El proyecto consiste en la creación de un espacio virtual a partir de modelos tridimensionales de los edificios más significativos de la ciudad de Cornellá de Llobregat. El espacio virtual se consigue como resultado de tres fases: en la primera, se realiza la búsqueda y análisis de la información de los edificios seleccionados; en la segunda fase se crea el modelo propiamente; y por último, en la tercera, se publica el proceso y el resultado en internet mediante presentaciones multimedia, páginas web y blocs. El proyecto tiene tres grandes objetivos: en primer lugar, el análisis del patrimonio historicoartístico y la nueva arquitectura de la ciudad; en segundo lugar, el desarrollo del alumno como futuro ciudadano activo; y en tercer lugar, ofrecer la posibilidad de conocer la ciudad a través de internet. (para obtener más información consultar el apartado “Projecte de Recerca” del bloc http://blocs.xtec.cat/plataformabeta)
El proyecto consiste en la creación de un espacio virtual a partir de modelos tridimensionales de los edificios más significativos de la ciudad de Cornellá de Llobregat. El espacio virtual se consigue como resultado de tres fases: en la primera, se realiza la búsqueda y análisis de la información de los edificios seleccionados; en la segunda fase se crea el modelo propiamente; y por último, en la tercera, se publica el proceso y el resultado en internet mediante presentaciones multimedia, páginas web y blocs. El proyecto tiene tres grandes objetivos: en primer lugar, el análisis del patrimonio historicoartístico y la nueva arquitectura de la ciudad; en segundo lugar, el desarrollo del alumno como futuro ciudadano activo; y en tercer lugar, ofrecer la posibilidad de conocer la ciudad a través de internet. (para obtener más información consultar el apartado “Projecte de Recerca” del bloc http://blocs.xtec.cat/plataformabeta)
Curs de formació encarregat per el Servei de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’evolució de la web en la seva versió 2.0 ha canviat el concepte de comunicació a la xarxa convertint la web en un lloc amb més capacitat de comunicar, de compartir i de captar nous públics. La introducció de les variables: xarxa social, mobilitat, sostenibilitat estan aportant als museus unes clares possibilitats de tractar els continguts de manera més amplia, variada i profunda
Presentació del Projecte Street Art en el Món 2.0 realitzat pel Grup Tesla en l'entorn del Grau d'Humanitats de la UOC, per l'assignatura Competències en TIC a les Ciències Humanes i Socials (Aula 1)
Sierra, Albert (2019). "L'ecosistema del 3D al Patrimoni Cultural". Jornada Intensiu Digital: intercanvi d'experiències en col·leccions digitals 2019. Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 13 de juny de 2019.
Curs de formació encarregat per el Servei de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’evolució de la web en la seva versió 2.0 ha canviat el concepte de comunicació a la xarxa convertint la web en un lloc amb més capacitat de comunicar, de compartir i de captar nous públics. La introducció de les variables: xarxa social, mobilitat, sostenibilitat estan aportant als museus unes clares possibilitats de tractar els continguts de manera més amplia, variada i profunda
Presentació del Projecte Street Art en el Món 2.0 realitzat pel Grup Tesla en l'entorn del Grau d'Humanitats de la UOC, per l'assignatura Competències en TIC a les Ciències Humanes i Socials (Aula 1)
Sierra, Albert (2019). "L'ecosistema del 3D al Patrimoni Cultural". Jornada Intensiu Digital: intercanvi d'experiències en col·leccions digitals 2019. Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 13 de juny de 2019.
1. Iconografia a la xarxa
Tecnologies aplicades a les
ciències humanes i socials
aula
2. La iconografia. Una tècnica entretinguda.
• La iconografia descriu amb tot
detall el quadre i els seus
elements, símbols i motius.
• Explica que hi ha darrere de
cada element de la composició.
• Il·lustra sobre el significat del
tema i la forma que li ha donat
l’artista.
• Ho fa a partir de tots els
referents de l’obra; en aquesta
cas el quadre de Velázquez
seria bàsic però només l’inici
d’un procés llarg…
• Pablo Picasso. Les Meninas.(1957)
Museu Picasso. Barcelona.
3. Un estudiant de la materia quan li pregunten que representa el saler
a la taula i perqué el pa és rodó.
• Juan de Juanes. La última cena (1555-62). Museo del
Prado. Madrid.
4. Al mateix temps, a Holanda i a França…
Christie’s subhastava l’obra “Edmond de Belamy”
creat per IA, el preu d’adjudicació: 425.000$.
