Informe Biocat 2013: Anàlisi del sector de les biociències a Catalunya. Una aposta pel valor i el creixement

Anàlisi del sector de les biociències
a Catalunya

UNA APOSTA PEL VALOR
I EL CREIXEMENT
2013

© Biocat (Fundació Privada BioRegió de Catalunya)
© dels articles signats, els seus autors
Imatges:
Miquel Barceló, La taula blanca (1989)
Col·lecció MACBA. Procedent del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya. Antiga Col·lecció Salvador Riera
Fotografia: Gasull Fotografia
© Miquel Barceló, VEGAP, Barcelona, 2013
Leandre Cristòfol, Harmonia estel·lar (Ralentí) (1957)
Donació de Leandre Cristòfol 1990
© Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, 2013
Antoni Llena, Blanc, negre, verd i vermell (1986)
Col·lecció MACBA. Fons de l’Ajuntament de Barcelona
Fotografia: Rocco Ricci
© Antoni Llena, 2013
Albert Ràfols Casamada, Pintura núm. 2 (Homenatge a Miró) (1971)
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació Fundación Catalana Occidente
Fotografia: Jordi Nieva
© Albert Ràfols-Casamada, VEGAP, Barcelona, 2013
Albert Ràfols Casamada, Barcelona Triangle (1987)
Carles Bros, Hutong VI (2012)
© Carles Bros, 2013
Joan Hernández Pijuan, Tríptic de Granada (1994)
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Fotografia: Julio Cunill
© Joan Hernández Pijuan, VEGAP, Barcelona, 2013

BIOCAT
Passeig de Gràcia, 103 3r
08008 de Barcelona

Direcció de l’Informe Biocat 2013: Adela Farré
Autors: Montserrat Vendrell, Adela Farré, Roland Wandeler, Arcadi Navarro, Gemma Campabadal,
Alex Casta, George Thomas (i l’equip BPCP), Marc Martinell, Gemma Escarré, Raúl Martín-Ruiz,
Sara Secall, Mark Bruzzi, Pere Arús, Antoni Planas i Karin Hollerbach
Recerca i documentació: Mònica Montero, Cristina Alonso, Idaira Rodríguez i Carlos Lurigados
Edició: Adela Farré, Isabel Muntané i Sílvia Labé
1ª edició: desembre 2013
Versió digital. Disponible a: http://www.biocat.cat/publicacions/informe
Disseny i maquetació: Eumogràfic

El text d’aquesta publicació no pot ser reproduït totalment o parcial sense autorització de l’editor (Biocat)
i dels seus autors. Es reserven tots els drets sobre el disseny gràfic i artístic.

Innovació, valor i Creixement
• a salut, motor d’innovació,
L
per l’Hble. Sr. Boi Ruiz, Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . 8
• ’aposta pel valor i el creixement,
L
per Montserrat Vendrell, directora general de Biocat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

I. La BioRegió 2011-2013. Resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

II. Agents del sector de les biociències català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

A. Empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
B. Centres de recerca. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
C. Hospitals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
D. Universitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
E. Grups de recerca. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
F. Infraestructures de recerca, plataformes i centres tecnològics. . . . . . . . . . . . . . . . . 62

G. Parcs científics i tecnològics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

III. Recerca, transferència i innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

70

• Tendències internacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
- innovació biotecnològica més enllà del laboratori: nous partenariats i noves
La
solucions per a una atenció sanitària sostenible, Roland Wandeler (Amgen) . . . . . . . . . . . . . 80
- mpacte de la genòmica en la recerca clínica, Arcadi Navarro (CRG-EGA) . . . . . . . . . . . . . . 83
I
• Context europeu i estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
- atent única europea i American Invents Act: impacte dels nous sistemes
P
de protecció de la IP en l’R+D catalana, Gemma Campabadal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
• atalunya a Europa i al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
C
- ’oncologia a Catalunya: de la recerca puntera al dinamisme empresarial,
L
Alex Casta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
- edicina personalitzada i la Plataforma de Pacients de Càncer de Barcelona (BPCP),
M
George Thomas (IDIBELL-ICO) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
-
Malalties rares: focus de creixent interès per la indústria farmacèutica,
Marc Martinell (Mynorix Therapeutics) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114

4 | Informe biocat 2013

IV. Finançament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
• Tendències internacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
-
Entrevista: Javier Jorba: “Ens interessa invertir en projectes biotecnològics
amb potencial que complementin les línies de recerca de Grífols” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
• Marc estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
-
Entrevista: Josep Castells (Inkemia-IUCT Group): “És molt difícil
aixecar capital des de zero per a una companyia que el mercat no coneix” . . . . . . . . . . . . . . 128
• Recursos financers a la BioRegió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
- TAT-Diagnostica i les perspectives d’inversió a Catalunya,
S
Raúl Martín-Ruiz (Ysios Capital Partners) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
- portunitats d’inversió en el sector de la biotecnologia a Espanya.
O
El cas de Catalunya, Sara Secall (Inveready) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136

V. Mercats i internacionalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
• ls mercats de les biociències:
E
salut, agricultura, alimentació, indústria, energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
-
Tecnologies mèdiques: oportunitats per a les pimes davant el repte de la innovació,
Mark Bruzzi (BioInnovate Ireland) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
-
Biotecnologies verdes, Pere Arús (IRTA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
-
Biotecnologia i química verda, Antoni Planas (IQS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
• nternacionalització de les empreses de la BioRegió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156
I
- unts clau per superar els obstacles d’entrada al mercat
P
de l’atenció sanitària dels EUA, Karin Hollerbach . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

Referències
• Relació de taules i gràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

• Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
• Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168

Index | 5

Innovació,
valor i
Creixement

La salut,
motor
d’innovació

Honorable Sr. Boi Ruiz
Conseller de Salut
de la Generalitat de Catalunya

L’Informe Biocat 2013 mostra que Catalunya ocupa una posició capdavantera
en recerca i innovació dins de l’Estat espanyol destacant en l’àmbit de les biociències. Una de les constatacions d’aquest informe és l’important paper que
estan cridats a jugar a tot el món, però especialment a Europa, els sistemes
públics de salut com a impulsors de la innovació en l’àmbit biomèdic. De les
múltiples organitzacions involucrades en aquesta activitat moltes són centres
de recerca, hospitals o parcs científics on els sistemes públics de salut juguen
un paper molt important. Les pressions demogràfiques i econòmiques que estan
afrontant aquests sistemes fan que la recerca i la innovació no siguin només la
millor opció, sinó una absoluta necessitat per tal de poder acomplir el que són
els nostres objectius bàsics: oferir la millor atenció sanitària possible als ciutadans, tot garantint la sostenibilitat del sistema.
Aquest informe no només parla de salut, perquè la biotecnologia té moltes aplicacions que poden arribar a tenir una gran incidència en el desenvolupament
econòmic —energètiques, agroalimentàries, industrials—, de les que voldria
destacar l’impacte en tots els processos de producció i millora dels aliments,
per les seves enormes implicacions en el benestar i la salut dels ciutadans. Sí
es reconeix, tanmateix, al llarg dels diferents capítols, el paper clau que diversos
agents del sistema sanitari —especialment, els 17 hospitals universitaris i els diversos instituts de recerca hospitalaris que hi estan vinculats— han tingut i tenen
en el desenvolupament del sector biotecnològic, biomèdic i de tecnologies mèdiques a Catalunya. Aquestes entitats compten, en conjunt, amb més de 5.500
investigadors i sobresurten no només per la qualitat de la seva tasca assistencial, sinó també per la seva producció científica, que situa a algunes d’elles en els
primers llocs de l’Estat i en posicions destacades a Europa i al món.
L’estudi subratlla les capacitats de Catalunya en recerca sobre oncologia i sobre
malalties mentals i neurodegeneratives, però també que el 33% dels grups de
recerca treballen en el marc dels hospitals i dels instituts hospitalaris amb importants aportacions en patologies cardiovasculars, diabetis, sida-VIH, malalties
inflamatòries, cirurgia o malalties rares, entre d’altres.


La importància de la recerca en l’àmbit hospitalari català ha estat reconeguda
per l’Estat, amb l’acreditació de cinc dels nostres instituts —IDIBAPS, IDIBELL,
IGTP, VHIR i IBB-Sant Pau— per part de l’Instituto de Salud Carlos III. Un reconeixement que no menysté sinó que valida el conjunt del que formen part i que
l’informe detalla amb un ampli ventall d’indicadors, des del nombre d’assaigs
clínics que es duen a terme —més de 1.500 a l’any— fins al nombre d’spin-off
que han sorgit d’aquest entorn —una dotzena entre 2006 i 2012.
Malgrat aquestes notícies positives, el percentatge del PIB català destinat a
R+D se situa encara lluny de la mitjana de la Unió Europea. Des de la Conselleria de Salut creiem que és imprescindible seguir impulsant la recerca i la
innovació dins del nostre sistema de salut. Cal donar suport a la recerca bàsica
en malalties de forta incidència social —sobretot d’aquelles que no compten
encara amb una teràpia efectiva—, però també cal impulsar la recerca clínica,
buscant sempre una transferència efectiva de coneixement, un diàleg bidireccional i una implicació efectiva del sector empresarial per poder disposar de
tractaments i productes que millorin el benestar dels pacients.
L’Informe Biocat 2013 ens planteja interrogants importants: Com implicar més
els pacients en les decisions i processos de recerca biomèdica? Com recollir
les necessitats i els coneixements dels professionals sanitaris per impulsar la
innovació en processos i en tecnologies mèdiques? Com gestionar —i aprofitar millor— el torrent de dades que ens poden proporcionar el seguiment dels
malalts a través de les noves tecnologies de la informació? Com desenvolupar
la medicina personalitzada que ens possibilita el coneixement de les bases genètiques de les malalties i el perfil genòmic de cada pacient?
Les respostes que siguem capaços de donar com a sistema i com a país a
aquestes preguntes determinarà el desenvolupament del sector biomèdic i
b
iotecnològic a Catalunya, i la seva futura transcendència econòmica i social.
Tenim més d’un centenar de companyies tecnològiques que treballen al servei
del sector de la salut, contribuint de forma significativa al PIB de Catalunya. És
un sector amb un gran potencial de creixement, pel canvi de paradigma que
l’està transformant. La indústria farmacèutica, la de tecnologies mèdiques i la de
tecnologies de la informació són actors i, alhora, beneficiaris de les dinàmiques
d’innovació en el sector salut. El diàleg permanent entre aquestes empreses i
els agents del sistema sanitari és imprescindible per a materialitzar les innovacions que ens calen per millorar l’atenció a una població que creix en volum i
en esperança de vida. D’altra banda, la contribució de les biotecnològiques —el
25% de les quals es dedica, a Catalunya, a la recerca i producció de noves
teràpies i diagnòstics— i dels centres de recerca i universitats és essencial per
trobar les respostes que els nous reptes exigeixen, des dels medicaments orfes,
a les teràpies gèniques o la telemedicina.
Per tot això és tan important poder comptar amb instruments com aquest informe, que ens donen un panorama global del sector, i ens situen davant dels
diferents agents que hi actuen, amb les seves febleses i fortaleses; que confronten el que s’està fent a Catalunya amb les grans tendències internacionals; que
identifiquen oportunitats i plantegen reptes; que ens diuen, en definitiva, quines
eines tenim per a construir un futur on puguem garantir el creixement econòmic
i la millora del benestar de les persones.

La salut, motor d’innovació | 9

L’aposta
pel valor
i el creixement

Montserrat Vendrell
Directora general de Biocat

Teniu al davant l’Informe Biocat 2013. Anàlisi del sector de les biociències a
Catalunya. Una aposta pel valor i el creixement. Recollir, analitzar i contextualitzar la informació que aplega aquesta nova edició —la tercera— del nostre Informe no ha estat fàcil i ha requerit una visió i un esforç important. El nostre objectiu
ha estat per un costat, posar de manifest els actius que tenim a Catalunya en
un sector clau com aquest, des dels grups que investiguen en una universitat
o centre de recerca fins a l’investigador clínic que assaja una nova molècula
en pacients, passant pel nodrit nombre d’empreses innovadores. D’altra banda, hem volgut analitzar per a tots vosaltres les tendències internacionals que
afecten inexorablement l’evolució del sector de les biociències —els mercats
emergents, la pressió demogràfica, l’extinció de la protecció per patent d’un
gran nombre de fàrmacs o la necessitat de re-invenció dels models de recerca i
de desenvolupament imperants— i dibuixar el seu impacte present i futur sobre
l’esdevenir del sector a casa nostra.
L’esforç analític ens dibuixa un panorama multidimensional, amb molts actius
positius, però també amb barreres i obstacles que hem de saber adreçar en un
moment clau de canvi de model i de forta competència internacional. Els dos
reptes clau que identifica l’anàlisi són, d’una banda, el creixement —la necessitat
que els bons projectes que tenim adquireixin la dimensió suficient per a desenvolupar tot el seu potencial—, però també, i especialment, l’increment del valor,
entès com la capacitat de convertir el coneixement en innovacions que arribin al
mercat i en millores efectives en la vida de les persones.


La BioRegió de Catalunya
A Catalunya hi treballen 512 empreses en l’àmbit de les ciències de la vida,
amb una facturació de 11.527 M€ (any 2011), més de 33.000 treballadors i
un volum de negoci que contribueix al 5,8% del PIB de Catalunya. D’aquestes,
194 són empreses biotecnològiques, 40 són farmacèutiques, 54 de tecnologies mèdiques, i la resta inversors, proveïdors o empreses de serveis. Entre les
dades que recollim en el capítol II de l’informe, veiem que des de l’any 2000, el
nombre d’empreses s’ha pràcticament doblat. Més del 80% d’aquestes empreses són pimes i la majoria se situa a la franja de les microempreses. Aquesta
tendència creixent pateix, però, un punt d’inflexió a partir del 2010, i l’any 2013
el nombre d’empreses desaparegudes supera el de creades. L’impacte de la
crisi es fa notar en un teixit d’empreses petites, lluny encara del mercat i molt
dependents d’ajuts públics —molts dels quals han desaparegut— en aquestes
primeres etapes.
L’aposta per la creació de centres de recerca propis i regits per criteris d’excel·
lència, rendiment de comptes i autonomia de gestió ha contribuït a fer que la
qualitat de la recerca a Catalunya la situï entre les regions capdavanteres a
Europa. 56 centres vinculats a les ciències de la vida acullen 7.200 persones,
4.500 de les quals són investigadors. Un bon indicador de la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya és el volum de fons internacionals captats. Si agafem el nombre d’ajuts de l’European Research Council (Starting i Advanced),
Catalunya s’emporta més de la meitat dels ajuts recollits per l’Estat espanyol.
Així mateix, els grups catalans s’han endut el 28,7% dels fons del 7è Programa
Marc captats per l’Estat. A aquests indicadors hi contribueixen també els grups
de recerca vinculats als 17 hospitals universitaris i a les 11 universitats que ofereixen estudis en l’àmbit de ciències de la vida.
Un nombre significatiu dels centres i empreses del sector es troben ubicats a
l’entorn de parcs científics i tecnològics. A Catalunya hi ha una vintena de parcs
científics i tecnològics que han estat clau per al naixement d’un gran nombre
de les empreses del nostre sector, com també per a la creació d’entorns facilitadors de la interacció entre empreses noves, empreses grans i centres de
recerca. Construïts durant les dues darreres dècades gràcies a l’accés a crèdits
tous, molts d’ells afronten el retorn del deute en un moment d’estancament de
la demanda. Fer-los sostenibles a mig i llarg termini és un repte que caldrà enfrontar, revisitant els seus models de negoci i la proposta de valor que ofereixen.
Finalment, a la BioRegió gaudim de grans infraestructures científiques de primer
nivell com el BSC (Barcelona Supercomputing Centre), el sincrotró ALBA o el
CNAG (Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica), avui claus per a la recerca de
frontera. L’anàlisi de gran nombre de dades, la resolució d’estructures o l’anàlisi
massiva de genomes són tecnologies que marcaran la diferència en els sistemes de salut d’un futur no gens llunyà.
Tots aquests actius situen Catalunya entre les bioregions capdavanteres a Europa, amb la majoria de les quals manté col·laboracions estables.

L’aposta pel valor i el creixement | 11

Principals bioclústers europeus

Uppsala Bio
Stockholm Science City
Medicom Valley - Dinamarca/Suècia
BioTOP - Berlin/Brandenburg
Amsterdam BioMed
OBN - Oxford
One Nucleus - Cambridge/Londres
BioWin - Bèlgica
LISA - Viena
BioM - Munic
Medicen Paris Region - Paris
BioValley - Alsace
Lyonbiopole
BioPMed - Torí
Biocat - BioRegió de Catalunya

Finançament
L’accés a finançament continua essent el repte principal en el creixement del
sector. Entre gener de 2012 i setembre de 2013, la inversió en empreses del
sector de ciències de la vida a Catalunya (43,68 milions d’euros de fons de
capital risc), va duplicar àmpliament la dels anys 2010 i 2011 (19,53 M€). A
aquesta xifra cal afegir els 8,6 milions d’euros obtinguts en el mercat borsari per
sengles ampliacions de capital d’AB-Biotics i InKemia IUCT Group, les dues
empreses biotecnològiques catalanes que cotitzen al Mercat Alternatiu Borsari
(MAB).
Tot i aquest creixement en finançament privat al llarg dels darrers dos anys,
l’entorn actual és d’una gran dificultat per a petites empreses focalitzades en
recerca la viabilitat de les quals depèn de l’accés a un finançament públic, ja
que aquest ha pràcticament desaparegut: els recursos de CDTI per a projectes
d’R+D d’empreses van caure un 50% el 2012 i els d’ACCIÓ més d’un 70%.
L’aversió al risc, el desconeixement del sector, l’absència d’històries d’èxit o la
manca d’incentius adequats dificulta la mobilitat del finançament privat i compromet la viabilitat de moltes de les empreses de la BioRegió.


Tendències internacionals: creant valor
El sector de la salut està experimentant una profunda transformació a molts
nivells. El sector sanitari consumeix entre el 9% i el 10% del PIB en els països
més desenvolupats de l’OCDE (arriba al 17% als EUA), i aquest percentatge
creix anualment per sobre del creixement del PIB (un 3%). Vivim més anys i
l’envelliment progressiu de la població fa que d’aquí al 2050 la proporció de la
població que estarà per sobre dels 65 anys es multipliqui per dos, fins a un 37%
de la població activa.
Amb un creixement econòmic pràcticament nul a la majoria de països europeus,
és obvi que difícilment podrem fer front a una demanda creixent, tot mantenint
els principis bàsics d’accessibilitat, qualitat i equitat, si no introduïm un canvi de
paradigma: canvi en com s’organitza, com es mesura o com i què es finança;
canvi en el paper de metges, pacients, pagadors, reguladors i proveïdors. Cal
innovar en el procés de relacions i cadascun d’ells haurà de replantejar-se la
seva funció dins d’una agenda conjunta. És per això que, ara més que mai, són
necessaris espais comuns de planificació, més enllà de les pressions que tots
patim a curt termini.
L’entorn ens obliga a tots a ser més eficients, i a repensar cada baula de la cadena. I aquí les tecnologies hi tenen molt a dir: la biotecnologia, el diagnòstic
molecular, les tecnologies de la informació, els nous dispositius mèdics. Ens
permeten la personalització del tractament (ser més eficients), escollir el tractament més idoni (ser més eficaços); però també ens permeten repensar on i com
la teràpia arriba al pacient, i, fins i tot, com aquest darrer se’n co-responsabilitza.
L’objectiu últim: aportar valor —entès com el resultat aconseguit per cada euro
invertit— als ciutadans.
Tal i com es comenta al capítol III, la pressió per disminuir la despesa sanitària,
juntament amb altres reptes externs i interns (caiguda de vendes de més de
100.000 milions de dòlars per pèrdua de protecció de patents, increment del
cost de la recerca sense tenir resolta la productivitat) està portant la indústria
farmacèutica de tot el món a revisar el seu model de negoci. Aquesta reestructuració afecta principalment les seves estratègies d’R+D. A nivell internacional,
Novartis, Merck, Astra Zeneca per esmentar-ne algunes, han tancat seus senceres de recerca per reassignar els recursos humans i econòmics de manera
més eficient.
En aquest cas també veiem aparèixer noves formes de col·laboració entre empreses, inversors, institucions clíniques i acadèmiques, per accelerar la innovació i incrementar l’eficiència d’un procés que ha tocat sostre. Una d’elles és la
creació de xarxes de coneixement i innovació oberta, per a donar resposta als
reptes científics i també per a promoure la participació de tots els agents de la
cadena. Acords entre farmacèutiques i hospitals, empreses creant les seves
incubadores, empreses de diagnòstic, biofarmacèutiques i de dispositius mèdics oferint un servei conjunt al pacient, o associacions de pacients liderant el
desenvolupament de molècules específiques en són alguns exemples.


A casa nostra, no som aliens a aquest nou escenari que ha estat anomenat “the
new normal”. Alguns elements intrínsecs al nostre ecosistema fan que l’efecte
d’aquestes tendències sigui encara més rellevant.
En primer lloc, ens manquen champions locals que juguin un rol actiu de dinamitzadors de l’ecosistema. Tot i la presència de grans empreses nacionals,
com Grífols i Almirall, o de multinacionals com Amgen, la majoria del nostre teixit
empresarial està format per pimes i no arriba al 10% el nombre d’empreses
que facturen més de 100 M€. A aquest fet cal afegir la dificultat per construir
projectes públic-privats, sigui per manca de cultura o per la complexitat de
l’entorn. Prenguem per exemple la recerca clínica: Catalunya és capdavantera
en recerca clínica a tot l’Estat, on ocupa el primer lloc tant per nombre d’assajos
coordinats (55,5%) com per nombre d’assajos realitzats (27,5%). Els hospitals
catalans són capaços d’atraure un gran nombre d’assajos de forma individual,
que sovint són la principal font d’ingressos del centre. Tanmateix, altres països,
amb hospitals més petits, han estat capaços de construir una oferta integrada,
amb processos i interlocucions coordinades, altament competitiva. És el cas
d’Escòcia, on s’ha implementat una estratègia que ha contribuït a atraure multinacionals farmacèutiques i grans CRO a la zona (Pfizer, Quintiles...).
Tenim el repte de passar de les iniciatives individuals a una escala superior per
a ser competitius. No podem permetre’ns duplicar esforços, infraestructures o
recursos en moments de restricció pressupostària, però, particularment, hem de
construir sobre el que tenim ara, si no volem quedar-nos enrere.
La gran assignatura pendent continua essent la valorització i la comercialització de la recerca, i la capitalització de la font d’innovació que són els entorns
clínics. Segueix havent-hi una desconnexió entre empresa i recerca, i un gap
massa gran entre els nostres indicadors d’excel·lència científica i els d’innovació. A països com Israel, amb una dimensió no molt llunyana a la nostra, es generen 20 vegades més start-up des dels centres de recerca. La seva taxa d’atur
és del 6,5% en front d’un 22,8% a casa nostra. Més enllà del paper tractor de la
indústria de defensa, Israel ha sabut desenvolupar un sistema de transferència
de coneixement amb dos elements clau: una visió top-down, amb una aposta
sostinguda del govern per la recerca i la transferència; i la creació i dotació
d’entitats públic-privades al voltant dels centres generadors de coneixement
encarregats de comercialitzar-lo.
Des d’Europa, en el marc de l’Horitzó 2020 i de l’estratègia RIS3 (Regional
Innovation Smart Specialization Strategy), els instruments s’alineen en aquesta
direcció. La Unió Europea vol que les seves inversions en recerca tinguin un impacte més elevat en innovació productiva, i una part important dels 80.000 milions d’euros que destinarà a l’Horitzó 2020 del 2014 al 2020 aniran en aquesta
direcció, com també els més de 2.500 M€ que destinarà a l’Institut Europeu
d’Innovació i Tecnologia. En l’accés a aquests fons hi ha una de les claus per al
creixement en propers anys.
És difícil, en un Estat en crisi i en un entorn de risc com el que tenim, atraure
capital privat internacional. El paper dels inversors locals, liderant noves operacions, la visió de les farmacèutiques, cercant projectes innovadors al seu voltant,
o el creixent interès per instruments com el MAB, tindran un paper clau en tot
aquest procés.


Hem tingut un creixement important els darrers 15 anys, com recull l’informe
(vegeu també els informes anteriors, de 2011 i 2009), fruit d’una època de
bonança econòmica i d’una combinació d’elements a l’ecosistema. Cal, però,
una aposta de veritat i sostinguda. En un període de crisi internacional, financera i de model econòmic (especialment a l’Estat espanyol), són necessàries
decisions valentes i voluntats explícites que permetin prioritzar les bases sobre
les quals volem créixer. Tenim actius més que suficients per fer del sector de
les biociències un motor econòmic per a Catalunya, però hem de pensar en
clau col·lectiva. Ens ho hem de creure. Necessitem una estratègia valenta, a
mig i llarg termini, perquè cal repensar moltes de les coses que fem i com les
fem. Incentius per a alinear voluntats i per a estimular la inversió, mobilitzant els
recursos que existeixen. Ens cal una visió que no penalitzi el risc, i que faciliti
la presa de decisions individuals, als emprenedors i als empresaris, als gestors
i als polítics. S’ha d’analitzar cada procés i cada realitat, identificant l’objectiu
últim, que ha de ser crear valor.


I.
La BioRegió
2011-2013
Resum executiu

La BioRegió
2011-2013

Adela Farré
Directora de l’Informe Biocat 2013

En el període que cobreix aquest informe (juny 2011-juny 2013) molts dels
indicadors clau de la BioRegió han tingut una evolució positiva: hi ha hagut un
lleuger increment de l’ocupació en les companyies del sector (biotecnològiques,
farmacèutiques, de tecnologies mèdiques i proveïdors i serveis especialitzats);
s’ha incrementat de forma significativa el finançament privat dels projectes empresarials (a través de gestors de capital risc i del Mercat Alternatiu Borsari);
s’ha consolidat el lideratge català dins de l’Estat en recerca en ciències de la
vida i la seva competitivitat internacional (amb indicadors com el nombre de publicacions, el nombre de centres amb el segell d’excel·lència “Severo Ochoa”,
els grants rebuts de l’European Research Council, o els avenços aconseguits
en nombrosos projectes de recerca en àmbits com el càncer, la malària, la sida
o la diabetis, entre molts d’altres); i també s’ha incrementat el nombre i les dimensions de les col·laboracions públic-privades (entre empreses, centres de
recerca i hospitals).
Tanmateix, també hi ha indicadors d’aquest període que ens fan un seriós toc
d’alerta: de gener de 2012 a juny de 2013 van desaparèixer de la BioRegió
més empreses de les que es van constituir, per primer cop des de la creació del
bioclúster; el 2011 es va trencar la tendència creixent que havien tingut des de
2007 els ingressos de les companyies del sector; i la disponibilitat de fons públics per a les start-up i per a les empreses intensives en R+D, que tenen temps
molt llargs d’arribada al mercat, s’ha reduït entre un 50% i un 75%. Aquestes
dades reclamen que es prenguin mesures adequades i que s’articuli una política
decidida d’impuls al sector, com es subratlla en l’article introductori de la directora general de Biocat.
Per fer-ho, cal conèixer en detall els diferents agents que treballen en l’àmbit
de les ciències de la vida a Catalunya; és necessari identificar les fortaleses i
febleses del sistema en recerca, transferència i innovació —així com les grans
tendències internacionals que emmarquen el present i condicionaran el futur de
la BioRegió—; cal saber de quin finançament disposen aquests projectes, analitzant tant els recursos invertits com les característiques dels seus gestors; i,
finalment, s’ha d’explorar quines oportunitats ofereixen els diferents mercats de
les ciències de la vida —salut, agroalimentació, energia...—, saber com les estan


aprofitant les empreses i entitats catalanes i com afronten també la necessària
internacionalització en un sector que és, per definició, global.
Amb aquest enfoc s’han estructurat els continguts de l’Informe Biocat 2013,
organitzats en quatre capítols dels quals aquest resum ofereix una selecció estructurada de les dades més rellevants.

Agents de la BioRegió de Catalunya
• Bioregió de Catalunya compta amb 512 empreses: 194 biotecnològiLa
ques, 40 farmacèutiques, 54 de tecnologies mediques, 105 proveïdors i enginyeries, 96 companyies de serveis professionals i consultories i 23 inversors.
•
Catalunya compta amb 56 centres de recerca amb activitat en ciències de
la vida o disciplines vinculades (nanotecnologia, fotònica...), amb 17 hospitals universitaris, i amb 11 universitats que ofereixen formació en biociències (d’un total de 12). També té dues grans infraestructures de recerca
—el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i el Sincrotró ALBACELLS—, 118 plataformes cientificotècniques, 12 centres tecnològics i
16 parcs científics i tecnològics amb activitat en biociències (11 dels
quals acullen empreses del sector).
•
Les 194 companyies biotecnològiques es dediquen a la recerca i al desenvolupament de teràpies i diagnòstics (48), a proveir serveis d’R+D (73), i
a àmbits diversos —que se solapen— com veterinària (35), agroalimentació
(31), cosmètica (9), biotecnologia industrial (9) i medi ambient (5).
•
Catalunya compta amb el 20% de les empreses que fan R+D en biotecnologia a l’Estat espanyol, que tenen la salut humana com a àmbit principal
d’aplicació de la seva recerca.
•
Les malalties del sistema nerviós central (27%), l’oncologia (22%) i les
afeccions cardiovasculars (19%) centren l’R+D de les farmacèutiques i de
les biotecnològiques que desenvolupen fàrmacs i diagnòstics.
• tecnologies mèdiques, els subsectors amb més pes són la producció
En
d’instrumentació mèdica reutilitzable i els implants quirúrgics, tant actius
(marcapassos i similars) com no-actius (pròtesis quirúrgiques, implants dentals, etc.). La meitat dels proveïdors i enginyeries (52) tenen activitat en l’àmbit
de les tecnologies mèdiques (distribució, equips de laboratori, instrumentació,
electrònica i software).
• 23 inversors especialitzats en biociències inclouen 10 empreses gestoEls
res de fons de capital risc, 7 xarxes de business angels i mitja dotzena de fons
corporatius i bancs d’inversions, que l’any 2012 van gestionar operacions per
un valor superior als 37 milions d’euros.
•
Més del 80% de les empreses de la BioRegió de Catalunya són pimes.
El 43% de totes les companyies són microempreses, amb menys de 10 treballadors i una facturació inferior a 2 M€ anuals. La BioRegió compta amb 60
grans empreses, sobretot companyies biofarmacèutiques nacionals i internacionals. 61 empreses són filials de multinacionals (12% del total).

La BioRegió 2011-2013 Resum executiu | 19

• conjunt, les empreses de la BioRegió van tenir el 2011 uns ingressos
En
d’explotació d’11.527 milions d’euros, que suposa una reducció del 3,74%
respecte a 2010. Les farmacèutiques van facturar 6.240 milions d’euros,
les biotecnològiques 2.426 M€, i les companyies de tecnologies mèdiques,
1.555 M€.
• empreses del sector de les ciències de la vida contribueixen amb un 5,8%
Les
al PIB de Catalunya. S’estima en 5.000 M€ el volum de negoci generat per
la biotecnologia (empreses biotecnològiques i empreses usuàries), que representa un 2,5% del PIB català.
•
Les empreses de la BioRegió ocupen un total de 33.689 treballadors
(2011), dels quals 8.169 les biotecnològiques, 14.427 les farmacèutiques i
5.884 les empreses de tecnologies mèdiques. Un total de 2.493 persones realitzen activitats d’R+D en biotecnologia (1.455 investigadors i 1.038 tècnics
i auxiliars). Per la seva banda, els 56 centres de recerca tenen una plantilla
integrada per 7.200 persones, de les quals 4.500 són investigadors. Els 17
hospitals universitaris catalans tenen més de 3.500 investigadors dedicats a
la recerca biomèdica.
• empreses biotecnològiques catalanes van destinar 154,8 M€ a despeLes
ses internes en R+D (2011), el 28,8% de la despesa realitzada en R+D per
totes les empreses biotec de l’Estat. Aquesta inversió va ser coberta, bàsicament, amb fons propis de les empreses (71%), mentre que l’Administració va
aportar només un 14%.
•
Entre 2000 i 2013, s’ha pràcticament doblat el nombre d’empreses de la
BioRegió: el 1999 hi havia 261 empreses i el 2013, 512. En aquest període
han desaparegut 59 empreses (per extinció, adquisició o trasllat).
•
Les empreses biotecnològiques i farmacèutiques de la BioRegió de Catalunya disposen d’un pipeline de 227 productes terapèutics i de diagnòstic
per a la salut humana i de 122 tecnologies mèdiques.
• 2011, un 9,1% de totes les empreses catalanes actives en biotecnologia
El
van sol·licitar un total de 140 patents.
• 56 centres catalans que treballen en biociències compten amb un presEls
supost anual superior als 380 milions d’euros i tenen actius més de 900
grups de recerca i més de 360 projectes d’investigació; en el seu treball
sobresurten els àmbits de la bioinformàtica, la genètica/genòmica i la nanotecnologia i, com a àrees terapèutiques, el càncer i les malalties neurodegeneratives.
• curs 2011-2012 més de 30.000 alumnes van cursar estudis de ciències
El
de la vida i de la salut en 11 universitats catalanes: 9.595 estudiants en
graus i cicles de ciències de la vida, 17.377 alumnes en graus i cicles de
ciències de la salut, i 3.163 estudiants en 90 màsters.
• 24% de les empreses de la BioRegió es troben ubicades a parcs científics
El
i tecnològics. Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren el 90%
del sector i, més en concret, la capital catalana acull el 51,6% de les empreses (264) i la meitat dels centres de recerca (27).


Recerca, transferència i innovació
La salut humana és el principal àmbit d’aplicació de la biotecnologia a nivell global, i també a Catalunya. Però aquest àmbit està vivint, per pressions internes i
externes, una profunda transformació que el porta cap a nous models de gestió
de la recerca, de col·laboració entre els agents implicats, de convergència de
tecnologies, de participació dels pacients, de valorització i reemborsament dels
productes... Aquest capítol emmarca els actius de Catalunya en recerca, transferència de tecnologia i innovació en les grans tendències internacionals.
• percentatge del PIB català destinat a R+D (1,55%) se situa clarament
El
per sobre de la despesa del conjunt de l’Estat (1,33%), tot i que encara lluny
de la mitjana de la UE-27 (2,03%).
• despesa interna de Catalunya en R+D el 2011 va ser de 3.104M€, el
La
21,9% de tota la despesa interna en R+D de l’Estat, només per darrera de
Madrid (26,5%).
•
L’esforç de les empreses catalanes en R+D (1.733 M€, el 2011) supera
la mitjana de l’Estat, però encara es troba lluny dels nivells d’inversió privada
dels països més innovadors d’Europa.
•
Fins a 2012, les entitats de recerca catalanes havien captat un total de
660 M€ del 7è Programa Marc (7PM) de la UE, un 28,7% de tots els fons
captats per l’Estat espanyol.
• el conjunt de l’Estat són les empreses les que obtenen més fons del 7PM
En
per a finançar la seva R+D (un 33,2%), però a Catalunya les empreses només han rebut un 18,3% dels fons captats d’aquest programa, un indicador
que clarament caldria millorar.
•
Catalunya ha rebut el 52% dels ajuts a la recerca atorgats per l’European
Research Council (ERC) a l’Estat espanyol (2007-2012).
• total, els 102 grants de l’ERC rebuts per científics que treballen a CataluEn
nya en el període 2007-2012 han aportat 189,87 M€, dels quals 53,22 M€
han sigut per als 32 projectes de ciències de la vida. 54 dels 102 investigadors que han rebut aquests ajuts pertanyen al programa ICREA.
• despesa interna en R+D en ciències de la vida a Catalunya supera els
La
850 milions d’euros anuals, que representen el 26% de tota la despesa
interna en R+D que s’executa a Catalunya (3.104 M€, el 2011).
•
Catalunya destaca per les seves fortaleses i capacitats en recerca oncològica, que abasten tota la cadena de valor, des de la recerca bàsica en
epigenètica o modificacions cel·lulars fins a la comercialització de tests de
diagnòstic o innovadors sistemes de drug delivery. Això ha permès endegar
una iniciativa singular i pionera en l’aplicació de la medicina personalitzada al
càncer, la Barcelona Patient Cancer Platform (BPCP).
•
Catalunya va produir 19.750 publicacions científiques el 2012, el que suposa
el 2,9% de les publicacions europees i el 0,79% de la producció científica
mundial.


• reconeixement de sis centres catalans com a centres d’excel·lència “SeEl
vero Ochoa”, d’un total de 13 a tot l’Estat, és un indicador positiu del nivell i
l’impacte aconseguit pel sistema de recerca català.
•
Les entitats de recerca catalanes han donat origen a 54 spin-off en l’àmbit
de les biociències entre 2000 i 2013 (Universitat 29; centres de recerca 9;
hospitals 6; iniciatives mixtes 10).
•
Entre 1997 i 2011, els sol·licitants de tot l’Estat espanyol han presentat
19.152 sol·licituds de patents per a invencions farmacèutiques, productes
biològics i tecnologies mèdiques (unes 1.300 a l’any). Catalunya genera el
20% de les sol·licituds de patents de ciències de la vida, un percentatge
que està per sota del seu pes en recerca.
•
Són les empreses les que generen més IP en aquest sector, amb un 51%
de totes les sol·licituds de patents publicades el 2011 i un 56% de les
publicades el 2012.
• ha un creixent interès pels partenariats públic-privats (PPP). El 2012 es
Hi
van signar quatre acords rellevants entre centres de recerca, hospitals i empreses: CRG-Sanofi; Hospital Clínic-CSIC-Histocell; Hospital Clínic-Olympus; i IRB Barcelona-Novo Nordisk-EFSD.
La conclusió del capítol és que el canvi de model global de la indústria biofarmacèutica està arribant també a Catalunya: amb acords estratègics de
recerca i l’entrada de les grans farmacèutiques nacionals en el capital de les
petites biotec; amb un creixent interès per les malalties rares (diferents empreses catalanes tenen 10 designacions de medicament orfe, de les 15 amb què
compta l’Estat espanyol); amb l’obertura cap a mercats emergents...
Tanmateix, amb un sistema de transferència de coneixement poc eficient i una
majoria d’empreses molt febles des d’una perspectiva financera, que afronten
dificultats tant d’accés a recursos com d’accés al mercat, caldrà fer un esforç
especial per alinear les estratègies, identificar les fortaleses i trobar els socis
adequats per poder competir internacionalment, amb la vista posada en una
Europa que es perfila com l’única alternativa a l’escanyament polític i econòmic
del sistema de recerca i innovació de l’Estat espanyol.


Finançament
Durant el període que cobreix l’Informe Biocat 2013, la capitalització privada del
sector de ciències de la vida a Catalunya ha crescut significativament, en paral·
lel a una dràstica reducció dels ajuts públics. Creix la inversió en el sector de les
biociències català, malgrat la retracció que ha experimentat tant a Europa com a
Espanya el mercat de capital risc (venture capital) i de private equity, en sintonia
amb l’aposta decidida que els mercats globals estan fent per la biotecnologia i
les tecnologies mèdiques innovadores.
•
Entre 2009 i 2013, les inversions de capital risc en empreses de la BioRegió
s’ha multiplicat per cinc. El 2012 es van captar 18,08 M€ de VC i 5 M€
al MAB. Entre gener i setembre de 2013, s’han obtingut 25,6 M€ de VC i
3,62 M€ al MAB.
• inversió de 17 M€ a la companyia de tecnologies mèdiques STAT-DiagLa
nostica, que ha liderat Ysios Capital, és la més important que s’ha realitzat
fins ara a la BioRegió.
• desembre de 2012 InKemia IUCT Group es va convertir en la segona emEl
presa catalana del sector en cotitzar al Mercat Borsari Alternatiu. El juliol de
2013 va tancar amb èxit una ampliació de capital de 2,5 M€ que destinarà a
la seva expansió internacional i al fons de capital coneixement IUCT Emprèn.
•
Les grans companyies del sector comencen a jugar un rol actiu en la seva
capitalització: Almirall va entrar al capital d’AB-Biotics —que també cotitza al
MAB— en l’ampliació completada per la biotec el desembre de 2012. Per la
seva banda, Grífols compta amb participacions majoritàries a Nanotherapix i
VCN Biosciences —que se sumen a les realitzades en empreses espanyoles
i internacionals, com Araclon, Progenika i Aradigm.
•
Les xarxes catalanes de business angels han realitzat inversions per valor
de 2,5 M€ en l’àmbit salut / ciències de la vida durant 2011 i 2012.
• el període 2011-2012 les empreses catalanes gestores de VC han reaEn
litzat fora de Catalunya 23 operacions de les 47 que han dut a terme en el
sector de les biociències. El 36% de totes les operacions s’han adreçat a
empreses de tecnologies mèdiques.
• fons d’inversió actius a Catalunya per al sector de ciències de la vida
Els
sumen més de 136 M€ en recursos.
El creixement de les inversions privades en els dos darrers anys són un signe
positiu de maduració del sector i dels seus projectes empresarials. Tanmateix,
caldrà acompanyar adequadament els nous projectes emprenedors, per mantenir i incrementar l’interès dels inversors, nacionals i internacionals. Serà clau en
els propers anys que el creixement de les empreses permeti bones rendibilitats
en les sortides dels inversors d’etapes inicials, que propiciïn un flux de reinversions. En aquest sentit, la sortida al MAB es perfila com una opció interessant per
a la capitalització de les companyies de la BioRegió.


Mercats i internacionalització
El coneixement generat per la recerca biotecnològica té molts àmbits d’aplicació i, en conseqüència, diversos mercats. El de la salut humana és el que té
més pes a Catalunya, però les oportunitats són enormes en àmbits com la salut
animal, l’agricultura, l’alimentació o l’energia. D’altra banda, el grau d’internacionalització de les empreses catalanes del sector és important, amb una lleugera
preeminència del mercat europeu i dels EUA dins d’un conjunt de països molt
diversificat on els mercats emergents són una opció de futur encara per explorar.
• s’alineen els interessos de la indústria amb les capacitats en recerca públiSi
ca i privada, els 370 M€ que la indústria farmacèutica inverteix en R+D a
Catalunya poden jugar un paper significatiu en el creixement del sector de les
biociències.
• i les oportunitats que ofereix el mercat dels biosimilars a les biotec, a
Tot
les farmacèutiques que volen incorporar biotecnològics al seu pipeline i a les
empreses de serveis en R+D (CRO i CMO), les companyies de la BioRegió
tenen una presència mínima en aquest àmbit.
•
Les 35 empreses catalanes que treballen en biotecnologia per a la salut
animal van tenir uns ingressos de 400 M€ el 2012 i donen feina a 1.300
persones.
• 2013 s’han començat a comercialitzar aliments elaborats amb Tritordeum,
El
el primer cereal de nova creació que arriba al consum humà, desenvolupat a
Catalunya.
•
Espanya és el tercer productor europeu de biodièsel i el cinquè productor
de bioetanol, però Catalunya té només una participació testimonial en
aquest mercat, tot i haver sigut pionera en la introducció dels biocombustibles a l’Estat.
• UE vol impulsar la producció i l’ús de biocombustibles de 3a generació
La
(fets amb materials de rebuig, greixos i algues), fet que obre noves oportunitats per a les empreses i les entitats de recerca catalanes.
• 65% de les empreses biotec, farma i tec-med de la BioRegió comerciEl
alitzen productes en els mercats internacionals. La majoria d’empreses que
no tenen producte al mercat tenen signats acords de col·laboració científica o
tecnològica amb partners internacionals.
•
França, Alemanya, Estats Units i Itàlia són els països prioritaris per a l’activitat internacional (vendes i col·laboracions) de les empreses de la BioRegió,
en un marc de notable dispersió geogràfica.
• BRIC —Brasil, la Federació Russa, l’Índia i la Xina—, juntament amb
Els
els EUA, figuren entre els països que més interessen a les empreses de la
BioRegió per estendre les seves activitats d’internacionalització.
• 38% de les empreses de la BioRegió amb productes al mercat realitEl
zen més del 50% de la seva facturació als mercats internacionals.


L’Informe Biocat 2013, sintetitzat en aquestes pàgines, mostra clarament que el
sector de les ciències de la vida a Catalunya es troba en un punt d’inflexió. Ha
arribat el moment que hauria de començar a recollir els fruits de l’esforç continuat que s’ha dut a terme durant els darrers 10 anys —en termes de construcció
d’un potent sistema de recerca i d’impuls de múltiples iniciatives emprenedores
sorgides tant del sector públic com privat—, però s’enfronta a dos reptes clau: la
generació i captura de valor, d’una banda, i l’impuls del creixement, de l’altra.
Hi ho fa en un moment complex, marcat per una profunda crisi econòmica i pels
canvis en els models de recerca i producció que afecten el sector.
L’anàlisi realitzada a través dels diferents capítols de l’informe identifica reptes
per a tots els agents de la BioRegió, públic i privats. De les dades recollides se’n
desprèn que cal mantenir el suport a la innovació i a l’emprenedoria en l’àmbit
públic —buscant la màxima eficiència en la gestió del coneixement generat i en
la seva transferència—, però cal també impulsar la participació de les empreses
—grans i petites— en programes internacionals de recerca i en col·laboracions
públic-privades perquè la innovació arribi al mercat i, en definitiva, als ciutadans.
I cal propiciar el creixement, articulant mesures que facilitin l’accés al mercat i la
internacionalització, però també programes d’acompanyament que donin suport
a la maduració dels projectes.
Europa serà clau en els propers dos anys —posada en marxa de l’Horitzó 2020,
definició de l’estratègia RIS3, convocatòries de les KIC de l’Institut Europeu
d’Innovació i Tecnologia—, però l’èxit dependrà en bona mesura del fet que tots
els agents de l’ecosistema s’alineïn amb una visió comuna que aquest informe
vol, humilment, contribuir a construir.


II.
Agents del sector
de les biociències
català

Agents del sector
de les biociències català
La BioRegió de Catalunya constitueix un ecosistema complex en el qual actuen
quasi un miler d’organitzacions vinculades als àmbits de la biotecnologia i la
salut, des de la recerca bàsica fins al mercat. El gruix de les dades recollides en
aquest capítol procedeixen del Directori Biocat1 que aplega un total de 1.403
registres. Aquests corresponen, d’una banda, a 830 organitzacions, que inclouen empreses (biotecnològiques, farmacèutiques, de tecnologies mèdiques
i de serveis, a més de proveïdors i inversors), centres de recerca, hospitals,
universitats, parcs científics, centres tecnològics, plataformes cientificotècniques i entitats de suport diverses. De l’altra banda, el Directori compta
amb un cercador específic que reuneix les fitxes de 573 grups de recerca, que
treballen dins dels centres i instituts d’investigació, universitats i hospitals.
Les estadístiques i gràfics d’aquest capítol es basen en la classificació que les
entitats tenen dins del Directori Biocat. Les empreses hi apareixen categoritzades segons la seva activitat principal (Main sector) i tota la resta d’entitats
s’apleguen sota la categoria Public / Non-Profit Organization / Medical Facility,
dins de la qual estan classificades a través del camp de subsector (Foundation, Governmental Organization, Hospital, Industry Association, Institute, Private
Clinic, Research Facility, Science / Technology Park, University, Other). L’actualització permanent de la base de dades i el fet que el camp subsector sigui
multiresposta, pot portar a petites diferències entre els totals dels diferents tipus
d’entitats que es donen en aquest informe i els sumatoris que ofereix el cercador
del Directori. Si no s’indica el contrari, totes les dades procedents del Directori
Biocat estan recollides en data 30/6/2013.
Més enllà del Directori Biocat, les dades que s’ofereixen a continuació sobre
cada categoria d’agents han estat contrastades amb bases de dades i estudis
externs de referència o s’han recollit d’aquests. En especial, s’han utilitzat les
dades de 2011 de les companyies de Catalunya recollides a l’Enquesta de
Biotecnologia que realitza anualment l’Institut Nacional d’Estadística espanyol
(INE), com a complement de l’Enquesta d’Innovació Tecnològica de les empreses. L’altra font bàsica de les dades econòmiques i d’ocupació és la base de
dades SABI (Sistema de Análisis de Balances Ibéricos), que recull informació
financera i econòmica de més d’un milió d’empreses d’Espanya i Portugal. En
aquest capítol, com en els següents, s’indica en cada cas l’origen de les dades
i s’especifica el criteri de selecció i validació quan és necessari.

1. Directori Biocat va ser sotmès a una revisió en profunditat, a finals de 2012, i es va adoptar un nou
El
sistema de classificació, basat en el de la major bases de dades internacional del sector de ciències de
la vida, BiotechGate (www.biotechgate.com), propietat de l’empresa Venture Valuation, amb qui Biocat
ha subscrit un acord de col·laboració. És un sistema de classificació, homologat i utilitzat pels principals
stakeholders internacionals, el que facilita, entre altres coses, poder fer comparacions entre la BioRegió
de Catalunya i altres clústers de referència. El Directori Biocat s’ha enriquit, gràcies a aquest acord,
amb dades financeres i del pipeline de les empreses, de les quals anteriorment no disposava. D’altra
banda, aprofitant la revisió de les dades per a la integració amb les de BiotechGate, es va decidir
tractar de forma diferenciada i amb un cercador específic els grups de recerca que treballen dins de
les universitats, els hospitals i els centres d’investigació catalans.


A. EMPRESES
Un total de 512 empreses treballen a Catalunya en el sector de ciències de la
vida, que es distribueixen en les categories següents:

Taula 1 Nombre d’empreses de la BioRegió, per activitat principal

Biotecnològiques – Teràpies i diagnòstics

48

Biotecnològiques – Altres

73

Biotecnològiques – Serveis d’R+D

73

Total biotecnològiques

194

Farmacèutiques

40

Tecnologies mèdiques

54

Proveïdors i enginyeries

105

Serveis professionals i consultories

96

Inversors

23

Font: Directori Biocat

Gràfic 1 Percentatge d’empreses de la BioRegió, segons la seva activitat principal

4% Inversors

19% Serveis professionals
i consultories

21% Proveïdors i enginyeries

9% Biotecnològiques
– Teràpies i diagnòstics

14% Biotecnològiques – Altres

14% Biotecnològiques
– Serveis d’R+D

8% Farmacèutiques
11% Tecnologies mèdiques


Agents del sector de les biociències català | 29

Pel que fa a les empreses biotecnològiques, les xifres registrades en el Directori Biocat (194 companyies, sumant les dedicades a teràpies i diagnòstics [48],
altres àmbits [73] i serveis d’R+D [73]), són consistents amb la informació recollida per l’enquesta d’innovació que realitza anualment l’Institut Nacional d’Estadística espanyol. Segons les dades de l’INE sobre Catalunya corresponents
a l’any 2011,2 la comunitat compta amb 530 empreses que realitzen activitats
relacionades amb la biotecnologia, de les quals 207 fan activitats d’R+D en
biotecnologia.
D’acord amb l’enquesta de l’INE, 122 empreses catalanes tenen la biotecnologia com a activitat exclusiva o principal, per a 111 companyies és una línia
d’acció secundària i per a 297 és només una eina necessària per a la producció.
Les dades de l’INE, en les que es basa també l’Informe Asebio,3 situen les empreses biotecnològiques catalanes al capdavant de l’Estat, tant si ens referim al
conjunt de les que tenen alguna activitat en biotecnologia (17,52%, per davant
d’Andalusia [10,89%] i Madrid [6,71%]), com si parlem de les que tenen la
biotecnologia com activitat principal (18,54% a Catalunya, seguida per Madrid
[15,49%] i Andalusia [13,05%]), com pel que fa a les empreses que fan R+D
en biotecnologia (207 a Catalunya sobre 1.041 al conjunt de l’Estat, el que
representa un 19,88%).

Gràfic 2 Percentatge sobre el conjunt de l’Estat d’empreses catalanes amb…

20%

R+D en biotecnologia (207)

19%

18%

0%

Biotecnologia com activitat principal (122)

Activitat en biotecnologia (530)

20%

40%

60%

Font: INE. Enquesta sobre l’ús de la biotecnologia 2011.

2.
L’enquesta d’innovació de l’INE té caràcter censal i s’envia a totes les empreses de l’Estat. Inclou un
mòdul de biotecnologia que s’envia a les empreses que figuren al directori corresponent de l’INE (409
a Catalunya el 2011) i, posteriorment, a aquelles que en l’enquesta general d’innovació declaren fer
ús de la biotecnologia. Tant l’enquesta general d’innovació com l’especifica de biotecnologia incloses
al Pla Nacional d’Estadística i de complementació obligatòria per a les empreses. Les darreres dades
disponibles corresponen a l’exercici 2011, l’anàlisi de les quals es va tancar el desembre de 2012.
3.
Informe Asebio 2012, Asociación Española de Bioempresas, Madrid, juliol 2013 (http://www.asebio.
com/es/documents/Asebio_2012_web.pdf)


80%

100%

El sector més important pel que fa a l’ús de la biotecnologia és el de l’alimentació, al qual pertanyen un 46% de les empreses que es declaren usuàries en l’enquesta de l’INE però que no tenen activitat d’R+D (un percentatge que s’enfila
fins al 57%, si considerem tant les empreses només usuàries com les que fan
recerca). En canvi, la salut humana és l’àmbit principal d’aplicació de les empreses que fan R+D en biotecnologia, com subratllen tant les dades de l’enquesta
INE com el registre de biotecnològiques del Directori Biocat.

Gràfic 3 Percentatge d’empreses (d’R+D i usuàries) segons l’àmbit d’aplicació de la biotecnologia

60%

57%
50%

40%

30%

34%

20%

10%

13%

11%
8%

8%

0%
Salut humana

Salut animal i
aqüicultura

Alimentació

Agricultura i
producció forestal

Medi ambient

Indústria

Font: INE. Enquesta sobre l’ús de la biotecnologia 2011. Segmentació de dades de Catalunya.

Per la seva banda, el Directori Biocat registra 194 companyies biotecnològiques (taula 1). D’aquestes, 48 (25%) tenen com a activitat principal la recerca
i el desenvolupament de noves teràpies i productes de diagnòstic, 73 (37,5%)
treballen principalment en els àmbits de la biotecnologia verda i la blanca, i unes
altres 73 empreses (37,5%) centren la seva activitat en la provisió de serveis
d’R+D. El 58% de les biotec registrades fan R+D de nous productes i serveis.
Més en concret, les 73 empreses aplegades en la categoria Biotecnologia – Altres (gràfic 4) realitzen activitats en el àmbits de la veterinària (35), els aliments
i nutracèutics (21), l’agrobiotecnologia (10), la cosmètica (9), la biotecnologia
industrial (9) i el medi ambient (5).


Gràfic 4 Àrees d’activitat de les empreses biotecnològiques catalanes*

80

73

73

60

48
40

Nombre d’empreses

35

20

21
5

10

9

Agrobiotecnologia

Cosmètica

9

0
Teràpies i
diagnòstics

Altres

Veterinaria

Alimentació i
nutracèutics

Biotecnologia Medi ambient
industrial

* Cada empresa pot estar inclosa a més d’una categoria dins de Biotecnologia - Altres.

Les activitats que desenvolupen les biotec catalanes que ofereixen serveis
d’R+D a tercers són molt diverses (gràfic 5) i, a més, la majoria d’aquestes
companyies (75%) tenen dos o tres serveis en cartera.
Els serveis analítics, en bona part orientats a l’entorn mèdic-hospitalari i a la
recerca clínica, i la subcontractació d’activitats de producció (Contract Manufacturing Organizations, CMO) i de recerca (Contract Research Organizations,
CRO) són les principals activitats d’aquest segment d’empreses biotecnològiques.

Teràpies i diagnòstics
En el gràfic 6 es mostra de manera conjunta l’activitat de les empreses biotecnològiques dedicades a desenvolupar nous medicaments i productes de diagnòstic i de les companyies farmacèutiques de la BioRegió de Catalunya. 50
de les 88 companyies que formen aquest grup investiguen o produeixen compostos basats en molècules petites, que constitueixen la base de la majoria de
fàrmacs, tant sintètics com biològics. Cap altra àrea d’activitat sobresurt especialment, amb una mitjana de 12-15 empreses dedicades a àrees com anticossos, antiinfecciosos, drug delivery, diagnòstics moleculars, pèptids i proteïnes.
Crida més l’atenció el poc pes que tenen en l’activitat d’aquestes empreses les
teràpies cel·lulars i les teràpies gèniques, i que només una empresa treballi en
biosimilars. La majoria d’empreses treballen en 2 o 3 àmbits, però les grans farmacèutiques —Novartis, Bayer, Sanofi, Boehringer...— ho fan almenys en 6 o 7.


