Introducció als conceptes bàsics d'Urbanisme

Gerència Adjunta d’Urbanisme
Ecologia Urbana
Introducció als
conceptes bàsics
d’Urbanisme
21 de juny de 2017
Ecologia Urbana

Ecologia Urbana
1. Gerència Adjunta d’Urbanisme
2. Actuació Urbanística
3. Planejament
4. Gestió
5. Llicències
6. Inspecció
7. Patrimoni
8. Informació
índex

Ecologia Urbana
01

Ecologia Urbana
URBANÍSTICA / URBANISME: Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Disciplina amb actors diferents: arquitectes, enginyers, advocats, economistes,
sociòlegs, etc.
CONCEPTE D’URBANISME
El terme “urbanisme” deriva del
neologisme “urbanització”
introduït per Ildefons Cerdà en el
seu llibre “Teoría General de la
Urbanización” per designar una
nova disciplina que tindria per
objecte l'organització i regulació
dels edificis i la seva agrupació
per procurar el benestar de la
població que habita en la ciutat.

Ecologia Urbana
OBJECTE DE L’URBANISME: UNA CIUTAT PER VIURE

Ecologia Urbana
COMPETÈNCIES EN URBANISME
Gerència d'Ecologia Urbana
Direcció de Model Urbà
Direcció de Serveis de Comunicació i Participació
Direcció de Recursos i Control de Gestió
Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans
Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures
Gerència Adjunta d'Urbanisme
Dir. Serv. d'Actuació Urbanística
Dir. Serv. d'Arquitectura Urbana i Patrimoni
Dir. Serv. de Planejament
Dir. Serv. de Gestió Urbanística
Dir. Serv. de Llicències
Dir. Serv. d'Inspecció
Dep. d’Informació Urbanística
Gerència del Districte
Dir. de Serv. Generals del Districte
Dir. de Serv. a les Persones i al Territori
Dir. de Serv. de Llicències i Espai Públic

Ecologia Urbana
Gestió
Llicències
d’obres i
activitats
Construcció
edificis privats
Construcció
equipaments
Urbanització
espais públics
Planejament
Inspecció
Projectes
urbanització
Marc jurídic i legal: lleis, PGM, normes urbanístiques, ordenances, etc,
protecció del patrimoni, Informació urbanística
EL PROCÉS URBANÍSTIC

Ecologia Urbana
ESTAT ORIGINAL

Ecologia Urbana
PROCÉS URBANÍSTIC

Ecologia Urbana
RESULTAT

Ecologia Urbana
Actuació Urbanística
02

Ecologia Urbana
ÍNDEX
1. Evolució de la legislació urbanística.
2. El marc constitucional i estatutari de competències en matèria
d'ordenació del territori i urbanisme.
3. De la Ley 6/1998 al Texto refundido 7/2015.
4. Decret legislatiu 1/2010, de 3 de juny (Text refós de la Llei
d‘Urbanisme) i Decret 305/2006, de 18 de juliol (Reglament de la Llei
d‘Urbanisme).
5. Règim especial del municipi de Barcelona: la Carta municipal (Llei
22/1998, de 30 de desembre).
6. Legislació sectorial (mobilitat, ambiental, habitatge, patrimoni;
carreteres, ports, ferrocarrils...).
7. Principis destacables de la legislació urbanística.
8. Naturalesa i funcions de la Direcció d'Actuació Urbanística.

Ecologia Urbana
1. Evolució de la legislació urbanística
 Des de l'antiguitat s'han produït regulacions tendents a ordenar la
construcció de les noves ciutats.
 S. XIX enderroc de les muralles a Barcelona. Legislació d'Eixample
(1864) i Llei d'Expropiació Forçosa (1879).
 Estatut municipal i Reglament d'Obres Municipals 1924.
 Ley de Suelo de 1956:
 Urbanisme com a funció pública: abasta la planificació, execució,
edificació i ús del sòl i control de l'edificació i ús del sòl.
 Funció social de la propietat
 Ley de Suelo de 1975 i Refundido de 1976

Ecologia Urbana
2. El marc constitucional i estatutari de competències en matèria
d'ordenació del territori i urbanisme
 Constitució estableix l'Urbanisme com a matèria susceptible de competència
de les CC.AA.
 Estatut d'Autonomia de Catalunya va establir la competència d'aquestes
matèries com a exclusiva (facultats legislatives plenes + facultats executives).
 Conflicte competencial Estat-CC.AA. arran l'aprovació de la Ley 8/1990 (Texto
Refundido 1992) que es resol amb una sentència del Tribunal Constitucional.
 Sentència Tribunal Constitucional 61/1997:
 Inconstitucionalitat 2/3 parts de la Ley estatal per extralimitació.
 Impossibilitat de dictar per l'Estat normes merament supletòries.
 A partir de la STC es determina la competència en els quatre eixos bàsics de
l'activitat urbanística:
 Règim del sòl: competència compartida CC.AA-Estat (classificació del sòl,
drets i deures bàsics, valoració del sòl).
 Planejament, gestió i disciplina: competència CC.AA.
 Competències autonòmiques i municipals: garantia constitucional de
l'autonomia local.

Ecologia Urbana
3. Normativa estatal: de la Ley 6/1998 al Texto refundido 7/2015
 Ley 6/1998, de 13 de abril, de Régimen de Suelo y Valoraciones:
règim de valoracions a efectes expropiatoris.
 Ley 8/2007, de 28 mayo, de Suelo.
 RDL 2/2008, de 20 junio.
 Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y
renovación urbanas (“Ley 3 erres”).
 RDL 7/2015, de 30 de octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la
Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana.

Ecologia Urbana
4. Decret legislatiu 1/2010, de 3 de juny (Text refós de la Llei d'urbanisme)
Decret 305/2006, de 18 de juliol (Reglament de la Llei d'urbanisme)
 Decret Llei 12/1990, de 5 de juliol, de refosa dels textos legals en
matèria urbanística (Llei 9/1981, de 18 de novembre, de protecció de
la legalitat urbanística; i Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures
d'adequació de l'ordenament urbanístic).
 Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme.
 Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
 Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós
de la Llei d‘Urbanisme.
 Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la
Llei d'Urbanisme.

Ecologia Urbana
5. El règim especial de Barcelona: la Carta municipal (Llei 22/1998)
 Barcelona disposa d'un règim especial en matèria urbanística.
 Es determinen les formes de participació de l'Ajuntament en
l'ordenació del territori (informes, informes preceptius).
 Creació de la Subcomissió d'Urbanisme, a qui correspon
l'aprovació definitiva del planejament urbanístic general.
 Tipologia de plans especials: a més dels vigents, els plans
d'usos, integrals, de reforma interior, de millora urbana, de
protecció, de rehabilitació, subsòl i telecomunicacions.
 Procediment específic d'aprovació del planejament derivat.
Competència municipal per a l'aprovació inicial provisional del
planejament urbanístic general.

Ecologia Urbana
6. Legislació sectorial
(mobilitat, ambiental, habitatge, patrimoni; carreteres, ports, ferrocarrils...)
 La legislació urbanística interacciona i ha de considerar altres
normatives sectorials: mobilitat, ambiental, habitatge, patrimoni
arquitectònic, procediment administratiu comú, etc.
 Normativa sectorial competència d'altres Administracions públiques:
carreteres, ports, aeroports, ferrocarrils, etc. Informes preceptius,
vinculants, ampli termini.

Ecologia Urbana
7. Principis destacables de la legislació urbanística
 L'ordenació del territori i l'ordenació urbanística són funcions
públiques, que abasten l'organització i definició de l'ús del territori i del
sol, prenent com a referència l'interès general.
 Contingut estatutari del dret de propietat: el dret de propietat és un
principi constitucional que es veu modulat per la seva funció social, per
tant no és il·limitat i el seu contingut ve definit per la pròpia llei.
 Participació de la comunitat en les plusvàlues que genera el
planejament: generació d'estàndards urbanístics d'equipaments i zones
verdes, cessió dels sòls de sistemes, cessió de sòls amb aprofitament,
generació d'habitatge de protecció.
 Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues.
 Principi de desenvolupament urbanístic sostenible: utilització racional
del territori i el medi ambient.
 Inexistència del dret a exigir indemnització per l'ordenació urbanística.
 Acció pública en matèria urbanística.

