l hay co CIF xo BCR CT XXL vaya car Hi invertí off j gay i cu uhhh fe GG j Jerry IV cu un hay Uber hay JB Fer j

Edita
Associació Cultural Falla la Vila
Coordinació general
Albert Llueca i Belén Martínez
Equip de redacció del 50 aniversari
Neus Graullera, Toni Andrés, Sergi Lluesma,
Albert Llueca i Aitor Muñoz.
Portada
Jordi Sanhermelando.
Maquetació
Yogur de Fresa
Fotografíes
David Gimeno, Neus Graullera
Dipòsit legal
V-216-2015
Justificació de tirada
400 exemplars
L’Associació Cultural Falla La Vila no es fa
responsable de les opinions expressades pels
col·laboradors.
El llibre ha participat en la convocatòria dels
premis de la Generalitat per a la promoció de
l’ús del valencià de l’any 2024.
Aquest llibret participa en els Premis de les
Lletres Falleres de l’any 2024.
www.lletresfalleres.info
Aquest llibret ha estat revisat pel Gabinet
de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de
Sagunt.

A totes aquelles persones que han sentit
La Vila part de la seua família.

UNIDES UNITS
ÍNDEX
Salutació
presidència infantil 2024
Executiva Infantil
Fallera Major Infantil
Programa de festes
Crítica
monument infantil
Salutació de Darío Moreno,
Alcalde de Sagunt
Fallera Major
Diari Faller
Salutació
presidència 2024
Crítica
monument gran
Executiva Major
PG—010
PG—024
PG—016
PG—032
PG—028
PG—008
PG—020
PG—033
PG—012
PG—030
PG—026

50 anys cremant Sagunt
FALLA FLAMA
50 anys cremant Sagunt
Junta Fallera
Proclamació
Crítica local
L'apuntà
Casal
Representants
Pròleg Regidora de Festes
Socis Fundadors
Compromís cultural
Llibret
Escut
Barri
El Jubileu
PG—048
PG—062
PG—074
PG—078
PG—058
PG—070
PG—066
PG—046
PG—060
PG—072
PG—076
PG—056
PG—068
PG—064
Cavalcada
Presentació
Playbacks
PG—082
PG—080
PG—084

Xocolata i bunyols
Mare fallera
Cercavila
Cremà
... de les falles abans de 1974
Mascletà
…d’un emplaçament
Xicalla
Campanar
...de les falles després de 1974
Albaes
Sant Josep
…d’un monument
Ofrena
…d’una falla
PG—092
PG—088
PG—100
PG—104
PG—126
PG—096
PG—112
PG—090
PG—102
PG—130
PG—086
PG—098
PG—120
PG—094
PG—108
Falla
Llibret Infantil—136
Col·laboradors—137

[8]
La clau perquè qualsevol projecte pros-
pere és la unitat i, enguany, moment
en què la Falla La Vila compleix el seu 50
aniversari, ha escollit amb molt d’encert el
lema “UNIDES”. Crec que és un moment molt
oportú per a posar en valor que, només amb
la força de totes i tots, és possible avançar
i superar tots els obstacles. Em consta que
esta és la filosofia de les falleres i els fallers
de La Vila, que, al llarg d’estos anys, han
posat tot el seu esforç en mantindre viva
la nostra ciutat, aportar en positiu quant
a aquells aspectes que podem millorar, pre-
servar la nostra cultura i tradició i, per últim
però no menys important, donar lloc a una
autèntica família al voltant de les Falles.
La festa és un element molt potent per a
unir-nos com a poble. Compartim moments
feliços amb les nostres veïnes i veïns i cele-
brem l’orgull de ser com som entre pasdo-
bles, masclets i flames. Però, més enllà d’allò
evident, les Falles ens apropen a la realitat
de la resta de persones. Al voltant de la
taula del Casal, colze a colze en la mascletà,
o en qualsevol de les activitats culturals,
esportives i d’oci que organitzen les comis-
sions falleres, trobem espais d’interacció,
on parlar, escoltar-nos i entendre’ns. Les
Falles són origen d’un diàleg col·lectiu molt
enriquidor. Com a individus i com a societat.
Per això, m’agradaria agrair a la Falla
La Vila la seua tasca, especialment per
impulsar espais de debat, com este lli-
bret, i fomentar l’esperit crític. I és que
darrere del lema “UNIDES”, més enllà d’un
homenatge al que suposa esta falla,
SALUTACIÓ ALCALDE DE L'EXCEL·LENTÍSSIM
AJUNTAMENT DE SAGUNT
↓
DARÍO
MORENO LERGA
F
a
l
l
e
s
2
0
2
4

[9]
A.C. FALLA LA VILA LEMA: UNIDES UNITS
50 ANYS
hi ha també una reivindicació evident: jun-
tes i juntes hem de lluitar per la igualtat
de totes les persones, pel seu benestar.
De fet, amb voluntat d’afavorir la igual-
tat, des de l’any passat, La Vila organitza
el Premi Diana, un reconeixement que vol
visibilitzar la feina d’aquelles persones o
entitats per tal de combatre les desigual-
tats i posar fi a les asimetries de gènere.
Enguany, el premi ha anat a parar a Sakira
Ventura, veïna de la nostra ciutat, música,
flautista i una persona que ha fet una apor-
tació fonamental a la visibilitat del treball
de les compositores. Ventura és la respon-
sable darrere del mapa interactiu Creadores
d’Història de la Música, un espai en línia on
podreu trobar la biografia de dones que han
tingut un pes important dins del món de
la música i que, fins ara, han estat total-
ment invisibilitzades. L’enhorabona, Saki-
ra, per un premi més que merescut i per la
teua tasca en favor d’un coneixement de la
història de la música més just i igualitari.
Per últim, voldria tindre també unes pa-
raules per a la comissió i l’executiva i, espe-
cialment, un agraïment per a les Falleres Ma-
jors i els Presidents. Perquè sense el vostre
paper la festa ni se sosté ni evoluciona. Grà-
cies per apostar per unes falles que avancen
en igualtat, sense deixar la tradició enrere.
Visca la Falla La Vila i visquen les Falles!

[10]
Hola a tots,
Soc Dídac, el president infantil de la
Falla la Vila del 2024.
Estic molt content que la falla m'haja
donat l'oportunitat de ser el seu represen-
tant enguany.
Soc faller des que vaig nàixer, i he vist
a molts amics ser president infantil. En
veure'ls, volia anar amb ells al mig de les
cercaviles i això em va donar ganes de ser
jo president també algun dia com ells.
Els meus pares han sigut representants
de la falla en diverses ocasions, i ells sempre
m'han animat que un dia jo poguera complir
aquest somni igual que ells ho van fer un dia.
Estic segur que la meua germana xico-
teta també serà representant un any
perquè també té molta il·lusió per ser-ho.
Espere que enguany els meus amics m'acom-
panyen a les cercaviles igual que jo vaig fer amb
ells, i que continuem jugant a futbol al casal i
passant-ho tan bé com fem ara mateix.
M'agradaria que foren unes falles genials
per a tots els xiquets de la Vila, especialment
enguany sent el 50 aniversari de la Falla.
Us desitge bones falles a tots i que
visca la Falla la Vila.
RepresentantsSALUTACIÓ
PRESIDÈNCIA INFANTIL 2024
↓
DÍDAC
GARCÍA I CIVERA

[11]
50 ANYS

[12]
“Com cada any les festes josefines
s’asomen a la nostra ciutat. Un temps
en el qual la música de les xarangues sona
per tots els carrers, l’olor de pólvora es
nota a cada racó i sobretot és l’època en
la qual tots els fallers i falleres trauen a la
vista de tot el món, el treball de tot un any
d’esforç, la part més vistosa, els monu-
ments, que amb tant d’esforç any rere any
intentem que agraden als nostres veïns.”
Amb aquestes paraules començava el meu
saluda l’any 2018 i firme el mateix comen-
çament, perquè les falles com l’au Fènix, és
una festa que es regenera cada 19 de març
i torna a nàixer amb força, corregint errors
de versions antigues com si es tractara
d’una versió d’un programa electrònic. Cada
20 de març tot el cansament acumulat per
la intensitat de la setmana fallera no tira
enrere els fallers, sinó que els impulsa amb
força cap un any nou ple de noves aventures.
50 anys porta la nostra volguda Falla la
Vila passant per aquest renaixement anual,
50 anys tractant de millorar any rere any
i aprendre dels errors que tenim, que se-
gur que són molts. 50 anys mostrant a la
nostra Plaça Major l’esforç de tot un any,
en definitiva, 50 anys cremant Sagunt.
SALUTACIÓ
PRESIDÈNCIA 2024
JOSÉ
GARCÍA I MARTÍNEZ
Representants
↓

[13]
50 ANYS
Enguany hem fet la vista enrere, i hem
comprovat el que intuíem: qui ha sigut Viler,
ho és per sempre, i les mostres d’afecte que
hem rebut per part de tots aquells que ja no
hi són a l’associació són innumerables. És un
orgull i una responsabilitat seguir represen-
tant a tota aquesta gent, i intentar con-
tinuar amb els valors que ells saben que re-
presentem; perquè quan desfiles pel carrer u
organitzes qualsevol acte, sabem el que s’es-
pera de nosaltres, el que s’espera de la Vila.
Espere que un any més els veïns de Sa-
gunt ens acompanyen a la nostra setmana
gran i que participen i gaudisquen com tots
volem, com han fet tots aquests anys.
Aprofitant aquest espai voldria agrair
a tots els que fan possible que la fa-
lla continue endavant any rere any.
Gràcies a la comissió, per ser respectuo-
sa, col·laborativa, participativa i fer les coses
fàcils dia a dia perquè tot vaja endavant.
Gràcies als membres de l’executiva,
cadascú en la seua tasca i organitzant
com cal per a repartir la feina.
I gràcies als meus vicepresidents, els
quals no dubtaren un moment quan els
vaig dir el que necessitava d’ells estant
al meu costat i mostrant la seua valia.

[14]
Representants
Moltes gràcies a tots per estar
al nostre costat.
Finalment i si m’ho permitiu, voldria
dirigir-me breument als altres tres repre-
sentants que m’acompanyen enguany en
aquesta aventura.
Aitana i Dídac, espere que aquesta
experiència us valga per aprendre un
poc més la falla en el seu conjunt i tot
el que implica ser faller, però sobretot
espere que estigueu gaudint moltíssim
de tots els actes d’aquest llarg any i de
les amistats que els dos esteu fent.
Gràcies per fer fàcil portar-vos
de la mà a tots els llocs.
Cristina: tenia un braç ocupat amb la
teua germana, ara ja tinc els dos amb les
meues gemes. No puc estar més orgullós
de portar a la dona fallera que porte al
costat enguany, gràcies pel pas endavant
que vas donar per no deixar-me soles, sé
ben bé que el camí ha valgut la pena.
El 19 de març arribarà, la falla es
cremarà, el casal tancarà i la música
deixarà de sonar, però el 20 tornarem a
arrancar; té igual la gent, té igual el lloc,
la Vila renaixerà i continuarà.

[15]
50 ANYS

[16]
Vicent: Com diu la cançó del mestre Serrano
“El fallero” del 1928:
Despertant els nostres cors,
Aitana riu.
Per la senda de les flors
ja ve l’estiu.
Creua el carrer la xicalla
replegant els trastos pa la falla;
i manté la tradició d’esta cançó...
Maria: A l’any 2013 vares nàixer Aitana i...
Hui compleixes el teu somni tan desit-
jat, però saps que també compleixes el
meu i el d’altres personetes que tenim al
cor, que estan hui ací i que han fet tot el
possible per a que el pogueres complir.
Ja fa uns anys que apareguérem
per aquesta falla, que com bé saps,
no es un a falla, és una família, la nos-
tra família vilera! I des de ben promp-
te començares a demanar un desig: Vull
ser Fallera Major Infantil de la Vila.
FALLERA MAJOR
INFANTIL 2024
AITANA
PEDRO I SANCHIS
Representants
↓

[17]
50 ANYS
Vicent:
Hi ha una estoreta velleta
per a la falla de Sant Josep,
del tio Pep...?
I van ajuntant lo que els veïns els van donant
per a buidar el porxat.
per a la falla de Sant Josep?
Maria: Ja portes anys anant a tots els actes
amb la falla, acompanyant a les falleres majors
infantil Mireia i Leire i amb les teues amigues
(Júlia, Paula, Aitana, Emma...i tantes més..),
per a demostrar-nos que estaves preparada
per a aguantar tots els actes que et vingue-
ren per davant. Sempre a prop de la xaranga,
ballant i cantant, gaudint cada moment.
Qui et coneix un poquet saps que des-
prens alegria i que la vergonya no te la posa-
ren. Cuides de les teues amigues com ningú i
per això eres tan estimada. I com no, aquest
any has fet amics i amigues que tindràs
per a sempre, d’això no en tenim dubtes.
Vicent:
I amb una estella del muntó
se du el compàs de esta cançó.
En les cares de la gent
tot es content.
Maria: Ton pare i jo sabem bé que vestir-te
de valenciana per a tu té un súper poder,
mai t’hem sentit queixar-te d’un gan-
xo o un tacó. És vestir-te de valenciana i
transformar-se el teu caràcter, que no te’l
posarem algun dia per a anar a l’escola?
També sabem que no tens sostre,
que tot allò que et proposes amb esforç
ho aconsegueixes. Segueix així, sense
por per la vida, complint aquest i mils
somnis més que et queden per complir.
Vicent:
Xiqueta meua
que del carrer eres l’ama
per culpa teua
tinc el cor encés en flama.

