Laura García Herrando
MORFOLOGIA





Mesura uns 25 cm d'alçada i 50 cm des del
cap fins al principi de la cua, que mesura mes
o menys 30cm. Un exemplar adult pesa al
voltant d'1,5 kg.
El seu cap és petit, te un musell agut, un cos
prim, potes curtes encara que més llargues
que altres mustèlids i el seu pelatge es espès i
suau de color marró fosc en gairebé tot el
cos, excepte a la gola i el ventre, que són
d'un color crema groguenc. té un total de 38
dents

PETJADA D’UNA MARTA
MORTALITAT



En captivitat viuen fins a 18 anys, mentre que
en la seva vida silvestre amb prou feines
supera els quatre anys. Arriben a la maduresa
sexual als dos anys. Les seves cries solen
néixer al març o abril, després d'un període
de gestació del voltant d'un mes. El seu pes
en néixer és d'aproximadament 30 g.

En el seu cau de part, la femella cria
sola. Fins al mes i mig, les cries
s'alimenten exclusivament de llet
materna. De creixement ràpid, des
de la sisena setmana comencen a
moure per l'entrada del refugi, però
sense allunyar-se encara.
ECOLOGIA
 Viu

en ambients forestals, preferentment
boscos de coníferes de muntanya, però
també boscos caducifolis. Tolera la
presència humana, sempre que no
modifiqui gaire el seu hàbitat. Viu en el
més profund del bosc, apartats del medi
humà, pot recórrer tot el seu territori en
una sola nit. També pot adaptar-se a la
vida des del nivell del mar, fins als 1.700 m.
ALIMENTACIÓ
 S'alimenten:
o
o
o
o
o
o

Petits mamífers
Petites aus
Insectes
Granotes.
Alguns fruits
Ous d'ocells.
REPRODUCCIÓ


La marta entra en zel entre els mesos de juny i
agost, aquest període dura aproximadament
15 dies. En aquest lapse de temps s'observa
més moviment dins dels territoris, diversos
mascles s'ajunten per disputar-se a la femella.
El mascle vencedor, juga i lluita amb la
femella, i després de la fecundació,
l'abandona.
La
femella
fecunda
els
espermatozoides fins al mes de gener i el seu
període de gestació dura 9 setmanes. Pot
tenir fins a 7 cries, però normalment neixen
entre 2 i 4, les quals neixen entre març i maig.
AMENACES
 Les

seves principals amenaces són la
caça no sostenible, l'enverinament
accidental i la pèrdua i fragmentació dels
seus hàbitats forestals. A més, és una
espècie encara perseguida per la seva
pell en alguns països, tot i estar-hi, en
teoria, protegida.
MOBILITAT


Semí arborícola, es desplaça perfectament
tant per terra com per les capçades dels
arbres, grimpant amb agilitat, saltant de l'un
a l'altre i baixant pels troncs de cap per avall.
Els seus caus solen ser forats d'arbres o nius
d'esquirols o d'ocells grans, si bé també es pot
retirar a dormir entre unes roques. És
bàsicament crepuscular i nocturna, però a
l'estiu i al principi de la tardor, també se la pot
veure activa durant el dia.
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA


Es distribueix per gairebé tot el continent europeu
des d'Escandinàvia fins a algunes illes del
Mediterrani i fins a l'Àsia menor així com fins al
nord de les illes britàniques. Troba el límit
meridional de la seva àrea de distribució a la
península ibèrica, on únicament apareix en una
franja que va des del nord de Portugal fins al nord
de la província de Lleida.
VÍDEO

La marta, Laura Garcia

  • 1.
  • 2.
    MORFOLOGIA   Mesura uns 25cm d'alçada i 50 cm des del cap fins al principi de la cua, que mesura mes o menys 30cm. Un exemplar adult pesa al voltant d'1,5 kg. El seu cap és petit, te un musell agut, un cos prim, potes curtes encara que més llargues que altres mustèlids i el seu pelatge es espès i suau de color marró fosc en gairebé tot el cos, excepte a la gola i el ventre, que són d'un color crema groguenc. té un total de 38 dents PETJADA D’UNA MARTA
  • 3.
    MORTALITAT  En captivitat viuenfins a 18 anys, mentre que en la seva vida silvestre amb prou feines supera els quatre anys. Arriben a la maduresa sexual als dos anys. Les seves cries solen néixer al març o abril, després d'un període de gestació del voltant d'un mes. El seu pes en néixer és d'aproximadament 30 g. En el seu cau de part, la femella cria sola. Fins al mes i mig, les cries s'alimenten exclusivament de llet materna. De creixement ràpid, des de la sisena setmana comencen a moure per l'entrada del refugi, però sense allunyar-se encara.
  • 4.
    ECOLOGIA  Viu en ambientsforestals, preferentment boscos de coníferes de muntanya, però també boscos caducifolis. Tolera la presència humana, sempre que no modifiqui gaire el seu hàbitat. Viu en el més profund del bosc, apartats del medi humà, pot recórrer tot el seu territori en una sola nit. També pot adaptar-se a la vida des del nivell del mar, fins als 1.700 m.
  • 5.
    ALIMENTACIÓ  S'alimenten: o o o o o o Petits mamífers Petitesaus Insectes Granotes. Alguns fruits Ous d'ocells.
  • 6.
    REPRODUCCIÓ  La marta entraen zel entre els mesos de juny i agost, aquest període dura aproximadament 15 dies. En aquest lapse de temps s'observa més moviment dins dels territoris, diversos mascles s'ajunten per disputar-se a la femella. El mascle vencedor, juga i lluita amb la femella, i després de la fecundació, l'abandona. La femella fecunda els espermatozoides fins al mes de gener i el seu període de gestació dura 9 setmanes. Pot tenir fins a 7 cries, però normalment neixen entre 2 i 4, les quals neixen entre març i maig.
  • 7.
    AMENACES  Les seves principalsamenaces són la caça no sostenible, l'enverinament accidental i la pèrdua i fragmentació dels seus hàbitats forestals. A més, és una espècie encara perseguida per la seva pell en alguns països, tot i estar-hi, en teoria, protegida.
  • 8.
    MOBILITAT  Semí arborícola, esdesplaça perfectament tant per terra com per les capçades dels arbres, grimpant amb agilitat, saltant de l'un a l'altre i baixant pels troncs de cap per avall. Els seus caus solen ser forats d'arbres o nius d'esquirols o d'ocells grans, si bé també es pot retirar a dormir entre unes roques. És bàsicament crepuscular i nocturna, però a l'estiu i al principi de la tardor, també se la pot veure activa durant el dia.
  • 9.
    DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA  Es distribueixper gairebé tot el continent europeu des d'Escandinàvia fins a algunes illes del Mediterrani i fins a l'Àsia menor així com fins al nord de les illes britàniques. Troba el límit meridional de la seva àrea de distribució a la península ibèrica, on únicament apareix en una franja que va des del nord de Portugal fins al nord de la província de Lleida.
  • 10.