guió complet o guió literari s'introdueixen
indicacions de tots els elements que van a
aparèixer en el minutat del programa (quan
s'introdueix un vídeo, quan es passa a
presentació des de plató, quan a una
entrevista, si apareixen cortinetes, talls de
publicitat, etc.) així com els textos que van a ser
llegits des plató pel presentador o presentadors.
aquest tipus de guió ocupa diverses pàgines.
La escaleta en canvi és un tipus de guió més
funcional, on apareixen tots els passos del
minutat però no s'inclouen els textos literals de la
presentació. Sol ocupar un full i actua a manera
de partitura general o guió bàsic per a tot
l'equip.
11. Una frase clàssica referida diu que la
televisió pretén informar, formar i
entretenir. Això és així, però amb un
major predomini de els programes
d'entreteniment i d'informació, ja que
l’educació queda relegada dins de les
graelles de programació actuals a
horaris marginals. Pel que fa als formats
de programes, hi ha certa tendència a
la hibridació sent el format magazine
un dels més representatius. Actua a
manera d'estructura contenidora i pot
albergar tot tipus de continguts:
entrevistes, tertúlies, seccions
d’informació, reportatges, humor, etc.
12. Informatius
• Flash informatiu i avanços informatius
• Telenotícies: programa informatiu per excel· lència, ocupa
la franja més important i encara que són cars de
produir, porten el pes de la credibilitat i imatge d'una
cadena.
• Edicions especials: esdeveniments esportius, polítics
(Eleccions), etc.
• Opinió: tertúlies, debats.
• Reportatges d'actualitat: Entrevistes a personatges
d'interès social, cultural, polític, etc.
• El temps / Esports: seccions clau dins d'un
Telenotícies, fins al punt que es presenten amb certa
autonomia en blocs diferenciats.
Culturals / Divulgatius
• Documental: de cert caràcter informatiu però no
necessàriament enganxat a l'actualitat.
13. • Musicals: programes per divulgar la música.
• Educatius: poden estar associats a un programa de
educació formal i reglada (veure apartat sobre Televisió
Educativa més avall).
• Altres: especialitzats en llibres, art, viatges, etc. Ficció
• Sèries: amb trames específiques per capítol i trames de
llarga durada.
• Mini sèries: sèries de curta durada, com Càmera Cafè en
Telecinco.
• Telenovel·les: trames continuades entre capítols.
• Tv movies: pel· lícules produïdes específicament per
televisió. No s'estrenen en cinema.
• Cinema: pel· lícules que s'emeten a la televisió després
d'un temps d'explotació comercial en els cinemes.
14. Entreteniment
• Magazines: engloba gèneres diversos i serveix
com a format contenidor.
• Gales: amb actuacions musicals, d'humor, etc.
• Concursos: d'atzar, de mèrits, etc.
• Talk-shows: testimonis en plató.
• Reality-shows: gènere molt popular en els últims
anys. L’exemple paradigmàtic "Gran Hermano”.
Hi ha diferents varietats i sol incloure algun tipus
de concurs: de famosos, de convivència, de
mèrits, etc.
Esports
• Programes específics de programació regular.
• Retransmissions de competicions:
futbol, motos, ciclisme, etc.
• Esdeveniments especials: Jocs
Olímpics, Campionats del Món, etc.
15. Farem una comparació entre dues cadenes. En
aquest cas, compararem Antena 3 amb Telecinco.
Antena 3 ofereix més entreteniment mentre que
Telecinco fa més programes de magazine.
Tota l'emissió d'un canal s'entén com un producte
global que està fragmentat en blocs de programes i
publicitat. El programador està encarregat d'ordenar
la ubicació dels programes segons les franges
horàries i els hàbits de consum de l'audiència.
S'entén per horari de màxima audiència el període
del dia en què més gent es reuneix davant de la
televisió. Els programadors reserven per a aquestes
hores els seus programes estrella per tal d'atreure al
major nombre de públics i, amb això, poder cobrar
més cara la publicitat d'aquesta franja horària.
L'horari de màxima audiència varia segons els hàbits
de sopar i somni de cada país. Així en el Regne Unit
per exemple, aquesta franja es situa al voltant de les
20:30 h mentre que a Espanya està sobre les 22:00 h.
16. Competència comunicativa
- Programes preferits:
Otra movida, la que se avecina, los
Simpsons, Ahora Caigo, Atrapa un
millón, Dos hombres i Medio, Águila Roja i
Modern Family.
Perquè m’agraden: perquè són divertides i
molt entretingudes.
- Expressions “telebasura” i “caixa tonta”:
“telebasura” ho he empleat qualque
vegada referint-me als programes tipus
“salvame”; es a dir, programes de cotilleig.
17. Competència comunicativa
- Crec que signifiquen programes
que no tenen ningun contingut
lúdic, com a Salvame Deluxe.
- Criteris de consum responsable:
la televisió encesa tot el dia
arriba a gastar molta
electricitat, es perjudicial per a la
salut estar tot el dia assegut al
sofà i també per a la vista.
18. Competència social i ciudadana
- Jo trobo que si que s’ha de limitar l’ús de
la televisió a casa perquè és millor estar
jugant i a l’aire lliure, quedar amb als
amics o fer qualsevol altra cosa que mirant
la televisió.
19. Competència tecnològica de la
informació i competència digital
- Hi ha poques igualtats entre programes
perquè, per exemple, a horari de
tarda, a IB3 fan pel·lícules de l’oest, i a la
Neox fan programes d’humor.
20. Competència cultural i
artística
- Hi ha poca relació de les
programacions entre cadenes
nacionals i autonòmiques i
s’emeten a llocs completament
distints.
21. Competència autonòmica i iniciativa
personal
- Raons sobre l’ús il·limitat de la televisió:
hi ha canals que sempre fan programes
divertits i interessants i perquè hi ha
alguns que són lúdics.
- Horari: els millors horaris per a veure la
televisió és per la tarda, de 14:00 a
19:00, perquè és quan fan els millors
programes d’entreteniment, que són
divertits i interessants.
22. Per a les dades:
http://tiscar.wikispaces.com/file/view/4.2te
levision.pdf
http://www.antena3.com/
http://www.telecinco.es/
http://ib3noticies.com/
http://www.antena3.com/neox/
http://www.rtve.es/