[18]
Maria: No podem estar ací i no agrair a
Pepe, Dídac i Cris (i a Yol) tots els mo-
ments que t’estan (ens estan) acompa-
nyant i de tu estan cuidant com una més
de sa casa. Gràcies infinites família!
Dídac i tu, feu un equip genial, i hem
gaudit tots els que vos estimem ve-
ient-vos jugar, xarrar i comentar tot
allò que passa. Gràcies Dídac!
Portes dies i dies recordant quants
dies faltaven per a hui, doncs ja ha arri-
bat. T’has imaginat mil vegades baixant
per eixes escales, fins i tot l’any passat
ploraves ací asseguda sense saber si el
teu somni alguna vegada es compliria.
I parlant de desitjos, esperem que
un altre dels teus desitjos siga complit
i que aquest any, no ploga a falles!
Vicent:
No te separes
del caliu del meu voler,
reineta fallera,
que si tu em deixes
un ninot tindré que ser,
per a la falla de Sant Josep?,
per a la falla del teu carrer.
Guillem: És un honor per a nosaltres dir
davant de tots i totes que hui Aitana, de la
falla La Vila, és la seua Fallera Major Infantil.
Representants

[19]
50 ANYS

[20]
No sé per on començar,
Saps que de normal no em costa versar,
Però enguany em va a costar
un poc més del que havia pensat.
Els sentiments he de controlar
I deixar lliure el meu cap.
L’amor per la família et va dur de nou al regnat
No tenies pensat tornar, però una tia tot ho fa.
De nou la banda al pit lluiràs i orgullosa de
[l’infantil estaràs.
En aquest any tan especial.
FALLERA
MAJOR 2024
CRISTINA
VILLALTA I CIVERA
Representants
↓

[21]
50 ANYS
Gran somriure sempre portes al semblant,
L’alegria és la teva forma de pensar
I l’energia que no se t’acaba mai.
Dona que admire amb devoció,
Avui, he d’exaltar a la persona més important
Avui, tornes a regnar la falla a la qual fa vint
[anys vas arribar
Avui, tornes a ser la màxima representant
[de la teva volguda família vilera.
Obri els ulls i gaudeix cada instant
No deixes de somiar
Perquè a la fi els somnis són felicitat.
Sentiment encontrats, però saps que ella
[està al teu costat.
Sols he d’exaltar…
Dona engalanada lluirà emocionada
La banda de màxima sobirana.

[22]
Anirà ben acompanyada
I per la seva comissió serà escoltada,
Durant les cercaviles de Sagunt, el Port, Gilet
[i Faura.
A la volguda plaça gaudirà
del nostre volgut monument,
que fins al vint de març lluirem,
i amb la flama destruirem
per ressorgir un any més.
Les paraules ja s’acaben,
però açò sols acaba de començar
perquè Cristina avui comença el teu regnat.
Sols em resta cridar que Cristina Villalta i
[Civera
és de la Vila la màxima representant.
Representants

[23]
50 ANYS

[24]
Vice-presidència
Graullera Galarza, Carles
Gandia Mora, Carles
Secretaria
Soro Teruel, Aritz
Tresoreria
Guillem Nuñez, Ximo
Comptadoria
Munera Pradillo, Toni
Delegacions
Munera Pradillo, Zoe
Muñoz Sobrino, Leire
E
x
e
c
u
t
i
v
e
sFALLA
LA VILA
↓
EXECUTIVA
INFANTIL 2024
PRESIDÈNCIA
GARCIA CIVERA, DÍDAC

[25]
50 ANYS
Ribera Asensio, José / Carretero Balaguer, Manel / Graullera Galarza, Mireia / Vilata Hervás,
Carla / Llorens Bosch, Mara / Sánchez Bono, Rodrigo / Palanca Meri, Martin / Villalta Marín,
Ferran / Garcia Civera, Júlia / Gandia Amoraga, Emma / Gimeno Gimenez, Maria / Pedro
Sanchis, Guillem / Pedro Sanchis, Aitana / Alcocer Gonzalez, Aitana / Alcocer Gonzalez, Emma
Ferrer Esteller, Gal·la / Ferrer Esteller, Manel / Muñoz Sobrino, Mateu / Aleixandre Muñoz, Carla
Aleixandre Muñoz, Lucia / Villar Martinez, Júlia / Villar Martinez, Paula / Yeste Cabo, Vera / Yeste
Cabo, Paula / Cuenca Gonzalez, Andreu / Cuenca Gonzalez, Carmen / Pascual Lopez, Edurne
Pascual Lopez, Marina / Aleixandre Talamantes, Fran / Solsona Antón, Paula / Sanhermelando
Graullera, Júlia / Puig Palacios, Manel / Lirola Blasco, Jorge / Perez Ferrer, Lucas / Pérez Ferrer,
Saul / Llueca Perez, Mireia / Llueca Perez, Aitana / Moreno Lara, Martina / Puig Palacios, Nico
Sanhermelando Graullera, Martí / Graullera Zablocki, Guillem / Benajas Portales, Paula / Benajas
Portales, Jaume / Navarro Casanova, Pablo / Ferrer García, Xavi / Remolí Rodrigo, Gemma
Porrero Sánchez, Gala / Porrero Sánchez, Dafne / Gómez Mascarós, Daniella / Martinez Alvarez,
Marco / Piqueras Monzó, Alexis / Sancho Gil, Manel / Sancho Gil, Neus / Velazquez Pradas, Raquel
Peña Alandí, Ingrid / Rodriguez Gomez, Gala / Peris Gaspar, Blanca Ribera Asensio, Jaime / Roca
Bono, Triana / Lirola Blasco, Juan
VOCALS

[26]
Vice-presidència
Villalta Civera, Diego M.
Muñoz Oliver, Aitor
Carretero Lluch, Rafael
Amoraga Altes, Soraya
Secretaria
Marin Leon, Rebeca
Graullera Agustí, Xavier
Tresoreria
Anton Gomez, Natalia
Comptadoria
Villlalta Civera, Angela
Arnau Navarro, Laia
Del. Festejos
Mora Andres, Estela
Del. Loteries
Nuñez Martínez, Inés
Del. Infantils
Sanchis Bertomeu, Maria
Del. Activitats diverses
Ariño Civera, Andrea
Delegacions
Asensio Rodrigo, Natalia
Balaguer Garcia, Eva Maria
Solsona Guillem, Albert
Ferrer Higueras, Africa
Bibli. Arxivera
Graullera Agustí, Neus
E
x
e
c
u
t
i
v
e
sFALLA
LA VILA
↓
EXECUTIVA
MAJOR 2024
PRESIDÈNCIA
GARCIA MARTINEZ, JOSE

[27]
50 ANYS
Villalta Civera, Cristina / Guillem Fabregat, Manuel / Civera Monserrat, Yolanda / Vilata
Martinez, Jose / Holgado Ortiza, Patricia / Palacios Jerez, Cristina / Esteller Agustí, Noemi
Moreno Castellano, Sergio / Ortiza Martinez, Jaime / Bono Pozuelo, Itziar / Blasco Arnandis,
Jorge / Aleixandre Talamantes, Irene / Lopez Ferruses, Mª Del Mar / Lopez Martinez, Carmen
/ Sobrino Andres, Sandra / Gandia Lledo, Adrian / Guillem Campo, Jorge / Gandia Escrihuela,
Rubén / Yeste Casanova, Jose Luis / Cabo Marzo, Silvia / Civera Monserrat, Andres / Huguet
Martinez, Adriana / Huguet Martinez, Lucía / Rubio Garcia, Guillem / Lara Cardo, Maria
Atico Piera, Maria Luisa / Monzó Martinez, Ana Maria / Palacios Jerez, Ana / Cuenca Ibañez,
Inmaculada / Iborra Pastor, Beatriz / Teruel Torres, Patricia Begoña / Soro Forment, Ivan
/ Puig Viñals, Manuel / Ribera Fernadez, Jose Eduardo / Lopez Elena, Oscar / Pedro Oliva,
Vicente / Alcocer Segura, Francisco Javier / Villar Ariño, Francisco Javier / Martinez Alonso,
Mª Luz / Perez Begines, Francisco / Llueca Juesas, Albert / Talamantes Gil, Isabel / Aleixandre
Lluesma, Francisco / Pradillo Quintanar, Cristina / Munera Gimeno, Antonio / Perez Martinez,
Mª Carmen / Guillem Nuñez, Carmen / Gomez Tent, Manuela / Roca Sarió, Alfonso / Gabaldón
Sánchez, Mariví / Pobo Plumed, Jorge / Lirola Fuentes, Maria / Sanchez Aguilar, Miguel Ángel
Marin León, Mª José / Ballester Ferrer, Carmen / Iborra Cuenca, Marina / Llorens Monzonis,
Miguel / Bosch Soriano, Lorena / Palanca Torijas, Héctor / Meri Escig, Atalia / Gimenez
Mora, Eva / Gomez Balaguer, Naiara / Martinez Alonso, Belen / Galarza Gumbau, Mariam
Sanhermelando Navarré, Jordi / Gonzalez Cadalas, Patricia / Muñoz Sempere, Laura / Roig
Ramón, Abel / De Zubiaga Izquierdo, Edurne / Bosch Adrian, Gloria Capella González, Jesús
Gimeno Ferrerandis, David / Bonaque Menadas, Virginia / Gandia Escrihuela, Fernando
Hervás Zapata, Elena / Navarro Ros, Pablo / Casanova Torres, Mª José / Benajas
Orts, Álvaro / Portales Yuste, Patricia / Soriano Mérida, Belén / Sánchez Izquierdo,
Rosa María / Porrero Benito, Adrián / Jerez Caraña, María / Gomez Martinez, Carlos
Ludovico / Mascarós Gutierrez, Mª Carmen / Martinez Conejero, Israel / Alvarez Melero,
Alejandra / Martinez Alvarez, Lucía / Palomar Aroca, Laura / Alandí Robledo, Lidia
Torres García, Mª José / Casanova Talamantes, Raul / Monzó Herrera, Ana / Piqueras
Alandí, Ángel / Gil Genoves, Carmen / Sancho Sanchez, Jose Manuel / Alonso Ruiz,
Ivone / Payá Millá, Vicente / Quevedo Martínez, Carles / Gomis Fernandez, Rafa
VOCALS

[28]
C
r
í
t
i
q
u
e
sFALLA
LA VILA
MONUMENT
INFANTIL
↓
La falla és
un joc de
xiquetes, on s’aprèn
a riure,
a plorar, a
somiar, a estimar.
La falla és
un joc de
xiquets, on es
guanya i es
perd, cau
i s'alça.
La falla és
un joc de
xiquetes, on es
viu cada dia
com una aventura
sense fi.
La falla és
un joc de
xiquets, on es
juga amb els
majors, que són
companys i guies.
La falla és
un joc de
xiquetes, on es
respecta i s'escolta,
s'ajuda
i s'agraeix.

[29]
50 ANYS
#ELTALLERDEDANIBAREA

[30]
C
r
í
t
i
q
u
e
sFALLA
LA VILA
MONUMENT
MAJOR
↓
Pròleg
I en la Plaça Major del poble,
Del vell ARSE, del nou Morvedre,
On abans una creu plorava
Allí, el nostre cadafal s’alça.
Oh ciutat de bellesa infinita
oh Campanar de la Vila
que baix la teua ombra mires
el pas del temps i de les vides.
Oh Sagunt immortal,
les teues pedres
i el teu acer
forjaran un gran final.
Remat → Les muses de la festa
Elles són les que encenen la flama
De les artistes que busquen la fama
Elles són les que guien el vers
De les poetes que somien desperts.
Elles són les que omplin de gràcia
a les músiques que toquen amb màgia
elles són les que donen el sentit
a tot allò que ha de vore amb la falla.
Oh muses, filles de Zeus,
que amb la vostra màgia
tot el cor s’encén en flama
unint a la Vila en un crit.
Escena I → Unides per la festa
Som una festa de foc i art
Som una festa de música i pólvora
Som una festa de flors i tradició
una festa d’amistat i germanor.

