1. ELABORACIÓ D’UN INFORME
En la elaboració d’un tema d’història, informe o resum s’ha de seguir unes normes i passes
de caràcter general en la producció d’un text escrit.
La finalitat d’un text informatiu (l’elaboració d’un tema d’història) és la
transmissió/comunicació de coneixements d’un autor a un lector, en el nostre cas d’un
alumne/a al seu professor. Per tant, hi ha la necessitat d’emprar un vocabulari adient i
precís, sense vulgarismes ni incorreccions. Per això mateix, hem d’ordenar la informació i
acompanyar-la d’exemples que demostren que entenem el tema (en sabem). Com que, a
més a més, el text elaborat haurà de ser avaluat, haurem d’esforçar-nos en una bona
presentació i una redacció clara.
I.- PLANIFICACIÓN DEL TEXTO
En el nostre cas, la finalitat és explicar un procés històric o tema (LA CRISI DE L’IMPERI
ROMÀ) és a dir, es tracta de contestar “com”, i “per què”. Per tant, abans de posar a
redactar convé que planifiquem el text informatiu dividint-lo en els següents apartats:
a) INTRODUCCIÓ. _____ PLANTEJAMENT DEL TEMA.
Per què? Com? [quin tema o assumpte anem a exposar o
descriure], [quines fonts d’informació hem usat]
b) DESENVOLUPAMENT. _____ EXPLICACIÓ
1. Factors explicatius
a. Societat.
b. Economia
etc
2. Relació entre els factors
a. Problemes.
b. Mesures…
c. Resultats
c) CONCLUSIÓ. ______ Importància del tema
• Per a comprendre altres temes d’història o geografia.
• Per a comprendre el món actual o la nostra actualitat
Valoració personal
• Quins aspectes m’han sorprès més en l’estudi del
tema.
• Què m’ha aportat el seu estudi.

2. II.- UN TEXT ADEQUAT AL CONTEXT.
Considerem un text informatiu ben elaborat quan l’autor exposa els seus coneixements (el
saber) a un destinatari no concret però que posseeix coneixements, és a dir, coneix el tema
(sap de que va). Per això, una característica rellevant és l’absència d’interlocutors concrets
(“JO” i “TU”, en canvi, usarem ES/HOM amb valor genèric així com la primera persona del
plural).
Així mateix, en els textos informatiu predominen les oracions enunciatives, encara que
matisarem o remarcarem el caràcter dels enunciats (“probablement”, “tant de bo” [cast:
“quizà”], “ potser que”, etc) o (“evidentment”, “sens dubte”, “no hi ha dubte”, etc.)
A més a més, l’autor haurà de justificar les seues afirmacions adduint a una veritat
generalment admesa (“els historiadors admeten que”, “actualment la major part dels
historiadors afirmen que”, etc.) o al·ludint explícitament a la font d’informació (“segons
diu...”, “com podem llegir en...”).
II. FORMES D’ORGNANITZAR LA INFORMACIÓ.
Un dels requisits fonamentals de la coherència del text és que les frases ha de relacionar-se
entre si amb suficient claredat per tal que el lector puga reconstruir el sentit global. Per això,
és necessari que el text estiga organitzat d’acord amb determinats esquemes que presenten,
de forma clara, la relació entre la informació.
Els textos informatius poden presentar diversos esquemes o formes d’organització:
1. descripció
2. comparació-
3. contrast
4. causa-conseqüència
1. DESCRIPCIÓ-ENUMERACIÓ: la informació s’organitza amb les característiques o
propietats d’un problema o assumpte:
CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
Imperi m massa extens
Necessitat de recursos (impostos)
Descens de la producció agrària
Crisi del comerç
Ruralització de l’imperi

3. 2. COMPARACIÓN, organitza la informació mitjançant el contrast o semblança entre dos
fenòmens:
AMIÀ MARCEL.LÍ (330-395) VISIÓ DE LES INVASIONS BÀRBARES JERONI (342-420)
a. Penetració cautelosa en l’imperi a. Penetració violenta en l’Imperi.
b. Contacte pacífic amb la població local b. Destrucció de propietats i béns
c. Acollida als fugitius romans c. Supervivents per voluntat divina
3.- CAUSA-CONSEQÜÈNCIA, ordena la informació de forma causal situant l’antecedent i el
conseqüent:
PROBLEMES EN L’ABASTIMENT MANCA D’ALIMENTS PELS HABITANTS
DESCENS PRODUCCIÓ AGRÀRIA EMPOBRIMENT DELS HABITANTS CRISI DE
LES CIUTATS
AUGMENT DELS IMPOSTOS FUGIDA AL CAMP
REDUCCIÓ DE LES CIUTATS
SENSE AUTORITATS MUNICIPALS:
ROMANES
BISBES
4. PROBLEMA-SOLUCIÓ, el contingut d’un text es distribueix al voltant de la descripció
d’uns problemes i la corresponent solució
DIVISIÓ DE L’IMPERI: OCCIDENT I ORIENT
DIFICULTATS EN LA
DEFENSA I ADMINISTRACIÓ AUGMENT DELS IMPOSTOS
DE L’IMPERI ROMÀ
CRISTIANISME RELIGIÓ ESTATAL
IV. CONECTORES ORGANIZADORES DEL TEXTO
Finalment, per tal que un text estiga ben construït haurà de ser coherent i els paràgrafs
(enunciats) han estar lligats mitjançant CONNECTORS o organitzadors de la informació
(text). Aquests connectors estan relacionats amb els diferents tipus d’esquemes que
organitzen la informació:

4. CLASSE CONNECTORS
CASTELLÀ VALENCIÀ
ENUMERACIÓ Primero, segundo, tercero primer, segon, tercer...
uno, otro, el último l’un, l’altre, l’últim
l’un, per contra, finalment
a més (a més), després, en fi
uno, por el contrari, finalmente en primer lloc, a continuació,
además, luego, en fin finalment.
en primer lugar, a continuación,
finalmente
SEQÜÈNCIA en primer lugar, en segundo lugar, en primer lloc, en segon lloc, finalment
finalmente en primer lloc, a continuació, per últim
en primer lugar, a continuación, por durant [tal període], a partir de [tal
último data], en [tal moment]
durante [tal periodo], a partir de [tal
fecha],
en [tal momento]
COMPARACIÓ- de forma semejante de manera semblant
CONTRAST asimismo així mateix
de igual forma d’igual forma
igualmente igualment
del mismo modo de la mateixa manera
mientras que mentre que
sin embargo tanmateix, però
por el contrario per contra, contràriament
en contraste con esto ... no obstant això, en contrast amb això
CAUSA esto se debe a açò es deu al fet que...
la causa de esto es la causa d’això és...
por razón de
CONSEQÜÈNCIA por consiguiente conseqüentment
en consecuencia en conseqüència
de ahí que és per això que
como resultado com a resultat
por lo tanto per tant, per això
EXEMPLIFICACIÓ por ejemplo per exemple, com ara
en concreto en concret
en particular en particular
en efecto en efecte
para ilustrar/ejemplificar esto per tal d’ il·lustrar/exemplificar això
así així
como muestra el hecho de que com mostra el fet que
ADDICCIÓ además a més (a més)
en la misma línea en la mateixa línia
igualmente igualment
del mismo modo de la mateixa forma
asimismo així mateix
más aún més encara
y lo que es más i encara més
REFORMULACIÓ en otras palabras En altres paraules
dicho de otro modo Dit d’altra manera
o sea. Es decir O siga. És a dir.