Serveis
d’R+D


Gràfic 5 Àmbits d’activitat de les biotecnològiques que ofereixen serveis d’R+D*

25

22

20

17

15

14
11
9
7

5

6

6

2
3

2

2

1

3

ul

is
h
ll

-i

C

Fi

tiu

Pr
o

te

fin

òm

l·lu
ce

ox
Bi

G

ic
a

r
la

s
ip

ic
a
en

de
g
D
ru

ns
tru

òm

liv

ta
en
m

nf
or
oi

er
y

ci
ó

ic
a
àt
m

en
re
Sc

D

ia

gn

òs

D

tic

ia

Se

gn

rv

Bi

ei

s

òs
tic

de

-s
er

sín

C

in

ve
is

te
si

O
M

RO
C

íti
al
an
s
ei
rv
Se

g

0
cs

Nombre d’empreses

10

* Cada empresa pot estar inclosa a més d’una categoria.


Gràfic 6 Àrees d’activitat de les companyies que treballen en teràpies i diagnòstic (‘biotec’ i ‘farma’)*

50

50

40

30

im

s

os

l·lu
ce
ia

tre

ila
rs

r
la

e

C

àp

ia

gè

m

ni

ar

ca

es
un
Te
r

en
sm
ic
èr

Va
c

ió
ta
c

ar

5

G

en

1

D

ia

gn

òs
t

ic

tii
n

m

fe

ol

cc

ec

ul

io
so
s

s
pt
id
An

de
D

ru
g

tic
An

Pè

liv
e

os
os
s

s
ne
eï
ot
Pr

tit
pe
es
ul
èc
ol

ry

0

M

1

5

Al

3

7

Bi

11

àp

12

s

13

Te
r

13

le

14

·lu

15

èl

15

10

es

Nombre d’empreses

20




Les farmacèutiques i les biotecnològiques dedicades a la producció de fàrmacs
i diagnòstics centren especialment la seva R+D en malalties relacionades amb
el sistema nerviós central (CNS) —Alzheimer, Parkinson, esclerosi múltiple...—
(27%), en l’oncologia (22%) i en les afeccions cardiovasculars (19%), tal com
reflecteix el gràfic 7. Com s’analitza en el capítol següent, la R+D a l’entorn del
càncer és una de les grans fortaleses de la BioRegió de Catalunya, on comptem
amb actius importants al llarg de tota la cadena de valor, des de la recerca bàsica fins a empreses molt especialitzades, amb un important paper dels hospitals
pel que fa a la recerca translacional i clínica. En el cas de les empreses, té especial rellevància la recerca, la producció de kits de diagnòstic de base genètica i
la investigació de nous sistemes de drug delivery.

Gràfic 7 Àrees terapèutiques que treballen farmacèutiques i biotecnològiques de la BioRegió*

30
25

24
20

19

17

Nombre d’empreses

15

16

15
12

10

12

12

11

10

8

5

6

2

6

1

El Directori de la BioRegió de Catalunya compta amb 54 empreses de tecnologies mèdiques, l’activitat de les quals es detalla en el gràfic 8. Els dos
subsectors amb més pes són la producció d’instrumentació mèdica reutilitzable —una categoria molt diversa on podem trobar des d’instruments quirúrgics
(bisturís, grapes, pinces...) fins a mobiliari específic per a usos mèdics o aparells
de tecnologia innovadora per endoscòpies, per exemple— i productes per a
implants quirúrgics, tant actius (marcapassos i similars) com no-actius (pròtesis
quirúrgiques, implants dentals, etc.). Un 55% de les empreses realitzen activitats incloses en dues o més categories que, normalment, es relacionen entre
elles. Així, per exemple, moltes de les empreses que produeixen implants noactius inclouen en el seu catàleg tota la instrumentació reutilitzable necessària
per a fer els implants, o les que produeixen dispositius electromecànics, per a
tractaments i controls respiratoris produeixen també tots els consumibles d’un
sol ús que són necessaris per a la seva utilització.

a
gi
lo
to

ol
ec
in

di
a
tri

Si

ci

a

st

ig

em

O

og

st
ge

ol
lm
fta
O

ia

iu

ia

in
ur



og

ar

i

ls
a
em

O

bs

te

st
Si

es

or

dr

ge

es

ni

to

m

ol

en

og

ta

ia

s
cr
do

D

al
al
M

in

at
m
in

tie

s

em
st
Si

En

fla

re
a

/H
ia
og

In

m

un

ol

òr

to
ira
sp

at
em

at
m
er
D

ie

ri

i
og
ol

og
ol

io
cc
fe
in
s

tie
al
al
M

tie
M

al

al

ia

s
se

s
ar
ul
va
io

rd
ca
s

a
em
st
Si

sc

ol
nc
O

ne

rv

ió

s

ce

nt

og

ra

l

ia

0


Gràfic 8 Àrees d’activitat de les companyies de tecnologies mèdiques*

14

14

12
10

10

10

8

9

8

8

Nombre d’empreses

6

6

4
2

6

5

4

5
3

3

3

1
2

2

2
tre
s
Al

no

ic
s
èd

m
us
os
iti

isp
D

el
ec
tro

es
bl

an
ta

pl
im

us

ac
tiu
s
m
èc
D
isp
àn
ic
os
s
iti
D
D
us
isp
isp
de
os
os
nt
iti
iti
al
us
us
s
an
d’
es
un
tè
so
sic
D
lú
isp
s
s
ir
os
es
iti
pi
us
ra
òp
to
ris
tic
s
io
ftà
lm
ic
s
D
isp
Im
os
at
iti
ge
us
ra
di
ol
òg
ic
s
Bi
M
om
aq
at
ui
er
nà
M
ia
ria
at
ls
er
ho
ia
sp
ls
D
ita
tra
isp
là
ct
os
ria
am
iti
us
en
tf
de
er
su
id
es
bm
in
M
Su
ist
ed
ra
po
ic
m
rt
in
en
a
tè
t
re
cn
ge
ic
D
ne
pe
isp
ra
ra
os
tiv
iti
di
a
us
sc
ap
de
ac
di
ita
ag
ts
nò
st
ic
in
vit
ro

ac
tiu
s
es

bl
an
ta

im
pl

us

os
iti

os
iti

isp
D

D

isp

In

st
ru

m
en
ts

re
ut
il

itz
ab

le
s

0



En aquest grup s’inclouen algunes de les empreses innovadores sorgides d’iniciatives com BioEmprenedor XXI,4 que impulsa Biocat conjuntament amb la
Caixa i Barcelona Activa: companyies com Better Care, una spin-off de l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, o Transmural Technologies, spin-off de
l’Hospital Clínic, ambdues participants de l’edició de 2008, o com Endoasic
Technologies, spin-off de la Universitat de Barcelona que va ser finalista de
l’edició 2011, i Regenear, empresa guanyadora d’aquesta mateixa edició i que
va ser creada per dos investigadors de l’Institut Químic de Sarrià (IQS).
Pel sistema de classificació del Directori Biocat, les empreses vinculades a
l’àmbit de tecnologies mèdiques que centren la seva activitat en la distribució i
comercialització de dispositius mèdics, o en la producció d’instrumentació per
a laboratori, s’apleguen sota l’epígraf de Supplier Engineering (proveïdors i
enginyeries). Com es pot veure en el gràfic 9, dintre d’aquest grup tenen un pes
important les empreses dedicades a distribució de dispositius mèdics (10),
producció i distribució d’equipament de laboratori (24) i instrumentació (18).
D’altra banda, també s’emmarca sota l’àmbit de tecnologies mèdiques l’activitat
d’una part de les empreses classificades sota els epígrafs Electrònica, Software
i Altres, que ofereixen productes com programes informàtics per al control de
processos clínics relacionats amb nutrició, oncologia o pediatria, productes per
a la telemedicina (seguiment remot i autocontrol d’indicadors de salut), per a la
salut animal (xips, escàners...), per al tractament i gestió d’imatges mèdiques,
etc. En total són 52 empreses que venen a sumar-se a les ja esmentades 54
companyies que investiguen i produeixen en tecnologies mèdiques.

4. les 34 empreses sorgides del programa BioEmprenedor XXI (vegeu Memòria 2007-2012. BioEmDe
prenedor XXI a http://www.biocat.cat/sites/default/files/Memoria_BioEmprenedorXXI_2012_v1_cat.
pdf) estan actives 31, que treballen en els àmbits de Biotecnologia - Teràpies i Diagnòstics (10); Biotecnologia – Altres (3); Biotecnologia – Serveis d’R+D (10); Tecnologies mèdiques (6); i Proveïdors i
enginyeries (2).


Tenim, doncs, més d’un centenar de companyies tecnològiques (106) que treballen al servei del sector de la salut, un sector amb un gran potencial de creixement, pel canvi de paradigma que l’està transformant. Tal com es comenta en el
capítol següent, passem d’una medicina enfocada a la malaltia a una medicina
orientada al ciutadà i a la prevenció, el pacient pren el control de la seva salut i,
per fer-ho, les tecnologies mèdiques són claus, com ho són per al desenvolupament de noves tècniques de diagnòstic per la imatge, d’una cirurgia mínimament
invasiva o de la telemedicina.

Gràfic 9 Àrees d’activitat dels proveïdors i enginyeries*

25

24
20

20

19
17

15

14
12

Nombre d’empreses

10

12

11

10

9
7

5

6
1

3

s
tre
Al

s
sin
ia

er
at
M

ti
Et

iq

ue

ta

ls

pa
em

de
ria
ye
¡in

gu

tè

at
et
qu

bo
la

ec
El
En

tic

ge

ris
ra

trò

ni

isi
ec
pr

ic
àn
ec

to

ca

ó

s
de
a

iti
os
isp
D

Re

ac

tiu

s

ic

M

m
su
on

èd
m
us

la
ra
pe
s

ib

le

ny
gi
En

Eq

ic

ri
bo

ra

ftw
So

ia
er

In

to

e
ar

ió
ist
D

pr
de

rib

uc
od

ta
en
m
ru
st

uc

te

ó
ci

ic
m
uí
Q

ui

pa

m

en

tp

er

a

la

bo

ra

to

ri

a

0


Completa l’univers d’empreses de la BioRegió, d’una banda, el grup de companyies que ofereixen serveis professionals i de consultoria (gràfic 10) i, de
l’altra, un grup de 23 inversors especialitzats. També en aquest cas, la majoria
d’empreses ofereixen diversos serveis —sobretot les que se situen en les categories de business development i managment consulting, que actuen quasi
com a agències de serveis plens que acompanyen les noves empreses biotec i
tec-med en totes les fases de desenvolupament— i és en els serveis de recursos humans, els legals i els de tecnologies de la informació on s’adverteix un
més alt grau d’especialització de les companyies d’aquesta categoria.
Pel que fa als inversors, la BioRegió compta amb 10 empreses gestores de
fons de capital risc, 7 xarxes de business angels i mitja dotzena de fons corporatius i bancs d’inversions. En el capítol IV d’aquest informe s’analitza l’activitat
d’aquests agents que, en conjunt, l’any 2012 van gestionar operacions (participacions i noves inversions) per un valor superior als 37 milions d’euros en el
sector biotecnològic i biomèdic.



Gràfic 10 Àrees d’activitat dels serveis professionals i consultories*

35
30

31

25

23

20

Nombre d’empreses

15

15

10

13
10

5

10

8

7

7

6

6

6

3
5

5

4

4

4

2

1

5
tre
s
Al

ria
to

su
l
on

C

on

su

C

D

es
en

vo

lu

pa

de

m

en
td

e
ne
ge
go
st
ci
lto
ió
/d
ria
ire
de
cc
Se
se
ió
rv
nv
ei
ol
s
up
le
am
ga
ls
en
tf
àr
m
ac
Se
s
rv
O
ei
pe
s
Ac
TI
ra
cé
C
ci
s
on
a
s/
Se
m
Sa
er
rv
ca
lu
ei
ti
s
t
de
se
gu
RR
Tr
re
H
an
ta
H
sf
t/ C
er
om
èn
ci
pr
a
es
Pr
te
ov
cn
eï
ol
do
òg
rd
ic
In
a
’in
ve
fo
st
rm
ig
ac
ac
ió
ió
Ve
de
nd
m
er
es
ca
im
t
àr
qu
Se
et
rv
in
ei
G
g
s
es
fin
tió
Pa
an
de
te
ce
nt
co
rs
s
im
l·la
bo
ar
qu
ra
ci
es
on
s
(d
ea
D
Re
ls
ue
)
em
di
bo
lig
rs
en
am
ce
en
ti
pr
eu
Tr
s
ad
uc
ci
on
s
C
Va
om
lo
un
ra
ic
ci
ac
ó
ió
iR
RP
P

0



Dimensions i recursos5
Més del 80% de les empreses de la BioRegió de Catalunya són pimes, és
a dir, compten amb menys de 250 treballadors i tenen una facturació inferior als
50 milions d’euros anuals. En concret, 351 empreses (el 85% de totes aquelles
de les quals es disposa de dades econòmiques) s’inscriuen en aquesta categoria. D’altra banda, prop de la meitat de les 100 empreses de les quals no es
disposa d’informació econòmica detallada, són companyies biotecnològiques i
de tecnologies mèdiques creades en el darrers 5 anys, el que ens porta a estimar que el percentatge de petites i mitjanes empreses se situa en el 81,84% de
totes les companyies de la BioRegió.

5.
Totes les dades econòmiques d’aquest capítol procedeixen de la base de dades SABI (Sistema de
Análisis de Balances Ibéricos), que recull la informació dels balanços lliurats per les pròpies empreses
al registre mercantil. Quan no s’indica el contrari, les dades fan referència a l’exercici 2011. Comptem
amb els informes financers de 412 empreses (un 80,31% de les 512 recollides en el Directori Biocat).
Cap empresa aporta el 100% dels indicadors d’un balanç i, en conseqüència, cada dada pot tenir un
percentatge diferent de respostes, però totes superen el 75% dels registres del segment analitzat, pel
que entenem que la informació ofereix un alt nivell de fiabilitat.


Com es pot veure en el gràfic 11, la majoria d’aquestes pimes se situen en la
franja de les microempreses (amb una plantilla de 10 o menys treballadors i
uns ingressos inferiors als 2 milions d’euros anuals), que representen el 43% de
totes les companyies del bioclúster català, mentre que les petites companyies
(entre 10 i 50 treballadors i una facturació inferior als 10 milions d’euros anuals)
suposen un altre 29% del conjunt d’empreses. El nombre d’empreses mitjanes
(entre 50 i 250 treballadors i unes vendes inferiors als 50 milions d’euros anuals) és de 55 (el 13%), mentre que la BioRegió compta amb 60 grans empreses (15%), categoria ocupada sobretot per les companyies de l’àmbit biofarmacèutic nacionals i internacionals (Almirall, Bioibérica, Esteve, Ferrer, Grífols,
Amgen, Boehringer Ingelheim, Novartis, Sanofi, Zoetis [Pfizer], etc.), però també
per grans empreses de serveis d’RD o de tecnologies mèdiques, ja sigui en
l’àmbit de la recerca i la producció o en el de la distribució (Roche Diagnostics,
GE Healthcare, B Braun Medical, Isaza, Telstar, Palex Medical, etc.).

Gràfic 11 Percentatge d’empreses de la BioRegió per mida (ingressos i treballadors)

15% Grans

43% Micro

13% Mitjanes

29% Petites


Per sector d’activitat, el nombre absolut i el pes relatiu de les pimes és molt
més gran entre les empreses biotecnològiques, on és majoritari el segment de
microempreses (38% de totes les biotec). Aquestes són proporcionalment també molt nombroses entre les consultories i serveis professionals, on abunden
les microempreses molt especialitzades (consultors legals, gestió de patents,
recursos humans, assessorament empresarial, etc.). Com ja hem comentat, les
empreses més grans es concentren en el segment de les farmacèutiques (gràfic
12).
Cal tenir present que, a la BioRegió, 61 empreses són filials de multinacionals, el que representa un 12% del total. En aquest grup es troben les empreses més grans del sector, tant d’origen internacional (Amgen, B. Braun,
Boehringer Ingelheim, Novartis, Sanofi...) com les empreses catalanes que han
estat adquirides per grans grups internacionals, com Telstar, que s’ha integrat a
la corporació japonesa Azbil.


Gràfic 12 Distribució d’empreses de la BioRegió per mida i per subsectors

Grans

21

19

Biotec

39

73

Mitjanes
Petites

0%

10%

20%

30%

Micro

87

62

18

10

Resta

2

13

18

8

4

Tec-med

2

8

27

Farma

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


En conjunt, les empreses de la BioRegió van tenir el 2011 uns ingressos
d’explotació d’11.527 milions d’euros. Aquesta xifra suposa una reducció del
3,74% respecte als ingressos de 2010 (11.976 M€) i trenca la progressió positiva que havia tingut aquest indicador des de 2007 (gràfic 13). Tot i aquest punt
negatiu, la capitalització de les empreses de la BioRegió s’ha reforçat, amb uns
actius que el 2011 van arribar en conjunt als 16.450 milions d’euros (un 9,79%
més que el 2010) i uns fons propis de 8.253 milions d’euros (un 13% més que
el 2010).

Gràfic 13 Evolució dels ingressos i de la capitalització de les empreses de la BioRegió

Total Actiu

18.000

Ingressos d’explotació

16.000

Fons propis
14.000

12.000

10.000

Milions €

8.000

6.000

4.000
2007

2008

2009

2010

2011

Font: SABI. Elaboració pròpia.


Però el gruix d’aquests recursos i també dels ingressos es concentra en un grup
reduït d’empreses. Com mostra l’anàlisi de la concentració de la facturació per
quartils (gràfic 14), el 50% de les empreses de la BioRegió té uns ingressos
anuals inferiors als 2,24 milions d’euros, un 25% factura entre 2,24 i 18 M€, i el
25% restant es mou en un rang d’entre 18 i 949 M€ anuals.

Gràfic 14 Anàlisi de la distribució dels ingressos de les empreses de la BioRegió (en milers €)

948.965

334

2.242

18.150

0

334

2.242

18.150

25%

25%

25%

25%

Font: SABI

Si mirem una mica més de prop les empreses, veiem que les farmacèutiques van
facturar el 2011 un total de 6.240 milions d’euros i que les biotecnològiques
van tenir ingressos per valor de 2.426 M€. Per la seva banda, el subsector
de les tecnologies mèdiques —considerant en conjunt les companyies que fan
R+D, producció i també distribució— van tenir uns ingressos de 1.555 milions
d’euros. La facturació de les farmacèutiques representa el 54% dels ingressos que genera el sector a Catalunya i és precisament per aquest pes que la
reducció d’ingressos de les farmes (-6,8% respecte a 2010) va penalitzar els
resultats del sector el 2011. Les biotecnològiques i les empreses de tecnologies mèdiques —moltes amb models de negoci basats en l’R+D, sostinguda amb
inversions a mig i llarg termini, i sense productes al mercat— van patir el 2011
lleugeríssims descensos d’ingressos, del 0,4% i del 0,6%, respectivament.


Segons les dades de Farmaindustria, a Espanya la despesa farmacèutica pública en receptes (61% del mercat) ha experimentat un descens del -12,3%
el 2012, després de caure un -2,4% el 2010 i un -8,8% el 2011,6 i tot i que
el mercat hospitalari (39%) ha registrat lleugers increments (+3,3% el 2011 i
+0,6% el 2012),7 ni de lluny compensa la caiguda global. A Catalunya aquests
descensos en despesa pública en receptes han estat fins i tot més acusats, amb
una baixada del -8,5% el 1011 i de -14% el 2012. Les previsions del sector farmacèutic espanyol són que el mercat dels medicaments a Espanya es continuï
reduint en els propers anys i s’estima que el volum de vendes que el 2011 va ser
de 28.000 milions de dòlars se situï el 2020 en només 19.200 M$.8
Davant d’aquesta situació, els experts subratllen, d’una banda, la importància de
la internacionalització i la diversificació de mercats, amb la vista posada en les
economies emergents (vegeu capítol V), i, de l’altra, la necessitat que les farmacèutiques puguin incorporar als seus pipelines productes i teràpies innovadores
capaces d’aportar solucions a necessitats no cobertes i un valor diferencial clar
respecte als medicaments i teràpies existents. Això implica una clara aposta per
la biotecnologia i per noves formes de col·laboració entre els diferents actors del
sistema (vegeu capítol II).
Al costat de la caiguda dels ingressos de les farmacèutiques, cal tenir en compte les dificultats que les start-up biotecnològiques i de tecnologies mèdiques
han mostrat en els darrers anys per poder iniciar fases de creixement. Prova
d’això és que els ingressos d’aquest segment es mantenen pràcticament igual
des del 2008 (quan les biotec de la BioRegió van facturar 2.289 M€), amb oscil·
lacions inferiors al ±1%.
El volum de negoci generat en conjunt suposa que les empreses del sector
de les ciències de la vida contribueixen amb un 5,8% al PIB de Catalunya.9
Si ajustem l’anàlisi a la facturació de les empreses biotecnològiques de les que
disposem de dades (2.426M€), la participació directa en el PIB és de l’1,2%.
En aquest sentit, cal subratllar que, segons les dades de l’enquesta de l’INE sobre l’ús de la biotecnologia, l’impacte econòmic d’aquesta activitat a Catalunya
és, fins i tot, superior, ja que la xifra de negoci de les 122 empreses que tenen
la biotecnologia com activitat exclusiva o principal va ascendir el 2011 a 3.142
milions d’euros. A aquesta quantitat caldria afegir l’aportació de la biotecnologia
—en un percentatge que malauradament l’enquesta de l’INE no subministra—
als ingressos de les empreses que tenen la biotecnologia com a línia de negoci
secundària o com a eina necessària per a la producció. Aquestes empreses
(408) tenen una facturació total conjunta de 15.300 milions d’euros (2011), pel
que no ens sembla gens agosarat estimar per sobre dels 5.000M€ el volum
de negoci generat per la biotecnologia a Catalunya, que se situaria així a
l’entorn del 2,5% del PIB català.
En el capítol II reprenem aquestes dades i les de la inversió pública en R+D per
fer un càlcul de l’impacte econòmic global de tot el sector.

6. mercado del medicamento en España, Boletín de Coyuntura nº 94, Farmaindustria, febrer 2013
El
7.
Análisis del mercado hospitalario 2008-2012, IMS Health, 2013 .(http://static.correofarmaceutico.
com/docs/2013/04/23/merhos.pdf)
8.
Previsions de l’informe From vision to decision. Phama 2020, de PwC (http://download.pwc.com/ie/
pubs/2012_pharma_2020.pdf), citat a Boletín de Coyuntura nº 94, Farmaindustria, febrer 2013.
9.
Calculat sobre la xifra oficial de l’INE per a 2011 (198.908 milions €).


Equip humà i inversions en R+D
En conjunt, les empreses de la BioRegió ocupen un total de 33.689 treballadors (dades 2011). D’aquests, n’hi ha 8.169 treballant per a les empreses
biotecnològiques, 14.427 en companyies farmacèutiques i 6.517 en empreses
que investiguen, produeixen o distribueixen tecnologies mèdiques.10
En el conjunt del sector, el nombre de treballadors va incrementar-se molt lleugerament, en un 1,65%, respecte a 2010. Tot i les petites variacions anuals,
el gràfic 15 mostra que la ocupació ha sigut molt estable des de 2008. Si ens
fixem més concretament en les empreses biotecnològiques, el nombre de treballadors, que havia mantingut una tendència ascendent des del 2007, va experimentar el 2011 una reducció del -5,5% respecte a l’any anterior.

Gràfic 15 Evolució del nombre global de treballadors del sector i de les biotecnològiques

33.801

33.398

33.689

33.142

30.388

7.071

2007

Biotecnològiques

8.373

2008

8.623

2009

8.645

8.165

2010

Font: SABI. Elaboració pròpia.

Segons les xifres recollides per l’enquesta sobre biotecnologia de l’INE 2011, a
les empreses catalanes hi ha 3.564 persones treballant directament en biotecnologia, de les quals 2.493 realitzen activitats d’R+D (1.455 investigadors
i 1.038 tècnics i auxiliars).11 Aquestes dades suposen un paradoxal increment,
respecte al 2010, del 24,8% del personal que treballa en biotecnologia i d’un
15,6%, pel que fa als directament dedicats a l’R+D.
De les persones ocupades directament en biotecnologia, un 48% són dones;
un percentatge que creix si s’analitza el personal ocupat en tasques d’R+D,
entre el qual les dones són el 58%. El percentatge és superior, però, entre els
tècnics i auxiliars de recerca (el 65% són dones) que entre els investigadors
10. ades disponibles de 68 empreses aplegades sota els epígrafs Medical Technology i Suppliers
D
Engineering (subsectors: Distributors, Instrumentation, Medical Devices, Electronics i Software).
11. a xifra global de treballadors de les companyies biotecnològiques registrades al Directori Biocat és
L
superior als resultats de l’enquesta de l’INE perquè les empreses que treballen en àmbits com veterinària o medi ambient i una bona part de les que ofereixen serveis d’R+D tenen altres línies de negoci
no vinculades a la biotecnologia.


Total sector

2011

(un 53%, dones). D’altra banda, cal remarcar que aproximadament un terç
del personal que es dedica a R+D en biotecnologia té contractes a temps
parcial i si es calcula l’equivalència de jornada completa (EJC) el nombre de
persones ocupades es redueix fins a 1941,1 (1.096,9 investigadors i 871,2 tècnics). En qualsevol cas, aquesta xifra situa Catalunya en el primer lloc de l’Estat
(29,3%) pel que fa al personal d’R+D contractat pel sector empresarial, seguida
bastant de lluny per Madrid (1.556,3 llocs de treball en EJC) i per Andalusia
(760,6 persones en EJC).
D’acord amb les dades de l’INE, les empreses catalanes van gastar 243,4 milions d’euros en biotecnologia l’any 2011, dels quals 154,8 milions van ser
despeses internes en R+D. Aquesta xifra suposa una reducció del -12,5%
respecte a la despesa de 2010 (178 M€), però es manté per sobre de la de
2009 (147,5 M€). La partida més important és la remuneració del personal
investigador i tècnic, que el 2011 va ser de 79,2 M€. La despesa interna de
les empreses biotecnològiques catalanes va suposar el 28,8% de la despesa
realitzada en R+D per totes les empreses biotec de l’Estat, la segona per
volum darrera de Madrid (29,6%).12

Gràfic 16 Inversió en R+D de les empreses biotecnològiques de l’Estat

160

159,4

154,8

140
120
100
80
60

62,1
52,2

Milions €

40

16,6

15,9

11,1

19,4

20

10,0

5,0

4,9

3,9

2,6

2,4

2,5

a
oj
Ri
La

le
Ba
s

a
-L
lla

Ille

M

an

an

àr

ch

ar

s

a

s
ie

a
M
ó

de

C

ur

ci

rie
tu
gi

C

as

te

Re

td
pa
ci
in
Pr

or
tF
ita
C

om

un

C

s

ó
ag

’A
s

av
al

as

te

de

N

G

Ar

ra
ar

ic
al

-L
lla

en
C

tV
al
ita

ia

ó
le

an
ci

lu
da
om

un

un
om
C

a

sia

sc
An

ís

Ba

a
Pa

ny
lu
ta
Ca

ita

td

e

M

ad

rid

0

Font: Enquesta sobre l’ús de la biotecnologia 2011, INE. Elaboració pròpia.

El gruix de la inversió interna en R+D en biotecnologia procedeix, com és lògic de les 122 empreses que tenen aquesta com activitat principal o exclusiva
(108,6M€), mentre que les que tenen la biotecnologia com activitat secundària
o com a mera eina de producció inverteixen xifres considerablement menors
(17M€ i 29M€, respectivament). Paradoxalment, la R+D en biotecnologia representa només el 17% de tota la inversió en R+D de les empreses que la tenen
com una línia secundària de negoci, mentre que suposa un 39% de la inversió
en R+D de les empreses que empren la biotecnologia com a eina de producció.
12. n conjunt, les empreses biotecnològiques espanyoles van sumar unes despeses internes en R+D de
E
537,9 M€. Vegeu capítol III per una valoració de la inversió global, pública i privada, en R+D biotecnològica a Catalunya i a la resta de l’Estat.


Pel que fa a les despeses externes, la més important és la compra de serveis
d’R+D en biotecnologia, a la qual les empreses catalanes van destinar el 2011
un total de 43 milions d’euros, per serveis adquirits tant a Espanya (69%) com
a l’estranger (31%), una xifra lleugerament per sobre de la de 2010 (41,3 M€).
La despesa interna en R+D en biotecnologia va ser coberta bàsicament
amb fons propis de les empreses (71%). Les aportacions de l’Administració
pública el 2011 només van cobrir un 14% de la despesa en R+D, en clara recessió respecte a 2010, on les aportacions públiques van cobrir un 27% de la
despesa empresarial en R+D en biotecnologia. Van créixer, en canvi, el 2011
les aportacions rebudes per les empreses d’altres companyies, que van cobrir el
9,4% de la despesa quan el 2010 només havien arribat a un 4,2%.
Els fons rebuts de l’estranger —majoritàriament de la Unió Europea (66%)— van
cobrir només un 3% de la despesa interna d’R+D el 2011, lleugerament per
sobre dels fons internacionals obtinguts el 2010 (2%).

Creació i extinció d’empreses
Tot i que la creació d’empreses biotecnològiques es va intensificar especialment
entre els anys 2003 i 2007, si analitzem el conjunt de les empreses de la BioRegió, la progressió ha estat més equilibrada, perquè tant les farmacèutiques com
moltes companyies de tecnologies mèdiques i les proveïdores de productes i
serveis especialitzats van ser fundades en les dècades centrals del segle XX. En
el conjunt del sector, hi ha moltes empreses que han incorporat la biotecnologia
a les seves línies de recerca i de negoci a partir dels anys 80 del segle passat,
quan ja portaven uns quants anys de trajectòria.
En tot cas, val la pena destacar que entre 2000 i 2013, el nombre d’empreses de la BioRegió s’ha quasi doblat: el 1999 hi havia 261 empreses i el
2013, 512, pràcticament el doble. Tanmateix, el gràfic 17 posa en evidència
que el 2013, per primera vegada, el nombre d’empreses desaparegudes supera
el nombre de noves empreses creades. De fet, a partir de 2010 comença a
disminuir el ritme de creació de companyies del sector, que es creua amb una
tendència creixent de desaparicions que s’havia iniciat el 2009.
Val a dir que algunes d’aquestes desaparicions no impliquen sempre l’extinció
de l’empresa i de la seva activitat. De les 59 empreses desaparegudes de la
BioRegió, 12 ho han estat per adquisició o fusió amb una altra companyia i 5
per trasllat fora de Catalunya. Com indicàvem, el gruix de les extincions d’empreses es produeix a partir del 2009: en total, 36 empreses han cessat en la
seva activitat des d’aleshores i 16 han desaparegut de Catalunya per trasllat,
adquisició o fusió.


Gràfic 17 Creació i extinció d’empreses a la BioRegió de Catalunya 1995-2013*

600

Total
empreses

60
512

Empreses
creades
50

400

40

30
300

26

25

28

30

25

24

21

17

16
11

20

18
14

20

16

14

12

11

9

100

8

1

1

1

3

1

10

5
2

0
13

12

20

11

20

10

20

09

20

08

20

07

20

06

20

05

20

04

20

03

* Les xifres de 2013 corresponen al període gener-juny.

20

02

20

01

20

00

20

99

20

98

19

97

19

96

19

19

95

0
19

Total acumulat d’empreses

211
200

28
25

24

Empreses
desaparegudes

Empreses creades / desaparegudes anualment

500


Resulta evident l’impacte de la crisi en aquest canvi de tendència, que té com a
element més negatiu la reducció del nombre de noves iniciatives empresarials.
En un entorn normalitzat, aquestes haurien de compensar les extincions de projectes que, a mig termini, no troben el seu espai en el mercat. També hauria de
ser percentualment més significatiu el nombre de fusions i adquisicions respecte al nombre d’extincions. El que passa en canvi és que el 2013, per primer cop,
la creació de noves empreses no compensa les extincions i el nombre total de
companyies de la BioRegió es redueix en un -1,92% respecte a 2012.
Si tenim en compte que, segons dades recollides per FECYT, des de 2009 han
desaparegut a tot l’Estat més de 170.000 empreses, amb taxes anuals d’entre
el -1,9% i el -1,2%,13 el sector de les ciències de la vida català ha resistit prou
bé. Tanmateix, la tendència actual ha de suposar un toc d’alerta i ha de fer que
es plantegin mesures per garantir el desenvolupament del teixit empresarial d’un
sector estratègic per a la nostra economia.

13. ndicadores del sistema español de ciencia y tecnología 2012, ICONO-Observatorio Español de
I
I+D+I, Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), Madrid, 2012


Emplaçament
Les empreses de la BioRegió es concentren majoritàriament en l’àrea metropolitana de Barcelona. De fet, el 94% de les empreses es troben ubicades en
aquesta província, la majoria a Barcelona ciutat (264, el 51,6% del total). Com
mostra el gràfic 18, només sis ciutats de l’entorn metropolità presenten petites
concentracions d’empreses; la resta està molt repartida per un total de 68 localitats de tota la província. L’escassa massa crítica de les concentracions d’empreses fora de la ciutat de Barcelona —tant en aquesta província com a Girona,
Lleida o Tarragona— no permet detectar tendències clares, ni en especialització
sectorial, ni en d’altres característiques. En l’extrem contrari, l’alta concentració
a Barcelona ciutat, amb la meitat de les empreses del sector de ciències de la
vida de tota Catalunya, fa que tampoc hi hagi trets que les diferenciïn del conjunt
del sector. (Vegeu el quadre Les ciències de la vida a Barcelona per un detall de
xifres específiques de la ciutat).

Gràfic 18 Distribució geogràfica de les empreses de la BioRegió

300

481
264

250

200

150

135

50

14

12

16

15

11

14

10

15

5

ci
a
vin
pr
o
a
st
Re


El 24% de les empreses de la BioRegió es troben ubicades a parcs científics
i tecnològics. En la secció g) Parcs d’aquest capítol s’amplien les dades sobre
aquests espais i les entitats que s’hi troben instal·lades.


na
go
ra
Ta
r

da
ei
Ll

na
G

on
el
Ba

rc

iro

a

a
ra
Te
r

de
at
ug
C
nt

Sa

ta
pi
os
L’H

ss

s
lV
al

re
ob
Ll
e
td
le

s
ue
ug
pl
Es

lé

ga

ga
re
ob
Ll
de

la
yo
da
n
er
C

t

t

s
de

Be

lla

lV
al

te

ta
iu
(c
a
Ba

rc

el

on

lè

rra

0
t)

Nombre d’empreses

100

Pipeline i patents
Les empreses biotecnològiques i farmacèutiques de la BioRegió de Catalunya
disposen d’un pipeline de 227 productes terapèutics i de diagnòstic per a
la salut humana. A aquests cal sumar-hi uns altres 88 productes que inclouen
tecnologies per a la recerca de fàrmacs i teràpies (9), aliments funcionals i
nutracèutics (18), productes de diagnòstic (11), veterinaris (29) i cosmètics
i fitosanitaris (22).
D’altra banda, la base de dades BiotechGate registra 122 tecnologies mèdiques, incloent-hi dispositius per a diagnòstics in vitro d’algunes de les companyies biotecnològiques que treballen en aquest àmbit.
La informació sobre aquests 433 productes ha estat aportada per un total de
122 empreses biotecnològiques, farmacèutiques i de tecnologies mèdiques.
Pel que fa als 227 productes terapèutics i de diagnòstic, el tractament del càncer i les neoplàsies és l’àrea que compta amb més productes (46), seguida de
les malalties infeccioses i parasitàries (33), el sistema nerviós (20) i les malalties
hematològiques i immunològiques (20), tal com indica el gràfic 19.

Gràfic 19 Indicacions del pipeline de teràpies i diagnòstics de les empreses de la BioRegió

46

Oncologia
33

Malalties infeccioses i parasitàries
20

Sistema nerviós

20

Malalties hematològiques i immunològiques
18

Afeccions dermatològiques

18

Malalties respiratòries
16

Malalties inflamatòries
14

Afeccions cardiovasculars
Desordres mentals i de conducta

11

Sistema digestiu

7

Sistema genito-urinari

6

Oftalmologia

6

Malalties metabòliques i endocrines

5

Altres

7
0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Font: BiotechGate

Quasi un terç d’aquest pipeline de teràpies i diagnòstics (81) es troba ja al mercat, i dels productes que estan en desenvolupament, la majoria (47) es troben
en fase de proves preclíniques (gràfic 20). D’acord amb la informació aportada
per les empreses de la BioRegió, un total de 81 productes terapèutics i de diagnòstic estan disponibles per a out-licensing.


Gràfic 20 Productes terapèutics i de diagnòstic per fase de desenvolupament

11

25

Descoberta

47

Optimització

14

Preclinica

Fase I

21

8

Fase II

5

81

Fase III

Sol·licitud de registre

Al mercat

Font: BiotechGate

Pel que fa a les tecnologies mèdiques, sobresurten per nombre els dispositius
dentals i electromecànics, seguits dels dispositius de diagnòstic in vitro (gràfic 21).

Gràfic 21 Tipologia de tecnologies mèdiques produïdes per empreses de la BioRegió

16
16

Dispositius dentals
Dispositius mèdics electromecànics
Dispositius de diagnòstic in vitro
Dispositius d’un sol ús
Dispositius implantables no actius
Instruments reutilitzables
Suport tècnic per a discapacitats
Materials tractament ferides
Dispositius anestèsics i respiratoris
Dispositius radiològics
Imatge
Dispositius òptics i oftàlmics
Dispositius implantables actius
Biomaterials
Dispositius de subministrament

15
13
13
10
8
7
6
3
3
3
1
1
1
0

2

4

6

8

10

Font: BiotechGate

Dels 122 productes registrats, 103 són al mercat i 19 en desenvolupament. Cal
tenir present que moltes de les companyies de tecnologies mèdiques registrades
al Directori Biocat i a BiotechGate només informen la base de dades amb una petita part del seu catàleg de productes, seguint criteris d’interès o innovació, pel que
el nombre de productes comercialitzats i en desenvolupament és molt més ampli.
Per tancar aquesta secció sobre les empreses de la BioRegió cal indicar que, el
2011, i segons l’enquesta sobre usos de la biotecnologia de l’INE, un 9,1% (48)
de totes les empreses actives en biotecnologia van sol·licitar un total de 140
patents. Tant el nombre d’empreses sol·licitants com el nombre de patents han
experimentat una reducció significativa respecte a 2010, quan van sol·licitar el
registre de fins a 192 patents un 16% de les companyies actives en biotecnologia (59). Tanmateix, les xifres catalanes són proporcionalment millors que les del
conjunt de l’Estat, on només un 5% de les empreses actives en biotecnologia
(151 de 3.025) van sol·licitar 430 patents el 2011. Així, doncs, Catalunya suposa un 32,5% de les patents sol·licitades i un 32% de les empreses sol·licitants,
quan només té un 18% de totes les empreses actives en biotecnologia.


12

14

16

18

Les ciències de la vida a Barcelona
La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren el 90% del sector de les ciències de
la vida català. En concret, la capital catalana aplega 264 empreses de les 512 que té la BioRegió
(51,6%), que en el gràfic 22 es presenten agrupades pel seu principal sector d’activitat.
Barcelona compta amb 27 centres de recerca que
treballen en biociències o disciplines afins dels 57
que hi ha en total a Catalunya, i acull també 4 dels
17 hospitals universitaris catalans (Hospital Clínic, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Universitari Vall d’Hebron i Hospital del Mar). La
província de Barcelona aplega uns altres 8 hospitals
universitaris, com l’Hospital Universitari de Bellvitge
(L’Hospitalet de Llobregat); l’Hospital Sant Joan de
Déu (Esplugues de Llobregat); l’Hospital Universitari
Germans Trias i Pujol i l’Institut Guttmann, a Badalona; el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de
Terrassa; la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, i el Consorci Hospitalari de Vic.
També se situen a la ciutat i a la província de Barcelona 7 universitats de les 11 que ofereixen ensenyaments en els àmbits de ciències de la vida i
disciplines afins: UAB, UB, UPC i UPF, entre les
públiques, i UIC, URL i UVic, entre les privades. La
Universitat Oberta de Catalunya que, pel seu propi
caràcter no es pot considerar “de Barcelona”, té tanmateix la taxa més alta de matriculats al Barcelonès:
8.651 alumnes d’un total de 38.213 estudiants de
graus, màsters universitaris, llicenciatures, diplomatures i enginyeries.
Les 264 empreses de la BioRegió que tenen la seva
seu a la ciutat de Barcelona tenen uns ingressos
anuals de 7.108 milions d’euros i ocupen un total
de 18.387 persones (2011). És a dir, la capital catalana concentra el 62% dels ingressos de les empreses del sector i el 54% de l’ocupació. El pes és
menor si considerem només les empreses biotecnològiques instal·lades a Barcelona, que compten amb
una plantilla de 3.300 persones i el 2011 van generar uns ingressos de 710 milions d’euros, un 29%
de la facturació de totes les biotec de la BioRegió.
Destaca la concentració a la Ciutat Comtal de les
empreses biotecnològiques dedicades a teràpies i
diagnòstics (58% del total) i a serveis d’R+D (53%),
mentre que només allotja un 23% de les biotec d’altres subsectors, com agrobio o veterinària. Barcelo-

na concentra també les empreses d’inversió (21 de
les 23 registrades) i de serveis professionals i consultoria (84%). Barcelona no només té el 57,5% de
les farmacèutiques catalanes, sinó que, com és lògic,
és a la ciutat on tenen la seu central les principals
companyies nacionals i multinacionals, el que explica
la concentració de la ocupació i els ingressos.
Barcelona capital també allotja 7 parcs científics i
tecnològics dels 16 parcs catalans que tenen activitat en l’àmbit de la biotecnologia i la biomedicina.
Sobresurt, pel nombre d’empreses instal·lades (41),
pels centres de recerca que acull (3) i per l’oferta
de serveis científics, el Parc Científic de Barcelona
(PCB). El segueix, per nombre d’empreses, el districte tecnològic 22@Barcelona, on s’ubiquen 32
companyies del sector. El PRBB, el Parc Tecnològic
BcnNord, d’iniciativa municipal, i una part del Parc
UPC —repartit per diverses localitats de la província— completen el mapa de parcs de la ciutat (vegeu la secció ‘g’ d’aquest mateix capítol).

Gràfic 22 Distribució per tipologia de les
empreses del sector de les biociències
ubicades a la ciutat de Barcelona

17
Biotecnològiques Altres

37
Proveïdors
i enginyeries

28
Biotecnològiques Teràpies i diagnòstics

39
Biotecnològiques Serveis d’R+D

Barcelona
compta amb
264 empreses

81
Serveis
professionals
i consultories

21
Inversors

18
Tecnologies
mèdiques
23
Farmacèutiques



B. CENTRES DE RECERCA
La BioRegió de Catalunya compta amb 56 centres de recerca vinculats a
l’àmbit de ciències de la vida per les disciplines sobre les que centren la seva
investigació. La majoria treballen en els àmbits de la biotecnologia i la biomedicina, però també s’inclouen en aquest conjunt (vegeu taula 2) centres dedicats
a ciències físiques (fotònica, nanotecnologia...) i matemàtiques que tenen aplicació en la recerca sobre salut o alimentació. De fet, una de les característiques
de la recerca científica puntera actual és la rellevància de la interdisciplinarietat
i com disciplines diverses poden aportar punts de vista innovadors i noves solucions a un gran nombre de reptes.
El gruix d’aquests centres —33 en concret— estan adscrits al sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya, tot i que tres d’aquests tenen una doble
dependència: dos són també centres CSIC —el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG) i l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC-CSIC)— i
el tercer —el Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio)— està també
adscrit a la Universitat de Lleida. Els centres CERCA inclouen els cinc instituts
de recerca hospitalaris acreditats per l’Instituto de Salut Carlos III que hi ha a
Catalunya: IDIBAPS, IDIBELL, IIB-Sant Pau, IGTP i VHIR (vegeu la secció següent c) Hospitals per a més detalls).
A més dels dos esmentats, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) té 10 centres propis a Catalunya i un altre —el CIN2— gestionat conjuntament amb l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN). El Barcelona
Supercomputing Center–Centro Nacional de Supercomputación és, igual que
el CNAG–Centro Nacional de Análisis Genómico, un centre de recerca i una
infraestructura científica singular gestionada conjuntament per l’Estat i per la
Generalitat de Catalunya.
La resta de centres depenen de diferents universitats (Universitat Autònoma de
Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Politècnica de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili) i articulen el seu esforç investigador
en àmbits com la biomedicina, la nanotecnologia, la química computacional o la
seguretat alimentària.
El gràfic 23 resumeix les principals línies de recerca d’aquests 56 centres d’investigació. Sobresurten la bioinformàtica, la genètica/genòmica i la nanotecnologia com a àmbits de treball, i el càncer i les malalties degeneratives com les
àrees terapèutiques on es concentra el treball d’aquests centres.
En la taula 2 s’indica el nombre de grups o de projectes de recerca actius que
té cada institut actualment, a més del nombre de grups reconeguts per la Generalitat de Catalunya (convocatòria SGR 2009-2013). En la convocatòria d’ajuts
de l’AGAUR de 2009 els centres que treballen en biociències i disciplines afins
van obtenir el reconeixement de 223 grups, però segons la informació publica
d’aquestes entitats, hi ha actualment 935 grups de recerca actius i els centres
que no articulen la seva recerca a través de grups informen que compten amb
366 projectes d’investigació en marxa. (Vegeu també secció e) Grups de recerca).


Gràfic 23 Línies de recerca dels centres de la BioRegió

16

15

14

13

12
10

10

Nombre de centres

8

7

6

2

11

9
7
5

6

5
2

9

8

7
5

4

13

12

3

6
3

4

bi

ag

ric

ul

tu

ra

/r
am
ad
er
oi
ia
nf
/a
or
m
lim
àt
en
ic
a
ta
/c
ci
ó
om
bi
pu
ot
ec
ta
ci
no
ó
lo
ca
gi
bi
nv
a
ol
/b
ic
og
lim
io
ia
en
àt
gi
ic
ny
/m
er
ed
ia
ia
m
bi
en
t
en
gi
en
ny
er
er
gi
fís
ia
a
ic
/r
a
ob
/m
òt
at
ic
a
er
m
àt
iq
ue
na
s
ge
no
fo
nè
te
tò
tic
cn
ni
a
ca
ol
/g
og
en
ia
òm
/n
ic
an
a
om
ed
ic
no
in
us
a
m
at
er
òp
ia
itc
ls
a
/i
m
m
at
al
ge
al
tie
qu
s
ca
ím
rd
ic
io
a
ne
va
ur
sc
od
ul
ar
eg
s
en
cà
er
nc
at
in
ive
er
fe
/n
cc
s
eo
io
se
pl
às
s
/p
in
ie
m
s
ar
un
as
ol
ità
og
rie
ia
s
/V
IH
-s
id
sa
a
lu
tp
úb
al
lic
tre
a
s
m
al
al
tie
s

0


En conjunt, els centres de recerca de la BioRegió compten amb un pressupost
anual superior als 380 milions d’euros.14 Pel que fa als centres CERCA, aquest
pressupost ha estat de 316 milions, el 2012, amb una aportació de la Generalitat de més de 130 milions d’euros —sumant les aportacions de la Direcció
General de Recerca i del Departament de Salut—, que es complementa, segons
el tipus de centre, amb projectes competitius nacionals i internacionals, amb
aportacions d’altres administracions, i amb ingressos privats, que poden ser tant
pel pagament de serveis com donacions o projectes de col·laboració.
Tant el rang pressupostari —entre 40 i 1,2 milions d’euros anuals— com el pes
de l’aportació del Govern —entre el 87% i el 4,5%— són molt diversos d’un a
un altre centre. Els instituts hospitalaris de recerca són els que percentualment
reben una aportació menor (que no ho és necessàriament en termes absoluts)
i són també els que compten amb més aportacions privades, especialment per
la realització d’assaigs clínics per a la indústria farmacèutica, concepte que pot
representar entre el 20% i el 25% dels ingressos anuals d’aquests instituts.
Els projectes competitius, sobretot a les convocatòries de la UE, són la peça
angular del finançament dels grans centres de recerca —l’any 2011 aquests
projectes van suposar uns ingressos de 13,8 milions d’euros per al CRG, de
13,2M € per l’IDIBELL, de 12,5M € per l’IDIBAPS i de quasi 13M € per al VHIR.
En conjunt, els 56 centres de recerca de la BioRegió tenen una plantilla integrada per 7.200 persones, de les quals 4.500 són investigadors (doctors i
postdocs). Tanmateix, el conjunt de personal i el nombre d’investigadors que
hi treballa és superior, si es té en compte el personal adscrit. La diferència és
especialment notòria als instituts de recerca hospitalaris, on l’equip adscrit al
14. questa xifra s’ha calculat sumant el pressupost 2012 dels centres CERCA facilitat per la Direcció
A
General de Recerca (DGR) de la Generalitat de Catalunya i els pressupostos publicats a les memòries
2011 per a la resta de centres, quan aquesta estava disponible (hi ha 10 centres sense dades). En el
cas del centres CSIC, en la seva memòria només aporta la dada corresponent a la inversió en recerca i
no el pressupost global de cada centre, pel que la xifra global seria superior a la calculada.


centre i contractat per l’hospital de referència o altres entitats associades duplica o triplica en molts casos la plantilla de l’institut. A tall d’exemple, podem
citar l’IDIBELL o el VHIR: el personal propi de l’IDIBELL és de 266 persones,
però compta, si s’inclou el personal adscrit, amb un equip de 955 persones, de
les quals 330 són investigadors (706 si s’afegeixen col·laboradors i estudiants
predoctorals); el VHIR, per la seva banda, té un equip propi de 562 persones,
que s’enfila fins a les 1.259 amb el personal adscrit, que inclou un total de 630
investigadors (830 amb els predocs).15
Respecte als recursos humans, cal esmentar que, en l’àmbit de ciències de la
vida, els centres de recerca catalans, tant del CERCA com del CSIC, són els
principals beneficiaris dels programes de contractació d’investigadors de l’ICREA
(Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). Segons la memòria de la
institució, 70 dels 240 investigadors i investigadores contractats el 2012 (el 29%)
treballen en ciències mèdiques i biològiques i, d’aquests, 54 s’han integrat en els
equips de centres de recerca, mentre que 16 ho han fet a diferents universitats.
D’altra banda, cal fer referència a l’alta participació d’investigadors catalans en
el sistema de centres de recerca virtuals CIBER (Centros de Investigación Biomédica en Red), que concerten i coordinen l’esforç investigador de grups de
recerca de tot l’Estat al voltant d’algunes línies d’especial rellevància o interès.
En concret, actualment hi ha 145 grups de recerca de Catalunya participant en
els següents CIBER:
•
Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública
(CIBERESP) [20 grups]
•
Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) [18 grups]
•
Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM) [8
grups]
•
Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias
(CIBERES) [13 grups]
•
Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED) [17 grups]
•
Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y
Digestivas (CIBEREHD) [23 grups]
•
Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) [15 grups]
•
Centro de Investigación Biomédica en Red en Bioingeniería, Biomateriales y
Nanomedicina (CIBER-BBN) [21 grups]
•
Centro de Investigación Biomédica en Red de Fisiopatología de la Obesidad
y Nutrición (CIBEROBN) [10 grups]
Per tancar aquesta secció, s’ha d’assenyalar que, tal com passa amb les empreses,
Barcelona concentra el gruix dels 56 centres d’investigació que treballen en l’àmbit
de les biociències. En concret, la província de Barcelona aplega el 82% d’aquestes
entitats (46), la meitat dels quals (27) estan a la ciutat de Barcelona. De la resta, n’hi
ha cinc a Girona, dos a Lleida, dos a Tarragona i un a Reus.

15. egeu http://www.idibell.cat/imatgesContinguts/memoria_idibell_2012_web.pdf (IDIBELL) i http://anV
nualreport2011.vhir.org/facts-and-figures/researchers-and-technicians/ (VHIR). Vegeu també la taula 4.


Taula 2 Centres de recerca que treballen en biociències i disciplines vinculades
Centre

Dependència

Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC)

Grups SGR 2009*
1

Grups / projectes **
5

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

CERCA

--

Centre de Recerca de Nanoenginyeria (CRNE)

UPC

Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)

CSIC/CERCA

Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio)

CERCA/UdL

12

Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB)

UPC

59 p

Centre de Recerca en Enginyeria de Materials i micro/nano Sistemes (EMaS)

URV

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

CERCA

2

56 p

Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB)

CERCA

1

48 p

Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA)

CERCA

2

13

Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA)

UPC

Centre de Recerca Matemàtica (CRM)

CERCA

Centre de Regulació Genòmica (CRG)

CERCA

Centre de Visió per Computador (CVC)

CERCA

Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2)

CSIC/ICN

Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)

CERCA

2
6

28

7

8
3
18

33
8
14
4p

Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG)

17 p

Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM-CSIC)

CSIC

1

1

Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC-CSIC)

CSIC/CERCA

1

40 p

Institut Català de Nanotecnologia (ICN)

CERCA

2

15

Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

CERCA

Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

CERCA

4

19

Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)

CERCA

4

17

Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC)

CSIC

2

16

Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC)

CSIC

10

27

Institut de Biotecnologia i Biomedicina Vicent Villar Palasí (IBB)

UAB

1

18

Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CISC)

CSIC

5

18

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

CERCA

2

25

Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)

CSIC

2

11

Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)

CERCA

Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)

CERCA

1

11

Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB)

UB

Institut de Neurociències (INc)

UAB

Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)

CSIC

Institut de Química Computacional (IQC)

UdG

Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTC)

UB

Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona)

CERCA

10

22

Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)

CERCA

1

32

Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC)

CERCA

Institut de Recerca de la Sida (Irsi-Caixa)

CERCA

Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

CERCA

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

CERCA

Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRII-CSIC)

CSIC

Institut de Tecnologia Agroalimentària (INTEA)

UdG

Institut d’Informàtica i Aplicacions (IIiA)

UdG

Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

CERCA

23

57

Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdiBGi)

CERCA

1

16

Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau)

CERCA

18

69

Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP)

CERCA

7

29

Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA)

CSIC

Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)

CERCA

4

59

Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

CERCA

23

58

Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC)

CSIC

3

14

Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)

CERCA

22

56

Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO)

CERCA

2

19

Vall d’Hebrón Research Institute (VHIR)

CERCA

27

65

49 p

1
18
13
4

24
20
4

-1

7

11

38

3
1

43 p
21 p
10 p

19 p

* Grups reconeguts per la Generalitat de Catalunya en la convocatòria SGR 2009-2013 (consolidats i emergents). En molts centres no apareix cap grup perquè la resolució
els assigna a una universitat o hospital.
** Grups de recerca actius en els centres o nombre de projectes (s’indica amb una ‘p’) en el cas de les entitats que no s’organitzen per grups. La informació procedeix de la
darrera memòria publicada o del web de l’entitat a 31/7/2013. En el cas de centres dedicats a matemàtiques i ciències físiques s’han discriminat, quan ha estat possible, els
grups per la seva vinculació o no a les ciències de la vida.


C. HOSPITALS
Catalunya compta amb 17 hospitals universitaris sobre un total de 211 establiments (65 de titularitat pública i 146 privats, segons dades del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad).16 Són aquests hospitals universitaris els que
centralitzen l’activitat de recerca, que es desenvolupa, en la majoria dels casos,
a través dels instituts d’investigació vinculats, o en col·laboració amb els departaments de les universitats a les quals estan adscrits com a centres docents. Els
equips dels hospitals i dels seus instituts de recerca treballen tant en investigació
bàsica com en recerca clínica, translacional i epidemiològica en diverses àrees
terapèutiques, i també en el desenvolupament de noves tecnologies mèdiques.

Taula 3 Hospitals universitaris de la BioRegió

Hospital

Personal
assistencial

Personal
no assistencial

Institut hospitalari
vinculat

Barcelona
Consorci Hospitalari de Vic

1.046

193

--

Consorci Sanitari de Terrassa

1.847

522

--

Corporació Sanitària Parc Taulí Sabadell

2.638

882

--

Hospital Clínic de Barcelona

3.470

908

IDIBAPS*

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

2.159

516

IIB-Sant Pau*

Hospital del Mar

2.537

551

IMIM

Hospital Sant Joan de Déu

1.135

257

--

Hospital Universitari de Bellvitge

2.569

849

IDIBELL*

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

1.849

479

IGTP*

**

Hospital Universitari Mútua de Terrassa
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Institut Guttmann - Hospital de Neurorehabilitació

3.743

--

4.638

1.725

VHIR*

381

87

2.446

704

IDIBGi

1.194

292

IRB-Lleida

1.917

648

IISPV

--

Girona
Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta
Lleida
Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Tarragona
Hospital Universitari Joan XXIII, de Tarragona
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Hospital Verge de la Cinta de Tortosa

IISPV
569

194

IISPV

* Instituts de recerca hospitalaris acreditats per l’Instituto de Salud Carlos III
** Les dades corresponen al Parc de Salut Mar, que a més de l’Hospital del Mar inclou l’Hospital de l’Esperança, el Centre Perecamps, el Centre
Fòrum i el Centre Emili Mira.