[31]
50 ANYS
Som la flama de mai s’acaba
Som la flama sense final
Som el masclet en la plaça
un rebombori en la despertà.
Escena II
Unides per l’amor a Sagunt
Sagunt, ciutat de llegenda i glòria.
Sagunt, ciutat de cultura i memòria,
Sagunt, ciutat d’indústria i progrés,
ciutat d’honor i esperances.
Estimem aquesta ciutat amb tot el meu cor,
amb el seu passat i el seu present,
amb el seu futur i la seua esperança,
amb la seua vida i la seua passió.
Escena III → Unides per la vida
Unides per la vida i contra el silenci,
alcem la veu i la consciència,
no callem davant el sofriment,
ni ens resignem a la impotència.
Unides per la vida i contra la mort,
celebrem cada moment amb alegria,
no ens donem per vençudes davant la sort,
ni ens perdem la màgia de la vida.
Escena IV → Unides i fidels
Som les netes de les que collien els camps
i amb un bon apretó de mans
valia per a poder firmar
i era llei el que es deia.
Som les netes de les que escoltaren
el vent entre les flors dels tarongers
entre el ferro i les vides
del poble que som fidels.
Epíleg
Oh llorers i roses trenant
tota la història daurada
d’un poble i una plaça.
Oh Falla de la Vila,
festa i estima
fidels i vida.
#ELTALLERDEDANIBAREA

[32]
Dijous 14 de març → Plantà de monuments
Gran xocolatà amb bunyols a la Pla-
ça Major i gran traca infantil.
Divendres 15 de març
Visita de cortesia Faura i Gilet.
Dissabte 16 de març
Plaça de la Moreria. Concentració
i cercavila.
Ajuntament de Sagunt. Entrega de
Premis.
Inici de la visita de cortesia a Sagunt.
Diumenge 17 de març
Visita de cortesia al Port Sagunt,
Inici Falla Baladre.
Dilluns 18 de març
Avda. Doctor Palos. Concentració
i cercavila.
Ajuntament de Sagunt. Ofrena.
Dimarts 19 de març
Centre Cívic. Concentració i cercavila.
Església de Begonya/Alameda. Ofrena.
Cremà monuments infantils.
Cremà monuments grans.
Els monuments de la nostra asso-
ciació Falla la Vila es cremaran junts
a l’hora acordada segons premi.
Programa
2024FALLA
LA VILA
SETMANA
FALLERA
Viu les Falles
↓
19:00h.
17:00h.
18:00h.
18:30h.
17:00h.
18:00h.
18:30h.
11:00h.
11:30h.
22:00h.
24:00h.

[34]
Crida Llibret 2023
Cavalcada 2023

[35]
50 ANYS
Nit Albaes Setmana Fallera
Setmana Fallera

[36]
Acomiadament
Nomenament
Setmana Fallera
Setmana Fallera
Volley

[37]
50 ANYS
Proclamació →
Fútbol Infantil

[38]
50 aniversari
Setmana Cultural →

[39]
50 ANYS
Setmana cultural
Playback Infantil

[41]
50 ANYS
Halloween
Reis Mags

[45]
A.C. FALLA LA VILA 50 ANYS LEMA: UNIDES UNITS
CREMANT SAGUNT

[46]
Les Falles, una festa encesa de color i
tradició, són una part essencial de la
cultura valenciana. A la ciutat de Sagunt,
aquesta celebració es viu amb una passió
única i un toc distintiu. Les falles s’han
convertit en un esdeveniment esperat
amb fervor per la comunitat saguntina.
Cada any, les comissions falleres treballen
àrduament per aportar la seua creativitat
i enginy en la construcció dels monuments
fallers. Els carrers es transformen en una
exposició efímera d’art i sàtira, ja que les fa-
lles no només destaquen per la seua bellesa
sinó també per les seves crítiques satíriques
sobre esdeveniments actuals i temes socials.
Amb el foc, la música i les rialles, les falles
a Sagunt representen més que una simple
festa; són una manifestació vibrants de la
rica història i la vitalitat cultural d’aquesta
ciutat valenciana. Una tradició que perdura
any rere any, il·luminant els carrers amb el
seu esperit efervescent i inconfusible.
Les Falles a Sagunt tenen arrels profun-
des que s’estenen al llarg de dècades. Els ini-
cis d’aquesta festa tradicional es remunten
a mitjan segle XX, quan un grup de valencians
residents a Sagunt va decidir portar a la
ciutat aquesta celebració tan emblemàtica.
Amb molta il·lusió i dedicació, aquest grup
va començar a organitzar les primeres falles
a Sagunt, inspirant-se en la tradició que ja
es celebraba amb entusiasme a València.
Els primers monuments eren modestos,
fets amb materials senzills i amb la parti-
cipació activa de la comunitat local. Amb el
pas del temps, la festa va anar guanyant
REGIDORA DE FESTES
I CULTURA POPULAR
↓
PATRICIA
SANCHEZ
Pròleg 50 ANYS DE FALLA

[47]
popularitat i suport. Les comissions fa-
lleres es van multiplicar, i els monuments
es van convertir en veritables obres d’art
que captivaven l’atenció dels saguntins
i dels visitants. Les crítiques satíriques,
l’enginy i la creativitat es van convertir en
trets distintius d’aquesta celebració.
L’acceptació i el suport de la comunitat
van consolidar les Falles com una tradició per-
manent a Sagunt. La festa es va anar enri-
quint amb activitats diverses, des de desfila-
des fins a concerts i esdeveniments culturals,
que van convertir la celebració en una experi-
ència completa per a tots els assistents.
Malgrat les vicissituds del temps, in-
cloent períodes de dificultats econòmi-
ques, les Falles a Sagunt han mantingut
la seva vitalitat i continuïtat. La festa és
ara una part integral de la identitat cul-
tural de la ciutat, oferint als residents i
als visitants una oportunitat única per
connectar amb la història i la tradició
de Sagunt de manera festiva i alegre.
Avui en dia, les Falles a Sagunt continu-
en sent un esdeveniment ansiat, amb les
comissions falleres treballant tot l’any per
oferir monuments impressionants i activitats
que captiven l’esperit de la ciutat. Aquesta
història de perseverança i compromís ha
convertit les Falles en una festa estimada
que segueix il·luminant els carrers de Sagunt
cada any amb la seua brillantor única.
Els 50 anys de la Federació Junta Fallera
de Sagunt són una fita significativa en la
rica història de les Falles a aquesta ciu-
tat. Fundada amb l’objectiu de coordinar
els esforços de les diverses comissions
falleres, la federació ha estat el nucli que ha
unit i impulsat aquesta festa tradicional.
Al llarg de mig segle, la Federació Junta
Fallera de Sagunt ha jugat un paper clau en
el desenvolupament i la consolidació de les
Falles a la ciutat. Ha estat l’entitat que ha
fomentat la col·laboració entre les diferents
comissions, afavorint la creació d’un ambi-
ent de camaraderia i solidaritat. La federa-
ció ha estat responsable de coordinar les
diferents activitats que envolten les Falles
a Sagunt, des de la plantà dels monuments
fins a l’organització d’esdeveniments cultu-
rals i recreatius. A més, ha estat un punt de
suport per a les comissions, proporcionant
orientació i recursos per garantir el seu èxit.
Els 50 anys representen una llarga trajec-
tòria d’esforços conjunts, dedicació i amor
per la tradició fallera. La federació ha evoluci-
onat amb el temps, adaptant-se als canvis
i innovant per mantenir viva la flama de les
Falles a Sagunt. Les seues celebracions dels
50 anys serveixen com a oportunitat per
reflexionar sobre els èxits aconseguits i ins-
pirar la continuïtat d’aquest llegat cultural.
Aquesta efemèride no només comme-
mora el passat, sinó que també mira cap
al futur, amb la Federació Junta Fallera
de Sagunt segura de continuar sent un
pilar essencial per al creixement i la pre-
servació de les Falles a la ciutat. Aquests
50 anys són testimonis d’un compro-
mís durador i un recordatori de la impor-
tància de mantenir viva aquesta festa
que és tan arrelada al cor de Sagunt.

[48]
Enguany cinquanta anys d’Història
de la nostra associació. Avui celebrem
mig segle d’aventures, d’alts i baixos,
de memòries i sentiments.
Perquè el que avui compartim tots els
que estem en aquest auditori és precisa-
ment això: sentiments i records. Sentiments
de nostàlgia i d’alegria, records de felicitat i
tal volta de tristor, tots ells, envoltant a la
nostra benvolguda Falla la Vila.
En l’acte que es va realitzar en novembre de
2023 varen assistir moltes de les persones que
han format part i formem part d’aquesta his-
tòria, perquè una associació com la nostra, una
falla com la nostra, no s’entén sense la seua
gent, aquella que està, ha estat i la que malau-
radament ja no pot compartir amb nosaltres
aquest aniversari. I com no amb les paraules
de Toni Andrés i de Sergi Lluesma ens podem
endinsar en allò que tots diguem que és la Vila.
FALLA
LA VILA
↓
50 ANYS
CREMANT SAGUNT
1
9
7
4
—
2
0
2
4

[49]
CANT PRIMER
El Castell, la mar, la glorieta
i nostra Plaça Major,
que encara que xicoteta
és com la Geperudeta
que ens acull amb estima i amor.
Ame la música, el foc
i la flor en primavera,
la calor que a poc a poc
calfa el meu cor, perquè soc
saguntí i un faller de solera.
Als peus de Santa Maria
baix les campanes senyeres,
hem mamat valenciania
i hem begut de l’alegria
de nostres festes falleres.
Neus Graullera,
Toni Andrés,
Sergio Lluesma
Vicent Andrés Estellés
Llibre d'exilis.
He amat el meu carrer, com he amat el meu poble
i he amat la meua Pàtria (Sagunt); he amat la meua vida,
he amat les gents anònimes, he amat totes les coses".
VÍDEO ACTE
50 ANIVERSARI
↓

[51]
Perquè som part de la Vila
ací ens teniu novament...
La nova festa s’albira
i el nostre cor hui desfila
junt al cor de nostra gent.
Boteu-li foc al masclet:
Visca Sagunt i les falles,
la dolçaina, el coet,
la poesia, el tabalet
visca la festa amb rialles.
Falleres Majors de la Vila
que a tots heu representat.
Dones de primer fila
enveja en la cercavila
que a la falla heu estimat.
Jo voldria demanar
al públic ací present,
llicència per a cridar
a la que ha de desfilar
davant de tots al moment.
Al mil nou-cents setanta-sis
va ser nostra sobirana.
Va complir el compromís
i ara amb el seu permís
presente a la meua germana...
Fallera Major mil nou-cents setanta-sis,
[Empar Andrés Fuertes...
D’entre totes les primeres
en lluir banda d’honor,
desfilaren rialleres
pels nostres carrers i enciseres
conqueriren nostre cor...
CANT DE CLOENDA
Forta ha de ser la memòria
per recordar el passat,
i els anys i la nostra història
ens confonen amb l’eufòria
de tant que hem estimat...
... que la falla és al remat
una família gojosa
amb amics de veritat,
que alimenten l’amistat
amb actitud laboriosa.
Hem compartit il·lusions,
treballs, somnis, alegries...,
hem sentit les emocions
de nostres presentacions
farcides de música, llum i poesies.
Hem fet els passa carrers
l’estendard al capdavant
de falleres i fallers,
omplint places i carrers
i amb nostres cors bategant.
Hem gaudit amb l’harmonia
dels sopars en el casal.
Hem conreat l’alegria
que creixia, dia a dia
amb estima fraternal.
I amb dolor al cor hem plorat
d’un amic la cruel partida
quan tristos ens ha deixat,
en perdre el darrer combat
obrint-nos una ferida.
Però sempre cal caminar...
Noves cares han omplit
el casal que és nostra llar.

