Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositorisRicard de la Vega
Un repositori digital és una eina per organitzar, preservar i difondre continguts digitals, com ara fotografies. D'aquesta manera, esdevé una solució integral enfocada tant a l'adopció de mecanismes de preservació, per conservar els fons a llarg termini, com de difusió al públic a través de la xarxa, de manera fiable i robusta.
Per la seva versatilitat i flexibilitat, els repositoris compleixen molts dels requeriments desitjables en aquest tipus de projectes, permetent per exemple disposar de diferents tipologies d'accés als continguts (accés obert o restringit a una comunitat d'usuaris), realitzar ingestes massives de dades, establir diferents fluxes de gestió de la informació, generar automàticament models de difusió (JPEG) a partir de la ingesta del model de preservació (TIFF), descriure la col·lecció mitjançant un o diversos esquemes de metadades, mecanismes i protocols d'interoperatibitat, etc.
A més, com tota eina informàtica, poden adaptar-se i personalitzar-se si existeixen requisits particulars. En aquest sentit, molts repositoris es basen en programari lliure, fet que facilita aquesta personalització.
El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballa en l'àmbit dels repositoris des de fa deu anys, quan al 2001 va posar en funcionament, amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Després el van seguir altres projectes cooperatius entre diferents universitats i entitats com el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) o els Materials Docents en Xarxa (MDX). També és el soci tecnològic de la Biblioteca de Catalunya (al repositori Patrimoni Digital de Catalunya, PADICAT), de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (al repositori Revistas Españolas de Ciencia y Tecnología, RECYT) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (al repositori Calaix).
A la ponència, després de descriure les característiques bàsiques d'un repositori digital i fer un breu repàs a l'experiència del CESCA amb els diferents estàndards emprats en repositoris, es descriurà com aquesta eina pot servir per preservar i difondre fons fotogràfics, i com la cooperació entre entitats pot ajudar en dues vessants: d'una banda, en la compartició de costos per aconseguir economies d'escala que facilitin disposar d'una infrastructura actualitzada, fiable i robusta, que per una sola entitat seria complex de gestionar, i de l'altra, per posicionar el repositori als cercadors, com ara google.
Ponència sobre la Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositoris. Museu Marítim de Barcelona
Gorka Roldan, coordinador de Projectes del Centre de Serveis Científics i Acadèmics, CESCA i Ricard de la Vega, cap del Servei de Portals i Repositoris CESCA
Presentació a càrrec de Marta Ràfales Caelles, cap del Servei de Documentació i Accés al Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona, duta a terme dins la "Jornada CCUC 2020: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius" celebrada el 12 de novembre de 2021 a l'Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositorisRicard de la Vega
Un repositori digital és una eina per organitzar, preservar i difondre continguts digitals, com ara fotografies. D'aquesta manera, esdevé una solució integral enfocada tant a l'adopció de mecanismes de preservació, per conservar els fons a llarg termini, com de difusió al públic a través de la xarxa, de manera fiable i robusta.
Per la seva versatilitat i flexibilitat, els repositoris compleixen molts dels requeriments desitjables en aquest tipus de projectes, permetent per exemple disposar de diferents tipologies d'accés als continguts (accés obert o restringit a una comunitat d'usuaris), realitzar ingestes massives de dades, establir diferents fluxes de gestió de la informació, generar automàticament models de difusió (JPEG) a partir de la ingesta del model de preservació (TIFF), descriure la col·lecció mitjançant un o diversos esquemes de metadades, mecanismes i protocols d'interoperatibitat, etc.
A més, com tota eina informàtica, poden adaptar-se i personalitzar-se si existeixen requisits particulars. En aquest sentit, molts repositoris es basen en programari lliure, fet que facilita aquesta personalització.
El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballa en l'àmbit dels repositoris des de fa deu anys, quan al 2001 va posar en funcionament, amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Després el van seguir altres projectes cooperatius entre diferents universitats i entitats com el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) o els Materials Docents en Xarxa (MDX). També és el soci tecnològic de la Biblioteca de Catalunya (al repositori Patrimoni Digital de Catalunya, PADICAT), de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (al repositori Revistas Españolas de Ciencia y Tecnología, RECYT) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (al repositori Calaix).
A la ponència, després de descriure les característiques bàsiques d'un repositori digital i fer un breu repàs a l'experiència del CESCA amb els diferents estàndards emprats en repositoris, es descriurà com aquesta eina pot servir per preservar i difondre fons fotogràfics, i com la cooperació entre entitats pot ajudar en dues vessants: d'una banda, en la compartició de costos per aconseguir economies d'escala que facilitin disposar d'una infrastructura actualitzada, fiable i robusta, que per una sola entitat seria complex de gestionar, i de l'altra, per posicionar el repositori als cercadors, com ara google.