16. ttp://www.msssi.gob.es/va/ciudadanos/hospitales.do?tipo=hospital
h


Com s’ha esmentat en la secció anterior, cinc dels grans hospitals catalans
compten amb instituts de recerca acreditats com a instituts d’investigació sanitària per l’Estat, a través de l’Instituto de Salud Carlos III. Quatre d’aquests
instituts —IDIBAPS, IDIBELL, IGTP i VHIR— van ser acreditats el 2009, i l’IIBSant Pau va rebre l’acreditació el 2011. En total hi ha 18 instituts d’investigació
sanitària acreditats a tot l’Estat: Madrid compta amb set (acreditats el 2010 [3],
2011 [2] i 2012 [2]); Catalunya amb els cinc esmentats; la Comunitat Valenciana i Andalusia, amb dos cadascuna; i en tenen un Galícia i un el País Basc.
A més d’aquests cinc instituts acreditats, a Barcelona hi ha l’Institut Hospital
del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i n’hi ha tres més que articulen l’activitat de recerca dels hospitals universitaris de Girona (Institut d’Investigació
Mèdica de Girona Dr. Josep Trueta, IDIBGi), de Lleida (Institut de Recerca Biomèdica, IRB-Lleida) i de Tarragona (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili,
IISPV). En la taula 4 es resumeixen els principals indicadors de recerca dels
instituts d’investigació hospitalaris i dels hospitals que no compten amb un centre d’aquest tipus: personal propi i adscrit dedicat a recerca; tesis, publicacions
(articles indexats) i factor d’impacte total i mitjà; nombre de patents sol·licitades,
i assaigs clínics en curs. Per facilitar la comparació, s’han agafat bàsicament
les dades de 2011, ja que és el darrer any amb informació disponible de més
centres. Quan cal, s’indica l’origen i període de les dades.
Aquests instituts i hospitals compten, en conjunt, amb més de 5.900 investigadors. Pel que fa a la recerca clínica, segons dades del projecte BEST17 de
desembre de 2012, Catalunya coordina el 55,5% dels assaigs clínics que
es fan a tot l’Estat (que tenen un CEIC de referència català) i ocupa la primera
posició per nombre d’assaigs realitzats (3.670, un 27,5% del total).
Complementàriament, cal assenyalar que aquests hospitals i instituts hospitalaris han donat origen a 12 spin-off que treballen en l’àmbit biomèdic i biotecnològic. En concret, n’han sorgit cinc de l’IDIBAPS/Hospital Clínic (Neurotec
Pharma [2006], Bionure [2009], Transmural Biotech [2009], Linkcare [2010] i
ImmunNovative Developments [2010]); una de l’Hospital de Bellvitge/ICO (VCN
Biosciencies [2009]); una de l’Hospital de Sant Pau (Argon Pharma [2008]);
una del VHIR/Hospital Vall d’Hebrón (Transbiomed [2007]); dues de l’Hospital
Sant Joan de Déu (BCN Innova [2006] i Cebiotex [2012]), una del Parc Taulí
(Better Care [2010]) i una de l’Hospital del Mar/IMIM (Chemotargets [2006]).
La meitat d’aquestes iniciatives s’han dut endavant amb la col·laboració de diverses universitats.
També hi ha spin-off sorgides de l’entorn hospitalari, però d’altres centres no
inclosos en la selecció d’hospitals universitaris, com és per exemple l’empresa
Catfosc, que van posar en marxa el 2008 diversos professionals de l’Hospital
Moisès Broggi de Sant Joan Despí (Consorci Sanitari Integral).
D’altra banda, el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) ha promogut també la
creació de l’empresa de serveis sociosanitaris Aura Salut i a finals de 2012 va
posar en marxa, conjuntament amb el Parc Taulí de Sabadell, el nou Institut Oncològic del Vallès, sorgit de la fusió dels serveis d’oncologia dels dos hospitals
però amb una estructura organitzativa i directiva autònoma per tal de gestionar
amb més eficiència els recursos existents i impulsar la creació de nous serveis.

17. armaindustria / Medicamentos Innovadores. Plataforma Tecnológica Española. http://www.medicaF
mentos-innovadores.org/es/node/12


Propis

--

Consorci Sanitari de Terrassa

146

108

--

--

--

372

70

83

206

134

58

18 (col·laboradors)

6 grups

--

14 grups

--

290 (H) / 168 (altres)

208 (H i UdL)

414 (H i altres)

23 grups HJXXIII
17 grups HSJ
3 grups HVC
16 grups (altres)

516 (H) / 257 (altres)

264 (H) / 349 (altres)

112 (H i altres)**

376**

326 (H) / 98 (altres)

Adscrits

**** Vinculat a l’IDIBAPS des de 2004

*** La darrera memòria publicada és de 2009. S’han creuat les dades amb la informació del web (31/7/2013) i la Memòria de l’ICS 2011.

** Estimació

* Taula elaborada amb les memòries 2011 dels centres excepte quan s’indica el contrari

113

--

Consorci Hospitalari de Vic

Institut Guttmann – Hospital de Neurorehabilitació

830

VHIR (Hospital Vall d’Hebron)

164

278

IRB-Lleida (Hospital Arnau de Vilanova)

Hospital Universitari Mútua de Terrassa

497

IMIM (Hospital del Mar)

108

586

IISPV (Hospital Joan XXIII, Tarragona;
Hospital Sant Joan, Reus;
Hospital Verge de la Cinta, Tortosa)

Hospital Sant Joan de Déu****

979

IIB-Sant Pau (Hospital de Sant Pau)

281

747

IGTP (Hospital Germans Trias i Pujol)

Corporació Sanitària Parc Taulí Sabadell

170

IDIBGi (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona)***

330

47

461
706

IDIBAPS (Hospital Clínic)

Totals

Investigadors

IDIBELL (Hospital de Bellvitge)

Institut / Hospital

--

2

--

--

1

--

50

--

34

22

17

18

--

22

84

Tesis

29

77

215

191

39

15

656

209

702

281

534

562

163

783

906

Publicacions

Taula 4 Indicadors de recerca i transferència tecnològica dels instituts de recerca hospitalaris i dels hospitals catalans (2011)*

2

--

--

2

--

--

20

--

--

--

2

5

--

7

12

Patents

--

--

66

88

--

11

255

113

96

149

138

176

114

237

232

Assaigs
clínics

D. UNIVERSITATS
L’activitat docent en biotecnologia i ciències de la vida de les universitats catalanes no ha parat d’augmentar en els darrers cinc anys. Actualment, 11 de
les 12 universitats que té Catalunya ofereixen estudis en aquest àmbit (totes
exceptuant la Universitat Abat Oliva CEU). Són 8 universitats públiques i 3 de
privades (vegeu taula 5). Sis de les universitats (UAB, UB, UdG, UdL, URV i
UVic) compten amb un grau de biotecnologia i a les titulacions “clàssiques”
com biologia o bioquímica, s’hi han vingut a sumar graus més específics com
genètica (UAB), microbiologia (UAB), ciències biomèdiques (UAB, UB, UdL) o
enginyeria biomèdica (UB, UPC, UPF). També s’ha creat un grau en nanociència
i nanotecnologia (UAB), que dedica una atenció especial a la nanobiomedicina,
o una enginyeria en sistemes biològics (UPC).
En conjunt, 9.595 estudiants es van matricular el curs 2011-2012 en graus o
en cicles universitaris en ciències de la vida, incloent-hi les titulacions vinculades a la producció agroalimentària. Per altra banda, 17.377 alumnes van cursar
graus o cicles en ciències de la salut com medicina, infermeria, odontologia,
farmàcia o nutrició humana i dietètica, que es vinculen directament als àmbits
d’interès d’aquest informe. Les universitats catalanes ofereixen 90 màsters per
a especialitzar-se en àmbits emmarcats en ciències de la salut i de la vida, que
el 2011-2012 van cursar un total de 3.163 estudiants.18
Aquests conjunt de 30.135 alumnes representa un 12,3% dels 245.369 estudiants de grau, 1r i 2n cicle i màster que es van matricular a les universitats
catalanes el curs 2011-2012 (un 12% de tots els estudiants de graus i cicles
i un 14,7% dels alumnes de màsters). Tant globalment com en l’àmbit de ciències de la salut, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB) concentren el 80% dels estudiants. En l’àmbit específic de
ciències de la vida, l’alumnat està més distribuït i el pes de la UAB i la UB baixa
fins al 61%.
Segons dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya, el curs 2010-2011, es van
titular 1.759 estudiants de ciències i 1.452 estudiants de ciències de la salut.
Aquest mateix curs, es van llegir 496 tesis de ciències i 384 de ciències de la
salut. El 2011-2012, les lectures de tesis van ser 495 en ciències i 462 en ciències de la salut. És a dir, cada any, prop d’un miler de doctors formats en àmbits
d’interès de la BioRegió s’incorporen al mercat de treball.
En conjunt, les universitats catalanes compten amb un personal docent i investigador (PDI) integrat per més de 19.600 persones. La seva tasca d’investigació en l’àmbit de les ciències de la vida es realitza a través de 241 grups de
recerca consolidats i emergents (SGR 2009-2013). Com passa en el marc
de centres i hospitals, hi ha més grups actius que els aprovats en la convocatòria de l’AGAUR de 2009 i els 35 d’addicionals que té registrats Biocat en el seu
Directori, però el recull exhaustiu de tots els grups és un treball en marxa que
queda fora de l’abast d’aquest informe (vegeu secció següent).

18. ecretaria d’Universitats i Recerca. Direcció General d’Universitats
S


Les 11 universitats amb activitat en ciències de la vida compten amb oficines de
transferència de resultats de la investigació (OTRI). En la taula 5 es resumeixen
els principals indicadors d’aquesta activitat, obtinguts a través de l’enquesta
que realitza anualment l’associació estatal d’oficines universitàries de transferència de coneixement, RedOTRI Universidades, que malauradament en la seva
darrera edició (2011) no incloïa dades de UVic, UIC i URL.
Segons aquestes dades, les universitats catalanes el 2011 van obtenir 193
milions d’euros en ajuts competitius, la major part (121 M€) per a projectes de
recerca. Van gestionar 85 sol·licituds de patents prioritàries (quasi la meitat, la
UPC) i 80 extensions internacionals de patents i van promoure la creació de 14
empreses spin-off. D’aquestes, CIMAB, una spin-off de la UAB dedicada a la
diagnosi i tractament de la infertilitat masculina, pertany al sector de ciències
de la vida.
En total, i incloent la ja esmentada, el Directori de la BioRegió inclou 39 spin-off
universitàries, tot i que 10 d’aquestes són iniciatives impulsades conjuntament
per universitats amb hospitals o centres de recerca. Individualment, la Universitat de Barcelona és l’entitat impulsora de 13 spin-off en l’àmbit de ciències
de la vida; la UAB, de 9 —una, conjuntament amb UPC, que n’ha generat dues
més—; la UdG ha creat dues spin-off en aquest sector, i la UdL, la UPF i la URV,
una cadascuna. Les dates de creació d’aquestes empreses s’estenen des de
2000 fins a 2012, però la majoria (22) tenen menys de 5 anys de trajectòria.



4

1.525

775

Universitat Oberta de Catalunya

6

--

8

10

10

--

--

145

57

143

252

12

14

3

76

78

593

522

Nombre
de tesis

803

140

682

1.483

86

--

18

364

587

4.068

2.223

Nombre de
publicacions

24.720

--

27.978

29.526

2.597

--

--

0

10.185

53.303

44.848

Import total
d’ajuts
competitius
(milers €)

5.176

--

4.593

18.527

157

--

--

2.118

1.328

7.662

15.768

Ingressos per
contractes
d’R+D i
consultoria
(milers €)

4.190

--

--

13.389

322

--

--

298

4.519

6.150

7.894

Ingressos per
finançament públic
de projectes de colb.
amb empreses
(milers €)

894

--

0

2.948

0

--

--

479

674

5.234

5.485

Ingressos
per prestació
de serveis
(milers €)

3

--

4

41

0

--

--

1

4

18

14

Nombre
de patents
prioritàries
nacionals

3

--

4

33

0

--

--

1

1

22

16

Nombre
d’extensions
internacionals
de patents
(PCT)

14

--

35

180

0

--

--

4

0

166

112

Ingressos
per llicències
(milers €)

Font: RedOTRI Universidades. Informe 2011, webs i memòries pròpies de les universitats.

** Inclou Fundació URV, Fundació Privada Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, Centre Tecnològic en Tecnologies de la Nutrició i la Salut, Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, Institut Català
d’Arqueologia Clàssica, Institut Català d’Investigació Química, Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, Parc Científic i Tecnològic de la Industria Enològica, Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada i Parc Científic i Tecnològic de TarragonaQuímica.

* Inclou Fundació Bosch i Gimpera

TT: Transferència de tecnologia

PCT: Patent Cooperation Treaty (via internacional de protecció de patents signada per 139 països el 31/12/2008, que permet demanar protecció a tots els països amb una sola sol·licitud de registre)

PDI: personal docent i investigador

1.110

1.560

Universitat Ramon Llull (URL)

556

Universitat Rovira i Virgili**

Universitat Pompeu Fabra

2.822

473

Universitat Internacional de Catalunya
(UIC)

Universitat Politècnica de Catalunya

471

Universitat de Vic (UVic)

Universitat de Lleida

9

1.264

Universitat de Girona

12
19

3.804

5.247

Universitat Autònoma de Barcelona

Personal tècnic
en funcions
de TT

Universitat de Barcelona*

PDI

Universitat

Taula 5 Selecció d’indicadors de recerca i transferència tecnològica de les universitats catalanes (2011)

E. GRUPS DE RECERCA
El Directori Biocat registra en total 573 grups de recerca que treballen en salut i
ciències de la vida o en disciplines que s’hi vinculen, com nanotecnologia o fotònica. Aquesta xifra inclou, d’una banda, els grups de recerca consolidats (GRC) i
emergents (GRE) reconeguts per l’AGAUR en la seva darrera convocatòria 2009
d’ajuts de recerca que treballen en biociències (485) i, de l’altra, aquells grups
que Biocat ha pogut registrar dels que estan actius a universitats, centres d’investigació i hospitals i que no van rebre aquesta classificació perquè encara no
existien en el moment de la convocatòria o perquè es trobaven en fases inicials
de la seva activitat.
Tanmateix, aquesta xifra és molt inferior a la suma de la relació de grups actius
que publiquen en els seus webs i memòries els 56 centres de recerca catalans
que treballen en els àmbits d’interès d’aquest informe, i que es recullen a la
taula 2. En total, estaríem parlant de 935 grups de recerca, tot i que una part
d’aquests poden figurar en altres registres adscrits a diferents universitats o
hospitals. Biocat està treballant en l’ampliació del registre de grups en el seu
directori. En qualsevol cas, les dades que s’ofereixen a continuació es basen en
els 573 registres de grups disponibles a 30/6/2013.
El 48% dels grups registrats al Directori Biocat tenen el seu origen a la universitat (276) i el 47% als centres de recerca (269), mentre que només un 5% (28)
estan adscrits als hospitals. Tanmateix, aquesta xifra s’ha de matisar, perquè tal
com hem explicat a la secció dedicada als hospitals, aquests canalitzen la seva
recerca a través dels instituts d’investigació hospitalària, que són l’origen de
163 dels grups registrats (gràfic 24).

Gràfic 24 Entitat d’origen dels grups de recerca en biociències

19% Centre de recerca

48% Universitat

28% Institut hospitalari

5% Hospital



Quasi el 51% dels grups de recerca recollits al Directori Biocat (290) treballen en la investigació de patologies específiques, entre les que sobresurten
el càncer —que investiguen 60 dels grups registrats— i les malalties mentals
i neurològiques (54 grups). Almenys la meitat dels grups que treballen en endocrinologia/metabolisme se centren específicament en la diabetis. En el grup
Altres s’hi apleguen especialitats terapèutiques diverses a les que es dediquen
entre un i quatre grups: patologies del sistema digestiu, estudi del desenvolupament, afeccions musculars, aplicació de la ressonància magnètica nuclear,
osteoporosi, envelliment, reumatologia, afeccions del pàncrees, etc.
L’altra meitat dels grups treballen en àmbits no directament vinculats amb àrees
terapèutiques de salut humana (agricultura/veterinària, producció i manipulació
alimentària, ecologia/medi ambient...) o en recerca bàsica i aplicada en disciplines com biologia, bioinformàtica, fotònica, òptica, química, nanotecnologia, que
pot tenir usos diversos (en teràpies, tecnologies mèdiques, processos industrials, etc.). Àrees de treball com la genètica/genòmica o l’enginyeria/robòtica
es creuen amb diverses àrees terapèutiques a l’hora de classificar el treball de
diversos grups (gràfic 25).

Gràfic 25 Àrees de treball dels grups de recerca de la BioRegió

70
65

60

60

58

54

50
44

40

39
30

36
31
23

10

20
13

13

4
7

4

3

5
8

8

9

10

13

14

15

16

ed
i

ag

ric

a

og
i

ge

ec

ol

nè

tic

a

/m

/g

bi

ol

og
ia
òm
ic
ul
am a
tu
ra
bi
/ r bien
ot
am
ec
t
n
ad
bi olog
er
oi
ia
ia
nf
/ b quí
or
m
m
àt ioen ica
ic
g
a
/ c inye
o
r
al
im mp ia
na
no
en ent utac
s
te
/ n ió
cn giny
ut
ol
og eria
ric
ió
ia
/
/ n rob
òt
an
om ica
no ed
us icin
a
m
a
òp
tic teria
a
/ i ls
m
at
g
fo e
tò
ni
ca
m
al
m
al
.i
t
nf
ci
ec ies
re rurg
ci
ia
m ose spir
al
at
s
al
tie / pa òrie
s
ca rasi s
t
rd
m
io àrie
al
v
s
al
tie asc
s
ul
he
ar
pà s
in
ti
m
un salu que
s
ol
og t pú
b
ia
m
/ V lica
.v
IH
en asc
ul farm -sid
d
m
ac a
. m ocr ars
o
/i
en ino
nfl log
lo
ta
g
am
ia
ls
/ n ia /
at
eu me òri
es
ro
t
lò abo
g
cà iqu lism
e
nc
e
er s /
/ n CN
S
e
al
tre opl
à
s
pa sies
to
lo
gi
es

0
en

Nombre de grups

27
20



F. INFRAESTRUCTURES DE RECERCA, PLATAFORMES I
CENTRES TECNOLÒGICS
La BioRegió de Catalunya compta amb dues grans infraestructures de recerca, que són el supercomputador Mare Nostrum del Barcelona Supercomputing
Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS),19 constituït el
2005 com a fruit d’una iniciativa conjunta de l’Estat espanyol, la Generalitat de
Catalunya i la UPC, i el Sincrotró ALBA-CELLS,20 un projecte de llarga gestació
(els primers estudis es van encarregar el 1994, la construcció es va dur a terme
entre 2006 i 2010, i les primeres línies de feix de llum [beamlines] van entrar
en funcionament el maig de 2012) que acaba d’aprovar el seu nou pla estratègic 2013-2016 amb l’objectiu posat en desenvolupar el seu potencial i ocupar
el lloc rellevant que li correspon dins de les grans infraestructures científiques
europees. El sincrotró es va construir amb les aportacions conjuntes de l’Estat
espanyol i del govern de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel consorci
CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori
de Llum de Sincrotró).
A més dels serveis del BSC i del Sincrotró ALBA, els investigadors del bioclúster disposen d’unes altres 118 plataformes cientificotècniques, incloent-hi
els serveis de seqüenciació que ofereix el Centre Nacional d’Anàlisis Genòmica
(CNAG).
Complementàriament, 12 centres tecnològics amb diferents especialitzacions
ofereixen serveis a les empreses, amb especial interès dins de l’àmbit d’aquest
informe els que s’orienten a les indústries agroalimentària, farmacèutica i de tecnologies mèdiques. L’oferta tecnològica és molt diversa i pot anar des de serveis
analítics especialitzats fins a la enginyeria de processos, passant per la conceptualització i el disseny de nous productes. Aquests centres treballen en àmbits
com els aliments (control de qualitat, envasat, conservació, etc.), l’electrònica,
els materials (corrosió, estrès d’ús, biomaterials, nous compostos, nanomaterilas, etc.), els teixits intel·ligents, la toxicologia o la bioremediació.
Barcelona Supercomputing Center
L’ordinador Mare Nostrum que acull el BSC ocupa la posició 29 en el llistat
dels superordinadors més ràpids del món (www.top500.org). Té una capacitat
de càlcul de 94,21 teraflops (94,21 bilions d’operacions per segon) i, des de
la seva darrera ampliació (2012-2013), compta amb una memòria central de
96,6 TB i amb 2 PB de disc d’emmagatzematge.21 El BSC està organitzat en
quatre departaments, un dels quals està dedicat a la recerca en ciències de la
vida, amb cinc grups de treball que investiguen en diversos àmbits d’aplicació
de la ciència i la teoria computacional a l’estudi dels éssers vius, de la biologia
computacional a la bioinformàtica per a estudis genòmics. La supercomputació permet modelitzar els mecanismes d’acció de molècules, cèl·lules o òrgans
complexos, o les interaccions entre un fàrmac i l’ADN, per exemple, i alhora és
absolutament essencial per processar la ingent quantitat de dades que genera
la creixent capacitat de seqüenciació genòmica.

19. ww.bsc.es
w
20. ww.cells.es
w
21. n TB (terabyte) equival a 1012 bytes i un PB (petabyte) a 1015 bytes.
U


Des de 2011, el BSC té el reconeixement de Centro de Excelencia Severo
Ochoa, un programa de la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació que distingeix aquells centres que treballen en investigació de frontera i
que se situen entre els millors del món en la seva especialitat. Catalunya compta
amb sis dels 13 centres Severo Ochoa de l’Estat (vegeu capítol III). El BSC és
també un dels 10 nodes que constitueixen l’Instituto Nacional de Bioinformática
que té com a missió oferir serveis d’alt nivell a la comunitat científica estatal i
internacional en l’àmbit de la bioinformàtica i en especial en la seva aplicació a
camps com la genòmica funcional, l’estudi del transcriptoma emprant RNA-Seq,
el genotipatge, la medicina genètica, o les simulacions de la dinàmica molecular.
Sis dels 10 nodes de l’INB són grups o programes de centres situats a Catalunya (CRG, IRB, UPF, IMIM, CNAG i BSC).
El BSC forma part de la iniciativa PRACE (Partnership for Advanced Computing
in Europe),22 que agrupa 25 centres d’elit de la supercomputació a Europa, i que
el BSC lidera conjuntament amb els supercomputadors CINECA (Itàlia), GCS
(Alemanya) i GENCI (França).
Sincrotró ALBA-CELLS
L’ALBA és un sincrotró de 3a generació —el més nou dels que estan operatius
al món— que per les seves característiques tècniques se situa entre els millors
de la seva classe.
Actualment, hi ha en funcionament 51 sincrotrons a tot el món, dels quals 18 a
Europa, 9 a Amèrica del Nord, un a Sud-Amèrica, tres a l’Orient Mitjà, 19 a Àsia i
un a Oceania. D’aquests, 20 són sincrotrons de 3a generació, quatre dels quals
són d’alta energia i la resta d’energia mitja, que és el grup en el qual se situa
l’ALBA. Ara mateix hi ha cinc nous sincrotrons d’aquest tipus en construcció a
tot el món —a Suècia, Polònia, Estats Units, Jordània i Taiwan— i se’n projecten
dos més a Brasil i Armènia. Valorat per l’energia de fotons útil produïda i els
nivells d’emitància (radiació emesa), el sincrotró de Cerdanyola se situa en els
primers llocs d’eficiència, just per darrera i amb nivells molt similars a les fonts
de llum Diamond (Chilton, Regne Unit) i Soleil (París, França).23
Partint d’aquesta bona posició competitiva a nivell tècnic, el sincrotró ALBA
afronta tanmateix diversos reptes per ser plenament competitiu com a infraestructura científica. El primer que es planteja l’equip de l’ALBA, que des de juliol
de 2012 dirigeix la Dra. Caterina Biscari, és la plena explotació dels recursos
actuals: els dos acceleradors (Linac i Booster) i les set beamlines construïdes
en la fase I. En aquest sentit, s’ha previst realitzar algunes millores tecnològiques
a les beamlines actives i incrementar el nombre d’hores operatives de tota la
infraestructura, que el 2012 van ser de 4.272 i que es vol fer arribar al màxim de
6.000 hores operatives per any a partir de 2015. També es vol desenvolupar les
seves capacitats científiques en tres àrees concretes: nanoimatge per a la nanociència i la nanotecnologia; experiments pumb-and-probe (espectroscòpia)
per investigar en la dinàmica de processos químics, físics i biològics; i noves
tècniques coherents de difracció.

22. ttp://www.prace-ri.eu
h
23. LBA. Strategic Plan 2013-2016, p. 40-42. http://www.cells.es/AboutUs/strategic-plans/strategicA
plan-2013-2016


Tot i aquests desenvolupaments previstos, cal tenir present que la majoria de
sincrotrons de la seva classe en funcionament tenen operatius més beamlines.
La fase I de l’ALBA, iniciada el maig de 2012 i culminada a principis de 2013,
n’ha posat en funcionament set, quan el Diamond compta ja amb 20 i en té 11
en preparació, el Soleil en té 26 operatius i tres en preparació, i el xinès SSRF,
que en té només set en funcionament com l’ALBA, en té 23 en preparació.
Aquesta qüestió és rellevant per dos motius: d’una banda, perquè donats els
recursos tècnics i humans necessaris per mantenir en funcionament els acceleradors, el rati entre cost i producció científica és molt pitjor quan el nombre de
beamlines actius és baix; de l’altra banda, un major nombre de línies operatives
disponibles obre les possibilitats per a captar més projectes científics internacionals rellevants, amb l’impacte positiu que això suposa per a la recerca local.
Pel seu disseny, el Sincrotró ALBA podria arribar a tenir en funcionament de
manera simultània 31 beamlines. L’objectiu fixat en el pla estratègic 2013-2016
és que n’entrin en funcionament set més en aquest període, i que s’iniciï la preparació de vuit més, que podrien ser operatius al voltant de 2020. Tanmateix,
encara no estan assegurades les inversions que facin possible aquests projectes; un repte que el consorci CELLS ha d’encarar amb urgència si Catalunya
i Espanya volen garantir la competitivitat científica i econòmica d’aquesta gran
infraestructura.
El Sincrotró ALBA compta actualment amb un equip de 160 persones i té un
pressupost de funcionament de 32,4 milions d’euros; la previsió és que, si entren en funcionament les noves set beamlines previstes, el 2016 l’equip sigui de
204 persones i el pressupost anual de 48,7 M€.
Tres de les set línies de la fase I del sincrotró ALBA estan orientades, per la
seva tecnologia, a projectes de recerca en ciències de la vida (MISTRAL, NCD
i XALOC), com ho estan també tres de les beamlines que està previst posar en
marxa en el període 2013-2016. Fins ara, l’ALBA ha realitzat dues convocatòries per a usuaris acadèmics (novembre 2011 i setembre 2012), que han rebut
al voltant de 200 propostes d’experiments cadascuna; els projectes seleccionats de la primera convocatòria s’han executat en dues tandes, maig-desembre
2012 i gener-març 2013, i els de la segona convocatòria s’estan duent a terme
des d’abril de 2013 i fins a març de 2014. La beamline XALOC ha estat, precisament, la més sol·licitada pels usuaris tant en la primera com en la segona convocatòria (24,75% i 20,86% dels projectes, respectivament); en l’altre extrem,
la MISTRAL, amb una tecnologia més innovadora, la que menys (8,42% i 3,74%
dels projectes, respectivament).
El Sincrotró ALBA també ha signat acords per a realitzar recerca per a la indústria, en concret amb la multinacional Henkel i amb la farmacèutica Almirall.


Plataformes cientificotècniques
El Directori Biocat compta amb un registre de 118 plataformes cientificotècniques al servei dels investigadors de la BioRegió. Cal tenir en compte, tanmateix,
que algun dels registres correspon a entitats creades per gestionar de manera
integrada diverses plataformes, com és el cas, per exemple, del CCiTUB (Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona), que administra de
forma centralitzada 35 plataformes tecnològiques de la UB agrupades en vuit
àrees: espectroscòpia; espectrometria de masses; microscòpia i caracterització
avançada; ressonància magnètica nuclear; protecció radiològica; biotècniques
(citrometria, genòmica, granulometria, etc.); estabulari, i tecnologies de suport,
com mecànica, electrònica o cambra de buit. En el seu catàleg de serveis, el
CCiTUB ofereix fins a 17 tecnologies per a la recerca biotecnològica i 15 tecnologies per a la recerca sanitària.24
Amb independència de les seves dimensions, 45 de les 118 plataformes registrades (un 38%) estan gestionades per centres de recerca (29 de les quals,
pels instituts de recerca hospitalària), 61 per set universitats i les 13 restants
depenen de parcs científics (PCB i PRBB) o tenen models de gestió mixtes. En
el cas del PRBB, aquest s’ha coordinat amb les diverses entitats científiques
emplaçades en el parc (IMIM, CRG, CMRB, CREAL, IBE-CSIC, i Departament
de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF) per fer una oferta conjunta
de les seves plataformes i serveis a la comunitat científica —16 en total— que
van des d’un dels animalaris robotitzats més complexos d’Europa (PRBB) fins
a les unitats de Proteòmica i de Flow Cytrometry de CRG/UPF, passant pel
biobanc o la Plataforma de Citogenètica Molecular de l’IMIM-Hospital del Mar,
entre d’altres.
La UB consta com a titular de 9 de les plataformes registrades —incloent el
CCiT i les seves 35 plataformes—, però cal tenir en compte també que les 8
que gestiona el PCB hi estan vinculades. La Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB) compta amb 21 plataformes cientificotècniques i la Universitat de Lleida
(UdL), amb 18.
Les especialitzacions d’aquestes plataformes són diverses i ofereixen serveis a
la comunitat científica que treballa en biociències en tècniques com cultius cel·
lulars, cromatografia, espectrometria, radiologia, bioinformàtica, etc. La investigació genètica, amb més d’una vintena de plataformes dedicades a la genòmica
i la proteòmica, tant humana com animal, és una de les àrees que compta amb
més recursos cientificotècnics.
Biocat ha publicat una guia, que s’actualitza anualment, de les plataformes cientificotècniques de la BioRegió amb una descripció tècnica detallada dels seus
recursos i les condicions d’accessibilitat, que es pot consultar i descarregar al
Directori Biocat (www.biocat.cat/directory).

24. ttp://www.ccit.ub.edu
h


G. PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS
Com assenyalava a l’Informe Biocat 2011, Pere Condom (“Parcs científics i
biotecnologia”, p. 70-97), els parcs han sigut facilitadors i promotors de la clusterització del sector de les biociències, tant a Europa com als EUA, funcionant
com espais que aglutinen els diversos actors que intervenen en la cadena de
valor: universitats, centres de recerca i empreses, amb una atenció especial a
l’emprenedor i a la pime de base tecnològica. La col·laboració amb les autoritats
locals ha permès, a més, que aquests entorns facilitadors de la transferència
tecnològica en l’àmbit bio resultessin també atractius per a grans empreses
nacionals o internacionals, que s’han instal·lat al parc o al seu entorn, completant
així aquests ecosistemes.
A Catalunya hi ha actualment una vintena de parcs científics i tecnològics: la
Xpcat, l’associació que els aglutina, té 13 socis i 8 membres associats, però dos
d’aquests 21 parcs —el de Tarragona i el de la Catalunya Central (Manresa)—
no han passat de la fase de projecte i uns altres tres tenen una especificitat
sectorial llunyana de les biociències.25 En el període que cobreix aquest informe
s’ha dissolt el consorci Biopol’H (febrer 2013), que s’havia constituït el 2008
per posar en marxa un Parc de Salut a l’entorn de l’Hospital de Bellvitge. Així,
doncs, actualment hi ha a Catalunya 16 parcs científics i tecnològics amb activitats relacionades amb les ciències de la vida, però només 11 tenen presència
d’empreses biotecnològiques, farmacèutiques, de tecnologies mèdiques o de
serveis especialitzats registrades a la BioRegió (gràfic 26).

Taula 6 Parcs científics i tecnològics actius en biociències

Socis de la Xpcat
Parc Científic de Barcelona (PCB)
Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL)
Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)
Parc de Recerca UAB (PRUAB)
laSalle Technova Barcelona
Parc UPC - Parc de Recerca i Innovació de la UPC
Parc Tecnològic del Vallès
TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM)
Tecnoparc, Parc Tecnològic del Camp
22@Barcelona
Parc Tecnològic Barcelona Nord (Barcelona Activa)
Membres Associats de Xpcat
Esade Creàpolis
BZ Barcelona Zona Innovació
Parc de l’Alba
Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (Orbital.40)

25. _TEC Barcelona Innovació Tecnològica (energia i aigua), Parc de Recerca de la UPF (Ciències
b
Socials i Humanes), i Parc Científic i Tecnològic del Turisme i de l’Oci.


Per massa crítica i especialització, el PCB i el PRUAB són els que més s’acosten al model de bioparc que analitza Condom. El 22@Barcelona és, en realitat,
un districte tecnològic, on les polítiques municipals han propiciat la instal·lació
d’empreses intensives en coneixement, especialment de l’àmbit TIC i audiovisual, però on les condicions econòmiques, la disponibilitat d’espais de nova
creació i les comunicacions han afavorit la instal·lació de les seus corporatives
de grans companyies biofarmacèutiques i de tecnologies mèdiques.
El Parc Tecnològic del Vallès va ser el primer parc de Catalunya i amb el de
Zamudio, al País Basc, un dels primers de l’Estat. Però ambdós eren projectes empresarials desconnectats de la universitat i, per tant, distants del model
plantejat, tot i que interessant com a parc industrial amb serveis de valor afegit.
El PRBB, tot i la seva clara especialització bio i la concentració de centres de
recerca que ofereix, té limitada, per les seves característiques físiques, la capacitat d’atreure un gran nombre d’empreses.
La pròpia concentració d’empreses bio en la ciutat de Barcelona dificulta que
altres iniciatives de l’entorn puguin adquirir massa crítica quant al nombre d’empreses, si no és mitjançant l’impuls de noves iniciatives emprenedores, que
afronta ara mateix força dificultats. Com assenyala també Condom amb en l’article citat, el sorgiment i creixement dels parcs arreu del món ha anat més lligat
a l’establiment de mesures fiscals i econòmiques favorables per al sorgiment i
atracció d’empreses que a la pròpia disponibilitat d’espai o de serveis especialitzats.

Gràfic 26 Empreses de la BioRegió instal·lades a parcs científics i tecnològics

50

PCB
22@Barcelona

45
40

41

PRUAB
PTV

35

32

Parc UPC

30

PCT-UdG
25

Orbital 40

20
15
10
5

PTBcnNord
16

TecnoCampus
9

7

5

PRBB
4

3

2 2 2

ESADE-Creapolis

0



III.
Recerca,
transferència
i innovació

Recerca, transferència
i innovació

L’Informe Biocat 2013 es planteja l’anàlisi de les principals activitats i desenvolupaments en recerca, transferència de tecnologia i innovació com un continu
que no podem segmentar, perquè és precisament el flux entre aquestes tres
baules de la cadena de valor el que ens aporta una informació més significativa
sobre l’estat del sector.
Aquest capítol, com els següents, es planteja una revisió inicial de les grans
tendències globals, seguida d’un repàs dels principals fets registrats a l’Estat
espanyol en el període 2011-2013, abans de passar a analitzar l’evolució i l’estat de la qüestió a Catalunya.
Més que un recull exhaustiu de dades fredes, fem esment dels fets i activitats
que considerem més significatius pel que fa a l’evolució del sector en els darrers dos anys i en fem una anàlisi inicial per detectar les principals fortaleses
de la BioRegió i aquelles mancances que convé redreçar. En qualsevol cas, els
indicadors en els quals es basa l’anàlisi s’esmenten explícitament i queden a
disposició per a nous estudis.
Abans d’entrar en la revisió de les grans tendències internacionals convé recordar que sota l’epígraf ciències de la vida s’aplega un ampli ventall d’activitats
de recerca, transferència tecnològica i innovació amb impacte sobre diferents
sectors econòmics. D’una banda, tenim tots els desenvolupaments que es deriven de l’aplicació de la biotecnologia als àmbits de la salut, l’alimentació, la
producció agropecuària, el medi ambient i l’energia. De l’altra banda, hem de
considerar l’aplicació de la biotecnologia en processos de producció industrial
diversos (de tèxtils, detergents, cosmètics...). En tercer lloc, hem de tenir en
compte —com ja hem vist en el capítol dedicat als agents— l’àmbit complementari de les tecnologies mèdiques i sanitàries.
L’àmbit biomèdic, en el que convergeixen, d’una banda, la producció de medicaments i de sistemes de base biològica per al diagnòstic, i de l’altra, les diverses
tecnologies sanitàries i dispositius mèdics per a la prevenció, diagnosi, tractament i rehabilitació, és ara per ara, sense cap mena de dubte, la punta de llança
del desenvolupament del sector de ciències de la vida. Tot i que la creació i l’ús
de tecnologies productives a partir de la manipulació de matèria viva, aplicades
bàsicament a l’agricultura i a la producció d’aliments, té una història de segles,
l’explosió de la biotecnologia està lligada al desenvolupament de la genètica a
partir del descobriment de l’ADN per Watson i Crick (1953). La seqüenciació
completa del genoma humà, el 2003, marca un punt d’inflexió, una acceleració
i un canvi d’enfocament de la recerca mèdica, que es concentra a esbrinar les
causes subjacents i els mecanismes genètics de les malalties, per trobar nous
enfocaments terapèutics per permetin ja no només enfrontar-les, sinó també
prevenir-les.


Per volum, els sectors energètic i agroalimentari són amb seguretat els que
poden impulsar el desenvolupament d’una bioeconomia a nivell global, però la
biotecnologia té encara avui en aquests sectors un pes relativament petit, tot i
que creixent. En canvi, la biotecnologia se situa al centre de tots els desenvolupaments cientificotècnics relacionats amb la salut, i està transformant de forma
radical el sector farmacèutic i de tecnologies mèdiques. Per aquest motiu, al
llarg d’aquest capítol ens centrarem especialment en el sector biomèdic, que és
també, com hem vist en la secció anterior, el que focalitza l’activitat de la majoria
d’agents del sector català de ciències de la vida. S’inclouen també, però, les
dades disponibles més rellevants sobre altres subsectors (alimentació, agroproducció, energia...) tant d’àmbit global, com estatal i català.

Tendències internacionals

El sector de la salut està
experimentant una profunda
transformació, per les
tensions internes (model
de negoci) i les pressions
externes (canvi demogràfic,
crisi econòmica...)

Diversos factors, de naturalesa científica, social, econòmica i política, estan produint una profunda transformació en el sector de la salut a tot el món. D’una
banda, tot i els espectaculars avenços científics en el coneixement de les malalties, la producció de nous medicaments s’ha encarit enormement mentre que
han augmentat les dificultats i el temps per poder fer arribar un nou fàrmac al
mercat. De l’altra banda, els sistemes de salut dels països desenvolupats —el
principal mercat fins ara de medicaments i tecnologies mèdiques— es veuen
sotmesos a tensions contraposades: uns costos creixents, fruit de l’envelliment
de la població i de l’augment de la incidència de les malalties cròniques, i una
pressió a la baixa sobre els pressupostos sanitaris públics a causa de la crisi. En
els països emergents, com Brasil o Xina, la pressió l’exerceixen unes creixents
classes mitjanes que reclamen serveis socials accessibles i de qualitat, mentre
que els frens no són tant econòmics com polítics i tècnics.
Aquestes forces contraposades impacten sobre la producció de medicaments
—on cada dia tenen més pes les empreses biotecnològiques en detriment
d’unes farmacèutiques obligades a transformar-se—, però també sobre les tecnologies mèdiques, que adquireixen pes creixent en una sistema sanitari que
busca reduir els ingressos hospitalaris promovent l’autocontrol dels pacients i el
seguiment remot dels malalts crònics. La recerca genètica ens proporciona una
immensa quantitat de dades que ens ha de permetre desenvolupar una medicina personalitzada —saber més de cada malaltia, conèixer millor com cada individu la desenvolupa i com reacciona al tractament—, però ens confronta al repte
de manejar i explotar immenses bases de dades i al de trobar la manera més
eficient d’aplicar aquest coneixement a la pràctica clínica i al desenvolupament
de nous enfocs terapèutics que agermanen un fàrmac amb el seu “dispositiu
company de diagnòstic” (companion diagnostic device).

Desenvolupar un nou
medicament pot costar 15 anys
i fins a 1.500 milions de dòlars

Segons dades recollides en la darrera edició de l’informe Burrill (abril 2013),
si el 1980 desenvolupar un nou medicament costava una mitjana de 7 anys de
recerca i 200 milions de dòlars d’inversió, el 2010 la mitjana de temps s’havia
doblat (15 anys) però la inversió s’havia multiplicat més de set vegades, fins als
1.500 milions de dòlars. El mateix informe cita estudis que consideren, però,
aquestes estimacions molt modestes: l’InnoThink Center for Research in Biomedical Innovation calcula que, si s’inclouen els costos dels projectes d’R+D que
s’han hagut de deixar de banda durant el desenvolupament, la inversió necessària per portar un nou fàrmac al mercat s’enfila fins als 4.000 milions de dòlars.1
1.
Burrill Report 2013, p. 13.

Recerca, transferència i innovació | 71

L’any 2012, l’FDA (Food and Drug Administration) va aprovar 39 fàrmacs nous
(NME, new molecular entity), doblant així la mitjana d’aprovacions que mantenia l’organisme regulador nord-americà des del 2003 (gràfic 27), una mitjana
que a la dècada dels 90 superava els 50 nous productes cada any i que va
caure fins a 21/22 productes per any en la dècada següent. Tot i que aquest
increment d’aprovacions suposa una millora en les perspectives de la indústria
biofarmacèutica, s’obren molts interrogants sobre la rendibilitat final que cada
nou fàrmac podrà arribar a obtenir. Aconseguir l’aprovació només és el primer
pas de l’entrada en un mercat on els pagadors —principalment sistemes públics
de salut, a Europa, i hospitals privats i companyies d’assegurances, als Estats
Units— exigeixen cada dia més que se’ls demostri el valor diferencial de qualsevol nou producte abans d’assumir el cost superior d’alguna novetat terapèutica
per a una malaltia que ja té un tractament disponible.

Gràfic 27 Aprovacions de nous medicaments (NME) de l’FDA 2003-2012

45

41
38

40

37
35

35

36

39

34

32
30

26

26

30

25

26

23

24
20

22

21

21

20
18

15
10
5
0
2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Font: FDA

Davant d’aquesta disjuntiva, les grans farmacèutiques i biotecnològiques focalitzen els seus esforços en aquells productes que tenen el potencial per ser
first in class o en aquells best in class que suposin un salt inqüestionable en
el tractament d’una determinada dolència. Però la competència per aconseguir
cada nou tractament és molt forta: un informe de la PhRMA (Pharmaceutical Researchers and Manufacturers of America) publicat a finals de 2012 assenyalava
que en aquests moments hi ha als Estats Units 93 potencials nous tractaments
per a l’Alzheimer que estan sotmesos a proves clíniques de fase I o fase II;2
normalment, només un de cada cinc medicaments que arriba a fases clíniques
aconsegueix l’aprovació dels reguladors, en aquest cas és previsible que la proporció sigui bastant més baixa.

2.
Alzheimer’s Disease. 2012 Report, PhRMA (http://www.phrma.org/sites/default/files/pdf/alzheimers2012.pdf)


Sol·licituds

39

2012

Aprovacions

Les esmentades xifres d’aprovacions de l’FDA inclouen un nombre petit de
medicaments biotecnològics (basats en molècules complexes d’ADN recombinant); de fet només sis, el 2012. Complementàriament, l’FDA aprova cada any
un nombre reduït de productes biològics emprats en medicina però que no considera estrictament medicaments (elaborats amb proteïnes, àcids nucleics, cèl·
lules o teixits extrets d’éssers vius o sintetitzats al laboratori mitjançant tècniques
d’enginyeria genètica), però el total d’aprovacions són encara més escasses:
10, el 2012; 8, el 2011; 7, el 2010; i 12, el 2009. El registre de biològics aprovats per l’FDA inclou 77 vacunes i 16 productes derivats del plasma, a més de
10 teràpies cel·lulars autoritzades.3 Pel que fa a la teràpia gènica —tractaments
capaços de modificar o corregir les alteracions patològiques en el genoma del
pacient— només hi ha un fàrmac aprovat a tot el món: Gyblera, el primer medicament per tractar el dèficit de lipoproteïna lipasa, que la Comissió Europea
va autoritzar el novembre de 2012, després de rebre la llum verda dels comitès
científics de l’Agència Europea del Medicament (EMA).4
Per la seva banda, l’EMA —que no té la potestat exclusiva de l’aprovació de tots
els nous medicaments que es comercialitzen a la UE, però sí d’aquells derivats
de l’ús de la biotecnologia, així com els destinats a tractar les malalties rares, la
sida/VIH, el càncer, la diabetis, les malalties neurodegeneratives i autoimmunes
i les d’origen viral— ha aprovat 38 nous productes (sumant orfes i no-orfes) el
2012; 41, el 2011; i 24 el 2010. Cal tenir en compte, alhora de valorar aquestes xifres, que les grans multinacionals solen buscar l’aprovació prèvia de l’FDA
abans de sotmetre el producte a l’EMA.

Gràfic 28 Aprovacions de medicaments de l’EMA 2010-2012

120

Sol·licituds
99

100

91

Nous productes no-orfes

95

Nous productes orfes
80

Altres aprovacions
(genèrics, biosimilars...)

36
60
5
40

21
3
46

20
27

28

10
21

0
2010

2011

2012

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Annual Report 2012 i del registre de medicaments autoritzats de l’EMA.

3.
http://www.fda.gov/BiologicsBloodVaccines/default.htm
4.
http://www.bbc.co.uk/news/health-20179561


En qualsevol cas, els avenços de la recerca genètica, alhora que permeten conèixer no només les causes subjacents de les malalties, sinó quins tractaments
poden tenir millors resultats en un determinat segment de pacients, han posat
en evidència que s’han acabat els temps en els quals un únic compost terapèutic servia per tractar una determinada malaltia en milions de pacients. S’ha
acabat el temps dels blockbusters —medicaments d’ús molt estès que facturen
per sobre els 1.000 milions de dòlars anuals— just quan el model de negoci que
s’havia construït al seu entorn ha entrat en crisi.
En el període que cobreix aquest informe, han vençut les patents de molts dels
blockbusters que havien sostingut el creixement i els beneficis de les grans
multinacionals farmacèutiques. Es tracta de medicaments com Lipitor (Pfizer),
per al colesterol, que entre 2010 i 2012 va tenir unes vendes estimades de prop
de 10.000 milions de dòlars només als EUA; com Plavix, per afeccions cardiovasculars, del qual Bristol-Myers Squibb va tornar els drets a Sanofi el gener
d’aquest any, després d’haver facturat per sobre dels 15.000 milions de dòlars
de vendes (EUA) durant la durada de l’exclusivitat de la patent; o com Seroquel,
per al desordre bipolar, l’esquizofrènia i la depressió, amb el que AstraZeneca
va facturar prop de 10.000 milions de dòlars al mercat nord-americà entre 2010
i 2012, i del que ha fet una renovada formulació (Seroquel XR) per la patent de
la qual segueix pledejant a tot el món amb fabricants de genèrics com Mylan.5
Es calcula que, en conjunt, les patents que han vençut o venceran entre 2011 i
2016 —les quals representen entre el 20% i 65% del pipeline de les empreses
que en posseeixen les patents— suposaran una caiguda de vendes de més de
100.000 milions de dòlars6 per a les grans companyies farmacèutiques.
Reptes i estratègies
La caiguda de la productivitat, l’increment del cost de la recerca, la disminució
d’ingressos vinculada al venciment de les patents i la pressió per reduir la factura sanitària —ja sigui amb retalls pressupostaris o amb normatives de preus controlats, o amb una combinació d’ambdues fórmules, com a casa nostra— han
forçat la indústria farmacèutica de tot el món a revisar no només les seves estratègies a curt, mig i llarg termini, sinó el seu model de negoci de forma global.
Com a resposta a aquesta pressió, les companyies adopten diverses estratègies. D’una banda, es tracta d’identificar i orientar la recerca cap a necessitats no
cobertes, i en aquest sentit emergeixen les malalties rares com un nou camp
de creixent interès. És el que alguns experts anomenen el pas d’una estratègia
de blockbuster a una de nichebuster: els grups de població afectada són molt
més petits, però la seva motivació i implicació és molt alta per la manca d’alternatives i els efectes devastadors de moltes d’aquestes malalties. Els pacients
s’impliquen amb facilitat als assaigs clínics, el cost d’aquests és inferior perquè
els resultats es poden validar amb un nombre molt menor de malalts, i aquests i
els seus entorns estan disposats a pagar —o a pressionar els pagadors públics i
privats— els alts preus que aquestes teràpies solen tenir quan arriben al mercat.
5.
Terry Baynes, U.S. appeals court finds Astra’s Seroquel XR patent infringed, Reuters, 14-2-2013
(http://www.reuters.com/article/2013/02/15/us-astrazeneca-seroquel-idUSBRE91E02D20130215)
6.
Pharmaceutical Industry Bracing for Record Patent Expiries, EvaluatePharma Data Reveals, PR
Newswire, Londres, 2/2/2011 (http://pharma.about.com/gi/o.htm?zi=1/XJzTi=1sdn=pharmac
dn=b2btm=91f=00tt=2bt=5bts=5zu=http%3A//www.prnewswire.com/news-releases/
pharmaceutical-industry-bracing-for-record-patent-expiries-evaluatepharma-data-reveals-115099789.
html). Vegeu també: Biotech 2012: Innovating in the new austerity. Burrill 26th Annual Report, Burrill
Company, San Francisco (CA, EUA), 2012, p. 4.


Malalties rares, innovació
oberta i mercats emergents
centren les estratègies de les
empreses biofarmacèutiques
per superar les pressions
econòmiques i la baixa
productivitat

Segons un informe de la PhRMA,7 l’octubre de 2011 hi havia 1.795 NME (new
molecular entity) en desenvolupament als EUA amb designació per a malalties
orfes, i el 30% dels medicaments aprovats per l’FDA en els darrers cinc anys
eren medicaments orfes. L’EMA (European Medicines Agency), per la seva banda, té registrades 962 designacions com a medicament orfe des de l’any 2000,
de les quals només 75 han rebut aprovació per a comercialitzar-se.8 Les 20
malalties rares amb més designacions a Europa n’acumulen 695, una llista que
encapçalen les afeccions oncològiques, com la leucèmia mieloide aguda (45
designacions), el limfoma no-Hodgkin (38) i el glioma (37).9

El mercat de les malalties
rares supera els 50.000
milions de dòlars i creix un
20% anual

Cadascuna de les aproximadament 7.000 malalties rares identificades afecta a
menys de 200.000 persones, però en conjunt, només als EUA, hi ha 25 milions
de persones que en pateixen alguna, i només un 5% d’aquestes malalties tenen
un tractament eficaç aprovat. El cost anual per persona de molts tractaments
per a malalties orfes supera àmpliament els 150.000 dòlars, pel que poden
acabar generant grans facturacions. Un article recent a The Wall Street Journal
afirmava que almenys un terç dels medicaments orfes que es comercialitzen
actualment generen unes vendes anuals superiors als 1.000 milions de dòlars
i que, en conjunt, a tot el món les vendes d’aquests medicaments superen els
50.000 milions de dòlars anuals, amb un creixement mig del 20% en els darrers
anys.10
A Catalunya, com s’explica més endavant en aquest capítol i en l’article de Marc
Martinell (Mynorix Therapeutics), hi ha un interès creixent per aquesta àrea de
les malalties orfes, tant entre els grups de recerca como entre les empreses.
Per una altra banda, les empreses biofarmacèutiques estan posant en marxa
noves formes de col·laboració —entre empreses o empresa-acadèmia— que
acosten la seva recerca al concepte d’open innovation. Són coneguts els CTI
(Centers for Therapeutic Innovation) de Pfizer, que mitjançant acords amb una
vintena de centres universitaris ha obert els seus laboratoris i les seves biblioteques de compostos als investigadors acadèmics amb l’objectiu d’accelerar la
innovació i identificar nous candidats en àrees com l’oncologia, la cardiologia
o les malalties infeccioses i inflamatòries. Des de la seva posada en marxa, el
2010, Pfizer ha rebut més de 300 propostes i ha seleccionat 20 projectes que
es desenvolupen als seus laboratoris de Boston, Nova York, San Francisco i
San Diego.11
Merck va posar en marxa, el març de 2012, el California Institute for Biomedical
Research (Calibr)12 a San Diego (Califòrnia) i va anunciar que hi invertirà 90
milions de dòlars en set anys. També, en aquest cas, l’objectiu del centre és
accedir a les idees més innovadores dels investigadors bàsics i, alhora, posar a
la seva disposició eines farmacològiques o de química mèdica que normalment
no tenen al seu abast. Tot i que la inversió de Merck en aquest projecte és prou
important, Nature recordava, al fer-se ressò de la notícia, que la companyia havia
7.
Innovation in the Biopharmaceutical Pipeline: A Multidimensional View, 2013, http://phrma.org/sites/
default/files/pdf/2013innovationinthebiopharmaceuticalpipeline-analysisgroupfinal.pdf
8.
Community register of orphan medicinal products for human, EMA: http://ec.europa.eu/health/documents/community-register/html/alforphreg.htm
9.
Marcos Domínguez, “Cáncer, protagonista de la I+D huérfana”, Correo Farmacéutico – Suplemento
Farmacia Industria, 3/6/2013, p. 4.
10. ohnathan, D. Rockoff, “Drug Makers See Profit Potential in Rare Diseases”, The Wall Street Journal,
J
31/1/2013.
11. ttp://www.pfizer.com/research/rd_works/centers_for_therapeutic_innovation
h
12. ttp://www.calibr.org/
h


reduït el seu pressupost d’R+D en 600 milions de dòlars entre 2009 i 2012.13
A diferència dels CTI de Pfizer, el Calibr no té acords específics amb entitats
acadèmiques, sinó que obre les seves convocatòries a qualsevol investigador,
nord-americà o internacional, amb un projecte interessant. Merck es reserva,
això sí, el dret a una llicència exclusiva dels candidats a nou medicament que
puguin sorgir de la recerca duta a terme a Calibr.
Altres companyies, com Janssen (Johnson Johnson) aposten per propiciar la
col·laboració no amb l’acadèmia sinó amb les start-up biotecnològiques i opten
per un model proper al que podria ser una bioincubadora d’un dels nostres
parcs científics. Els Janssen Labs ofereixen lloguers de curta durada renovables
de despatxos i laboratoris, en un espai de 2.800 m2 adjacent al propi centre de
recerca de la companyia a San Diego. Les empreses són seleccionades per
l’interès de la seva recerca i les necessitats mèdiques i de mercat que els seus
projectes cobreixen, i tot i que la seva acceptació no implica cap vincle amb
Janssen, òbviament el contacte i la proximitat propicien que puguin sorgir les
col·laboracions.14

Les empreses
biofarmacèutiques posen
en marxa noves formes de
col·laboració amb institucions
acadèmiques i investigadors
per a accelerar la innovació

L’esforç per promoure l’intercanvi de coneixement i la innovació oberta no és,
però, una estratègia exclusiva de les empreses. Governs, institucions acadèmiques i centres de recerca, però també associacions de pacients i altres actors
de la societat civil impulsen la creació de xarxes que tenen l’objectiu d’accelerar
la recerca biomèdica i l’arribada al mercat de noves solucions als problemes de
salut, un procés que també aquí a Catalunya és cada cop més intens (vegeu
Xarxes de coneixement i innovació oberta).
13. ttp://blogs.nature.com/news/2012/03/merck-forms-nonprofit-research-institute-for-academic-collah
borations.html
14. urrill 2013, p. 26
B

Xarxes de coneixement
i innovació oberta
En el seu document Knowledge Networks and
Markets in the Life Sciences (2012),1 l’OCDE
constata l’acceleració en el sorgiment de xarxes
d’intercanvi de coneixement —públiques, privades i
mixtes— com a resultat, sobretot, de dos fenòmens
emergents: una àmplia acceptació de la necessitat
d’estratègies d’innovació oberta per poder seguir
avançant en l’àmbit científic, i una creixent exigència
de participació social en les decisions que orienten la investigació i la innovació. Dues tendències
que es beneficien de l’accelerat desenvolupament
d’unes tecnologies de la informació que avui permeten, alhora, processar una gran quantitat de dades i
mantenir interconnectades en temps real milions de
persones.