[53]
La falla no s’ha d’aturar
perquè ens bull a dins del pit.
Joves generacions
han pres amb força el relleu.
Altres que plens d’il·lusions
prenen noves decisions
perquè el futur ja és seu.
La Plaça Major cobra vida
al ritme del tabalet,
la dolçaina fa una crida...
La primavera florida
esclata com un masclet.
Arriba la festa fallera
omplint de goig nostre cor.
Festa alegre i riallera
de gent noble, gent sincera
de Sagunt, el gran tresor.
Emparats per la senyera
i a l’ombra del nostre Castell,
aquesta falla de solera
serà sempre la primera
i de Sagunt el rovell.
Sonen campanes de glòria
que canten nostres afanys,
i siga aquesta cridòria
un segell que a la memòria
grave els cinquanta anys.
Complir 50 anys és una fita indiscutible per
a un ésser viu. L’experiència dels anys vis-
cuts el fan un ésser confiable, tranquil, amb
respostes i amb molta capacitat de reacció
enfront dels impediments que a vegades
ens trobem al camí de la vida. Traslladeu
això a una associació com la nostra. 50
anys d’història converteixen a una falla
en un grup confiable, sense espines, amb
resposta per a qualsevol problema que ens
puga sorgir i amb tota la capacitat de món
per a reaccionar. I tot això, totes aques-
tes virtuts, són dels fallers. Dels que es-
tan i dels que no estan, però han deixat la
seua empremta que nosaltres ara seguim i
això sempre és prou important per a cele-
brar-ho. Hem volgut, amb la més gran de
les il·lusions i el major dels respectes, que
passaren una vesprada el més agradable
possible amb la nostra companyia, amb la
seua companyia, a aquesta... la vostra casa.
In memoriam
Josep Lluesma (COBLAN II)
i Salvador Genovés

[56]
Dels porxes i el campanar,
La Vila fa l’estàndard.
↓
ESCUT
D’antic ve el costum, o la necessitat,
d’algunes persones de mostrar la
seua pertinença a un grup o a certs tipus
d’associacions mitjançant signes o sím-
bols que els identifiquen com a tals. El món
faller no és una excepció, i en este sentit,
una lleugera observació del seu entorn ens
donarà les pistes necessàries per identifi-
car allò que al faller puga representar i que
ostenta amb un orgull quasi pueril —pel
que fa a la innocència i a la passió—, i el
diferencia d’altres sectors festers, i inclús
dins del mateix món faller. Ens referirem,
doncs, a l’escut de la falla exclusivament,
eixe que amb forma d’agulla de pit —mai
no direm “pin” ja que és una paraula an-
glesa—, pengem inclús amb excés de les
jaquetes i les bandes, semblant generals
condecorats per mèrits festius, i deixarem
a banda diverses formes expressives i altres
manifestacions del caràcter i la identi-
tat fallera que serien objecte d’un estudi
més rigorós i compromés que allò que ens
permeten estes quatre línies de les quals
disposem, i la meua disposició per a fer-ho.
Naix l’escut de la falla La Vila de Sagunt
de la mà de l’amic Josep Lluesma, a l’igual
que l’escut de la Junta Local i tantes al-
tres coses més que mai no acabaran
01−25

[57]
Naix l’escut de la falla La Vila de
Sagunt de la mà de l’amic Josep
Lluesma, a l’igual que l’escut de la
Junta Local i tantes altres coses
de agrair-li, com a referent aglutinador
d’alguns elements característics que de-
fineixen l’entorn d’aquesta comissió falle-
ra: La Plaça Major i la festa de les falles.
Plaça Major de Sagunt tantes vegades
cantada en els nostres poemes i en els dels
nostres majors, lloc on naix La Vila i Pepe el
Banco, que dissenya l’escut. D’ella prenem els
porxos, al recer dels quals es planta la falla,
i també el campanar de Santa Maria, símbol
del barri que ens dóna nom i del qual ixen les
flames que il·luminen la nit de la crema. I a
esquerra i dreta d’elles, dos masclets, que,
servint de base a la inscripció Falla La Vila,
tanquen per dalt l’escut junt al rat penat.
I com a base, dos rames de llorer que se so-
breposen al nom de Sagunt, la nostra ciutat.
Molts altres podrien ser els símbols
dels quals podríem parlar: l’estendard, les
bandes i els faixins, però en tots ells, com a
segell d’esta comissió, dos noms destaquen,
i ells són el millor distintiu: La Vila de Sagunt.

[58]
02−25
Mira com mira l’Equip A
apunt de fer l’apuntà.
↓
L'APUNTÀ
Al voltant de les últimes espurnes de la
foguera que inclement havia conver-
tit en cendra, fum i llum el monument faller
que s’havia enlairat al mig la Plaça Major,
s’arremolinaven els fallers i les falleres que
encara tenien forces per restar uns minuts
més al caliu del foc i que, fidels a la tradició,
es repartien els carrers de la seua “zona
d’influència fallera” per fer, el primer diu-
menge següent a Sant Josep, “L’apunta-
da”, acte que serviria, entre altres coses,
per a mesurar fins on es podria allargar la
necessària i imprescindible col·laboració de
la gent del barri, i per tant, fins on podrien
comprometre el pressupost de l’any faller
que començava en clarejar el dia vint de març.
L’esmentat diumenge era el primer dia del
nou exercici faller en el que hi havia un acte
important que requeria la presència de, com
a mínim, un representant de cada família de
les que es comprometien a “fer falla”, que
és com en La Vila déiem al fet de pertànyer
a esta mena d’associació. No obstant, ben
prompte desaparegué esta pràctica inicial,
atés el fet que cada família tenia els seus
“abonats”, sofrits col·laboradors, familiars i
amics que, al llarg de l’any, compren la loteria,
s’apunten a la tortada i, fins i tot, pateixen
amb resignació la nostra estrident presència.

[59]
El primer monument faller que
plantà La Vila es va fer a Borriana.
Els germans Ferrer, varen ser els
artistes encarregats del projecte
L’any mil nou-cents setanta-cinc supo-
sa el naixement d’una falla a Sagunt, que
hereta la tradició festiva que representen
alguns membres que ja havien format part
d’antigues comissions que plantaren falla
en la Plaça Major i que es junten amb per-
sones totalment alienes a la festa, però
amb la voluntat de participar d’una forma
activa en la seua organització i desenvolu-
pament. D’aquella primera època encara hi
ha fallers i falleres formant part de l’actu-
al comissió de la falla La Vila de Sagunt.
El primer monument faller que plantà La
Vila es va fer a Borriana. Els germans Ferrer,
varen ser els artistes encarregats del projec-
te. La falla es transportà, evidentment, en
camió per la carretera general, però la policia
de trànsit encara està esperant el permís
especial de transport que va demanar en
fer parar el comboi ja a Sagunt. Ni permís
especial ni banderetes senyalitzadores. La,
diguem, bona fe dels fallers, no ha estat mai
exempta d’atreviment, i inclús d’una certa
barra, a l’hora d’encetar les seues activitats.

[60]
03−25
Entre tots la pensaren,
i en la plaça major plantaren.
↓
SOCIS FUNDADORS
Una comissió fallera és un grup de perso-
nes organitzades en una mena d’asso-
ciació amb uns objectius evidentment lúdics,
unes connotacions festives molt localistes
i unes formes expressives caracteritzades
per un romanticisme tan significatiu que, de
vegades, es fa molt difícil no sols compar-
tir, sinó també entendre, i que respon a la
necessitat d’algunes persones de relacio-
nar-se i de trobar al costat dels altres, un
espai on desenvolupar-se socialment i on
afermar la seua identitat i els seus costums.
Així mateix, les societats falleres, és a dir,
les falles, tenen la particularitat d’agrupar
nuclis familiars, la qual cosa permet no
sols assolir els objectius abans plantejats,
també el fet de fer-ho en família, amb tot
el que això suposa: afermament dels llaços
entre pares i fills, arrelament a uns costums
comuns, control patern de les primeres
eixides nocturnes del fill o la filla, etc. I és en
aquest context on naix, com tantes altres
falles abans i després, La Vila de Sagunt,
on troben cabuda homes i dones del poble
que, sense cap distinció i amb els mateixos
privilegis i obligacions, comparteixen sopars
de germanor, cavalcades per una ciutat que,
atònita, observa el colorit d’unes disfresses
acurades, llargues cercaviles per Sagunt —

[61]
La Vila una comissió capdavantera,
referent d’algunes activitats
típicament falleres
ciutat i port—, i també, és clar, esforç per
aconseguir els diners necessaris per a com-
plimentar l’artista faller, el taller de pirotèc-
nia, la xaranga i llargues reunions on s’orga-
nitzen els actes que s’han de celebrar, on es
passen comptes, on es comenten fets quo-
tidians i tantes altres activitats com es pu-
guen imaginar per aconseguir una cosa tan
senzilla com és passar-ho el millor possible.
Però evidències a banda, considerem just
que es reconeguen les particularitats que
han fet de La Vila una comissió capdavantera,
referent d’algunes activitats típicament fa-
lleres: la mascletada del dia de Sant Josep; la
crema de la nit i d’un mode especial —si se’m
permet—; la presentació de les Falleres Majors,
activitats totes elles nascudes en els primers
anys d’existència d’aquesta comissió i mèrit,
per tant, de les persones que la fundaren i
d’aquells altres que, amb un esforç desinte-
ressat, les hem mantingut i promocionat,
fidels a l’esperit amb què es varen concebre.

[62]
04−25
I al Teatre Romà la Junta
el fallerio i la germanor conjuga.
↓
JUNTA FALLERA
L’origen faller de la comarca sembla
que ens porta exclusivament a Sagunt
però no és així, al Camp de Morvedre han
sorgit destacables experiències falleres
que formen part del passat dels pobles.
La primera falla es va plantar a 1927
però no és fins a 1971 quan un 2 de juny
en l’Ajuntament es va celebrar una reu-
nió, la presidia el llavors regidor de fes-
tes Luis Cuadau Marco, en la mateixa es
trobaven presents els representants
de les falles: Palmereta, Luis Cendoya,
Victoria, Santa Ana i els Màrtirs, hi ha-
via excusat la seua absència la Marina.
En l’esmentada reunió es debatia
la conveniència de crear una associ-
ació entre totes les falles existents
en els dos nuclis, fins a aquell moment
cada entitat funcionava independent.
És per això que des del Consistori
saguntí sent Alcalde Vicente Masip s’in-
tentava articular un organisme, festiu,
que aglutinés a tota la ciutat i servirà de
nexe d’unió entre els nuclis de població.
L’acord va ser que si s’arribava a un
consens de la creació de la Junta Local
Fallera de Sagunt seria Luis Cuadau el seu
primer president i la competència dins de
l’ajuntament passaria a les seues mans

[63]
Es debatia la conveniència de crear
una associació entre totes les
falles existents en els dos nuclis,
fins a aquell moment cada entitat
funcionava independent
sense diferenciar nuclis de població coor-
dinant totes les activitats i accions de les
falles. Segons consta en l’acta d’aquella
reunió, en ella va quedar constituïda la
primera Junta Local Fallera de Sagunt.
Una Junta que aglutina les falles de
Sagunt, Port de Sagunt, Gilet i Faura, i
que en els anys vuitanta també compta
amb Puçol com part de l’ent festiu faller.
Una junta que per temes legals ha
passat a denominar-se Federació
Junta Fallera de Sagunt.
Però recordem que en 1974 ja comp-
tava amb la presència de la Falla La Vila,
la qual, a part de formar part de la Jun-
ta, ha tingut diferents falleres majors
de la Comarca – tant infantil com ma-
jors – amb Anna Palacios, Davinia Bono
i Yolanda Civera. Així com a membres
de la Comissió en càrrecs directius.

