1. Ja
m
1607
es
to
w
n
Pl
1620
ym
ou
th
G
ue
1756-64
rra
de
ls
7
an
Pu ys
1765
ja
ad d
'im
po
Bo sto
s
1773
sto
n
Te
aP
Pr ar
ty
1774
im
er
Co
ng
1775 ré
sC
on
tin
en
ta
juny
D l
abril
maig
1776
ec
la
ra
ci
ó
Bunker Hill,
d'I
nd
ep
Ba e
Desencadenament,
1777
t al
nd
èn
la ci
de a
Sa
ra
Segon Congrés Continental,
t
A og
a
ju
1778
da
ex
tra
nj
er
Tr a
1783
ac
Independència dels Estats Units
ta
t de
Ve
N rs
a
1787
ov lle
aC s
on
sti
tu
ci
ó

2. Jamestown, 1607
Va ser el primer assentament anglès a Amèrica del
Nord. Va ser format al 1607 per uns conquistadors
que viatjaven en les naus: Susan Constant,
Godspeed i Discovery.
En una d'aquestres naus viatjava John Smith, un
home aventurer de caràcter rebel lleial a la corona.

3. Plymouth, 1620
Plymouth va ser la formació de Nova Anglaterra.
Es va formar pels primers colons britànics que van
arribar a Amèrica del Nord amb el vaixell
Mayflower.

4. Guerra dels 7 anys, 1756-64
Va ser una guerra per determinar el control de
Silèsia, Amèrica del Nord i Índia.
Van participar, per una banda: Prússia, Hannover,
Portugal i Anglaterra; i per l'altre: Saxònia, Àustria,
França, Rússia, i més tard, Suècia i Espanya.

5. Pujada d'impostos, 1765
Les colònies havien de pagar impostos per articles
indispensables com: el paper, el vidre o la pintura.

6. Boston Tea Party, 1773
Els colons es van reunir a Boston. De Gran Bretanya
arribaven tres naus carregades de tè. Nombrosos
colons van nedar fins als tres vaixells, i allà van
capturar als tripulants i van llançar tota la
mercaderia al mar.

7. Primer Congrés Continental, 1774
Els colons es van reunir per primera vegada en un
congrés en contra de la servitud i a favor d'una pàtria
independent.

8. Desencadenant, abril 1775
Els anglesos van sortir a robar un dipòsit d'armes a
Lexington per impedir la revolució dels colons. Van
obrir foc contra els rebels i així va començar la
guerra de la independència.

9. Segon Congrés Continental, maig 1975
Es van reunir a Philadelphia i van començar a
assumir les funcions de govern nacional. Van
començar a reclutar soldats de totes les colònies per
crear un exèrcit.

10. Bunker Hill, juny 1775
L'exèrcit britànic i els colons es van trobar a Bunker
Hill. Tot i que Anglaterra tenia un exèrcit molt fort i
va atacar amb molta força, els rebels van aconseguir
resistir.

11. Declaració d'Independència, 1776
Els 56 congresistes es van reunir per aprovar la
declaració d'Independència dels Estats Units.

12. Batalla de Saratoga, 1777
Un exèrcit britànic sota el comandament del General
John Burgoyne es va rendir en Saratoga, al nord de
l'estat de Nova York. Aquest va ser el cop de gràcia i
propagandístic que necessitaven els colons per a la
seva independència.

13. Ajuda Extrangera, 1778
Al 1778 França es va aliar amb els colons contra
Anglaterra. Més tard ho van fer España i Holanda
amb la intenció de recuperar territoris perduts que
estaven en possessió d'Anglaterra.

14. Tractat de Versalles, 1783
El Tractat de París o Tractat de Versalles es va signar
el 3 setembre 1783 entre Gran Bretanya i Estats
Units i va posar fi a la Guerra d'Independència dels
Estats Units. El fet que Gran Bretanya perdés totes
les possessions al continent americà al sud de
Canadà i al nord de Florida, feia impossible un
desenllaç militar favorable per als britànics,
sol·licitant aquests el cessament de les hostilitats.

15. Nova Constitució, 1787
Un cop conquerida la independència va resultar molt
complicat posar d'acord a totes les antigues colònies. El
1787, 55 representants de les antigues colònies es van reunir
a Philadelphia amb la finalitat de redactar una constitució.
Es creava així un únic govern federal, amb un president de
la república i dues cambres legislatives (Cambra de
Representants i Senat). Aquesta constitució estava inspirada
en els principis d'igualtat i llibertat que defensaven els
il·lustrats francesos i es va configurar com la primera carta
magna que recollia els principis del liberalisme polític
establint un règim republicà i democràtic. La independència
i democràcia nord-americana va causar un notable impacte
en l'opinió i la política d'Europa.