Ecologia Urbana
8. Naturalesa i funcions de la Direcció d'Actuació Urbanística
 Naturalesa
 Direcció Jurídica
 Direcció transversal
 Funcions
 Suport i assistència a la Gerència Adjunta
 Col·laboració amb els Serveis Jurídics centrals i la
Secretaria General
 Referent jurídic de la resta de Direccions
 Tasques específiques amb la Direcció de Serveis de
Planejament (redacció planejament, informes,
assessorament)

Ecologia Urbana
El Planejament urbanístic
03

Ecologia Urbana
INDEX
1. Breu repàs sobre les figures de planejament
2. Que és el planejament urbanístic
3. Que fa el planejament general i els plans derivats
4. Quin és el planejament urbanístic general a Barcelona
5. Conceptes de sòl urbà consolidat, solar i sòl urbà no consolidat
6. MPGM
7. Plans derivats
8. Que fa la direcció de planejament
9. Tramitació
10.Relació amb altres àrees
11.Resum dels circuits de tramitació

Ecologia Urbana
PLANEJAMENT TERRITORIAL/ URBANÍSTIC

Ecologia Urbana
PLANEJAMENT TERRITORIAL
Els plans territorials són els diferents instruments del Govern de la
Generalitat per dur a terme la seva política de planejament territorial

Ecologia Urbana
QUÈ ÉS EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
L’ordenació del territori es du a terme mitjançant
el planejament urbanístic.
El planejament urbanístic és la disciplina
mitjançant la qual es defineix l’ús del sòl , els seu
destí públic o privat i les seves condicions
edificatòries.
El planejament urbanístic pot ser de caràcter
general o derivat.

Ecologia Urbana
Planejament urbanístic general
És l’instrument d’ordenació urbanística integral d’un
territori que pot abastar un o més d’un terme municipal.
.
EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL
Plans Directors Urbanístics
Estableixen les directrius ordenació urbanística d'un
territori d’abast supramunicipal.
Hores d’ara està en redacció el PDUMetropolità

Ecologia Urbana
Classifiquen el sòl per establir-ne el règim jurídic: Sòl urbà consolidat,
sòl urbà no consolidat, sòl urbanitzable delimitat, sòl urbanitzable no
delimitat, sòl no urbanitzable
Defineixen el model d’implantació urbana
Defineixen l’estructura general del territori: viari bàsic i grans
infrastructures de comunicació i suport, equipaments i parcs de ciutat.
Estableixen les determinacions per al desenvolupament
urbanístic, que poden ser:
• Detallades i d’aplicació directa a travès de la llicència.
•Precisar de desenvolupament detallat a travès de planejament
derivat.
•Precisar de gestió urbanística per procedir al repartiment de
beneficis i càrregues.
QUE FAN ELS PLANS GENERALS

Ecologia Urbana
El planejament urbanístic general es desenvolupa pel planejament
urbanístic derivat, i concretament en sòl urbá pels plans especials i
plans de millora urbana.
Hi ha molts tipus de plans urbanístics derivats.
PLANS DERIVATS RÈGIM DE SÒL
Plans Parcials Urbanístics – PPU
Plans Parcials Urbanístics de Delimitació – PPD
Plans Especials Urbanístics - PEU
Plans de Millora Urbana – PMU
Sòl urbanitzable delimitat - SUD
Sòl urbanitzable no delimitat - SND
A qualsevol règim de sòl
Sòl urbà consolidat - SUC i sòl urbà no
consolidat - SNC
PLANS DERIVATS

Ecologia Urbana
.
EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL.
BARCELONA
El planejament urbanístic general a Barcelona està constituït per:
•El Pla general metropolità (PGM) de 1976 , que ordena un conjunt
de 28 municipis.
•Tot un conjunt de modificacions puntuals d’aquest pla fetes en
aquells àmbits on, en el transcurs del temps l’ordenació del territori,
ha requerit una nova planificació adequada a les noves necessitat de
la ciutat.
A Barcelona la classificació del sòl és limita a:
•Sòl Urbà consolidat i no consolidat
•Sòl No Urbanitzable, que gairebé en la seva totalitat és protegit
i està integrat al Parc de Collserola

Ecologia Urbana
Constitueixen el sòl urbà:
a) Els terrenys que el planejament
urbanístic inclou de manera expressa en
aquesta classe de sòl perquè tenen
tots els serveis urbanístics bàsics o
bé estàn compresos en àrees
consolidades per l’edificació
d’almenys dues terceres parts de llur
superfície edificable.
b) Els terrenys que, en execució del
planejament urbanístic, assoleixen el
grau d’urbanització que aquest
determina.
SÒL URBÀ

Ecologia Urbana
SERVEIS URBANÍSTICS BÀSICS
Són serveis urbanístics bàsics:
a) La xarxa viària que tingui un nivell de
consolidació suficient per permetre la
connectivitat amb la trama viària bàsica
municipal.
b) Les xarxes d’abastament d’aigua i de
sanejament.
c) El subministrament d’energia elèctrica.
Els serveis urbanístics bàsics han de
tenir les característiques adequades per
a l’ús del sòl previst pel planejament
urbanístic que el classifica.

Ecologia Urbana
CONDICIÓ DE SOLAR
Són terrenys en sòl urbà aptes per
edificar que :
a ) Disposen dels serveis urbanístics bàsics
i afrontan amb un carrer amb enllumenat
públic i íntegrament pavimentat, inclosa la
vorera.
b) Tenen assenyalades alineacions i
rasants, si el planejament urbanístic les
defineix.
c) Són susceptibles de llicència immediata
perquè no han estat inclosos en un sector
subjecte a un pla de millora urbana, ni en un
polígon d’actuació urbanística pendents de
desenvolupament.
d) Per edificar-los, no han de cedir terrenys
per destinar-los a carrers per tal de
regularitzar alineacions o a completar la
xarxa viària.

Ecologia Urbana
CONCEPTE DE SÒL URBÀ CONSOLIDAT
Constitueixen el sòl urbà consolidat:
a) Els terrenys que tenen la condició de
solar.
b) Els terrenys als quals només manca, per
assolir la condició de solar, assenyalar les
alineacions o les rasants, o bé completar o
acabar la urbanització en els termes
assenyalats per l’article 29.a, tant si han
estat inclosos amb aquesta finalitat en un
polígon d’actuació urbanística o en sector
subjecte a un pla de millora urbana com si
no hi han estat inclosos.

Ecologia Urbana
CONCEPTE DE SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT
1. Té la condició de sòl urbà no consolidat
el sòl urbà altre que el consolidat.
2. El sòl urbà consolidat esdevé no
consolidat quan el planejament
urbanístic general el sotmet a actuacions
de transformació urbanística
incorporant-lo en:
a. Sectors subjectes a un pla de
millora urbana
b. Polígons d’actuació urbanística.
c. Quan deixa de complir les
condicions de les lletres b i d de
l’article 29 com a conseqüència de
la nova ordenació.

Ecologia Urbana
SÒL NO URBANITZABLE
S’han de classificar com a no urbanitzable els sòls on
concorren els factors següents:
a) Tenen un règim especial de protecció per la legislació
sectorial i pel planejament territorial.
b) Per estar aixi determinat dels plans directors.
c) Per estar subjectes a limitacions o servituds per a la
protecció del domini públic.
Els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal
considera necessari classificar per raó de:
a) La concurrència dels valors considerats per la
legislació aplicable en matèria de sòl.
b) L’objectiu de garantir la utilització racional del territori
i la qualitat de vida, d’acord amb el model de
desenvolupament urbanístic sostenible.
c) El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions
geogràfiques protegides o denominacions d’origen.
Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals
no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.

Ecologia Urbana
Modificacions que ajusten
puntualment les qualificacions del sòl.
Si hi ha alteració en els aprofitaments
(més sostre edificable, usos diferents,)
constitueixen actuacions aïllades de
dotació i cal:
-Cedir 10% de l’increment de
l’aprofitament i si hi ha increment de
sostre és el 15% de l’increment de
l’aprofitament
-Cedir 20m2 zona verda/100m2
sostre residencial i 5m2/100m2 de
sostre per altres usos i i , si escau,
equipaments
-Costejar, si escau , la ubanització
MODIFICACIONS PUNTUAL DEL PGM

Ecologia Urbana
Actuacions de transformació
Quan hi ha una nova planificació d’un
àmbit.
Cal cedir:
-10 % de l’aprofitament del sector
- Zones verdes i equipaments en
concepte d’estandar: 22,5m2
/100m2 sostre residencial i 7,5m2
/100m2 sostre d’altes usos.
- Costejar la urbanització.
MODIFICACIONS PUNTUAL DEL PGM

Ecologia Urbana
ÀMBITS DE TRANSFORMACIÓ A BARCELONA

Ecologia Urbana
Plans especials urbanístics (PEU)
Tenen per objecte a l'ordenació de
conjunts artístics, la recuperació i
millora del paisatge urbà, la protecció
dels espais fluvials, la protecció
addicional del paisatge i de les vies de
comunicació, la millora dels àmbits
rurals, et.
- PEU d’ordenació dels equipaments
- PE usos de pública concurrència.
- PEI per establir les condicions
d’ordenació en edificis catalogats
EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC DERIVAT

Ecologia Urbana
Plans de millora urbana (PMU)
Són instruments de desenvolupament
del pla general a nivell operatiu i estan
pensats en general, per a la realització
d’operacions urbanístiques de millora,
de reforma o regeneració del teixit
urbà.
• Regular la volumetria: PMU
reordenació volumètrica
•Completar el teixit urbà. PMU de
desenvolupament 22@, Marina ZF,etc
EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC DERIVAT