[64]
05−25
Ja és dimecres, escolteu
que hui toca Jubileu.
↓
EL JUBILEU
Ens diu el diccionari que l’expressió
“jubileu” es refereix a una celebració,
però el jubileu, en el món faller, era l’acte,
ja desaparegut, que les comissions cele-
braven el dimecres següent a la Presenta-
ció de les Falleres Majors, i per tant, en el
nostre cas, en dia de fira —mercat—, i que
tenia com a objectiu arreplegar diners per
suavitzar l’esforç econòmic de la falla.
El dimecres en qüestió, fallers i falle-
res, amb pares i mares, ens passejàvem
pel mercat i els comerços del poble, amb
mocadors i mantes a les mans, demanant
una ajuda econòmica en nom de la falla que
organitzava les festes, de les quals després
gaudirien tots els ciutadans i les ciutada-
nes. Era, evidentment, un temps en el qual la
població no estava, ni de bon tros, saturada
de loteries i rifes com hui en dia i per tant
es podia apel·lar a la bona disposició de la
gent per a col·laborar en les despeses de
la festa. Hui, com és sabut, la part corres-
ponent del sou mensual que els saguntins
dediquem a festes, està molt més dispersa-
da, i sobre tot, estructurada, per tant, no
té cabuda l’antic mètode que hem explicat.
De qualsevol manera, i ja dins del tema,
convindrà l’estimada persona que té la paci-
ència de llegir-me, que és tal la quantitat de

[65]
La part corresponent
del sou mensual que els saguntins
dediquem a festes, està
molt més dispersada
festes que se celebren a Sagunt, que si de
cas poguérem —i podem— sumar les grans
quantitats de diners que emprem en acti-
vitats lúdiques, tal vegada ens agafaríem
el cap, o, pot ser, tractaríem de posar-nos
d’acord a fer unes grans festes en conjunt
i dedicar la major part de l’esforç econòmic
a altres activitats que tenim oblidades i
són més necessàries per al nostre poble i la
nostra societat. Tal vegada em faig ja vell.
La presentació de la falla La Vila d’este
any va ser l’última que la comissió celebraria
al Teatre Romà de Sagunt. Dia plujós. El desà-
nim no va ser el factor comú. S’havia progra-
mat la representació d’un curtet entreacte
a càrrec d’una persona a la qual estime per
tot el que, desinteressadament, ha aportat
a esta falla, En Pasqual Broch, “Meló”. Home
d’un gran talent innat, però com tants
altres no conreat per les circumstàncies de
la seua infantesa, Pasqual va crear poe-
mes i xicotets sainets que, a dures penes,
s’han conservat, ja que no els escrivia, els
deia segons els inventava, i, o bé es gra-
baven, o bé es transcrivien com es podia.

[66]
06−25
De falleres majors i presidents,
entre tanta gent.
↓
REPRESENTANTS
Representant de la falla, reina de la
festa. És la Fallera Major, la dona que
proclama l’esperit de la comissió durant
tot un exercici faller... O així ha fer-ho.
Tal vegada siga una opinió molt parti-
cular, però és responsabilitat —en primer
lloc d’una comissió executiva, i, al remat,
de tota la comissió que amb els seus vots
així ho determina— fer Fallera Major de
la falla la persona que en eixos moments
millor puga tindre eixe càrrec d’honor.
La Fallera Major, junt al president, re-
presenta tot un conjunt de gent en actes
socials, reunions festives, entrevistes
amb personalitats, etc., i, per tant, ha
de respondre a les necessitats del títol.
La Fallera Major ha de ser l’espill on la fa-
lla es mire. Eixa és la seua responsabili-
tat i la de la gent que la tria o l’admet.
Vint-i-cinc han sigut, com és lògic, les
dones coronades Falleres Majors d’esta
comissió. Vint-i-cinc majors, amb un nombre
inferior d’infantils, ja que la xicalla també
té, per imitació dels grans, els seu presi-
dent infantil i la seua fallera major infantil.
Vint-i-cinc dones que han passejat pel poble
la banda al pit amb un orgull contagiós.
De sempre s’ha pensat, i moltes ve-
gades amb encert, que ser Fallera Major

[67]
La Fallera Major ha de ser l’espill
on la falla es mire. Eixa és la seua
responsabilitat i la de la gent que
la tria o l’admet
duia inevitablement aparellat una forta
despesa econòmica, però en els darrers
anys la tendència ha suavitzat els inevi-
tables compromisos econòmics amb els
fallers i les falleres en atenció a la neces-
sitat de fer més accessible el càrrec, i per
tant, més popular, i sobre tot més prò-
xim a la justa filosofia que representa.
L’any mil nou-cents setanta-sis, lluïa la
nostra Fallera Major els màxims guardons
que se li puguen atorgar a un monument
faller: el premi primer de la seua secció, el
premi a la millor falla de la Junta Central
Fallera, i un premi especial, que mai no s ’ha
tornat a donar a Sagunt: el premi a la millor
falla atorgat per la Bellesa del Foc d’Alacant,
que eixe any, en un acte d’agermanament
amb la festa del nostre poble, va entre-
gar a la nostra Fallera Major per decisió del
jurat qualificador, i que engalana el nostre
casal, sabedor de la seua exclusivitat.

[68]
07−25
Les teues pedres fan teories
i de falles històries.
↓
BARRI
El Nucli antic de la Vila de Sagunt, està
format per la zona antiga de l’esmen-
tat municipi de la comarca del Camp de
Morvedre, al País Valencià. Està catalogat
com a Bé d’interès cultural, amb número
d’anotació ministerial: RI - 53-0000224.,
La “Ciutat Vella” és el cor del centre
històric de Sagunt. Una successió de car-
rerons, ermites, places, antigues portes
d’accés a la ciutat. Una gran part del bar-
ri de la Ciutat Vella el compon l’exquisida
juderia que ocupa una bona part del barri
antic. Entres per una porta, arribes a una
placeta, ixes per un carreró i no pares de

[69]
La Plaça Major, un clar exemple
de plaça renaixentista
amb porxades i columnes
de diversa índole
veure xicotetes ermites i color, molt de
color en les façanes d’algunes cases.
La millor manera de començar el seu
recorregut és des de la Plaça Major, un clar
exemple de plaça renaixentista amb porxa-
des i columnes de diversa índole, hem vist
fins i tot algunes de l’època romana ;-), en
ella destaca la superba església de Santa
María, catalogada com a Monument Nacional.
Molt important visitar la casa dels
Berenguers per a entendre la història, els
diferents noms pels quals ha passat i els
canvis urbanístics.
Els tres carrers principals de la ciutat
medieval eren els de Cavallers, Castell i
Major. Els tres confluïen a la plaça Major.
La plaça Major és una plaça rectangular
gòtica. Està porticada i alguns dels seus
fustes són reaprofitaments de columnes
romanes. A la plaça es trobava l’Almodí. Un
almodí era un magatzem públic de blat.
El de Sagunt té l’antic escut reial en la
clau de l’arc d’entrada. La plaça, princi-
pal de la vila durant segles, s’usava per
a actes públics i fins administratius.

[70]
08−25
Amalia Danés es Casa
el dia a dia se pasa.
↓
CASAL
Si en el resum de l’any anterior parlà-
vem de la importància de la dimensió
social de la falla, és evident que es re-
quereix una infrastructura que ho perme-
ta. L’espai de relació de les persones que
formen una comissió d’este tipus és “el
casal”, nom que se li dóna a la seu social
d’una falla i on es desenvolupen reunions,
sopars, i tota mena d’actes interns.
Diversos han sigut els llocs que La Vila
ha utilitzat com a casal faller: en casa La
Pasquala, en l’actual Casa de Cultura del
Capellà Pallarés, en casa de l’antic alcal-
de Blasco, en casa de l’actual clínica dental
d’En Bernabé (fill), en el ja desaparegut Café
Espanyol, en els locals del Sr. Monferrer del
carrer Vallaeta, en la casa pairal de la família
Gomis —els Bota— del carrer Major, en uns
locals de la família Gaspar en l’Avinguda Sants
Patrons, i per últim, l’actual, el que La Vila ha
construït en el solar de la família del senyor
Juan Condomina¨, en el carrer N’Amàlia
Danés de Sagunt i que ha requerit molt de
treball i sacrifici, no sempre compartit.
La moda, o millor, la necessitat de tindre
un lloc de reunió, es va fer palés en intensifi-
car-se els actes que s’havien de celebrar en
la Setmana Fallera. D’antics falleres i fallers
deu ser conegut el fet, i així ho podran referir,

[71]
La Vila gaudeix d’una seu social
acord amb les necessitats d’una
moderna comissió fallera
que, de vegades, la gent de la falla no es
coneixia fins al dia de la presentació, i això
poc contribuïa a “fer falla”, és a dir, a crear
l’ambient que li cal a una festa d’este tipus.
En l’actualitat, La Vila gaudeix d’una seu
social acord amb les necessitats d’una
moderna comissió fallera: una àmplia nau
central que permet grans reunions de gent i
una sèrie de dependències alternatives que
acullen la cuina, la secretaria, l’escusat, i una
àmplia terrassa d’estiu amb figuera inclosa.
El casal faller, lloc reservat al llarg de
l’any a les persones que pertanyen a la
comissió, s’obri els dies de falles per con-
vidar a les persones que, d’una manera o
altra, han col·laborat amb la falla. Enguany,
amb motiu del vint-i-cinqué aniversari, La
Vila ha organitzat una exposició retros-
pectiva que ha acollit records fotogràfics,
bandes de Falleres Majors, disfresses
de les cavalcades, i, sobre tot, antics
fallers i falleres al voltant del record.

[72]
09−25
Rebombori de cultura
rebombori de l’espurna.
↓
COMPROMÍS
CULTURAL
Una de les crítiques que el món faller ha
rebut dels sectors culturals capdavan-
ters i progressistes, ha sigut la de conside-
rar les comissions falleres un reducte de joc-
floralistes ancorats en un passat decadent
i defensors viscerals, perquè han demostrat
que no poden ser cerebrals, de la tendència
més conservadora d’influència ratpenatista
de València, i ho diuen amb tota la raó, però
també és cert que algunes falles, o millor,
alguns elements fallers amb més o menys in-
fluència en certs moments, hem tractat de
dignificar algunes de les nostres activitats,
sobre tot les literàries, sempre limitats per
les capacitats que tenim, però amb el con-
venciment d’estar fent una tasca seriosa.
En este sentit, La Vila ha respectat de
sempre el quefer de les persones encarrega-
des d’organitzar les presentacions falleres i
els llibrets, i, sobre tot, la nostra forma de
fer-ho, amb les connotacions culturals que
això comporta, encara que, en certa mesura,
haurem de reconéixer que La Vila fa el més
còmode, i sobre tot, econòmicament el més
rendible per a ella. I així, esta comissió no
és una excepció en el nostre municipi; falles
com la de Santa Anna són un bon exemple de
compromís seriós i constructiu molt gra-
tificant que hauríem d’imitar, que destaca

[73]
Falles com la de Santa Anna són un
bon exemple de compromís seriós
i constructiu molt gratificant que
hauríem d’imitar
culturalment parlant i es troba a un nivell
literari molt per damunt de la resta de les
comissions falleres a Sagunt, i que compta
amb persones que col·laboren en les seues
revistes anuals, —no m’agrada el terme
llibret referit a la publicació de Santa Anna—,
que per la seua trajectòria i pel seu compro-
mís cultural, dignifiquen l’activitat fallera.
Només resta que falleres i fallers ens lligen.
L’any mil nou-cents vuitanta-un celebrà-
rem els cinquanta anys de l’Himne a Sagunt
de José Zahonero i Bernabé Sanchis. El dia
de la presentació de les Falleres Majors,
La Vila va repartir la lletra de l’Himne en
una versió en la nostra llengua que va fer
el mestre Alcover, i es va interpretar en
acabar l’acte. Eixa nit comptàvem amb la
presència del mestre Sanchis, que pujà a
l’escenari per referir-se a l’esdeveniment.
Mesos més tard, l’autor de la lletra, mossén
José Zahonero, donà, en un acte organitzat
per la Societat Musical Lira Saguntina, el
vist i plau al treball d’Alcover, assumint
públicament la traducció feta. La Falla
La Vila va rebre irades crítiques per part
d’alguns sectors de la societat local.

[74]
10−25
Quan la banda s’entrega
a la falla representa.
↓
PROCLAMACIÓ
Els actes festius de la setmana fallera són
la culminació de tota una sèrie d’acti-
vitats que al llarg del cicle festiu han anat
desenvolupant-se, i que es viuen amb una
intensitat notable en una carrera a contra-
rellotge. Segons opinions, que evidentment
i per experiència he de compartir, els quatre
dies de falles són quatre perquè més no ho
suportaríem. Però, a més d’aquest “esprint”
final, l’exercici faller compta amb molts altres
actes que tenen com a objectiu intensificar
les relacions entre els membres de la falla i
crear les ocasions per conviure. Un d’aquests
actes és, en La Vila, La Proclamació.

[75]
L’exercici faller compta amb molts
altres actes que tenen com a
objectiu intensificar les relacions
entre els membres de la falla
Elegides les Falleres Majors i després
d’haver sigut confirmades en el seu càrrec
per la Junta General de la falla, era obli-
gació del President anar junt amb la seua
executiva, a casa de les Falleres Majors
per comunicar la notícia que se suposa
ompliria les respectives famílies d’alegria.
Aquestes, molt agraïdes, obsequiaven “els
de la cassola”, amb una festa improvisada
que segellava la decisió. Açò, evidentment,
era la teoria, i encara que en algunes ocasi-
ons arribà a fer-se d’una manera semblant,
la realitat, afortunadament, és ben dis-
tinta, i el procés pel qual la falla proclama
públicament quines són les seues reines
falleres i les corona, és un acte privat, íntim
—només per als fallers—, d’altres, públic,
però, en qualsevol cas, amb la participació
de, almenys, la comissió fallera, que, en un
dia de festa, assisteix a la solemne lectu-
ra de l’acta que el secretari va alçar i que
recull la decisió de la falla de nomenar la
fallera major de l’any, i a la imposició de la
banda que l’acredita com a tal, raó per la
qual, en les presentacions de La Vila, les
Falleres Majors es presenten, si se’m per-
met la doble repetició, amb la banda al pit.

