Història del hacking. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com

1. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/
© Roger Casadejús Pérez | Exatienda
Història del hacking
Moltíssim s'ha especulat avui dia sobre el terme “hacker”, paraula que per a molts de vostès és
sinònim de malvat, despietat, persona que malèvolament s'introdueix en els ordinadors de les
altres persones per introduir els seus horribles virus, etc. Doncs bé, la realitat és que els
hackers originals i el mateix significat del terme disten molt d'aquesta “absurda” concepció
que molts tenim o podria dir teníem d'aquests masters del ciberespai.
Realment ells mai es van denominar “hackers”, aquest àlies de “Autèntics Programadors” no
va ser encunyat fins al cap de 1980 per un d'ells de manera retrospectiva. Ja des de mitjans
dels 40 la computació va atreure a nombroses ments brillants, des del primer ENIAC de Eckert i
Mauchly es va formar una contínua però tímida cultura de programadors.
Podem dir que els autèntics programadors, han sortit de la Física i l'Enginyeria, amb un
abillament que a dia d'avui podria considerar-se de veritable phreak, mitjons blancs, camises
de polièster, corbata i gruixudes ulleres de cul d'ampolla.
Algunes persones que van créixer dins d'aquesta cultura, encara van seguir actius durant els
90, com és l'exemple de Seymour Cray, l'artífex de la línia de supercomputadors Cray, arribant
a convertir-se en un dels més grans.
Els principis de la cultura hacker tal com la coneixem avui dia pot ser datada a partir dels anys
60 on en el MIT (Massachusetts Institue of Technology) s'organitzaven grups d'interessos
especials, fraternitats, etc. Peter Samson, persona que sempre hi havia estat fascinat pels trens
i especialment pels metres, es va apropar a veure l'espectacular maqueta en el Tech Model
Railroad Club tènia instal·lada a l'Edifici 20, quedant-se completament meravellat de la
instal·lació tècnica.
Els enginyers del TMRC, gràcies a equips telefònics donats en la seva major part per l'empresa
Western Electric, havien dissenyat un sistema que permetia controlar diferents trens a
diferents persones encara que els trens estiguessin en la mateixa via, treballant contínuament
en la seva millora.
El TMRC atorgava permisos d'accés a les seves instal·lacions a aquells membres que
acumulessin 40 hores de treball en les seves instal·lacions, i Samson va obtenir una d'elles. Dits
membres del Subcomité de Senyals i Energia no només es limitaven a treballar en les
instal·lacions del TMRC, sinó que no era estrany trobar-los a altes hores de la matinada
recorrent edificis i túnels de servei intentant esbrinar com funcionava el complex sistema
telefònic del MIT. No van trigar a comprendre-ho, sinó que van arribar a saber més fins i tot
que els que ho havien dissenyat. Durant una d'aquestes excursions Samson va descobrir la sala
EAM, on es trobaven Màquines de Comptabilitat Electròniques, utilitzades per a la perforació
de targetes amb les quals s'introduïen els programes en el gran ordinador IBM 704. Per aquells
llavors aquests súper ordinadors, eren immensament enormes, ocupaven una habitació
sencera i el seu cost era milionari, per la qual cosa l'accés a aquest mainframe estava restringit
a personal autoritzat.
La cultura computacional de MIT, sembla haver estat la primera a adoptar el terme “hacker”.
Els hackers del TRMC es van convertir en el nucli del laboratori d'intel·ligència artificial del MIT,
centre capdavanter mundial del IA durant els 80.
Continuant amb la recerca, hauríem d'esmentar també al que es va convertir a la primera
xarxa d'ordinadors transcontinental d'alta velocitat, ARPANET, creada pel Departament de

2. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/
© Roger Casadejús Pérez | Exatienda
Defensa dels EE.UU com un experiment de comunicacions digitals, desenvolupant-se de tal
forma que va unir universitats, departaments de defensa i laboratoris de recerca de tot el país.
Permetent doncs a investigadors de tot els EE.UU intercanviar tot tipus d'informació a una
velocitat impensable aleshores. Però ARPANET va aconseguir també, a través de les seves
autopistes digitals, la unió dels hackers dels EE.UU, ja que l'aïllament s'havia acabat, era hora
de connectar-se tots en un gran grup desplegant doncs la seva bandera.
Estudiants de tots els estats, es trobaven connectats a uns altres que d'una forma o una altra
compartien les seves mateixes inquietuds. El laboratori de la IA del MIT va ser el primer entre
l'elit, però molts altres més, com el de IA de la Universitat de Stanford o el de la Universitat de
Carnegie-Mellon li van seguir i van arribar a ser tan importants com a aquest.
Per seguir entenent una mica més això de la cultura hacker, tenim també que endinsar-nos i
comprendre els canvis que a nivell tecnològic van patir les maquines que aquests joves
adoraven i que poc després canviarien el curs de la història de la computació.
DEC (digital Equipment corporation), va ser la pionera en la informàtica interactiva i en els
sistemes de temps compartit. El temps compartit fou el mitjà en el qual va créixer la cultura
hacker, sent ARPANET, una xarxa de maquines DEC, destacant com les més importants d'elles
la PDP-10, sent aquestes les favorites dels hackers durant 15 anys. El MIT malgrat usar les
mateixes, va prendre un segon camí, rebutjant el programari de DEC i van construir el seu
propi sistema operatiu, el famós ITS que ve a significar un sistema de temps incompatible, per
la qual cosa ens dóna a entendre que els hackers del MIT volien fer-li-ho a la seva manera.
Cabria dir que moltes de la tècniques del ITS segueixen en vigor encara, com el programa
d'edició EMACS, i gran part del folklore del ITS es troba viu per als hackers.
Breument però alhora també important nucli d'hackers va ser el de XEROX-PARC, centre de
recerca de Pal Alt. Durant més d'una dècada (70-80), aquest centre de recerca va aportar un
impressionant volum d'innovacions tant en maquinari com en programari. El ratolí modern, les
finestres i els estils d'icones d'interfícies van ser inventats allí. També la impressora làser i les
xarxes locals.
ARPANET i les PDP-10 van créixer en força i varietat durant els anys 70, sistemes d'enviament
de correu electrònic usats entre els grups d'interès, eren cada vegada més usats per a
qüestions socials i recreatives. Potser la llista de correu de ARPANET va ser la llista SF-LOVERS,
per als fans de la ciència ficció.
Però va haver-hi moltes altres innovacions i estils de comunicació que a posteriori s'han anat
comercialitzant per serveis de temps compartit com CompuServe, Genie o Prodigy.
I ara pregunto són realment dolents aquests estranys personatges que des de la seva història
fins ara ens han anat sorprenent amb la brillantor de les seves ments? O potser és que no
volem veure més enllà de les nostres pantalles?...