Noelia Juan Ibáñez  Yara Giménez Mas  Paula González Ruiz  4ºC LA  RENEGÀ
Nosaltres vam fer la rut a nord cap a la torre La Corda. Vam arribar a una zona que estava entre les torres: La Corda i Colomera, una platja de penya-segats baixos. Un lloc amb domini marí i domini marítim (prop de la mar). Sabem que baix del mar hi ha ecosistemes molt diversos i al analitzar les restes que arriven a la superfície podríem conéixer el interior del mar. En aquesta platja-Mediterrani- no hi ha marees . Presentació
Es poden observar 3 zones de domini marí: -Infralitoral: sempre baix del mar. -Mesolitoral: es mulla –viu un liquen (zona fosca de pedres) i per dalt d'aquest liquen tot es supralitoral—. -Supralitoral: des d'on l'aigua salpica fins a la zona marítima. Ací habita el fenoll marí (hinojo) l'espécie més famosa. Zones de domini marí
Fa poc va haver-hi un incendi en la Renegà que va arribar fins a La Torre La Corda. Torre La Corda: Té una porta que està a una alçada de 6-7 metres per a evitar el accés per aixó es tenía que escalar per arribar amb una corda, te unes parets molt grosses. Era una antiga torre de vigia, aquest era un sistema de protecció de pirates on hi havia quatre persones, dos a peu i dos a caball per avisar en cas de atac. Les torres estaven fetes de les roques del voltant, per aixó es probable que hi hagen fóssils, están en una zona de penya-segats alts. Ordre de torres: Torre San Vicent- T.Colomera- T.La Cordà- T.del Rei. Historia
Torre La Corda INCENDI
La platja és el punt de trobada del medis aquàtic i terrestre. Té condicions extremes; elevada temperatura, poques precipitacions, salinitat i molt de vent. Clima
Hi han dos zones: -Una zona és de roca gris (en la torre de la Corda); és una roca caliza que va aparéixer en el triàsic. -Un altra zona te roques fermentades, conglomerades, en el quaternari. Alguna vegada van estar submergides i van emergir a l'exterior. Són pedres que s'erosionen fàcilment. Les arrels del arbres ens demostren l'acció erosiva i la poca terra que hi ha.   Geología
ARREL ROCA CALIZA  ROCA CONGLOMERADA
Per a passar a la platja tens que atravesar un xicotet túnel per on no pasen el cotxes alts i per aixó no hi ha molta activitat humana. Pero tot i aixó hi han deixalles i fins i tot un cotxe cremat, a més, estan construint edificis de vivendes molt properes a la mar. També hi ha les restes d'una antiga vía de tren del principi del segle XX. Benicàssim va començar a tenir fama per la parada de la vía. Efecte antrópic
Tomaques de mar, arques de noé, crancs, lapes, diferents peixos... Fauna
Els éssers vius es van adaptar al medi. Aquestes adaptacions es poden veure millor en les plantes perque no fugeixen. Es pot adaptar al vent amb formes aerodinàmiques o reduint la velocitat del vent (com per exemple fulles xicotetes i amb pelusa).‏ Hi han: pins blancs, llentiscles (oposa resistencia al vent), coscolls (fulles mes dures i amb punxes), liquens (es pot distinguir una franja foca en el mesolitoral) i fenolls marins en el supralitoral i en la infralitoral les algues pavonia. Hi ha per exemple figueres que probablement van ser plantades per l'home. Flora
 
A la platja arriben restes de Pradera de Posedonia, aquestes restes s'anomenen “arribazones”. Es una planta fanerógama. Gràcies a la pradera es por comprobar si el aigua està contaminada, ja que aquesta espécie només habita en zones on no hi ha contaminació (zones netes). Només viuen en el Mediterrani. Quan es desfàn les fulles es formen unes pilotetes amb les que juguem de menuts en les platges. Pradera de Posedonia
 