Ecologia Urbana
QUE FA LA DIRECCIÓ DE PLANEJAMENT
•Exercir de referent, coordinar i dirigir els criteris per a l'elaboració de les propostes
de planejament urbanístic elaborades per les empreses, els districtes i altres entitats
associades a l‘Ajuntament.
• Acompanyament i tutela, assessorament i supervisió durant la redacció i
tramitació del planejament de promoció privada. L’acompanyament es fa tant als
redactors del pla com als promotors impulsors, i a qualsevol persona interessada en
l’expedient.
•Redacció del planejament urbanístic de transformació, ordenació volumètrica i
equipaments d’iniciativa municipal.
•Suport tècnic en les sessions de participació ciutadana.
•Elaboració tècnica d'estudis i de propostes relacionades amb les normes i
ordenances reguladores de l'ús del sòl.
•Preparar, conjuntament amb la Direcció d’Actuació Urbanística, la contesta
d’al.legacions i les propostes per a l’adopció d’acords d’instruments de planejament

Ecologia Urbana
TRAMITACIÓ- INICIATIVA- ORGANS COMPETENTS
Iniciativa
Tramitació organs competents:
CARTA MUNICIPAL
Modificacions puntuals PGM
Sempre Pública municipal
Els privats poden instar una MPGM però la
iniciativa l’ha d’assumir l’ajuntament
Bifàsica:
Aprovació inicial municipal: CEUM
Aprovació provisional: Plenari
municipal. Ha de passar previament
per la CEUM
Aprovació definitiva: Subcomissió
d’Urbanisme de Barcelona
Plans Especials Urbanístics
Pública:
Ajuntament.
Aquests plans els poden instan:
-Disctrictes
-Arees municipals especíiques
com consorci educació, cultura,
esports, etc..
-Ecòlogia Urbana
Altres Administracions
Iniciativa privada.
Municipal
Aprovació inicial:CG
Aprovació definitiva:Plenari
Plans de Millora Urbana

Ecologia Urbana
Tramits i Terminis comentaris
Modificacions puntuals
PGM
Aprovació inicial: no n’hi ha.
L’Ajuntament no té obligació de tramitar
MPGM instades per privats.
Treball del document amb participació
Informació pública mínima: 1 mes
Sol.licitutd d’informes sectorials
Aprovació provisional.
Aprovació definitiva.
Sol.licitud d’informes en funció de la
temàtica.
En qualsevol cas es demana informe a
Districte.
Es preceptiu comptar amb l’informe del
Plenari de abans de l’aprovació provisional.
L’informe no és però vinculant.
Plans Especials Urbanístics
Hi ha terminis pels plans d’iniciativa
privada.
Aprovació inicial:3 mesos des de
l’expedient complert
Informació pública minima: 1 mes
Sol.licitutd d’informes sectorials
Aprovació definitiva: 2 mesos des de la
finalització de la informació pública
Sol.licitud d’informes en funció de la
temàtica. En general a:
-Direcció de mobilitat
-ATM
-Direcció de patrimoni
En qualsevol cas es demana informe a
Districte.
Es preceptiu comptar amb l’informe del
Plenari de abans de l’aprovació definitiva .
L’informe no és vinculant.
Si no s’adopten els acords en terminis hi
ha silenci administratiu.
Plans de Millora Urbana
TRAMITACIÓ- TERMINIS

Ecologia Urbana
Interrelacio amb altres arees
Sempre i des de l’inici:
Amb Territori: Districtes
Amb la resta de Direccions on les determinacions del planejament
marquen la regulació de referència directa:
Direcció de Gestió Urbanística
Direcció de Llicències
Amb les àrees específiques que tinguin incidència en funció de la
temàtica:
Departament de Patrimoni
Direcció de Mobilitat
Medi Ambient
Cultura
Consorci Educació
Comerç, etc……………

Ecologia Urbana
SÍNTESI CIRCUIT INTERN PLANS DERIVATS
Entrada
document
Aprovació inicial
Informació
publica
Al.legacions
RESOLUCIÓ
DEFINITIVA
Aprovació
Suspensió
Caducitat
Aprovació
Manreniment
suspensió
denegació
denegació
Sol.licitud
informes
Observacions
Si te mancances
informe
deficiencies
ENTRADA DE
NOU DOCUMENT

Ecologia Urbana
Inici redacció Participació
Aprovació
inicial
Informació
publica
Al.legacions
Aprovació
provisional
RESOLUCIÓ
DEFINITIVA
Aprovació
Suspensió
denegació
Sol.licitud
informes
Observacions
SÍNTESI CIRCUIT INTERN MPGM

Ecologia Urbana
La gestió urbanística
04
Direcció de Serveis de Gestió Urbanística
Departament de Projectes de Gestió Urbanística

Ecologia Urbana
 L’execució urbanística és el conjunt de procediments establerts en la legislació
urbanística per a la transformació de l´ús del sòl, i especialment per a la
urbanització d’aquest, d’acord amb el planejament urbanístic.
 Són part integrant de la gestió urbanística i constitueixen la fase de culminació
del procés:
o L’edificació dels solars resultants de les actuacions d’execució, tant els
d’aprofitament privatiu com els destinats a equipaments i dotacions de
titularitat pública.
o La urbanització dels nous vials i de les noves zones verdes o espais
públics.
o La implantació de les infraestructures requerides.
 L’execució urbanística s’efectua mitjançant els sistemes d’actuació de
reparcel·lació o d’expropiació. Els sistemes d’actuació són determinats, en
principi, pel planejament urbanístic, però també es poden determinar o modificar
mitjançant tramitació com instrument de gestió urbanística.
L’EXECUCIÓ URBANÍSTICA

Ecologia Urbana
GESTIÓ URBANÍSTICA INTEGRADA
Té per objecte:
 L’àmbit és el sector de planejament o el Polígon d’actuació
urbanística.
 Repartir de manera equitativa els beneficis i càrregues del
planejament.
 Regularitzar la configuració de les finques i situar-ne l’aprofitament
en zones aptes per a l’edificació.
 Executar o completar les obres d’urbanització i implantar els
sistemes i serveis necessaris.
 La gestió s'efectua mitjançant els sistemes d’actuació de
reparcel·lació o d’expropiació.

Ecologia Urbana
POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA
 La seva delimitació ha de possibilitar les cessions de sistemes urbanístics i de
cessió d’aprofitament determinats pel planejament.
 Dins d’un mateix sector de planejament han d’estar equilibrats entre ells pel que
fa al repartiment equitatiu dels beneficis i de les càrregues.
 Han de tenir entitat suficient per justificar tècnicament i econòmicament
l’autonomia de l’actuació.
 Els sectors de planejament poden ser equiparables a un únic polígon d’actuació
urbanística.

Ecologia Urbana
Sector 10 Marina de la Zona Franca – Finques Aportades

Ecologia Urbana
Sector 10 Marina de la Zona Franca - Ordenació

Ecologia Urbana
Colònia Castells – Finques Aportades

Ecologia Urbana
Colònia Castells - Ordenació

Ecologia Urbana
GESTIÓ URBANÍSTICA AÏLLADA
En tots els supòsits en què no calgui o no sigui possible la delimitació d’un polígon
d’actuació urbanística, se’n pot fer l’execució de manera puntual o aïllada.
Les actuacions aïllades d’expropiació solen referir-se a l’execució de sistemes
urbanístics de caràcter públic (vials, zones verdes i equipaments) i a l’ampliació de
patrimoni públic de sòl i habitatge (construcció de vivendes de protecció pública).
La cessió de la part de finca afectada de vial amb caràcter previ a l’edificació és un
altre supòsit de gestió urbanística aïllada.

Ecologia Urbana
GESTIÓ URBANÍSTICA AÏLLADA

Ecologia Urbana
PERSONES INTERESSADES I L’AFECTAT URBANÍSTIC
Persones interessades
A més dels propietaris o propietàries de les finques afectades,
també són persones interessades en l’expedient els titulars dels
drets que puguin resultar afectats per la resolució, i també les
persones titulars d’interessos legítims susceptibles d’afectació que
es personin a l’expedient i acreditin aquesta condició.
Afectat urbanístic
Són afectats urbanístics tots els titulars de drets que resulten
incompatibles amb el planejament urbanístic. Les indemnitzacions
i/o altres drets que corresponen per l’extinció d’aquests béns i drets
incompatibles, es determinen en els procediments legalment
regulats per a l’execució del planejament urbanístic, és a dir, en els
procediments dels sistemes de reparcel·lació o d’expropiació.
Dret de reallotjament
Les afectacions urbanístiques, tant les efectuades pel sistema de
reparcel·lació com les efectuades pel sistema d’expropiació, poden
afectar especialment i més enllà dels béns i drets indemnitzables
econòmicament, el dret a l’habitatge de les persones que viuen i
destinen a residència habitual i permanent els habitatges afectats
per l’actuació. En aquest cas, la legislació urbanística vigent els
reconeix i regula el dret a ser reallotjades en una habitatge de
substitució.