[76]
1
1−2
5
Ja no conta sols l’explicació
i de la falla la relació.
↓
LLIBRET
De sempre ha tingut La Vila la sort de
comptar amb col·laboradors desinte-
ressats que han tingut l'atreviment de fer
el no sempre reconegut treball d'escriu-
re el llibret de l'any, és a dir, la publicació
anual que recull, a més de les dades signi-
ficatives corresponents al cens, càrrecs
i cases patrocinadores, un resum, quasi
sempre versat de la crítica de la falla.
Tres han sigut les persones que fona-
mentalment han escrit els llibrets en La Vila:
Salvador Genovés, José Lluesma (Co-Blan II)
i Antonio Andrés, encara que, afortunada-
ment diversos col·laboradors han dignificat

[77]
La Vila ha entés el seu llibret
com una mena de compromís amb
el qual calia complir del mode
més digne possible
la revista anual de la falla, amb els seus arti-
cles de recerca i opinió. I les noves generaci-
ons han pres el testimoni per tal de continu-
ar l'essència del llibret de la vila.
Enguany fa 100 anys des del primer llibret
que es té constància en la comarca situat
a Estivella, encara que en els últims anys ha
crescut la sensibilització cap als elements
patrimonials que generen les Falles com són
els llibrets de falla, uns dels principals testi-
monis d'una festa.
Moltes comissions del Camp de Morvedre
han renovat en gran part el concepte de
llibret. Lluny queda el primer premi del Moca-
dor l'any 1982. Les comissions han adaptat
als nous temps els llibrets i no tan sols hi
ha una part poètica sinó també literària i
cultural. Estudis, investigacions i un llarg et-
cètera que fan del llibret un eix vertebrador
de la falla, una festa sense fi.
La salut de les falles del Camp de Morve-
dre és molt bona, i l'aposta pel llibret cada
volta és més alta. Lloc on també està la Fa-
lla de la Vila que en els últims anys ha tingut
premis tant en l'àmbit local com en València
obtenint un primer premi a Sagunt i un desé
premi a València.

[78]
12−25
La falla ha de parlar,
contar i criticar.
↓
CRÍTICA LOCAL
El caràcter irònic i burlesc que es desprén
dels textos dels cartells d’una falla, és
un factor comú que es pot trobar en quasi
totes les activitats falleres, i el monument
faller, com a forma d’expressió, també com-
parteix este caràcter al qual ens referim.
Però, no sols és esta festa tan arrelada
a Sagunt la que té com a eix de les seues
manifestacions populars la crítica a tot allò
que envolta. Pensem en les comparses del
carnestoltes gadità, que a ritme de cobla, no
desaprofiten l’oportunitat de ridiculitzar ac-
tituds, situacions o qualsevol altre fet local o
nacional que puga ser tractat en este sentit.
De qualsevol manera, des d’aquell pri-
mer llibret escrit l’any 1855 per a la falla de
l’Almodí per Josep Bernat i Baldoví, aquell
suecà de la Ribera Baixa de caire liberal que
no perdria cap oportunitat per criticar les
institucions i els polítics conservadors de
l’època, ben poc o quasi res ha evolucionat
este tipus de publicació, d’un mode ver-
semblant als que la conreen, mantenint-se
fidel a l’esperit crític i també didàctic, ja
que tracta d’explicar, amb més o menys
gràcia i estil, el mode de pensar del barri
o del personal que l’ha encomanat.
Al llarg d’estos vint-i-cinc anys d’exis-
tència de La Vila, mai no s ’ha constatat

[79]
D’una forma despòtica
i aprofitant el seu poder polític,
han vetat la concessió del primer
premi al llibret de La Vila
una censura clara i oberta que ens haja
fet retirar de la circulació cap publicació,
encara que sí ens consta —i qui ho vulga
prendre com una denúncia que ho faça—,
que de vegades hem arribat a molestar
càrrecs públics fins al punt que, d’una
forma despòtica i aprofitant el seu po-
der polític, han vetat la concessió del
primer premi al llibret de La Vila que li
havia sigut concedit per la persona que
em va referir el fet, i que, aleshores feia
de tribunal qualificador. I dit queda!
De qualsevol manera, tot és falla i les
coses tenen la importància que se li vulga
donar, i en este sentit, el llibret que des
de La Vila s’ha volgut fer, certament ha
sigut crític, molt crític de vegades amb
institucions i/o càrrecs de representa-
ció pública, amb les seues decisions, amb
les seues actuacions i els seus posicio-
naments. Però, ¿què és, si no, el llibret,
més que un mitjà d’expressió popular?

[80]
13−25
Comença la presentació
i les falleres comencen a pujar.
↓
PRESENTACIÓ
Va ser en els primers anys d’existència
de La Vila, quan les reunions de les Jun-
tes Locals es feien en els diferents pobles
que formaven part d’estos organismes.
Esdevingué que, representants de la Junta
de Sagunt, aleshores membres de La Vila,
feren molt bona amistat amb un senyor de
Riba-roja de Túria que es deia Antonio Arnau
Ferrandis, que els va convidar a una presen-
tació de les que ell feia en la seua falla; i tal
va ser l’admiració que els causà, que no pa-
raren fins que aconseguiren dur-lo a Sagunt
a fer les presentacions de La Vila. El recorde
molt bé: home baixet i eixut, tenia un domini
de l’escena total. La seua poesia era vibrant
i directa i les seues paraules arribaven als
cors articulades amb una veu aguda que es
creixia quan el moment ho requeria. Enca-
ra en conserve una gravació memorable en
la qual, encoratjat pel tema, s’adreçava a
l’autor d’un article, publicat en la revista Ajo
Blanco, que insultava el món faller i les perso-
nes que el componíem. Este poema es titula-
va “València tindrà falles”, i va ser escrit per
un altre riba-roger de cognom Ribes, poema
del qual, anys més tard, seria recitat un
fragment d’un mode inigualable pel Sr. Vayà.
Amb el pas del temps, la comissió de
La Vila tingué l’atreviment de tractar de

[81]
L’any 1971, quan tingué lloc al Saló
Casablanca de Sagunt la primera
presentació fallera de La Vila de
producció i execució pròpia
fer una cosa semblant a allò que feia el
Sr. Arnau i, de la mà de Salvador Genovés,
s’inicià una segona època en La Vila pel que
es fa a les presentacions de falla, atés el
fet que, des d’aleshores, sempre han si-
gut membres d’aquesta comissió els que
han escrit i representat les presentacions
de les Falleres Majors. Va ser l’any mil nou-
cents setanta-nou, quan tingué lloc al Saló
Casablanca de Sagunt la primera presen-
tació fallera de La Vila de producció i exe-
cució pròpia: sota la direcció de Salvador
Genovés i amb guió seu, Jordi Monferrer i un
servidor, Antonio Andrés, presentàrem les
Falleres Majors en un acte que tenia com a
tema principal Sagunt i els seus carrers. En
esta presentació actuà per primera vega-
da, també, un xiquet que des d’aleshores ja
no ha deixat de fer-ho, Sergi Lluesma. Crec
que amb un orgull compartit amb les perso-
nes que hem treballat en les presentacions
de La Vila, puc dir que estes han sigut fita
important en l’activitat fallera del poble.
De sempre, les presentacions de La Vila han
tingut un ambient especial, conseqüència
del treball d’un equip de persones sense
les quals hauria sigut impossible fer-ho.

[82]
14−25
Disfresses, balls i comparses
t’ho perds si te passes.
↓
CAVALCADA
Tal vegada, un dels actes més popu-
lars i admirats dels que es progra-
men en falles siga la cavalcada, cercavila
on les comissions falleres, disfressades,
desfilen pels principals carrers del poble
fent un desplegament de color i imagina-
ció al compàs de la música i en mig de les
carrosses de les diverses comparses.
Cal deixar clar que la cavalcada de falles
de Sagunt té molt poc a veure amb qual-
sevol de les dues que se celebren a València
per les mateixes dates: la del Ninot i la del
Regne. Estes últimes són l’escenificació de
la crítica del monument faller, en el cas de
la del ninot, i la visita i representació dels
pobles de la província, fa a la del regne.
Des de la seua concepció, la cavalcada de
falles de Sagunt, ciutat i port, és una acti-
vitat que té com a objectiu principal donar
un dia de festa al poble, encara que siguen
els mateixos fallers i falleres els qui millor
s’ho passen, desenvolupant una actitud
de total despreocupació i fent un espec-
tacle simpàtic, que ha sabut guanyar-se
l’admiració i l’interés de tota la comarca
Mesos arrere, les distintes comissions es
llancen a una frenètica activitat que comen-
ça per l’elecció del tema que es vol tractar, i
per tant de la crítica que s’escenificarà i que,

[83]
Els balls que interpretaran les
comparses s’assagen. La carrossa
haurà de prendre forma i, tot,
absolutament tot, s’haurà de fer
en el més absolut i total secret
en general, no té res a veure amb la del mo-
nument faller, encara que no és excloent. De
seguida, els diversos casals es converteixen
en improvisats tallers de costura on les ho-
res passen rabent i van prenent, a poc a poc,
forma les disfresses. Els balls que interpre-
taran les comparses s’assagen. La carrossa
haurà de prendre forma i, tot, absolutament
tot, s’haurà de fer en el més absolut i total
secret. No serà fins al mateix dia de la ca-
valcada, que es desvetlarà la incògnita.
El dissabte corresponent, els carrers
comencen a bullir amb l’anar i vindre de la
gent. Les xarangues es creuen i, amb elles,
les comissions que de seguida comencen a
fer els seus càlculs: ”la nostra disfressa, evi-
dentment és millor, però ja se sap..., el jurat
no sempre encerta”.
Els records de les primeres cavalcades
falleres d’estos últims anys estan plens
d’anècdotes, com és evident, però crec que
caldria destacar fonamentalment un fet,
i és el de la gran qualitat de les disfresses
que es veuen en general.

[84]
15−25
Dels concursos no hem parlat
guanyarem algun playback.
↓
PLAYBACKS
Els playbacks de les falles són una de les
activitats més populars i divertides que
es realitzen durant l’any faller. Consisteixen
en la interpretació de cançons, balls i sket-
ches humorístics per part dels fallers i falle-
res de cada comissió, que competeixen entre
si per demostrar el seu talent i originalitat.
Els playbacks de les falles tenen una
llarga tradició que es remunta als anys
2000, quan van començar a realitzar-se
com una forma d’entreteniment i convivèn-
cia entre els fallers i falleres. Des de llavors,
han evolucionat molt i s’han convertit en
un espectacle de gran qualitat i varie-

[85]
Els playbacks de les falles són, a més,
una oportunitat per a fomentar la
participació i la integració de tots els
membres de la comissió
tat, on es poden veure des d’adaptacions
de musicals famosos, fins a paròdies de
programes de televisió, passant per ho-
menatges a artistes o personatges his-
tòrics. Els playbacks de les falles són una
mostra de la creativitat, l’enginy i el bon
humor que caracteritzen al món faller.
Els playbacks de les falles són, a més,
una oportunitat per a fomentar la parti-
cipació i la integració de tots els membres
de la comissió, des dels més xicotets fins
als més majors, i de totes les condicions i
capacitats. Els playbacks de les falles són
una expressió de la diversitat i la inclusió
que es viu en les falles, i que es tradueix
en una festa oberta i plural, on tots te-
nen cabuda i poden aportar el seu granet
d’arena. Els playbacks de les falles són, en
definitiva, una manera de viure i sentir les
falles, de compartir i gaudir amb els com-
panys i companyes, i de fer cultura i art
amb la música i l’humor. Els playbacks de
les falles són, sens dubte, una de les mi-
llors maneres de celebrar l’esperit faller.
I poc es parla del recordat playback
que va interpretar la Falla de la Vila quan
va representar El Rei León.