EL GRUP 1
Fí

LA RENEGÀ

  • 1.
    Noelia Juan Ibáñez Yara Giménez Mas Paula González Ruiz 4ºC LA RENEGÀ
  • 2.
    Nosaltres vam ferla rut a nord cap a la torre La Corda. Vam arribar a una zona que estava entre les torres: La Corda i Colomera, una platja de penya-segats baixos. Un lloc amb domini marí i domini marítim (prop de la mar). Sabem que baix del mar hi ha ecosistemes molt diversos i al analitzar les restes que arriven a la superfície podríem conéixer el interior del mar. En aquesta platja-Mediterrani- no hi ha marees . Presentació
  • 3.
    Es poden observar3 zones de domini marí: -Infralitoral: sempre baix del mar. -Mesolitoral: es mulla –viu un liquen (zona fosca de pedres) i per dalt d'aquest liquen tot es supralitoral—. -Supralitoral: des d'on l'aigua salpica fins a la zona marítima. Ací habita el fenoll marí (hinojo) l'espécie més famosa. Zones de domini marí
  • 4.
    Fa poc vahaver-hi un incendi en la Renegà que va arribar fins a La Torre La Corda. Torre La Corda: Té una porta que està a una alçada de 6-7 metres per a evitar el accés per aixó es tenía que escalar per arribar amb una corda, te unes parets molt grosses. Era una antiga torre de vigia, aquest era un sistema de protecció de pirates on hi havia quatre persones, dos a peu i dos a caball per avisar en cas de atac. Les torres estaven fetes de les roques del voltant, per aixó es probable que hi hagen fóssils, están en una zona de penya-segats alts. Ordre de torres: Torre San Vicent- T.Colomera- T.La Cordà- T.del Rei. Historia
  • 5.
  • 6.
    La platja ésel punt de trobada del medis aquàtic i terrestre. Té condicions extremes; elevada temperatura, poques precipitacions, salinitat i molt de vent. Clima
  • 7.
    Hi han doszones: -Una zona és de roca gris (en la torre de la Corda); és una roca caliza que va aparéixer en el triàsic. -Un altra zona te roques fermentades, conglomerades, en el quaternari. Alguna vegada van estar submergides i van emergir a l'exterior. Són pedres que s'erosionen fàcilment. Les arrels del arbres ens demostren l'acció erosiva i la poca terra que hi ha. Geología
  • 8.
    ARREL ROCA CALIZA ROCA CONGLOMERADA
  • 9.
    Per a passara la platja tens que atravesar un xicotet túnel per on no pasen el cotxes alts i per aixó no hi ha molta activitat humana. Pero tot i aixó hi han deixalles i fins i tot un cotxe cremat, a més, estan construint edificis de vivendes molt properes a la mar. També hi ha les restes d'una antiga vía de tren del principi del segle XX. Benicàssim va començar a tenir fama per la parada de la vía. Efecte antrópic
  • 10.
    Tomaques de mar,arques de noé, crancs, lapes, diferents peixos... Fauna
  • 11.
    Els éssers viuses van adaptar al medi. Aquestes adaptacions es poden veure millor en les plantes perque no fugeixen. Es pot adaptar al vent amb formes aerodinàmiques o reduint la velocitat del vent (com per exemple fulles xicotetes i amb pelusa).‏ Hi han: pins blancs, llentiscles (oposa resistencia al vent), coscolls (fulles mes dures i amb punxes), liquens (es pot distinguir una franja foca en el mesolitoral) i fenolls marins en el supralitoral i en la infralitoral les algues pavonia. Hi ha per exemple figueres que probablement van ser plantades per l'home. Flora
  • 12.
  • 13.
    A la platjaarriben restes de Pradera de Posedonia, aquestes restes s'anomenen “arribazones”. Es una planta fanerógama. Gràcies a la pradera es por comprobar si el aigua està contaminada, ja que aquesta espécie només habita en zones on no hi ha contaminació (zones netes). Només viuen en el Mediterrani. Quan es desfàn les fulles es formen unes pilotetes amb les que juguem de menuts en les platges. Pradera de Posedonia
  • 14.
  • 15.
  • 16.