Ecologia Urbana
SISTEMES D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA
Sistema Modalitat
1. Reparcel·lació
Compensació
Bàsica
Per concertació
Cooperació
Ordinària
Per concessió
Per sectors d’urbanització prioritària
2. Expropiació
Respecte del sistema d’actuació de Reparcel·lació, a Barcelona només
estem utilitzant les modalitats de cooperació ordinària i de compensació
bàsica.

Ecologia Urbana
SISTEMA D’ACTUACIÓ DE REPARCEL·LACIÓ
 Té per objecte repartir els beneficis i càrregues derivats de l’ordenació urbanística,
regularitzar les finques i situar-ne l’aprofitament en zones aptes per l’edificació, de
conformitat amb el planejament.
 Les persones propietàries cedeixen a l’Administració actuant, de manera obligatòria i
gratuïta, els sòls destinats a sistemes urbanístics i el percentatge d’aprofitament
legalment determinat.
 Les persones propietàries satisfan, de manera proporcional a llurs adjudicacions
d’aprofitament, totes les despeses d’urbanització (enderrocs, obres d’urbanització,
indemnitzacions per extinció de drets reals o personals, per trasllat d’activitats, les
generades per fer efectiu el dret de reallotjament, i altres).

Ecologia Urbana
SISTEMA D’ACTUACIÓ DE REPARCEL·LACIÓ
 L’acord d’aprovació del Projecte de Reparcel·lació produeix els
següents EFECTES ECONÒMICS I JURÍDICS:
 Cessió a l’Ajuntament dels sòls i aprofitament de cessió
obligatòria i gratuïta.
 Afectació real de les parcel·les adjudicades al compliment
de les càrregues i pagament de despeses. Les persones
propietàries poden pagar aquestes despeses amb
aprofitament de valor equivalent.
 Subrogació real de les parcel·les aportades per les noves
parcel·les adjudicades.
 Extinció dels drets i càrregues incompatibles amb el
planejament.

Ecologia Urbana
REPARCEL·LACIÓ MODALITAT COMPENSACIÓ BÀSICA
CONCEPTE: En la modalitat de compensació bàsica, les persones propietàries
aporten els terrenys de cessió obligatòria, executen a llur càrrec la
urbanització, en els termes i en les condicions que siguin
determinades pel planejament urbanístic, i es constitueixen en
Junta de Compensació, llevat del supòsit de propietari únic o de
reparcel·lació voluntària.
Les Juntes de Compensació formulen i presenten a tràmit el
projecte de reparcel·lació, o si s’escau el formula i presenta el
propietari únic o els propietaris en reparcel·lació voluntària.
INICIATIVA: La iniciativa correspon a les persones propietàries que ostentin més
del 50% de la propietat de l’àmbit. Les persones propietàries que no
hagin promogut el sistema tenen dret a adherir-se a la Junta de
Compensació que es constitueixi, amb igualtat de drets i deures. La
manca d’adhesió a la Junta de Compensació pot donar lloc, segons
el que es prevegi en les seves bases d’actuació, o bé a
l’expropiació o bé a la reparcel·lació de les finques no incorporades.

Ecologia Urbana
REPARCEL·LACIÓ MODALITAT COMPENSACIÓ BÀSICA
LA JUNTA DE COMPENSACIÓ
 És una entitat urbanística col·laboradora de l’Administració i assoleix personalitat
jurídica pròpia quan consta inscrita en el REUC de la Generalitat.
 És directament responsable, davant l’Ajuntament, de la urbanització completa
del sector de planejament urbanístic o el polígon d’actuació urbanística. Els
acords de la Junta són susceptibles de recurs administratiu davant
l’Administració Actuant.
 No cal constituir Junta de Compensació en cas de:
 Una única persona propietària o bé una única comunitat en proindivís.
 En cas de Reparcel·lació voluntària. En aquest cas cal nomenar un
apoderat com a persona responsable de l’execució de la Reparcel·lació.

Ecologia Urbana
REPARCEL·LACIÓ MODALITAT COOPERACIÓ ORDINÀRIA
Les persones propietàries aporten el sòl de cessió obligatòria i gratuïta. L’Administració
actuant executa les obres d’urbanització amb càrrec a dites persones propietàries, a les
quals els pot exigir el pagament de bestretes i, en cas d’impagament d’aquestes i de les
quotes d’urbanització acordades, els pot aplicar la via de constrenyiment.
El Projecte de reparcel·lació pot ser formulat i presentat a tràmit per les persones
propietàries que representin més del 50% de la superfície de l’àmbit d’actuació, i en cas
contrari se subroga en la seva formulació l’Administració actuant.
Les persones propietàries poden, a iniciativa pròpia o per acord de l’Ajuntament,
constituir associacions administratives (entitat urbanística col·laboradora), amb la finalitat
de col·laborar en l’execució de les obres d’urbanització i de redactar el projecte de
reparcel·lació.

Ecologia Urbana
SISTEMA D’ACTUACIÓ PER EXPROPIACIÓ
 Té per objecte l’execució del planejament urbanístic i també, si escau, l’edificació.
 S’aplica per polígons d’actuació urbanística complets i comprèn tots els béns i drets
que hi siguin inclosos.
 La delimitació de l’àmbit d’expropiació incorporarà:
 Una relació de les persones propietàries
 Una descripció dels béns i els drets afectats, d’acord amb la legislació
d’expropiació forçosa.
 Es pot tramitar pel procediment ordinari d’acord amb la legislació d’expropiació
forçosa, o pel procediment de taxació conjunta d’acord amb la legislació urbanística.

Ecologia Urbana
ESQUEMA TRAMITACIÓ INSTRUMENTS DE GESTIÓ
EN EL SISTEMA DE REPARCEL·LACIÓ
 DIVISIÓ POLIGONAL NO CONTINGUDA EN ELS PLANS I/O LA SEVA
MODIFICACIÓ.
 DETERMINACIÓ SISTEMA ACTUACIÓ I MODALITAT NO CONTINGUDA
EN ELS PLANS I/O LA SEVA MODIFICACIÓ.
 ESTATUTS I BASES D’ACTUACIÓ D’ENTITATS URBANÍSTIQUES
COL·LABORADORES.
 PROJECTES DE REPARCEL·LACIÓ.

Ecologia Urbana
ESQUEMA TRAMITACIÓ INSTRUMENTS DE GESTIÓ EN EL
SISTEMA DE REPARCEL·LACIÓ
Òrgan competent
• Estatuts i Bases: 5TA
Per delegació Alcaldia
• Restants instruments:
Com. Govern per
delegació Alcaldia
APROVACIÓ INICIAL
(2 mesos des de
presentació
documentació completa)
INFORMACIÓ PÚBLICA
+
AUDIÈNCIA PERSONES
INTERESSADES
(1 MES)
Òrgan competent
COMISSIÓ GOVERN
APROVACIÓ
DEFINITIVA
Notificació i
publicació 2 mesos
des de informació
pública i audiència
FERMESA VIA
ADMINISTRATIVA
• Resolució expressa
Recursos Administratius
o
• Transcorregut termini
interposició Recursos
Administratius, sense
que se’n formulin

Ecologia Urbana
ESQUEMA TRAMITACIÓ INSTRUMENTS DE GESTIÓ EN EL
SISTEMA DE REPARCEL·LA CIÓ
 Certificació del procediment i de la fermesa del Projecte Reparcel·lació +
Certificació pagaments Indemnitzacions substitutòries d’edificabilitat
Inscripció del PR al Registre de la Propietat.
 Manca notificació Acord Aprovació Definitiva dins de termini: Silenci
Administratiu positiu, excepte pels Projecte de Reparcel·lació que és negatiu.
 Efectes incompliment terminis tramitació Estatuts i Bases d’Actuació: S’hi pot
subrogar la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, a instància
de les persones interessades, un cop requerida l’Administració Actuant per a
l’adopció de l’acord en el termini d’1 mes.

Ecologia Urbana

Ecologia Urbana
L’OCUPACIÓ DIRECTA
Els sòls afectats a sistemes urbanístics pel planejament urbanístic, obtinguts
per cessió obligatòria i gratuïta mitjançant la Reparcel·lació, poden ser objecte,
per raons justificades d’interès públic, de cessió avançada mitjançant el
procediment d’ocupació directa.
El procediment ha de justificar-ne la necessitat i observar el principi de publicitat
i de notificació personal i audiència als interessats.
La resolució del procediment comporta la declaració de la necessitat de
l’ocupació i la formalització de l’Acta d’Ocupació amb certificació de
l’aprofitament urbanístic provisional corresponent al propietari cedent en la
futura Reparcel·lació.
La finca ocupada s’inscriu a favor de l’Ajuntament en el Registre de la Propietat
i el certificat d’aprofitament s’inscriu com a finca registral especial dissociada del
sòl a favor del propietari cedent.