Ponència sobre la Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositoris. Museu Marítim de Barcelona
Gorka Roldan, coordinador de Projectes del Centre de Serveis Científics i Acadèmics, CESCA i Ricard de la Vega, cap del Servei de Portals i Repositoris CESCA
Presentació a càrrec de Marta Ràfales Caelles, cap del Servei de Documentació i Accés al Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona, duta a terme dins la "Jornada CCUC 2020: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius" celebrada el 12 de novembre de 2021 a l'Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Implementació de KOHA com a SIGB a la biblioteca de l'Ateneu BarcelonèsSergi Montes
Experiència de l'Ateneu Barcelonès en la implementació de Koha i adaptació de les seves funcionalitats.
15es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació (2018)
S'explica la gestió de dades, d'usuaris i serveis, l'explotació de dades i l'administració del catàleg de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès amb el Koha.
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
Presentació als alumnes del postgrau en gestió de documents electrònics de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, realitzada el 5 de juliol de 2016 per Lluís Anglada, director de l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC.
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Presentació que descriu els serveis bibliotecaris cooperatius del CSUC, duta a terme dins la "Jornada CCUC 2020: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius" celebrada el 12 de novembre de 2021 a l'Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Comunicació de Joana Roig (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Mesura de govern: Digitalització de fons documentals als museus i arxius patr...Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern sobre la digitalització de fons documentals als museus i arxius patrimonials de Barcelona presentada a la Comissió de Cultura Coneixement, Creativitat i Innovació del 9 de desembre de 2014
Presentació del nou programari desenvolupat per la Biblioteca de Catalunya per a la petició de documents, en el marc de les 12 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació de l'any 2010
La conservació digital d'obres cinematpgràfiques: un projecte del CSUC pel Ce...Ricard de la Vega
El 24 i 25 d’octubre s’han celebrat les Segones Jornades sobre el Patrimoni Sonor i Audiovisual 2019, l’objectiu de les quals ha estat donar veu a entitats, institucions i experts que dia a dia treballen amb fons i col·leccions sonores i audiovisuals amb presència nacional i internacional.
L’edició d’enguany ha girat entorn la conservació preventiva, la preservació digital i aspectes legals de la reutilització dels continguts. Ricard de la Vega, cap de Càlcul i Aplicacions al CSUC, hi ha parlat de “La conservació digital d’obres cinematogràfiques, un projecte del CSUC pel Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya“.
Les jornades s’han desenvolupat conjuntament entre la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Filmoteca de Catalunya.
http://blog.csuc.cat/?p=18106
En el marc del XV Congrés d'Arxivística de Catalunya, Ramon Ros, coordinador d'Aplicacions Bibliotecàries i Documentals del CSUC, ha participat a la taula rodona "Preservació digital com a servei (SaaS)". La seva intervenció s'ha centrat en el sistema de preservació MetaArchive, on participa el CSUC, en el qual s'estableix un sistema de còpies creuades entre diferents universitats de tot el món, de manera que es garanteix la integritat de les dades d'una manera molt efectiva alhora que econòmica.
Implementació de KOHA com a SIGB a la biblioteca de l'Ateneu BarcelonèsSergi Montes
Experiència de l'Ateneu Barcelonès en la implementació de Koha i adaptació de les seves funcionalitats.
15es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació (2018)
S'explica la gestió de dades, d'usuaris i serveis, l'explotació de dades i l'administració del catàleg de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès amb el Koha.
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
Presentació als alumnes del postgrau en gestió de documents electrònics de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, realitzada el 5 de juliol de 2016 per Lluís Anglada, director de l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC.
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Presentació que descriu els serveis bibliotecaris cooperatius del CSUC, duta a terme dins la "Jornada CCUC 2020: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius" celebrada el 12 de novembre de 2021 a l'Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Comunicació de Joana Roig (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Mesura de govern: Digitalització de fons documentals als museus i arxius patr...Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern sobre la digitalització de fons documentals als museus i arxius patrimonials de Barcelona presentada a la Comissió de Cultura Coneixement, Creativitat i Innovació del 9 de desembre de 2014
Presentació del nou programari desenvolupat per la Biblioteca de Catalunya per a la petició de documents, en el marc de les 12 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació de l'any 2010
La conservació digital d'obres cinematpgràfiques: un projecte del CSUC pel Ce...Ricard de la Vega
El 24 i 25 d’octubre s’han celebrat les Segones Jornades sobre el Patrimoni Sonor i Audiovisual 2019, l’objectiu de les quals ha estat donar veu a entitats, institucions i experts que dia a dia treballen amb fons i col·leccions sonores i audiovisuals amb presència nacional i internacional.