1.
http://www.oecd.org/sti/sci-tech/knowledgenetworksandmarketsinthelifesciences.htm


L’informe de l’OCDE distingeix diversos tipus de
xarxes, que no són necessàriament excloents, com
mostren alguns exemples destacats en l’àmbit de
les biociències. Així tenim: a) registres i repositoris
de dades; b) proveïdors d’eines i plataformes tecnològiques; c) consorcis de recerca basats en col·
laboracions públic-privades; d) plataformes d’oferta/
demanda i compra/venda online de serveis i productes; i e) projectes científics amb participació ciutadana.
A través de l’US National Library of Medicine dels
NIH (National Institutes of Health) nord-americans
es pot accedir a múltiples registres de referència
internacional: de publicacions (Medline/PubMed),
de seqüències genètiques (GenBank), de genotips
(dbGaP), etc. Un dels més important és el d’assaigs clínics (ClinicalTrials.gov), que es va posar
en marxa el 2000 i que és un registre obligatori per
a qualsevol assaig d’un medicament que es vulgui
comercialitzar als EUA i referència obligada perquè
les revistes mèdiques indexades en publiquin els re-

sultats. Des de 2008, els resums dels resultats dels
assaigs clínics registrats són accessibles a través
d’Internet. Hi ha una pressió social creixent perquè
l’accés a aquest tipus de dades sigui més ampli (informes complerts) i obert a tots els investigadors, i
cal recordar en aquest sentit que l’European Medicines Agency (EMA) està preparant una nova normativa sobre publicitat de dades d’assaigs clínics
que es preveu que entri en vigor el 2014.
Un dels registres clau en l’àmbit de la salut i la recerca biomèdica és el constituït pels historials dels
pacients de qualsevol sistema de salut. Per al tractament dels individus, és clau que s’avanci en l’homologació d’estàndards i en interoperabilitat, que
ha de permetre accedir a les dades d’un pacient a
través de la seva xarxa de cobertura habitual, però
també quan es desplaça, sobretot si és un malalt
crònic. En aquest sentit, la UE està finançant, a través del 7PM, el programa DECIPHER (Distributed
European Community Individual Patient Healthcare
Electronic Record), en el qual participa Catalunya a
través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQUAS). L’objectiu del programa és promoure
el disseny i la implementació de tecnologies mòbils
que permetin als pacients —o a qui els atén— tenir accés a les seves dades mèdiques en desplaçament a través d’Europa. En el cas de Catalunya,
aquest programa s’insereix en un pla més global de
l’AQUAS per fer accessibles, de forma agregada i
anònima, les dades mèdiques de la població als investigadors i als ciutadans en general.

col·laboren investigadors del CRG (vegeu els detalls
en l’article del Dr. Arcadi Navarro, Impacte de la genòmica en la recerca clínica).
Un dels camps en els que resulta més necessària
i, possiblement, més fructífera l’aplicació d’un enfoc
d’innovació oberta és en la conceptualització, disseny i producció de noves tecnologies mèdiques, on
conflueixen els interessos i els coneixements d’enginyers, científics, professionals mèdics i emprenedors
empresarials. Un exemple de consorci públic-privat
i xarxa de col·laboració en aquest àmbit és el CIMIT
(Center for Integration of Medicine Innovative
Technology), impulsat per la Universitat de Boston,
la Northeastern University, l’Escola de Medicina de
Harvard, el MIT i sis hospitals públics i privats de
l’àrea de Boston (Massachusetts). L’objectiu del
CIMIT és facilitar el sorgiment d’iniciatives i el desenvolupament de projectes innovadors de membres
de les entitats participants a la xarxa, però, alhora, a
través de la seva Oficina d’Implementació Tecnològica, propicia la col·laboració amb la indústria i amb
institucions de fora de la xarxa. CIMIT també ha fet
servir la seva experiència en xarxes d’innovació per
a dissenyar una plataforma integral per a gestionar
la col·laboració en innovació dins d’una entitat o a
través d’una xarxa d’institucions.

El creixement exponencial de dades per a la recerca
biomèdica que suposa l’avenç en la seqüenciació
genòmica ha fet més necessari que mai crear repositoris i programes de col·laboració per explotar les
dades. Un d’aquests és l’EGA (European Genomephenome Archive), creat per l’European Bioinformatics Institute (EBI) i en la gestió i recerca del qual

Més a prop nostre creix el nombre de xarxes temàtiques que volen impulsar la recerca i la transferència acadèmia-hospitals-indústria al voltant d’àrees
terapèutiques o de coneixement específiques. A finals de setembre de 2013 es va presentar la Barcelona Respiratori Network (BRN),3 constituïda com
una fundació el patronat de la qual integren pneumòlegs i investigadors d’hospitals universitaris i centres de recerca catalans (H. Clínic, H. de Bellvitge,
H. del Mar, H. de Sant Pau, H. Germans Trias i Pujol,
CREAL), empreses farmacèutiques i de tecnologies
sanitàries (Aldo-Unión, Almirall, Esteve, Ferrer, Leti,
Linde) i entitats de la societat civil, com la Fundació
Catalana de Pneumologia. El seu objectiu bàsic és
impulsar la recerca i accelerar la innovació en salut
respiratòria i per això es planteja promoure activitats
que generin recursos per a la recerca, organitzar
trobades internacionals d’especialistes en medicina respiratòria, estimular la formació en recerca en
aquesta àrea i assessorar empreses i institucions.
BRN ve a sumar-se a l’aliança BioNanoMed, formada per grups de recerca i empreses que treballen en
bionanomedicina, i a la xarxa Oncocat, que aplega

2.
http://cbiit.nci.nih.gov/ncip

3.
www.brn.cat

A cavall entre el concepte de repositori de dades i
el de la plataforma tecnològica, l’informe de l’OCDE
cita exemples com el caBIG® (Cancer Biomedical
Informatics Grid), que va començar sent un registre de dades recollides pel National Cancer Institute
dels EUA i que recentment s’ha transformat, amb
el nom de National Cancer Informatics Program
(NCIP),2 en un plataforma de col·laboració per al
desenvolupament d’aplicacions informàtiques per a
la recerca biomèdica sobre càncer.


companyies i institucions de recerca que treballen
en càncer.4
En aquest entorn de xarxes obertes que impulsen
la recerca i la innovació biomèdica, juguen un paper cada vegada més important els pacients i les
associacions que els apleguen. Tradicionalment,
havien estat organitzacions dedicades a la captació
de recursos econòmics —sobretot als EUA— i a la
defensa dels interessos del col·lectiu davant de l’Administració —sobretot a Europa—, però estan assumint altres rols que van des de l’exploració de nous
models de coordinació de la recerca o la implicació
en el reclutament de pacients per als assaigs clínics
fins a la captura de propietat intel·lectual o la creació
de registres i repositoris de dades propis que posen
a l’abast dels investigadors.
Diverses organitzacions que representen els afectats per malalties rares dels EUA han estat especialment actives en aquest sentit. Així, la Myelin Repair Foundation (MRF) de Saratoga (Califòrnia) no
només ha captat 45 milions de dòlars per a recerca, amb els que ha finançat el treball de vuit grups
d’excel·lència, sinó que el gener de 2012 va obrir el
seu propi Centre de Medicina Translacional, on es
poden dur a terme assaigs de candidats a fàrmacs
de qualsevol centre de recerca o empresa que treballi en regeneració de la mielina. La MRF assumeix
també el cost del registre d’aquelles patents universitàries que poden ser d’interès per a la recerca
sobre la mielina i que corren el risc de quedar en un
calaix per manca de recursos de les entitats acadèmiques.5
Aquestes entitats incentiven la recerca i el desenvolupament de medicaments en àrees poc atractives per a les empreses farmacèutiques —per
exemple, la Cystic Fibrosis Foundation de Bethesda (Maryland) ha invertit 145 milions de dòlars
en el desenvolupament de nous fàrmacs de Vertex
Pharmaceuticals, un dels quals, Kalydeco, va rebre
l’aprovació de l’FDA el gener de 2012—, però també qüestionen els models vigents de recerca translacional i desenvolupament clínic, i treballen per a
canviar-los.6

Són diverses les veus que qüestionen l’eficàcia de
la recerca, sobretot en l’àmbit clínic, i dels protocols
assistencials en salut i que reclamen una major participació dels pacients en els canvis que es consideren necessaris. Un editorial recent de The Lancet7
recollia una estimació d’Iain Chalmers i Paul Glasziou segons la qual el 85% de la recerca biomèdica
—que rep una inversió anual global de 160.000 milions de dòlars— és poc o gens eficient; de vegades
perquè no és rellevant per a metges i pacients, de
vegades perquè no compta amb el disseny i els mètodes apropiats, de vegades perquè està esbiaixada
o no té aplicació clínica. Centrant-se en els assaigs
clínics, Tomasz Sablinski, director de Transparency
Life Sciences8 —una empresa que es defineix com a
“patient-centered” i que desenvolupa medicaments
per a malalties cròniques—, afirma que “el 80% dels
assaigs clínics no els vol ningú, costen un 80% més
del que haurien de costar i estan fets amb tecnologies dels 80”.9 L’empresa ha constituït una xarxa de
metges, pacients i investigadors i dissenya els seus
assaigs clínics mitjançant el crowdsourcing, alhora
que ofereix accés lliure a les dades de tot el procés
de desenvolupament. En aquests moments té tres
projectes en marxa per avaluar sengles candidats
per al Parkinson, l’esclerosi múltiple i la malaltia de
Chron.
A Catalunya, on hi ha al voltant de 160 associacions
de pacients,10 amb especial pes de les de familiars
de malalts mentals i de persones amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, la revolució dels
pacients que reivindicava recentment un editorial del
British Medical Journal11 està per arribar. La implicació dels malalts és imprescindible no només perquè
“reduirà costos tot evitant recerques i tractaments
innecessaris”, afirma BMJ, sinó perquè “l’expertesa
en salut i malaltia rau tant fora com dins dels cercles
mèdics i, per això, treballar conjuntament amb els
pacients, les seves famílies, les comunitats locals,
les organitzacions de la societat civil i els experts
d’altres sectors és essencial per a millorar els sistemes de salut”.

7.
www.thelancet.com, Vol. 381, 2/2/2013
8.
transparencyls.com
4.
Vegeu www.bionanomedcat.org i www.oncocat.org

9.
The Burrill Report, Vol. 3, Núm. 1, gener 2013.

5.
“Patient Power”, Nature Biotechnology, Vol. 30, Núm. 9, setembre
2012.

10. ww.somospacientes.com
w

6.
Ibídem.


11. et the patient revolution begin, BMJ 2013;346:f2614
L
(14/5/2013), http://www.bmj.com/content/346/bmj.f2614

La tercera gran tendència identificada pels experts com a estratègia per fer front
a les pressions sobre la productivitat i els guanys de la indústria biofarmacèutica
és la creixent orientació cap als mercats d’economies emergents. Les taxes
de creixement del mercat de la salut a països com Brasil, Rússia, Índia i Xina —
els anomenats BRIC— els ha convertit en el focus d’atenció de les estratègies
d’expansió de les grans companyies biofarmacèutiques, però la creixent inversió estatal en recerca i innovació en tots aquests mercats atreu també l’interès
d’empreses mitjanes i petites com les catalanes, que confien trobar-hi socis i
col·laboradors per desenvolupar nous productes adreçats tant al mercat local
com a l’internacional.

El mercat biomèdic a les
economies emergents
creix tres vegades més de
pressa que a les economies
desenvolupades

Segons s’assenyala en l’estudi Pricing Market Access Outlook 2012, d’IMS
Consulting Group, les vendes de medicaments als anomenats pharmerging
markets van tenir un creixement d’un 16% entre 2007 i 2011, mentre que l’increment va ser de només un 5% als mercats desenvolupats.15 Els experts coincideixen en les oportunitats que ofereixen mercats com el brasiler o el xinès,
no només per a la producció i venda de medicaments, sinó també especialment
per a les tecnologies mèdiques, de la mà del creixement de les classes mitges
que demanden més serveis sanitaris de qualitat; però també adverteixen de les
dificultats d’entrar a mercats molt proteccionistes, amb una forta indústria local
de genèrics i on és difícil aconseguir el reemborsament òptim dels productes altament especialitzats cap als quals s’estan orientant els portafolis farmacèutics
en els mercats desenvolupats.16
En aquest complex entorn, les empreses biotecnològiques —que el 2012 van
augmentar un 37% els seus beneficis, segons l’informe Beyond borders, d’Ernst
Young— estan aconseguint millors resultats i més rendibilitat que les farmacèutiques. Tanmateix, els experts adverteixen que la majoria ho ha aconseguit
basant-se més en els estalvis i les reduccions en la inversió en R+D que en
l’aplicació d’aquestes noves estratègies i que això implica riscos en una indústria basada en el coneixement. Potser és veritat que les Big Biotech mostren
índex de creixement molt superiors a les Big Pharma, que entre 2009 i 2012 els
van permetre augmentar la seva inversió en R+D un 38%, però caldria sostenir aquest esforç en el temps i les xifres de 2012 semblen qüestionar aquesta
tendència.17

15. ricing Market Access Outlook, IMS Consulting Group, 2012, p. 17. L’estudi considera pharmerging
P
els països següents: Argentina, Brasil, Egipte, Índia, Indonèsia, Mèxic, Pakistan, Polònia, República
Sud-africana, Romania, Rússia, Tailàndia, Turquia, Ucraïna, Veneçuela, Vietnam i Xina. Els mercats
desenvolupats considerats a l’estudi són: Estats Units, Canadà, Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i
Espanya.
16. egeu Pricing Market Access Outlook 2012, IMS Consulting Group, p. 17-20. Per més informació
V
sobre els mercats brasiler i xinès: http://bioxclusters.eu/docs-resources-2/
17. egeu Beyond borders: Matters of evidence, Ernst Young, 2013, p. 23; Meg Tirrell, Biotechnology
V
Draws Record Profit as Research Money Slows, Bloomberg, 23/4/2013, http://www.bloomberg.com/
news/2013-04-23/biotechnology-draws-record-profit-as-research-money-slows.html; i Big Biotech
outpaces Big Pharma, Burrill Company says, nota de premsa, 16/4/2013, http://www.burrillandco.
com/content/news/PR-BIO-2013-4-16-13-final.pdf.


La innovació
biotecnològica més
enllà del laboratori:
nous partenariats i
noves solucions per a
una atenció sanitària
sostenible
En èpoques de crisi econòmica, de vegades passem
per alt els progressos positius i prometedors. La biotecnologia n’és un bon exemple. A Espanya, i més
concretament a Catalunya, la biotecnologia s’està
perfilant com un sector amb un valor immens que impulsa la innovació mèdica i el creixement econòmic,
però també és una font de noves col·laboracions i
noves solucions en el context de l’atenció sanitària.
En l’última dècada el sector de la biotecnologia ha
crescut de manera constant i avui dia dóna feina
a més de 20.000 persones a Espanya. Es tracta
d’aquest tipus de feina molt qualificada i de gran valor que tots els països miren de crear. Parlem d’un
raig de llum en l’economia d’aquest país i d’un sector que ofereix una promesa única per al segle XXI,
ja que la transferència tecnològica i unes inversions
coherents estan fent possible l’aparició de noves
start-up cada any.
Aquí a Catalunya el clúster de biotecnologia aplega
gairebé 1.000 actors que cobreixen tota la cadena
de valor, des d’empreses de recerca biomèdica capdavanteres fins a grans multinacionals biofarmacèutiques i de dispositius mèdics. A més a més, la biotecnologia és el sector més intensiu en recerca de
tots, ja que genera inversions en R+D que inspiren
i donen suport a alguns dels millors professionals
de la recerca del món a universitats, hospitals i clíniques de tota Espanya.

Roland Wandeler
director general d’Amgen
Espanya i Portugal

als avenços que la biotecnologia podia oferir als pacients pel que fa a nous medicaments. Però la innovació procedent de les empreses biotecnològiques
no acaba aquí. Avui dia som testimonis de l’aparició
d’un nou tipus de col·laboració que s’enfronta a un
nou repte: l’imperatiu de protegir la qualitat de l’atenció que reben els pacients, alhora que es garanteix
la sostenibilitat del sistema d’atenció sanitària.
Amgen i altres empreses donen suport a noves iniciatives amb l’objectiu de respondre dues preguntes
clau. En primer lloc, és possible mantenir (i fins i tot
millorar) la qualitat de l’atenció alhora que es redueixen els costos sanitaris? I en segon lloc, poden
les empreses biotecnològiques contribuir amb innovació més enllà de la seva feina al laboratori i oferir
altres solucions a banda de nous medicaments?
Des del meu punt de vista, la resposta a totes dues
preguntes és “sí”.

El creixement i els èxits assolits per la biotecnologia a
Catalunya i a arreu d’Espanya han estat caracteritzats
per un nivell de col·laboració creixent: entre institucions
públiques i el sector privat; entre grans i petites empreses; i entre el govern i el sector mateix. La creació de
Biocat l’any 2006 és un exemple excel·lent d’aquest
tipus de partenariat amb una visió a llarg termini.

Un exemple del qual em sento especialment orgullós
és el projecte que s’està desenvolupant actualment
a centres de Catalunya i d’Espanya, i que beneficia pacients amb malaltia renal crònica, una dolença
complicada greu. Com a empresa biotecnològica
que ofereix medicaments avançats a aquests pacients, Amgen va aprofitar l’oportunitat per associar-se amb els millors especialistes en nefrologia
i inversors per desenvolupar el PAR (Programa
d’Atenció Renal), un programa de gestió de la malaltia creat específicament en el context del nostre
sistema d’atenció sanitària.

Les col·laboracions en la recerca bàsica i el desenvolupament clínic han estat factors importants per

Les primeres dades del PAR indiquen que un enfocament intel·ligent i intensiu del tractament renal,


com ara l’ús sensat de medicaments avançats i un
seguiment més eficient dels pacients, pot endarrerir l’avenç de la malaltia renal i, per tant, endarrereix
també la necessitat d’iniciar el tractament amb diàlisi
fins a sis mesos. Això no implica únicament una millora de la qualitat de vida d’aquests pacients, sinó
un estalvi significatiu per al nostre sistema d’atenció
sanitària.
Evolucionar de la simple elaboració de medicines
a adquirir el paper de font de grans solucions en
l’atenció sanitària és un pas intel·ligent que les empreses biotecnològiques han de fer, perquè redunda
en benefici dels pacients, dels professionals sanitaris, dels inversors i dels governs. I també dels nostres interessos empresarials.

En èpoques de crisi econòmica, hem de mantenir el
nostre compromís i les inversions, i continuar construint l’economia del futur. I en èpoques en què els
pressupostos són escassos, hem de demostrar el
valor econòmic de les nostres medicines i de les nostres empreses com a veritables col·laboradors i socis.
La realitat que Amgen i altres empreses biotecnològiques enfronten és que el nostre futur està vinculat inextricablement al dels nostres socis. El fet d’ampliar les
nostres capacitats i la nostra innovació a noves àrees
ens permet demostrar que la sostenibilitat en l’atenció
sanitària no fa que haguem de sacrificar-ne la qualitat.
Això està en consonància amb una visió a llarg termini
i amb un aspecte més: l’acceptació de l’administració
conjunta del sistema d’atenció sanitària.

La recerca i la innovació en tecnologies mèdiques també s’està veient sotmesa
a fortes pressions, tant als EUA com a Europa. Tot i que els temps de desenvolupament i d’arribada al mercat dels productes són, en general, molt més
curts que per als medicaments, les creixents exigències de l’FDA respecte als
productes de Classe III (per exemple, dispositius implantables actius, com marcapassos, o biomaterials), per als quals és necessari realitzar proves clíniques,
poden arribar a allargar el temps d’arribada al mercat fins a 10 anys, el que
suposa un obstacle per aconseguir finançament per a la R+D.
Segons assenyalava en un article recent l’expert nord-americà Steve Blank, “el
finançament per a la innovació en dispositius mèdics s’ha desplomat i, en especial, per als dispositius de Classe III, on simplement ningú vol invertir. Les companyies han de pagar un impost [US excise tax] del 2,3% sobre les vendes sense tenir en compte el temps necessari per a la recuperació de la inversió. D’altra
banda, sota la nova legislació, l’ObamaCare, el govern té un paper creixent en
el reembossament de les tecnologies mèdiques. Però, actualment, dos terços
de les sol·licituds de reemborsament són denegades i, de les que s’accepten,
les companyies sovint ignoren quant se’ls pagarà i durant quan de temps”.18

Les dificultats en el procés
d’autorització de nous
dispositius mèdics als EUA
actuen com a barrera per al
finançament de l’R+D

Els productors també havien demanat recurrentment —per lent i imprevisible—
la modificació del procediment 510(k) de l’FDA al qual s’han de sotmetre tots
els dispositius mèdics per als que no siguin prescriptives les proves clíniques.
Tot i que la reforma es va aprovar el desembre de 2012, després de 4 anys de
treball conjunt amb el sector, no està clar que acceleri el procés d’aprovació i,
en canvi, sí s’ha fet més exigent, per exemple, en els dispositius de diagnòstic
basats en la recollida i processament de dades mèdiques dels pacients de les
quals després se’n deriven decisions mèdiques.

18. teve Blank, Reinventing Life Science Startups – Medical Devices and Digital Health, steveblank.com,
S
20/8/2013, http://steveblank.com/2013/08/20/reinventing-life-science-startups-medical-devices-anddigital-health/


La lentitud del procés d’aprovació de dispositius mèdics a EUA havia fet que,
sovint, els fabricants nord-americans busquessin una aprovació prèvia dels
seus productes a Europa. Tanmateix, el panorama europeu també està en plena
transformació. La UE està revisant les tres directives que regulen les tecnologies
mèdiques a la Unió19 i, entre els debats oberts i més polèmics, hi ha el d’atorgar
a l’EMA, en l’àmbit de les tecnologies mèdiques, un paper similar al que desenvolupa con a entitat central per a l’aprovació dels medicaments, en línia amb el
que és l’FDA als EUA.
La gran crítica que es fa al sistema europeu és la variabilitat del procés d’aprovació d’un a un altre Estat membre. No només cal demanar l’autorització explícita d’una tecnologia mèdica per a cada país, sinó que la falta d’homologació de
criteris entre els organismes encarregats de fer les proves tècniques i clíniques
dels productes i les diferències normatives entre territoris alenteixen i dificulten
l’accés dels productors al mercat global de la UE.
L’impuls de la medicina personalitzada i de nous fàrmacs adreçats a individus
o segments de població en els quals s’ha detectat, mitjançant l’ús d’eines de
diagnòstic genètic, determinades mutacions que expliquen un patologia existent
o la propensió a patir-la, ha propiciat que molts dels medicaments innovadors es
desenvolupin en paral·lel al seu company de diagnòstic (companion diagnostic). Un dels temes que tenen a sobre la taula els reguladors és com gestionar
de forma eficient les proves clíniques i l’autorització de dos productes vinculats,
que tenen, sobretot a Europa, procediments molt diferenciats, si es vol desenvolupar d’una forma efectiva una medicina personalitzada més eficaç basada en
productes innovadors.
Un altre repte de futur en l’àmbit de les tecnologies mèdiques és la convergència del que s’ha anomenat Health-IT, tecnologies de la informació per a la salut,
i dels dispositius electrònics personals de consum, com tablets i smartphones. Això permet, d’una banda, recollir de manera sistemàtica i exhaustiva indicadors de salut d’un ciutadà individual i posar a les seves mans el control de la
seva salut, ja que és el pacient qui pot decidir com i amb qui compartir aquestes
dades; d’altra banda, mitjançant el creuament de dades de milers de pacients,
els nous dispositius permeten disposar d’una informació molt valuosa tant per a
la pràctica com per a la recerca clínica.20
El creixement exponencial d’aquest flux d’informació personal, sumada a la informació procedent de la pràctica mèdica i hospitalària (historials, imatges mèdiques, analítiques, diagnòstics...) i a la generada per la recerca genètica situa la
innovació biomèdica en l’epicentre de les tecnologies big data, eines informàtiques capaces de processar milions de milions de dades en un temps raonable
per a obtenir informació útil i, en aquest àmbit, aplicable a la pràctica clínica.
Catalunya, amb un dels supercomputadors més potents d’Europa a Barcelona
i diversos centres de referència internacional en genètica, està cridada a jugar
un important paper en aquest àmbit, com s’explica més endavant i com subratlla
l’article del Dr. Arcadi Navarro.

19. irectiva 90/385/EEC sobre dispositius implantables; directiva 93/42/EEC sobre dispositius mèdics;
D
i directiva 98/79/EC sobre dispositius de diagnòstic in vitro. Vegeu també: L’Aliança de Clústers
Europeus de Diagnòstic es pronuncia davant la nova directiva europea de productes per al diagnòstic
in vitro, 31/7/2013, www.biocat.cat/noticies.
20. Power to patients”, Pulse of the industry. Medical technology report 2012, Ernst Young, p. 2-12.
“


Una de les propostes més
polèmiques a Europa és
que l’EMA centralitzi les
aprovacions de noves
tecnologies mèdiques

Impacte de la genòmica
en la recerca clínica
El cost de la seqüenciació de genomes ha baixat
en sis ordres de magnitud. El que fa una dècada
costava un milió d’eros ara es pot fer per un de sol
i ben aviat per uns cèntims. Aquesta rebaixa ha facilitat una explosió d’informació sobre els genomes
de moltes espècies, entre elles la nostra. La genòmica ha esdevingut la ciència de moda i l’èxit dels
grans projectes internacionals que es succeeixen,
en molts casos liderats des de Catalunya, manté el
camp en un estat de revolució permanent.
El repte més importat que ara es planteja és integrar
la informació genòmica amb el coneixement clínic
per entendre les causes del càncer, de les malalties
hereditàries o de la resposta diferencial als medicaments. I més enllà d’entendre, cal que aquests descobriments tinguin un impacte positiu en la nostra
salut i, per què no, en les finances dels nostres països, permetent diagnòstics avançats o tractaments
més eficaços i barats.
Encara hi ha, però, obstacles que impedeixen la realització plena d’aquest ideal. Avui en dia es disposa
d’informació genòmica de centenars de milers, o milions, de pacients, però la informació és fraccionària:
les dades es recullen i emmagatzemen aïlladament:
per institució, per malaltia o, fins i tot, per país. És
tècnicament molt dificultós compartir quantitats ingents d’informació que, a més, està guardada en
formats i sistemes diferents. A aquests problemes
tècnics cal afegir els ètics. Els participants en estudis genòmics solen fer-ho sota la condició que les
seves dades, que podrien revelar les seves relacions
familiars o el seu risc d’emmalaltir, no seran distribuïdes universalment (per exemple via Facebook, com
sí fan alguns voluntaris). Ara bé, la situació actual
tampoc no és acceptable: la major part d’estudis
s’han finançat amb fons públics i obrir-los a la comunitat científica és una obligació.
Per ajudar a resoldre aquest problema, l’European
Bioinformatics Institute (EBI) va crear l’European
Genome-phenome Archive (EGA, http://www.ebi.
ac.uk/ega/), una base de dades tant per a l’arxiu permanent i segur com per a la distribució controlada
de tot tipus d’informació genòmica que permeti la
identificació dels individus donants. La EGA, instal·
lada a Cambridge (Regne Unit), està governada pels

Arcadi Navarro
professor d’investigació
ICREA. Catedràtic de
Genètica a la UPF i director
de l’EGA al CRG

més estrictes protocols de seguretat. Les institucions que hi dipositen els seus resultats saben que les
dades estaran ben encriptades i protegides (cosa
que els estalvia les despeses associades). També
tenen la garantia que aquestes dades seran compartides només després d’una rigorosa anàlisi de cada
sol·licitud d’accés i exclusivament amb investigadors
de centres de recerca sense ànim de lucre. L’EGA —
que ja conté més de 100 estudis— ha crescut amb
rapidesa i està esdevenint un recurs estratègic per a
l’explotació biomèdica dels avenços genòmics.
Tant la mida creixent de l’EGA com l’enorme complexitat de les anàlisis requerides per a integrar les
dades i fer-les més útils han aconsellat que l’EBI
comparteixi la responsabilitat en la gestió i el desenvolupament de l’EGA, i per fer-ho ha comptat
amb els investigadors catalans. Sota els auspicis de
la Generalitat, un acord inicial entre l’EBI i el CRG
(Centre de Regulació Genòmica), que té el suport
del BSC (Barcelona Supercomputing Center) i d’altres institucions, va permetre començar l’activitat
EGA a casa nostra la primavera de 2013. A mig termini, la col·laboració implica que els nostres investigadors tindran la possibilitat de contribuir a l’anàlisi
conjunta de grups de dades que, fins al moment,
només s’han tractat per separat i, mentrestant, des
de Catalunya estarem prestant un servei crucial a
la comunitat científica mundial. Es tracta d’un pas
endavant per tal que Catalunya no tan sols pugui
mantenir el lideratge mostrat fins ara en biomedicina,
sinó perquè el consolidi i el reforci.


Bioeconomia
Més enllà del sector de la salut, l’aplicació de la biotecnologia a sectors com l’agroalimentari i l’energètic ha experimentat també, en els darrers dos anys un creixement
notable. Segons dades d’ISAAA (International Service for the Acquisition of AgroBiotech Applications), l’any 2012 la superfície dedicada a conreus biotecnològics
al món van assolir la xifra record de 170 milions d’hectàrees i, per primera vegada,
la superfície conreada a països en desenvolupament va superar, amb un 52% del
total, la dels països industrials. Aquesta xifra suposa un increment del 6% respecte
al 2011 i ens diu que s’ha multiplicat per 100 la superfície conreada des que va
iniciar-se l’ús de llavors transgèniques, el 1996, amb només 1,7 milions d’Ha.
Tot i els intensos debats que els conreus d’organismes modificats genèticament (OGM) han generat a molts països occidentals, i especialment a la UE,
els governs i organitzacions agràries d’un nombre creixent de països d’Amèrica
Llatina i Àsia en són partidaris i en fan una valoració positiva quant a les millores
de la productivitat agrària i, en conseqüència, millores en el nivell d’ingressos
de la seva població rural. A més de fer-ne un ús creixent, els països d’Àfrica,
Àsia i Amèrica Llatina també estan prenent més pes en la recerca en OGM:
recentment, els mitjans de comunicació es feien ressò del desenvolupament fet,
per investigadors de Nigèria, d’una llavor transgènica de mongeta resistent a
una plaga endèmica al país, i dels assaigs a diversos països asiàtics d’un arròs
transgènic —l’anomenat Golden Rice— elaborat a laboratoris xinesos i enriquit
amb vitamina A, de la que són deficitàries les poblacions de la zona.21

Hi ha més de 170 milions
d’hectàrees de conreus d’OGM,
més de la meitat en països en
desenvolupament

Tot i així, el primer productor de conreus biològics del món segueix sent Estats
Units, amb 69,5 milions d’hectàrees, seguit de Brasil (36,6M Ha), Argentina
(23,9M Ha) i Canadà (11,6M Ha). L’Índia i la Xina, 5è i 6è país en el rànquing, amb
10,8M Ha i 4M Ha, respectivament, tenen un enorme potencial de creixement. Espanya ocupa la posició 17, amb 100.000 Ha de conreus d’OGM (bàsicament, blat
de moro), entre els només 28 països al món que tenen conreus biotecnològics.
Els principals conreus biotecnològics són la soja (80M Ha) i el blat de moro,
amb poc més de 50 milions d’hectàrees. El 81% de la soja conreada al món és
transgènica i ho és també el 81% del cotó, el 35% del blat de moro i el 30%
de la colza (canola). L’oli de colza i l’oli de soja són especialment utilitzats per a
la producció de biodièsel, que juntament amb el bioetanol (produït a partir del
blat de moro i la canya de sucre) constitueixen els principals biocombustibles,
l’aplicació industrial de la biotecnologia amb més potencial de creixement.
Tot i que el percentatge d’ús dels biocombustibles és relativament baix encara (només representa un 0,7% del consum global d’energia), aquesta indústria aporta
277.000 milions de dòlars a l’economia global i ocupa més d’un milió de persones a
tot al món. Només a la UE, la producció de biocombustibles suposa inversions anuals per valor de 17.000 milions d’euros i la producció mundial de biocombustibles
creix a un ritme del 17% anual (un 27% si ens centrem en el biodièsel). L’Agència
Internacional de l’Energia preveu que l’ús dels biocombustibles i d’altres energies
renovables seguirà creixent, però només si es mantenen o s’incrementen els nivells
de subsidis actuals. Cal tenir en compte, en aquest sentit que la producció de combustibles fòssils rep 523.000 milions de dòlars anuals en subsidis mentre que tota la
producció d’energies renovables rep, en conjunt, 88.000 milions de dòlars en ajuts.22

21. avier Sampedro, “Los transgénicos ‘made in China’ esquivan los tópicos”, El País, 3/6/2013, p- 30-31.
J
22. urrill 2013, p. 207-208.
B


Els biocombustibles suposen
només un 0,7% del consum
global d’energia i tenen un
extraordinari potencial de
creixement

La producció energètica no esgota la biotecnologia industrial, que té una gran
capacitat per crear productes substitutoris —i menys contaminants— de derivats petroquímics, com els plàstics, o de transformar processos industrials de
base química en alternatives de base biològica. Una oportunitat per a moltes de
les nostres empreses, com s’explica amb més detall en el capítol V.

Context europeu i estatal
El panorama de la recerca s’està transformant a Europa, no només pel canvi de
model i les noves estratègies de recerca i comercials dels big players europeus
del sector biofarmacèutic (Novartis, GSK, Roche, Sanofi...), sinó també pel canvi que s’introdueix a partir de 2014 en el sistema de finançament de la recerca i
la innovació a la UE, amb la posada en marxa de l’Horitzó 2020.
La Unió Europea vol que les seves inversions en recerca tinguin més impacte
en innovació productiva i que, en definitiva, contribueixin d’una manera efectiva
a fer més competitiva la indústria europea. El programa Horitzó 2020, amb un
pressupost global de més de 80.000 milions d’euros per al període 2014-2020,
integra en un sol instrument el que abans eren el Programes Marc per a la Recerca i el Desenvolupament Tecnològic (el darrer va ser el 7PM per al període
2007-2013), el Programa Marc per a la Competitivitat i la Innovació (CIP) i
l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT).23
En aquest nou marc pressupostari, que encara s’està acabant de negociar a
Brussel·les, es preveu destinar quasi un 32% dels recursos (amb una previsió
per sobre dels 27.000 M€) a recerca d’excel·lència, que inclou un augment
del 77% en el pressupost de l’European Research Council (ERC), fins a quasi
13.300 M€. Aquesta entitat, creada el 2007 i altament valorada per tota la comunitat científica, atorga ajuts els investigadors que treballen a la UE basant-se
estrictament en un criteri de qualitat. Els investigadors catalans han rebut un
nombre important dels grants de l’ERC (vegeu gràfic 33), tant en la categoria
per a joves científics com en la d’investigadors consolidats.

L’Horitzó 2020 destinarà més
de 27.000 milions d’euros a la
recerca d’excel·lència i 20.000
milions d’euros al lideratge en
innovació industrial

El gruix del pressupost del programa Horitzó 2020 (un 38,53%, que pot superar
els 35.000 M€) es destina a projectes que donin resposta als sis grans reptes socials que s’han identificat com a màximes preocupacions dels ciutadans
europeus, com són la mitigació dels efectes del canvi climàtic, l’accés a fonts
d’energia renovables, el desenvolupament d’un transport i una mobilitat sostenible, garantir la seguretat alimentària amb una agricultura sostenible, assegurar la
salut i el benestar d’una població progressivament envellida, i construir societats
inclusives i segures. L’eix de salut i envelliment, amb un 9,7% del pressupost, és
l’àrea amb la major dotació pressupostària.
Un 22,09% del pressupost (a l’entorn de 20.000 M€) es destina a programes
d’impuls del lideratge en innovació industrial. Val la pena esmentar que el pressupost de l’Horitzó 2020 que s’està discutint preveu destinar fons específics
a la promoció de la innovació en biotecnologia (més de 500 M€); fotònica i
nano-electrònica (1.600 M€); i nanotecnologia i materials avançats (3.800 M€),
àmbits en els que hem vist que treballen les empreses de la BioRegió.

23. ttp://eit.europa.eu/
h


El pressupost de l’Horitzó 2020 destina un 3,52% dels fons a l’EIT. L’Institut,
que s’organitza a través de comunitats d’innovació i coneixement (KIC, per
knowledge and innovation community), compta ja amb tres consorcis focalitzats, respectivament, en canvi climàtic (Climate-KIC), societat de la informació
(EIT ICT Labs) i energies netes (KIC InnoEnergy). Aquesta darrera comunitat
compta amb un co-location center a Barcelona, en el qual participen institucions
com la UPC, Esade o l’IREC, i empreses com Gas Natural Fenosa o Iberdrola.
L’EIT té previst llençar el 2014 una nova convocatòria per seleccionar sengles
KIC en els àmbits de salut i envelliment actiu (Innovation for Healthy Living and
Active Aging) i de matèries primeres (Raw materials – sustainable exploration,
extraction, processing and recycling). La convocatòria d’una KIC en alimentació
(Food4Future – sustainable supply chain from resources to consumers), prevista inicialment per a 2014, ha quedat ajornada fins a 2016. Des de 2008, Biocat
coordina el treball que es realitza a Catalunya perquè les entitats i empreses del
país puguin ser membres actius de les KIC de salut i d’alimentació. El 2012 es
van constituir dos grups de treball d’entitats catalanes d’un i d’altre àmbit i, a
través de Biocat, s’han integrat en sengles consorcis europeus que presentaran
candidatura per competir per cadascuna d’aquestes KIC.

Catalunya treballa per
participar a les convocatòries
de l’EIT per a la seva KIC en
salut i envelliment actiu (2014)
i la KIC en alimentació (2016)

El Grup de Treball per a la candidatura InnoLife (vida saludable i envelliment
actiu) està encapçalat pel Health University Barcelona Campus (HUBc) i Biocat,
i compta amb la participació de l’escola de negocis IESE i de l’Obra Social “la
Caixa”. Aquest grup es va integrar a finals de 2012 en un consorci europeu amb
nodes al Regne Unit, Bèlgica, Suècia i Alemanya, amb entitats del prestigi de
l’Imperial College de Londres, la Universitat d’Oxford, el Karolinska Institutet, el
Max Plank Institute, el clúster BioRN o la Universitat de Leuven, entre d’altres.
El Grup de Treball per impulsar la candidatura Food4Future està encapçalat per
l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) i Biocat, i hi participen la
Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i organitzacions
d’altres regions de l’Estat.
Estratègia RIS3CAT
Per accedir als fons de l’Horitzó 2020, la UE ha demanat als governs estatals
i regionals de tota Europa que elaborin estratègies d’innovació per a l’especialització intel·ligent (RIS3, per les sigles de Research and Innovation Strategy
for Smart Specialization), amb l’objectiu de donar coherència a les inversions
en recerca i innovació i optimitzar l’impacte en el desenvolupament econòmic i
social. A Catalunya, el Govern, amb el suport d’un grup d’experts en recerca i
innovació, ha elaborat un document de treball per a l’especialització intel·ligent
(RIS3CAT) que, en el moment de tancar la redacció d’aquest informe, s’ha obert
a consulta pública per recollir l’opinió d’empreses, centres de recerca, universitats i institucions vinculades a l’R+D+I.
La RIS3CAT s’estructura en quatre eixos: àmbits sectorials líders, clústers
emergents, tecnologies facilitadores transversals i millora de l’entorn d’innovació. En l’eix de sectors líders s’hi situen l’alimentari, l’energètic i les indústries de
la salut, entre d’altres, i en el de tecnologies facilitadores transversals, les TIC,
la nanotecnologia, la biotecnologia, la fotònica, els materials i la manufactura
avançada.24
24. l document de treball es pot consultar a: http://www20.gencat.cat/docs/economia/70_Economia_CaE
talana/arxius/RIS3CAT_201307.pdf


Alimentació, energia i salut
són sectors estratègics per a
l’estratègia d’especialització
intel·ligent (RIS3) de Catalunya

La posada en marxa de la nova estratègia europea de recerca i innovació emmarca els nombrosos canvis que s’han produït també en el sistema de recerca
de l’Estat des de la publicació de l’Informe Biocat 2011. En aquests dos anys
hi ha hagut un canvi de govern; ha desaparegut el Ministeri de Ciència i Innovació, que ha deixat la coordinació i l’impuls del sistema de recerca i innovació de
l’Estat en mans d’una Secretaria d’Estat d’R+D+I dins del Ministeri d’Economia
i Competitivitat; i s’ha aprovat l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i
Innovació 2013-2020 i, com a derivat d’aquesta, el Pla Estatal d’Investigació
Científica, Tècnica i d’Innovació 2013-2016 (febrer de 2013).
L’Estratègia estatal es planteja com el marc d’actuació que enquadra l’activitat
de tots els agents —Administració central de l’Estat, comunitats autònomes,
organismes de recerca, universitats i sector empresarial—, que ha de permetre
articular les estratègies regionals (RIS3) i estatals amb Europa, focalitzant-se en
aspectes com la promoció de la recerca d’excel·lència, el reconeixement del talent i de l’ocupació, el lideratge empresarial en R+D+I i l’adequada resposta als
principals reptes socials, amb un clar alineament amb l’Horitzó 2020. El Pla, per
la seva banda, defineix les actuacions i programes de l’Administració de l’Estat
en ciència, tecnologia i innovació.
La biotecnologia apareix considerada a l’Estratègia estatal com una de les tecnologies facilitadores essencials del sistema de recerca i innovació, i se l’esmenta com una de les àrees estratègiques en les quals el país destaca pel seu
lideratge científic, però el cert és que ni l’estratègia ni el pla estatal recullen
mesures específiques per l’impuls del sector i que durant el període estudiat han
desaparegut instruments sectorials, com la Fundación Genoma España, que
oferia línies de crèdit i programes de suport a les pimes biotec, com el programa
Innocash, que en la seva darrera edició de 2011 va atorgat ajuts per valor de
12 milions d’euros per a projectes de transferència tecnològica i valorització
d’empreses.

Els recursos per a recerca i
innovació en els Pressupostos
Generals de l’Estat s’han
reduït un 39% entre 2009 i
2013

L’estratègia i el pla estatals es posen en marxa en un marc econòmic restrictiu
i, més enllà de les declaracions d’intencions i dels objectius inclosos en els
documents —que es comprometen a arribar a un 1,48% del PIB en fons per a
l’R+D+I el 2016 i a un 2% el 2020—, el cert és que els recursos per a la recerca i la innovació en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) no han fet més
que reduir-se des de 2009, quan van arribar al màxim de 9.673 M€. El 2013,
les partides de recerca i innovació als PGE han sumat només 5.932 M€, el que
suposa una reducció del 39% en quatre anys. La caiguda és encara més acusada si comparem només les partides no financeres (una part del pressupost
són crèdits) per a recerca civil, que han caigut de 3.867 M€, el 2009, a 2.121
M€ el 2013, una reducció del 45%. La reducció més important es va produir
precisament el 2012, amb el canvi de govern, quan el pressupost de l’Estat per
a R+D+I es va retallar en un 25,5%.25 Més enllà de la crisi financera, que ha
afectat tota Europa, es fa evident que la voluntat política és un factor clau per
assegurar les inversions en recerca i innovació.
L’impacte d’aquestes reduccions pressupostàries comença a ser visible en les
estadístiques de despesa en R+D de l’Instituto Nacional de Estadística (INE),
tot i que l’últim any disponible és 2011 i és previsible que les estadístiques del
propers anys perfilin un retrat més negatiu (gràfic 29).
25. er a una anàlisi detallada de la inversió en R+D+I als Pressupostos Generals de l’Estat, consulteu els
P
informes anuals de la Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) a http://www.
cosce.org/informes.htm


En conjunt, a l’Estat les despeses internes en R+D el 2011 van ser de 14.184
milions d’euros, el que va representar un descens del 2,77% respecte al 2010
(14.588 M€). Però la reducció de la despesa de l’Administració pública va ser
més gran, d’un 5,7%, passant de 2.930 M€ el 2010 a 2.762 M€ el 2011. Les
despeses internes en R+D de les institucions d’ensenyament superior van ser
de 4.002 M€, un 2,9% menys que el 2010, i les de les empreses van ser de
7.396 M€, experimentant un descens de l’1,5% respecte a l’any anterior.

Gràfic 29 Evolució de la despesa interna en R+D a l’Espanya 2005-2011 (en milers d’euros)

14.701.392,9
15.000.000

14.581.675,7

14.588.455,3

14.184.294,6

13.342.370,6

0,2%

11.815.217,9
12.000.000

Entitats sense
ànim de lucre
Empreses

10.196.871
52,1%

Ensenyament
superior
Administració
pública

9.000.000

6.000.000
28,2%

3.000.000
19,5%
0
2005

2006

2007

2008

2009

2010

Font: INE

Entre l’any 2008 i 2010, l’aportació de l’Estat a Catalunya per a recerca i innovació es va incrementar, tant en termes absoluts com relatius. Segons la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2012, el 2008 l’aportació de l’Estat
va ser de 430,9 milions d’euros, un 13,1% de tota la despesa en R+D feta a
Catalunya, una aportació que va elevar-se fins a 556,5 milions d’euros el 2010
(17,2% del total).26 Atesa la forta caiguda dels recursos per R+D+I en els PGE,
cal preveure un descens de les aportacions de 2011-2013 que es fa difícil d’estimar atesa la diversitat d’instruments a través dels que arriben aquestes aportacions: infraestructures cofinançades, fons competitius per a centres de recerca,
universitats i empreses, suport a la contractació de personal investigador, etc.

26. emòria socioeconòmica i laboral 2012. Capítol II: Societat del coneixement, Consell de Treball
M
Econòmic i Social de Catalunya, 2012, p. 18. http://www.ctescat.cat/msil/


2011

Canvis al sistema de patents

Espanya s’ha autoexclòs de
la Patent Única Europea,
un instrument pensat per
facilitar l’accés de les
empreses a tot el mercat de
la UE

Per tancar aquesta revisió del context europeu i espanyol amb impacte sobre
el sector de les biociències català, cal esmentar la posada en marxa, a partir
de 2014, de la nova patent única europea que, tot i l’autoexclusió de l’Estat
espanyol del sistema, afectarà qualsevol empresa o entitat de recerca que vulgui
tenir una invenció protegida per patent a tota la UE.27 L’objectiu del nou sistema
és propiciar la innovació i dinamitzar el mercat interior de la UE tot reduint les
càrregues administratives i la burocràcia per a protegir les noves invencions.
Juntament amb la nova patent única, el conveni signat pels estats participants
crea un Tribunal Unificat de Patents (Unified Patent Court) que tindrà jurisdicció
exclusiva sobre les disputes que pugui generar la nova patent única. El nou
Tribunal també tindrà jurisdicció —tot i que no exclusiva durant un període d’almenys set anys— sobre les patents europees actuals, subjectes a l’European
Patent Convention (EPC) i al Patent Cooperation Treaty (PCT).
La posada en marxa d’aquest nou sistema a Europa ha coincidit en el temps
amb la reforma de l’America Invents Act (AIA), que després de ser llargament reclamada per empreses i inversors, va entrar en vigor a mitjans de març de 2013.
Entre altres canvis, explicats en l’article de Gemma Campabadal, l’AIA inclou
una reducció del 42% de les taxes per a les anomenades “micro entitats” —que
substitueixen les anteriors small entity inventor. Aquesta reducció beneficiarà
les universitats i els investigadors obligats a cedir la invenció a aquestes, ja que
unes i altres queden adscrits a aquesta categoria de micro-entity.

27. l nou sistema té el suport de tots els estats membres de la UE-27, excepte Espanya i Itàlia.
E


Patent única europea
i American Invents Act:
impacte dels nous
sistemes de protecció
de la IP en l’R+D
catalana
Després de 40 anys de bloquejos, la patent única
europea comença a veure la llum per a esdevenir
un instrument legal efectiu per a un mercat de 500
milions d’habitants, que és també el primer mercat
mundial.
El sistema de patents vigent està fragmentat, té uns
costos prohibitius i un alt grau d’incongruència i inseguretat jurídica. Després d’un procediment únic
de concessió de patent europea, l’usuari s’enfronta
a unes validacions nacionals amb traduccions i taxes oficials de manteniment que comporten endarreriments i més despeses. La competència atribuïda
als tribunals nacionals en matèria de patents resulta
en sentències divergents i en multiplicitat de costos:
despeses i entrebancs que afecten especialment les
pimes, que són majoria a Catalunya.
La patent única serà un tercer instrument de protecció, amb als ja existents, nacional i europeu. Els
usuaris podran triar entre les tres modalitats, si bé
no hi podrà haver una doble protecció mitjançant
patent europea i patent única; s’haurà de triar entre les dues. Es podrà també transformar una patent
europea en una patent única. La seva examinació,
concessió i validació serà efectuada per l’Oficina
Europea de Patents (EPO). Els idiomes oficials seran l’anglès, el francès i l’alemany, si bé l’EPO proveirà gratuïtament una traducció automàtica, sense
efectes legals, en tots els idiomes oficials de la Unió
Europea. En cas d’infracció, el propietari de la patent
proporcionarà una traducció oficial en la llengua del
país de residència de l’infractor, o del país on tingui
lloc la infracció.
Amb la patent única s’estableix també un Tribunal
Unificat de Patents amb competències en litigis
sobre les patents única i europea. Aquest Tribunal
estarà integrat per un Tribunal de Primera Instància
amb seu central a París, seccions a Londres i Munic,
i divisions locals i regionals; un Tribunal d’Apel·lació,
a Luxemburg; i un Registre.


Gemma
Campabadal i Monfà
European Patent Attorney,
Llicenciada en Farmàcia
(UB) i en Dret (UOC)

Quant a l’America Invents Act (AIA), la reforma americana en matèria de patents més important des del
1952, el principal canvi és l’establiment d’un dret
de concessió de patent a la primera persona que
la sol·liciti. És l’anomenat first-inventor-to-file similar
al first-to-file europeu, que reemplaça l’antic first-toinvent i que tants problemes dóna per establir qui és
el primer inventor. Aquest nou ordre temporal permetrà l’eliminació dels feixucs tràmits d’interferències. Els Laboratory Noteboooks continuaran sent
importants, com a mitjà de prova per establir qui són
els inventors. L’altre canvi substancial de l’AIA és la
introducció del procediment de post-grant review,
similar a l’oposició europea, que serà més econòmic
que els corresponents litigis d’invalidació dels tribunals civils americans.
Aquests canvis normatius a Europa i als EUA, tan
intensos i propers en el temps, reflecteixen la competència dels mercats i la imperant necessitat dels
governs i legisladors d’establir eines que afavoreixin
la competitivitat i la innovació en els seus territoris.
Si bé Espanya i Itàlia s’han autoexclòs de la patent
única, les empreses catalanes la podran sol·licitar
i accedir als seus tribunals. Si es vol protecció a
Espanya s’haurà de sol·licitar patent nacional espanyola, circumstància que probablement la convertirà
en un destí poc atractiu per comercialitzar i explotar
invencions. Encara que en una primera fase la introducció de la patent única creï certa complexitat, l’ús
que en faci la indústria determinarà el seu èxit i la
probable extinció de les patents nacional i europea.
Temps al temps.

Catalunya al món i a Europa
Catalunya ocupa una posició capdavantera en recerca i innovació dins de l’Estat
espanyol i destaca especialment en els àmbits d’interès d’aquest informe: biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques. Aquesta situació és el resultat
d’una aposta clara del país, que s’ha mantingut de forma consistent des de l’any
2000, per construir un sistema de recerca potent que pugui sostenir una economia basada en el coneixement.
El primer indicador que en dóna compte és el percentatge del PIB català destinat a R+D, que se situa clarament per sobre de la despesa del conjunt de
l’Estat, tot i que encara lluny de la mitjana de la UE-27 i de l’objectiu del 3% del
PIB marcat per l’Horitzó 2020, que només han assolit tres països (Finlàndia,
Suècia i Dinamarca), tot i que Alemanya i Àustria hi són molt a prop (gràfic 30).

Gràfic 30 Percentatge del PIB invertit en R+D

Objectiu UE: 3%

UE-27

3%
Catalunya
Estat

2%

1,87%

1,87%

1,86%

1,83%

1,82%

1,84%

1,84%

1,92%
1,62%

1,10%
1%

1,19%

0,95%

0,99%

2001

2002

1,27%

1,33%

1,05%

1,06%

2003

2004

1,35%

1,12%

1,42%

1,20%

2,01%

2,00%

1,70%

1,65%

1,48%

1,27%

1,35%

1,39%

1,39%

2008

2009

2010

2,03%

1,55%

1,33%

0
2005

2006

2007

2011

Font: Eurostat i INE (2001-2008, PIB a preus de mercat base 2001. 2009-2011, PIBpm base 2008).

La despesa interna anual de Catalunya en R+D supera els 3.000 milions d’euros
des del 2008, tot i que els últims tres exercicis ha mostrat una tendència lleugerament descendent (gràfic 31). En concret, el 2011, les despeses internes
en R+D van ser de 3.104 M€, dels quals el 20% els va gastar l’Administració
pública, el 24% les institucions d’ensenyament superior, el 55,8% les empreses
i el 0,2% les entitats sense ànim de lucre. Catalunya realitza el 21,9% de tota la
despesa interna en R+D de l’Estat, només per darrera de Madrid (26,5%, amb
3.763 M€) i molt per sobre, en termes absoluts, que les següents comunitats:
Andalusia (1.648 M€), País Basc (1.397 M€) i Comunitat Valenciana (1.044
M€), tot i que el pes relatiu de la despesa d’R+D respecte al PIB és superior en
el cas del País Basc (2,1%), de Navarra (2,05%) i de Madrid (1,99%).28
28. NE
I


Cal assenyalar, tanmateix, que Catalunya ocupa la primera posició en despesa
interna en R+D en l’àmbit de l’ensenyament superior (736,7 M€, el 2011), el que
sens dubte contribueix a la posició de lideratge que tenen les universitats catalanes respecte a les de la resta de l’Estat en els indicadors de producció científica.
De tota la despesa interna catalana en R+D, les empreses van gastar 1.733
M€, un 55,8% del total. Com ja assenyalàvem en el capítol II, quasi un 9%
d’aquestes despeses (154,8 M€) corresponen a R+D en biotecnologia. La participació de les empreses catalanes en el conjunt de la despesa empresarial en
R+D de tot l’Estat, un 23,4%, està per sobre de la participació conjunta de tots
els sectors, però encara és més significativa en l’àmbit biotecnològic, on les
empreses de Catalunya executen el 28,8% de la despesa en R+D, que en el
conjunt de l’Estat ascendeix a 537,9 M€.

La despesa interna en R+D de
Catalunya el 2011 va ser de
3.104 milions d’euros, el 21,9%
del conjunt de l’Estat

Gràfic 31 Evolució de la despesa interna en R+D a les comunitats autònomes que més inverteixen en
termes absoluts o relatius (milions d’euros)

4.500

Madrid

4.000
3.892

3.899

3.855

3.286

3.284

3.227

3.500
3.000

Catalunya
3.763
Andalusia
3.104
País Basc

2.500
2.000

1.727

1.648

1.578

1.346

1.347

1.306

1.397

1.114

1.120

1.081

1.044

388

366

384

2008

1.000

1.539

359

1.500

2009

2010

Comunitat
Valenciana

2011

Navarra

500
0

Font: INE

En general, l’esforç de l’empresa catalana per l’R+D és més intens es miri l’indicador que es miri: la participació de les empreses en la despesa interna en R+D
en el conjunt de l’Estat és del 52,1%, enfront de l’esmentat 55,8% de les catalanes; a tot l’Estat, les empreses aporten el 44,3% dels fons que s’inverteixen
en R+D, mentre que a Catalunya contribueixen amb un 53,5%; les empreses
compten amb el 42% del personal dedicat a l’R+D si mirem el conjunt de l’Estat, però a Catalunya les empreses tenen contractat el 45,5% del personal que
treballa en R+D (gràfic 32). Cal tenir en compte que la participació del sector
empresarial en l’esforç d’R+D es considera un indicador clau del grau d’innovació d’un país; així, als tres països que lideren la innovació a Europa —Suècia,
Finlàndia i Dinamarca— la inversió empresarial en R+D supera el 2% del PIB,29
quan a Catalunya aquest indicador se situa en un 0,86% del PIB.
29. rowing Beyond.The power of simplicity. Towards a smarter and streamlined innovation policy in the
G
EU, Ernst Young - CEPS (Centre for European Policy Studies), 2012, p. 13.


L’esforç de les empreses
catalanes en R+D supera la
mitjana de l’Estat, però encara
es troba lluny dels nivells
d’inversió privada dels països
més innovadors d’Europa

Gràfic 32 Esforç en R+D del sector empresarial a Catalunya i al conjunt de l’Estat

Total Estat
Catalunya

52,1%
Despesa interna en R+D
55,8%

44,3%
Origen dels fons per a R+D
53,5%

42%
Personal contractat en R+D
45,5%

0

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE.

Per la seva banda, l’Administració pública és responsable del 20% de la despesa interna en R+D que es fa a Catalunya (625 M€, el 2011), però aporta —
conjuntament amb l’ensenyament superior— un 40% dels fons que s’hi destinen
(1.241 M€). D’altra banda, un 6,5% (200 M€) de la despesa en R+D catalana
té el seu origen a l’estranger.30
En concret, la Generalitat de Catalunya va destinar, el 2012, un pressupost
consolidat de 521,4 M€ a R+D+I, que va representar un increment del 9%
respecte a 2011 (477,9 M€). El gruix d’aquests recursos els gestiona la Conselleria d’Economia i Coneixement (274,6 M€, el 2012, i 272 M€, el 2011) i la de
Salut (151 M€, el 2012, i 152 M€, el 2011), amb aportacions també importants
dels departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural
i d’Empresa i Ocupació. La inversió en R+D va suposar l’1,2% de tot el pressupost de la Generalitat de 2011 i va pujar lleugerament fins a l’1,4%, el 2012.