Ecologia Urbana
FIGURA ESQUEMÀTICA DEL PROCÉS D’EXPROPIACIÓ

Ecologia Urbana
ALTRES FUNCIONS I ACTIVITATS TRANSVERSALS
• Cessions aïllades i obligatòries de vials
• Llançaments administratius
• Estudis i avaluacions econòmiques
• Informes
• Convenis de Gestió Urbanística
• Suport Serveis Jurídics Municipals
Informes de valoració i fulls d’apreuament
municipal
Altres informes
Preceptius (compliment, previ a l’atorgament de llicències, d’obligacions
urbanístiques pendents, i altres)
Potestatius

Ecologia Urbana
Les llicències urbanístiques
05

Ecologia Urbana
• Són actes declaratius de drets que existeixen des del
moment en que es compleixen els deures legals.
• Tècnica utilitzada com a control previ de l’activitat dels
particulars
• Són actes de caràcter reglat: només es pot denegar si el
que es pretén amb la llicència infringeix l’ordenació
urbanística
• S’han d’atorgar d’acord amb les prescripcions
contingudes a la legislació urbanística, a les normes i
ordenances municipals i al planejament
• No generarà drets davant de tercers
Concepte i característiques

Ecologia Urbana
• Actes de transformació o utilització del sòl i el
subsòl, d’edificació, de construcció o
d’enderrocament d’obres
Actes subjectes a llicència
• Possibilitat de
substituir la
llicència per
comunicació
prèvia i/ o
declaracions
responsables

Ecologia Urbana
Sol·licitud
Expedient
únic
Instrucció
Resolució
Procediment
Acompanyada de documents (projecte tècnic)
Cada sol·licitud inicia un expedient
Tramitació, informes,
audiència,…
Atorgament o
denegació

Ecologia Urbana
• Òrgan competent: alcaldia (delegació a diferents òrgans)
• Terminis:
– De forma genèrica, 2 mesos
– Resta suspès quan cal introduir esmenes o quan sigui necessari
informe preceptiu d’una altra administració pública
• Silenci:
– Positiu: s’estima la llicència transcorregut el termini sense
resolució expressa
– Obligatorietat de resoldre expressament
– Excepcions a silenci positiu:
• No es poden comportar facultats relatives a domini o servei públic
• No compleixin amb requisits exigits pel planejament o normativa
aplicable
• Amb manca d’informes preceptius d’altres administracions
Resolució

Ecologia Urbana
• Normativa:
– Ordenança Municipal d’Activitats i d’intervenció Integral de
la Administració Ambiental de Barcelona (OMAIIAA)
– Ordenança Reguladora dels Procediments d’Intervenció
Municipal de les Obres (ORPIMO)
• Actes subjectes:
– Obres Majors
– Obres menors en edificis amb protecció
– Activitats
– Llicències de parcel·lació
– Constitució o modificació de propietat horitzontal
Ajuntament de Barcelona

Ecologia Urbana
• Règim aplicable:
– Obres:
• Llicència
• Comunicat Diferit
• Comunicat Immediat
• Assabentat
– Activitats:
• Llicència ambiental
• Comunicat amb certificació ECA
• Comunicat
• Eines:
– e-llicències
– Centura
– Modul Comú d’Informes (MCI)
Ajuntament de Barcelona

Ecologia Urbana
• Tramitació d’expedients:
– Transferència 18:
• Superiors a 2.500 m2 sostre total
• Edificis protegits
• Llicències de Parcel·lació
– Antenes de telefonia mòbil i estacions de telefonia
– Prostíbuls
• Coordinació equips de treball centrals i districtes,
assessorament tècnico-jurídic i formació
continuada, elaboració propostes normativa o
instruccions d’interpretació
La Direcció de Llicències de la GAU

Ecologia Urbana
Inspecció i via pública
06

Ecologia Urbana
Autorització, Llicència, Règim de comunicació o declaració responsable
Inici
Control
inicial
Notificació
Resolució
Tràmit audiència
Proposta de resolució
Informes obligatoris
Informació pública
Anàlisi suficiència i idoneïtat
Verificació formal de la documentació
Inici
Presentació del
projecte i
documentació
tècnica
Llicència
Comunicació/
Declaració
responsable
Llicència
Comunicació
LA INSPECCIÓ. Control ex ante vs control ex post

Ecologia Urbana
ORGANITZACIÓ INTERNA D’AUTORITAT I VIA PÚBLICA
 Delegació de competències.
Decret Alcaldia 12 de gener de
2012.
 Competències territorials als 10
Districtes de Barcelona.
 DSI. Òrgan central:
1.Coordinació i assessorament als
Districtes.
2.Gestor protocols ciutat (HUTS,
Terrasses, Habitatge, altres)

Ecologia Urbana
VIA PÚBLICA
• Llicències competència de cada Districte.
• Característica diferenciadora de la discrecionalitat.
• La DSI vetlla per la homogeneïtat dels procediments.
o Marcant protocols
o Monitoritzant aplicatiu de gestió.
o Regulació noves modalitats.
• Normativa d’aplicació: Ordenança de les Vies i espais públics de la Ciutat de Barcelona.
• Tipologia:
 Terrasses
 Guals
 Esdeveniments : fires i mercats, atraccions, concerts…
 Taules i carpes a la via pública.
 Venda no sedentària.
 Noves modalitats.

Ecologia Urbana
Inspecció: Examen atent, especialment d’allò que estem encarregats de vigilar.
Inspeccionar: Examinar i observar atentament alguna cosa.
La INSPECCIÓ. Definició
Procediment disciplinari: Conseqüències

Ecologia Urbana
Normativa de referència:
Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i activitats recreatives.
Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i
dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.
Punt de partida: Directiva de Serveis (Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de
desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior)
 Introducció del concepte de “Raons imperioses d'interès general”
Confiança legítima i la intervenció administrativa mínima per a l’inici de l’activitat. Control ex post.
Preàmbul llei 16/2015: “Passar a un règim de control posterior basat en la confiança legítima comporta la
necessitat d’establir un règim sancionador per als casos en què s’incompleixi la norma.”
Art. 8 Llei 16/2015: “L’inici d’activitats econòmiques sense haver presentat la comunicació prèvia o la
declaració responsable pertinents, o haver-les presentat amb dades falses o inexactes amb afectacions sobre la
salut, el medi ambient o la seguretat de les persones, és objecte de sanció, d’acord amb la normativa sectorial
aplicable. A falta de norma sancionadora específica preferent, aquestes conductes es tipifiquen com a
infraccions greus i se sancionen amb una multa de 6.000 euros a 20.000 euros, atenent els criteris de
proporcionalitat en matèria sancionadora establerts amb caràcter general per la legislació de règim jurídic i
procediment administratiu.”
ACTIVITATS

Ecologia Urbana
Activitat no legalitzable/risc persones, béns
o medi ambient
Procediment llei 16/2015
- Incoació.
- Designació instructor
- Tràmit d’audiència 15 dies
- Legalitzar/adequar en 1 mes
Execució forçosa
Resolució de
cessament/ampliació de termini
- Incoació.
- Designació instructor
- Tràmit d’audiència 15 dies
- Cessament immediat
Execució forçosa
Resolució de ratificar cessament
Activitat sense llicència/deficiències.

Ecologia Urbana
En relació al Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, la seva aprovació vé motivada
pel següent:
- Desplegament del títol sisè i setè del DL 1/2010, del 3 d’agost, que aprova el text refós de la Llei
d’Urbanisme, relatius a la intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i subsòl i la protecció de la
legalitat urbanística.
- S’aprova en compliment de la DF 1 Llei 3/2012, per tal d’adaptar el reglament de la llei
d’urbanisme al nou marc legal, atesos els successius canvis legislatius produïts en els darrers anys.
- Desplegament de la Llei d’Urbanisme per matèries per evitar una grandària excessiva.
Planejament, gestió i disciplina.
DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
d'urbanisme.
DECRET 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la
legalitat urbanística.
LLEI 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge
Normativa sectorial i ordenances municipals
OBRES: MARC NORMATIU I COMPETÈNCIES MUNICIPALS.

Ecologia Urbana
Administracions competents
Correspon a l’administració municipal l’exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística vulnerada per:
a) Restaurar la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat.
b) Sancionar les infraccions urbanístiques.
c) Determinar els danys i perjudicis causats.
Competència per dictar ordres d’execució
Correspon a l’administració municipal la competència per dictar ordres d’execució per fer complir el deure legal de conservació i rehabilitació del sòl i les
obres, i per enderrocar o reparar els immobles que estiguin en estat ruïnós.
També correspon al departament competent en matèria d’urbanisme respecte a infraccions greus o molt greus i també per infraccions lleus si concorrents
amb una greu o molt greu.
Àmbit metropolità: L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) actua si hi ha inactivitat municipal i la Generalitat només si hi ha inactivitat de l’AMB.
Coordinació entre administracions competents d’acord amb:
a) El principi de lleialtat institucional.
b) El criteri general segons el qual l’exercici de la potestat és preceptiu i preferent per part de l’administració municipal de conformitat amb l’article 106.1.
c) El criteri especial segons el qual, en sòl no urbanitzable i en terrenys que el planejament urbanístic reserva a sistemes urbanístics generals, el departament
competent en matèria d’urbanisme pot exercir la potestat directament de conformitat amb l’article 106.2.
Òrgans competents en procediments de protecció de la legalitat en l’àmbit de l’administració local:
Incoació: El que es determini de conformitat amb la legislació sobre règim local
Resolució: L’alcalde o alcaldessa
Òrgans competents en procediments sancionadors en l’àmbit de l’administració local:
Înfraccions lleus i greus: Alcalde o alcaldessa
Infraccions molt greus: Ple de l’ajuntament
Obres: Marc normatiu i competències municipals.
Coordinació entre administracions.

