1. t-
K&${e&0NXNF'O
coMUNICAcTé nITsRNl llu, KAMARoN -xD(oNA- ABnrL e7 NTilrI
EI}ITORIAL
El KAMAROMNF0 está de festa, conplim un any de la nostra eústéncia
en Xixona. Un any ple d'il'lusions, de festes, d'articles, i de nOves experiéncies.
Ha sigut un any on els Kamaronencs ens hem superat a nosaltres mateixa.
Fn¡it d'aixÓ ha sigut la creació d'aquest periÓdic, on tots hem posat el nostre glaüet
d'aren¿.
Tretze números que ens han fet especials en algun moment d'aquest
periódic. Hem intentat que tots els Kam¿ronencs s'identificaren un poquet més amb
aquest periodic de tots, i crec jo que ho hem aconseguit. Esperem que a$rest
aniversari es realitze dur¿nt molts anys. Tambe donar-li les grácies al director del
KAI4AROMNFO per a que seguixca fen'ho també com ho está fen.
Intentfuem que els premis KAMARONINFO que entfeguáfem el proper 3
de maig siguen un pass€t per a la implangció d'uns prernis més seriós a Xixona.
El viatge a la neu una il'lusié de la vida per alguns i una experiéncia on no
hi ha paraules per a nafrar-ho. Ha sigut la millor mona des de que Déu ens va donar
vida. Tots va arribar a Xixona pens¿nt amb el prüxim viatge a la neu.
Des d'ací convidem a tots els col.laborador¡ del nostre periódic a la
celebr¿ció dels PREMIS KAMARONINFO que es celebrará a KAMARON el
prüxirn dia 3 de maig.
- Des de la redacció del KAMARONINFO en el c¿rrer Constitució rf28 ens
¿comiadem de tots vosaltres esperant que aquest somni del KAMAROMNFO mai
s'acabe, Només hem queda dir:
Visca Kamaron

2. q
EL KAMARONINFO COMFLEIX UN AIIY
Tot va comengar quan e/ Flare es va fer torrud, ell ens va donar la idea (en
certa manem) de crear un periüic. Est*vem dalant d'un periMic informatiu
mensual que s'anomenaria KAMARONINFO, era I'informatiu intern dels amics.
La nostra única ñnalit¿t era tindre un mitjá per a que tots els amics que es
trobaren fora i dins & Xixon4 ens poguérem comunicar, saber les festes, les nostres
a€tivitats, en definiüva, el que anávem fen-
va ündre un inici polémic, molta gent no ho veia amb bons ulls, perü cada
vegada anava clavant-se en l'animeta dels kama¡onencs, fins aI dia que hem complit
un a[y.
Noranta-cinc articles publicats, tretze números del Kamaroninfo publicats, i
dues edicions especials són el reconte d'un any ple d'alegries, psnes i sobre tot
amistat. Articles com'. Colomina el Superhome, Belda s'ha embromat, Ausias
I 'alcaldiüo, Pataetes s'ha mort ens han fet passar un estona agradable.
Amb el KAMAROI{INFO hem creat una Írena de filosofia, la ñlosofia ders
Kamaronencs. Espere que eixa maxsra de ser no s'acabe mai, encara que aixd no
puga rcr intentfuem estar tCIts junts el mqior temps possible.
El director del KAMORINFO voldria donar les grácies a tots aquells amics
que sempre l'han ¿nimat a que seguira fent una cosa que és de tots. Tambe agrar la
participació de tots amics que han escrit com: el xavo, Jordi (el reporter més
ditxaratxer). Manel, cazongq Amado. I a tots els col.laboradors que fan que el
KAMARONINFO siga més gran. A tots moltes gracies.
Sense més, el director del KAMARONINFO s'acomiada de tots €sperant
celebrar molts anys aquest aniversari.
VISCA EL KAMAROI{INFO
¿¿ Tr,Mf D¡re4is N w-sE rcÁgoi,

