Introducció a la història.

1. PÒRTIC CIÈNCIES
SOCIALS
INTRODUCCIÓ A LA
HISTÒRIA

2. SUMARI
1. La història i el passat
2. Funcions de la història
3. Què estudia la història? (Fets i personatges)
4. Les fonts històriques
5. El temps, la cronologia i les eres
6. El calendari
7. Els segles
8. Etapes històriques
9. Els frisos cronològics

3. 1. La HISTÒRIA i el passat
La història és la ciència que estudia els fets més importants del passat que
han tingut una importància especial i han afectat un grup ampli de
persones a través d'acord amb testimonis materials, orals, escrits i visuals.
(ex Octavi August es va convertir en el 1r emperador romà al segle IaC).
El passat són tots els fets que s’han donat en el nostre passat però que no
són prou significatius com per afectar de forma significativa el nostre futur.
(ex ahir l’Azahara va anar a comprar 2 barres de pa a la fleca del costat de
casa seva)

4. 2. FUNCIONS DE LA HISTÒRIA
Algunes de les funcions de la Història són:
- entendre els nostres orígens i a comprendre'ns a nosaltres mateixos vivint en societat
- comprendre millor el nostre món, saber per què les coses són com són
- descobrir encerts i errors dels nostres avantpassats per construir un futur millor
- ampliar els nostres coneixements i satisfer la nostra curiositat
Per aquest motiu és molt important tenir memòria històrica, és a dir, fer un esforç per
conèixer i donar a conèixer el nostre passat, valorar-ho, i tractactar-lo amb respecte perquè
no sigui oblidat. D’aquesta manera podem aprendre i saber decidir que és el que ens
interessa coma ciutadans sense haver de refiar-nos de la gent del voltant.

5. 3. QUÈ ESTUDIA LA HISTÒRIA?
La història estudia fets i protagonistes del passat. Els fets històrics poden ser:
POLÍTICS
Fan referència a la vida i a les decisions de les institucions i
de les persones públiques amb poder.
Ex: Els resultats
d'unes eleccions.
ECONÒMICS Es refereixen a la producció i la distribució de béns i serveis. Ex: L'atur d’un país.
SOCIALS
Es fixen en la vida de grups de persones que formen part
de la societat, en aspectes de la seva activitat diària o bé en
les seves tensions i els seus conflictes.
Ex: Les vagues i les
manifestacions.
RELIGIOSOS
Expliquen esdeveniments relacionats amb les diverses
creences religioses.
Ex: Els pelegrinatges
a la Meca o a St
Jaume.
CULTURALS
Fan referència a aspectes relacionats amb el món del
cinema, del teatre, de la literatura, de l'art, de la música i de
Ex: Els Jocs Olímpics.

6. Els protagonistes de la història són el conjunt de persones que ens han precedit en el
temps. Algunes d'aquestes persones –reis, reines, dirigents, inventors, científics, artistes...–
surten amb més freqüència en els llibres d'història i coneixem els seus noms. Aquestes
persones, però, no són importants per elles mateixes, sinó perquè les decisions que van
prendre o les accions que van dur a terme van afectar moltes altres persones o grups socials.
Però no podem oblidar, però, la gent anònima, és a dir, els homes i les dones que sovint no
surten en els llibres, però que amb el seu treball i les seves lluites van col·laborar en la
construcció i l'evolució de les societats en què van viure.

7. Churchill, Roosevelt i Stalin van tenir un paper molt
destacat en les negociacions de pau posteriors a la
Segona Guerra Mundial.
Manifestació a Barcelona per protestar contra les
retallades de drets socials el 2012.

8. 4. LES FONTS HISTÒRIQUES
Les fonts històriques són documents, objectes o altres testimonis d’èpoques passades que s’han
conservat i que ens proporcionen informació. Sense les fonts històriques no es podrien reconstruir i
interpretar els fets del passat. Un requisit fonamental és la seva fiabilitat.
Els historiadors són els que fan la feina de seleccionar les fonts per poder conèixer la nostra història.

9. Així mateix, les fonts històriques poden ser primàries o secundàries. Les fonts primàries tenen
l’origen en la mateixa època dels fets estudiats (per exemple, una arada de l’època romana, un text
sobre lleis de la Grècia clàssica, una fotografia de la Segona Guerra Mundial). Les fonts secundàries,
en canvi, provenen d’èpoques posteriors (per exemple, un llibre actual sobre la prehistòria, un
reportatge audiovisual sobre l’antic Egipte, una novel·la ambientada en la Primera Guerra Mundial).
Les fonts es poden classificar en quatre tipus:
ESCRITES
Inscripcions, documents (polítics, econòmics, legals...),
cròniques, dietaris, memòries, premsa,
correspondència, novel·les.
Ex: un diari, un
llibre o una carta.
ORALS
Entrevistes, testimonis, discursos, cançons, llegendes,
fàbules…
Ex: Quan fem una
entrevista a algú
MATERIALS
Edificis, eines de treball, atuells domèstics, vestits,
monedes...
Ex: Eines de la
prehistòria
ICONOGRÀFIQUES
Fotografies, cartells, pintures, gravats, dibuixos,
documentals, pel·lícules...
Ex: una fotografia
de la Guerra Civil o

11. 5. EL TEMPS, LA CRONOLOGIA I LES ERES
El temps és una coordenada fonamental, tant per a l'estudi de la història com per al seu aprenentatge. El temps bàsic de
la història és el temps cronològic. El temps cronològic és el temps marcat pel rellotge (amb segons, minuts i hores) i pel
calendari (amb dies, setmanes i anys).
L'estudi de la mesura del temps i de l'organització de les dates s'anomena cronologia. Posar una sèrie de fets en ordre
cronològic vol dir col·locar-los de manera que els primers se situïn al començament (esquerra) i els darrers, al final (dreta).
Per situar-nos en el temps, la cronologia occidental utilitza l'era cristiana. S'entén per era un període de temps que parteix
d'un fet important a partir del qual es comencen a comptar els anys. Als països de cultura cristiana, els anys es compten
des de l'any de naixement de Jesucrist, que es considera l'any 1 i segle I en què comença la nostra era o era cristiana
(parlem d’a.C. o de d.C.).