Ecologia Urbana
Multes coercitives de 300 a 3.000 € o execució
subsidiària i si escau, incloure l’immoble en el
registre municipal de solars sense edificar.
Art. 93 RPLU.
Procediment per dictar ordres d’execució (Incompliment del deure de conservació)
Caducitat 6 mesos a comptar des de la
incoació. Art. 88 RPLU
Incoació i tràmit d’audiència
d’entre 10 i 15 dies hàbils
Execució forçosa
Resolució. Ordre d’execució.
Art. 87 RPLU
Art. 90 RPLU: Contingut de les ordres d’execució
90.1 Les ordres d’execució han de detallar amb claredat i precisió els actes que les persones obligades han d’executar i establir el termini per
executar-los voluntàriament en proporció a la seva entitat i complexitat.
90.2 Les resolucions que dictin les ordres esmentades han d’advertir que el seu incompliment habilita l’administració per:
a) Executar forçosament l’ordre incomplerta pels mitjans establerts legalment.
b) Si escau, incloure l’immoble en el registre municipal de solars sense edificar.
90.3 Quan els actes ordenats requereixin un projecte tècnic d’obres per a la seva execució, la resolució que els ordeni pot adjuntar-lo a la mateixa
resolució. Si no ho fa, la persona obligada ha de sol·licitar i obtenir la llicència urbanística corresponent prèviament a l’execució dels actes
ordenats. En tot cas, l’elaboració del projecte tècnic d’obres és a càrrec de la persona obligada.
Art. 95 RPLU: Risc imminent per a la salut i la seguretat
Quan, per raons d’urgència fonamentades en situacions de risc imminent per a la salut de les persones o la seguretat de les persones o les coses,
sigui necessari executar actes de conservació, rehabilitació i protecció que no admetin demora, l’òrgan municipal competent pot ordenar la seva
execució immediata en qualsevol moment, sense l’audiència prèvia de les persones interessades i sota la direcció dels serveis tècnics municipals. En
aquests casos, l’ordre d’execució es pot donar de paraula..

Ecologia Urbana
Art. 118 RPLU: 118.1 Quan la resolució d’iniciació del procediment faci referència a obres en curs d’execució, l’òrgan competent ha d’ordenar la suspensió immediata de les obres
com a mesura provisional mentre no finalitzi el procediment o, si s’escau, no es legalitzi l’acte de què es tracti.
118.2 L’òrgan competent ha de ratificar, modificar o revocar la suspensió de les obres en curs d’execució que hagi ordenat en el termini de quinze dies següents a la finalització del
tràmit d’audiència de la resolució d’iniciació. Si no la ratifica o modifica en aquest termini, l’ordre de suspensió d’obres esdevé ineficaç, però això no impedeix que pugui ordenar-
la de nou, supòsit en el qual no cal reiterar l’audiència ja practicada ni ratificar l’ordre dictada de nou.
118.3 Conjuntament amb la ratificació o modificació de la suspensió provisional d’obres, s’ha d’efectuar, quan sigui pertinent, el requeriment per a la seva legalització en els
termes que estableix l’article 116.1.c).
Procediment suspensió d’obres en curs
Suspensió immediata
Ratificació suspensió immediata
Execució forçosa
Incoació
+
Nomenar Instructor i, si escau, secretari
+
suspensió immediata i, si escau, inscripció registre propietat
+
15 dies per presentar al·legacions
Cal ratificar en 15 dies. Si passa el termini la suspensió esdevé ineficaç
però no impedeix ordenar-la de nou, supòsit en el que no cal reiterar
l’audiència ja practicada ni ratificar l’ordre dictada de nou.
Arti. 117 RPLU Mesures provisionals
117.1 A la resolució d’iniciació del procediment o durant la tramitació del procediment iniciat, l’òrgan competent pot adoptar motivadament les mesures provisionals necessàries
per garantir l’efectivitat de la resolució que posi fi al procediment. Entre altres mesures que siguin escaients, es poden adoptar les següents:
a) La suspensió de les obres en curs d’execució.
b) El precintament o la retirada de la maquinària i els materials a emprar en l’execució de les obres.
c) La suspensió dels subministraments dels serveis o de la seva contractació.
d) La prohibició de la primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions i la suspensió de l’atorgament de llicències urbanístiques de primera utilització i ocupació
parcials.
117.2 Les mesures provisionals adoptades són executives a partir de la seva notificació a les persones destinatàries. La resolució que les adopti ha d’advertir que el seu
incompliment habilita l’òrgan competent per ordenar l’execució forçosa de les mesures adoptades.

Ecologia Urbana
Art. 116 RPLU: La resolució d’iniciació, segons correspongui, ha de:
a) Fer saber motivadament si, d’acord amb la legalitat urbanística vigent en el moment d’iniciar el procediment, l’acte de què es tracti és
manifestament il·legalitzable o advertir si ha estat objecte de la denegació prèvia del títol administratiu habilitant corresponent.
b) Suspendre provisionalment les obres que estiguin en curs d’execució.
c) Quan l’acte no sigui manifestament il·legalitzable ni comporti obres en curs d’execució, requerir la persona interessada perquè, en el termini de dos
mesos a comptar de la notificació, sol·liciti el títol administratiu habilitant o efectuï la comunicació exigida sens perjudici que, si s’escau, pugui ajustar
l’acte esmentat al contingut del títol administratiu atorgat o la comunicació prèvia efectuada.
En tot cas, s’ha d’advertir de les mesures de restauració de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat que es podrien adoptar en el cas que
l’acte no sigui legalitzable o no es legalitzi de conformitat amb el requeriment efectuat o que calgui efectuar.
Procediment legalització obres finalitzades
Multes coercitives o execució subsidiària.
Incoació
+
Nomenar Instructor i secretari
+
Legalització en 2 mesos.
Titular disposa d’un mes per:
-Enderrocar les obres executades.
-Reposició a l’estat inicial
Incoació i
tràmit d’audiència de 15 dies.
Art 112 i 116 LRPU
Execució forçosa
Resolució que posa fi al procediment.
Art. 120 RPLU
Art. 116 RPLU: A la resolució d’incoació, caldrà fer saber motivadament si, d’acord amb la legalitat urbanística vigent en el moment d’iniciar el
procediment, l’acte de què es tracti és manifestament il·legalitzable o advertir si ha estat objecte de la denegació prèvia del títol administratiu
habilitant corresponent..

Ecologia Urbana
Restitució
+
Sancionador
Restitució
Sancionador
?
Conseqüències de les infraccions
Fer Inspecció
Fer informe de la
inspecció

Ecologia Urbana
LA INSPECCIÓ I ELS PLANS D’INSPECCIÓ.
Inspeccions no programades. Inspecció proactiva.
TPAC
DSI
Plans inspecció
ciutat
Criteris
homogeneïtzació
Districtes
Impuls
denúncia
AUTORITAS
DSI
Proactivitat
Districtes
Plans
inspecció
territori

Ecologia Urbana
PROACTIVITAT
De la denúncia ciutadana a la recerca activa
LA INSPECCIÓ. IMPULS DE PART VERSUS IMPULS D’OFICI
HUTS
TERRASSES
CÀNNABIS

Ecologia Urbana
 Enquestes a turistes.
 Enquestes a veïns.
 Cerca in situ i comprovació.
 Recerca via web
Nous models d’inspecció. Els visualitzadors.
Art. 77.5 Llei 39/2015: Els documents formalitzats pels funcionaris als quals es
reconeix la condició d’autoritat i en els quals, observant-se els requisits legals
corresponents, es recullin els fets constatats per aquells, han de fer prova
d’aquests llevat que s’acrediti el contrari.
 Valor probatori fets detectats
per visualitzadors
Any 2017 i 2018 : 40 visualitzadors gestionats per BSM i coordinats amb DSI.