L’edició d’enguany ha girat entorn la conservació preventiva, la preservació digital i aspectes legals de la reutilització dels continguts. Ricard de la Vega, cap de Càlcul i Aplicacions al CSUC, hi ha parlat de “La conservació digital d’obres cinematogràfiques, un projecte del CSUC pel Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya“.
Les jornades s’han desenvolupat conjuntament entre la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Filmoteca de Catalunya.
http://blog.csuc.cat/?p=18106
En el marc del XV Congrés d'Arxivística de Catalunya, Ramon Ros, coordinador d'Aplicacions Bibliotecàries i Documentals del CSUC, ha participat a la taula rodona "Preservació digital com a servei (SaaS)". La seva intervenció s'ha centrat en el sistema de preservació MetaArchive, on participa el CSUC, en el qual s'estableix un sistema de còpies creuades entre diferents universitats de tot el món, de manera que es garanteix la integritat de les dades d'una manera molt efectiva alhora que econòmica.
Presentació sistema PARADIS a Ajuntament de Gandia i Associació d'Arxivers Va...
El Cas de l'Arxiu Nacional de Catalunya i els arxius comarcals / Imma Navarro i Molleví, ANC
1. II Jornada sobre la fotografia en Museus i
Arxius
El CAS DE L’ARXIU NACIONAL
DE CATALUNYA I ELS ARXIUS
COMARCALS
UNA EXPERIÈNCIA PROFITOSA
Imma Navarro i Molleví
Museu Marítim de Barcelona. Dijous 30 de maig de 2013
4. QUE, QUI I COM D’UN PROJECTE
Com descriure i posar a l’abast del ciutadà el
nostre patrimoni fotogràfic
• 1- Punt de partida
• 2- El model present
• 3- Els reptes de futur
5. 1- Punt de partida
• Fons fotogràfics en creixement constant i
de forma exponencial amb:
• Varietat de gèneres
• Varietat de tècniques i processos
• Varietat de suports i formats
• Varietat en l’estat de conservació
• Varietat d’autors i procedència
• Varietat temàtica i cronològica
• Varietat de situacions jurídiques d’ingrés i de gestió
de drets d’explotació
• Constant demanda dels usuaris
12. Tenim un gran potencial a explotar i uns usuaris
nombrosos i interessats en el material que custodiem
13. • 1.1Processos clau: Són aquells que defineixen la veritable
naturalesa de la nostra activitat.
• Sense ells un arxiu no tindria sentit.
• Per identificar quins són aquests processos, solament haurem de
definir que és un arxiu
1- Definició de processos
INGRÉS DE DOCUMENTACIÓ
Conservació Tractament arxivístic Gestió de la documentació
CONSULTA I SERVEI A L’USUARI
14. • 1.2 Els processos estratègics
• Complementen els processos claus però la nostra activitat podria
existir sense ells.
• Són una millora qualitativa però no imprescindibles.
• Donen una major dimensió a la institució
• Servei Didàctic
• Servei de difusió
• Servei de referència
• 1.3 Els processos de suport
• Complementen la resta de processos
• Donen suport a les accions principals de la institució.
• Eviten la contractació de serveis externs.
• Reprografia
• Restauració
15. SIGEDA
Mòdul de Restauració
Mòdul del Servei
Didàctic
Mòdul del Servei
d’informació i
referència
Mòdul de Reprografia
Fitxa de Primers
tractaments
(ACCES)
Documentació
No Textual
Fitxa de
Primers
tractaments
(ACCES)
Documentació
Textual
Mòdul de documentació
textual
Mòdul
de
migració
.txt
Traspàs SIGEDA
NOUS
M
ÒDULS
SQL/SERVER
GANC- GIAC
Mòdul de documentació no
textual
Imatges
SISTEMA INFORMÀTIC DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA I DE LA XARXA D’ARXIUS COMARCALS
Mòdul d’Avaluació i Tria
Mòdul d’edició
d’instruments de
descripció i gestió de
dades
Mòdul de canvis
massius
Mòdul
d’associació
d’imatges
Format
intercanvi
SORTIDES
Sala
Líne
a
16. CRONOLOGIA DEL MODEL (1994-2009)
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA
- 1 Primer model GANC Gestió Arxiu
Nacional de Catalunya (1994-
2000).