30. descat
I


Fons internacionals
Un indicador del bon nivell de la recerca que es fa a Catalunya ens el proporcionen els fons internacionals captats, tant a través dels programes marc de la
UE com de les subvencions atorgades als investigadors que treballen aquí per
l’European Research Council (ERC).
Fins a 2012, les entitats de recerca catalanes havien captat un total de 660 M€
del 7è Programa Marc (7PM) de la UE, que cobreix el període 2007-2013.
Aquesta xifra representa un 1,3% dels 50.521 M€ previstos per a tot el programa i un 28,7% de tots els fons captats per l’Estat espanyol fins a 2012 (2.300,3
M€).31 Catalunya se situa en segona posició de l’Estat, per darrera de Madrid
(30,2% dels fons). Nou entitats catalanes —quatre universitats (UAB, UB, UPC
i UPF) i cinc centres de recerca tots els quals treballen en l’àmbit de ciències
de la vida (CRG, ICFO, ICIQ, IDIBAPS i BSC)— figuren entre les 25 entitats
de l’Estat que han aconseguit més retorn del 7PM. En conjunt, aquestes nou
entitats han participat en 617 activitats finançades pel 7PM i han liderat 242
projectes, d’un total de 1.447 projectes duts a terme per entitats i empreses
catalanes.32 La UPC encapçala la llista per nombre d’activitats realitzades (130),
però és la UAB la institució que ha liderat més projectes (45), seguida per la UB
(39). Entre els centres de recerca esmentats, el CRG encapçala la llista amb 25
projectes liderats de les 43 activitats en les qual ha participat.
Tot i que tant en l’àmbit català com en l’estatal, les universitats i centres de recerca encapçalen la llista d’entitats amb més retorn del 7PM —no endebades,
l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) assenyalava recentment
que un 64% del pressupost de recerca de les universitats s’obté de fons competitius33—, en el conjunt de l’Estat són les empreses —capitanejades per grans
corporacions com Telefónica o Acciona— les que obtenen més fons d’aquest
programa de la UE per finançar la seva R+D, en concret un 33,2% (763,7 M€)
en el període 2007-2012, per davant de les universitats (22,1%). Tanmateix,
a Catalunya la participació de les entitats en el 7PM té un esquema bastant
diferent: són els centres CERCA els que van al davant, amb un 31,4% dels
fons captats, i les universitats obtenen un 27,6% dels recursos, mentre que les
empreses participen només amb un 18,3% en la captació de fons europeus per
a la recerca.34 Aquest és un indicador que sens dubte haurà de millorar si volem
que les empreses catalanes reforcin la seva innovació i competitivitat.
Pel que fa a les subvencions i beques de l’ERC, en el període 2007-2012
Catalunya ha obtingut finançament per un total de 102 projectes dins de les diverses modalitats: 57 Starting grants, 40 Advanced grants i 5 Proof of Concept.
Això suposa el 52% dels ajuts atorgats a investigadors de l’Estat espanyol (194)
en aquest període i situaria Catalunya per ella mateixa en la desena posició en el
rànquing de països europeus, que encapçalen el Regne Unit (amb 783 projectes finançats), Alemanya (488) i França (467). Avui, l’Estat espanyol en conjunt
se situa en la setena posició.

31. articipación española en el VII Programa Marco de I+D de la Unión Europea, CDTI, novembre 2012.
P
32. és recursos de la UE per a Catalunya, Recercat 81, octubre 2012.
M
33. ndicadors de Recerca i Innovació de les Universitats Públiques Catalanes. Informe 2012, p. 9.
I
34. egeu nota 31.
V


Gràfic 33 Subvencions atorgades per l’ERC per àrea científica (2007-2012)

Total Estat
Catalunya
27

SH (Ciències socials i Humanitats)

PE (Ciències físiques i Enginyeria)

7

43

46

32

LS (Ciències de la vida)

0

10

39

20

30

40

50

60

70

80

90

Font: ERC

Com mostra el gràfic 33, les ciències de la vida han rebut un total de 71 grants
de l’ERC en el conjunt de l’Estat, dels quals 32 (45%) han sigut per a investigadors que treballen en institucions de Catalunya. Tot i que les biociències
representen en conjunt aproximadament només un terç dels ajuts rebuts (un
36,5% de tots els grants atorgats a l’Estat espanyol i un 31% dels que ha rebut
Catalunya), cal assenyalar que almenys una desena de projectes de recerca en
ciències físiques i enginyeria es vinculen a àmbits d’interès d’aquest informe,
com la fotònica, la nanotecnologia o l’alta computació aplicada a la recerca
biomèdica i biològica.

Catalunya ha rebut el 52% de
tots els ajuts a la recerca
atorgats per l’European
Research Council (ERC) a
l’Estat espanyol

Per entitats, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) sobresurt en l’àmbit de
ciències de la vida, amb 11 investigadors subvencionats per l’ERC —set Starting grants, tres Advanced grants i un Proof of Concept—, seguit de l’IRB, amb
quatre projectes reconeguts —dos en la categoria Starting i dos Advanced.
L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) ocupa, per la seva banda, una posició
destacada en l’àmbit de ciències físiques i enginyeria, també amb 11 projectes
subvencionats: set Starting grants, dos Advanced grants i dos Proof of Concept.
En total, els 102 grants de l’ERC rebuts per científics que treballen a Catalunya
en el període 2007-2012 han aportat 189,87 milions d’euros al finançament de
la recerca feta a casa nostra, dels quals 53,22 M€ han sigut per als 32 projectes
de ciències de la vida.
Coincidint amb el tancament d’aquest informe s’han fet públics els resultats de
la convocatòria 2013 dels Starting Grants i dels Advanced Grants de l’ERC. Pel
que fa als Starting, s’han atorgat 287 ajuts a la recerca a tota Europa, per un
valor global de 400 milions d’euros, dels quals 14 han anat a investigadors de
l’Estat espanyol i, en concret, 6 a investigadors d’entitats catalanes: un en ciències de la vida (CRG), un en ciències socials i humanitats (Centre de Recerca


en Economia Internacional, CREI) i quatre en ciències físiques i enginyeria (un
a l’ICFO i 3 a la Universitat de Barcelona). Catalunya ha rebut, d’altra banda, 6
Advanced Grants en la convocatòria 2013, dels 13 que han anat a investigadors de l’Estat espanyol. En conjunt, en aquesta convocatòria s’ha atorgat ajuts
a 284 projectes europeus, per un valor total de 660 M€. Els centres catalans
amb investigadors subvencionats són: IRB (ciències de la vida), ICFO (ciències
físiques i enginyeria) i, en la categoria de ciències socials i humanístiques, dos a
la UPF, un a la UB i un al CREI.

Taula 7 Grants ERC 2013

Starting

Advanced

Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI)

Centre receptor

1

1

Centre de Regulació Genòmica (CRG)

1

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

1

Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB)
Universitat de Barcelona (UB)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)

El reconeixement internacional a l’excel·lència de la recerca que es fa a Catalunya que suposa aquest alt nombre d’investigadors becats per l’ERC és també
un indicador de l’èxit del programa d’atracció de talent investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). En total, 54 dels 102
investigadors que han rebut ajuts de l’ERC a Catalunya entre 2007 i 2012 són
investigadors ICREA. Des de la seva creació, el 2000, i fins a finals de 2012,
l’ICREA ha contractat 240 investigadors de primer nivell, 70 dels quals (29%)
de l’àmbit de ciències mèdiques i de la vida, 65 (27%) de ciències experimentals i matemàtiques i 40 (17%) de tecnologia i enginyeria. La majoria d’aquests
investigadors han desenvolupat la seva tasca a les universitats catalanes (118,
un 49%) i als centres del sistema CERCA de la Generalitat (98, un 41%).
ICREA ha jugat un paper clau per atreure talent internacional a Catalunya: els
240 investigadors del programa pertanyen a 27 nacionalitats diferents i, en
la convocatòria 2012, per una oferta de 20 places es van presentar 210 sol·
licituds de 28 països. Però també ha sigut clau per afavorir el retorn del talent
expatriat: un 55% dels investigadors ICREA són originaris de l’Estat espanyol,
però només un 38% hi treballaven en el moment de ser contractats.
Potser una de les dades més significatives de l’impacte d’ICREA sobre el
sistema català de recerca és que els projectes amb un investigador principal
d’aquest programa van captar en conjunt el 2012 un total de 56,8 milions d’euros de fons competitius, el 49% dels quals (26,3 M€) van ser per a projectes de
ciències mèdiques i de la vida.35

35. emoir*12, ICREA, http://www.icrea.cat/Web/files/ResearchReport2012.pdf
M


1
1

3

1
2

R+D en ciències de la vida
Resulta complex fer una estimació global acurada de la despesa en R+D en
el sector de ciències de la vida. D’una banda, tenim els 154,8 M€ que sabem
que van destinar a R+D el 2011 les empreses catalanes actives en biotecnologia; a aquesta xifra cal sumar-hi els 380 milions d’euros de pressupost anual
aproximat que van gestionar els centres de recerca que treballen en aquest
àmbit (vegeu capítol II). De l’altra banda, tenim la despesa interna en R+D de
la indústria farmacèutica catalana, que el 2011 va superar els 275 M€ i que el
2012 va ser de 280 M€ (el 52% de tota la despesa en R+D de sector farma
de l’Estat).36 A aquestes xifres encara cal afegir-hi la despesa en R+D de les
empreses de tecnologies mèdiques i de serveis de la BioRegió, la despesa
en recerca clínica dels hospitals que no està inclosa en els pressupostos dels
seus instituts d’investigació i la despesa executada pels grups de recerca universitaris que treballen en biociències, que calculem que supera els 50 M€
anuals.37 Així, doncs, podem estimar que la despesa en recerca pública i privada
en biociències a Catalunya gira a l’entorn dels 850 milions d’euros anuals, el
que representa el 26% de tota la despesa interna en R+D que s’executa a
Catalunya (3.104 M€ el 2011).

La despesa interna en R+D en
ciències de la vida a Catalunya
supera els 850 milions d’euros
anuals

Com hem vist en el capítol II (gràfic 25), més de la meitat del grups de recerca
registrats que treballen en biociències centren la seva investigació en patologies especifiques i, en especial, en oncologia (60 grups registrats) i en malalties
mentals i afeccions del sistema nerviós central (54 grups). La recerca sobre el
càncer és una de les àrees que genera més impacte quan s’analitza la producció
científica de Catalunya, que pel que fa a les publicacions té en la medicina el seu
focus principal. Segons l’estudi sobre la producció científica catalana elaborat
el 2010 pel Grup de Recerca SCImago, sobre el període 2003-2008, les publicacions sobre recerca del càncer (1.245) i sobre oncologia (1.238) van ser de
llarg les més citades de tota la producció científica catalana, amb una mitjana de
40,22 i 35,23 cites per article, respectivament.38 El valor d’aquest nivell de citacions s’entén si tenim en compte que, en el període 2003-2008, la mitjana de
citacions de les publicacions científiques catalanes va ser de 7,2 per document
i que, en el període 2007-2011, la mitjana de citacions per a tota la producció
científica de l’Estat va ser de 10,5 cites per document.
D’altra banda, a finals de 2012 el Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de
la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació va fer l’anàlisi de 10.085
treballs científics en oncologia publicats en el període 2007-2011 i va identificar
102 grups de recerca en aquest àmbit a Catalunya —el 31% dels 346 actius en
recerca del càncer a tot l’Estat—, que van produir 3.807 publicacions.39

36. ttp://www.farmaindustria.es
h
37. egons l’Enquesta Biocat 2010 que va servir de base a l’anterior informe, la mitjana de pressupost dels
S
grups de recerca universitaris de l’àmbit de biociències gira a l’entorn dels 200.000€/any. Tenint en
compte que el Directori Biocat té registrats 276 grups de recerca adscrits a les universitats, el càlcul
dels fons invertits en R+D en ciències de la vida per aquest col·lectiu s’enfila fins a 55 M€, tot i que cal
tenir en consideració les dobles adscripcions.
38. élix de Moya (dir), Equip de Recerca SCImago (CSIC-Universidad Carlos III), Indicadores bibliométriF
cos de la actividad científica de Cataluña (Scopus, 2003-2008), juliol 2010. Una versió posterior de
l’estudi va ser publicada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la síntesi es pot consultar a
http://meridia.iec.cat/ORWeb/contents/resultats/publicacions/documents/Catalunya_indicadors_bibliometrics2003-08.pdf
39. nforme: http://bac.fundaciorecerca.cat/marato2012/informe
I


Com detalla l’article L’oncologia a Catalunya d’Alex Casta, les fortaleses i capacitats del sistema català en l’àrea de l’oncologia abasten tota la cadena de
valor, des de la recerca bàsica en àmbits com l’epigenètica o les modificacions
cel·lulars lligades a diverses tipologies de càncer fins a empreses que ja estan
comercialitzant tests de diagnòstic o innovadors sistemes de drug delivery per
a medicaments oncològics, passant pels avenços que estan fent hospitals i instituts d’investigació en diagnòstic i medicina personalitzada per als malalts de
càncer o les diverses start-up que estan ja iniciant fases clíniques de fàrmacs
innovadors. Com s’indicava al capítol II, a l’analitzar el pipeline de les empreses
de la BioRegió, aquestes tenen almenys 46 productes terapèutics i de diagnòstic en l’àrea d’oncologia (gràfic 19), des de la recerca bàsica fins al mercat.
D’altra banda, a Catalunya s’estan duent a terme experiències capdavanteres
en l’aplicació de la medicina personalitzada al càncer, que a partir de la identificació de les modificacions genètiques subjacents a diferents tipologies de
càncer permet dissenyar medicaments i teràpies específiques per a tractar-los
i subministrar-les només a aquells pacients que presenten els corresponents
biomarcadors. Per avançar en aquesta línia s’ha creat la Barcelona Pacient
Cancer Platform (BPCP), amb la participació de cinc hospitals i cinc instituts
de recerca de referència en oncologia (l’Hospital del Vall d’Hebron i el VHIO;
l’Hospital de Bellvitge, l’ICO i l’Idibell; l’Hospital Clínic; l’Hospital de Sant Pau;
l’Hospital del Mar i l’IMIM; i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona),
i amb el suport de la Conselleria de Salut i Biocat (vegeu l’article que signen
conjuntament els investigadors que impulsen el projecte).
Les fortaleses de Catalunya en recerca s’estenen també a àmbits com la genòmica, la bioinformàtica, la biologia estructural, la bioenginyeria i la bionanomedicina, àrees en les que en els darrers anys han sorgit també iniciatives empresarials que estan aconseguint una transferència tecnològica efectiva al mercat
de la investigació desenvolupada a universitats, hospitals i centres de recerca.


Impacte de la recerca
L’anàlisi de les publicacions científiques que es generen mostra que l’impacte
de la recerca catalana és especialment notable per la seva qualitat, mesurada a
través del percentatge d’articles d’una institució que es publica en les revistes
científiques més influents del món. Tres centres de recerca catalans vinculats a
l’àmbit de ciències de la vida —el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i el Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2)— ocupen els primers llocs del rànquing de qualitat
de publicacions de les institucions de recerca de l’Estat espanyol elaborat per
SCImago.40 A més, el CRG ocupa el 7è lloc a Europa i el 16è al món, d’una
classificació que analitza més de 2.700 entitats. L’ICIQ —que obté el primer lloc
de l’Estat en l’índex d’excel·lència científica— se situa en el 16è lloc d’Europa i
el 29è del món per la qualitat dels seus articles, i el CIN2 ocupa els llocs 20è
(Europa) i 36è (món).
Catalunya va produir més de 19.000 publicacions científiques el 2011 i més
de 19.750 el 2012, el que suposa el 2,9% de les publicacions europees i
el 0,79% de la producció científica mundial, percentatge que la situa en la
posició 25 del món (gràfic 34), molt per davant de la posició que ocuparia entre
tots els estats per volum de població (99). És la segona comunitat autònoma de
l’Estat per nombre d’articles científics (rere Madrid), amb un 25,76% de totes
les publicacions produïdes en el període 2007-2011.

Gràfic 34 Rànquing de producció científica 2012 (% sobre el total mundial de publicacions)

Estats Units
Xina
Regne Unit
Alemanya
Japó
França
Índia
Itàlia
Canadà
ESPANYA
Corea del Sud
Austràlia
Brasil
Holanda
Taiwan
Federació Russa
Iran
Suïssa
Túrquia
Polònia
Suècia
Bèlgica
Malaisia
Dinamarca
CATALUNYA

22,09%
16,12%
6,28%
5,89%
4,88%
4,21%
4,03%
3,49%
3,49%
3,15%
2,78%
2,78%
2,29%
2,01%
1,66%
1,63%
1,62%
1,48%
1,39%
1,31%
1,28%
1,10%
0,86%
0,82%
0,79%
0

5%

10%

15%

20%

25%

Font: SCImago Journal Country Rank

40. egeu índex i presentació metodològica a http://www.scimagoir.com/index.php.
V


L’oncologia a Catalunya:
de la recerca
puntera al dinamisme
empresarial
Més de 33.000 nous malalts de càncer són diagnosticats a Catalunya cada any. Una dada més que
suficient per impulsar la feina dels professionals del
sector oncològic a la BioRegió de Catalunya. L’oncologia porta anys situant el nostre país en una posició destacada en el mapa de la innovació biomèdica.
La Marató de TV3, el programa solidari impulsat
anualment per la cadena de televisió pública catalana i que té com a objectiu recaptar fons per a finançar projectes de recerca, va escollir el càncer com a
tema principal de de la seva edició de 2012. Gràcies a l’aportació de milers de persones i entitats, es
van aconseguir més de 12 milions d’euros que es
destinaran a finançar projectes de recerca científica.
La Marató és un bon reflex de l’impacte social del
càncer a Catalunya i del compromís de múltiples entitats, tant públiques com privades, per intentar mantenir la competitivitat de la regió en aquest sector.
El sistema innovador del sector oncològic català té
representants a tota la cadena de valor. Des de la
recerca més bàsica fins a productes diàriament aplicats a pacients de càncer, passant per empreses de
serveis i centres assistencials. El panorama català en
oncologia actual s’ha originat en gran part gràcies a
la recerca que es va començar a fer a les universitats
catalanes i que va seguir amb la creació d’instituts
de recerca de referència. 11 universitats catalanes
fan recerca en càncer i 13 instituts de recerca destinen equips i recursos a lluitar contra aquesta malaltia. Més concretament, dels 573 grups de recerca
registrats al Directori Biocat, un total de 60 repartits
per tot el territori estan enfocats en l’oncologia. Tot
i les actuals dificultats degudes a la manca de recursos per fer recerca de qualitat, a totes aquestes entitats es continuen generant publicacions de
referència, propietat intel·lectual i professionals que
desenvolupen la seva carrera aquí i a fora.
Els investigadors que treballen a Catalunya en
càncer lideren projectes clau per definir les bases
d’aquesta malaltia. Per citar només alguns, tenim
exemples al programa d’epigenètica i biologia del
càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica


Alex Casta
responsable de
Transferència Tecnològica i
Innovació de Biocat (20122013)

de Bellvitge (ICO/IDIBELL) amb el Dr. Manel Esteller al capdavant; o els estudis de l’equip liderat pel
Dr. Josep Maria Llovet de l’Institut d’Investigacions
Biomèdiques Pi i Sunyer (IDIBAPS), que ha ajudat
a entendre millor el càncer hepàtic, un dels tumors
més letals. També destaquen en els últims anys les
investigacions portades a terme a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Lleida (IRB-Lleida), on s’han
esbrinat les bases moleculars del càncer de mama
triple negatiu, una de les variants més agressives.
L’estudi dels càncers pediàtrics també és punter a
Catalunya on grups de recerca com el coordinat pel
Dr. Miquel Segura, a l’Institut de Recerca de la Vall
d’Hebron (VHIR), estan desenvolupant teràpies altament innovadores basades en l’ús de microARN
per al tractament de neuroblastomes infantils. Com
a últim exemple entre molts trobem l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, entitat dirigida
pel Dr. Joan Massagué i que té un programa en
oncologia encapçalat pel Dr. Eduard Batlle que ha
fet avanços en el càncer colorectal, la metàstasi, el
control del cicle cel·lular o la inestabilitat genètica.

60 GRUPS DE RECERCA REPARTITS PER TOT EL TERRITORI
CATALÀ ESTAN ENFOCATS EN L’ONCOLOGIA
Un camp on la ciència catalana és particularment
competitiva és el de la medicina personalitzada del
càncer, amb instituts sencers dedicats a aquesta tasca, com ara l’Institut de Medicina Predictiva i
Personalitzada del Càncer (IMPPC) dirigit pel Dr.

Manuel Perucho, on treballen al voltant de 60 investigadors i que compta amb referents com el Dr.
Miguel Angel Peinado. A Catalunya també es realitzen estudis genètics d’alt impacte en instituts punters com el Centre de Regulació Genòmica (CRG),
a través dels grups dirigits pels doctors Roderic
Guigó i Joan Valcárcel. El CRG s’ha situat en el
top 15 mundial del rànquing d’institucions SCImago, que classifica a més de 2.500 entitats de tot el
món en funció de l’impacte de les seves publicacions. Aquest fet no ha passat desapercebut per les
grans empreses farmacèutiques i Sanofi va decidir
invertir un milió d’euros recentment en projectes de
recerca del CRG. A més a més, a Catalunya es fan
importants descobriments translacionals en medicina personalitzada, com els que fan referència a
mutacions en el gen HER2+ relacionades amb el
càncer de mama, obtinguts per l’Institut d’Oncologia
de la Vall d’Hebron (VHIO), amb equips liderats pel
Dr. Joaquín Arribas. També els grups catalans són
referents en càncer hereditari, amb equips d’excel·
lència en aquest camp com el liderat pel Dr. Gabriel
Capella a l’ICO/IDIBELL. Com a última referència
en el camp de la medicina personalitzada, dins de
les 130 plataformes tecnològiques que hi ha a Catalunya, trobem algunes que revolucionen l’estudi
del càncer i el tractament personalitzat dels tumors,
com la dirigida pel Dr. Alberto Villanueva de l’ICO/
IDIBELL, referent en l’ús de ratolins com avatars per
desenvolupar tractaments per a malalts de càncer.

EL 60% DELS ASSAIGS CLÍNICS EN ONCOLOGIA FETS
A L’ESTAT ESPANYOL ES REALITZEN A CATALUNYA
A tot el territori hi ha 17 hospitals universitaris que
es dediquen a la recerca translacional i clínica i que
fan de motor tractor de la innovació en l’àmbit oncològic. El 60% dels assaigs clínics en oncologia fets
a l’Estat espanyol es realitzen a Catalunya. L’Hospital de Bellvitge i l’ICO/IDIBELL tenen un programa en recerca translacional dirigit pel Dr. Ramon
Salazar que porta anys donant bons resultats en
prevenció, diagnòstic i definició d’assaigs clínics.
A l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO)
s’aplica un sistema de pre-screening molecular de
pacients per a dissenyar assaigs clínics que és pioner al món. També al VHIO, s’han donat fites molt
importants com les aconseguides per l’equip liderat
pel Dr. Josep Tabernero, que ha sigut el primer en
demostrar l’eficàcia de tractar pacients de càncer

amb una teràpia innovadora basada en molècules de
siRNA; a més, es fan millores terapèutiques basades
en la immunoteràpia, que és l’última gran esperança
del tractament del càncer, liderades pel mateix Dr.
Josep Tabernero i el Dr. José Baselga. Per últim,
el Dr. Rafael Rosell, de l’Hospital Germans Trias i
Pujol, és un referent mundial en l’estudi del càncer
de pulmó i ha fet nombroses contribucions a l’avenç
translacional en aquest camp.
Per una altra banda, és destacable la participació
dels equips clínics catalans en estudis sobre resistència a la teràpia del càncer, com els que s’han fet
a l’IMIM-Hospital del Mar amb el Dr. Joan Albanell
i la Dra. Clara Montagut al capdavant, relacionant
una mutació en el gen EGFR dels pacients amb la
resistència al tractament per quimioteràpia. Finalment, als hospitals catalans també es desenvolupen
vacunes contra el càncer. L’equip del Dr. Francesc
Xavier Bosch de l’ICO/IDIBELL, per exemple, porta anys treballant en una vacuna contra el virus del
papil·loma humà.
Els hospitals catalans també porten a terme iniciatives pioneres a nivell de diagnòstic molecular, com
ara el Programa de Detecció Precoç de Càncer de
Colon i Recte impulsat per la Generalitat de Catalunya i liderat per l’Hospital Clínic i l’Hospital del Mar,
amb professionals de renom com el Dr. Antoni Castells. Aquest programa fa un cribratge de milers de
persones d’entre 50 i 69 anys cada any per detectar
el més aviat possible aquest tipus de càncer.
Pel que fa al teixit empresarial, aproximadament una
vintena de petites i mitjanes empreses biotecnològiques catalanes se centren en trobar solucions mèdiques al càncer, conjunt que representa més del 20%
de les empreses que es dediquen a desenvolupar
teràpies i sistemes de diagnòstic a Catalunya. Hi ha
més de 45 medicaments i productes de diagnòstic
que s’estan desenvolupant a Catalunya que van des
de la fase de descobriment més inicial fins al mercat.
En el grup de les petites biotec que lideren la innovació del sector, hi ha diversos exemples d’èxit, com
ara Advancell, que desenvolupa un fàrmac per a la
leucèmia limfocítica crònica; Ability Pharmaceuticals, que treballa en un tractament basat en un nou
tipus de fàrmacs, els anàlegs de lípids, per al càncer pancreàtic i el càncer de pulmó i ha començat
la fase clínica el 2013; Lykera Biomed, que està
focalitzada en el desenvolupament d’anticossos monoclonals per al tractament de tumors sòlids; o SOM


Biotech, empresa que segueix el model de reposicionament i desenvolupa un principi actiu per al tractament del glioblastoma que està en fase preclínica.
També hi ha start-up de recent creació que treballen
en enfocs terapèutics trencadors, com és el cas de
VCN Biosciences, que desenvolupa virus oncolítics
per al tractament del càncer. Un altre cas és Mosaic
Biomedicals, que descobreix medicaments que
ataquen les cèl·lules mare tumorals.
A més a més de desenvolupar fàrmacs, a Catalunya
també trobem empreses innovadores en el camp del
diagnòstic molecular del càncer, com és Inbiomotion, que desenvolupa un producte de diagnòstic
del risc a patir metàstasi en os. Altres exemples són
Althia, Transbiomed o Pangaea Biotech.
La nanotecnologia aplicada a l’oncologia també és
un camp amb actius interessants a Catalunya. Un
dels exemples més destacables és Nanotargeting,
que fa servir partícules d’or com a sistema d’alliberament de fàrmacs per al tractament del càncer.
A més de les start-up, també hi ha empreses consolidades que dediquen els seus esforços al càncer. Una d’elles és Oryzon, que porta més de 10
anys treballant en teràpies i productes de diagnòstic
per a diversos tipus de càncer. Un altre cas és GP
Pharm, que desenvolupa fórmules injectables per
al tractament tumoral des de la fase preclínica fins
al mercat, combinant innovació en tractament i en
sistemes d’alliberament.
Tot i les dificultats econòmiques actuals, el recolzament i tracció de les farmacèutiques tradicionals
catalanes també és un actiu per al sector oncològic.
Les activitats d’empreses com Ferrer, Almirall, Esteve o Uriach en tasques de producció i distribució,
així com en l’establiment d’aliances en fases de desenvolupament, és clau per a l’èxit global. Igualment,
les multinacionals també troben l’entorn de l’oncologia catalana com a bon punt de referència i algunes
d’elles, com ara Amgen, Novartis, Sanofi, Bayer o
Boehringer Ingelheim, instal·lades a Catalunya des
de fa anys, són membres actius en la consolidació
d’aquest sector.
Les institucions de govern catalanes fan un esforç
per alinear-se amb el sector oncològic i mantenir
les seves fortaleses. El programa ICREA, impulsat
per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb
les universitats i centres de recerca catalans, ja ha


UNA VINTENA DE PETITES I MITJANES EMPRESES
CATALANES —EL 20% DE LES BIOTECNOLÒGIQUES QUE
DESENVOLUPEN TERÀPIES I DIAGNÒSTICS— SE CENTREN
EN TROBAR SOLUCIONS MÈDIQUES AL CÀNCER
contractat a més de 70 científics d’alt nivell de tot el
món que fan la seva recerca en ciències de la vida a
Catalunya. Una tercera part d’ells fa ciència en oncologia. També, la constitució de la institució CERCA, que fa un seguiment i facilita les tasques dels
centres de recerca catalans, té un impacte positiu
sobre aquest àmbit. Una altra fita important ha estat
la definició i posada en marxa del Pla Director d’Oncologia, amb el Dr. Josep Maria Borràs al capdavant, que estableix les línies estratègiques de país
per a l’avenç en recerca i tractament del càncer en
els propers anys.
Igualment, a Catalunya hi ha una xarxa de fonts privades de finançament en continu desenvolupament.
Darrera d’alguns dels projectes de recerca i de les
empreses del sector hi ha entitats com la Fundación
Botín, la Fundació la Caixa, la Fundación Esther
Koplowitz o la Fundación Cellex, impulsant projectes a tota la cadena de valor. Per altra banda, també
hi ha inversors de capital risc especialitzats en el sector biotecnològic que no només aporten finançament,
sinó també una visió estratègica, de negoci i de gestió. En els darrers anys hi ha hagut diverses operacions d’inversió en empreses que treballen en l’àmbit
oncològic, com les que ha fet Inveready en les biotec Ability Pharmaceuticals i Althia, o la liderada per
l’empresa de capital risc catalana Ysios en l’start-up
Inbiomotion. A més, els inversors catalans han estat
implicats en operacions internacionals d’èxit, com és
el cas de BioVex, una empresa participada per Ysios
que desenvolupava virus oncolítics i que el 2011 va
ser adquirida per Amgen per 1.000 milions de dòlars.
El sector oncològic català està ple de talent, és excitant, vibrant, amb infinitat de nous reptes on es proven solucions avantguardistes i amb una recerca de
qualitat, en molts casos, de referència mundial. En
definitiva, un entorn que té el potencial de liderar la
innovació biomèdica i l’economia basada en el coneixement a Catalunya, i que el país té la responsabilitat de seguir impulsant amb recursos i estratègies
eficients.

Medicina
personalitzada i la
Plataforma de Pacients
de Càncer de Barcelona
(BPCP)
Al llarg dels darrers 200 anys l’esperança de vida
humana s’ha duplicat al món occidental, un increment causat principalment per l’ús d’antibiòtics per
controlar les malalties infeccioses, les quals van
preocupar tant els nostres avantpassats. Això no
obstant, a mesura que ha augmentat l’esperança de
vida, han crescut també les malalties cròniques relacionades amb l’edat, com ara l’obesitat, la diabetis
de tipus 2, l’artritis, les malalties cardiovasculars i el
càncer. Tot i que la ciència, la medicina i la tecnologia estan reduint progressivament la càrrega que
suposen les malalties cròniques, les morts causades
per càncer han augmentat de manera espectacular
i han substituït les malalties cardiovasculars com a
primera causa de mort arreu del món.
És notable el vincle entre càncer i envelliment, com
posa en evidència que gairebé el 80% dels nous
casos de càncer diagnosticats es presenten dels 55
anys en endavant. El càncer i les morbiditats associades ensorren els familiars dels pacients i suposen
una càrrega econòmica enorme per a la societat en
general. Per aquests motius, cal millorar urgentment
els tractaments contra el càncer.

En els últims anys s’ha produït molta expectació
al voltant de l’aplicació de noves teràpies, que
utilitzen una nova família de medicaments que
bloquegen l’activitat dels gens responsables
del desenvolupament del càncer i que de manera
global reben el nom de ‘teràpies dirigides’.
En els últims anys s’ha produït molta expectació al
voltant de l’aplicació de noves teràpies, que utilitzen
una nova família de medicaments que bloquegen
l’activitat dels gens responsables del desenvolupament del càncer i que de manera global reben el
nom de “teràpies dirigides”. El desenvolupament de
les teràpies dirigides es basa en una revolució en les

Dr. George Thomas
(ICO / IDIBELL) i l’equip
BPCP *

* Dr. Josep Tabernero (Hospital
Vall d’Hebron / VHIO); Dr. Ramon
Salazar, Dr. Alberto Villanueva i Dr.
Manel Esteller (Hospital de Bellvitge
/ ICO / IDIBELL); Dr. Antoni Castells
(Hospital Clínic); Dr. Agustí Barnadas
(Hospital de Sant Pau); Dra. Clara
Montagut (Hospital del Mar / IMIM);
Dr. Eduard Batlle (IRB); Dr. Gabriel
Capella (Departament de Salut); Dr.
Josep Maria Borràs (Pla Director
d’Oncologia).

ciències bàsiques esperonada per la descoberta de
vies de senyalització i els gens que en formen part.
En llenguatge més accessible, aquestes vies es poden comparar amb la guia de carrers d’una ciutat, on
les cases, els edificis i els centres de negocis serien
els gens, que componen aquestes vies de senyalització. La guia de carrers pot dirigir els turistes per
itineraris específics, molts dels quals es creuen entre
ells. Es tracta del mapa bàsic de la ciutat, que es pot
associar a les nostres vies de senyalització. Podria
passar, però, que el turista seguís el seu itinerari i que
sobtadament trobés una desviació causada per un
accident o unes obres de renovació. Amb el temps
els treballadors restablirien el mapa i resoldrien les
desviacions. Aquests treballadors es poden equiparar als nous medicaments, que actuen per restablir la
desviació. De la mateixa manera que la guia de carrers, que pot variar en funció dels diversos incidents,
cadascun dels nostres mapes canvia constantment i
són aquestes mutacions les que provoquen el càncer.
Així, les nostres guies de carrers varien de maneres diferents, però ara tenim els mitjans per identificar aquestes diferències i enviar els treballadors
adequats per restablir els incidents. Aquest fet ha


permès el desenvolupament de plataformes de medicina personalitzada, que se centren inicialment en
el càncer, atès el dramàtic efecte que té en la societat, però amb el temps s’aplicaran a altres malalties
cròniques. L’enfocament de la medicina personalitzada és essencial perquè cadascú de nosaltres té
una variant de la guia de carrers mestra de la ciutat.
A més, hem de ser conscients que malgrat que les
teràpies dirigides tenen una activitat clínica sense
precedents, amb el pas del temps es produeix resistència a aquests medicaments, ja que les vies de
senyalització, al igual que les guies de carrer, canvien constantment. Això planteja un nou repte a la
comunitat que estudia el càncer, incloent-hi oncòlegs, professionals de la ciència bàsica, pacients,
universitats, personal d’hospitals, grups de pressió,
empreses farmacèutiques i organismes del govern.
Per fer front a aquest problema des d’un punt de
vista local, hem unit l’experiència de tots els grups
d’interès de Barcelona per maximitzar el nostre potencial amb l’objectiu de curar els malalts de càncer. Unint forces, l’any passat vam posar en marxa
la Plataforma de Pacients de Càncer de Barcelona
(Barcelona Patient Cancer Platform, BPCP) per
augmentar l’esperança de vida de la població a Ca-


“La plataforma BPCP vol combinar la
caracterització molecular dels tumors, l’ús
de nous fàrmacs i l’anàlisi de l’evolució clínica
dels pacients de càncer per tal d’identificar el
tractament més adequat per a cada individu.”
talunya i per col·laborar amb centres similars d’Europa i d’arreu del món.
L’objectiu general de la iniciativa BPCP és crear una
xarxa d’excel·lència en el camp de la medicina personalitzada en càncer. Aquesta plataforma vol combinar la caracterització molecular dels tumors, l’ús
de nous fàrmacs i l’anàlisi de l’evolució clínica dels
pacients de càncer per tal d’identificar el tractament
més adequat per a cada individu. Tenint en compte
el seu paper destacat en el camp de la biomedicina, Barcelona és la ubicació ideal per construir una
plataforma en xarxa d’hospitals, centres de recerca,
universitats, organismes del govern, grups de pressió, empreses farmacèutiques i donants particulars
que serà capdavantera en el desenvolupament dels
millors tractaments per als pacients de càncer.

Segons el rànquing d’SCImago, per nombre d’articles, els primers llocs de Catalunya corresponen a la Universitat de Barcelona (2a de l’Estat, 47a a Europa i
en el lloc 163 del món), a la Universitat Autònoma de Barcelona (3a a Espanya,
66a a Europa i en el lloc 202 mundial) i a l’Hospital Clínic de Barcelona (15è a
l’Estat, 201 a Europa i 562 al món).

Catalunya produeix el 25,76% de
les publicacions científiques
de l’Estat, el 2,9% de les
europees i el 0,79% del món.

Com s’ha esmentat ja, els estudis disponibles41 mostren que la medicina centra
la producció científica de Catalunya (25,8% dels articles en el període 20032008), seguida per l’àrea de bioquímica, genètica i biologia molecular (11,3%
de la producció científica en l’etapa analitzada), en el dos casos amb percentatges superiors al conjunt de l’Estat (21,8% i 9,46%, respectivament). No hi
ha estudis bibliogràfics posteriors específics de Catalunya, i en el conjunt de
l’Estat, tot i que l’increment els darrers anys de publicacions científiques sobre
humanitats i ciències socials ha fet baixar una mica el pes relatiu de les ciències experimentals, la medicina, d’una banda, i la bioquímica, genètica i biologia
molecular, de l’altra, segueixen sent les dues primeres disciplines per nombre
d’articles publicats.
Més enllà de les estadístiques sobre el nombre i rellevància dels articles científics generats a Catalunya, algunes informacions generades per la recerca biomèdica i biotecnològica realitzada a Catalunya en els darrers dos anys ajuden
a donar una idea del seu nivell i impacte. A finals de 2011, per exemple, dos
projectes de recerca catalans apareixien entre la selecció d’avenços científics
destacats de l’any realitzada per la revista Science: l’estudi sobre l’ecosistema
bacterià del tracte digestiu en què han participat el VHIR i el BSC-CNS, i
els avenços aconseguits en la fase III de la vacuna RTS’S contra la malària,
en la qual treballa l’equip del Dr. Pedro Alonso del CRESIB.42 Un any després,
la mateixa publicació situava el projecte ENCODE (Encyclopedia of DNA Elements) i el seu esforç per descobrir totes les funcions del DNA, especialment
de les parts no reguladores del genoma, com un dels breakthroughs de 2012,
un projecte en el que ha participat i segueix participant l’equip de Bioinformàtica
i Genòmica del CRG (IMIM-UPF) encapçalat pel Dr. Roderic Guigó.43
Ja s’ha esmentat el bon nivell i les principals línies de recerca en càncer. A principis d’aquest any 2013 coneixíem els bons resultats en assaigs preclínics de la
vacuna terapèutica contra la sida desenvolupada dins del programa Hivacat,
codirigit pel Dr. Josep M. Gatell, de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, i pel Dr. Bonaventura Clotet, de l’IrsiCaixa, i que aconsegueix reduir fins a un 90% la càrrega
de VIH a la sang durant un any; és previst que l’any 2015 puguin iniciar-se les
proves amb humans d’aquesta vacuna terapèutica, amb l’objectiu posat també
en el desenvolupament d’una vacuna preventiva.44

41. egeu nota 38.
V
42. Breakthrough of the Year, 2011”, Science, 23-12-2011, Vol. 334, Núm. 6063, p. 1629-1635. Vegeu
“
també: M. Arumugam et al., “Enterotypes of the human gut microbiome,” Nature 473, 174–180 (2011)
i “The RTS,S Clinical Trials Partnership. First Results of Phase 3 Trial of RTS,S/AS01 Malaria Vaccine
in African Children”, N. Engl. J. Med. 365, 1863-1875 (2011).
43. egeu Genome Research, Vol. 22, Núm. 9, setembre 2012.
V
44. ttp://www.hivacat.org
h


També a primers d’any, es publicava un estudi d’investigadors de l’Institut
Germans Trias i Pujol (IGTP), en col·laboració amb l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques
(CSIC), que demostra la capacitat de les cèl·lules mare de cordó umbilical per
regenerar els teixits malmesos a causa d’una afecció cardiovascular. Un
altre equip científic de l’IGTP, en col·laboració amb investigadors del VHIR i de
l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida), i amb finançament de
l’Instituto de Salud Carlos III ha aconseguit desenvolupar una vacuna que aconsegueix prevenir la diabetis tipus I en animals de laboratori. Per la seva banda,
un equip del Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) de la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit curar completament
aquest tipus de diabetis en gossos mitjançant una teràpia gènica, que en es vol
desenvolupar per a la seva futura aplicació en humans.45
Els equips d’investigació catalans participen també en estudis internacionals
d’alt impacte, com el que ha analitzat la càrrega genètica dels trastorns psiquiàtrics més freqüents (esquizofrènia, trastorn bipolar, depressió major, trastorn
per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i autisme) en el que han participat 75.000 pacients i 300 investigadors de 250 institucions, entre les quals el
VHIR, la Universitat de Barcelona i el Centre Nacional d’Anàlisis Genòmica,46
o l’ambiciós estudi sobre l’envelliment de les cèl·lules mare i els mecanismes
de regeneració cel·lular liderat pel Laboratori Europeu de Biologia Molecular
(EMBL) en el qual participa el grup de Bioinformàtica Estructural i Biologia de
Xarxes de l’IRB encapçalat pel Dr. Patrick Aloy.47
L’estudi Alfa per a la detecció precoç de l’Alzheimer, promogut per la Fundació
Pasqual Maragall amb el suport de l’Obra Social de la Fundació “la Caixa”, ha
captat des del seu llançament, la tardor de 2012, més de 400 voluntaris, familiars de malalts d’aquesta afecció neurodegenerativa. És, per les seves característiques i dimensions, una investigació única al món, que pot aportar dades molt
valuoses per detectar causes coadjuvants del desenvolupament de la malaltia i
ajudar a dissenyar protocols i tractaments de prevenció.48
El reconeixement de sis centres catalans com a centres d’excel·lència “Severo
Ochoa” —d’un total de 13 a tot l’Estat— per part d’un comitè científic internacional independent és també un indicador positiu del nivell i l’impacte aconseguit
pel sistema de recerca català (vegeu requadre).

45. Treatment of Diabetes and Long-term Survival Following Insulin and Glucokinase Gene Therapy”. Ca“
llejas D, Mann CJ, Ayuso E, Lage R, Grifoll I, Roca C, Andaluz A, Ruiz-de Gopegui R, Montane J, Munoz
S, Ferre T, Haurigot V, Zhou S, Ruberte J, Mingozzi F, High K, Garcia F, Bosch F. Diabetes, 1-2-2013.
46. Genetic relationship between five psychiatric disorders estimated from genome-wide SNPs”, Nature
“
Genetics 45, 984–994 (2013).
47. ttp://systemage.eu/
h
48. ttp://www.alfaestudi.org/
h


Sis centres catalans amb el segell
d’excel·lència “Severo Ochoa”
Catalunya té sis centres de recerca amb el reconeixement d’excel·lència “Severo Ochoa”, que atorga la
Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i
Innovació del Ministeri d’Economia i Competitivitat.
En la primera convocatòria de 2011 el van rebre el
Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional
de Supercomputació (BSC-CNS), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i la Barcelona Graduate
School of Economics (Barcelona GSE), i en la convocatòria de 2012, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’objectiu del programa “Severo Ochoa” és identificar i donar suport a la recerca d’excel·lència que es
duu a terme a l’Estat espanyol. Això significa que els

centres que obtenen aquesta acreditació fan recerca de frontera i es troben entre els millors del món en
les seves àrees (ciències de la vida i medicina; matemàtiques, ciències experimentals i enginyeries; i ciències socials i humanitats). L’avaluació i la selecció
de les candidatures va a càrrec d’un comitè científic
independent, que el 2012 estava format per més de
70 investigadors i premis Nobel de 12 països.
Catalunya és la comunitat autònoma amb més centres “Severo Ochoa”, 6 dels 13 seleccionats en les
dues convocatòries tancades. L’acreditació com a
centre “Severo Ochoa” té una validesa de quatre
anys i implica la concessió d’un ajut d’un milió d’euros anuals durant aquest període.
En el moment d’escriure aquest informe no s’havia
obert la convocatòria 2013, que el Govern espanyol
té prevista per al darrer trimestre de l’any, amb un
pressupost de 20 milions d’euros, com el 2012.

Els resultats de la recerca desenvolupada per les empreses de la BioRegió
s’han concretat tant en resultats positius i descobriments en fases preclíniques
—que ara busquen finançament per poder iniciar les proves clíniques en humans— com en l’entrada de nous productes al mercat. En el període analitzat
per aquest informe, Oryzon —que el 2011 va posar al mercat un test biològic
no invasiu per a la detecció del càncer d’endometri— ha pogut demostrar en diversos assaigs preclínics l’eficàcia de les seves molècules per al tractament de
la leucèmia i, a mitjan 2013, ha aconseguit la designació com a medicament orfe
del seu fàrmac ORY-1001 per a la leucèmia mieloide aguda, que entrarà properament en la fase I d’assaigs clínics. Bionure, per la seva banda, ha completat
amb èxit les fases preclíniques d’un candidat a fàrmac per a l’esclerosi múltiple
i preveu iniciar els assaigs clínics a finals de 2013. Lykera Biomed, spin-off del
centre tecnològic Leitat, preveu també iniciar el 2014 els assaigs clínics d’una
nova teràpia per a tractar el càncer de pàncreas que ha desenvolupat la divisió
biomèdica de Leitat.
VCN Biosciences, participada per Grífols, ha iniciat el 2013 la fase I d’assaigs
clínics del seu candidat VCN-1, un adenovirus antitumoral orientat al tractament
del càncer pancreàtic. L’oncologia també centra el treball de Ability Pharmaceuticals, que a principis de 2013 va tancar una ronda de finançament de 1,2
milions d’euros per a finançar els assaig clínics del seu fàrmac ABTL0812 per a
càncer de pulmó i pàncrees. També es troba en fase d’assaig multicèntric el test
per al càncer de pròstata desenvolupat per Transbiomed, una spin-off de VHIR,
que a principis del 2013 va unir-se a la biotecnològica Amadix, de Valladolid, per
impulsar l’arribada al mercat dels seus productes.


Diverses empreses han iniciat la fase de producció o han llençat ja al mercat
productes desenvolupats pels seus departaments d’R+D. A mitjans 2012, Nanotargeting, una spin-off de l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), i Grupo
Ferrer van iniciar el desenvolupament d’un nou tractament per al càncer basat
en nanopartícules d’or. A finals d’aquell any, la companyia Althia i l’Hospital Quiron van posar en marxa un nou tractament de radioteràpia de dosi única guiada
per la imatge. Durant 2013, la seva R+D interna ha permès llençar nous productes al mercat a AB-Biotics —un nou probiòtic, AB-Dentis, per a afeccions
bucals com la gingivitis o la càries— i a Bioibèrica —un test d’ADN per a preveure el desenvolupament de l’artrosi de genoll. Per la seva banda, Advancell ha
llicenciat al grup suïs Helsinn un medicament contra els efectes dermatològics
de la quimioteràpia.
La recerca de les companyies de la BioRegió també ha permès portar al mercat
nous productes en tecnologies biotecnològiques de control alimentari, com el
test de detecció de la salmonel·la d’iMicroQ —una spin-off de la Universitat Rovira i Virgili—, que va entrar en procés de fabricació el primer semestre de 2013,
o en tecnologies de suport a la recerca, com el sistema de sembrat automàtic
de mostres microbiològiques que han començat a produir NTE-Sener i Deltalab. Per tancar aquest recull, cal esmentar l’empresa Specific Pig, constituïda
a mitjan 2013 i la primera a Europa que investiga, produeix i comercialitza porcs
pigmeus com a models animals per a la recerca biomèdica, en col·laboració amb
l’IRTA, Bioemprèn i Semen Cardona.
Patents i transferència de tecnologia
Com mostren bona part dels exemples citats d’R+D empresarial, la transferència tecnològica en el sector de ciències de la vida ha fet sorgir un nombre important de noves empreses. En concret, des de l’any 2000 i fins al primer semestre
de 2013, s’han creat a la BioRegió 54 spin-off d’hospitals, centres de recerca
i universitats (gràfic 35), a les que cal sumar iniciatives que estan en fase de
constitució, com els dos projectes de centres de recerca catalans que han rebut aquest 2013 el suport de la Fundación Botín: Colostage (projecte impulsat
per l’IRB Barcelona) i Nostrum Drug Discovery (de l’IRB i el BSC). La majoria
d’aquestes spin-off (40) són biotecnològiques, dedicades primordialment a la
recerca de noves teràpies i diagnòstics (18) i a serveis especialitzats d’R+D
(14), tot i que també hi ha empreses dedicades a la biotecnologia en agricultura
i alimentació (5), veterinària, medi ambient i cosmètica. Mitja dotzena d’aquestes
spin-off produeixen tecnologies mèdiques innovadores i la resta ofereixen serveis de consultoria o productes especialitzats en software i instrumentació de
laboratori. En conjunt, aquestes empreses —el 65% de les quals té menys de
5 anys— han generat prop de 260 llocs de treball, però la majoria concentren
l’activitat en fases inicials de recerca i encara no generen ingressos.
A part dels esmentats en la secció anterior, podem citar exemples d’èxit d’aquesta transferència, com Iproteos (IRB/UB), que ha sol·licitat ja la seva primera patent per a un fàrmac innovador per a l’esquizofrènia, Advanced Nanotecnologies (UB), que comercialitza, entre altres productes, el GraphMan-12, un material
biocompatible basat en el grafè, amb aplicacions per a l’òptica, o qGenomics
(CRG/UPF), que produeix xips d’ADN per a proves diagnòstiques que ja fan
servir diversos hospitals.


Les universitats, centres
de recerca i hospitals de la
BioRegió han creat 54 spin-off
que compten amb quasi 260
llocs de treball.

Gràfic 35 Nombre d’spin-off de la BioRegió agrupades per entitat d’origen
4
Universitat-Centre de recerca

9 Centre de recerca

6 Hospital

6 Hospital-Universitat
29 Universitat


L’increment de les col·laboracions públic-privades entre empreses i centres de
recerca catalans en els darrers anys són també un signe positiu de l’impuls de
la transferència tecnològica en el sector, que està en línia amb la creixent tendència internacional cap a models d’innovació oberta (vegeu quadre Catalunya
avança en col·laboracions públic-privades).

Catalunya avança en
col·laboracions públic-privades
Els partenariats públic-privats (PPP) són una de
les vies de col·laboració que estan agafant força per
afrontar els reptes econòmics i socials en l’àmbit de
la salut a Catalunya. Països com Finlàndia, Alemanya
i Holanda, on s’ha implantat des de fa més temps
aquest model d’estreta col·laboració entre institucions
públiques i empreses per desenvolupar de forma eficient projectes d’R+D+I, els resultats són satisfactoris.
A banda del finançament, els PPP també són importants perquè la recerca s’acosti més a les necessitats de la societat i s’acceleri el ritme per traslladar-la en solucions per als pacients.
Durant el 2012, a Catalunya hem vist quatre col·laboracions públic-privades de rellevància en biociències:
• Centre de Regulació Genòmica (CRG) i Sanofi:
el CRG i la multinacional farmacèutica van signar el
març de 2012 una aliança estratègica, inicialment
per a tres anys, per investigar noves vies d’avaluació
de la medicina translacional, des de la recerca bàsica fins a nous tractaments per als pacients.

• Hospital Clínic, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i Histocell: el gener de
2012, l’Hospital Clínic de Barcelona, el CSIC i la
biotecnològica basca Histocell van anunciar que
desenvoluparien un medicament cel·lular contra la
fibrosi pulmonar a partir d’una patent del CSIC i
l’Hospital Clínic. La inversió d’Histocell serà com a
mínim de tres milions d’euros.
• Hospital Clínic i Olympus: estan estudiant i analitzant una tecnologia òptica pionera que permet fer
cirurgies laparoscòpiques en 3D d’alta definició, la
qual cosa millora la qualitat visual en les intervencions i la seguretat per al pacient. La tecnologia està
desenvolupada per Olympus i el Clínic aporta la
seva experiència per a possibles millores del dispositiu.
• IRB Barcelona, Novo Nordisk i Fundació Europea de Diabetis (EFSD): la farmacèutica Novo
Nordisk i l’EFSD van finançar amb 100.000 euros un
projecte de recerca de l’IRB Barcelona que té com a
objectiu final oferir noves possibilitats per preservar
o recuperar la sensibilitat a la glucosa de les cèl·lules
beta pancreàtiques en les persones diabètiques.


Tot i que l’impuls a la creació d’empreses ha estat notable, el sistema de recerca català —i el del conjunt de l’Estat— segueix tenint uns índex molt baixos en
generació de patents, comparats amb altres països europeus. Segons les xifres
recollides a la base de dades de la WIPO,49 mentre Alemanya genera quasi
60.000 sol·licituds de patents anuals i el Regne Unit supera les 22.000, Espanya sol·licita poc més de 3.600 patents l’any, quan països com Suècia o Suïssa,
5 o 6 vegades més petits que l’Estat espanyol, superen les 2.000 sol·licituds
anuals de patents (gràfic 36).

Gràfic 36 Comparativa de sol·licituds de patents tramitades a través de les oficines estatals

70.000

2009
59.444
2010

60.000

2011

50.000

40.000

30.000

22.259
16.754

20.000

9.721
10.000

3.626

2.341

2.043

0
Alemanya

Regne Unit

França

Itàlia

Espanya

Suècia

Font: WIPO

Cal assenyalar, en aquest sentit, que Europa en el seu conjunt, amb les 332.581
patents sol·licitades el 2011 a través de les diferents oficines nacionals, es queda enrere en termes absoluts i relatius de països com Japó —que amb la meitat
de la població europea va tramitar més de 342.000 sol·licituds de patents— o
dels Estats Units i Xina, que van publicar més de 500.000 sol·licituds de patents
cadascun el 2011.
La tipologia de patents sol·licitades és molt diversa i, si ens fixem més concretament amb les patents de l’àmbit de ciències de la vida (biotecnològiques, farmacèutiques i de tecnologies mèdiques),50 les xifres per any es redueixen considerablement. Les dades de la WIPO sobre el període 1997-2011 indiquen que

49. orld International Office Organization. Les xifres corresponen al total de sol·licituds publicades a les
W
oficines estatals de cada país.
50. a WIPO i les oficines associades, com l’OEPM, comparteixen una mateixa classificació de sectors
L
tecnològics que agrupa en 35 línies els codis CIP (Classificació Internacional de Patents) fixats en
l’Acord d’Estrasburg el 1971. Aquesta agrupació, consultable a http://www.wipo.int/ipstats/en/statistics/technology_concordance.html, difereix de l’emprada per Clarke Modet en l’estudi sobre les patents de la BioRegió inclòs en l’Informe Biocat 2011. També canvia el rang de sol·licitants considerats
(WIPO i OEPM només consideren el primer sol·licitant per a l’assignació geogràfica, Clarke Modet
ho ampliava a segon i tercer sol·licitant). Per això les xifres no són directament comparables.


Suïssa

els sol·licitants de l’Estat espanyol han demanat en aquests 15 anys un total de
109.314 patents —tant a través de l’Oficina Espanyola de Patentes y Marcas,
OEPM, com a altres oficines internacionals— de les quals un 8,91% han estat
per a invencions farmacèutiques, un 4,69% per a tecnologies mèdiques i un
3,92% biològiques. Estem parlant, doncs, de 19.152 sol·licituds de patents en
els àmbits d’interès d’aquest informe (unes 1.300 a l’any) per a tot l’Estat, de les
quals, aproximadament el 45% es tramiten a través de l’OEPM.
Tot i que en el conjunt mundial la tecnologia informàtica i la maquinària elèctrica
i energètica són els sectors tecnològics que generen més patents, a Espanya
el primer lloc correspon al sector farmacèutic, seguit de la enginyeria civil i la
química fina. El gràfic 37 mostra una comparativa de les patents sol·licitades en
els sectors tecnològics de ciències de la vida en el període 2006-2010.

