1. JOAN COROMINA
ANDREI COSTACHE

2. Quan ja s’acostava a la
baixada de la muntanya de
les Oliveres, tota la multitud
dels deixebles, plens
d’alegria, començaren a
lloar Déu amb grans crits
per tots el miracles que
havien vist.
Lc (19, 37- 39)
Beneït el rei, el
qui ve en nom del
senyor! Pau en el
cel i glòria en les
altures!

3. Ells s’abraonaren sobre Jesús i
el detingueren.
Però un dels presents
desembeinà l’espasa i, d’un
cop, tallà l’orella al criat del
gran sacerdot.
És el qui jo Mc (14, 43-48)
besaré: deteniu-
lo i emporteu-
vos-el ben
custodiat.

4. Nosaltres vam sentir que
deia: “Jo destruiré aquest
santuari, fet per mans Els grans sacerdots i tot el
d’home, i en tres dies en Sanedrí buscaven una
construiré un altre, no fet declaració contra Jesús per
per mans d’home.” fer-lo morir, però no en
trobaven cap, perquè molts
declaraven en fals contra ell,
però les seves declaracions no
concordaven.
Mc (14 (55-59)

5. Tu ets el rei
del jueus? Però Jesús no contestava res
a les acusacions que li feien
els grans sacerdots i els
notables.
Aleshores Pilat li diu:
-No sents quants testimonis
presenten contra tu?
Tu ho dius. Mt (27, 11- 14)

6. Els soldats del governador
Salve, rei
es van endur Jesús dins el
dels jueus!
pretori i reuniren al seu
voltant tota la cohort. El van
despullar, el cobriren amb
una capa de color escarlata i
li posaren al cap una
corona d’espines que havien
trenat, i a la mà dreta una
canya.
Mt (27, 27-31)

7. Quan arribaren a l'indret
anomenat la Calavera, hi van
crucificar Jesús, i també els
criminals, l’un a la dreta i l’altre a
l’esquerra.
Lc (23, 33-38)
Si ets el rei dels
jueus, salva’t a
tu mateix!

8. Arribat el migdia, es va estendre per tota
la Terra una foscor que va durar fins a les
tres de la tarda. I a les tres de la tarda,
Jesús va cridar amb tota la força:
-Déu meu, Déu meu, per què m’has
abandonat?
En sentir-ho, alguns dels presents deien:
-Mireu com crida Elies.
Llavors, un corregué, xopà de vinagre una
esponja, la clavà en una canya i la hi
donava perquè begués, dient:
-Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la
creu.
Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
Llavors la cortina del santuari s’esquinçà
en dos trossos de dalt a baix.
Mc (15, 33-39)

9. Després d’això, Josep d’Arimatea, que era
deixeble de Jesús però d’amagat per por
dels jueus, va demanar a Pilat
l’autorització per a treure el seu cos de la
creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi
anà i va treure de la creu el cos de Jesús.
També hi va anar Nicodem, el qui temps
enrere havia visitat Jesús de nit, i portà
una barreja de mirra i àloe, que pesava
unes cent lliures. Llavors van prendre el
cos de Jesús i l’amortallaren amb un
llençol, juntament amb les espècies
aromàtiques, tal com és costum d’enterrar
entre els jueus.
Jn (19, 38- 41)

10. El diumenge, Maria Magdalena
se’n va anar al sepulcre de bon
matí, quan encara era fosc, i veié
que la pedra havia estat treta de
l’entrada del sepulcre. Després
arribà també Simó Pere, que el
seguia, i va entrar al sepulcre; veié
aplanat el llençol d’amortallar, però
el mocador que li havien posat al
cap no estava aplanat com el
llençol, sinó que continuava lligat a
part.
Jn (19, 1-8)

11. Maria!
Maria es va quedar plorant a
fora , ala vora del sepulcre.
Mentre plorava, s'ajupí per
mirar dins el sepulcre i veié dos
àngels vestits de blanc
asseguts al lloc on avia estat
posat el cos de jesús, l’un al
cap i l´altre als peus .
JN (19, 11-16)