3. CONEIXEU A...?
Per J.E. Blanquer
En abril" xicones mil, i per aixó hem elegit, per primera vegada, en
aquesta
seccié, a dos joves xicones per a realitzar uüa rnva entrwista.
L'entrevista va tindre lloc ¿ La puga, i v¿ tindre en J. carlos al
convidat
especial gte ens va escriu¡e la p.D.
Eas sentit partsr de Kam¡ron S.A" ? I del Knm¡roninfo?
Andrea: si, es un local, sols se aixó que és un local i que fan una es@ie de
fulla informaüva.
Kellu: si, és un local de gent molt canyera i molt felig, El Kamaroninfo
és
w periódic molt xocat.
Prcguntcs Breust
+l{p,REA KgtTU
Dona més efrmtiva del Jo maúeixa. Jo
mén¡
fiome més atractl¡r det Bradd pitt, El Pansit.
món:

4. Menjar preferit; sPaghetti' Arrds de paella.
Beure preferit: Mentira. Mentireta.
Esport preferit: Cap, no m'agrada I'esport. L'espeleo.
Passatemps preferit: Anar-me'n de Bakalao. Jugar a la Nintendo.
Una pel.lÍcula: SEVEN. TRANSPORTING.
Mrñsic¿ prcferida, una BAKALAO i no puc dir La música d'acl, tot agü, la
cangó: una cangó, perqué totes música PUQERA; La
son iguals. pulga de tijuana de Herber
Fulga.
Meradona: Que és un drogaaddicte. És un drogaaddicte molt
canyero.
Pericana o Giraboix? Giraboix. Giraboia per a tirar-me
"Xalefes",
Bakalao: Es mi hobbie preferido. Es una poca merda, perü
mola quan vas passat.
Festes de Morus i M'ho passe bomba en És un bon pretext, per ¿
Cristians: festes i com les festes d'acl bufar-se tots els dies i
no n"hi ha en cap lloc. comprar-t€ un pirulí del
porrat.
Deport a Xi¡ona¡ No tinc ni idea, de com va Estan tots més crcmats que
el deport a Xixona. la mare que els va parir.
Festa a Xixona: És un poble on hi ha, jo És un @le molt canyero,
crec que, massa festa. i com aci, en cap lloc.
Política de Xixona: No em clave en eixos No tinc n p.i. de política.
temes.
Ja*é MariaAzn¡r: L'única cosa que se es que És un home en cara de
es el President. ja esta. Nap, i és un fill ...

5. PREMIS KAMARONINFO
Hem complit un any amb el nostre periÓdic. En aguest any hem plasmat en
aquestes págines les nostres opinions, hem recordat anécdotes, hem escrit articles
sobre els Kamaronencs, hem entrwisúat a gent destacada de Xixona, hem informat
de festes, dinars, hem eixit ü¡es vegades en la premsa, hem vist publiCacions de
llibres, ...
Hem fet t¿ntes coses que volem crBar els PREMIS KAMAfuONINFO.
Destacar a gent que per a nosaltres influeixen en el nostre poble i en el nostre local.
En certa numera amb aquests premis reivindiquem gue no hi ha cap premi en el
nostre premi sobre cap Cosa, llevant els premis $rc atorgA la comissió de festes i
l'ajuntament. Des d'ací volem dona¡ el primer pas per a la creació d'uns premig o
algpna cosa que motive a la geirt per algo, per imaginar, crear, €tc.
Aquest premis no intenten ser ni uns "GqIa', ni uns "Cervantes" sinó seraü
els Premis Kamarontnfo, unes estatuetes de cerámica que ens ompliran d'orgull'
Els premis que donarem seran:
-Premi al millor animador "no kamaronenc".
-Premi al millor grup musical.
-Premi al millor dinm en els masos de I'any 96.
.Premi al millor a¡ticle del Kamaroninfo,
-Premi al millor *KAMARONENC¡ del 96.
Aquest sis premis per a molls de nosaltres signiñcaran molt, i ens omplirá
d'orgull. Els nomenats no es sabran fins el dia de l"entrega,
L'entrega de premis la realitzarem el dia 3 de Maig a K¿maron. Hi estaran
convidats tots els col,laboradors que tant ens ajtdern amb el nostre periddic.
Sense més, ja repartirem les invitacions per aquest peculiar acte'
CAFETERIA . DESAYI,'NOS
PI.A¡OS COMBINADOS
e"$¿9'DnóD.9w%,tu
Ci,. E-y¡ll. t1. IElIFo|{o 561 ¡ 5¡
)00(ol

