Historia de la fiesta de las Fallas

1. Les Falles ▶ Els orígens ▶ La Història ▶ Els monuments fallers Polsar qualsevol tecla per tal d'avançar © 2006, Antonio Ortiz López ▶ Què són

2. Música: Arabischer Tänz de la Suite Peer Gynt nº 2 Op. 55 (1876) de Edvard Grieg (1843-1907) ¿Què són les Falles? El seu nom prové del llatí facula , entorxa. Són un conjunt de figures fetes de fusta i cartró, de caràcter burlesc, disposades sobre un entaulament. Es cremen públicament a València i municipis veïns (entre ells, Sagunt) per les festes de Sant Josep (del 15 al 19 de març).

3. © 2006, Antonio Ortiz López

4. Els orígens © 2006, Antonio Ortiz López Segle XIII – En record de les antigues festes romanes en honor del deu Saturn, el gremi de fusters de la ciutat de València comença a celebrar la nit de Sant Josep (19 de març) el final de l’hivern mitjançant una foguera feta amb residus de fusta, mobles y trastos vells. 1497 – El gremi de fusters de València pren a Sant Josep como al seu patró. 1750 – En el marc de les festes en honor de Sant Josep, comença la tradició de penjar en alguns carrers, al despuntar del dia 18, ninots al·lusius a algú succés, conducta o personatge censurables. Durant aquest dia, els joves col·locaven junt als ninots xicotetes pires fetes de trastos vells que recollien mitjançant una estora cantant: “..una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, el tio Pep ...”

5. Una estoreta velleta per a la falla de San Josep, el Tio Pep... © 2006, Antonio Ortiz López

6. Festa popular i veïnal © 2006, Antonio Ortiz López Des de finals del segle XVIII , les falles eren cremades la nit anterior al dia de Sant Josep, congregant a la foguera una amplia participació popular. Des de aleshores, al dia següent de la cremà, els fusters valencians acudien als temples parroquials per tal de festejar al seu patró i en moltes cases es celebrava l’onomàstica dels Peps mitjançant coques i anís. Des de la segona meitat del segle XIX aquesta festa popular i veïnal començà a reglamentar-me mitjançant Juntes Falleres, associacions culturals que varen determinar que les Falles eren l'essència del valencianisme i que era necessari celebrar per tal d’exaltar les particularitats regionals.

7. © 2006, Antonio Ortiz López – IES María Moliner – Puerto de Sagunto (Valencia)

8. Evolució (1) © 2006, Antonio Ortiz López 1855 – Per a evitar incendis, el corregidor ordena que les falles es col·loquen en mitjà dels encreuaments dels carrers més amples. 1857 – Es reglamenta la costum de la estructura piramidal de les falles i el col·locar-les cartells explicant en vers i en valencià la sàtira que representen. 1860 – S’estableix la costum de recollir els versos explicatius de la falla en un llibret. 1870 – Amb la finalitat de censurar les falles, s’estableixen alts impostos per a poder plantar-les. 1885 – L’organització regionalista Lo Rat Penat, crea els primers premis de falles per a contrarestar el gravamen municipal a la festa. 1901 – Des d’aleshores, l’Ajuntament de València organitza les seccions i lliura els corresponents premis.

9. Evolució (2) © 2006, Antonio Ortiz López 1927 – Plantà de la primera falla a Sagunt, en el núcli del Port. 1928 – Des d’aleshores, la Junta Central Fallera organitza les festes. 1931 – Inici de la tradició de seleccionar una Fallera Major a València. 1932 – Plantà de la primera falla al nucli històric de Sagunt. S’institucionalitza la Setmana Fallera. Creació del concurs de cartells. 1934 – Establiment del Ninot Indultat. 1941 – Creació de la tradició de l’Ofrena de Flors i la fallera major infantil. 1936-40 – Degut a la Guerra Civil, no es planten falles. 1966 – Des d’aleshores, les falles són festes d’interés turístic i cultural .

10. Els monuments fallers (1) © 2006, Antonio Ortiz López Les Falles es fan mitjançant cartró, algeps, cera i fusta. Aquesta és per als bastidors (que resten recoberts pels anteriors materials). La tasca més difícil es la confecció dels motlles per als caps dels ninots perquè es fan a partir d’una escultura d’argila buidada en algeps.

11. Els monuments fallers (2) © 2006, Antonio Ortiz López Els cossos es fan de cartró mullat pressionat sobre motlles d’algeps. Una vegada sec, hi ha que separar el cartró de l’algeps. Els aprenents munten els cossos amb els caps recobrint l’estructura interna de fusta i l’artista faller dona el toc final: pinta les figures donant-lis vida. Cada Falla conta amb un pressupost. Per aquesta raó, són classificades en diferents seccions, donant gran diversitat de monuments, que poden ser...

12. Falles de la Secció Especial © 2006, Antonio Ortiz López

13. Falles de la Secció Especial © 2006, Antonio Ortiz López

14. Falles de la Secció Especial © 2006, Antonio Ortiz López

15. Falles de la Secció 1ª, 2ª... © 2006, Antonio Ortiz López

16. La mateixa classificació tenen les falles infantils © 2006, Antonio Ortiz López

17. Cada falla col·loca junt a cada ninot o escena un cartell en vers valencià explicant la caricatura. Tracten diferents temes... © 2006, Antonio Ortiz López LA SÀTIRA

18. La crítica política © 2006, Antonio Ortiz López

19. La reivindicació veïnal... © 2006, Antonio Ortiz López O el ataque directo a algún político local por el descontento sobre su gestión.

20. El humor apareix en detalls a vegades difícil d’entendre... © 2006, Antonio Ortiz López

21. © 2006, Antonio Ortiz López L’ABANDONAMENT DEL PATRIMONI ELS DINERS DE L’AJUNTAMENT

22. © 2006, Antonio Ortiz López EL DESITG D’UNIÓ ENTRE TOTS

23. ...Però altres vegades, les tècniques modernes són molt explícites. © 2006, Antonio Ortiz López

24. Junt al monuments fallers, també s’adornen els carrers i es fan desfilades, que tenen els seus corresponents premis. © 2006, Antonio Ortiz López

25. Amb tantes coses, una mateixa falla pot obtindre varis premis. © 2006, Antonio Ortiz López

26. Les falles, cremant-se, ens lliuren de les coses roïnes, superant els problemes mitjançant la festa, la traca i la nit del foc. © 2006, Antonio Ortiz López

27. © 2006, Antonio Ortiz López TORNAR A L’ITINERARI