3. TISSANES
Aspectes a tenir en compte a l’hora de fer una INDICACIONS DE LES TISSANES
preparació:
1. Quantitat de droga i de líquid Afeccions gastrointestinals
Normalment, no es calcula en funció de l’eficaçia Estimulació de la secreció gàstrica i de la gana (
dels seus components, ja qué, aquests són d’acció drogues amargues ), tractament del restrenyiment (
lleugera i mínima toxicitat, tenint pues un marge
terapéutic ampli. laxants de volum/ heterósids antraquinónics ),
tractament de diarrees ( tanins ), drogues
2. Grau de trituració de la droga carminatives y espasmolítiques.
La quantitat de substàcia extreta augmenta al
augmentar el grau de trituració. Trastorns psíquics
3. Procediment d’extracció Nerviosisme, trastorns del somni i simptomatologia
relacionada.
- Per infusió, es possa l’ aigua bullint sobre la Drogues que contenen olis essencials com a
droga, dintre d’un recipient de porcellana o de components essencials ( infusions de til.ler,
cristall termorresistent, es tapa i, es barreja de cop
en mica, passats 5-10 minuts, s’ha de filtrar. pasiflora, menta i melisa).
* Utilitzat per a : les fulles, les flors i parts
aérees. Tos i refredats
- Per decocció, es possa en aigua freda la droga Mobilització de les secrecions ( saponines / olis
, es porta a ebullició durant 5-10 minuts, es deixa essencials), emolients ( mucílags ) calmant l’irritació
repossar una mica i es filtra.
de la tos ( fruits del anís, fulles d’eucaliptus i malva).
* Utilitzat per a : drogues de consisténcies
dures, molt dures o que contenen tanins.
- Per maceració, es possa en aigua freda la droga
i es deixa en contacte, durant hores a
temperatura ambient.
* Utilitzat per a : drogues que contenen mucílags.
4. XAROPS PÓLVORES
Ens permet administrar P.A de les plantes amb mal Permet aprofitar al màxim els P.A perquè no s’han
sabor. manipulat.
PREPARACIÓ Les Formes Farmacèutiques són :
Afegirem mel o sucre no refinat a sobre una tissana,
Càpsules, comprimits o dragees.
però més concentrada.
Afegirem el mateix pés de mel o sucre, que de tissana.
Permeten una bona dossificació i eviten el mal sabor
S’escalfa lentament per aconseguir la total disolució de
de les
la mel o sucre, s’envasa i es tapa.
pólvores.
DOSIFICACIÓ
Es tenen que pendre amb abundant aigua o tissana.
De 1 a 2 cullerades grans – adults.
La seva major acció terapéutica es produeix fora
De 1 a 2 cullerades petites – nens.
dels apats.
* També es pot fer servir per endolcir altres tissanes.
5. EXTRACTES TINTURES
Formes concentrades de plantes medicinals. Formes obtinguedes per acció de l’alchol sobre la droga.
S’ha de tenir cura amb la posología. Tenen una posología molt estricta.
Poden ser extractes :
Adults: 15-25 gotes , 2-3 cops al día
Nens: 3-7 gotes
Fluids, amb major concentració.
Tous
Contraindicats:
Secs, amb la menor
concentració, normalment, càpsules o comprimits
que, són més cómodes per pendre. Malats Hepàtics
L’equivalència d’1g d’extracte sec, és a 5g de droga o Embarassades
planta. Persones en tractament de deshabituació etílica
S’ha de pendre amb abundant aigua i fora dels
menjars.
7. BANYS
Poden ser 1) BANY GENERAL
Generals
Infusió o decocció en ½ - 1 Kg de planta seca i, 2-3 litres
Locals
d’aigua.
PREPARACIÓ Es filtra i s’afegeix a la banyera.
Se li afegeix a l’aigua del bany una infusió o decoció de 2-3 cops per setmana.
planta/es medicinals o, unes gotes d’olis essencials de
una/es plantes medicinals aromàtiques.
PLANTES MÉS UTILITÇADES
Poden ser
Antireumàtiques: farigola, romaní, pi, AE de
Freds; 10-20ºC – Corta durada ( màxim 3 minuts ). ginebre.
Relaxants: espígol, camamilla.
Frescs; 20-28ºC – Màxim 15 minuts.
Sedants: càlam aromàtic, camamilla
Tebis; 28-35ºC – Màxim 20 minuts romana, farigola, sàlvia.
.
Calents; 35-45ºC – Màxim 20 minuts. Circulatòries: Hammamelis, galzeran, castanyer
d'Índies, xiprer.
Tonificants: farigola, orenga, menta.
8. BANYS
2) BANY DE SEIENT
Mateixa preparació què l’anterior, però amb 40-80gr de planta seca
per litre d’aigua.