Gràfic 37 Comparativa de sol·licituds de patents en ciències de la vida 2006-2010

Biotecnològiques

145.420

150.000

Farmacèutiques

118.744

125.000

100.000

Tecnologies
mèdiques

1.713
7.433
6.335

1.882
4.277
2.252

2.161
7.069
4.661

6.586
21.478
15.805

6.661
14.854
11.095

7.208
16.911
10.485

8.229
8.654
13.215

16.163
43.967
13.206

20.210
27.743

25.000

16.232
30.781
35.251

50.000

50.829

62.881

75.000

* Càlcul de Biocat

ia
èc
Su

a*
ny

lia
Ità

a
ïss
Su

pa
Es

Re

gn

e

Un

it

ça
an
Fr

ea
C

or

na
Xi

ya
an

pó
Ja

em
Al

Es

ta

ts

Un

its

0

Font: WIPO

La gràfica —que no és en cap cas un rànquing— mostra que, tot i ser el sector
prioritari en l’esforç de generació i protecció de la propietat intel·lectual (IP) a
Espanya, entre 2006 i 2010 es van sol·licitar menys patents farmacèutiques que
a Suècia, que té una cinquena part de població i té els sectors de les telecomunicacions i la comunicació digital com a prioritaris en protecció d’IP.

Catalunya genera el 20% de
les sol·licituds de patents
de ciències de la vida DE TOT
l’Estat, per sota del seu pes
en recerca

Les xifres absolutes de patents generades a Catalunya són reduïdes si les comparem amb països i regions de mida i desenvolupament científic equiparable, i la seva
contribució al total de patents en ciències de la vida que es generen a Espanya
està per sota del seu pes en recerca. De les 389 sol·licituds publicades el 2012 per
l’OEPM de patents biotecnològiques, farmacèutiques i de tecnologies mèdiques,
80 tenien un primer sol·licitant català (20,5%), i de les 320 concessions publicades, 62 (un 19%) corresponien a sol·licitants catalans. En el gràfic 38 es mostra
l’evolució de sol·licituds i concessions de patents biològiques, farmacèutiques i de
tecnologies mèdiques publicades per l’OEPM entre 2005 i 2012 i corresponents
a entitats, empreses i particulars residents a Catalunya (primer sol·licitant).


El gràfic 39 mostra el percentatge de sol·licituds de patents de ciències de la vida
publicades a l’OEPM per les diferents tipologies d’entitats, públiques o privades,
que les generen a Catalunya. Com es veu, són les empreses les que generen més
IP en aquest sector amb un 51% de totes les sol·licituds publicades el 2011 i un
56% de les publicades el 2012. Entre les entitats públiques de recerca, destaca
el pes relatiu del centres de recerca en la generació de patents del sector.

Gràfic 38 Evolució de les patents de ciències de la vida de sol·licitants de Catalunya publicades per
l’OEPM (2005-2012)*

140

Sol·licituds
Concessions

120

100

80

60

40

20

0
2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

* A partir de 2009 hi ha un canvi de metodologia en el recompte.

2012

Font: OEPM

Gràfic 39 Percentatge de sol·licituds de patents publicades a l’OEPM per tipus de primer sol·licitant

2011

2012

1%
Hospitals
7%
Universitats

4%
Hospitals
11%
Universitats

11%
Centres
de recerca

9%
Centres
de recerca
20%
Particulars

30%
Particulars
51%
Empreses
Font: OEPM


56%
Empreses

Una universitat catalana —la UPC— figura entre les 10 entitats de l’Estat titulars
de més sol·licituds de patents publicades el 2012. Aquesta llista l’encapçala el
CSIC (amb 90 sol·licituds publicades), seguida de les empreses Telefónica (90)
i ArcelorMittal (25) i la UPC, amb 21 sol·licituds de patents, se situa en sisena
posició. En l’àmbit de ciències de la vida, i segons el registre de sol·licituds de
patents de l’OEPM, Esteve va ser l’empresa més activa el 2011, amb quatre
sol·licituds publicades, seguida de Grífols (3) i GP-Pharm (3). El 2012, Dr. Healthcare (4 sol·licituds publicades) i altre cop Esteve (4) van ser les empreses
més actives en protecció de patents en biociències. Pel que fa a les entitats
públiques, la UPC, amb dues sol·licituds de patent publicades el 2011 i sis el
2012, ha estat l’organisme més actiu en l’àmbit de ciències de la vida.
De forma complementària, val la pena recordar que segons l’anàlisi realitzada
per Clarke Modet per a l’Informe Asebio 2012,51 les empreses van generar un 31% de totes les sol·licituds i concessions de patents biotecnològiques
publicades el 2012 per les vies OEPM, EPO, USPTO, JPTO i PCT52 (1.064) i
entre les 13 companyies més actives, l’estudi n’inclou vuit de catalanes: Lipotec,
Almirall, Inkemia-IUCT, Grífols, Bioibèrica, BCN Peptides i Pangaea Biotech.
Grans tendències internacionals a Catalunya
Al principi d’aquest capítol identificàvem l’interès per les malalties rares, la innovació oberta i l’obertura cap als mercats emergents com tres de les grans
tendències internacionals que estan marcant l’evolució del sector de ciències
de la vida. Quin és el pes que aquestes tendències tenen a Catalunya?
Ja hem comentat al parlar de transferència tecnològica que es detecta un creixent interès per les col·laboracions públic-privades tant per part de les entitats
de recerca com, el que potser és més important, per part de les grans empreses del sector. Aquest és un primer pas cap a models d’innovació oberta en el
sector de ciències de la vida, com ho és el sorgiment de xarxes de col·laboració
en àmbits científics i terapèutics concrets (càncer, bionanomedicina, malalties
respiratòries...) que s’ha comentat.
Vivim un canvi de model global i tenim exemples propers que ens mostren que
també aquí a Catalunya el sistema està en plena transformació. Així, tenim grans
empreses farmacèutiques que han reduït les seves àrees d’R+D i han iniciat
col·laboracions estratègiques amb petites biotecnològiques —com l’acord establert a principis de 2013 entre el grup farmacèutic català Ferrer i Vivia Biotech
(Salamanca) per a desenvolupar noves teràpies per a càncers hematològics— o
de grans corporacions com Grífols que estan ampliant el seu àmbit d’actuació
en R+D adquirint participacions en biotecnològiques de diverses dimensions
que tenen projectes d’investigació d’interès (Araclon, Aragdim, Nanotherapix,
Progenika, VCN Biosciences).
Totes aquestes iniciatives són avenços cap a models més dinàmics que han
de facilitar una aproximació de la recerca als requeriments dels ciutadans i de
l’empresa i també una arribada més ràpida de productes al mercat.

51. nforme Asebio 2012, p. 40-45.
I
52. EPM: Oficina Española de Patentes i Marcas. EPO: European Patent Office. USPTO: United States
O
Patent and Trademark Office. JPTO: Japan Patent Office. PCT: Patent Cooperation Treaty.


Malalties rares: focus
de creixent interès
per la indústria
farmacèutica
En el últims anys el desenvolupament de tractaments
per a malalties rares o minoritàries (orphan drugs)
està generant un gran interès en la indústria, principalment estimulat per l’èxit de les companyies especialitzades en aquest sector. Gran part d’aquest èxit
ve de l’elevat preu dels tractaments, que pot arribar
als 100.000-500.000 dòlars anuals per pacient. A
més a més, la regulació introduïda inicialment a EUA
i posteriorment a Europa, aporta una sèrie d’avantatges importants, com són una reducció de taxes en
el desenvolupament, accés a ajudes específiques,
aprovació accelerada, i el que és més atractiu, exclusivitat de mercat per un període de 10 anys a la UE,
i de 7 als EUA. D’altra banda, el desenvolupament
clínic també ha demostrat avantatges rellevants, ja
que sovint es dirigeixen a malalties amb una base
genètica més homogènia i els estudis requereixen
menys pacients, fent assumibles els costos per moltes més companyies. A més a més, estudis recents
mostren que aquests productes tenen temps de
desenvolupament més curts i una major probabilitat
d’èxit regulatori, fet que comporta que siguin globalment més rendibles que els de tractaments per a
malalties amb més prevalença.
Tot i aquests punts suggerents, el desenvolupament
de tractaments per a malalties minoritàries té reptes
importants. El primer de tots és que sovint el coneixement que es té de la malaltia és molt limitat. Tot i
que també es pot interpretar com una oportunitat,
això en dificulta molt la identificació dels mecanismes més adequats per tractar la malaltia, i a més,
la falta de registres de pacients i d’informació de la
història natural de la malaltia en els estudis clínics
dificulta la definició dels punts finals més adequats.
En aquest sentit, l’activitat de les associacions de
pacients i dels grups acadèmics especialitzats en
aquestes malalties és molt important de cara a generar la ciència bàsica que permeti el desenvolupament posterior de possibles tractaments. El baix
nombre de pacients també comporta dificultats a
l’hora de poder fer el reclutament per a estudis clínics, dificultat especialment important en el cas que
ja hi hagi algun tractament al mercat. Per últim, bona
part de les malalties minoritàries afecten població


Marc Martinell
Mynorix Therapeutics

pediàtrica, fet que afegeix una complexitat addicional al seu desenvolupament.
Un dels reptes importants de futur del sector, però,
serà tot el relacionat amb els preus de teràpies i medicaments. Avui en dia s’han aixecat diverses veus
plantejant que els sistemes sanitaris no podran assumir un augment significatiu de tractaments amb un
cost tan elevat i s’estan plantejant mecanismes per a
regular-ho, com per exemple el reemborsament progressiu basat en l’eficàcia. La tendència actual indica que els productes dirigits a malalties greus per
les quals no hi ha cap tractament podran justificar
preus elevats, però en aquells productes que vagin
dirigits a malalties on ja hi ha d’altres alternatives o
en aquells que ja hagin generat un retorn considerable, és possible que hi hagi una revisió a la baixa
del seu preu.
Amb conceptes com la medicina personalitzada, la
tendència actual és la d’estratificar la població de
pacients segons la base genètica que hi ha al darrera de cada malaltia, fet que està provocant que
en malalties més prevalents els pacients s’estiguin
separant en subpoblacions minoritàries. Això indica que el desenvolupament de teràpies per a malalties minoritàries amb el canvi de paradigma del
blockbuster cap al nichebuster, és un canvi de model que està aquí per quedar-se, tot i que caldrà trobar els mecanismes que assegurin la viabilitat del
sistema, així com el dret d’accés als tractaments per
a tots els pacients, independentment de la patologia
i la seva prevalença. I tot això, sense oblidar que el
camp de les malalties minoritàries ha permès el desenvolupament de tractaments altament innovadors
que posteriorment comporten avenços importants
en moltes altres malalties.

També està adquirint força a Catalunya la recerca pública i privada orientada cap
a les malalties rares, ja que, com explica l’article de Marc Martinell, de Mynorix
Therapeutics, a més de l’interès científic i social en donar resposta a malalties
greus i sense tractament, les companyies estan descobrint els avantatges competitius —en termes de temps de desenvolupament i procés regulador— que
poden presentar els medicaments orfes. Catalunya té una important presència
en la recerca en aquest camps, amb 18 grups d’investigació dels 60 que constitueixen el CIBERER (Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras). Aquest CIBER compta amb una designació de medicament orfe
per part de l’EMA, per al tractament de l’anèmia Fanconi tipus A, una de les 15
designacions amb què compten entitats de l’Estat, de les quals 10 corresponen
a empreses catalanes (Advancell [2], GP-Pharm, Grífols [3], Esteve [2], Oryzon i
VCN Biosciences), quatre a la companyia navarra Digna Biotech i una al CSIC.
Les multinacionals amb presència a Catalunya (Actelion, Amgen, Novartis, Sanofi, etc.) compten amb 54 designacions orfes de l’EMA vigents.
L’obertura cap als mercats emergents és una tendència general, però que afecta sobretot a les grans multinacionals i a regions que compten amb sectors
més madurs. Com es mostra en el capítol V, l’interès per part de les empreses
catalanes del sector de ciències de la vida existeix i les més potents estan fent
passos importants en aquesta línia, que en els propers anys han de mostrar els
seus resultats.
Aquest alineament amb les grans tendències internacionals serà positiu per a
les empreses catalanes del sector de ciències de la vida si, alhora, som capaços
de superar les febleses més greus del nostre sistema. Veiem així que, malgrat
l’important nombre d’spin-off creades en els darrers 10 anys per les institucions
d’investigació, la majoria d’aquestes empreses són molt febles des d’una perspectiva financera i afronten dificultats tant d’accés a recursos com d’accés al
mercat. La bona trajectòria d’alguna d’aquestes spin-off, com AB-Biotics, que
des de la seva sortida al Mercat Borsari Alternatiu (MAB) el 2011 ha completat
amb èxit diverses rondes de finançament i està aconseguint una bona projecció
internacional dels seus productes, és un bon senyal, però encara massa aïllat i
singular en el conjunt.
Les empreses biotec i tec-med catalanes tenen una participació baixa en els
programes europeus de recerca i innovació. La posada en marxa de l’Horitzó
2020 i iniciatives com l’EIT s’han de veure com una oportunitat i com un repte.
Alinear les estratègies, identificar les fortaleses i trobar els socis adequats serà
clau en un moment en el qual Europa es perfila com l’única alternativa per compensar l’escanyament polític i econòmic del sistema de recerca i innovació de
l’Estat espanyol.


Finançament
Entre gener de 2012 i setembre de 2013, les empreses del sector de ciències
de la vida a Catalunya van captar 43,68 milions d’euros de fons de capital risc
(venture capital, VC), una xifra que duplica àmpliament les inversions rebudes
els anys 2010 i 2011 (19,53 M€). A aquesta xifra cal afegir els 8,6 milions
d’euros obtinguts en el mercat borsari per sengles ampliacions de capital d’ABBiotics i InKemia IUCT Group, les dues empreses biotecnològiques catalanes
que cotitzen al Mercat Alternatiu Borsari (MAB).
Aquest creixement es especialment significatiu perquè s’ha produït en un context inversor restrictiu. El 2012 el mercat de capital risc a l’Estat espanyol es
va contreure un 22,8% respecte a 2011, i també es va reduir la participació
catalana en el conjunt d’inversions de VC, que va passar d’un 27,4% el 2011 a
un 20,4% el 2012.1
El capital risc segueix sent la principal via de capitalització de les empreses
de ciències de la vida a Catalunya, on l’escassa dimensió i la curta trajectòria
de les companyies les situa encara fora dels interessos dels fons de private
equity (PE)2 i on certes barreres culturals fan que l’accés a d’altres fonts de
finançament, com el mercat borsari, sigui quasi anecdòtic. Tot i així, el desembre
de 2012 va sortir al parquet, dins del MAB, amb notable èxit, l’empresa InKemia IUCT Group, una de les més representatives a Catalunya de l’impuls i el potencial de la biotecnologia blanca (industrial). El juny de 2013, la companyia va
llançar una ampliació de capital amb l’objectiu de captar 2,5 M€ per a finançar
la seva expansió internacional, operació que va completar amb èxit —i amb una
sobredemanda d’accions del 4%— en només un mes.
Pocs dies abans de l’entrada a borsa d’InKemia UCT Group (desembre 2012),
AB-Biotics, la primera biotec catalana en cotitzar al MAB, tancava una ampliació
de capital de 5 milions d’euros, que va suposar l’entrada al seu accionariat de la
farmacèutica Almirall i també de l’Institut Català de Finances, a través del seu
fons Capital MAB FCR, creat precisament per donar suport a les empreses que
surten al Mercat Alternatiu Borsari. AB-Biotics ha fet una nova ronda el 2013,
en la qual ha captat 1,12 M€.
L’aposta d’Almirall per la biotecnologia no és un fet aïllat, sinó que forma part
d’un canvi de tendència del que és epígon la multinacional catalana Grífols. En
el període que cobreix aquest informe, la companyia d’hemoderivats ha adquirit
participacions majoritàries en un seguit d’empreses biotecnològiques de diferents dimensions, des d’spin-off d’universitats i de centres de recerca catalans
(Nanotherapix i VCN Biosciences) a empreses internacionals com Aradign
1.
ASCRI (Asociación Española de Entidades de Capital Riesgo), Informe 2012 (p. 20-21) i Informe
2013 (p. 22-24).
2.
Seguint les definicions d’entitats com ASCRI o EVCA (European Private Equity Venture Capital Association) parlem de venture capital (VC) quan ens referim a les inversions en fases inicials (seed, startup, early-stage i later-stage) i de private equity (PE) quan ens referim a inversions en fases avançades
d’expansió (growth) o per adquisicions majoritàries d’accions (buyout) en les seves diverses modalitats
(LBO, MBO, MBI i LBU).


(EUA) —de la que va comprar un 35% de les accions per 20 M€ l’agost de
2013— , passant per biotec d’altres bioregions espanyoles, com Araclon o Progenika, amb participacions del 51% i del 60% respectivament.
El balanç general és una composició de contradictòries llums i ombres, on els
creixements de certs indicadors clau es combinen amb un entorn d’enormes
dificultats per a petites empreses focalitzades en recerca la viabilitat de les quals
depèn de l’accés a un finançament públic que ha desaparegut o que no arriba
en els terminis previstos, creant unes insostenibles tensions de tresoreria.

Tendències internacionals
2012 va ser un any excepcionalment bo per a les finances de les empreses biotecnològiques a nivell global i, especialment, als EUA. Les operacions de capital risc
en el sector van sumar 12.426 milions de dòlars, un 22,8% més que el 2011. Un
76% d’aquestes inversions (9.460 M$) es van realitzar als EUA, on, d’altra banda,
la valoració de les principals empreses biotec cotitzades va pujar un 40,5% (Burrill
Select Index), davant d’un creixement del 7,3% del Dow Jones Industrial Average
i d’un 15,9% del Nasdaq Composite Index. En conjunt, el 2012, les companyies
de ciències de la vida nord-americanes van obtenir 71.100 milions de dòlars en
recursos financers a través d’inversions privades (VC i PE) i als mercats (borsa i
deute), un 23,9% més que el 2011 (57.400 M$).3

El 2012 es van invertir
globalment 12.426 milions de
dòlars de capital risc en el
sector de ciències de la vida

Més enllà de la millora dels indicadors econòmics generals als EUA —que malauradament Europa no comparteix—, els analistes atribueixen aquest creixement
de 2012 en el sector de ciències de la vida a les bones perspectives creades
tant pel notable increment d’aprovacions de nous medicaments (vegeu capítol
III) com per una sèrie de decisions polítiques i legislatives que es van produir al
llarg de l’any, des de l’aprovació de nous reglaments per a l’activitat de l’FDA4
fins a la sentència del Suprem dels EUA que va ratificar la reforma del sistema
de salut promoguda pel president Barak Obama (juny 2012).
Un dels factors més valorats ha estat l’aprovació de l’anomenada JOBS Act
(Jumpstart Our Business Startups Act), una norma legislativa dissenyada per a
facilitar l’accés als mercats borsaris de les pimes i start-up nord-americanes, tot
reduint i simplificant per a les anomenades emerging growth companies els requeriments més costosos de la sortida al parquet.5 La llei també permet testejar
l’interès dels inversors abans de fer pública tota la informació requerida per a
l’entrada al mercat. Aquesta és una legislació de considerable impacte potencial, ja que qualsevol empresa amb una facturació inferior als 1.000 milions de
dòlars anuals pot entrar dins la categoria d’emerging growth company. De fet,
11 de les 13 companyies de ciències de la vida que han sortit a borsa als EUA
des de l’aprovació de la llei, l’abril de 2012, i fins a l’abril de 2013, ho han fet
sota les prescripcions de la JOBS Act.6
El mercat borsari, d’una banda, i les compres i adquisicions (MA), de l’altra, són les
vies de sortida que permeten al VC rendibilitzar les inversions en fases inicials. Un
3.
The Burrill Report. Vol. 3. Núm. 2. Febrer 2013.
4. van modificar parts de l’FDA Safety and Administration Act, que van entrar en vigor el juliol de 2012
Es
(http://www.fda.gov).
5.
http://www.sec.gov/spotlight/jobs-act.shtml
6.
The Burrill Report. Vol. 3. Núm. 5. Maig 2013.

Finançament | 119

dels fenòmens que s’està produint a nivell global és que cada cop resulta més difícil
—fins i tot a mercats tan amplis i madurs com l’americà— trobar finançament per
a les fases llavor (seed) i arrancada (start-up) de les empreses biotecnològiques,
ja que el capital risc es focalitza en fases més avançades, que redueixen el marge
de temps per a la recuperació de la inversió. En el marc de la conferència New
Paradigms to Fund Life Science Innovation, celebrada a San Francisco el gener de
2013, Jonathan Morris, director executiu del Silicon Valley Bank, subratllava que en
el període 2005-2012 les rondes de finançament de Sèrie A —que corresponen a
les fases start-up i early-stage— en empreses de ciències de la vida han caigut d’un
20% a només un 12% de totes les operacions de capital risc del sector als EUA.

Les inversions es concentren
en fases de desenvolupament
avançades en detriment de les
fases ‘seed’ i ‘start-up’

Analitzant les 200 principals operacions de sortida (MA) protagonitzades per
empreses biotecnològiques (103 adquisicions per més de 75M$) i de dispositius mèdics (104 adquisicions per més de 50M$) entre 2005 i 2012, Morris
assenyalava que les companyies han fet una mitjana de 2,7 rondes de finançament i els inversors s’han mantingut a l’empresa una mitjana de 5,5 anys abans
d’obtenir rendiments amb la venda de les seves participacions. La rendibilitat
obtinguda amb aquestes operacions és molt diversa i es mou en mitjanes que
van de x2,6 a x7,1. En qualsevol cas, es tracta d’una petita mostra de resultats,
ja que segons el mateix analista, a finals de 2011 als EUA hi havia 38.000 milions de dòlars de capital risc invertits en 1.642 empreses biotecnològiques i de
tecnologies mèdiques esperant aconseguir una bona sortida.
D’altra banda, si s’estudia l’evolució de les inversions de capital risc en el sector
salut als EUA, s’aprecia un progressiu descens del nombre d’operacions i del
volum d’inversió en companyies biofarmacèutiques en benefici de les inversions
en empreses de tecnologies mèdiques: si el 2004, les operacions de VC en
farmacèutiques i biotecnològiques van representar un 48% del total i només un
37% van anar a empreses de tecnologies mèdiques, el 2012 la proporció havia
canviat completament, amb només un 33% d’inversions en biotec + farma i un
46% en tecnologies mèdiques.7 Les pressions econòmiques sobre els sistemes de salut i el desenvolupament d’una medecina personalitzada i preventiva
que hem comentat en el capítol III afavoreixen els proveïdors tecnològics i les
empreses de digital health (especialment software hospitalari i aparells de monitorització i diagnòstic), i els inversors estan amatents a valorar i donar suport
a aquests canvis. Segons un estudi de la consultora CB Insights, entre juliol
de 2012 i juny de 2013 es van dur a terme als EUA 362 operacions d’inversió
de VC en empreses de digital health per valor 1.500 milions de dòlars, el que
suposa un creixement del 23% en capital invertit i un augment del 18% en el
nombre d’operacions respecte a l’any anterior.8
La pressió del VC per la rendibilitat ha fet també que creixi la importància en
fases inicials de figures com els business angels, els fons corporatius i les entitats sense ànim de lucre, cadascun d’aquests grups amb motivacions diverses.
Com s’ha comentat en el capítol III al parlar de xarxes d’innovació oberta i del
creixent paper dels pacients, les grans empreses farmacèutiques estan reduint
els seus propis departaments d’R+D i apostant per la col·laboració científica i
el suport financer a petites biotec com una estratègia per accelerar la innovació, tot obrint-se a nous enfocs de la recerca. Per la seva banda, fundacions i
associacions de pacients s’estan implicant activament en el finançament de la
recerca per tal d’assegurar l’atenció a malalties rares o a àrees terapèutiques
7.
2013 Venture Capital Healthcare Report, PitchBook (pitchbook.com).
8.
Digital Health Venture Capital and Private Equity Funding Tops $1.5 Billion Last Year Across 362
Deals, CB Insights (www.cbinsights.com).


Biotecnològiques i
farmacèutiques perden pes
en les carteres de VC en
benefici de les empreses de
tecnologies mèdiques

que la indústria ha menystingut per considerar-les poc rendibles. La implicació
personal dels business angels en les inversions que realitzen afavoreix també la
seva participació en projectes que el VC considera encara massa incerts.
Tot i aquesta tendència general, l’elevat nombre de sortides a borsa d’empreses
de ciències de la vida registrades en la primera meitat de 2013 als EUA i l’alta
rendibilitat obtinguda per aquestes operacions aporta noves perspectives.

En el primer semestre de 2013,
s’ha gairebé doblat el nombre
d’empreses de ciències de la
vida que han sortit a borsa
als EUA i s’ha multiplicat per
quatre el capital obtingut el
2012

A banda de Zoetis —la divisió de salut animal de Pfizer, amb una planta de producció i R+D a Catalunya (Olot)—, que el gener de 2013 va obtenir 2.564 milions
de dòlars amb la seva entrada al mercat borsari (NYSE:ZTS), unes altres 28 companyies biotecnològiques i de tecnologies mèdiques han completat els seus IPO
(Initial Public Offering) als EUA entre gener i juliol de 2013, captant conjuntament
més de 2.460 milions de dòlars, amb un rang que va dels 525 M$ obtinguts per
la CRO Quintiles Transnational als 6,9 M$ aixecats per l’empresa de diagnòstic
Cancer Genetics. En contrast, en tot l’any 2012, només es van tancar 16 sortides
a borsa d’empreses del sector als EUA, amb una captació conjunta de 1.093 M$.
A més de captar 5.000 M$ de sortida, les 29 companyies que han començat a
cotitzar el 2013 han obtingut una rendibilitat conjunta de +40,4% des de la seva
entrada al mercat borsari. El més rellevant pels analistes és el canvi d’actitud
dels inversors, que han apostat per empreses que, en molts casos, encara estan
lluny de poder portar al mercat els seus productes: quatre de les companyies
treballen en noves teràpies per a malalties rares i vuit en nous medicaments per
al càncer que es troben, majoritàriament, en fase I i en fase II de recerca clínica.
Tot i que el primer trimestre de 2013 semblava anunciar una caiguda dels fons
de VC a nivell global, a finals de juliol la xifra invertida (7.326 M$) superava per
un lleuger +0,4% les inversions del mateix període de 2012 (7.298 M$).9

El càncer centra la
recerca de les companyies
biofarmacèutiques que més
interès desperten en els
inversors del sector

Probablement, la rellevància i dimensions de les adquisicions d’empreses biotecnològiques realitzades en els dos darrers anys estiguin influint positivament
en la percepció dels mercats. En un article recent, Peter Winter, editor de
BioWorld Insight, calculava que en aquest període els inversors han obtingut
a l’entorn de 100.000 milions de dòlars per les vendes de companyies i que
aquests recursos estan tornant al sector en forma de reinversions.10 Entre les
operacions més destacades figuren tres mega-deals de 2011: la compra de
Genzyme per part de Sanofi (20.100 M$), la compra de Nycomed per part de
Takeda (13.700 M$) i l’adquisició de Pharmasset per part de Gilead (11.000
M$), i ja el 2012, la compra d’Amylin Pharmaceuticals per part de BristolMayers Squibb (5.300 M$). Amgen va dur a terme el 2012 tres adquisicions
d’un cert volum —Micromet (900 M$), Kai Pharmaceuticals (315 M$) i l’empresa islandesa deCODE Genetics (415 M$)—, però sobretot ha protagonitzat
una de les grans operacions de 2013: la compra d’Onyx Pharmaceuticals, per
10.400 milions de dòlars, operació que va culminar a finals d’agost, després que
Onyx rebutgés, el juny, una primera oferta de 10.000 milions.
El gran atractiu d’Onyx era el seu medicament Kyprolis aprovat per l’FDA el 2012
per al tractament del mieloma múltiple, un rar càncer hematològic. De fet, segons
The Life Science Report Watchlist 2013 el càncer centra l’interès de totes les
companyies biofarmacèutiques i dels inversors del sector, i el volum d’assaigs clí9.
The Burrill Report. Vol. 3. Núm. 9. Setembre 2013.
10. eter Winter, “Biotech Companies Record Another Positive Quarter”, BioWorld, 11-10-2013 (www.
P
bioworld.com).

Finançament | 121

nics en fases II i III per a productes oncològics supera àmpliament qualsevol altre
àmbit terapèutic. Segons aquesta publicació, el 2012, les notícies sobre resultats
d’assaigs clínics oncològics van provocar pujades de fins al 9% i caigudes de fins
el 15% en la valoració de les accions de les empreses implicades.11
Perspectiva europea
Al contrari que als EUA, el volum de capital risc invertit en ciències de la vida a
Europa el 2012 es va reduir respecte als anys anteriors. De fet, tot el mercat de
capital risc i de private equity es va contreure respecte a 2011, quan semblava
que s’havia iniciat un camí de recuperació després de la forta caiguda que va patir
el sector el 2009 —amb una reducció d’inversions del 54%— a causa de la crisi
financera internacional. En total, el 2012, els fons invertits a Europa en VC i PE
van sumar 36.459 milions d’euros, un 19% menys que el 2011 (44.870 M€). Es
van invertir 3.184 milions d’euros en fases inicials (VC), el que va suposar una
reducció del 14% respecte a 2011. El gràfic 40 ens mostra que la recuperació
global dels anys 2010 i 2011 no s’ha estès a la capitalització de les empreses en
primeres fases de desenvolupament i el volum de VC s’ha anat reduint a Europa
any rere any des del 2008, registrant una caiguda del 50% en quatre anys.12
Cal consignar, que les empreses de VC i PE europees van captar el 2012 més de
23.600 milions d’euros en nous fons per a inversions, dels quals 3.600 milions per
a capital risc. També en aquest cas, els recursos obtinguts estan per sobre dels
aconseguits el 2009 i 2010, però suposen un retrocés important respecte a 2011
—any en el qual es van superar els 41.600 M€ en nous fons captats, dels quals
5.193 M€ en capital risc. La confiança dels inversors en Europa sembla haver-se
ressentit, tot i que en termes relatius, els fons captats fora d’Europa tenen un pes

Gràfic 40 Inversions de VC i PE a Europa (en milions €)

80.000

60.000

Private
equity
Venture
capital

63.830

47.057
40.000
38.257

41.175
33.275

20.000

20.485

6.011

6.309

3.823

3.661

3.695

3.184

2007

2008

2009

2010

2011

2012

0

Font: European Private Equity Venture Capital Association (EVCA)

11. eorge S. Mack, The Life Sciences Report Watchlist 2013, 31-1-2013, http://www.thelifesciencesreG
port.com/pub/na/the-life-sciences-report-watchlist-2013
12. ww.evca.eu
w


important: Nord-Amèrica va aportar el 25% de tots els nous fons de VCPE captats el 2012 i el 20% dels obtinguts el 2011. Si ens centrem en el capital risc, tanmateix, Nord-Amèrica només va aportar un 4,5% dels nous fons, que procedien
majoritàriament de França i Benelux (34,5%) i els països escandinaus (17,5%).13
Segons dades de l’Associació Europea de Private Equity Capital Risc (EVCA),
les empreses europees de ciències de la vida van rebre el 2011 inversions per
valor de 5.415 milions d’euros, un 14,9% de tota la inversió en capital risc i
private equity. Si ens centrem estrictament en els fons de VC, la participació relativa creix, ja que les ciències de la vida van captar un 28,4% de la inversió (906
M€). Tal com mostra el gràfic 41, la inversió global (VCPE) en biociències s’ha
recuperat i, fins i tot, ha superat el nivell de 2008, però no en les fases inicials,
on les inversions de VC s’han reduït un 35% entre 2008 i 2012.

Les empreses de ciències de
la vida van rebre el 28,4% dels
3.184 Milions d’euros invertits
en capital risc a Europa el
2012

En conjunt, 840 empreses del sector de ciències de la vida van rebre inversions de
VCPE el 2012. El gruix de companyies se situa, però, en les fases inicials: els 906
M€ de capital risc es van distribuir entre 656 empreses —amb una inversió mitja
d’1,4 M€—, mentre que 184 companyies es van beneficiar dels 4.509 M€ invertits
en operacions de growth i buyout —amb una mitjana de 24,5 M€ per operació.
Pel que fa a les desinversions, la majoria de sortides del VC (per un valor de
1.900 M€ en 999 empreses, el 2012) es van produir per l’adquisició de la
companyia participada per part una altra empresa (36,7% del volum econòmic
i 15,6% de les companyies), però també hi va haver un nombre important de
sortides mitjançant transaccions de participacions entre empreses de capital
risc (16,8%). En canvi, en el mercat europeu de VCPE les desinversions per
sortides a borsa són molt escasses: EVCA en registra només set el 2012, que
van obtenir una capitalització de 293 milions d’euros (cinc de les sortides en la
franja de venture capital, que van obtenir 6,6 M€).

Gràfic 41 Inversions de VC i PE en el sector de ciències de la vida a Europa (en milions €)

7.000

6.633

Total
VCPE
5.806

6.000

5.415
5.042

4.986

Venture
capital

5.000
4.000

3.473

3.000
2.000
1.000

1.493

1.399

1.084

1.093

1.166

2009

2010

2011

906

0
2007

2008

2012

Font: European Private Equity Venture Capital Association (EVCA)

13. 012 Pan-European Private Equity and Venture Capital Activity, EVCA, 2013.
2

Finançament | 123

Javier Jorba:
“Ens interessa
invertir en projectes
biotecnològics
amb potencial que
complementin les línies
de recerca de Grífols”
Grífols és una empresa consolidada i potent en
l’àmbit dels hemoderivats (és el tercer productor
mundial, amb un 32% del mercat dels EEUU i
un 14% del mercat europeu), que ha apostat per
la inversió en empreses biotecnològiques com a
forma d’expansió i desenvolupament de la seva
línia d’R+D. Pot explicar-nos les raons d’aquesta
aposta per la biotecnologia?
Les raons d’aquesta aposta es podrien resumir en
dos aspectes complementaris. En primer lloc, el
compromís adquirit per Grífols, des de la seva fundació fa més de 70 anys, de contribuir a la millora de
la salut i el benestar de les persones impulsant un
avenç científic i de la societat. Aquest esperit pioner
ha promogut la nostra participació en projectes i iniciatives del sector biotecnològic.
De fet, de manera indirecta, Grífols manté una relació des de fa anys amb aquest sector a través d’una
de les empreses del grup, Grífols Engineering, especialitzada en enginyeria i equips per a projectes
biotecnològics i farmacèutics. Grífols Engineering
ha dissenyat i construït alguna de les instal·lacions
d’empreses biotec.
En segon lloc, a Grífols som conscients del potencial de la biotecnologia sanitària per promoure aquesta contribució social, però també de les dificultats
de molts dels projectes que s’estan desenvolupant
en el sector per accedir a finançament. Per aquest
motiu, hem decidit invertir en diferents companyies
amb projectes de biotecnologia aplicats a processos mèdics, mitjançant l’adquisició de participacions
en aquestes societats.
Dit això, m’agradaria aclarir que, per la seva activitat
principal, Grífols no pot ser considerada com una
empresa biotecnològica. Els medicaments biològics
que comercialitzem s’extreuen del plasma, i a la seva
producció no intervé cap procés biotecnològic, és


Javier Jorba
president de la divisió de
productes biològics de
Grifols

a dir, no són productes recombinants. El plasma
que obtenim dels nostres 150 centres de donació
als Estats Units és fraccionat en diverses proteïnes
plasmàtiques i cadascuna d’elles té diferents propietats terapèutiques.
Les seves participades treballen en àrees terapèutiques molt diferents: Araclón, en Alzheimer
i Parkinson; VCN Biosciences, en oncologia;
Progenika, en diagnòstics genètics per afecciones cardiovasculars e immunohematològiques;
Nanotherapix, en malalties inflamatòries, reumàtiques i autoimmunes; Aradigm, en malalties
pulmonars. Les apostes de Grífols semblen molt
diversificades. Què valoren a l’hora de seleccionar una empresa biotec per invertir-hi?
Als criteris econòmics lògics en qualsevol operació
d’aquest tipus, cal afegir un aspecte fonamental per
a nosaltres: la cartera de projectes de les companyies han de complementar les línies d’investigació que
estem desenvolupant a Grífols.
Grífols ha anunciat que augmentarà la seva inversió en R+D, del 4,7% dels ingressos de 2012
(124,4 M€) a un 5,5%. Quines són les seves prioritats en investigació? Es plantegen que aquest
creixement sigui a través de noves inversions en
empreses biotecnològiques petites i mitjanes, a
Espanya o en altres països?
Actualment, Grífols té 12 assajos clínics en marxa
per a nous productes i noves indicacions. Entre les
principals línies d’investigació en desenvolupament
destaquen: l’estratègia en Alzheimer, amb la que
Grífols pretén abordar de manera integral aquesta

patologia neurodegenerativa, incloent el tractament
amb medicaments biològics derivats del plasma, el
diagnòstic preclínic de la malaltia, i la prevenció i
protecció mitjançant vacunes. També en la utilització
de l’albúmina en hepatologia, de l’antitrombina en
cirurgia cardíaca o en una cola biològica de fibrina
que obre una nova línia d’especialitat en biocirurgia.
L’estratègia de creixement de Grífols passa per la
nostra activitat principal: la producció i comercialització de medicaments biològics derivats del plasma, que el 2012 va representar més del 88% de la
facturació total de la companyia, que va ascendir en
l’exercici a quasi 2.621 milions d’euros.
Dit això, a Grífols estem oberts a estudiar les propostes que ens arriben de l’àmbit biotec i decidim

si, per la seva complementarietat amb els nostres
projectes en desenvolupament i pel seu potencial,
poden resultar interessants.
El seu objectiu estratègic és diversificar el pipeline de Grífols o es plantegen més aviat constituir
un gran grup d’empreses de base biotecnològica
especialitzades en diverses línies terapèutiques?
Com et comentava anteriorment, l’objectiu fundacional de Grífols és contribuir a la millora de la salut
i el benestar de les persones. Sense perdre mai de
vista aquesta perspectiva, hauríem de parlar més de
diversificar que de constituir un grup d’empreses de
base tecnològica, ja que els projectes en els que fins
ara hem participat complementen les nostres línies
d’investigació en desenvolupament.

Marc estatal
Com assenyalàvem a l’inici d’aquest capítol, a l’Estat espanyol, el 2012, es van
reduir les inversions en capital risc respecte a l’exercici anterior, però també ho
van fer els fons de private equity. En conjunt, les inversions de VCPE van passar de 3.233 M€ el 2011 a 2.472 M€ el 2012 (un descens del 23,5%), en un
total de 543 operacions (un 9% menys que el 2011). Un 61% d’aquests fons
procedien d’operadors internacionals, que es van concentrar, però, en les grans
operacions de més de 100 M€.
Segons les xifres de l’Asociación Española de Entidades de Capital Riesgo (ASCRI), Catalunya va rebre el 2012 un 22% de la inversió global de VCPE (714
M€) en 133 operacions, per darrera de Madrid, que va concentrar el 53,6%
de la inversió en 102 operacions. Les inversions en el sector biotecnològic suposen un volum econòmic molt reduït —només un 1% de tota la inversió de
VCPE realitzada a l’Estat (23,7 M€), constituïts quasi íntegrament per fons
de venture capital—, tot i ser el tercer sector per nombre d’operacions, amb un
9,2% del total. Per la seva banda, algunes inversions d’operadors estrangers
en l’àmbit hospitalari van fer que el sector de medicina-salut rebés 342,2 M€
(13,8% dels fons de VCPE) el 2012, bastant per sota, però, que l’any anterior
(504,1 M€, el 15,6% de total invertit el 2011).14
Les fases inicials obtenen poc més d’un 6% de tots els recursos invertits per
empreses de capital risc, sumant uns modestos 158,8 M€, malgrat que, amb
348 operacions, suposa un 64% de totes les realitzades el 2012. Si se li sumen
els fons aportats —en forma de préstecs participatius— per organismes estatals
com CDTI i ENISA i les inversions d’acceleradores i business angels, el total de
fons de VC va pujar fins a 230,6 M€ el 2012, un 18% menys que l’any 2011
(281,4 M€).

14. SCRI (Asociación Española de Entidades de Capital Riesgo), Informe 2013 (p. 16-17, 36 i 44).
A

Finançament | 125

La biotecnologia va concentrar el 14,5% de les inversions d’empreses de VC
(23 M€) el 2012, mentre que el sector de medicina-salut va obtenir un 5,3% de
les inversions (8,4 M€). Catalunya va rebre el 20,4% de les inversions de gestors de capital risc (27 M€).15 Segons el detall d’operacions facilitat per ASCRI,
el 12,6% d’aquestes inversions (3,4 M€) van ser en empreses biotecnològiques
ubicades a Catalunya; tanmateix, ASCRI no comptabilitza operacions com els
12 M€ invertits pel fons britànic Asclepios Bioresearch en la biotecnològica
Genmedica, que fan pujar el volum global de VC invertit a Catalunya, i també el
pes percentual de la biotecnologia (que superaria així el 39% de les inversions).
La taula 8 mostra la informació recollida per Biocat sobre les inversions de VC i
altres fons privats captats per les empreses de la BioRegió des de 2004.
Finançament públic
Més enllà del capital risc i del mercat borsari, el desenvolupament del sector
de ciències de la vida en els darrers 10 anys ha estat possible gràcies als ajuts
públics a les empreses intensives en recerca, sobretot en les seves fases més
inicials. En el marc estatal, les diverses línies de finançament del Centro para
el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) han estat claus per als programes
d’R+D i d’internacionalització de les pimes (68% de les empreses que han rebut ajuts). Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha obtingut suport per
a més activitats des de l’any 2000 fins al 2011 i la que ha rebut més fons durant
aquest període, excepte els anys 2009 i 2010, quan va ser superada per una
petita diferència per Madrid. En concret, el 2011, les empreses catalanes van
rebre de CDTI un total de 280,76 M€ per a finançar parcialment 511 activitats i
projectes, que tenien un pressupost total de 386,29 M€. Amb un 23,34% dels
fons distribuïts i un 23,8% dels projectes, Catalunya es va situar en la primera
posició de l’Estat, seguida de Madrid, que va rebre el 18% dels fons (230,38
M€) per un total de 305 projectes (19,15% del total).16
El gràfic 42 mostra l’evolució d’aquests ajuts, que corresponen a les subvencions per a projectes d’R+D (individuals i cooperatius), a la Línia Banca-CDTI i als
programes Neotec i Cenit, amb un import total, el 2011, de 1.202,98 M€. Un
total de 36 empreses de la BioRegió —per a 41 projectes— es van beneficiar
d’aquests ajuts. A aquestes línies cal sumar-hi els 173 milions d’euros destinats
al programa Innvierte i al fons Neotec Capital Riesgo. En els dos casos, els fons
del CDTI serveixen per a mobilitzar i complementar inversions privades: amb el
programa Innvierte es busca que grans empreses “amb capacitat d’avaluació
del repte tecnològic plantejat i del model de negoci” entrin en el capital de pimes
tecnològiques; per la seva banda, el Neotec Capital Riesgo és un fons de fons
que complementa operacions liderades per empreses de VC, i que té una línia
expressament dedicada a biotecnologia.

15. al tenir en compte que les estadístiques d’ASCRI deixen sense assignar a cap comunitat autònoma
C
un 16% dels fons de VC. D’altra banda, les taules que s’adjunten al final de cada informe ajusten les
xifres de l’informe anterior. Així, en l’Informe 2012 s’atribueixen a Catalunya el 27,4% de les inversions
de VC, i en la taula estadística de l’Informe 2013 (p. 45), aquest percentatge s’eleva fins al 41,9%.
16. DTI. Informe Anual 2011, p. 28.
C


Els recursos de CDTI per a
projectes d’R+D+I d’empreses
van caure un 50% el 2012,
passant de 1.380 milions
d’euros a 635 milions d’euros

En total, el 2011 el CDTI va comprometre 1.380 M€, per a un total de 2.224
operacions (1.744 projectes), unes xifres que el 2012 van caure més d’un 50%,
reduint-se fins a 635 M€ d’inversió en 1.086 operacions. Les previsions per
a 2013 són que la inversió de CDTI s’ampliï novament, fins als 1.000 milions
d’euros. Aquesta reducció de fons ha significat la desaparició d’algunes línies
de suport a empreses que havien estat vigents fins a 2011 (programes com
Innpronta, FEDER-Interconecta i la Banca CDTI). CDTI no ofereix estadístiques
de la inversió per sectors, pel que no resulta possible estimar fins a quin punt
la dràstica reducció de recursos de 2012 ha impactat sobre les empreses i els
projectes de ciències de la vida.
Un fet rellevant quan s’analitza l’evolució dels ajuts de CDTI a les empreses és
el pes creixent que l’aportació pública ha anat adquirint en el pressupost global
dels projectes. Si l’any 2000 l’aportació pública suposava, de mitjana, el 44%
del pressupost dels projectes subvencionats, l’any 2011 aquesta participació
s’havia enfilat fins al 72% del pressupost dels projectes que rebien ajuts, el que
implica una fortíssima dependència de la subvenció CDTI per dur endavant els
projectes i maximitza l’impacte de la reducció pressupostària de 2012.

Gràfic 42 Participació de Catalunya en els fons de CDTI per a programes d’R+D (en milions €)

1.400

Resta
de l’Estat

1.239
1.200

1.203
1.131

Comunitat
de Madrid
Catalunya

1.000

800

710
607

605
600
461
368

400
189

204

277

236

200
28%

28%

2000

0

27%

30%

2001

2002

2003

33%

26%

2004

2005

25%

24%

2006

2007

18%

23%

23%

22%

2008

2009

2010

2011

Font: Observatori de la Recerca (IEC)

Finançament | 127

Josep Castells:
“És molt difícil aixecar
capital des de zero per
a una companyia que el
mercat no coneix”
InKemia IUCT Group és la segona biotecnològica catalana que surt al Mercat Alternatiu Borsari
(MAB) espanyol amb l’objectiu de créixer internacionalment. En quin moment vau decidir fer el
pas d’entrar al MAB?
Hem estat observant el MAB des de que es va posar
en marxa el 2006. És un projecte que s’ha anat madurant poc a poc per veure quin model podia tenir
una millor adaptació al nostre cas. Inicialment, en les
sortides que es feien al MAB es van captar quantitats importants de recursos, però l’evolució posterior
de les companyies era irregular i comportava certs
riscos a l’hora d’afrontar les següents fases. Després, ens hem trobat amb una crisi forta.
La nostra estratègia s’ha basat en posar totes les
accions disponibles a cotitzar, però sense aixecar
recursos en el moment de la sortida al MAB. Els últims mesos només hi ha hagut una sortida, que és la
nostra, i en canvi hi ha en marxa quatre ampliacions
de capital. És molt difícil aixecar capital des de zero
per a una companyia que el mercat no coneix, però
quan ja hi és i ha estabilitzat la seva cotització és
més fàcil valorar-la i aconseguir recursos.
Recomana que altres empreses del sector biotecnològic optin per aquesta via de finançament?
Sí, però cal tenir les coses molt clares. Per evitar
el que ha passat en anteriors casos, en què s’enfonsava l’acció, vam intentar sortir amb un preu molt
moderat perquè hi hagués un recorregut a l’alça
important. El càlcul del preu es va fer partint d’una
ampliació d’1,3 milions d’euros prèvia a la sortida al
MAB, en la que hi van entrar accionistes qualificats i
amb rellevància —el 49% era de l’Escola Sant Gervasi i el 35% dels investigadors i professionals de
l’empresa—, i en base a números reals. És a dir, la
valoració es va basar en la història de la companyia i
no en les expectatives futures, que no vol dir que no
hi siguin, sinó que deixem que ho faci el mercat. A
diferència de moltes companyies tecnològiques, no
hem valorat ni una sola patent.


Josep Castells
president executiu
d’InKemia IUCT Group

Creat fa 15 anys a Mollet del Vallès, el model de
negoci del vostre grup de pimes d’alta tecnologia és crear i explotar el vostre coneixement per
transferir-lo a la indústria química, farmacèutica i
biotecnològica. L’activitat, que ocupa un equip de
44 persones i 200 col·laboradors, s’estructura en
tres unitats: IUCT SA (divisió del coneixement),
IUCT Emprèn SL (divisió de l’emprenedoria i
capital risc) i IUCT Espais SL (divisió d’equipaments). A través d’IUCT Emprèn heu creat un
fons de capital llavor.
En determinats descobriments nostres té sentit explotar directament la patent, no cal llicenciar-la a
grans farmacèutiques. En aquest cas, ens vam plantejar que podíem engegar una nova línia de negoci
de creació d’spin-off, però fora de la companyia, ja
que, si no, distorsionaria la nostra activitat. Com nosaltres no som especialistes, el que hem de fer és associar-nos amb empreses i persones que sàpiguen
explotar el nostre know-how. Addicionalment hem
creat el Fons de Capital Coneixement per invertir en
empreses creades per emprenedors externs, que
tenen moltes sinergies amb el nostre coneixement i
aquesta participació reforça i accelera el creixement
de l’empresa. Fins avui hem tancat acords amb Plasmia Biotech, on participem en un 19,6%, Phyture Biotech, amb un 21% i Enemce Pharma, amb un 1%.
Quina importància té la biotecnologia industrial
a Catalunya?
Li passa al mateix que a nosaltres: és una gran desconeguda! Em refereixo al ressò mediàtic, però, en
canvi, a nivell industrial és una realitat. Tenim una
part de la indústria que està innovant i millorant la
capacitat productiva gràcies a la biotecnologia blan-

ca. En diem empreses usuàries, n’hi ha moltíssimes,
i n’hi podrien haver més perquè tenim un sector de
química fina, de detergents i agroalimentari molt
important. També hi ha el grup d’empreses que es
dediquen al desenvolupament de processos de biotecnologia blanca com la producció d’antibiòtics i
enzims.
La indústria s’ha menystingut fins que ha arribat la crisi i ara torna a ser important. La biotecnologia blanca
no s’entén sense la indústria perquè la biotecnologia
blanca és indústria. A més, la sortida al mercat és molt
més ràpida que la biotecnologia vermella o sanitària.
Però amb aquestes tecnologies el risc mai és zero, i
és difícil que els bancs financin la seva implementació. No estem parlant de grans multinacionals, sinó
d’empreses mitjanes del país, que tenen certa capacitat d’inversió a l’hora de plantejar-se implementar la
producció biotecnològica. Ens falten opcions de capital risc i suport de l’Administració.
El dia 12 de juny de 2013 vau celebrar un Investors Day a la Borsa de Barcelona per a presentar l’evolució de l’empresa als inversors actuals
i potencials i una ampliació de capital de 2,5 milions d’euros. Quins plans de futur té el grup?
A finals de juliol de 2013 vam tancar la nostra primera ampliació de capital dins del MAB, que ha incrementat els recursos propis d’InKemia per afrontar
la propera fase d’expansió, que es basa en 3 eixos

principals: internacionalització; augment de la inversió en el nostre propi pipeline; i reforç del Fons de
Capital Coneixement, per tal de fer inversions en noves empreses tecnològiques.
Quant a l’expansió internacional, parteix dels països
prioritaris, com Brasil i Colòmbia per la banda dels
BRIC, en els quals es busca una presència amb activitat tecnològica directa al país. A la UE, volem reforçar la presència comercial a Polònia i a França. I
també volem iniciar una fase d’anàlisi dels EUA.
La inversió en el pipeline és bàsica per accelerar el
desenvolupament dels productes, processos i tecnologies que tenim en àrees prioritàries per InKemia,
com la química verda, els biocarburants de segona
generació, o els projectes de drug discovery. Volem
acostar els resultats dels projectes d’R+D el màxim possible al mercat, i millorar els processos de
transferència tecnològica i de llicència de patents i
know-how.
Una part significativa de les inversions del capital
aconseguit en l’ampliació es dirigirà al Fons de Capital Coneixement, on volem impulsar la nostra participació en empreses de base tecnològica a un ritme
mínim de dues empreses per any. En resum, s’afronta una fase d’expansió equilibrada, gràcies al reforç
de capital aconseguit en l’ampliació.
Entrevista realitzada per Gemma Escarré.

Finançament | 129

Recursos financers a la BioRegió
La situació a Catalunya pel que fa al finançament de les empreses de la BioRegió és ambivalent. Si bé hi hagut un creixement del finançament privat a empreses de la BioRegió, com comentàvem a l’inici del capítol i com es desprèn de la
informació recollida a la taula 8, hi ha hagut un fort retrocés dels ajuts públics,
més notable fins i tot que el que hem vist en relació als ajuts estatals.
Les convocatòries d’ajuts a la innovació d’ACCIÓ, l’agència catalana per a la promoció empresarial, depenent de la Conselleria d’Empresa i Ocupació, han reduït
substancialment els seus muntants econòmics, amb caigudes d’entre un 70% i
un 75% dels recursos disponibles, i els retards que afecten a tots els pagaments
de l’Administració generen greus tensions de tresoreria per a les petites i mitjanes
empreses, que han d’executar la despesa i justificar-la perquè se’ls faci efectiu
l’ajut. Han desaparegut també algunes línies de suport —assessors tecnològics,
de gestió, financers i per a projectes— que eren molt útils per a les petites start-up
que disposen de poc personal i amb un perfil més científic que empresarial.
El sector de ciències de la vida es veu afectat per la reducció de recursos de
programes com InnoEmpresa, adreçat al desenvolupament de nous productes
per part d’empreses petites i mitjanes i que permet finançar des d’assaigs de
laboratori i proves amb usuaris fins al prototipatge o l’entrada en fases industrials.
Aquest programa, que el 2010 va distribuir ajuts per valor de 7,5 milions d’euros,
ha reduït els fons disponibles a 2 milions anuals en les convocatòries de 2012 i de
2013, respectivament. El programa Nuclis d’Innovació Tecnològica, que el 2010
va atorgar ajuts per 12 milions d’euros a 32 projectes —i un total de 54 M€, a 119
projectes, entre 2007 i 2010—, va quedar reduït a un màxim de 4 M€ el 2012,
dels quals 2,8 M€ corresponien a les convocatòries per a projectes transnacionals, parcialment subvencionats per projectes de UE.17 El 2013, la convocatòria
d’ajuts s’ha restringit als Nuclis transnacionals, amb un muntant global d’2,1 M€.
En contrast, la capitalització privada de les empreses biotecnològiques, ja sigui a través del capital risc o a través del mercat borsari, ha crescut de forma
significativa des de 2011, i ha rebut un impuls significatiu durant aquest 2013,
amb l’operació d’STAT-Diagnostica, encapçalada per Ysios Capital, que ha suposat la inversió de 17 milions d’euros en aquesta companyia especialitzada
en tecnologies de diagnòstic. Fins ara, no s’havien produït en el context català
operacions d’aquesta envergadura liderades per un inversor local i a favor d’una
empresa de la BioRegió, el que posa en evidència que s’avança positivament
en la maduració dels projectes, com comenta Raúl Martín-Ruiz en el seu article.
Durant el primer semestre d’aquest 2013, les empreses de la BioRegió han rebut
inversions per valor de 25,6 M€ d’empreses de VC, amb la participació també de
fons de capital corporatiu, business angels i capital risc d’entitats públiques (Empresa Nacional de Innovación, ENISA). Entre juliol i setembre, s’han tancat també
sengles rondes de finançament de les dues empreses biotecnològiques catalanes

17. ls Nuclis d’Innovació Tecnològica transnacionals corresponen a cinc programes de la iniciativa
E
ERANET als quals s’ha anat incorporant ACCIÓ en els darrers anys: Manunet (manufacturing), des
de 2007; Eurotransbio (biotecnologia), des de 2009; OLAE+ (electrònica impresa), des de 2012;
Biophotonics (biofotònica), des de 2012; i Transport III (vehicle electrònic i passatger del futur), des
de 2013. També s’ha integrat dins de la convocatòria de Nuclis transnacionals l’acord de col·laboració
Israel-Catalunya per a incentivar la col·laboració empresarial entre els dos països en projectes de recerca i desenvolupament experimental, amb una dotació de 757.000 €, el 2012, i 200.000 €, el 2013,
segons les convocatòries publicades al DOGC.


La capitalització privada del
sector de ciències de la vida
ha crescut significativament
des de 2011, en paral·lel a una
dràstica reducció dels ajuts
públics

cotitzades al MAB, InKemia IUCT Group —que ha aconseguit una capitalització de
2,5 M€— i AB-Biotics, que va tancar una ronda de 1,12 M€ el setembre de 2013,
poc menys d’un any després de la ronda de 2012, en la que va obtenir 5 M€.