Ecologia Urbana
Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni
07

Ecologia Urbana
Objectius:
• Arquitectura i Paisatge com a factor de qualitat de vida i sentiment
de pertinença
• Impulsar la millora de la qualitat arquitectònica i patrimonial de la
ciutat
• Dissenyar eines per intervenir en tots els àmbits del paisatge urbà i
en determinades zones específiques.
• Millorar la coordinació en les actuacions municipals en l’àmbit de
l’arquitectura i el patrimoni.
• Difusió
Arquitectura Urbana: Mesura de Govern
Barcelona, Arquitectura, Ciutat i Patrimoni

Ecologia Urbana
• Qualitat arquitectònica com a factor de ciutat
• Elaborar la Carta del Paisatge de Barcelona i fer
l’auscultació de 10 paisatges de la ciutat.
• Enfortir la gestió transversal del Patrimoni ampliant les
eines de coneixement i difusió.
• Incentivar la rehabilitació arquitectònica i del paisatge
urbà amb mesures de sostenibilitat i eficiència energètica.
• Promoure el compartiment de dades i l’accés obert pel
coneixement i la utilització.
CINC LÍNIES D’ACCIÓ:

Ecologia Urbana
Accions sobre el patrimoni:
• Identificació
• Catalogació
• Protecció
• Intervenció
• Difusió
Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic

Ecologia Urbana
Barcelona va ser la primera ciutat
d’Espanya que va aprovar el catàleg
previst a la Llei del sòl de 1956: El
Catàleg Florensa de 1962.
El segon catàleg, de 1979, va ser
publicat el 1987 en forma de llibre.
Identificació, catalogació, protecció

Ecologia Urbana
El 1993 s’aprova la Llei 3/1993 del
Patrimoni Cultural Català, i el 2000
els 10 Plans Especials de Patrimoni i
Catàleg de cada un dels deu
districtes de la ciutat.
Es preveuen diferents nivells de
protecció, individuals o de conjunt:
A – Bé cultural d’interès nacional
B – Bé cultural d’interès local
C – Bé d’interès urbanístic
D – Bé d’interès documental / fitxa
“0” de Ciutat Vella
E – Establiments emblemàtics

Ecologia Urbana
La protecció del patrimoni s’exerceix mitjançant els informes preceptius que
acompanyen qualsevol intervenció:
• Els Informes Previs de Patrimoni, que sol·licita el tècnic redactor.
• Els Informes Complementaris de Patrimoni, que sol·licita el tècnic municipal
que tramita de la llicència o el planejament.
• Els projectes que afecten Bens Culturals d’Interès Nacional requereixen
també l’aprovació de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural
(Generalitat)
• Els projectes que afecten al Sector de Conservació de l’Eixample son
sotmesos a l’aprovació de la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de
l’Eixample

Ecologia Urbana
Contractes de manteniment del patrimoni
de la ciutat:
• Monuments
• Edificis
• Park Güell
• Monestir de Pedralbes
Intervenció

Ecologia Urbana
NOUS MONUMENTS

Ecologia Urbana
Difusió de l’Art Públic
19961984 20001987
2000-2005
WEB
2010
LLIBRE
2014
APP

Ecologia Urbana
Departament d’Informació i Documentació
08

Ecologia Urbana
Dep. d’Informació i Documentació
FUNCIONS
PROJECTES
ESTADISTIQUES I PERSONAL
INFORMACIÓ URBANÍSTICA
Planejament
Gestió del Sòl
Llicències
Projectes d’urbanització i d’obres
Patrimoni arquitectònic històric artístic
Certificats i informes urbanístics
MANTENIMENT DE LA INFORMACIO URBANISTICA I SISTEMES D’INFORMACIO
Interrelacions amb altres departaments municipals i institucions en el manteniment
Procés de manteniment
Sistemes d’informació interns
Transcripció refosa del planejament- canvi sistema manteniment informacio – portal
informació
MITJANS D’INFORMACIÓ
FONS DOCUMENTAL DEL DEPARTAMENT
Índex

Ecologia Urbana
FUNCIONS
INFORMACIÓ URBANÍSTICA
En compliment de les determinacions legals sobre el dret de consulta i informació, contigudes en la Llei
d’Urbanisme i el Reglament el Departament d’Informació i Documentació té funcions, a diferents nivells,
sobre la informació del procés urbanístic en les seves diferents fases :
Planejament:
Informa de la qualificació del sòl atorgada segons Pla General Metropolità d’Ordenació urbana, els
instruments anteriors al mateix que aquest recull i reconeix i els instruments que el desenvolupen o
modifiquen.
Informa de l’estat de tramitació dels instruments de planejament segons les fases.
Lloc de consulta i informació dels instruments de planejament que estan en tràmit d’exposició pública en
termini d’al·legacions, i de tots els plans aprovats definitivament.
Transcripció del resultat i les seves prescripcions a les bases informàtiques mecanitzades, gràfiques i
alfanumèriques que serveixen com a base de la informació urbanística per als diferents agents municipals.

Ecologia Urbana
Gestió del Sòl:
Informa dels sistemes de Gestió previstos en els instruments de planejament i/o gestió.
Lloc de consulta i informació dels instruments de gestió urbanística, en el tràmit d’exposició pública en termini
d'al·legacions i les seves aprovacions definitives.
Emet els plànols parcel·laris relatius a cessions i sobreres de vial.
Transcripció de les determinacions sobre àmbits de gestió contingudes en el planejament i manteniment
d’aquests àmbits fins al final de la seva execució, sobre les bases informàtiques mecanitzades, gràfiques i
alfanumèriques que serveixen com a base de la informació urbanística per als diferents agents municipals.
Llicències :
Col.laboració en la redacció d’informes d’obres del Sector, parcel·lacions i llicències d’activitats.
Informa sobre normativa del P.G.M.-Normes Urbanístiques i Ordenances Metropolitanes d’Edificació, amb
caràcter general. Informació bàsica sobre canvis d’usos, protocols de parcel.lacions i altres.
FUNCIONS

Ecologia Urbana
Projectes d’urbanització i d’obres:
Lloc de consulta dels projectes d’urbanització tramitats pel Sector durant el tràmit d’informació pública.
(S’inclouen els de BIMSA )
Lloc de consulta on es dipositen els plecs de condicions durant la informació pública, relacionats amb concursos
convocats pel Sector. ( S’inclouen BIMSA )
La informació sobre el Patrimoni Arquitectònic històric-artístic
Com a part integrant del règim urbanístic de les finques s’informa sobre les determinacions del planejament
especial de protecció del Patrimoni històric-artístic, nivell de catalogació, contingut de les fitxes de protecció i
determinacions normatives del planejament de protecció.
Certificats i informes urbanístics:
En compliment de la legislació urbanística en el departament s’emeten els certificats de règim urbanístic de les
finques. Per a la seva redacció cal comptar amb la informació de tots els àmbits esmentats anteriorment.
Sol·licitants : ciutadans, tècnics (arquitectes, pèrits), empreses immobiliàries, Organismes públics ( Jutjats i
Tribunals, Generalitat, Diputació ) dependències municipals (Direcció de Patrimoni, Serveis Jurídics, Patronat
de l’Habitatge, Institut Barcelona Esports...)
FUNCIONS

Ecologia Urbana
MANTENIMENT DE LA INFORMACIO URBANISTICA
Als efectes de complir amb els principis de proporcionar una informació urbanística amb tots els requisits de
seguretat, i que a la vegada sigui àgil i efectiva és de total i vital importància el procés de manteniment de la
informació i la coordinació amb els agents municipals que actuen en el procés urbanístic, principalment en el
planejament i la gestió urbanística. És per això que es treballa constantment a nivell tècnic amb la millora dels
processos d’actualització de la informació.
El planejament urbanístic de la ciutat, és d’una gran complexitat tant pel seu abast territorial com pel gran
nombre de planejaments que al llarg dels anys s’han anat aprovant, modificant parcialment i recollint
ordenacions anteriors. La gestió del planejament presenta també una complexitat en matèria d’operadors que
afegeixen una necessitat de coordinació de processos.
La manca de seguretat i fiabilitat de la informació pot derivar en errades en el procés d’informació que pot
comportar - a més d’un mal servei al ciutadà - conseqüències greus en matèria de responsabilitat
administrativa.
FUNCIONS

Ecologia Urbana
MANTENIMENT : Interrelacions amb altres departaments municipals i institucions :
Direcció de Planejament
Direcció de Gestió
Direcció Jurídica de l’Àrea
BAGURSA
Organització territorial municipal (Districtes)
Direcció de Patrimoni
Sots-direcció d’Informació de Base i Cartografia – Pla de la Ciutat (Institut Municipal
d’Informàtica )
Institut Municipal d’Hisenda- Departament del Cadastre i Bens Immobles
Direcció General del Cadastre- Gerència Territorial
FUNCIONS

Ecologia Urbana
1) Objectius
Transcripció en les bases informàtiques gràfiques i alfanumèriques corporatives dels àmbits de planejament i
gestió en les seves diverses fases de tramitació.
Creació fitxa urbanística per a cada qualificació que deriva del planejament aprovat.
Derivada de la transcripció de les determinacions sobre àmbits de gestió es procedeix al manteniment d’aquests
àmbits fins al final de la seva execució.
2) Digitalització dels documents
S’incorpora a les bases alfanumèriques per tal de poder ser consultada en la xarxa interna i actualment en la web;
els documents s’ofereixen en les diferents fases d’aprovació en format PDF. Amb aquest procés a més de la
consulta interna per part de tots els tècnics, es dóna compliment als mandats legals en matèria d’accés telemàtic als
instruments de planejament, atès que la base de dades serveix a la consulta web.
3) Aplicacions informàtiques utilitzades pel procés de
manteniment : ( actuals )
El programes propis MASIU i CAT PATRI i externs MICROSTATION i ADOBE ACROBAT.
PROCÉS DE MANTENIMENT