The Rembrandt House Museum, ING i
Microsoft exposaven el ”nou Rembrandt”,
creat per IA i impresora 3D. El dia de la
seva presentación va generar 10 milions
de tweets.
5. Llavors, si existeix tecnologia per crear art a partir de
l’anàlisi d’obres anteriors, perquè no fer-la servir per a la
laboriosa iconografia?
• Per donar-hi resposta, hem vist:
▫ Bases de dades d’obres d’art disponibles.
▫ Els algoritmes de reconeixement visual i la seva
utilitat i fiabilitat.
▫ Exemples d’aplicacions ja existents en diferents
àmbits
▫ Quins motius hi ha al darrer dels mateixos
▫ Quines conclusions en traiem i com podria ser una
app per ”automatitzar” la iconografia.
6. Avaluació i realització
• A través d’aquest treball
hem aconseguit:
Apendre a treballar en
equip a traves de la xarxa
Dissenyar i produïr
medis audiovisuals,
informàtics i telemàtics.
7. Aspectes a ressaltar.
• Els museus són els primers divulgadors via les TIC.
• Els museus són els principals expositors per mitjà de
les TIC
Permet captar l'atenció immediata de les persones que
visiten la pàgina web.
Suport visual que facilita la navegació de l'usuari.
Recurs que millora la comprensió dels continguts de la
pàgina web.
Permet possar més èmfasis a determinades seccions i/o
continguts.
8. Aspectes a resaltar. La iconografia.
• Divulga i explica l’art. Si l’espectador entén allò
que veu l’experiència millora exponencialment.
• Explica el context de la creació de les obres, el
moment històric, social i cultural de l’autor.
• Introdueix als motius últims dels artistes, la
iconologia de l’obra.
• Simplifica la tasca dels historiadors de l’art i
historiadors en general.
Antoni Tàpies. D’un temps, d’un país
(2009). Sala de govern de la Generalitat.
9. Punts forts
• Treball constant per
part de l’equip, amb
gran dedicació i esforç.
• Bona divisió de les
tasques.
• Gran suport entre
companys.
• Proactivitat i motivació
10. Punts febles
• Falta de coneixements
sobre el tema.
• Falta d’experiència per
treballar en equip.
• Incompatibilitat
d’horaris.
11. Aportacions
• Respecte vers les
aportacions dels altres.
• Empatia i bona
resolució de problemes.
• Positivisme.
• Ganes de motivar a
l’equip.
12. Possibilitats de continuïtat
Iconografia
a la xarxa
AVALUAR
IDENTIFICAR
ANALITZAR
DISENYAR
• Objectius inicials del
projecte
• Objectius aconseguits:
Localitzar i classificar les eines
disponibles en l'àmbit de la iconografia,
les seves aplicacions i el seu possible
futur.
Determinar les aplicacions pràctiques
reals disponibles i la seva qualitat i
funcionalitat.
• Objectius no aconseguits:
Considerar i fer un resum de
l'estat de l'aplicació de la
tecnologia dins aquest camp i fer-
ne una previsió de futur
• Fer una previsió
realista i una relació de
possibilitats a explorar
que puguin ser útils o
amb potencial .
13. Elements de reflexió
• Grans possibilitats
d’aplicació de les TIC
en diverses areas.
• El poder i la
importància de les
xarxes en l’actualitat.
14. La rendibilitat econòmica determinarà la creació
d’apps per a iconografia.
• Les apps en funcionament han estat desenvolupades per a:
▫ promoció: museus, empreses del sector.
▫ Rendibilitat directa: emprenedors i empreses
• El món científic, cultural i acadèmic no resulta encara prou rendible
per a les grans del sector TIC.
▫ Google ha digitalitzat el món físic, però no deu considerar
rendible fer-ho amb l’artístic. Un “google-arts”.
▫ Les bases de dades existents són parcials i per temes.
se de datos digital de Iconografía Medieval
15. Conclusions que hem tret:
• La tecnologia permet dissenyar i construir una app que realitzi l’anàlisi
iconográfica.
• L’abast ha de ser parcial -alguns artistes o temes-, ja que no existeix una
base de dades mundial.
• El món cultural o acadèmic no presenta, encara, incentius econòmics
suficients per a atraure les grans multinacionals.
• El nostre estudiant ha de continuar buscant entre llibres –força costosos- que fa la sal i
perquè el pa és rodó a l’últim sopar.
16. Cloenda i autoria
• Alba Barrubes
• Josep Capellà
• Josep Ferrer
• Marc Guimerà
• Borja Montañés