DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anàlisi i comentari de lobra "La llibertat guiant al poble" del pintor romàntic francès Eugene Delacroix, seguint l'esquema d'anàlisi d'una obra pictòrica propossat per les PAU 2020.
Es aconsellable descarregar la presentació per visualitzar les animacions.
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
La crisi de l'Antic Regim: Segle XVIII.
Tres factors: Les noves idees de la Il.lustració, el desenvolupament del comerç colonial i el creixement i acens de la burgesia faran trontollar el sistema econòmic, polític, social i cultural que havia dominat a Europa des de el segle XV fins al segle XVIII , obrint el cami cap una nova realitat; El Món Contemporani... el nostre món.
Atenció: Part del contigunt d'aquesta presentació estan en forma d'animació, por poder-los visualitzar cal decarregar el ppt.
La presentació també inclou "links" per poder ampliar la informació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anàlisi i comentari de lobra "La llibertat guiant al poble" del pintor romàntic francès Eugene Delacroix, seguint l'esquema d'anàlisi d'una obra pictòrica propossat per les PAU 2020.
Es aconsellable descarregar la presentació per visualitzar les animacions.
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
La crisi de l'Antic Regim: Segle XVIII.
Tres factors: Les noves idees de la Il.lustració, el desenvolupament del comerç colonial i el creixement i acens de la burgesia faran trontollar el sistema econòmic, polític, social i cultural que havia dominat a Europa des de el segle XV fins al segle XVIII , obrint el cami cap una nova realitat; El Món Contemporani... el nostre món.
Atenció: Part del contigunt d'aquesta presentació estan en forma d'animació, por poder-los visualitzar cal decarregar el ppt.
La presentació també inclou "links" per poder ampliar la informació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
La documentació, o més aviat absència d'ella, sobre la invasió àrab de la peninusla, els orígens del Coran i l'expansió de l'islam i els orígens d'aquest deixa molts buits a explicar. Les arrels i semblances del cristianisme arrià en l'islam són òbvies. La presència d'àrabs a Catalunya no és clara i la influència musulmana a la cultura catalana no és comparable en grandesa ni en extensió a la deixada a Espanya.
Resum de l'explicació a classe de "El conflicte xueta" inclòs dins el temari de l'assignatura "Història i Cultura de les Illes Balears" de l'IES Josep M. Llompart de Palma (Illes Balears).
1. 1610 Expulsió dels moriscos Expulsió dels moriscos Embarcament de moriscos en el Grau de València , per Pere Oromig, uns anys després dels fets. El decret d' expulsió dels moriscos ( 1609 - 1610 ), promulgat per Felip III , ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos , aquest decret afectà principalment al Regne de València que va perdre gran part de la seua població. Immediatament després de la fi de la conquesta castellana del Regne de Granada amb l'entrada dels Reis Catòlics a Granada , encomanen al Cardenal Cisneros convertir als moros pacíficament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren. Aviat començaria a forçar aquesta conversió amb subornaments als representants de les comunitats musulmanes i la crema de llibres, començà amb Alcorans i seguí amb la biblioteca de Granada : llibres de poesia , matemàtiques , ciència , filosofia , història , novel·les, contes, etc. Així, es van cremar milers de llibres en la plaça de la Bibrambla , la més gran de Granada. El nombre de llibres cremats s'estima en un milió. Després d'això el Cardenal Cisneros se centrà en els renegats , categoria que els posà ell mateix als cristians granadins convertits a l' Islam , o per extensió fills o néts de cristians que es convertiren a l' Islam . Cisneros pretenia que aquests tornaren a la fe cristiana i que se sotmeteren a la llei de Castella. Molts moros de l' Albayzin començaren a desconfiar de la garantia de llibertat de culte per part dels cristians, a mesura que la pressió per a convertir-los al cristianisme augmentava. Els moros granadins començaren a demanar la destitució de Cisneros , i com resposta a aquestes queixes, Cisneros empresonà als moros més respectats de Granada, tenint-los pels instigadors dels revoltosos, i amb l'objectiu d'evitar que posaren més entrebancs en el seus plans de proselitisme forçat.