Gràfic 43 Evolució de la capitalització privada d’empreses de la BioRegió (2008-2013)

35

MAB

30
3,62

VC

25
25,6
5

20
4,3

15
10

18,08

12,93

12,4

5

5,67

6,6

2009

2010

0
2008

* Dades 2013, fins 30/9/2013

Entre 2009 i 2013, les
inversions de capital risc a la
BioRegió s’han multiplicat per
cinc

2011

2012

2013*

Font: BiotechGate / Directori Biocat

El gràfic 43 mostra l’evolució de la capitalització privada de les empreses de la
BioRegió, que el 2011 van captar 17,23 M€ i el 2012 van superar els 23 M€, en
una progressió molt positiva tenint en compte la tendència dels anys precedents
i el context econòmic restrictiu. Entre 2009 i 2013, la capitalització privada del
sector de les ciències de la vida s’ha multiplicat per cinc. Cal tenir cura que en
els propers anys es pugui acompanyar els projectes empresarials emprenedors
del sector fins a un estat de maduresa que permeti un increment sostingut
de les inversions privades. També serà clau que el creixement dels projectes
permeti que les empreses de capital risc i els inversors privats d’etapes inicials
puguin aconseguir bones rendibilitats en les seves sortides dels projectes que
han impulsat. L’opció de l’entrada al MAB com a estratègia de capitalització que
permeti sortides rendibles del VC és una opció que un desenvolupament adequat de les empreses podria fer atractiva.
És molt important, d’altra banda, que Catalunya compti amb empreses de VC
especialitzades en el sectors de les biociències i amb inversors privats que garanteixin la continuïtat de les nostres companyies i el seu creixement dins del territori. Si no és així, moltes operacions de finançament poden tenir com a resultat
la marxa de les nostres empreses a d’altres emplaçaments, com ha succeït en
l’operació encapçalada per Sodena (Sociedad de Desarrollo de Navarra) a benefici de la biotecnològica Palobiofarma, tancada el juny de 2013. La companyia, que està investigant diversos compostos antagonistes de l’adenosina com
a candidats a medicaments per a diferents malalties (diabetis, asma, glaucoma
i esquizofrènia), va obtenir 4,5 M€ que li permetran iniciar les proves clíniques
dels seus productes, però deixa el Parc Científic de Barcelona, on havia desenvolupat fins ara la seva activitat, per a traslladar-se al Centro Europeo de
Empresas e Innovación de Navarra.

Finançament | 131

Taula 8 Inversions captades per les empreses de la BioRegió (2004-2013)

Any

Companyia

Fase

Inversió

Inversor/s principal/s

2004

AB Biotics

Llavor

50.000 €

No publicat

2006

ERA Biotech

préstec
participatiu

1,4 M€

Uninvest

2007

Genmedica
Therapeutics

Arrencada

3,5 M€

BCN Emprèn,
Uninvest i Innova 31

2007

InKemia IUCT Group

2a ronda

6 M€

No publicat

2008

Agrasys

1a ronda

360.000 €

Uninvest

2008

Anaxomics Biotech

1a ronda

1 M€

Fundadors i socis

2008

ERA Biotech

Arrencada

2,8 M€

Axis

Amb Highgrowth i Uninvest

2008

Oryzon Genomics

2a ronda

8,6 M€

Najeti VC

Amb Corsabe i Investments Costex

2009

Ability
Pharmaceuticals

Llavor

360.000 €

Fundadors i socis

2009

ERA Biotech

1a ronda

3,75 M€

Crédit Agricole
Private Equity

Amb Highgrowth Barcelona,
Axis, Uninvest i altres entitats
espanyoles

2009

SOM Biotech

Arrencada

110.000 €

CEO i fundador

Amb tres inversors privats

2009

Thrombotargets
Europe

1a ronda

1,3 M€

No publicat

2009

Thrombotargets
Europe

1a ronda

150.000 €

No publicat

2010

Ability
Pharmaceuticals

Llavor

1,1 M€

Fundadors

2010

Ability
Pharmaceuticals

Llavor

400.000 €

No publicat

2011

Sabirmedical
(extingida 2013)

1a ronda

5 M€

Ysios Capital amb
Caixa Capital Risc

2010

SOM Biotech

1a ronda

100.000 €

No publicat

2011

AB-Biotics

MAB-ampliació
de capital

4,3 M€

2011

Genmedica
Therapeutics

1a ronda

3 M€

Caixa Capital Risc

2011

ImicroQ

Préstec
participatiu

50.000 €

Caixa Capital Risc

2011

Mynorix Therapetutics

Préstec
participatiu

50.000 €

Caixa Capital Risc

2011

Neurotec Pharma

Arrencada

500.000 €

Inveready i Caixa
Capital Risc

2011

Omnia Molecular

2a ronda

2,1 M€

Caixa Capital Risc

2011

Plasmia Biotech

Préstec
participatiu

1,18 M€

IUCT Emprèn

2011

Sabirmedical
(extingida 2013)

1a ronda
(ampliació)

1 M€

Axis-ICO

2011

SOM Biotech

2a ronda

750.000 €

Innova 31


Observacions

Amb Invertec, Reus Capital Riesgo
i Talde Capital II

Inclou una subvenció pública de
850.000 €

Amb participació de BCN Emprèn i
l'Institut Català de Finances

Amb participació d'ENISA

Amb sis inversors privats i
aportacions de caràcter públic
procedents de l’ ACC1Ó, el
Ministeri de Sanitat i el Ministeri de
Ciència i Tecnologia

Any

Companyia

Fase

Inversió

Inversor/s principal/s

Observacions

2011

STAT-Diagnostica

1a ronda

2 M€

Ysios Capital , Axis

2011

Transbiomed

1a ronda

1,2 M€

Inveready (0,25)

2011

VCN_Biosciences

1a ronda

1,1 M€

Fundación Genoma
España, CDTI i
ACC10

2012

AB-Biotics

MAB-ampliació
de capital

5 M€

2012

Ability
Pharmaceuticals

1a ronda

1 M€

Inveready Seed
Capital SCRSA

Amb fundadors i business angels,
juntament amb ajuts i préstecs tous
d'institucions governamentals

2012

BCN-Innova

Préstec
participatiu

150.000 €

Institut Català de
Finances

Amb family office

2012

Enemce Pharma
(Life Science
Entrepreneurs)

1a ronda

5.500 €

IUCT Emprèn Fons de Capital
Coneixement

2012

Genmedica
Therapeutics

2a ronda

12 M€

Asclepios
Bioresearch

2012

Inbiomotion

Arrencada

2 M€

Ysios Capital

2012

Iproteos

1a ronda

110.000 €

Inversors privats
(3Fs)

2012

Palobiofarma

2a ronda

1 M€

Inveready Seed
Capital

2012

Phyture Biotech

2a ronda

270.000 €

IUCT Emprèn Fons de Capital
Coneixement

2012

Plasmia Biotech

Préstec
participatiu

1,18 M€

IUCT Emprèn

Complementa l’operació pel mateix
valor de 2011

2012

SOM Biotech

Altres rondes
inicials

410.000 €

No publicat

Empresa de VC amb una
companyia farmacèutica i business
angels

2012

VCN_Biosciences

Adquisició
participació

40%

Gri-Cel (Grífols)

No s'ha publicat el muntant de la
inversió realitzada per Grífols.

2013

AB Biotics

MAB-ampliació
de capital

1,12 M€

2013

Bionure

Altres rondes
inicials

1,5 M€

Fundadors

Amb Technomark i un préstec
ENISA (0,5 M€)

2013

ImicroQ

Altres rondes
inicials

1,1 M€

Caixa Capital Risc

Amb business angels

2013

InKemia IUCT Group

MAB-ampliació
de capital

2,5 M€

2013

Minoryx Therapeutics

Arrencada

1,5 M€

Caixa Capital Risc i
Inveready Biotech II

2013

Palobiofarma

Altres rondes
inicials

4,5 M€

Sodena (Sociedad
de Desarrollo de
Navarra)

Amb Inveready i Fitalent

2013

STAT-Diagnostica

2a ronda

17 M€

Kurma Life Sciences
Partners

Amb Idinvest, Boehringer Ingelheim
Venture Fund, Caixa Capital Risc,
Ysios Capital i Axis

Amb business angels i préstecs
tous d'origen públic

Amb Fundació Vila Casas i JVRisk
Technologies

Font: BiotechGate / Directori Biocat

Finançament | 133

STAT - Diagnostica i les
perspectives d’inversió
a Catalunya
El passat 6 de maig de 2013 STAT-Diagnostica va
anunciar el tancament d’una ronda de finançament
per un import de 17 milions d’euros. Es tracta de
l’operació més gran protagonitzada per una companyia del bioclúster català fins ara, i des del nostre
punt de vista el tancament d’aquesta ronda és rellevant per diverses raons que van més enllà de l’import
de l’operació.

Raúl Martín-Ruiz
Ysios Capital

D’una banda, aquesta operació s’ha dut a terme per
mitjà d’un sindicat d’inversors especialitzats, entre
els quals n’hi ha tres d’internacionals. Com que és
una companyia que encaixa en la definició d’early
stage, aquest fet trenca l’axioma que les companyies
en una fase tan primerenca no troben prou finançament especialitzat per poder donar continuïtat als
seus projectes. El fet que el sindicat d’inversors hagi
percebut el gran potencial de la tecnologia d’STAT,
del seu equip i del seu plantejament ha estat un punt
clau perquè l’estadi de desenvolupament hagi passat a un segon pla.

És això un fet puntual o, al contrari, és un punt d’inflexió? El temps ho dirà, però des de la nostra posició a l’escenari de la biotecnologia i després de cinc
anys d’interacció amb emprenedors i companyies, i
d’avaluació dels seus plans de negoci, hem pogut
constatar un increment substancial de la qualitat que
ofereixen les companyies catalanes, de les quals
hem fet un seguiment durant aquests anys. Això, unit
a l’exposició creixent a inversors internacionals i al
coneixement dels seus criteris d’inversió, ens porta
a pensar que operacions com la d’STAT no seran
una excepció.

D’altra banda, valida la qualitat del bioclúster català,
en el qual actualment s’estan duent a terme projectes
de molt interès, adreçats a necessitats mèdiques no
cobertes i amb visió comercial; projectes que des de
l’inici estan plantejats per ser desenvolupats d’acord
amb estàndards internacionals i destinats a competir
en un mercat que és i només pot ser global.

Els diferents actors públics i privats amb responsabilitat en el desenvolupament del sector biotecnològic continuarem treballant dia a dia per mirar de
demostrar que estem en un punt d’inflexió. Mentrestant, que això serveixi de missatge d’optimisme per a
un sector estratègic que aspira a ser clau per al futur
de la nostra economia.

Finalment, demostra que és possible aconseguir
finançament –quantitativament i qualitativa– en el
context econòmic actual. Això mateix és una notícia
esperançadora per al nostre sector, al qual dóna
visibilitat internacional i el posa en el punt de mira
d’inversors especialitzats.
Com a inversors d’STAT des del juny de 2011,
n’hem viscut de prop l’evolució. Per aquelles dates
el seu projecte era poc més que una idea atractiva
i ben plantejada, i en menys de dos anys ha estat
capaç de passar d’aquella idea a un prototip, de dos
treballadors a tretze i a aconseguir tancar una ronda
de finançament per un import de 17 milions d’euros,
import que li permetrà de contractar més professionals d’alt nivell i avançar significativament en el desenvolupament de la seva plataforma de diagnòstic.


Interessos dels inversors catalans
De les 23 entitats d’inversió registrades al Directori Biocat, 11 empreses han
realitzat operacions en l’àmbit de ciències de la vida els anys 2011 i 2012, amb
una part significativa de les operacions a benefici d’empreses de fora de la
BioRegió. D’altra banda, set de les entitats registrades són xarxes de business
angels, que han realitzat inversions per valor de 2,5 milions d’euros en l’àmbit
de salut / ciències de la vida durant aquest període. D’acord amb la informació
facilitada per ACCIÓ i recollida en el programa Xarxa d’Inversors Privats (XIP),
aquestes operacions, que han beneficiat un total de 17 empreses, han estat realitzades per quatre xarxes el 2011 i per quatre xarxes el 2012 (taula 9). El gruix
de les inversions han estat aportacions de capital amb una petita part en forma
de préstecs participatius (0,1 M€, el 2011, i 0,15 M€, el 2012).

Taula 9 Inversions de les xarxes de business angels catalanes 2011-2012

2011

2012

Nombre total d’operacions realitzades per les xarxes

66

52

Volum total d’inversió

10,7 M€

13,3 M€

Operacions en salut / ciències de la vida

10

7

Valor de les inversions en salut / ciències de la vida

1,2 M€

1,3 M€

Font: ACCIÓ. Programa Xarxa d’Inversors Privats.

Les taules 10 i 11 resumeixen les inversions realitzades i les participacions gestionades en el sector de salut / ciències de la vida per les companyies de capital
risc catalanes que són membres de l’ASCRI. A aquestes cal sumar-hi, les operacions realitzades per Innova 31 —que el 2011 va liderar una segona ronda
de finançament de SOM Biotech per un valor de 750.000 €— i, sobretot, per
IUCT Emprèn, el Fons de Capital Coneixement d’InKemia IUCT Group. Des
de la seva posada en marxa, el 2011, aquest fons ha fet préstecs participatius
i aportacions de capital a les empreses catalanes Plasmia Biotech (participació
del 19,26%), Phyture Biotech (on té el 21,26% del capital) i Enemce Pharma
(participació del 0,67%), que es detallen a la taula 8.

Les empreses de VC catalanes
realitzen fora de la BioRegió
entre el 35% i el 50% de les
seves operacions en ciències
de la vida

Coincidint amb el tancament d’aquest informe, InKemia ha fet pública una inversió d’IUCT Emprén, per valor de 240.000 €, en l’empresa Biodan Science
(Madrid), amb la que obté una participació del 19% en el capital d’aquesta companyia dedicada al desenvolupament i fabricació d’ingredients orgànics actius
per al sector cosmètic i de parafarmàcia.
Un dels punts a destacar és, precisament, el pes de les operacions realitzades
per les companyies de VC de la BioRegió fora de Catalunya: 10 de les 24 operacions d’inversió registrades el 2011 (el 35%) i 13 de les 23 operacions de
2012 (50%) han sigut a benefici d’empreses internacionals o d’altres comunitats autònomes, entre les que destaca Navarra. La falta de dades econòmiques
d’alguns operadors, com Caixa Capital Risc, no ens permet estimar quin percentatge dels fons es destina a operacions fora de Catalunya, però val la pena
subratllar el pes de les operacions internacionals.

Finançament | 135

Oportunitats
d’inversió al sector
de la biotecnologia
a Espanya. El cas de
Catalunya
En els darrers anys la ciència a Espanya ha assolit
nivells de primera categoria. Espanya ocupa la quarta
posició en el rànquing europeu pel que fa a producció científica, només pel darrere d’Alemanya, el Regne Unit i França, països amb inversions més elevades
en R+D i economies més potents. Espanya, amb un
1% del PIB internacional, contribueix amb un 3% a la
producció científica mundial. Les noves sol·licituds de
patent del sector de la biotecnologia a Espanya van
registrar una xifra superior al doble en l’última dècada amb prop de 2.000 noves sol·licituds de patent.
A més a més, el sistema sanitari espanyol du a terme
assajos clínics de primera classe i el seu sector farmacèutic en procés d’internacionalització contribueix
amb l’accés al mercat i els científics necessaris per al
desenvolupament i el creixement d’start-ups biotecnològiques. Dins d’Espanya, Catalunya és una de les
regions que més contribueix a la producció científica i
té la indústria farmacèutica local més desenvolupada.
Això no obstant, les empreses biotecnològiques espanyoles encara han d’oferir rendiments considerables
als seus inversors. En la data de redacció d’aquest article (juny de 2013), catorze empreses biotecnològiques havien rebut una OPI en l’àmbit internacional des
de l’inici de l’any. Naturalment, 12 tenien la seu als Estats Units, una a Europa i una altra al Japó. A Espanya,
el mercat alternatiu per a empreses tecnològiques ha
aconseguit recaptar quantitats modestes de capital
per a només 6 empreses biotecnològiques des que va
començar a cotitzar fa uns anys. Pel que fa a l’activitat
de fusions i adquisicions (MA) a escala internacional,
d’acord amb un informe recent de PWC, l’any 2013
ha registrat fins ara un augment d’MA en els sectors
farmacèutic i biotecnològic, impulsat per un increment
de transaccions per un valor superior a 1.000 milions
de dòlars. 14 operacions en el sector farmacèutic es
van valorar en més de 71.000 milions de dòlars i 5
del sector biotecnològic, en prop de 1.000 milions de
dòlars a tot el món. Cap d’aquestes transaccions es
va dur a terme a Espanya. Tanmateix, l’any 2013 ha
estat testimoni d’una fita important pel que fa a activitat d’MA entre empreses espanyoles, fet que esperem que sigui l’inici d’una tendència. L’empresa biofar-


Sara Secall
directora d’Inveready
Biotech II (Inveready
Technology Group)

macèutica Grífols, amb seu a Barcelona, ha informat
sobre l’adquisició per fases de l’empresa basca de
diagnòstic molecular Progenika Biopharma, amb una
compra inicial del 60% del capital de la companyia per
un valor de 37 milions d’euros.
El més important que un inversor ha de tenir en
compte a l’hora de cercar empreses biotecnològiques a Espanya en general, i a Catalunya en particular, és clar: hi ha un munt de bones oportunitats
d’inversió i ciència d’excel·lència, però encara s’han
d’oferir rendiments amb valor de primera categoria.
Des dels inicis d’Inveready, l’any 2008, amb el nostre primer vehicle, Inveready Seed Capital, el nostre
grup ha invertit més de 20 milions d’euros de capital
en start-ups tecnològiques i biotecnològiques. Hem
complementat aquestes inversions amb ajuts públics i
préstecs bonificats fins a assolir inversions de més de
50 milions d’euros. Juntament amb el reforç de les nostres transaccions, Inveready cerca activament coinversors per afegir valor a la nostra cartera d’empreses i
reduir l’exposició al risc. Aquest és el cas del contracte
marc que hem formalitzat amb la CRO índia d’estudis
preclínics Advinus, que invertirà conjuntament amb
nosaltres en la majoria de les nostres transaccions, o
la capacitat per atreure inversors generalistes com ara
l’empresa de diagnòstics i medicina personalitzada
Althia, per esmentar un parell d’exemples. La nostra
estratègia fa rendibles les inversions de capital fins i
tot amb valors de sortida modestos, de manera que
augmentem les taxes de rendibilitat interna del nostre inversor. Alhora, estructurar transaccions amb un
finançament de capital relativament més baix ha suposat que els nostres emprenedors han pogut mantenir
el control i el valor a les companyies que han fundat.

La capacitat d’augmentar els rendiments per a les
nostres societats comanditàries ens ha permès
d’establir l’any 2012 la nostra quarta societat, Inveready Biotech II, dedicada a invertir en start-ups
biotecnològiques que en un termini màxim de 12
mesos presentin estudis sobre el descobriment i el
reposicionament de medicaments, el desenvolupament de diagnòstics moleculars i genètics, projectes
de nutrició i, a menor escala, de dispositius mèdics.
Com a societat de capital de risc amb seu a Barcelona, cerquem inversions a tot arreu en un radi de

desplaçament de 3 hores. La nostra visió del sector
biotecnològic a Catalunya és molt positiu: científics
d’excel·lents, un sector farmacèutic tractor cada cop
més innovador, grans hospitals i empreses de serveis de recerca (CRO) per a assajos clínics i professionals amb experiència. Segons el nostre parer, hi
ha dos aspectes clau que fan que la biotecnologia
catalana sigui capdavantera: un sistema de finançament públic constant i coherent per a R+D i empreses biotecnològiques, i suport al sector farmacèutic
local per fomentar la innovació oberta en aquest
sector biotecnològic incipient.

El mercat internacional és el que ha donat peu també a les primeres grans operacions de desinversió. Ysios Capital va realitzar la seva primera sortida d’èxit el
2011 amb la venda a Amgen per 1.000 milions de dòlars (728,5 M€) de BioVex,
empresa de Boston especialitzada en tractaments per al càncer. La gestora
catalana de VC tenia una participació de 2,7 M€ a BioVex, on havia entrat el
2010 en el marc d’una ronda de 70 M$ amb altres inversors internacionals.
Aquest mateix 2013, Ysios ha obtingut 15 milions d’euros (per una participació
de 5 M€) amb la venda d’Endosense, una companyia de tecnologies mèdiques
suïssa en la que estava present des de 2009.
En línia amb el que succeeix en l’àmbit internacional, bona part de les inversions
dels gestors de capital risc catalans s’han concentrat en empreses de tecnologies mèdiques. En concret, 17 de les 47 operacions d’inversió (36%) de les
empreses de VC catalanes registrades en el període 2011-2012 s’han adreçat
a empreses tec-med. A finals d’octubre de 2013, Ysios ha anunciat que ha
posat 6 M€ —la seva inversió més important des que va constituir el fons Ysios
BioFund I— en una empresa de tecnologies mèdiques nord-americana, CVRx,
especialitzada en aparells per afeccions cardiovasculars.
Amb aquesta operació, Ysios Capital pràcticament tanca el fons Ysios BioFund
I que va constituir el 2008 amb un capital de 69,2 M€ i es disposa a posar-ne en
marxa un de nou. Per la seva banda, Caixa Capital Risc va reestructurar els seus
fons a finals de 2011 per a especialitzar-los sectorialment. El fons Caixa Capital
Biomed, dotat amb 22 milions d’euros, és l’instrument per a les inversions en el
sector de biomedicina i ciències de la vida. L’Institut Català de Finances (ICF)
gestiona des de 2010 el fons Barcelona Emprèn, que compta amb 15 milions
d’euros i està participat, entre d’altres, per entitats públiques com l’ICF, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, ENISA o la Universitat de
Barcelona, i per empreses privades com Agbar, Banc de Sabadell, BBVA, Banco
de Santander, Gas Natural o Telefónica. Quatre de les vuit empreses participades
per aquest fons són biotecnològiques. Finalment, cal esmentar Inveready, que inverteix en el sector de ciències de la vida bàsicament a través de dos instruments:
el fons Inveready Seed Capital, creat el 2008 i que compta amb un capital de
15,5 M€, amb el qual ha canalitzat inversions a 12 empreses biotecnològiques i
dues empreses de tecnologies mèdiques; i el fons Inveready Biotech II, creat el
2012 amb un capital disponible de 15 M€, i que fins ara ha fet inversions en tres
empreses de ciències de la vida (Althia, Minoryx Therapeutics i Palobiofarma).
La directora d’aquest fons especialitzat, Sara Secall, analitza en el seu article les
oportunitats que ofereix als inversors el sector biotec a Catalunya.

Finançament | 137

Aportació a fons d’inversió en biotecnologia

Inveready

Font: ASCRI. Anuario 2012

Inversió

Medicaments innovadors basats en teràpia cel·lular
Productes terapèutics per a malalties cardiovasculars amb un component inflamatori
Tecnologies mèdiques per al diagnòstic
Tractament de malalties renals

Sabirmedical

AM Pharma (Holanda)

Endosense (Suïssa)

Cardoz (Suècia)

Dispositius mèdics per a tècniques d’ablació en cirurgia cardíaca

Medlumics (Madrid)

Cellerix-Tigenix (Madrid)

Tomografia de coherència òptica

Endosense (Suïssa)

Tecnologies mèdiques per al diagnòstic
Tractament de malalties renals

Sabirmedical

AM Pharma (Holanda)

Inversió

Productes terapèutics per a malalties cardiovasculars amb un component inflamatori

Cellerix-Tigenix (Madrid)

Cardoz (Suècia)

Participada

Participada

Participada

Participada

Participada

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Desenvolupament de solucions per a diagnòstic ràpid

Inversió

Participada

STAT-Diagnostica

Productes farmacèutics

Neurotec Pharma

Participada

Participada

Inversió

Inversió

Participada

Participada

Participada

Ysios Capital Partners


Palobiofarma
Fabricació de lents orgàniques


ProRetina Therapeutics (Noain, Navarra)

Participada
Participada

Indelor Lens (Tailàndia)


Teknokroma

Oryzon Genomics

Amadix (Valladolid)

Biotecnologia
Dispositius mèdics

Gemmedica Therapeutics

Transbiomed

Biotecnologia

Gem-Med

Inversió

Inversió

Participada

Participada

Participada

Participada

Participada

Participada

Préstec participatiu







Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Riva y Garcia Gestión

Inveready

Producció de proteïnes i pèptids
Dispositius mèdics

Era Biotech

Dispositius mèdics
Biotecnologia

Gem-Med



Era Biotech

Institut Català de Finances

Tecnologia per a la fabricació de MEMS

Tecnologies de monitorització no invasives

Sabirmedical

Baolab Microsystems

Compostos per a patologies relacionades amb la calcificació humana

Sanifit (Mallorca)

Highgrowth Partners

Descobriment de nous fàrmacs antibiòtics

Omnia Molecular

Especialitats clíniques a distància

Tractaments per a malalties minoritàries

Minoryx Therapeutics

e-Diagnosis

Atenció sanitària
Tractaments genètics per a crear millors varietats de bulbs

Sphera Global Health

Gladiolus

Solució de rehabilitació per a centres mèdics i ús particular

Wirs

Sistema d’alliberament de fàrmacs al cervell

Sagetis
Tecnologia pròpia que redirecciona fàrmacs a neurones específiques

Desenvolupament de fàrmacs per al tractament de la diabetis tipus 2


kits de detecció de patògens i toxines

Diagnòstic per imatge d’alta resolució

Medlumics (Madrid)

nLife (Granada)

Sistema d’alliberament de fàrmacs al cervell

Sagetis

iMicroQ

Tecnologia per al sector biotecnològic i farmacèutic

Ingeniatrics (Sevilla)

Catalana d’Iniciatives

Caixa Capital Risc

Aportació a fons d’inversió en biotecnologia

Ysios

ACCIÓ

Realització de diagnòstics de radiologia por via telemàtica

European Telemedicine Clinic

Active Venture Partners

Activitat

Empresa

Inversor

Taula 10 Operacions de les empreses de capital risc catalanes en el sector de ciències de la vida (2011)

1.700.000 €

1.600.000 €

3.300.000 €

6.900.000 €

3.400.000 €

700.000 €

800.000 €

1.700.000 €

1.000.000 €

1.700.000 €

2.000.000 €

700.000 €

100.000 €

250.000 €

250.000 €

400.000 €

300.000 €

1.800.000 €

460.000 €

1.130.000 €

500.000 €

200.000 €

1.400.000 €

2.800.000 €

4.000.000 €

50.000 €

50.000 €

50.000 €

50.000 €

50.000 €

50.000 €

50.000 €

3.000.000 €

2.000.000 €

Import

Expansió

Llavor

Llavor

Arrencada

Llavor

Llavor

Expansió

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Fase inicial

Ampliació

Ampliació

Fase inicial

Arrencada

Expansió

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Expansió

Expansió

Llavor

Llavor

Llavor

Arrencada/Expansió

Expansió

Fase

Finançament | 139

Desenvolupament de noves dianes terapèutiques per a malalties neurodegeneratives
Fàrmacs per al tractament de malalties oftalmològiques i neurodegeneratives
Assaigs clínics mitjançant la modelització farmacocinètica i farmacodinàmica poblacional
Cosmètica personalitzada basada en el perfil genètic
Solucions biotecnològiques per a l’agricultura sostenible
Elaboració de nous materials sostenibles
Sistemes d’informació biomèdics
Diagnòstic preventiu sobre paper de filtre

Neurotec Pharma

ProRetina Therapeutics (Noain, Navarra)

Pharmamodelling (Noain, Navarra)

Genocosmetics

ResBioAgro (Sevilla)

Applied Foods (Tudela, Navarra)

GemBioSoft (Valencia)

DBS Screening

Tractament de malalties rares
Tomografia de coherència òptica
Diagnòstic de metàstasi òssia

Medlumics (Madrid)

Inbiomotion

Solucions per al diagnòstic ràpid

STAT-Diagnostica

AM Pharma (Holanda)

Tecnologies mediques per al diagnòstic de malalties

Sabirmedical

Laboratori farmacèutic

Endosense (Suïssa)

Tigenix (Madrid)

Malaltia cardiovascular i metabòlica amb component inflamatori

Cardoz (Suècia)

Participada

Participada

Participada

Participada

Participada

Participada

Participada

Inversió

Inversió

Inversió

Diagnòstic de metàstasi òssia
Desenvolupament de sistemes complerts de diagnòstic NPT

Inbiomotion

Inversió

Inversió

Participada

Participada

Participada


STAT-Diagnostica

Endosense (Suïssa)


Palobiofarma

Ysios Capital Partners


Neurotec Pharma
Laboratori farmacèutic


Europath Biosciencies (Granada)

Participada

Inversió


Palobiofarma

Inversió
Inversió

Biotecnologia

Formune (Noain, Navarra)

Nanoscale Biomagnetics (Saragossa)

Amadix (Valladolid)

Inversió
Inversió


Bionanoplus (Noain, Navarra)

Europath Biosciencies (Granada)

Inversió
Inversió


Ability Pharmaceuticals

Biopharm

Font: ASCRI. Anuario 2013

Participada
Participada

Amadix (Valladolid)

Biotecnologia
Biotecnologia

Oryzon Genomics

AB-Biotics

Participada

Participada

Dispositius mèdics
Biotecnologia

Gem-Med

Genmedica Therapeutics

Participada


Era Biotech

Inversió

Participada

Biotecnologia


Era Biotech

Participada

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

Inversió

AB-Biotics

Tecnologia per a la fabricació de MEMS

Baolab Microsystems

Riva y Garcia Gestión

Inveready

Institut Català de Finances

Highgrowth Partners

Desenvolupament galènic i analític, control de qualitat i liberalització de lots

Idifarma (Noain, Navarra)

Caixa Capital Risc

Realització de diagnòstics de radiologia por via telemàtica

European Telemedicine Clinic

Active Venture Partners

Activitat

Empresa

Inversor

Taula 11 Operacions de les empreses de capital risc catalanes en el sector de ciències de la vida (2012)

800.000 €

1.500.000 €

700.000 €

1.700.000 €

1.000.000 €

1.600.000 €

6.900.000 €

4.500.000 €

700.000 €

325.000 €

1.500.000 €

1.800.000 €

7.600.000 €

210.000 €

60.000 €

250.000 €

1.350.000 €

70.000 €

150.000 €

300.000 €

800.000 €

300.000 €

1.800.000 €

460.000 €

1.130.000 €

Import

Expansió

Arrencada

Arrencada

Creixement

Creixement

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Creixement

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Expansió

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Fase inicial

Expansió

Fase inicial

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Arrencada

Expansió

Expansió

Expansió

Expansió

Tipus

Grans empreses i inversió estrangera
El creixement de les inversions privades en el sector de les biociències a Catalunya es verifica en paral·lel a un canvi notable en el rol de les grans empreses del
sector que, com s’ha comentat a l’inici del capítol, estant entrant de forma activa
en el capital de les biotec catalanes. Fins ara han estat Almirall (AB-Biotics) i
Grífols (Nanotherapix i VCN Biosciences), però s’esperen noves operacions
protagonitzades per algunes grans farmes de la BioRegió. Com explica Javier
Jorba, president de la divisió de productes biològics de Grífols, a l’entrevista
inclosa en aquest capítol, el que es busca és complementar les pròpies línies
de recerca de l’empresa, però com hem vist al revisar les grans tendències internacionals (capítol III), la col·laboració farma-biotec també permet accelerar la
innovació reduint el risc, perquè aquest és compartit.
Grífols ha anunciat que el 2013 augmentarà la inversió en R+D fins a un 5,5%
dels seus ingressos —el 2012 va invertir en recerca 124,4 M€, el 4,7% de la
seva facturació, que va superar els 2.600 M€— i els seus responsables no descarten que aquesta inversió pugui realitzar-se mitjançant noves col·laboracions
amb empreses biotecnològiques. Per coordinar totes aquestes inversions i els
projectes de recerca externes en què inverteix, Grífols va crear el 2011 la filial
Gri-Cel.
Per tancar aquest recorregut sobre les principals tendències i canvis viscuts
en el finançament de les empreses de la BioRegió en els darrers dos anys, cal
esmentar les tres grans operacions d’inversió estrangera que han tingut lloc en
el període que cobreix l’informe.
El gener de 2012, la Comissió Europea va autoritzar l’operació per la qual l’empresa alemanya Saria Group i l’empresa holandesa Teeuwissen (participada en
un 50% per Saria) adquirien l’empresa catalana Bioibèrica, una biofarmacèutica
especialitzada en la producció d’heparina —n’és el segon productor mundial—
que ha estès les seves activitats a l’alimentació animal, als complements nutricionals i a la salut humana, en l’àmbit de l’artrosi. No es va fer pública la inversió
realitzada per Saria Group per l’adquisició de Bioibèrica, que el 2012 va tenir
uns ingressos superiors als 237 M€ i que compta amb 334 treballadors. Tot i
que el grup alemany controla el 100% de la companyia, no hi ha hagut canvis en
la direcció des de l’adquisició i l’empresa —que compta amb plantes a Palafolls,
Olèrdola i Toledo, i amb centres de producció a Polònia, Brasil i Estats Units—
ha seguit desenvolupant la seva estratègia de recerca i comercial sense canvis
notables.
El juny de 2012, el grup Lubrizol, de Warren Buffet, va comprar l’empresa catalana Lipotec (ingredients actius per a cosmètica), que donava nom al grup de
companyies bio impulsat per l’empresari Antonio Parente, al que també pertanyien GP Pharm (sistemes d’alliberament per a medicaments, especialment
oncològics), BCN Peptides (producció de pèptids i proteïnes), Prima-Derm
(cosmètica), Diverdrugs (cosmètica i dermatologia) i Lipofoods (ingredients alimentaris). Les dues últimes també es van traspassar a Lubrizol en la mateixa
operació, de la que no es van fer públics els termes econòmics.


La tercera operació rellevant va ser l’adquisició, el novembre de 2012, d’una
participació majoritària del 80% de Telstar per part del grup japonès Azbil Corporation (anteriorment Yamatake Corporation), fundat el 1906 i especialitzat en
tecnologies d’automatització i control, especialment per a la indústria i per a
grans edificis. La companyia, que té filials a 27 països d’Àsia, Europa, Amèrica i
Oceania, compta amb més de 5.500 treballadors a tot el món. La filial catalana,
que ha canviat el seu nom a Azbil Telstar, constitueix un cas singular entre el
conjunt de companyies del grup per la seva especialització en l’àmbit biomèdic. Tampoc en aquest cas es van donar a conèixer els termes econòmics de
l’operació de compra de la companyia catalana, que l’any 2012 va facturar 108
milions d’euros i que compta amb un equip de 950 persones repartides en 16
països.
L’entrada del capital internacional en aquestes companyies catalanes evidencia l’alta competitivitat dels seus projectes. Evidentment, té aspectes positius
—l’entrada de capital i les sinergies dins d’un gran grup poden ajudar a impulsar
el creixement d’aquestes empreses i impactar positivament sobre l’ocupació i
l’entorn empresarial i econòmic—, però també té riscos, perquè els beneficis
flueixen cap a l’origen del capital i s’allunyen d’aquí els centres de decisió últims.
És clau per al futur de la BioRegió garantir que els bons projectes industrials
sorgits aquí puguin ser eines de dinamització de l’ecosistema, mantenint aquí
les inversions en R+D i la interacció amb l’entorn investigador, i puguin contribuir al desenvolupament econòmic del país.

Finançament | 141

V.
Mercats i
internacionalització

Mercats
i internacionalització
Com s’ha anat comentant al llarg de l’Informe Biocat 2013, sota el concepte
ampli de ciències de la vida no hi ha un sol mercat, sinó diversos, molts dels
quals estan interconnectats i mostren força solapaments: productes i tecnologies per a la salut humana i animal; sector alimentari (des de components
per a la indústria transformadora fins a nous aliments funcionals i nutracèutics);
producció agrària (adreçada al consum o a la producció de biomassa); biocombustibles (d’origen vegetal o per transformació de materials de rebuig); transformació de processos industrials en els sectors farmacèutic, químic (detergents,
cosmètics...) o tèxtil, entre d’altres.
En aquest capítol fem una revisió de les dimensions econòmiques i geogràfiques
d’aquests diferents mercats i de les oportunitats que ofereixen a les empreses
de la BioRegió. D’altra banda, també s’analitza el grau d’internacionalització de
les empreses de la BioRegió, recollint dades d’una enquesta realitzada entre
juny i juliol de 2013.

Els mercats de les biociències: salut,
agricultura, alimentació, indústria, energiA
A Catalunya, el sector de ciències de la vida ha focalitzat els seus esforços
en el mercat de la salut, especialment en la producció de nous medicaments.
El potencial és enorme, tot i les restriccions a què s’ha vist sotmès el mercat
farmacèutic en els darrers tres anys a causa dels retalls pressupostaris de les
administracions, estatal i autonòmiques. El 2012, les vendes del sector farmacèutic al mercat interior van ascendir a 13.180 milions d’euros,1 una xifra prou
important tot i que suposa una caiguda del 5,5% respecte a 2011 i de l’11%
respecte a les vendes de 2010. D’altra banda, les empreses farmacèutiques
espanyoles van exportar el 2011 productes per valor de 9.843 M€, una xifra
menor a les importacions de productes farmacèutics del mateix període, que van
ascendir a 11.670 M€ (taula 12).
Segons dades de la EFPIA (European Federation of Pharmaceutical Industries
and Associations), la producció de la indústria farmacèutica europea va superar
el 2012 els 210.000 M€, el que suposa un lleuger increment del 2,5% respecte a 2011. Europa representa el 26,7% del mercat farmacèutic mundial, que
s’estima en 667.653 M€ (857.800 M$).2 Els EUA representen el 41% d’aquest
mercat i el Japó, l’11,7%.

1.
Memoria Anual 2012, Farmaindustria, p.97.
2.
EFPIA citant els càlculs de IMS MIDAS.


Taula 12 Evolució del mercat farmacèutic espanyol 2003-2011

Any

Inversió en
R+D
(milions €)

Producció
farmacèutica
(milions €)

Ocupació
(pers)

Vendes mercat
interior [PVL]
(milions €)

Exportacions
(milions €)

Importacions
(milions €)

Balanç
comerç exterior
(milions €)

2011

981

14.022

37.971

13.941

9.843

11.670

-1.827

2010

966

14.387

39.932

14.858

8.920

11.492

-2.572

2009

967

14.152

39.155

14.744

7.902

12.208

-4.306

2008

914

14.108

40.385

13.949

7.734

10.371

-2.637

2007

885

14.004

40.117

13.209

7.194

8.904

-1.710

2006

850

12.459

39.117

12.154

6.076

7.667

-1.591

2005

764

11.114

39.285

11.332

5.430

7.230

-1.800

2004

684

9.656

39.000

10.671

3.999

6.716

-2.717

2003

610

9.374

39.000

9.890

3.876

6.534

-2.658

Font: EFPIA (European Federation of Pharmaceutical Industries and Associations)

El sector biotec es pot
beneficiar dels quasi 370
MILIONS D’EUROS que la
indústria farmacèutica
inverteix en R+D a Catalunya

Tanmateix, donada la llarga cadena de valor que porta des de la recerca bàsica
fins al medicament ajustat a les necessitats d’un pacient concret, el volum final
del mercat farmacèutic ens explica una part molt petita de la història de les oportunitats i reptes de negoci que tenen al davant les empreses de la BioRegió.
Com hem vist al capítol II, avui per avui l’activitat de les biotecnològiques que
treballen en teràpies i diagnòstics (48 companyies) se centra sobretot en les
primeres fases de desenvolupament dels productes (descobriment, proves preclíniques i assaigs clínics de fases I i II) i el que aquestes empreses ofereixen
és, sobretot, el seu coneixement i la seva capacitat de recerca a d’altres companyies que puguin liderar fases posteriors de desenvolupament. D’altra banda,
comptem amb una setantena de biotecnològiques que centren la seva activitat
en la provisió de serveis d’R+D.
La indústria farmacèutica espanyola va invertir 972 M€ en R+D el 2012, el 45%
extramurs, és a dir en assaigs clínics a hospitals i en col·laboracions amb universitats i centres de recerca. Dels 434 M€ destinats a finançar recerca externa,
87,5 M€ es van invertir a Catalunya (96,6 M€, a Madrid, i 125,2 M€ es van destinar a projectes a altres països), però és que també es va invertir a Catalunya
el 52% dels 538 M€ gastats en recerca interna de les farmacèutiques. Per això,
si som capaços d’alinear els interessos de la indústria farmacèutica, les oportunitats de mercat i les capacitats de recerca de les nostres biotecnològiques i
dels nostres centres públics, aquests quasi 370 M€ que les farmes gasten en
R+D a Catalunya poden jugar un paper significatiu en el creixement del sector.
L’oportunitat dels biosimilars
En el marc de la producció de medicaments biotecnològics, els experts subratllen el potencial de mercat que ofereixen els biosimilars. Es tracta de fàrmacs
elaborats copiant les característiques —i, per tant, les propietats terapèutiques— d’un medicament biotecnològic que ha perdut ja l’exclusivitat de la patent. La complexitat del procés d’elaboració de les molècules biotecnològiques
—fruit de la tècnica de l’ADN recombinant— fan difícil el procés d’elaboració
dels biosimilars, que no està a l’abast de moltes empreses (com sí succeeix amb
els genèrics, les còpies dels medicaments de síntesi química).

Mercats i internacionalització | 145

L’impacte del procés de producció en les propietats finals d’un fàrmac biotecnològic, o biosimilar, han propiciat que els reguladors —i en concret l’EMA, que té la
normativa més avançada i exigent del món— demanin, quan ja s’ha provat la bioequivalència, assaigs clínics complementaris per a demostrar que el biosimilar ofereix la mateixa seguretat i eficàcia que el producte de referència. Això fa que el preu
de desenvolupament d’un biosimilar se situï entre 10 i 100 milions d’euros, quan el
preu mig de producció d’un genèric s’estima entre 1 i 1,5 M€. Tot i així, els biosimilars poden tenir un preu final un 30% més econòmic que el biotecnològic original
—que en molts casos gira a l’entorn dels 100.000 dòlars per any de tractament.
Tot i el seu elevat cost, i el llarg temps de desenvolupament —entre 5 i 7 anys
de mitjana—, la llarga cadena de valor dels biosimilar obre més oportunitats que
no obstacles aixeca: les biotec que treballen en recerca de biotecnològics innovadors poden trobar un espai de mercat desenvolupant molècules biosimilars,
realitzant les proves de bioequivalència i llicenciant el producte a biotecnològiques grans amb capacitat de producció o a farmacèutiques que vulguin introduir-se en el sector biotecnològic, aprofitant els seus recursos i coneixements per
superar les fases clíniques i regulatòries. Catalunya compta també amb CMO
(contract manufacturing organizations) que poden facilitar l’entrada de les farmacèutiques en la producció dels biosimilars.
Algunes economies emergents amb forts interessos en l’àmbit biomèdic, com
Índia o Xina, estan apostant decididament per la producció de biosimilars, però
ara per ara els seus marcs normatius són més laxes i cap dels productes aprovats en aquells països ha sigut autoritzat a Europa, que té uns estàndards molt
més exigents. Però aquesta és una finestra d’oportunitat que cal aprofitar ara,
perquè és previsible que en un futur no gaire llunyà els gegants asiàtics entrin a
competir també a la UE i als EUA.
Un dels àmbits de major creixement dins del mercat de la salut és, sens dubte, el
de les tecnologies mèdiques. Com ja s’ha comentat anteriorment, l’envelliment
de la població, l’augment de les malalties cròniques i la pressió sobre els costos
de la sanitat estan propiciant un canvi de l’atenció hospitalària cap a l’atenció
domiciliària, el que porta aparellat un desenvolupament de les tecnologies vinculades a la recollida i tractament de dades, d’una banda, i a la teleassistència
i automedicació, de l’altra. Però mentre s’amplien les oportunitats per a les empreses TIC, hi ha una creixent tendència a allargar el cicle de vida de les tecnologies més costoses i una clara aposta pels productes que permeten reduir el
volum de personal assistencial necessari per atendre els malalts o que estalvien
costos tot reduint l’estada dels pacients als hospitals o els reingressos.
El mercat està en plena transformació, i mentre els pressupostos sanitaris a
Europa i a Nord-Amèrica s’estanquen o, com a mínim, desacceleren el seu creixement, a les economies emergents estan en clara expansió. Segons dades de
LEK Consulting,3 el 2009 el mercat de dispositius mèdics a la Xina era d’11.000
milions de dòlars, a penes un 10% del mercat dels EUA, que supera el 100.000
M$. La despesa per habitant a la Xina fregava els 9 dòlars per persona, en front
dels 329 dòlars per habitant als EUA; aquest diferencial unit al fort creixement
de l’economia xinesa —amb un increment interanual del PIB del 7,7% a l’octubre de 2013— i als plans estatals d’extensió de la cobertura mèdica fan que
les previsions de creixement per el mercat xinès de tecnologies mèdiques en el
3.
Estudi citat a Focus on China: Medical Device Market, BiotechGate Resource Center, 14-6-2013.


període 2012-2017 se situïn en un 20% anual, amb tot l’enorme potencial que
això suposa per a les empreses d’aquest àmbit.
La mateixa consultora, el juny de 2013, estimava el valor de la indústria xinesa
de dispositius mèdics en 17.000 milions de dòlars. Malgrat les dificultats d’accés —per la complexitat del processos de decisió de compra i per les barreres
en regulació—, tres quartes parts del mercat de dispositius mèdics xinès està
controlat per empreses occidentals, moltes d’elles amb activitat de producció
a la Xina. En aquest sentit val la pena assenyalar que els dispositius mèdics de
classes I i II, no invasius, regulats per normatives d’àmbit provincial, es beneficien de la fabricació local per aconseguir un ràpid accés al mercat; en contrast,
els dispositius de classe III (implantables) requereixen una autorització nacional
de la SFDA (Sino Food and Drug Administration) i el procés d’aprovació és més
ràpid si ja arriben a Xina havent superat proves clíniques de seguretat i eficàcia
a un o diversos països occidentals, fins i tot quan es preveu una fabricació local.4
Segons xifres d’Ernst Young (Pulse of the Industry 2013), el mercat global
de les tecnologies mèdiques va ascendir, el 2012, a 339.000 milions de dòlars, dels quals 210.000 milions correspondrien al mercat dels EUA i la resta
(129.000 M$) al mercat europeu. Les xifres són probablement majors, ja que
EY només considera per al seu estudi 368 empreses cotitzades (227 als EUA
i 141 a Europa). Segons Eucomed (European Medical Technology Association),
a Europa el mercat de les tecnologies mèdiques aplega 25.000 empreses, el
95% pimes, que donen feina a 575.000 treballadors (300.000 d’aquests llocs
de treball corresponen a les empreses cotitzades).5
Per la seva banda, Fenin indica que el mercat d’equipament mèdic i tecnologia
hospitalària a l’Estat espanyol està constituït per 720 empreses —de les que
520 són fabricants— que ocupen a 32.000 persones i que el 2012 van facturar
8.300 M€. El 42% d’aquesta producció es concentra a Catalunya. Com succeeix en la indústria farmacèutica, la balança comercial espanyola en el sector de
les tecnologies mèdiques és negativa: segons càlculs de l’ICEX les exportacions el 2010 van ser de 958 M€ (un 5% més que el 2009), a penes un terç dels
3.137 M€ d’importacions.6 El gruix de les exportacions espanyoles de tec-med
s’adrecen a països de la UE; de fet, 10 països acaparen el 75% de les exportacions, tots europeus excepte els EUA i la Xina.7
L’aposta per la innovació i per la internacionalització de les empreses tec-med
hauria de permetre equilibrar la balança comercial i accedir als mercats que ofereixen més oportunitats de creixement. Les empreses més dinàmiques d’aquest
àmbit, com Telstar (tecnologies hospitalàries, per a laboratoris i per a la indústria farmacèutica), amb oficines comercials a 15 països i plantes de producció
a Xina, EUA, Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos, o Biokit (diagnòstic in
vitro), que exporta el 90% de la seva producció, assenyalen el camí.
L’operació més important de capital risc que s’ha fet al sector —la inversió de
17 M€ a STAT-Diagnostica liderada per Ysios Capital (vegeu capítol IV)— s’ha
adreçat a una empresa de tecnologies mèdiques innovadores, cosa que subratlla el potencial d’aquest subsector dins de la BioRegió.
4. Chen, J. Wang, J. Stevens, Expanding in China’s MedTech Market: Where to Go From Here, IN
H.
VIVO, Vol. 31, Núm. 6, juny 2013.
5.
http://www.eucomed.org/medical-technology
6.
España: sector de equipamiento médico y tecnología sanitaria, ICEX, 2011
7.
Ibídem, p. 5.


TECNOLOGIES MÈDIQUES:
OPORTUNITATS PER A
LES PIMES DAVANT EL
REPTE DE LA INNOVACIÓ
Existeix un consens general sobre el fet que el panorama de l’atenció sanitària està canviant de forma
accelerada i que cal una innovació significativa dels
productes i serveis de salut per poder fer front a
l’envelliment de la població occidental d’una manera sostenible. El cost del sistema sanitari a Europa
i Nord-Amèrica, que creix amb rapidesa, està generant un canvi dràstic en el tractament que reben els
pacients i, com a conseqüència d’això, els governs i
els professionals sanitaris s’orienten clarament a fer
més eficient l’atenció sanitària.
Per tal d’aconseguir aquestes reduccions en el cost
de l’assistència, els objectius principals són reduir el
temps d’ingrés dels pacients als hospitals, ressituar
serveis d’atenció terciària a centres d’atenció primària
i, en termes generals, reduir els costos tecnològics
i farmacèutics de l’assistència sanitària. Aquestes
accions plantegen reptes importants a les indústries
biotecnològica, farmacèutica i de dispositius mèdics,
que senten la pressió d’oferir tecnologies terapèutiques i de diagnòstic millors a un cost més baix.
Això no obstant, aquest desafiament obre noves oportunitats per al sector dels dispositius mèdics, com ara
el disseny i el desenvolupament de nous productes
i serveis que ofereixin una atenció igual o millor tot
reduint els costos globals del sistema sanitari1
Tal com ha descrit Anderson2, els dispositius es poden classificar en tres categories:
1 - Productes de gran volum de consum/producció

i baix cost
2 - Productes de volum de consum baix-mitjà i cost

mitjà-alt (inclosos els que suposen millores comparatives de productes existents)
3 - Productes líders en la seva categoria (first-in
category)
1.
Bruzzi, M.; Linehan, J. H. “BioInnovate Ireland - Fostering Entrepreneurial Activity Through Medical Device Innovation Training”.
Annals of Biomedical Engineering DOI: 10.1007/s10439-0130787-5 Springer.
2.
Anderson, E., http://biodesignalumni.com/2012/10/29/death-ofa-medtech-salesman/, consultat el 17 de juny de 2013


Mark Bruzzi
Universitat Nacional
d’Irlanda (Galway),
director del programa
BioInnovate Ireland

La primera categoria (productes de gran volum i baix
cost) sovint lluita per introduir-se en mercats controlats per grans organitzacions de compra mancomunada (group purchasing organisations, GPO),
distribuïdors i sistemes d’hospitals, fins i tot si això
pot donar com a resultat un estalvi significatiu de
costos2. La categoria de productes de volum baixmitjà i cost mitjà-alt, amb productes comparables
competitius, és la que està subjecta més fàcilment a
la pressió per reduir preus. En aquesta categoria trobem la majoria d’implants, catèters per a ablacions,
marcapassos i stents. Pel que fa a aquests productes, la innovació troba enormes barreres quan va orientada al manteniment dels preus i només s’accepta
quan implica una reducció de costos en el servei de
prestació de l’atenció sanitària. Aquesta situació és
cada cop més habitual a mesura que les decisions
d’adquisició de tecnologies mèdiques queden en
mans dels directius dels hospitals i dels seus departaments de compres2.
Finalment, els productes que són líders de categoria ocupen la millor posició quant a innovació, sempre que demostrin que tenen més avantatges mèdics
(mesurats per mitjà d’estudis clínics) i que redueixen
els costos dels proveïdors de l’atenció sanitària. Per
tant, els productes que sobresurten pels seus avantatges en noves categories són menys sensibles a la
pressió per a la reducció de preus dels departaments
de compres2. Tanmateix, la obtenció de noves oportunitats de reemborsament és cada cop menys atractiva
per als inversors en primeres fases de desenvolupament de tecnologies mèdiques, a causa del creixent
lapse de temps necessari per aconseguir l’aprovació i
la cobertura (rendibilitat) del nous productes.

Salut animal

Els productes biotecnològics
representen el 26% del mercat
mundial de la salut animal, que
el 2012 va ascendir a 22.500
MILIONS DE DÒLARS

Més enllà de la salut humana, el mercat de la salut animal ha tingut una progressió creixent en els darrers 10 anys. Segons la International Federation for Animal
Health (IFAH), el mercat global de la salut animal va ser el 2012 de 22.500 milions de dòlars, el doble del volum que tenia l’any 2002, amb un creixement anual
que el 2011 va superar el 9,5%. Potser el més rellevant és el pes que tenen en
aquest segment els productes biotecnològics —que representen un 26% de
tota la facturació—, mentre que un 12% correspon a additius medicinals per a
l’alimentació. El 59% d’aquest mercat s’adreça a animals destinats al consum
humà, mentre que el 41% correspon als animals de companyia.8 La facturació
de les 10 principals companyies del sector —Pfizer (Zoetis), Merck, Merial (Sanofi), Elanco (Ely Lilly), Bayer, Boehringer Ingelheim, Novartis, Virbac, CEVA i
Vétoquinol— suposa el 81% de tot el mercat.
La BioRegió de Catalunya compta amb 35 empreses biotecnològiques que
treballen en el sector veterinari, amb activitat en salut, alimentació i producció
(inseminació artificial, models animals per a recerca, etc.). En conjunt, aquestes
empreses van obtenir uns ingressos de més de 400 M€ el 2012 i compten
amb més de 1.300 treballadors. Per volum, la principal companyia és Hipra,
que comercialitza productes farmacològics, biològics i kits de diagnòstic per a
animals de granja a més de 20 països, seguida de Zoetis —divisió veterinària de
Pfizer— que compta amb més de 200 treballadors en la seva planta d’Olot, una
part important dels quals dedicats a la recerca —principalment en l’àmbit de les
vacunes—, que ha generat una quinzena de patents i més de 80 publicacions
científiques especialitzades. També tenen seu a Catalunya les multinacionals
Merial —divisió veterinària de Sanofi—, Virbac i CEVA. Pel que fa a les veterinàries locals, a part de l’esmentada Hipra, sobresurten empreses com Invesa,
Laboratoris Jaer, Divasa-Farmavic, Mevet o Cemavisa, totes elles amb activitat rellevant en R+D i molt orientades a l’exportació. Cal tenir en compte, d’altra
banda, que les grans farmacèutiques de la BioRegió, com Esteve, Boehringer
Ingelheim o Novartis tenen importants divisions de salut animal.
Els experts estimen les perspectives de creixement del sector en una mitjana
d’entre el 5% i el 6% anual, i tot i el domini de les grans companyies hi ha marge
pel creixement de les empreses petites i mitjanes que produeixen biotecnològics
per a aquest sector, ja que molts dels països amb un fort pes de la ramaderia en
les seves economies —a Àsia, Amèrica i Àfrica— no disposen de la tecnologia
per produir vacunes o kits de diagnòstic biotecnològics.
Biotecnologia verda
La producció agropecuària és un dels àmbits que es beneficia directament dels
avenços en biotecnologia, sobretot —com explica l’article del Dr. Pere Arús—
del coneixement aconseguit sobre quines són les bases genètiques dels caràcters específics —i més interessants des de la perspectiva productiva— de
certes espècies: resistència a condicions climàtiques adverses i a les malalties;
productivitat; adaptabilitat, etc.
L’agricultura és una activitat humana essencial, en primer lloc per a la producció
d’aliments, però també de matèries primeres industrials —i de forma creixent, de
materials per a la producció d’energia (biocombustibles). Tot i que, a causa de la
terciarització de l’economia, ha anat reduint el seu pes en el PIB mundial —amb
8.
IFAH citant dades de Vetnosis.


una contribució del 5,9% el 2011 (4,2 bilions de dòlars), segons dades del
Fons Monetari Internacional (FMI)—, l’agricultura suposa entre el 20% i el 60%
del PIB de 30 països —la majoria africans i asiàtics— i entre el 10% i el 20%
del PIB d’almenys 32 Estats d’Amèrica Llatina, Europa de l’Est, Àfrica i Àsia. En
els països menys desenvolupats, a més, l’agricultura, menys mecanitzada, és
intensiva en l’ús de mà d’obra i, per tant en depèn l’ocupació de la majoria de
la població.
Aquestes xifres expliquen el creixent interès per la biotecnologia verda dels països en desenvolupament que, com s’assenyalava en el capítol III, ja produeixen
el 52% de tots els conreus d’organismes genèticament modificats (OGM), que
el 2012 van superar els 170 milions d’hectàrees a tot el món. Més enllà dels
OGM i les polèmiques vinculades a la seva utilització, la FAO aposta per la biotecnologia com un instrument de desenvolupament agrícola que pot millorar la
seguretat alimentària en els països menys desenvolupats. Per aquest organisme
de Nacions Unides, hi ha una multiplicitat de processos biotecnològics de nivell
baix —com l’ús de biofertilitzants, bioplaguicides i el cultiu de teixits en conreus
i arbres; la inseminació artificial; o la fermentació i l’ús de bioreactors en la producció d’aliments— i de nivell mig o alt —eines de diagnòstic per reacció de la
cadena de polimerasa (RCP), selecció assistida per biomarcadors o fertilització
in vitro en la ramaderia— que poden contribuir de manera molt efectiva a incrementar la productivitat agrícola i que, a diferència dels OGM, desenvolupats
i patentats per la indústria, cars i fortament regulats, es tracta de processos i
productes “que no solen requerir aprovació reglamentària, el que significa que
poden ser adoptats ràpidament pels agricultors i a un cost baix”.9
En qualsevol cas, els analistes de la FAO també subratllen que els programes
biotecnològics són eficaços allà on s’insereixen en programes ben estructurats
de desenvolupament agrícola i en el marc de polítiques adequades, que incloguin una participació activa dels agents locals (agricultors, institucions, investigadors i empreses). Per això aquest sembla un camp propici per la col·laboració
científica i l’assessorament tecnològic i, des de la perspectiva empresarial, amb
molt potencial per a la internacionalització, sempre que els productes i serveis
s’adaptin a les necessitats específiques de cada mercat local.
La BioRegió compta amb un nombre reduït d’empreses —d’orígens i mides molt
diverses— que treballen en agrobiotecnologia (10), que centren la seva activitat
en la millora de llavors i en el desenvolupament d’espècies vegetals d’interès comercial. En aquest sentit, mereix destacar-se la sortida al mercat, a principis de
2013, dels primers aliments elaborats amb Tritordeum, el primer cereal de nova
creació que es comercialitza al món i que ha desenvolupat l’empresa Agrasys.
Agrasys és una spin-off del CSIC, que es va crear el 2005 per desenvolupar
i explotar comercialment les qualitats del nou cereal, resultat de la hibridació
de blat dur i d’una varietat d’ordi salvatge, que havia començat a investigar el
professor Antonio Martín, del Instituto de Agricultura Sostenible de Córdoba
(IAS), el 1977. Les característiques especials d’aquest cereal el fan adient per
a la preparació d’aliments funcionals, amb efectes beneficiosos en salut cardiovascular, diabetis, obesitat i, fins i tot, en càncer de colon i afeccions oculars.