6. CARTA D'SNNOPY
El passat 26 de marg vam rebre una carla, molt especial, d'un amic que
I'hem injectat el nostre esperit Kamaronenc i xixonenc. com no, per a que tots
yosaltres Ia pugeu llegir la posem en el nostre periddic:
César Masiá Espí
Castell de Fels 26 de Marg de 1997
Hola KAMAROIIENCS:
As he querido mandar esta cnrta en gratitad, por el detalle de habey
mandodo la fotografia y el KAMARONINFO, pues la verdad me ha hecho
muchlsima ilusión, ha sido un detalle por vuestra parte y es de
Este mes de Marzo ha sido may especial y muy cañero para mi. El motivo
he sido muy emotivo porque os he conocido avosotros, ELS KAMARONENCS, y me
habeis demostrado que además de amigos sois una gran família, ese amor que teneis
por la gente de Xixona, ese impetu de arnistad y eompañerismo es lo que yo valoyo
en vosolros. Sabre todo me he quedado alucinando can el nível de creación que
teneis, al consolidarlo coft ttn granfascine como es el KIAMARONINFO.
Con esto os digo que he tenido el grandisino placer de haber contactado
con la hornada de amigos mas autertica de xixono y os deseo mucha suerte a
vosotros, que sois la denominacién de origen por excelencia.
Sois de P. M.
WSCA KAa{ARON
Desde la embajada de Xixona en Barcelona podeis contal eonmigo para lo
que sea.
Ah!, se me olvidaba, ne gustaria yecibir el KAA.LARONINFO, decidme lo
que tengo que abonar y yo os lo erwio con todo el plus de Correos, vale!!
SNAOPY.
Com podeu comprobar. aquesta cafia €ns ompli d'il.lusió. Estem segurs de
tindre un amic més entre tot$ nosaltres.
SUPERMARKET MARTIRIANO S.A.
Per a la majoria de nosaltres, aquest supermercat era desconegut fins que no
van vindre al localet, peró el que és cert és que ara som els clients predilectes per a
Martiriano i Marisú.
I es que en esta societat de consum tant compeütiva tenim un clar exemple
de que el progrés s'ha quedat est¿ncat en aquesta particular tendeta. Aquest
marketing es veu reflectit en que Martiriano té en la tenda des de "Kanfort" per a les
sabates fins a tomaques per a I'ensalad4 passant per xampú, deqpatx de pa i frnites
tropical, és a dir, aquesta tenda és com l'hiper reduit a cinc metres quadrats.

7. Per a que tingueu una idea han gravat una conversacié amb una gravadora
oculta.
Només arribff a la porta ens trobem el tio lvlartiríano, ducadet en uÉ i
esprant a que algú vqia afet la compra:
Client: Bon dia.
Martiriano: Bon dia xicon.
C: Un potet de Coca-cola fiesquera.
M: Doncs na se si tinc prque este rÍatí m'he a$at a Alacant i estinva la
meva dona, peró se n'ha tingut $¡e anar a fer el llegum.
(Transconeguts 5 minuts)
M. Doncs mira jo creia que en t€nia perü no tinc.
C: Bueno Martiriano no passa r€s, donem un litrct ben ftesqu*.
M: Fresquet no perqué ahir la vindre el meu Nacho en eI cob(€ desbaratat i
la mzua dona no s'havia recordat.
C: Bueno ivfartiriano no es preocupe voslé, donem unes talladetes finetes de
pernil do19.
(10 minuts després apareix Martiriano en dues t¡lladetes de quatre centlmetres
d'espessor i diu)
M: Doncs es que la setmana passada va vindre un tio que volia que li tallara
el pernil en tres trossos i com el meu Nacho está ahi dalt en el mas donant-li de
men¡jar a les gallines, i jo com la máquiua eixa del dimoni es molt moderna i molt
complicada ¡Uerrn! (Tos grunyona).
C: Quant és?
(lvfartiriano al fer-ho en la calculadora no es fia i paper en taula i bollgraf en má, ho
fa ¿mb el métode tradicion¿l).
M: ¡Psssss! 3.000 Fessetetes.
C: Bueno lvdartiríano recorde posar Coca-cola i cervesa al fresc. Adsu.
M: Adéu,
Des de la nostrg redacció en el quartet Heavy ens acomiadem Jandro,
Cazongo i Jordi.
MONA, tUt[S QUt UN VIATGE A tA NEU
$erien les 6'45 va aparéixer el minibus arnb el seu conductor, Jordi. EI
viatge anava fent-se cadavegada més real. Totr reunits en el Mofiterrey esmorzávem
un cafenet arnb pa üorrat,
A les 7'05 eiúem dirscció Jaca, Toa esávem al'lucinant. La primera
parada la féiem en Saragossa, eixa parada Ia recordem per la foto del "Club Leidyd',
la dels calgdets.