12. 6. EL CALENDARI
La paraula calendari ve del llatí calendarium, que és una evolució de calendae, nom amb què els antics romans
anomenaven el primer dia del mes.
Els primers calendaris, però, són molt més antics. Aquests calendaris van ser elaborats a Mesopotàmia i Egipte
fruit de la necessitat que tenien els pagesos de fixar les dates en què els corresponia sembrar o fer la collita.
Així mateix, el calendari els servia per saber en quin moment havien de pagar els impostos.
Els calendaris de les civilitzacions antigues solien estar basats en els cicles de la Lluna (calendaris lunars), és a
dir, nova, creixent, plena i minvant. Algunes cultures, com ara l'egípcia, van elaborar també calendaris solars, en
què les unitats fonamentals de temps eren les estacions i els anys. Però també existeixen calendaris lunisolars
que combina els dos tipus de calendaris (ex: el calendari xinès)

13. El calendari solar egipci dividia l'any en tres
estacions relacionades amb les crescudes del Nil:
l'estació de la sembra, la de la collita i la de la
inundació.
El papa Gregori XIII (calendari gregorià), assessorat per
astrònoms i matemàtics, va ser l'impulsor de la reforma del
calendari d'origen romà. Va marcar que l’any tingués 365 dies i
cada 4 anys hi hagués un dia més el 29 de febrer (any bixest o
de traspàs).

14. 7. SEGLES (xifres romanes)
La història s’ordena per segles. Un segle són 100 anys, aquest comença a partir de
l’any 1 (a història no existeix el 0 perquè és el no res) i s’acaba l’any 100. L'any 101
serà, doncs, el primer any del segon segle.
Per a les èpoques més antigues, els historiadors solen utilitzar com a unitat de
mesura el mil·lenni, és a dir, blocs de mil anys. Altres unitats de mesura utilitzades
en història són el bienni (dos anys), el trienni (tres anys), el quinquenni o lustre
(cinc anys) i la dècada, equivalent a deu anys.

15. 8. ETAPES HISTÒRIQUES
La història de la humanitat comença, naturalment, quan apareixen les primeres persones.
D'això fa molt de temps, gairebé tres milions d'anys. Per facilitar el seu estudi, els historiadors
occidentals han dividit la història en cinc fragments que anomenem etapes o edats.
- Prehistòria des de fa 2,5 milions d’anys a.C. fins al 3.000 aC
- Edat Antiga de del 3.000 aC fins al 476 aC
- Edat Mitjana des del 476 aC fins al 1492 dC
- Edat Moderna des del 1.492 dC fins al 1.789 dC
- Edat Contemporània des del 1.789 dC fins a l’actualitat

16. Prehistòria: des dels primers homínids fins l’aparició de l’escriptura
- Paleolític
- Neolític
- Edat dels metalls (coure, bronze i ferro)

17. Edat Antiga: de l’aparició de l’escriptura fins la caiguda de l’imperi romà d’occident
- Mesopotamia
- Egipte
- Grècia
- Roma

18. Edat Mitjana: des de la caiguda de l’imperi romà d’occident al descobriment d’Amèrica
- Alta Edat Mitjana (romànic)
- Baixa Edat Mitjana (gòtic)

19. Edat Moderna: des del descobriment d’Amèrica a la Revolució Francesa
- Segle XV-XVI (renaixement)
- Segle XVII - XVIII (barroc)

20. Edat Contemporània: des de la Revolució Francesa fins l’actualitat (Rev Francesa, Rev liberals, Rev
Industrials, Guerres Mundials, Nazisme, Guerra Freda…)

21. 9. ELS FRISOS CRONOLÒGICS
Per representar visualment la successió d'una sèrie de fets històrics, se sol elaborar una
línia del temps o fris cronològic. Perquè el fris sigui útil, s'ha de fer a escala. Això vol dir
que, dins de la línia o fris, les distàncies iguals han de correspondre a períodes de temps
iguals (per exemple: 1 cm d'espai ha de ser sempre igual a 100 anys).
Per elaborar un fris cronològic a escala, cal llegir amb atenció les dades del text o del
quadre cronològic que es vol representar. Després, cal seguir ordenadament els passos
indicats en el quadre del costat i utilitzar un full de paper quadriculat o mil·limetrat.

22. Passos:
1. Llegir atentament el text o quadre cronològic que es vol representar.
2. Determinar la primera i l'última data que cal representar en el fris.
3. Triar la unitat de mesura que cal utilitzar (mil·lenni, segle, any).
4. Dibuixar dues línies rectes paral·leles.
5. Dibuixar segments perpendiculars a distàncies iguals sobre les dues línies anteriors.
6. Fer 10 marques per segment entre els segments perpendiculars.
7. Situar els anys corresponents sobre els segments perpendiculars.
8. Escriure, dibuixar o acolorir els fets importants.
9. Triar un títol per al fris.