Estimula la circulació de la part inferior de l’abdomen, efectes
sobre l’intentestí gruix, la bufeta urinaria, els órgans genitals
externs, les seves mucoses i l’any.
És necessari el contacte directe amb les zones.
S’haurá de friccionar la part inferior del ventre amb l’esponja o una
manopla de cotó per estimular-la.
3) PEDILUVI
HEMORROIDES, 3 minuts, aigua freda.
Preparació igual que el maniluvi.
ESPASMES ABDOMINALS, 3 minuts, aigua calenta. Circulació sanguínea, fatiga, ferides, olor corporal:
Cistitis, regla, abundant o fisura anal. hipèric, camamilla, farigola, caléndula, AE del arbre del
té, fulles de vinya, hammamelis i ortiga blanca.
4) MANILUVI
PLANTES MÉS UTILITZADES
Es preparen 40-80 grams de planta/es per llitre d’aigua,
Hemorroides: fulla/escorça d’avellaner, escorça/llavors de lleugerament calenta o tèbia( ¼ o ½ litre ).
castanyer d’Indies, fruits del ciprés, fulla de noguera.
PLANTES MÉS UTILITZADES
Hemorroides sagnans/fisura anal: escorça de roure - 10
minuts.
Circulació sanguínea: penellons, mans
Trastorns menstruals: bany calent – flors/fruits de fredes/amoratades: Ginkgo.
capuchina.
Infeccions urinàries/cistitis: escorça de arrel de ratania.
9. BANYS COLUTORIS
5) BANY OCULAR
Poden ser amb les infusion o decoccion directes,
Es fà una infusió de la planta/es, amb aigua bullida i, es
deixa refredar.
No s’ha de empassar la tissana al fer el gargarisme.
Es filtra, es tapa i, a temperatura ambient, es torna a filtrar.
1-2 minuts i expulsar el contingut.
Millor si s’isotonitsa l’infusió, afegirem 9 grams de sal per litre
d’infusió. PLANTES MÉS UTILITZADES
S’ha de fer amb una banyera ocular o amb una gasa ( mai amb Estomaquitis / gingivitis / piorrea: clau, fulles i l’escorça
cotó ). del castanyer, fulla de maduixa, fulla de noguera, ratania,
romaní i farigola.
També per a la neteja de la parpella, amb o sense suporació.
També sutilitza la mirra però en forma de tintura, pura i aplicada
PLANTES MÉS UTILITZADES sobre la zona afectada.
Inflamacions / irritacions conjuntives: Camamilla /
eufrasia.
Astringent: Hammamelis.
10. GARGARISMES RENTATS
VAGINALS
Es preparen com els colutoris i amb les mateixes Es preparen amb infusions poc concentrades.
plantes. S’apliquen amb una pera / irrigador a la vagina.
Actuen: a les mucoses, fons de la boca, faringe i a les No s’ha de realitzar massa pressió.
amígdales.
Temperatura: 37ºC.
Efecte: emolient, antiseptic i astringent. Per a casos de: Vaginitis / leucorrea.
½ - 1 minut, 5-8 repeticions, 3 o 4 cops al día. PLANTES MÉS UTILITZADES
Bistorta, peu de crist, malva, peu de lleó, ratania, salicaria,
salvia i saüc blanc..
Contraindicat: a l’embaraç.
11. LOCIONS POMADES
FRICCIONS
S’incorpora les pólvores / tintura o extracte fluid
de la planta/es a una base de pomada.
Amb: infucions, decocions o suc de planta.
Normalment d’un 5-10%.
Aplicació: sobre la pell humitejant un cotó.
Afectacions general de la pell:
Aplicació : sobre la pell donant un massaje.
ortiga, saponaria, farigola.
2 o 3 cops al día.
Pruïlla: borratja, abròtan.
Afectacions generals de la pell
Tractaments de bellesa i caiguda del cabell:
quina, abròtan mascle. Reumatismes
Reumatismes: romaní, esplígol. Cops
Repelent d’insectes: tarongina. Transtorns circulatoris inferiors.
12. BAFS
Banys de vapor, l’aigua porta incorporada la FORMES FARMACÈUTIQUES
planta PER A DETERMINADES
tintura o bé Oli Essencial. PLANTES
Aplicació: per a les víes respiratóries / cap.
Valeriana: comprimits, dragees i càpsules.
En una olla amb aigua bullint, es fica la planta, el
pacient Hipèric: càpsules d’extractes secs.
se’n cubrirá amb una toballola.
Es destapa l’olla progresivament i s’inhalen els Drosera: xarop.
bafs.
Afeccions otorrinolaringológiques: eucaliptus
/ gemmes de pí.
Neteges de cutis / acné.