8. Dinávem quasi en Osca i sobres 17:30 vam arribar a Jaca. Una vegada
instal'lats, en les habitacions de dos pisos, vam comengar la fest¿ Les habitacions
estaven provistes de tot: televisió, cuina, nevera, servici, anru)ris, una claraboia, etc...
Seguidament vam anar pels esquis, tots arib molta emoció anávem agafan
les botes, els esquis i els pals. Ací tenim que destacar que Mario va trencar un tabu¡et
que s'utilitzava per agafrar les botes que estávem més amunt en I'armari. Roca va ser
el responsable del material.
--4,-
entremesos, pix,carn, és a dir, de tot un poquet. Dinávem segons el que hi havia en
el menú turistic. No ens podem queixar del meqjar, hem menjat pitior i més car. Els
cambrers eren del més simpátic.
Per la niq ens vam eixir de mare. Va ser una nit boja, magdfica
estrambótica, feia temps $rc no ens ho passavem an be. Vam dewariar tant que dos
apartam€fts van deixar al segiient dia l'habit¿ció de las "Cambras", eixe era el nom
dels apartaments.
Molt varn ernpalmar, altres van donnir sofrint tota nrena de garnberrades:
no cal record¿r quan van tirar a Amado del seu llit, quan el Flare volia pegar-nos per
haver-li tirat la maleta d'Amado damunt, i un etcdtera, etcetera.
A les nou del matl, molt puntuals pujávem a les pistes. El Flare asusat
pert¡u¿ no veia neq i preguntava si esquiaríem en les pistes vermelles o les fácits. Hi
havia prou neu per a la practica de I'esqui.
Els Ka¡naronencs vam deixar constáncia de la nostra estáncia en Astirn:
només eixir a Pasqual se li van caure els pals del telecadira, el Flare tenia les botes
sense cordff i cridava, Eo et meneges Jose Miguet Peró quan agafivem el primer
remuntador va ser el no va més. Roca es caia pel impuls de la perxa, es va agarrar a
aquell pal de ferro i no es soltava. La gent li deia que es soltara perü no feia cas.
Jandro, en el moment que saludava, la perxa eixia i li va pegar un tiro que el va fer
caure. AixI ün a un.