Ecologia Urbana
sistemes de consulta urbanística:
Els sistemes de consulta permeten dues entrades de la informació urbanística: per
parcel.la o per àmbits.
El SICS és el sistema de consulta urbanística integrada per a tots els usuaris. Permet
interactuar en el plànol, es pot consultar per parcel.la i per àmbits de planejament i
gestió, i per qualificacions urbanístiques. Es poden consultar els documents en .pdf del
planejament, les fitxes urbanístiques i la seva documentació associada, i la
documentació d’acords i finques resultants en el seu cas d’instruments de gestió.
SISTEMES D’INFORMACIÓ INTERNS ACTUALS

Ecologia Urbana
Presencial:
amb cita prèvia les consultes tècniques, sense cita les exposicions
públiques “Cita amb l’Ajuntament “
Escrita
emissió de certificats i informes urbanístics. Art. 103 i 105 de la
Llei d’Urbanisme i 20 del Reglament
Atenció on line (IRIS)
la consulta arriba al departament a través de la Direcció de Serveis
de Participació i Comunicació. Prové de l’actual programa IRIS. La
resposta als mateixos s’efectua pel mateix mitjà. La resposta no té
valor de certificació.
Consulta web: (actual)
1) Documents de planejament digitalitzat i que integra també la
consulta de les qualificacions urbanístiques
individualitzades corresponents al PGM i als plans derivats.
Aquest “Cercador d’àmbits, qualificacions i convenis“Art.
8.5.b) de la Llei d’urbanisme i 17, 23 i Disposició Addicional
1ª del Reglament.
2) Consulta del plànol d’informació (PIC NET) en la web municipal.
Mostra entre d’altres visions la urbanística i de protecció de
patrimoni. El plànol obtingut no té valor normatiu, només
informatiu.
MITJANS D’INFORMACIÓ

Ecologia Urbana
- Per tal de portar a terme les seves funcions el departament disposa, arxiva i gestiona el fons documental integrat
bàsicament pels instruments de planejament urbanístic i de gestió que configuren el procés del planejament a la ciutat.
( Consultables al SICS ) El fons documental dels projectes de planejament dels darrers anys es troba en gran part en
suport digital disponible a través de les aplicacions de consulta urbanística (SICS – SIU) i la pàgina web, que permeten
visualitzar el document aprovat definitivament. Cal especificar que només es refereix als documents i acords.
L’expedient administratiu forma part de la documentació dels serveis de Planejament urbanístic corresponent la seva
custodia en funció de les normes d’arxius.
-Còpies del P.G.M fulls 1:5.000 i 10.000 (1.976 i Revisió Programa Actuació). ( Consultables “Vista Mecano” 1:5.000 )
-Plànol d’Ordenació Física (P.O.F.) derivat de la transcripció 1:2.000 del PGM. (Consultables “Vista Mecano” )
-Plànols anomenats “UTM” elaborats en els anys 90 pels serveis del Pla de la Ciutat. (Consultables “Vista Mecano” )
-Plans i ordenacions anteriors al mateix: Pla Comarcal 1953, Plans Parcials derivats del Pla Comarcal, Estudis
d’ordenació d’illes i altres instruments derivats dels plans parcials. ( Consultables al SICS )
-Pla de Zones de 1942. Complementat amb les Ordenances corresponents. ( Consultables al SICS )
-Projectes d’alineacions i altres instruments anteriors al propi Pla Comarcal que definien el concepte d’urbanització de
la ciutat, abans que existissin els conceptes de planejament. ( alguns consultables al SICS, altres en paper només)

Ecologia Urbana
-Els anomenats “plànols Martorell” urbanístics on es
transcrivien totes les modificacions del planejament
fins als anys 70. (Consultables “Vista Mecano” )
S’acaben d’afegir també els “Martorell” topogràfics.
Altres documents són els que constitueixen l’arxiu de
parcel·laris i alineaments provinents dels arxius de
l’antic Pla de la Ciutat, que es redactaven a sol·licitud
dels diversos departaments municipals constituint un
fons de recerca de consulta en matèria
d’expropiacions, planejament i patrimoni municipal d’
important utilitat per estar ordenat territorialment.
Aquests fons es gestionen a través d’una sol.licitut
especial a l’arxiu dipositat en una empresa externa
(informació al Vista Mecano )
També destaquen les fitxes històriques dels
alineaments dels carrers que recullen tots els
instruments urbanístics que incideixen en un carrer. (
Digitalitzades )

Ecologia Urbana
Transcripció refosa del planejament, canvi del sistema de manteniment de la informació, portal d’informació
urbanística :
1.Antecedents: Canvi de cartografia i parcel·lari
- Canvi de Cartografia : La cartografia topogràfica de Barcelona que s’ha utilitzat durant els darrers 27 anys es va començar a elaborar
durant la dècada dels 80, quan encara no existien especificacions tècniques oficials a nivell institucional. Està basada en el sistema ED50
i s’ha anat actualitzant contínuament. Presenta problemes : No es unitària amb la resta de municipis, no te reconeixement com a
cartografia oficial, presenta errors de precisió d’origen geodèsic.
- El Departament competent en aquest moments es el Pla de la Ciutat, depenent de la Sots- Direcció d’Informació de Base i Cartografia
de l’Institut Municipal d’Informàtica. El manteniment de la topografia necessita de la col·laboració de molts diversos operadors municipals
( Mobilitat, Projectes i Obres... ) que han anat variant al llarg dels anys, així com els modus de representació i transcripció.
- Coincidint amb el canvi de sistema de referencia ETRS89 impulsat per la Comunitat Europea, s’ha elaborat una nova cartografia
topogràfica que substituirà l’anterior. Subministrada per l’ICGC.
- El parcel·lari sobre el que està actualment transcrit l’urbanisme te el seu origen en el parcel·lari cadastral en origen de la revisió
cadastral a partir de 1988. S’ha anat mantenint a través de les dades de llicències i projectes pel Pla de la Ciutat, l’Institut Municipal
d’Hisenda, i el Departament d’Informació de diferents modus i formats. El nou parcel·lari, sobre la nova cartografia ha anat seguint per
una banda els límits de parcel.la en funció dels elements i la referida parcel.la cadastral.
2.Refosa de l’urbanisme i canvi del sistema de manteniment:
• Sobre la nova cartografía i parcel.lari s’ha transcrit novament l’urbanisme. Equip extern especialment dedicat a la transcripció amb la
col.laboració contínua entre Departament d’Informació i Direcció de Planejament.
• Per fer compatible l’urbanisme amb la resta de municipis de l’AMB i els requeriments del MUC s’han canviat el sistema de
manteniment gràfic. Conceptes jeràrquics comuns ( a banda d’altres propis ) .
• S’estableixen protocols de manteniment del sistema d’informació urbanística que impliquen altres serveis : Direcció de Planejament en la
redacció dels plans : PLECS D’ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES _ Fitxers digitalitzats gràfics que facilitaran la integració del contingut
en les bases per part del Departament d’Informació i Documentació i la fiabilitat i seguretat de les prescripcions.
• S’establiran així mateix protocols de requeriments en l’entrega de les llicències per a facilitar el manteniment del parcel.lari.
PROJECTES

Ecologia Urbana
1
2
Refós Urbanístic - Transcripció
1. Refós del planejament
• Terme municipal
• Classificació
• Sectors (71)
• Qualificacions (12954)
• Ordenació
2. Àmbits
• Àmbits de planejament
(2900)
• Àmbits de gestió (1224)
• Sentències (46)
• Projectes d’urbanització (149)
3. Catàleg de patrimoni
• Elements (2813)
• Conjunts (701)

Ecologia Urbana
Portal d’Informació Urbanística

Ecologia Urbana
Cercador planejament
Escala gràfica, cerca per adreça i eines de navegació
Idioma
Barra d’eines

Ecologia Urbana
1
2
PAS 1: Marcar al mapa PAS 2: Resultats de cerca PAS 3: Informació element i
accés a funcionalitats

Ecologia Urbana
• Plec d’especificacions Tècniques per a
l’entrega digital en la tramitació
d’expedients de Planejament pel
manteniment del Sistema d’Informació
Urbanística
• Nou MASSIU

Ecologia Urbana
Gràcies!

Introducció als conceptes bàsics d'Urbanisme

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Introducció als conceptes bàsics d'Urbanisme

Similar to Introducció als conceptes bàsics d'Urbanisme (20)

More from ecologiaurbana

More from ecologiaurbana (6)

Introducció als conceptes bàsics d'Urbanisme