- 2 Definició i anàlisis de processos:
processos claus, estratègics i de
suport.
- 3 Anàlisi i estudi de requeriments
per a la descripció de
documentació no textual(2.000):
Mòdul de producció i consulta de
sala.
- 4 Proves i migracions (2000-2002)
- 5 Mòdul Internet
- 6 Millora continua mitjançant nous
requeriments (2005-2009)
• ARXIUS COMARCALS
-1 Desenvolupament del programari
GAC -Gestió dels arxius
comarcals (1994-2005).
-2 No model per a la descripció de
documentació no textual amb
diverses solucions aportades per
cada centre.
-3 Adaptació del model de treball de
l’ANC a la Xarxa d’Arxius
Comarcals. Grup de trebal (2005-
2009)
17. GESTIÓ INTEGRAL DEL SISTEMA INFORMÀTIC DELS
ARXIUS HISTÒRICS DE CATALUNYA (ANC-XAC)
Implantació del model únic (2009-2011)
- Presentació del model en 4 sessions (Barcelona,
Tarragona, Lleida i Girona)
- Formació personalitzada “in situ” en cada arxiu i
sobre les seves dades i per a tot el personal
- Altres cursos de formació.
- Preparació de les migracions.
- Responsables de seguiment i coordinació
- Nomenament d’administradors
- Control únic de descriptors temàtics.
18. - Consell Director:
. Coordinar i aprovar els treballs tècnics elaborats per la comissió
permanent i elevar-los a la unitat competent del Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació.
- Comissió permanent:
.Recollir suggeriments dels diferents arxius i filtrar-los en funció de la
capacitat tecnològica i arxivística dels aplicatius.
. Relacionar els requeriments de millora.
. Confeccionar un llistat de prioritats en el desenvolupament dels
aplicatius.
. Realitzar i coordinar les proves dels nous requeriments.
. Assessorar als arxius en el funcionament dels aplicatius .
. Formar als usuaris en programes anuals del Pla de Formació de la
SGAGD o en altres espais formatius.
.Validar els descriptors temàtics proposats pels arxivers. La càrrega i
el manteniment es farà des de l’ANC.
2. El model present
19.
20. • Altres aspectes del model actual:
- Pressupost de manteniment anual de l’ANC i de la
SGAD, ATIC
- Servei d’incidències centralitzat
- Millora contínua
- Repositori segur únic per a les imatges digitals
DIDAC (Dipòsit digital d’Arxius de Catalunya) – Palau
MARC
- Cercador únic: ARXIUS EN LÍNIA
- Possibilitat de treball fora de xarxa
- Es pot anar implantant de forma escalada
21. ALGUNES DADES DE PRODUCCIÓ (maig 2013)
ARXIU NACIONAL DE
CATALUNYA
- Fons no textuals: 151
- Unitats no textuals
descrites: 282.051
- Imatges associades:
242.043
- Exemplars corresponents:
343.809
XARXA D’ARXIUS
COMARCALS
- Fons no textuals: 283
- Unitats no textuals
descrites: 243.501
- Imatges associades:
163.560
- Exemplars corresponents:
sense dades
Totals: 434 fons, 525.552 unitats no textuals, 405.603 imatges associades
27. • 3 Els reptes de futur: Un model en transició
• Projecte d’un nou gestor d’arxius històrics
. Simplifiqui la complexa arquitectura actual
• Adapti els aplicatius a la norma de descripció arxivística
de Catalunya (NODAC) amb descripció multinivell i 26
elements de descripció estàndard
• Incorpori la norma de control d’autoritats ISAAR (CPF)
• Integri la descripció en un únic mòdul (textual no
textual)
• Sigui interoperatiu amb els aplicatius de gestió de la
documentació activa i semiactiva
• Sigui interoperatiu amb els aplicatius que gestionen la
documentació electrònica
• Sigui amigable per usuaris interns i externs
• Sigui fiable i segur
28. • CONCLUSSIONS
• Aspectes destacables del model
– Comptar amb pressupost i personal
– Comptar amb un sistema de coordinació,
seguiment i control
– Recollir i donar resposta a totes les aportacions
dels usuaris i dels administradors
– Treballar en la formació - aplicatiu i altres
aspectes relacionats-
– Comptar amb un repositori segur
– Normalitzar processos i formes de treball
29. Moltes gràcies per la vostra atenció.
Per a qualsevol consulta o aclariment:
immanavarro@gencat.cat