9. I_
Auudo i Quico feien snow-board, van &cabar baldats perd segons ells va
valdre la pena. Les forces van minvar i van tinfue que baixar-nos als apart¿ments a
les 14'30 hores. Nomé¡ destacar que el primer dia crzongo no va esquiar.
El segon dia pujdvem tots a les pistes, euico canviava I'snow per uns esquls
molt msderns, Pepe es deprimia, Nacho molt dur se$ria i tots gaudlem d'aquell
meravellós viatge i
El tercer chaú i Pasqual es quedaven a I'apafament, les forces
comenqdvem a decaure. Al termini del tercer dia es van lesionar: Flare, Roca,
Jandro. Destacant la passió que li van posar dues persones, el Roca i sobretot Nacho
que fins no eixien per anar en condicions a les pistes d,esquí,
L'ultim dia pqiivem només vuit persones a esquiar, Els demés les forces no
els van acompanyar, va ser el millor dia que ens ho vam passar eoquiant. vam
esquiar totsjurüs, els gue sabien i els que tro, güan estávem agarranc-li el gustet es la
acabar. Aixó passa eri tots els viatges.
A les 18:00 eixlem de Jaca direcció xixona. un viatge molt tranquil. Tots
pensant la próxiru volta que tornarem a fer un viatge totsjunts i si pot serala neu.
Una experiéncia que espere que es repeteixca molt prompt¿
MÚsIcA I FasTA
Eixe és el títol, que I'Agrupació Artiscs-Musical "El rrab4io" de Xixona, ha
posar al seu segon compacte disc. Els KfinaronencÉ vam ündre I'oporhrnit¿t de
participar, ajudant económicament, alagravació d'aquest c.D, per causes que ara no
venen al c¿¡s no vam contribuir, peró si que estem orgullosos que la nost¡a banda
poténcia la mrisica festera, que és un génere viu.
Des de que en lB82 I'alcoiá Juan cantó signá el seu pasdoble fester
"ffihomef', el món de la Musica bandlstica ha gaudii d'una font inesgotable de
materi¿l interpretatiu, qu6 no sempre ha estat justáment apreciat. sortida d,una
tradició lúdicohistdrica, la Mrlsica Fesüem consütueix un delJpilan fonamentals en

10. l'evolució de la nostra Música. Qui no ha somniat amb les melodies d'unes Brisas de
Mariola o d'uns Saslros del Serpis? Qui no ha vibrat afrib El Kdbila a El Moro del
,Sirc? Qui no s'ha senüt actor de llegendes wnb Zoraidamir o Pas als Maseros? Totes
aquestes partitures i tot un seguit de moltes altres, formen part de la nostra
quotidianeitat. Al desfilat amb un
desgavell de felicitat,
Perü alló que que, grácies a
aquestes partiüres, s'ha originat un génere musical que ens és propi i ens defineix.
El qual, afortnnadamenf ha evolucionat en propostes i en estils sense obüda¡ els seus
arrels. Es curiós veure cotn una Musica perisada per al carrer, pot esdevindre tot un
objecte de eulte, vsnerat per festers i músics. D'ahí que la proposta d'aquest C.D. no
sip altra que oferir uta mostra de la Musica Festera d'avui, d'aquella que no es
rnassa coneguda pere que s'enlaira com a representant d'un génere que evoluciona
dia a dia, i que es manifesta viu. Potser la selecció de partitures i autors no siga la
més completa o adient, perd seria veritablernent inabastable en un treball com aqu€st.
Si més no, hem pensat en iñcloue-hi un cor{unt de peces amb les quals disfrutem
com a mlisics, principal objectiu d'aquest projecte.
Si amb aquest disc aconseguim que coneguem i gaudim de la Música que
ens defineix com a pcble, n'estatem ben saüsfeG.
Aquest és l'a¡ticle que signat pr la Banda es troba dins del llibret. ks ser¡es
dotze obres oón del més modern que s'ha composat: CAROL ALCOI, ESCLATA I
DESTRAL; ELDA; TURBALLOS; EL SOMM; LAURA'94; CID; CAVALL DE
FOC; JORDI; REINA; NOVECENTIO I L'ESQUADRA. Aquesta ultima del
compositor xixonenc Ricardo Planelles.
Esperem que tots gaudiu d'aquest meravellós compacte, que superq sense
posar-ho en dubte al primer.
Jos@ Miquel Arques.