9.
Andrea Sonnino i John Ruane, La innovación en agricultura como herramienta de la política de seguridad alimentaria: el caso de las biotecnologías agrícoles, FAO, 2013 (http://www.fao.org/docrep/018/
ar635s/ar635s.pdf)


L’abril de 2013 es va iniciar la
comercialització d’aliments
elaborats amb ’TRITORDEUM’
el primer cereal de nova
creació que arriba al consum
humà i que s’ha desenvolupat a
Catalunya

Biotecnologies
verdes
Un factor crucial del ràpid creixement de les biotecnologies verdes en els darrers anys ha estat l’abaratiment de la tecnologia de seqüenciació de l’ADN
que ha permès desxifrar els genomes complerts, no
sols d’espècies model, sinó de la majoria d’animals
domèstics i conreus importants. Aquestes seqüències són la base per a identificar de manera eficient
els gens implicats en l’herència dels caràcters valuosos i la comprensió dels mecanismes moleculars
responsables de les característiques d’adaptació,
productivitat, resistència a l’estrès biòtic i abiòtic,
i de qualitat dels productes d’aquestes plantes i
animals. També obren la via de la comprensió de la
variabilitat genètica global dels genomes, i de la influència d’aquesta variabilitat en el fenotip, tant pel
que fa a la variabilitat genètica com a l’epigenètica.
Investigadors de diverses institucions radicades
a Catalunya (IRTA, UAB, CSIC, CNAG, CRAG i
CRG) han intervingut en la seqüenciació “de novo”
d’algunes espècies com el meló, el presseguer, la
maduixa, el porc, la remolatxa i la mongeta, entre altres. En el cas de la seqüència del meló, aquesta ha
estat liderada per investigadors de l’IRTA i del CSIC
que formen part del CRAG, i amb participació d’una
empresa catalana, Semillas Fitó, que ha contribuït al
finançament del projecte juntament amb altres entitats públiques i privades. La creació del CRAG que
agrupa la majoria dels investigadors en agrigenòmica del CSIC de Catalunya, l’IRTA, la UAB i la UB, i el
CNAG com a gran infraestructura de seqüenciació
massiva, contribueixen a la solidesa d’aquest àmbit
al nostre país.
El creixent coneixement sobre gens i genomes i el
seu efecte al fenotip facilita i accelera el desenvolupament i l’aplicació de biotecnologies. La més important és la producció d’organismes genèticament
modificats (OGM) amb tecnologia de transformació
genètica en soja, blat de moro, cotó, colza i arròs,
que l’any 2012 va ocupar al món uns 170 milions
d’hectàrees. Tot i que sotmesa a límits en la seva
aplicació, particularment a Europa, degut a una percepció social negativa, el potencial d’aquesta tecnologia és encara enorme i és explorat a Catalunya
en diversos aspectes, particularment pel que fa a
la introducció de resistència a la sequera i salinitat
en cereals (UdL), o l’estudi de la coexistència entre

Dr. Pere Arús
director científic del
Centre de Recerca en
Agrigenòmica (CRAG)

conreus modificats genèticament i convencionals
(IRTA i UdG).
Hi ha també vies no transgèniques a la modificació
induïda de gens per tal d’obtenir plantes amb canvis
genètics transmissibles. Una d’elles és la cerca de
mutants naturals o induïts amb mutàgens químics
en gens d’especial interès, amb la tecnologia que
s’anomena tilling i que està essent utilitzada per l’IRTA en col·laboració amb empreses. Un altra tecnologia de darrera generació utilitza la transgènesi com a
pas intermedi per a obtenir al final plantes no OGM
amb modificacions en gens específics produïdes
per SNDs (site-directed nucleases). Aquesta tecnologia està en estudi al CRAG i té un gran futur com
alternativa o complement dels conreus transgènics.
Els marcadors moleculars, potenciats ara per les
tecnologies de seqüenciació d’última generació,
són eines integrades des de fa anys a les empreses
de millora genètica i en constant evolució. S’usen
per a la selecció basada en el genotip de caràcters,
tant d’herència senzilla com quantitatius, per a la
predicció dels individus que poden transmetre al·lels
desitjables d’aquests caràcters o per al control de
la qualitat dels productes de propagació (llavors o
planters). El repte actual és desenvolupar estratègies basades en la selecció de tot el genoma per
a la incorporació en els conreus de caràcters complexos i poc heretables i per a fer-ho d’una manera
més ràpida que la permesa pels mètodes convencionals. Hi ha equips de l’IRTA i la UAB que treballen
en aquests aspectes i en col·laboracions sovint de
llarga durada amb empreses catalanes i foranies en
diverses especies agrícoles i ramaderes.


Biocombustibles i biotecnologia industrial
Una de les activitats d’Agrasys és la producció de varietats agrícoles millorades
per a la producció energètica, és a dir, per a la producció de biocombustibles.
A cavall entre la biotecnologia agrícola (millores en la producció i tractament de
b
iomassa, incloent el desenvolupament d’espècies destinades exclusivament a
la producció energètica) i la biotecnologia blanca (industrial), que es concentra
en el procés de producció de bioetanol i biodièsel, l’àmbit dels biocombustibles
és un dels que té més potencial de creixement a nivell mundial, com s’assenyalava ja en el capítol III, amb un mercat global de 227.000 milions de dòlars.

ELS BIOCOMBUSTIBLES TENEN
UN MERCAT GLOBAL DE 227.000
MILIONS DE DÒLARS.

L’Estat espanyol és el tercer productor de biodièsel (combustible derivat d’olis
vegetals i grasses animals) de la UE, amb 604.000 tones, el 2012 (925.000
Tm, el 2011), i el cinquè productor de bioetanol (combustible derivat de sucres
vegetals), amb 381 milions de litres, el 2012 (463 milions, el 2011). També és
el tercer consumidor de biocombustibles d’Europa, amb una demanda d’1,7
milions de tones d’equivalència de petroli (tones of oil equivalence, Toe),10 el
2011, i d’1,9 Toe, el 2012.
Tot i que Catalunya va ser la comunitat capdavantera en la introducció a l’Estat
de la producció de biocombustibles —amb la empresa Stocks del Vallès, de
Montmeló, fundada els anys setanta i que el 2002 va crear la marca BDP-Biodiésel Peninsular— la seva participació actual en aquest mercat és quasi testimonial. De fet, Stocks Vallès BDP, amb una producció de 31.000 Tm de biodièsel
de 3a generació, produïts exclusivament amb olis reciclats, és l’única companyia
catalana activa en el sector després que s’hagin liquidat o desestimat abans
d’arribar a constituir-se diversos projectes empresarials (Bionet Europa, Bioseda, Biocarburants Tarragona, Green Fuel Catalunya...).
El sector espanyol de biocombustibles es concentra en quatre grans empreses:
Abengoa Bioenergía, Acciona Biocombustibles, Infinita Renovables i Bio-Oils.
Abengoa, que té els seus orígens a Andalusia, però que avui és una multinacional amb seus i plantes de producció a Espanya, França, Holanda, Estats Units
i Brasil, és el major productor europeu de bioetanol (amb 1,3 milions de litres,
el 2012). L’empresa, que va facturar 2.138 M€ el 2012, va destinar 207,2 M€
a recerca, centrada sobretot en la producció de bioetanol a partir del reciclatge
de material de rebuig urbà (escombraries orgàniques).11
Avui els biocombustibles aporten el 4,7% del consum energètic del sector de
transport europeu i l’objectiu és que el 2020 s’arribi al 10%. Però malgrat la
creixent demanda, la producció europea de biocombustibles va decréixer un
10% el 2012 —després d’haver crescut més d’un 5% el 201112— en part per
les fortes tensions que està vivint aquest mercat a la UE a causa de la nova
normativa ILUC (Indirect Land Use Change), que penalitza indirectament els
conreus destinats a la producció d’energia. Es vol evitar que la pressió del mercat energètic porti a l’increment de preus dels productes agrícoles alimentaris o
a la seva substitució per conreus energètics. L’objectiu que persegueix la UE és
impulsar els biocombustibles de 3a generació (produïts amb material de rebuig,
greixos i algues).
10. na Toe (tone of oil equivalence) mesura l’energia generada per una tona de petroli i permet comparar
U
el valor energètic de diferents combustibles. Una tona de biodièsel equival a 0,86 Toe i que una tona
d’etanol equival a 0,64 toe.
11. iofuels Barometer, Eurobserv’er, juliol 2013, p. 60.
B
12. uropean Biodiesel Board, www.ebb-eu.org
E


LA UE VOL QUE EL 2020 ELS
BIOCOMBUSTIBLES APORTIN
EL 10% DE L’ENERGIA PER AL
TRANSPORT A EUROPA

Més enllà de les polèmiques sobre les fórmules de càlcul de les emissions
d’efecte hivernacle, l’impacte de la ILUC o la distribució de subsidis entre productors de combustibles fòssils i d’energies renovables, el cert és que la pressió
per orientar la producció de biocombustibles cap als de 3a generació afavoreix
les empreses de biotecnologia blanca que siguin capaces d’aportar innovacions
en aquest àmbit. Empreses com InKemia IUCT Group i el centre tecnològic
Leitat, i entitats de recerca com l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)
i la Unitat d’Enginyeria Bioquímica de la UAB, treballen activament en aquest
àmbit, que ofereix nombroses oportunitats a les organitzacions de la BioRegió.
Com mostra la taula 13, la recerca i producció de biocombustibles és només una
part de tots els àmbits d’aplicació de la biotecnologia industrial, que ofereix eines
per fer més sostenible la producció industrial, especialment en l’àmbit químic (producció de detergents, cosmètics, fàrmacs...) i de tractament i fabricació de materials diversos. Aquesta anàlisi és el resultat del treball iniciat per un grup d’empreses
i entitats de actives en biotecnologia blanca i que compta amb el suport de Biocat.
L’objectiu és identificar i potenciar les fortaleses de la BioRegió en aquest àmbit.
La biotecnologia blanca utilitza processos com la biocatàlisi o empra organismes vius (bacteris o altres microorganismes) per provocar reaccions químiques
que generin les transformacions desitjades però reduint sensiblement el rastre
contaminant de la indústria. Des del punt de vista mediambiental, amb la biotecnologia blanca s’obtenen estalvis d’energia i aigua, reducció d’emissions de
CO2 i altres productes contaminants, i un ús més eficient de les matèries primeres. Això pot aportar beneficis econòmics a la indústria, en alguns cassos
reduint el cost dels processos (sobretot per l’estalvi energètic aconseguit) i, en
altres, fent-los eco-sostenibles, augmentant així els avantatges competitius de
la indústria.

Taula 13 Àmbits d’aplicació de la biotecnologia blanca i potencial econòmic a Catalunya

Àmbits

Biocatàlisi

Biotransformacions
microbianes

Biotransformacions
amb organismes superiors

Energia

Biocombustibles







Neteja

Gestio de residus i bioremediació













Revalorització de residus
Producció

Bioproductes bulk i comodities







Bioproductes alt valor afegit







Bioproductes alimentaris







Producció bulk enzims







Producció enzims d’alt valor







Biocatàlisi: ús d’enzims per incrementar la velocitat i l’eficiència d’una reacció
química (o procés industrial) en la producció de nous productes

Aplicabilitat
de la tècnica:

Biotransformacions microbianes: ús de microorganismes per produir nous
productes o millorar processos

  Alta

Biotransformacions amb organismes superiors: ús d’organismes superiors
per produir nous productes o millorar processos

 Mitja
 Cap

Potencial econòmic
a la BioRegió:
Molt alt
Alt
Mig
Baix

Font: Grup de treball sobre biotecnologia industrial. Biocat


Biotecnologia
i química verda
La biotecnologia industrial, també coneguda com
biotecnologia blanca, és l’ús i aplicació de la biotecnologia per a la producció i processament sostenibles de productes químics, materials i combustibles.
En el context productiu, la biotecnologia blanca vol
aportar solucions a processos industrials amb l’èmfasi de la sostenibilitat, concepte que habitualment
es desglossa en les tres dimensions de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Aquests conceptes fan que la biotecnologia industrial i les seves
metodologies associades siguin un dels elements
centrals del que en terminologia anglesa es coneix
com knowledge-based bio-economy (KBBE).
A diferència de la biotecnologia vermella, adreçada
a la salut i a la biomedicina i amb un marc cooperatiu consolidat en els darrers anys, amb Biocat com
un dels actors centrals en l’estímul i coordinació del
sector, la biotecnologia industrial no es troba tant organitzada a Catalunya, malgrat ser un sector que entronca molt directament en les activitats de la industria química catalana. No obstant això, s’aprecia en
els sectors químic, farmacèutic, alimentari, cosmètic i
energètic un interès i unes oportunitats de desenvolupar noves aproximacions de biotecnologia blanca en
aquests importants sectors industrials catalans.
Si bé diverses empreses i grups de recerca treballen
activament en projectes de biotecnologia blanca, el
sector és encara dispers. Diferents actors identifiquen que a Catalunya hi ha potencial per integrar-se
més activament en xarxa per portar a terme activitats
de recerca, innovació i cerca d’oportunitats de mercat. Biocat ha recollit recentment la iniciativa d’un
grup d’empreses i grups de recerca que identifiquen
aquestes oportunitats, amb la voluntat d’establir una
Plataforma de Biotecnologia Industrial que pugui
aplegar a tots els actors catalans potencialment
implicats en activitats de producció amb eines biotecnològiques. Els àmbits d’activitat més significatius que tenen presència a Catalunya i potencial de
desenvolupament inclouen:
• abricació de productes i desenvolupament de
F
processos industrials utilitzant organismes vius
o les seves parts constituents, amb la finalitat de
generar processos productius que consumeixin
menys recursos i que siguin energèticament més


Dr. Antoni Planas
director del Departament
de Bioenginyeria, IQS Institut Químic de Sarrià,
Universitat Ramon Llull

eficients i menys agressius amb el medi ambient.
En aquest sentit, les eines biotecnològiques complementen, i substitueixen en alguns cassos, els
processos químics convencionals en la producció
de productes químics bàsics i d’alt valor afegit.
Sota el concepte de química verda, que engloba
noves metodologies per portar els processos de la
química tradicional cap a una química neta, la biotecnologia és sens dubte una de les aproximacions
eficients i destacades per a la producció de productes químics i materials. Aquestes tecnologies
inclouen la biocatàlisi i les biotransformacions, les
quals, fent ús d’enzims, extractes cel·lulars o organismes sencers, permeten la síntesi de compostos
químics com intermedis farmacèutics, ingredients
i additius alimentaris, ingredients cosmètics, polímers i plàstics biodegradables, complements alimentaris, materials i biomaterials, etc.
• estió de residus, bioremediació i revaloritG
zació de residus, on l’ús de microorganismes i
especies vegetals faciliten l’aïllament i l’eliminació
de substàncies contaminants. D’especial interès
en el context català és la revalorització de residus
de diverses industries mitjançant eines biotecnològiques per crear nous sectors d’activitat i integrar-los a la cadena de valor.
• nergies renovables, amb l’explotació sostenible
E
de biomassa i aprofitament d’altres matèries primeres renovables per a la producció de biocombustibles. Si bé fa uns anys es varen promoure inversions en plantes de biodièsel, aquest sector està
estancat, a causa dels elevats costos dels biocombustibles de primera generació i de la competèn-

cia del mercat internacional. Els biocombustibles
de segona generació, basats en l’ús de biomassa
lignocel·lulòsica i altres matèries primeres no alimentaries, és un sector amb fortes inversions internacionals, amb la necessitat de noves tecnologies,
i possiblement una oportunitat en l’entorn català.

La interacció entre grups de recerca i empreses en
xarxa per establir una plataforma de biotecnologia industrial és una oportunitat per desenvolupar i fer competitiu el sector a Catalunya. Aquest és un projecte de
futur on Biocat pot contribuir a cohesionar i promocionar el sector de la biotecnologia industrial a Catalunya.

L’enfoc cap al reciclatge dels materials de rebuig generats i la bioremediació
(recuperació de sols i aigües) pot conduir cap a nous models de valorització de
la indústria. I més enllà dels sectors productius, l’aplicació de la biotecnologia
blanca pot aportar avantatges generals a tota la societat, des de la reducció de
la dependència energètica i la sostenibilitat mediambiental fins a la creació de
llocs de treball en nous models de negoci.
La biotecnologia industrial en els seus diferents vessants té un impacte econòmic major que altres àrees de la biotecnologia, fonamentalment perquè té
un àmbit d’aplicació molt extens i en indústries de gran consum (alimentació,
cosmètica, pintura, tèxtil...). En aquest sentit presenta un risc menor en el retorn
de les inversions i, en el cas de Catalunya, hi ha un grup divers d’empreses usuàries i generadores de productes i serveis amb bon posicionament internacional.
El potencial de creixement és, però, enorme, ja que només un 8% de les 530
empreses que es declaren usuàries de la biotecnologia a Catalunya13 afirmen
aplicar-la a l’àmbit industrial (vegeu capítol II).
Per tancar aquest apartat, val la pena subratllar algunes dades que poden dimensionar el potencial de mercat de la biotecnologia blanca. Segons càlculs
de l’OCDE, a Europa les empreses dedicades a la gestió de la contaminació,
la recollida, control i tractament de deixalles i escombraries, les energies renovables i el reciclatge tenen una facturació conjunta de més de 300.000 milions
d’euros i donen feina a més de 3,5 milions de persones (entre el 30% i el 40%
del mercat mundial). El sector té un creixement anual de més del 8% i s’espera
que sigui generador de llocs de treball de valor afegit en la perspectiva d’una
economia més “verda”. L’ús de la biotecnologia per a la gestió i revalorització de
residus i per a la recuperació de sols i aigües contaminades se situa així en una
de les línies prioritàries de creixement de l’anomenada bioeconomia.

LA GESTIÓ I REVALORITZACIÓ DE
RESIDUS I EL SECTOR COSMÈTIC
OFEREIXEN GRANS OPORTUNITATS
DE CREIXEMENT PER A LA
BIOTECNOLOGIA INDUSTRIAL

Per posar només un exemple de les indústries d’alt valor afegit que poden ampliar l’aplicació de bioprocessos, pensem en la indústria cosmètica, que l’any
2012 va facturar a Europa 72.000 M€ —el major mercat del món, per davant
dels EUA (59.000 M€) i del Japó (30.000 M€)—, que ocupa a la UE 1,7 milions de persones, entre els quals 17.000 investigadors, en un conjunt de 4.000
companyies (2/3 de les quals són pimes). Cal tenir en compte, en aquest sentit,
que el cicle mig de vida d’un producte cosmètic és de 5 anys i que cada any
el sector renova el 25% del seu catàleg de productes, amb tot el dinamisme i
oportunitats que això suposa per a empreses biotecnològiques que treballin en
el descobriment i elaboració de nous components (pèptids i proteïnes, noves
molècules, etc.) com per a les que treballin en el disseny i implementació de
nous processos de producció de base biotecnològica.14
13. nquesta sobre l’ús de la biotecnologia. INE, 2011.
E
14. cience, Beauty and Care: Innovation in Cosmetics, Colipa, Brussel·les, 2010 i Cosmetics Europe
S
Activity Report 2012


Internacionalització
de les empreses de la BioRegió
En aquest últim apartat del darrer capítol de l’Informe Biocat 2013 hem volgut
fer una revisió del grau d’internacionalització de les empreses de la BioRegió de
Catalunya, centrant-nos, per qüestions operatives i d’interès, en les que constitueixen el nucli del sector: biotecnològiques, farmacèutiques i companyies de
tecnologies mèdiques innovadores.
Per les característiques intrínseques dels mercats on aquestes empreses actuen, que hem revisat en la primera part d’aquest capítol i en els capítols III i IV,
aquestes companyies es mouen des del mateix dia de la seva fundació en un
entorn internacional. Com s’ha dit, perquè una molècula descoberta en un centre de recerca català esdevingui un medicament d’ús habitual per als malalts de
diabetis, per exemple, cal una inversió tan elevada que necessàriament han de
participar en el seu desenvolupament grans farmacèutiques amb potencial per
rendibilitzar l’esforç en el mercat global, i les nostres biotec han d’anar a buscar
els seus socis de desenvolupament allà on es trobin, sigui als EUA o a l’Índia.
Però, a més, en mercats de preus controlats, com el de la salut, un producte
innovador que ofereixi avantatges competitius, necessita buscar la seva rendibilitat en el mercat global.
Per a obtenir dades actualitzades de l’activitat internacional de les empreses de
la BioRegió, entre juny i juliol de 2013 es va realitzar una enquesta telefònica
adreçada a un total de 288 empreses de les 292 que sumen les companyies
biotecnològiques (194), farmacèutiques (40) i de tecnologies mèdiques innovadores (54) registrades al Directori Biocat. Un total de 98 empreses (34%) van
completar el qüestionari proposat i és sobre aquestes respostes que es basa
l’anàlisi.
Van respondre l’enquesta 65 biotecnològiques, 15 farmacèutiques i 18 empreses de tecnologies mèdiques, en una proporció semblant en cada segment
al percentatge de respostes general. La majoria de les empreses enquestades
(67%) tenen ja producte al mercat i quasi bé totes les que en tenen el comercialitzen en mercats internacionals. De les empreses que no tenen encara cap
producte al mercat (33% de les enquestades), la majoria compten amb acords
de desenvolupament científic i tecnològic amb socis internacionals (empreses i
centres de recerca). La col·laboració internacional —mitjançant acords de desenvolupament, o a través de la compra o venda de llicències de producte— és
també prioritària per a les empreses que ja han fet arribar els seus productes
al mercat i la majoria d’aquestes (57%) tenen algun tipus d’acord subscrit amb
d’altre empreses, hospitals o instituts de recerca.
L’orientació a la internacionalització del sector és total i només un 3% de les
companyies assenyalen que no fan cap activitat comercial o científica en l’àmbit
internacional i que tampoc està en els seus plans immediats iniciar cap col·
laboració a aquest nivell.


EL 65% DE LES EMRPESES
BIOTECNOLÒGIQUES,
FARMACÈUTIQUES I DE
TECNOLOGIES MÈDIQUES
CATALANES COMERCIALITZEN ELS
SEUS PRODUCTES EN EL MERCAT
INTERNACIONAL

Per subsectors, són les biotecnològiques dedicades a la recerca i producció
de noves teràpies i diagnòstics les empreses amb menys activitat comercial
internacional. Només un terç de les empreses d’aquest segment —al que pertanyen el 22% de les companyies que van respondre l’enquesta— tenen producte al mercat, tot i que la majoria tenen acords internacionals de col·laboració
científico-tecnològica. Les biotecnològiques dedicades a salut i nutrició animal
(un 10% de les enquestades) tenen, en canvi, una activitat internacional intensa
i són, juntament amb algunes empreses de tecnologies mèdiques, les que tenen
un major nombre de productes al mercat.

FRANÇA, ALEMANYA, ESTATS
UNITS I ITÀLIA SÓN ELS PAÏSOS
QUE CONCENTREN MÉS ACTIVITAT
COMERCIAL I COL·LABORACIONS
CIENTÍFIQUES DE LES EMPRESES
DE LA BIOREGIÓ

La comercialització d’aquests productes es fa, en la majoria dels casos, a través
de distribuïdors locals, tot i que un 20% de les empreses amb activitat comercial
internacional compten amb delegacions estables a diversos països.
L’enquesta realitzada posa en evidència una gran dispersió pel que fa a la dimensió geogràfica de la internacionalització de les empreses del sector, que
declaren activitats comercials i científiques a un conjunt de més de 66 països
diferents. El gràfic 44 mostra quins són els països que concentren les vendes i
les col·laboracions científico-tecnològiques actuals i quins són els països prioritaris a l’hora de plantejar-se obrir nous mercats o iniciar noves col·laboracions.
França, Alemanya, Estats Units i Itàlia són els principals mercats i els països amb
els quals hi ha més col·laboració científica i tecnològica, però en tots els casos
el percentatge d’empreses amb presència en aquests mercats se situa a la ratlla
o per sota del 20% de les companyies enquestades, i només les col·laboracions
amb entitats dels EUA aconsegueixen implicar més d’un 25% de les empreses.
EUA és també el mercat on més empreses que encara no hi treballen es plantegen entrar en un futur proper, tot i les dificultats i reptes que aquest planteja,
com comenta en el seu article Karin Hollerbach.

Gràfic 44 Mercats prioritaris per a les empreses de la BioRegió

Vendes

30%

Col·laboracions
25%
Futura entrada
20%

10%

5%

ia
Ín
d

na
Xi

a

ia

ic
lg
Bè

a
ïss

èc
Su

il
Su

a

as
Br

ss

ic

Ru

èx

ió

M

ac
Fe
de
r

Ja
pó

t
Un
i
ne

lia

ga
l
Re
g

Po
rtu

Ità

its
Un
at
s

em
Al

Es
t

an
Fr

an
ya

0
ça

Nombre d’empreses

15%

Font: Enquesta d’internacionalització Biocat 2013


Punts clau per superar
els obstacles d’entrada
al mercat de l’atenció
sanitària dels EUA
Sovint els europeus creuen que és “fàcil” introduir-se al mercat dels Estats Units perquè és una regió
que “s’assembla tant a la nostra”. És cert això? En
realitat no gaire. Moltes de les normes legals i culturals dels EUA tenen l’origen a Europa, però hi ha
diferències importantíssimes. De vegades les similituds amaguen els matisos de diferències essencials
que provoquen confusió als europeus quan veuen
que aquests matisos fan trontollar els seus plans
d’expansió als EUA.
Sistemes de regulació i reemborsament
La majoria de les pimes del sector mèdic són conscients que han de complir els requisits que estableix
l’FDA, que són diferents dels que s’exigeixen a Europa. Tot i que es treballa per estandarditzar-los, continuen essent diferents, i és per això que les empreses
han de comptar amb una persona dels EUA especialitzada que hagi treballat amb l’FDA. Avui dia els
sistemes de regulació i reemborsament estan sotmesos a canvis contínuament, de manera que l’experiència oportuna d’una persona local és essencial.
A tall d’exemple, la presentació de documents que
fa uns anys hagués sigut acceptable potser avui requeriria dades clíniques addicionals, i el que fa uns
anys no es podia reemborsar potser ara sí. Però com
i a quin nivell?
Cultura
Pel que fa a les diferències culturals, val la pena centrar-se en un problema que trobem sovint: la mentalitat “jo m’ho tallo, jo m’ho cuso” que fa que les pimes
europees no contractin prou recursos als EUA. Les
empreses pensen que ho poden fer tot (amb la qual
cosa s’arrisquen perquè ignoren coses que haurien
de saber i, per tant, perden temps, diners i oportunitats) o bé pensen que poden contractar recursos
únicament per la promesa d’obtenir ingressos en el
futur. Malauradament, per regla general els resultats
que obtens són directament proporcionals als diners
que hi has invertit, és a dir, no gaire res si no estàs
disposat a pagar pels serveis que rebràs.


Karin Hollerbach
(Taku Group)

Diferenciació
No es pensi que és l’únic amb un producte formidable als Estats Units. Els EUA és un país molt competitiu. Un dels problemes més greus és apreciar fins
a quin punt les empreses han de diferenciar-se més
del que esperen. No n’hi ha prou simplement de tenir una bona tecnologia. Més concretament, quins
resultats té en comparació amb la competència? Als
EUA ha de saber parlar de la seva singularitat. Des
d’un punt de vista cultural i d’experiència, sovint les
pimes tenen aquest problema: que se centren més
en els aspectes tècnics del que ofereixen.
Propietat intel·lectual
Els problemes principals detectats durant el procés
d’avaluació prèvia a un acord (due diligence) i que
poden posar fi a una negociació amb inversors o
amb empreses farmacèutiques o de dispositius mèdics —o bé afectar negativament la valoració— poden estar causats per alguns dels errors següents,
que són especialment problemàtics als Estats Units:
la manca de comprensió de la legislació, els litigis i la
normativa processal. És essencial que les pimes treballin amb un advocat especialitzat en patents amb
coneixements pràctics del panorama legal del país.
Als EUA les patents de diagnòstics i de productes
(formulacions, dispositius, etc.) estan en un estat de
transformació constant a causa dels canvis de la normativa i de l’impacte dels litigis. Per comercialitzar un
producte o un procés, l’empresa necessita una innovació que es pugui posar en pràctica i protegir, que
tingui un mercat i que algú pagui per ella. El moment
de presentació i la suficiència de divulgació (que sovint depenen molt de l’experiència de l’advocat) tenen un gran impacte en aquests problemes.

Finançament

Recursos

Moltes pimes busquen als EUA primer el finançament en lloc dels ingressos. Aquesta filosofia pot ser
realista, però no és fàcil. Molts inversors americans
encara prefereixen trobar una seu als EUA abans de
fer una inversió, la qual cosa planteja un problema
per a aquells que encara no es poden permetre establir-se al país. La nostra recomanació és aplicar
un enfocament d’aterratge suau, que pot oferir els
avantatges de tenir una oficina als EUA sense els
costos que implica establir-hi una empresa subsidiària completa. Tret que aquest obstacle ja estigui
superat, accedir als mercats de capital dels EUA és
complicat.

Depenent de la ubicació del seu negoci a Europa i
del destí seleccionat als Estats Units, les distàncies poden no ser tan grans. Tot i així, ha d’estar disposat a viatjar als EUA amb freqüència i contractar
recursos al país, cosa que no és econòmica. Si una
pime no és capaç de planificar el temps, els diners
i l’objectiu que necessita per fer-ho bé, potser convindria que se centrés primer en altres mercats. Per
a aquelles empreses que ja s’hi han instal·lat satisfactòriament, els EUA poden ser molt lucratius, però
construir aquest èxit no és ni fàcil ni barat.

Els BRIC —Brasil, Rússia, Índia i Xina—, que amb les seves economies emergents són vistos com entorns de grans oportunitats per al sector de ciències de
la vida, tenen una presència irregular en l’estadi actual de la internacionalització
de les empreses del bioclúster català. Tots quatre països apareixen entre els
10 mercats que més interessa obrir en els propers anys, però partint de situacions molt diferents: la Federació Russa ja compta amb activitat comercial de
les nostres empreses, però amb poca col·laboració científco-tecnològica. Un
4% de les empreses enquestades té activitat comercial a la Xina, però no hi ha
col·laboracions científiques. La situació és la inversa a l’Índia, país amb el qual es
registren col·laboracions però no vendes, mentre que la situació està més equilibrada a Brasil, on hi ha activitat en vendes, en col·laboracions tecnològiques i
un interès creixent de les companyies catalanes per entrar-hi.
Xina i Brasil, que com explica el quadre annex són entorns de grans oportunitats però on és més fàcil l’accés de la mà d’un soci local, han estat objecte de
diverses activitats de networking internacional promogudes per Biocat en els
dos darrers anys per facilitar l’accés de les empreses de la BioRegió a aquests
mercats estratègics.


Xina i Brasil: oberts a
col·laboracions internacionals
La Xina serà aviat el segon mercat farmacèutic més
gran del món i el Brasil un dels més importants de
d’Amèrica Llatina, on les previsions de creixement de
les vendes farmacèutiques entre 2009 i 2014 són
del 12%-15% per any. El Brasil ocupa, a més, el
segon lloc com a productor mundial de cultius biotecnològics després dels Estats Units.
Aquestes dues noves potències econòmiques tenen
en comú l’augment de la classe mitjana, que demana una millor assistència mèdica i qualitat de vida.
Això suposa una oportunitat per a l’àmbit biomèdic
de Catalunya, tant pel que fa a empreses com per
als centres de recerca.
“Cada vegada hi ha més empreses xineses que s’interessen per fer negocis amb empreses europees.
La Xina i Europa es complementen. Teniu bons projectes, bona tecnologia i talents de primera categoria”, explica Gao Ronghui, consultor especialitzat en
ciències de la vida i president de G-Med Consulting.
A la Xina, “durant els últims 10 anys s’ha començat
a desenvolupar una veritable R+D+I i tenim algunes
companyies que fan recerca molt ben establertes,
però no n’hi ha gaires de productes sanitaris”, diu
Ronghui. S’han construït molts hospitals regionals
i l’objectiu del govern és superar els 20.000 per a
atendre tota la població. Això vol dir que el sistema
sanitari demanarà eines diagnòstiques i tecnologies per a cobrir les necessitats mèdiques bàsiques.
Quant a malalties, hi ha un nombre molt alt de diabètics, hipertensos i obesitat infantil, i el càncer amb
major incidència és el de pulmó.


En relació al Brasil, Eduardo Emrich Soares, president de l’entitat Biominas a Minas Gerais, admet
que “ens estem obrint cada cop més, especialment
si es volen portar noves tecnologies. L’empresa internacional que vol obrir una filial cal que estableixi
un acord de cooperació amb una firma brasilera, ja
que així té accés a tots els mecanismes i programes
de les agències estatals i federals.”
La regió més rica del Brasil és el sud-est, amb el
66% del PIB del país. Les empreses de ciències de
la vida i de biotecnologia es troben principalment als
estats de São Paulo (38%) i Minas Gerais (30%).
Pel que fa a les àrees, les més importants són salut
humana (33%), agroindústria (31%) i producció de
reactius (18%). La bioindústria al Brasil és molt jove,
gairebé el 70% de les companyies tenen menys de
cinc anys.
“Quant a les causes de mortalitat, estem passant de
tenir un gran nombre de malalties infeccioses a un
major índex de càncers, malalties respiratòries i malalties de l’aparell circulatori. També està augmentant la diabetis”, explica Soares.
Al Brasil ja s’estan duent a terme 2.700 assaigs clínics l’any, gairebé el doble que a Mèxic, el seu principal competidor. Algunes de les àrees d’R+D que
tenen més importància són la medicina regenerativa;
la genòmica, ja que hi ha hagut una forta inversió en
la creació d’una xarxa de laboratoris de seqüenciació al país (s’està seqüenciant el genoma de la canya de sucre); la bioinformàtica; i la nanotecnologia,
amb un programa de més de 28 milions de dòlars
per invertir en els centres.

Per tancar la revisió de l’activitat d’internacionalització de les empreses de
la ioRegió de Catalunya —i amb aquesta, aquest capítol i l’Informe Biocat
B
2003— cal subratllar que el 38% de les empreses enquestades realitzen més
del 50% de les seves vendes en els mercats internacionals. L’enquesta no fa
més que confirmar una tendència que s’ha anat fent notar en els darrers anys, a
mesura que les pressions dels mercats interiors i la competitivitat han propiciat
l’obertura a l’exterior fins i tot de les empreses més tradicionals. La internacionalització és una peça clau de l’aposta pel creixement i el valor del bioclúster català
que caldrà seguir potenciant en el futur.


Relació de gràfics
i taules
GRÀFICS
Gràfic 1: Percentatge d’empreses de la BioRegió, segons la seva activitat principal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 29
Gràfic 2: Percentatge sobre el conjunt de l’Estat d’empreses catalanes amb…. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 30
Gràfic 3: Percentatge d’empreses (d’R+D i usuàries) segons l’àmbit d’aplicació de la biotecnologia. . . . . Pàg. 31
Gràfic 4: Àrees d’activitat de les empreses biotecnològiques catalanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 32
Gràfic 5: Àmbits d’activitat de les biotecnològiques que ofereixen serveis d’R+D . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 33
Gràfic 6: Àrees d’activitat de les companyies que treballen en teràpies i diagnòstic (‘biotec’ i ‘farma’). . . . Pàg. 33
Gràfic 7: Àrees terapèutiques que treballen farmacèutiques i biotecnològiques de la BioRegió. . . . . . . . . . Pàg. 34
Gràfic 8: Àrees d’activitat de les companyies de tecnologies mediques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 35
Gràfic 9: Àrees d’activitat dels proveïdors i enginyeries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 36
Gràfic 10: Àrees d’activitat dels serveis professionals i consultories. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 37
Gràfic 11: Percentatge d’empreses de la BioRegió per mida (ingressos i treballadors). . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 38
Gràfic 12: Distribució de les empreses de la BioRegió per mida i per subsectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 39
Gràfic 13: Evolució dels ingressos i capitalització de les empreses de la BioRegió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 39
Gràfic 14: Anàlisi de la distribució dels ingressos de les empreses de la BioRegió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 40
Gràfic 15: Evolució del nombre global de treballadors del sector i de les biotecnològiques. . . . . . . . . . . . . Pàg. 42
Gràfic 16: Inversió en R+D de les empreses biotecnològiques de l’Estat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 43
Gràfic 17: Creació i extinció d’empreses a la BioRegió de Catalunya 1995-2013. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 45
Gràfic 18: Distribució geogràfica de les empreses de la BioRegió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 46
Gràfic 19: Indicacions del pipeline de teràpies i diagnòstics de les empreses de la BioRegió . . . . . . . . . . . . Pàg. 47
Gràfic 20: Productes terapèutics i de diagnòstic per fase de desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 48
Gràfic 21: Tipologia de tecnologies mèdiques produïdes per empreses de la BioRegió. . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 48
Gràfic 22:
Distribució per tipologia de les empreses del sector de les biociències
ubicades a la ciutat de Barcelona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 49
Gràfic 23: Línies de recerca dels centres de la BioRegió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 51
Gràfic 24: Entitat d’origen dels grups de recerca en biociències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 60
Gràfic 25: Àrees de treball dels grups de recerca de la BioRegió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 61
Gràfic 26: Empreses de la BioRegió instal·lades a parcs científics i tecnològics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 67
Gràfic 27: Aprovacions de nous medicaments (NME) de l’FDA 2003-2012. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 72
Gràfic 28: Aprovacions de medicaments de l’EMA 2009-2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 73


Gràfic 29: Evolució de la despesa interna en R+D a l’Estat espanyol 2005-2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 88
Gràfic 30: Percentatge del PIB invertit en R+D. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 91
Gràfic 31:
Evolució de la despesa interna en R+D a les comunitats autònomes
que més inverteixen en termes absoluts o relatius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 92
Gràfic 32: Esforç en R+D del sector empresarial a Catalunya i al conjunt de l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 93
Gràfic 33: Subvencions atorgades per l’ERC per àrea científica (2007-2012). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 95
Gràfic 34: Rànquing de producció científica 2012. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 99
Gràfic 35: Nombre d’spin-off de la BioRegió agrupades per entitat d’origen. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 99
Gràfic 36: Comparativa de sol·licituds de patents tramitades a través de les oficines estatals . . . . . . . . . . . Pàg. 100
Gràfic 37: Comparativa de sol·licituds de patents en ciències de la vida 2006-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 111
Gràfic 38:
Evolució de les patents de ciències de la vida de sol·licitants
de Catalunya publicades per l’OEPM (2005-2012). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 112
Gràfic 39:
Percentatge de sol·licituds de patents publicades a l’OEPM
per tipus de primer sol·licitant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 112
Gràfic 40: Inversions de capital risc i private equity a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 122
Gràfic 41: Inversions de capital risc i private equity en el sector de ciències de la vida a Europa. . . . . . . . . Pàg. 123
Gràfic 42: Participació de Catalunya en els fons de CDTI per a programes d’R+D. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 127
Gràfic 43: Evolució de la capitalització privada d’empreses de la BioRegió (2008-2013). . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 131
Gràfic 44: Mercats prioritaris per a les empreses de la BioRegió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 165

TAULES
Taula 1:

Nombre d’empreses de la BioRegió, per activitat principal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 29

Taula 2:

Centres de recerca que treballen en biociències i disciplines vinculades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 53

Taula 3:

Hospitals universitaris de la BioRegió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 54

Taula 4:
Indicadors de recerca i transferència tecnològica
dels instituts de recerca hospitalaris i dels hospitals catalans (2011). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 56
Taula 5:
Selecció d’indicadors de recerca i transferència tecnològica
de les universitats catalanes (2011). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 59
Taula 6:

Parcs científics i tecnològics actius en biociències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 66

Taula 7:

Grants ERC 2013. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 96

Taula 8:

Inversions captades per les empreses de la BioRegió (2004-2013). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 132

Taula 9:

Inversions de les xarxes de business angels catalanes 2011-2012. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 135

Taula 10:
Operacions de les empreses de capital risc catalanes
en el sector de ciències de la vida (2011). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 138
Taula 11:
Operacions de les empreses de capital risc catalanes
en el sector de ciències de la vida (2012). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 139
Taula 12: Evolució del mercat farmacèutic espanyol 2003-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 153
Taula 13: Àmbits d’aplicació de la biotecnologia blanca i potencial econòmic a Catalunya. . . . . . . . . . . . . Pàg. 161

Relació de gràfics i taules | 165

Bibliografia

Les fonts utilitzades (llibres, publicacions periòdiques, webs, bases de dades i notes de premsa, bàsicament) se
citen específicament en les notes bibliogràfiques incloses a cada capítol. Aquesta bibliografia inclou només els
principals informes i publicacions oficials utilitzats per a l’elaboració de l’Informe Biocat 2013. No s’han inclòs les
memòries de les entitats de la BioRegió consultades, que se citen específicament al llarg de l’informe, quan s’escau.
•
2012 Pan-European Private Equity and Venture Capital Activity, European Private, Equity and Venture Capital
Association (EVCA), abril 2013
•
2013 Venture Capital Healthcare Report, PitchBook Data, 2013
•
Análisis del mercado hospitalario 2008-2012, IMS Health, 2013
•
Articulación de las RIS3 con la Estrategia Española de Ciencia y Tecnología y de Innovación 2013-2020, III
Pleno de la red de políticas públicas de I+D+I, Secretaria de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación,
Ministerio de Economía y Competitividad, Gobierno de España, Madrid, març 2013
•
ASCRI. Informe 2012. Retos para el cambio, Asociación Española de Entidades de Capital-Riesgo (ASCRI),
2012
•
ASCRI. Informe de actividad Capital Riesgo en España 2013, Asociación Española de Entidades de CapitalRiesgo (ASCRI), 2013
•
Beyond borders. Global Biotechnology Report 2012, Ernst Young, 2012
•
Beyond Borders. Matters of evidence. Biotechnology Industry Report 2013, Ernst Young, 2013
•
Bueno, David (Ed). Ciència i universitat a Catalunya, Universitat de Barcelona, 2012
•
Burrill Report 2012: Innovating in the New Austerity, Burrill Co., 2012
•
Burrill Report 2013: Capturing Value, Burrill Co., 2013
•
“Catalunya i l’estratègia Europa 2020”, Nota d’economia, Núm. 100, Direcció General d’Afers Econòmics, Departament d’Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya, 2012
•
Chinchilla-Rodríguez, Zaida. Informe sobre la calidad de la Producción Científica (2003-2009) en Biotecnología,
FECYT, 2012
•
Closing the gap? Big pharma’s growth challenge and implications for deals, Ernst Young, gener 2013
•
Datos y cifras del sistema universitario español. Curso 2012-2013, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte,
Gobierno de España, Madrid, 2013
•
Document de treball de l’estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), Generalitat de
Catalunya, juliol 2013
• mercado del medicamento en España, Farmaindustria, Boletín de Coyuntura, núms. 94 (febrer 2013), 95
El
(març 2013) i 96 (abril 2013)
• Venture Capital en España en 2011, Webcapitalriesgo, maig 2012
El
• Venture Capital en España en 2012, Webcapitalriesgo, abril 2013
El
•
Ensayos en oncología en Cataluña, Análisis a partir de la 11ª publicación de BDMetrics, Plataforma de Medicamentos Innovadores, Farmaindustria, juny 2012
•
Estadística sobre el uso de Biotecnología 2011, Instituto Nacional de Estadística, desembre 2012
•
Estrategia Española de Ciencia y Tecnologia y de Innovación 2013-2020, Ministerio de Economía y Competitividad, Gobierno de España, Madrid


•
From vision to decision. Pharma 2020, PwC, 2012
•
Hospital Readmissions in Europe, The Burrill Report, maig 2013
•
Implementation of Medical Research in Clinical Practice, European Science Foundation, setembre 2012,
•
Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes. Informe 2012, ACUP, Barcelona, desembre 2012
•
Informe Asebio 2012, Asociación Española de Bioempresas, Madrid, juliol 2013
•
Informe COTEC 2012. Tecnología e Innovación en España, Fundación COTEC, Madrid, 2012
•
Informe COTEC 2013. Tecnología e Innovación en España, Fundación COTEC, Madrid, 2013
•
Innovating for Sustainable Growth: A Bioeconomy for Europe, COM(2012) 60 final, Comunicació de la Comissió
Europea, Brussel·les, febrer 2012
•
Innovation Union Scoreboard 2011, Maastricht Economic and Social Research Institute on Innovation and
Technology (UNU-MERIT), febrer 2012
•
Jenkins, John K. New Drug Review: An Update and a Look Ahead, FDA, juny 2012
• Economía de Cataluña: diagnóstico estratégico, Área de Estudios y Análisis Económico de ”la Caixa”, 2012
La
•
Mack, George S., The Life Sciences Report Watchlist 2013, Streetwise Reports, 2013
•
Morelli, Gabriel; Almarza, Concha. El Mercado Farmacéutico Español, IMS Health, febrer 2013,
•
Norris, Jonathan, Private Funding Exit Trends, New Paradigms Presentation, Silicon Valley Bank, gener 2013,
•
Optimism tempered by reality in a “new normal”. 2013 Global Life Sciences Outlook, Deloitte, 2012
•
Pharma Survey, KPMG España, febrer 2013
• de Salut de Catalunya 2011-2015, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2012
Pla
• estratègic de recerca i innovació en salut 2012-2015, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, sePla
tembre 2012
•
Plan de estímulo económico y apoyo al emprendedor, Gobierno de España, febrer 2013
•
Plan estatal de Investigación Científica, Técnica y de Innovación 2013-2016, Ministerio de Economía y Competitividad, Gobierno de España, 2013
•
Potencial de la biotecnologia en el tractament de residus, ACC1Ó, desembre 2011
•
Pricing Market Access Outlook, IMS Consulting Group, 2012
•
Pulse of the Industry. Medical Technology Report 2012, Ernst Young
•
Pulse of the Industry. Medical Technology Report 2013, Ernst Young
•
Report of the MIT Taskforce on Innovation and Production, Massachusetts Institute of Technology, febrer 2013
•
Reports de la recerca a Catalunya 2003-2009. Biotecnologia, Institut d’Estudis Catalans, 2012
•
Robles, Elisa, Apoyo y financiación para emprendedores, Ciclo FINAVES: Apoyo público a emprendedores,
Centro para el Desarrollo Tecnologico Industrial (CDTI), febrer 2013
•
Samitier, Josep, Nanomedicine in Spain: 2006-2012. Spanish Nanomedicine Platform, Barcelona, febrer 2012
•
Scientific American Worldview, 2013
•
Serveis terciaris o d’alta especialització a Catalunya, CatSalut, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2011
•
Sparrow, Norbert, Western Europe’s Medical Device Market under Increasing Pressure, European Medical Device Technology (EMDT), juliol 2013
•
Spotlight on Personalized Medicine, A pharma matters report, Thomson Reuters, agost 2012
•
The Brazilian Life Science Industry. Pathways for growth, PwC-Biominas, 2011
•
Una aproximación al impacto económico de la innovación en el desarrollo del sector empresarial de la salud en
España, Club Innovación y Futuro - Fundación OPTI, 2012
•
Visión de futuro para el sector de la salud 2025, Club Innovación y Futuro - Fundación OPTI, 2012
•
XVIII Fòrum d’Inversió. Catàleg de proveïdors de fons, Agència de Suport a l’Empresa Catalana, ACCIÓ, Generalitat de Catalunya, gener 2013

Bibliografia | 167

Agraïments
La realització d’aquesta nova edició de l’Informe Biocat no hagués estat possible sense la participació activa de tot
l’equip de Biocat, però hem d’agrair en especial la dedicació i el compromís del grup de recerca i documentació:
Mònica Montero, responsable de Gestió del Coneixement; Cristina Alonso, gestora CRM; Idaira Rodríguez, becària
Barcelona GSE-Biocat i professora adjunta del Departament d’Economia i Empresa de la UPF; i Carlos Lurigados,
responsable d’Emprenedoria i Creixement Empresarial de Biocat.
També volem donar un especial agraïment als autors dels diferents articles que complementen i enriqueixen les
dades de l’informe amb una visió experta de diferents aspectes del sector de les ciències de la vida català i internacional: Roland Wandeler, Arcadi Navarro, Gemma Campabadal, Alex Casta, George Thomas, Marc Martinell,
Raúl Martín-Ruiz, Sara Secall, Mark Bruzzi, Pere Arús, Antoni Planas i Karin Hollerbach. Com agraïm també la col·
laboració de Javier Jorba i Josep Castells, a qui ha entrevistat Gemma Escarré.
La disponibilitat dels companys de Venture Valuation (BiotechGate), Patrik Frei i Jost Renggli, ha estat de gran ajut
per fer l’anàlisi de les diferents entitats de la Bioregió que estan registrades en el Directori Biocat. També volem donar el nostre agraïment a Montserrat Daban, de la Direcció General de Recerca (DECO, Generalitat de Catalunya),
per les dades i contactes que ens ha facilitat; a Sergi Mora, d’ACCIÓ, i Ángeles Alférez, de l’Asociación Española
de Entidades de Capital Riego (ASCRI), per la informació sobre inversions a Catalunya; a Jorge Juan Fernández,
director de l’Àrea d’eHealth i Salut 2.0 de l’Hospital Sant Joan de Déu i director acadèmic de MOEBIO, per les
seves oportunes aportacions sobre tecnologies mèdiques; i a Joan MV Pons Ràfols, del Departament de Salut de
la Generalitat de Catalunya, pel seu consell expert en la recollida de dades de les plataformes científicotècniques
de la Bioregió.
Hem rebut, i volem subratllar-ho, la màxima col·laboració de totes les entitats amb les que hem contactat i de les
persones que ens han atès: Arantxa Martí, responsable de la delegació a Barcelona de Farmaindustria; Carlos
Sisternas, director de Fenin Catalunya; Elsa Alonso, del Servei de Projectes Europeus i Internacionals de l’AGAUR;
Llorenç Arguimbau, de l’Observatori de la Recerca (Institut d’Estudis Catalans), així com responsables i tècnics
d’oficines de transferència tecnològica de les universitats i serveis d’innovació de diversos hospitals. I hem de donar
les gràcies també a les diferents persones de l’àmbit científic i empresarial que han llegit parts de l’informe durant
la seva elaboració i ens han aportat recomanacions de gran utilitat.
Biocat vol fer un reconeixement especial a l’empresa Amgen i al seu director a Espanya i Portugal, Roland Wandeler,
pel seu sostingut suport a aquest informe, que ja es va iniciar el 2011. Així mateix, agraïm la col·laboració d’ACCIÓ
i de la Direcció General de la Petita i Mitjana Empresa del Ministerio de Industria, Energía y Turismo espanyol, per
fer possible l’edició d’aquest estudi.
Finalment, volem expressar el nostre agraïment als artistes i entitats —MACBA. Museu d’Art Contemporani de
Barcelona i Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida— que han cedit la imatge de les obres d’art que il·lustren i donen
carácter a aquest Informe Biocat 2013. Un any més hem volgut vincular la imatge de la publicació i del sector de
les biociències amb la creativitat i la projecció internacional de l’art català, perquè creiem que la creació artística i
l’emprenedoria en un entorn científic comparteixen valors que volem potenciar: la recerca de camins nous per donar
resposta a les inquietuds socials; l’aposta pel risc; la passió i el compromís personal.


Aquestes són les obres i els artistes que donen llum a aquest informe i que, d’alguna forma, expressen l’esperit del
bioclúster català.

Miquel Barceló, La taula blanca (1989)
Pigment i làtex sobre tela
225 x 287,5 x 5 cm
Col·lecció MACBA. Procedent del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya. Antiga Col·lecció Salvador Riera
© Miquel Barceló, VEGAP, Barcelona, 2013

Miquel Barceló (Felanitx, 1957) és un dels
artistes catalans més internacionals. Àfrica i,
en concret Mali, on ha fet llargues estades des
de 1988, han influït molt la seva obra. La taula
blanca ens descobreix la suggerent plasticitat
d’un eixut sol africà; sense saber-ho potser, ens
diu el valor de saber mirar.

Leandre Cristòfol, Harmonia estel·lar (Ralentí)
(1957)

Antoni Llena, Blanc, negre, verd i vermell
(1986)

Vareta metàl·lica, fusta, agulles de cap i vidre sobre suro
72 cm
Donació de Leandre Cristòfol, 1990
© Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, 2013

Tècnica mixta sobre paper
129 x 110 cm
Fotografia: Rocco Ricci
© Antoni Llena, 2013

Leandre Cristòfol (Os de Balaguer, 1908 – Lleida, 1998) va ser un pioner de l’escultura surrealista a Catalunya. La seva obra, alhora poètica i
experimental, empra materials pobres per crear
imatges insòlites i evocadores, com aquest estel
que, aquí, ens fa pensar en una estranya cèl·lula
o un microbi incògnit.

Albert Ràfols Casamada, Pintura núm. 2
(Homenatge a Miró) (1971)

Albert Ràfols Casamada, Barcelona Triangle
(1987)

Tècnica mixta sobre tela
114 x 146 cm
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació Fundación Catalana Occidente
Fotografia: Jordi Nieva

Acrílic sobre tela
200 x 270,5 x 3 cm

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 19232009), artista polífacètic, va saber crear un món
propi, entre l’expressionisme i l’abstracció, de
colors suaus i llum mediterrània. Un quadre amb
què el pintor celebra la seva ciutat ens recorda
que Barcelona és l’epicentre del sector català
de les ciències de la vida.

Antoni Llena (Barcelona 1943) és un artista
que ha pres partit per la fragilitat, com en les
seves escultures i relleus de paper. Fa quasi 30
anys va crear una obra que té els colors de la
biotecnologia: blanca, verda i vermella, i que, tot
i la seva aparent fragilitat, afronta decida el pas
del temps, com els agents de la BioRegió de
Catalunya.

Carles Bros, Hutong VI (2012)
Tècnica mixta sobre tela (tinta xinesa, diaris i paper
d’arrós)
150 x 200 cm
© Carles Bros, 2013

Carles Bros (Terrassa, 1956) va crear la sèrie
Impressions de la Xina després d’un viatge a
Beijing durant el qual el van impactar els canvis
produïts a la ciutat a rel del Jocs Olímpics de
2008. Bros vol atrapar als seus quadres l’esperit dels barris tradicionals (hutongs) en tensió
amb l’accelerada transformació i creixement del
gegant asiàtic.

Joan Hernández Pijuan, Tríptic de Granada (1994)
Oli sobre tela
146 x 309,5 cm
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Fotografia: Julio Cunill
© Joan Hernández Pijuan, VEGAP, Barcelona, 2013

Joan Hernández Pijuan (Barcelona 1931-2005) va crear amb les seves figuracions geomètiques un
món ordenat, regit per la bellesa i la poesia. Buscava l’ordre en els paisatges humanitzats pel conreu
i va trobar la poesia en l’isolament d’una flor o un arbre. La millor porta per a una secció que posa
ordre a les referències d’aquest estudi.

Agraïments | 169

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

www.biocat.cat

Informe Biocat 2013: Anàlisi del sector de les biociències a Catalunya. Una aposta pel valor i el creixement

More Related Content

Similar to Informe Biocat 2013: Anàlisi del sector de les biociències a Catalunya. Una aposta pel valor i el creixement

More from removed_3d1088bf0c7bcd6fb9f43e1197bf23f5

Informe Biocat 2013: Anàlisi del sector de les biociències a Catalunya. Una aposta pel valor i el creixement