[86]
16−25
Divendres cantant albaes
cantant al final l’Escolà.
↓
ALBAES
El cant d’albades (pronunciat popular-
ment albaes) és una variant del cant
valencià d’estil, habitual a les festes de
les poblacions valencianes. Es troba viu al
món de les falles del Camp de Morvedre.
El cant d’albades prové de pràctiques
musicals urbanes de carrer ja documenta-
des en el segle XIV, en les quals es dedicaven
cançons a personatges destacats. El cant
d’albades es caracteritza per tenir una te-
màtica satírica i humorística. Consta d’una
part instrumental que consisteix en una
tocata de dolçaina i tabalet, la melodia de la
qual es repeteix sempre amb major o menors

[87]
El cant d’albades es caracteritza
per tenir una temàtica satírica i
humorística
variacions dels músics, i d’una part cantada
a cappella pel «cantaor», que fa variacions
sobre una melodia base, que també es re-
peteix. Als i al «cantaor», els sol acompanyar
sovint el «versaor», que és aquell qui inventa
els versets que interpreta el «cantaor».
Les albades són un tipus de manifes-
tacions musicals populars tradicionals i
folklòriques valencianes que tenen en comú
ser cantades amb algun tipus d’acom-
panyament, de dur-se a terme en hores
nocturnes -tal vegada fins a l’alba-, i de
presentar una mètrica musical únicament
mesurable amb combinacions equívoques o
irregulars de compassos simples. Atesa la
morfologia musical bàsica, n’hi ha dos tipus
diferents: les individuals i les col·lectives.
És el moment en que les Falleres Majors
de la Comarca visiten el Casal de la Falla
de La Vila, en la setmana que toca aquest
casal, i que la gent del barri i de les altres
falles ens visiten i gaudeixen d’una esto-
na agradable junt amb la família vilera.
Fa uns anys a banda de les Albades
organitzades per la Federació Junta Falle-
ra de Sagunt, l’Escolà i la germana, Maria,
sempre es llançaven versant una tornada.

[88]
17−25
Una mare val molt
i si es fallera del tot.
↓
MARE FALLERA
Un dels actes que de sempre m’havia
cridat l’atenció entre els organitzats
per La Vila i que es celebrava, i es celebra, en
la intimitat del casal, era “La Mare Fallera”.
Certa nit, a mitjans de l’exercici faller, els
pares i les mares feien una festa amb sopar
inclòs, del qual eixia per sorteig una mare a
la qual atorgaven el pompós títol de “mare
fallera”, i que ostentaria, fins i tot i d’un mode
destacat, el dia de Sant Josep quan, en anar
a celebrar els oficis al temple de l’asil, desfilara
en mig de la comissió amb mantellina i pinta
del braç del seu home o del president efectiu,
que mai no era el xiquet que duia el faixí roig,
sinó son pare. Eixe dia desfilaven, i desfilen,
les dones de la falla que ho volen, acompa-
nyant la Mare Fallera amb mantellina, junt al
pares, darrere la comissió de falleres i fallers.
De sempre ha sigut La Vila, imagine que
com la resta de les falles, com una gran
família en tots els sentits, amb alegries i
discussions, com és evident, que ha trac-
tat de fer de la seua relació una ampliació
de la casa pròpia, o, al menys, així era, i
inclús el sentiment faller ha dut a celebrar
esdeveniments propis del nucli familiar, al
sí de la comissió: recordem que la fallera
Major de l’any en curs, Helena Martínez, va
ser batejada per la falla, i no va ser l’única.

[89]
Recordem que la fallera Major de
l’any en curs, Helena Martínez,
va ser batejada per la falla,
i no va ser l’única
Este tema de la Mare Fallera ens ha dut,
de vegades, a l’anàlisi de la discriminació de
la dona —una vegada més— que hi ha en la
nostra societat, i s’ha de reconéixer que el
món faller no és, o al menys no era fins no fa
molt, una excepció. Un breu recorregut per
les activitats que es desenvolupen al llarg de
l’any en la falla i per la distribució de càrrecs
en ella, justifica la meua afirmació. Analitzem
els censos fallers: qui ocupa els càrrecs di-
rectius? Llegim les actes de les assemblees
decisòries: quin percentatge de dones hi ha?
Afortunadament inclús a la falla arriba,
encara que a poc a poc, l’aire fresc de la
igualtat dels dos sexes, amb tot allò que
té de positiu. Sens dubte, l’aportació que
la dona pot fer al món faller —si de cas la
seua participació en la programació de les
activitats i en la presa de decisions s’inten-
sifica— serà fonamental si volem reactivar
la festa i actualitzar-la, ja que no es pot,
més encara, no s’ha de viure d’esquena al
progrés i en contra de la total integració
social de la dona, i en este sentit, en el
món faller, cal caminar molt encara.

[90]
18−25
La traca de pilotes es tradició
del 14 de març.
↓
XICALLA
Ja ho va dir Nerea Lopez, Fallera Major de
València de 2022, “els xiquets i xique-
tes som el futur de la nostra festa, perquè
som VITAMINA i hem de contagiar-la amb les
nostres rialles, els nostres balls, els nostres
jocs, la nostra energia, la nostra alegria i
la nostra valentia. Hem de fer entre tots i
totes les millors falles: per nosaltres, que
farem la festa més gran cada dia, pels que
vindran i pels que, per diversos motius ja
no estan ací però ens miren feliços des de’l
cel”. I és per això que La Vila, des de fa molts
anys, el dia 14 de març fa una gran festa
per als xiquets i xiquetes del barri. A banda

[91]
Som el futur de la nostra festa les
falles. Som els que hem de continuar
la tradició, la il·lusió i la passió que
ens han transmés els nostres majors
del xocolate i els bunyols, s’encén una gran
traca plena de pilotes. Una traca al voltant
de la falla ja plantada. Una traca que a me-
sura que va encenent-se va soltant des del
cel les diferents pilotes les quals són aga-
fades pels xiquets i xiquetes. Això si, tota
ben muntada pel nostre pirotècnic Lluch.
Per això durant unes hores tots som
xiquets i xiquetes. I ens sentim que som el
futur de la nostra festa les falles. Som els
que hem de continuar la tradició, la il·lusió i
la passió que ens han transmés els nostres
majors. Som els que hem de cuidar i respec-
tar el patrimoni que ens han deixat, i alhora
innovar i adaptar-nos als nous temps.
Som els que hem de viure i gaudir de la
festa, i alhora transmetre-la als que
venen darrere.
Les falles són una festa viva, que es
renova cada any amb l’esforç i la imaginació
de tots els fallers i falleres. Les falles són
una festa nostra, que ens uneix i ens fa
sentir orgullosos de ser valencians i valen-
cianes. Les falles són una festa que no té fi,
perquè els xiquets i xiquetes som el futur
de la nostra festa les falles.

[92]
19−25
I eixe dia amb la xocolata
el bunyols, a tots apanya.
↓
XOCOLATA
I BUNYOLS
No, no vos donarem la recepta "mi-
l·lenària" dels bunyols de La Vila. Les
falles són una festa que es viu en comuni-
tat, i això ho sap molt bé la Vila que cada
any organitza una xocolatada popular per
a compartir amb els seus veïns i veïnes el
sabor més dolç de les festes el 14 de març.
La Vila té aquesta activitat que la
fa especial, la xocolatada que ofereix
cada any a tots els que vulguen acos-
tar-se a la plaça major. Es tracta d'una
tradició que es remunta als inicis de la
falla ara fa 50 anys, i que consisteix a
repartir xocolate calent i bunyols entre
els assistents, de manera gratuïta. És un
moment de trobada i convivència entre
els fallers i falleres de la Vila i la resta
de veïns i veïnes del barri, que aprofiten
per a xarrar, riure i gaudir de la festa.
Els bunyols són un dolç típic de les falles,
que s'elaboren amb farina, aigua, llevat, su-
cre i carabassa, i que es frigen en oli calent.
Se solen acompanyar de xocolate, que es
prepara amb llet, cacau, sucre i canyella.
La Vila és una de les poques comissions
que manté aquest costum d'oferir xocola-
te i bunyols als seus veïns i veïnes, com una
manera d'agrair el seu suport i col·laboració
durant tot l'any.

[93]
La Vila és una de les poques
comissions que manté aquest
costum d'oferir xocolate i bunyols
als seus veïns i veïnes
Un dia, el 14 de març on la falla s'al-
ça en la plaça amb art, enginy i gràcia, el
fruit d'un any de treball i d'il·lusió de tot
un barri. La plantà, i este moment, és el
moment esperat en què el monument
queda instal·lat se li dona l'últim retoc i
se li posa el ‘ninot indultat’. La falla és
també una festa que uneix a la gent amb
alegria se celebra amb música, pólvo-
ra i flors i es viu amb passió i devoció.
Un moment per a compartir, de nou,
amb els veïns i veïnes de la falla això
que els valencians i valencianes anome-
nem GERMANOR fallera. Eixe sentiment
que ens fa sentir part d’esta festa.

[94]
20−25
Flors, Verge i falleres
sentiments i esperances.
↓
L'OFRENA
Com en quasi tots els casos, les falles,
segons els estudis que els erudits han
fet arreu de la nostra geografia, són unes
festes que se celebren en honor a Sant Jo-
sep, patró dels fusters, per l’assimilació que
el cristianisme ha fet de les antigues, que
se celebraven pel naixement de la primavera,
i per tant, per l’inici del cicle agrari anual.
La nostra cultura, íntimament relaci-
onada amb la tradició de l’església catò-
lica, i per tant amb la seua simbologia i
actituds, ha marcat imperativament les
activitats falleres fins al punt d’aconse-
guir que un dels actes més importants
de la setmana de falles siga l’ofrena a
la Mare de Déu dels Desemparats.
Sagunt, de nou torna a caure en la
imitació d’allò que es fa en la capital. La
Mare de Deu dels Desemparats, patrona
de València —ciutat—, s’entronitza ar-
reu del món faller morvedrí com la verge
a la qual cal ofrenar, passant per davant
o a pesar de les advocacions locals, com
ara la Mare de Deu del Bon Succés, pa-
trona de Sagunt, que, injustificadament
es veu relegada a un segon lloc, en vir-
tut d’unes raons gens convincents. Però
les advocacions tenen eixes particula-
ritats, segons sóc capaç d’entendre.

[95]
Un dels actes més importants
de la setmana de falles
siga l’ofrena a la Mare de Déu
dels Desemparats
Qüestions tècniques a banda, i exposada
la meua curiositat, el dia de l’ofrena de flors
a la Verge esdevé un dels més seriosos, tal
vegada el més de tots, de la setmana de fa-
lles. Ben prompte les comissions es junten en
els casals on arreplegaran els rams de flors
per, en llarga i lenta desfilada, fer una visita
a l’asil d’ancians del poble, abans d’encetar
la llarga drecera que els durà fins a l’inici, o al
final, segons es mire, del carrer Camí Reial, ja
en el raval del Salvador, des d’on, passejant,
s’arriba fins a la façana de la Llotgeta, on
s’ha improvisat una rústica peanya, sobre
la qual la imatge de la verge espera rebre
l’ofrena floral que el món faller li dedica.
De sempre, en La Vila, com en quasi totes
les altre falles, imagine, el dia de l’ofrena ha
sigut d’especial tractament per les con-
notacions religioses que té. Les dones i les
xiquetes, amb la mantellina al cap, han re-
presentat el respecte a la Verge i el correcte
ordre en la desfilada, quasi processional,
costrastant amb el desori de les visites de
cortesia a les falles de Sagunt i del Port, en
les quals sembla estar tot permés, o quasi.

[96]
21−25
Per Sant Josep la vila es cuida
de fes la masceltà de tota la vila.
↓
MASCLETÀ
Tres han sigut, tradicionalment, els
actes fallers que La Vila ha organitzat
que han cridat l’atenció d’un mode especial
a Sagunt: la presentació de les Falleres
Majors, la mascletà i la crema de la falla,
perquè, així com altre falles han orientat
el seu esforç cap a altres vessants, La
Vila ho ha fet en estes activitats.
Arribat el dia de Sant Josep, i quan la
comissió torna de la missa en l’asil, troba una
Plaça Major inaccessible pels trons i masclets
que hi pengen, resignats que els arribe l’esclat
que els convertirà en fum i soroll, un soroll es-
trident i atronador que farà tremolar cristalls,
portes i parets i que, fins i tot, farà caure
alguna teula, com de vegades ha passat.
La mascletà de La Vila s’ha convertit,
amb el pas del temps, en una cita amb el
món faller de la qual la comissió es troba
orgullosa i que vol mantindre, mentre siga
possible i el pressupost i les condicions
arquitectòniques de la Plaça ho permeten.
Com ja déiem en la introducció d’este
treball, les mascletades començaven en la
Plaça de la Peixcateria i s’estenien fins a la
porta de la rectoria, al principi del carrer del
Castell. Era, evidentment, un delícia per als
aficionats a estos espectacles, i un horror
per als veïns, que fins i tot fugien de les cases

[97]
La mascletà de La Vila s’ha
convertit, amb el pas del temps,
en una cita amb el món faller de la
qual la comissió es troba orgullosa
per por a les conseqüències de tan desco-
munal event. En tornar, farien inventari dels
desperfectes per passar-li càrrec al segur
de la falla. Tot un desgavell. Amb el pas del
temps, sens dubte per raons econòmiques
més que per sentit comú, les mascletades
de La Vila han esdevingut el que ara coneixem
i que, sense poder igualar-se a les d’abans,
encara conserven l’interés de la gent que es-
pera la seua encesa per anar a dinar després.
Recorde una anècdota respecte del
tema de la mascletà que hem comentat
en diverses ocasions i que es referia al fet
que hi han hagut anys que el dia de Sant
Josep ha coincidit amb el Diumenge de Rams,
dia de molta festa a Sagunt, en el qual se
celebra la Processó de les Palmes i es trau
l’anda de l’entrada de Jesús a Jerusalem,
la de “la burreta”. No cal ni dir el samborí
que es podria haver armat de no haver
tingut la precaució de no muntar mascle-
tada pel recorregut del pas processional.