11. -
Pregunta a la Kellu:
Creus que I'ambient que es fa a La Puga es mantindri al cap dels anys?
Mentre jo r.isca sí. peró ara no ss m'ocorrix res perqué porte un pet que Déu,
i em tremola fins la gola.
Pregunta a Andrea:
Per qu& creus qu€ la gent joveo prefereix el BAKALAO aban* que
d'altres fipus de música?
Perqué es pot ballar millor que altres tipus de música; perqué quan eixes pr
ahí, la música que es dona a conéixer és el Bakalao.
PD : Fer J. Carlos el de La Puga.
Després de senür esta enüevista, que ha segut de p.m., feu cas de tot el que
posa ací perqué ha sigut molt sincera.
ELS PANSITS, UN ESDEVENIMENT SOCIAL
Qui ho pot dubtar que no són un esdeveniment social? No hem vibrat tots
o'Ska".
amb Careto, arnb Madero, amb els seus
Són cinc joves que els aglafu la marxa i la música. $'han donat compte que
i
composar, tocar cantar no está a I'abast de tots. Xapi, Nicolau, Francés, Meca i
Paquiro son els seus norns, tots els coneixem amb els Pansits.
La gent de Xixona ja no tindrem que e$perar a sentir-los només qu:ln actu€n
en algun concert. Han gralat una especie de maqueta, es pot senür prou bé ds i
I'alternativa a gravar una maqueta perqué hi val prous diners.
El seu anterior grup, si ho podem dir" era Ksdlver, no tenien ni lloc on
assqjar, ni rnaterial (bateria, guitarres, amplificadors), perÓ el que si tenien i ara
tenen és il'lusié per a tocar, per a fer festa amb ms quants instruments musicals.
La Puga ha sigut un dels pubs, juntament amb el Crack i el Brbarat, on
els han donat oporfunitat per a tocar i han pogut expre$sfit els seus sefitiments
mitjancant la músíca
qPANSITS
J.
s

12. at--
Crec que un dels seus millors éxits va ser en Villena Rock. Van omplir un
aulobús de gentjove i una frlera quasi inesgotable de cotxes que els van seguir per a
recolzar-los i donar-los suport.
Jo hem confesse com un dels seus millors seguidors, on he pogut gaudir de
musica i sobretot festa.
Sense cap dubte puc assegurar que son un esdeveniment social, ¿no? Quan
es yeuen els cartells es crea un ambient de festa impressionant. Sempre comencan
amb el Rack and Roll dels Pansits i tota la gent comenga a saltar, a cridar, a cantar
les seues cangons.
Des del KAMARONINFO els animen a que seguixquen composanl tocant i
fent festa que és el rnés important. També els donem les grácies per haver actuat dues
vegades en KAMARON i ens han fet vibra¡.
Grácies Pansits.
T'EN RECORDES ?
El dissabte pass¿t em laig donar compte de que els dissabtes ja no son el
que er€n, que a La Fuqa ja no vaig amb tanta il'lusié com abans, que els "bailoteos"
ja es fan avorrits i que la mentira i la cervesa ja ent¡en com I'aigua.
Aquest dissabte passet (12-IV-9?) vam anar a La Puga, després d'estar en el
localet. Estava fen-me una c€rt€sa al costat de Pasqrul i de Jordi i derepent una
espentonad4 el més lógic és que corüinuarem nosaltres sspeÍtant i botanl, dons ens
vam agobiar, cosa que no era normal, i vam anar en front del Monterrey a acabar-nos
la cen'esa.
Jo no sé si és que estic fen-me vell o és que son massa anys d'anar a la Fuqa.
Despres vam anar a I'Aquari, ens vam agobiar i vam estar a punt d'entrar al Bebob,
pero I'am dir, ¡Qué collons! Si agó está ple de maricones i solterones treintones que
tiren fum, Finalment vam anar Jordi i jo al localet a fer-nos un bon plat de cereals
amb suc de "Tutifruti" i després al castell a fer-nos un cigarret.
Ara recorde jo les primeres borratxeres, eixes si que eren bones. Quan
anávem als pinets o a la cova a bufar-nos, quan agarravem a la "Moqambiquenya" o
a la "Mariola" i li tocár,"em les mamelles. Quan entrávem al col'legi a veule "Nueve
semanas y meüa" i a fe¡-nos el whislry que tenien els professors amagat en la seua
sala. Quanvam comprar "calenta burres" per a posar-ho en el got de les xicones per
a l'ore si mulüivem el xurro. Quan entravem a casa de Ia tia Campana a picar'nos
amb el vi que havíem ñrtat, quan Cicuchi volia matar a la "Chorizo". Quarr alávem
al local de Franh etc...
Aleshores si que ho passár'ern H, cada dia era una aventureta diferent.
Jandro