Taller de política: Poesia política

1. Taller d’idees: poesia política
Barcelona, 28-VI-2012
Jaume Subirana, escriptor i professor de la UOC
La poesia parla de política (i serveix per seguir parlant-ne, molt
de temps després... des de perspectives fins i tot enfrontades). I
és una “conversa” política d’una profunditat que molts discursos i
conferències no tenen.
“Oda a Espanya” (1898), de Joan Maragall
“General, el teu tanc” (Poemes, 1933-1938), de Bertolt Brecht
(també “Preguntes d’un treballador que llegeix”)
“Vienen por las islas (1493)”, de Pablo Neruda
> De vegades ha servit (clarament, directament) com a
propaganda.
“Liberté”, de Paul Éluard
> D’altres vegades acull, simplement, una mirada política (política
en el sentit que explica/reivindica, de forma més o menys
conscient/explícita)
“L’Elionor” (1972), de Miquel Martí i Pol
> La poesia ha configurat (i potser continua configurant: no tenim
distància per veure-ho) no només els discursos, sinó l’imaginari (i
el fraseig) polític de molta gent. Alguns exemples:
“Pido la paz y la palabra” [1975], de Blas de Otero
“La poesía es un arma cargada de futuro” (1955), de Gabriel
Celaya
“De vegades és necessari i forçós...” (1960), de Salvador Espriu
“Inici de càntic en el temple” (1965), de Salvador Espriu
> La poesia, però, va més enllà (o per sota) de la política. I els
bons poetes són els primers que en són plenament conscients.
“Politics” (maig de 1938), de W.B. Yeats
> Finalment la poesia (com gairebé tot, si ho volem veure així)
també és política.
“Poesia”, de Joan Brossa