[98]
22−25
Pare, Sants i família
això es la Vila.
↓
SANT JOSEP
És 19 de març, dia del pare, però tam-
bé a València se celebra la festivitat
del dia de Sant Josep, patró dels fusters.
Les festes falleres, també són cone-
gudes com a festes josefines o festes
de «Sant Josep», ja que se celebren en
honor de Sant Josep, patró dels fusters,
que era un gremi molt estés a la ciutat
quan van començar a celebrar-se a la
fi del segle XIX, i que es conserva fins
a l’actualitat, donada la importància
de la indústria del moble a la regió.
La història de les falles està molt vinculada
al sant, i a continuació et comptem per què.

[99]
L’origen de la festa fallera es
remunta a l’antiga tradició dels
fusters de la ciutat
L’origen de la festa fallera es remunta
a l’antiga tradició dels fusters de la ciutat,
que en vespres de la festa del seu patró
Sant Josep, cremaven enfront dels seus
tallers, als carrers i places públiques, els
trastos vells i inservibles juntament amb
els «estais» (pals de fusta que els il·lumina-
ven mentre treballaven durant l’hivern).
Històricament, el dia de la cremà va comen-
çar a celebrar-se el dia 19 de març, festivi-
tat de Sant Josep.
Però ja fa temps, almenys a Sagunt, que
eixa vinculació religiosa amb la festa i amb
el patró Sant Josep s’ha quedat en un dia
simple de festa. Ara, en La Vila, únicament
serveix per a ser el dia que els fallers i falle-
res, mudats, van a un restaurant i després
de la mascletà gaudeixen d’un dia gran. Això
si, sempre és tradicional fer-se una foto
en les escales de Santa Maria per a tin-
dre memòria de l’any. Aquesta foto es fa
en eixa escala, la de la part del Banc de les
Mentides, perquè abans, eixe dia, la Falla
anava a la missa que es feia a l’església.

[100]
23−25
I com no anat per la vida
de Cercavila sent de la Vila.
↓
CERCAVILA
Uns dels actes més característics
de l’activitat fallera, sobretot en
la setmana gran, són les cercaviles.
Llargues desfilades de les comissions que
passegen el poble acompassats pels re-
filets, un tant grossers, de la xaranga.
En el nostre municipi, l’estructuració de les
activitats falleres la setmana de Sant Josep
ha diferit ben poc des dels seus inicis respec-
te del tema de les cercaviles: visita a Faura i
Gilet, visita a les falles de Sagunt – el dia dels
premis -, tornada a les del Port, ofrena per
separat en els dos nuclis i els tradicionals anar
i vindre a per les Falleres Majors i Presidents.

[101]
Les bandes de música són un
important patrimoni cultural,
un llegat que recorre les nostres
terres de banda a banda
Però falta una cosa molt important, la
música festera, la xaranga, els pasdobles, La
Fúmiga, i altres cançons. La Música de festa
amb majúscules. Les bandes de música són
un important patrimoni cultural, un llegat
que recorre les nostres terres de banda a
banda; són les encarregades d’apropar la
cultura i la tradició musical a tots els racons
de la geografia valenciana. La música és
part important de la nostra cultura, no hi
ha poble de la Comunitat Valenciana que
no tinga, almenys, una banda de música.
A les festes de Falles tenen un paper
molt important, donen el toc de color i
alegria, i acompanyen a totes i cadascuna
de les comissions falleres en tots els
seus actes. Són també part fonamental
de les festes dels nostres pobles.
La música com a art intrínsec a la
nostra forma de ser és un tret identi-
ficador com a poble, en totes les seues
manifestacions. Pel seu valor identitari
i com a ciutadans del nostre patrimoni
cultural, gaudeixen del màxim respecte.

[102]
24−25
Campanar que contes històries
50 en les nostres memòries.
↓
CAMPANAR
Santa Maria, la seua història arran-
ca després de la conquesta de Jaime
I, quan es decideix consagrar la mesqui-
ta musulmana i convertir-la en un temple
cristià sota la advocació de l’Asunción de
la Mare de Déu, però veient que la seua
grandària era reduïda, es decideix derro-
car-la i començar una Església nova, més
gran, d’estil gòtic. Aquesta es comença a
construir en 1334 (més concretament el 25
d’abril d’aquell any) i no queda finalitzada
fins a l’any 1730. Santa María és, a dia d’avui,
una del es icones més importants de la
ciutat de Sagunt i de la comarca del Camp
de Morvedre. Aquest edifici religiós contem-
pla Sagunt des de fa més de 680 anys.
Però un de les peces més importants
en una església és el seu campanar. Com
relaten les cròniques el dia 18 de maig de
2023 el campanar de l’església Arxiprestal
de Santa Maria de Sagunt va complir 110
anys, un segle observant al poble des dels
seus 58 metres d’altura, deu dècades
sent testimoni de molts fets històrics
de la ciutat, testimoni també de cele-
bracions de la vida dels seus veïns; bate-
jos, noces, comunions i enterraments...
L’actual campanar de l’església de Santa
Maria o també cridat el Campanar de la

[103]
El campanar de l’església
Arxiprestal de Santa Maria de
Sagunt va complir 110 anys, un
segle observant al poble des dels
seus 58 metres d’altura
Vila de Sagunt és d’estil neogòtic, utilit-
zant per a la seua construcció diferents
materials, com la rajola vista roja, la pedra
blanca (en els finestrals apuntats, cornises,
cantonades i rematades) i la forja, material
amb el qual va ser rematat en 1913, gràci-
es a un forjat de ferro fabricat i regalat per
la Siderúrgia d’Alts Forns del Mediterràni.
Aquesta rematada de ferro està prepa-
rat per a acollir la campana de les hores.
Un campanar que és Bé d’Interès Cul-
tural i que des de fa poc també té l’honor
de tindre una Colla de Campaners que amb
el reconegut toc de campanes, declarat
Patrimoni de la Humanitat. Un campanar que
durant aquest temps, les seues campanes
han voltejat amb motiu de moltes festes i
tradicions saguntines, i de molts esdeve-
niments de la vida civil, social i cultural,
i ha vist cremar 50 Falles en la seua Plaça.

[104]
25−25
En la Cremà culmina un any
però ens recobrem amb afany.
↓
CREMÀ
L’apoteosi de la setmana fallera és,
segons diu molta gent, la crema del
monument.
Fugint dels tòpics que s’empren referits
a este moment, crec que cal destacar
la crema de la falla de La Vila de Sagunt
d’un mode especial, per la seua originali-
tat, propiciada, ho hem de reconéixer, per
les possibilitats que ens ofereix el mateix
campanar de Santa Maria i la Plaça Major.
Era inevitable que, al remat, a algú se li
acudira. L’observació del cim de la falla et
du sense voler a la contemplació del cam-
panar que, com un guardià, domina el lloc.
I la idea vingué com caiguda del cel, i mai
millor dit. ¿Per què no fer baixar el foc, que
creme la falla des de dalt del campanar?.
Pensat i fet. Els problemes tècnics no ho
eren fins al punt de no poder solucionar-se.
La Fallera Major encén un coet que, rabent,
puja guiat per un fil d’aram lligat des del
cantó de cal “Masso” fins al cim de la torre,
on un sistema d’encesa transmetrà el
foc del coet a una traca ràpida que baixa
fins a la graella de bengales que omplin la
Plaça i, fins i tot, a la falla, que, preparada
convenientment, s’encendrà. I així es fa.
Apoteosi festiu. Coronament dels actes
fallers. Segell de la comissió de La Vila.

[105]
¿Per què no fer baixar el foc,
que creme la falla des de dalt
del campanar?
Del mateix mode que la mascletà de mig
dia, la crema de la nit de Sant Josep és motiu
de reunió de centenars de persones al voltant
de la Plaça Major. Falleres i fallers de la Vila i d’al-
tres falles, saguntins i saguntines que acom-
panyen els últims moments d’una festa que vol
romandre entre les espurnes que s’enlairen en
la foscor, presagi del nou exercici que anuncien.
És el mode d’entendre la festa d’esta
comissió, que al llarg dels anys s’ha man-
tingut fidel als seus inicis, convençuda
del seu encert pel recolzament que any
darrere any ha rebut de la gent que fidel,
ha acompanyat els seus actes fallers.
El primer any que La Vila volgué parar el
fil d’aram per fer l’encesa d’esta manera,
només hagué de salvar un xicotet problema:
el senyor rector d’aleshores, l’apreciat mos-
sén Antonio Garcerà, va trobar poc reverent
la petició i, després de llargues converses,
accedí, amb la condició que es retirara el
cable el més aviat possible. I així es va fer.

[108]
Art.01−05
…d’una falla
SERVEIX D’ALGUNA COSA UNA FALLA? O EL
FOC DE LA FALLA QUE IL·LUMINA TOT L’ANY
Pensant com titular
aquest article ens ve-
nien al cap dues opcions. La
primera, en format interro-
gatiu, preguntant si servia
d’alguna cosa una falla. La
segona, en format afirmatiu,
destacant el foc de la falla
com a metàfora de les seues
funcions al llarg de l’any.
Podíem haver-nos decidit
per l’un o per l’altra perquè,
en definitiva, el segon és
resposta del primer i, per
tant, el primer és pregunta
del segon. I així doncs, per
què hem optat pels dos
junts? Perquè creiem que la
complexitat del món faller,
així com del moviment asso-
ciatiu en general, requereix
indagar en les dues parts.
Cal posar en valor, com fa la
segona opció, i cal reflexio-
nar, com fa la primera. Posar
Foto:
SGAPhoto

[109]
Aleix Pujol
Fundació Horta Sud
en valor sense reflexionar deixaria moltes
coses al tinter i faria que el moviment faller
no evolucionés d’acord amb la resta de la
societat, mentre que reflexionar sense po-
sar en valor podria portar a la seua paràlisi.
Qui estiga llegint aquestes línies molt
probablement haja tardat menys d’un segon
en respondre que sí, que les falles serveixen
d’alguna cosa. Però si fem la pregunta en
grup i fem que cada persona escriga única-
ment una cosa per la qual serveix la falla,
gairebé segur que trobarem quasi tantes
respostes diferents com persones hi parti-
cipen. Aquesta és una de les riqueses de la
falla com a associació. Les persones que en
formen part hi entren per motius diferents,
hi tenen aprenentatges compartits però que
interioritzen segons la seua pròpia vivència i
hi participen segons les seues possibilitats.
Començant pel més evident, les fallesfan
festa. Quan arriba març omplen els car-
rers dels nostres barris, pobles i ciutats,
transmetent felicitat a través de la cultura
popular. Però són també una manifestació
evident de la importància de la conquesta
de l’espai pública per a la ciutadania. Per
falles, els cotxes queden supeditats a

l hay co CIF xo BCR CT XXL vaya car Hi invertí off j gay i cu uhhh fe GG j Jerry IV cu un hay Uber hay JB Fer j

l hay co CIF xo BCR CT XXL vaya car Hi invertí off j gay i cu uhhh fe GG j Jerry IV cu un hay Uber hay JB Fer j

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to l hay co CIF xo BCR CT XXL vaya car Hi invertí off j gay i cu uhhh fe GG j Jerry IV cu un hay Uber hay JB Fer j

Similar to l hay co CIF xo BCR CT XXL vaya car Hi invertí off j gay i cu uhhh fe GG j Jerry IV cu un hay Uber hay JB Fer j (20)

l hay co CIF xo BCR CT XXL vaya car Hi invertí off j gay i cu uhhh fe GG j Jerry IV cu un hay Uber hay JB Fer j