L'objectiu de l'estudi és analitzar la situació actual i potencial del sòl industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en relació amb les infraestructures de serveis i, en particular, en relació amb l'abastament d'aigua, el subministrament elèctric, el sanejament, el gas i les telecomunicacions. Sovint es donen per fetes la disponibilitat i la qualitat en el subministrament d'aquests serveis a tot el territori, o bé l'atenció se centra en aquells d'última generació com les telecomunicacions. Tanmateix, tenir una visió de conjunt de tots, en relació amb els espais de demanda, permet identificar situacions de partida diverses i potencials també diferenciats.
L'estudi analitza els canvis econòmics i socials que ha provocat la revolució originada per la indústria de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). A la nova indústria, pel tipus d'activitat que s'hi desenvolupa, es prefereix una localització propera als nuclis i centres urbans, ja que és on es troba generalment una xarxa de comunicació òptima, unes bones infraestructures de transport i també de connectivitat. Així mateix, en els centres urbans es concentren els nuclis d'informació principals, de decisió i, en definitiva, de coneixement. Com a conseqüència d'aquest nou paradigma econòmic i social, la ciutat recupera un rol cabdal.
Informe de conclusions de la Comissió no permanent d’estudi per avaluar la si...Ajuntament de Barcelona
Informe de la comissió no permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona que inclou proposta de mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats, com el comerç, els autònoms, la restauració, impulsar la revisió o modificació del PEUAT, la promoció turística i la modificació de l’Ordenança de Terrasses.
Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 21 de setembre de 2015
El Pacte Industrial exposa en aquest treball què entén per una millora de la mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), i que passa per disposar d'autobús, tren o metro per accedir al lloc de treball en bones condicions, en un temps raonable i de forma sostenible. La primera part de l'estudi efectua una primera aproximació a la disponibilitat de transport públic col·lectiu interurbà (TPCI) als polígons de la RMB a partir de l'anàlisi i la mesura de la distància entre les parades de TPCI i els centres de treball. La segona part aporta un conjunt de reflexions qualitatives al voltant de les problemàtiques d'accés als polígons industrials dels 45 municipis membres del Pacte Industrial.
Després d'uns anys de gran crisi del sector de l'automòbil, la seva recuperació serà fonamental per fomentar l'ocupació i la competitivitat de l'economia metropolitana. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha realitzat aquest estudi sobre el futur de la indústria de l'automòbil a la regió amb la voluntat de contribuir a orientar les polítiques públiques que tenen un impacte en el sector i les estratègies dels agents que l'integren. L'estudi proposa quatre eixos d'actuació que ajudin a la transformació del sector per fer front als reptes d'una indústria dinàmica i global.
L'objectiu de l'estudi és analitzar la situació actual i potencial del sòl industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en relació amb les infraestructures de serveis i, en particular, en relació amb l'abastament d'aigua, el subministrament elèctric, el sanejament, el gas i les telecomunicacions. Sovint es donen per fetes la disponibilitat i la qualitat en el subministrament d'aquests serveis a tot el territori, o bé l'atenció se centra en aquells d'última generació com les telecomunicacions. Tanmateix, tenir una visió de conjunt de tots, en relació amb els espais de demanda, permet identificar situacions de partida diverses i potencials també diferenciats.
L'estudi analitza els canvis econòmics i socials que ha provocat la revolució originada per la indústria de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). A la nova indústria, pel tipus d'activitat que s'hi desenvolupa, es prefereix una localització propera als nuclis i centres urbans, ja que és on es troba generalment una xarxa de comunicació òptima, unes bones infraestructures de transport i també de connectivitat. Així mateix, en els centres urbans es concentren els nuclis d'informació principals, de decisió i, en definitiva, de coneixement. Com a conseqüència d'aquest nou paradigma econòmic i social, la ciutat recupera un rol cabdal.
Informe de conclusions de la Comissió no permanent d’estudi per avaluar la si...Ajuntament de Barcelona
Informe de la comissió no permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona que inclou proposta de mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats, com el comerç, els autònoms, la restauració, impulsar la revisió o modificació del PEUAT, la promoció turística i la modificació de l’Ordenança de Terrasses.
Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 21 de setembre de 2015
El Pacte Industrial exposa en aquest treball què entén per una millora de la mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), i que passa per disposar d'autobús, tren o metro per accedir al lloc de treball en bones condicions, en un temps raonable i de forma sostenible. La primera part de l'estudi efectua una primera aproximació a la disponibilitat de transport públic col·lectiu interurbà (TPCI) als polígons de la RMB a partir de l'anàlisi i la mesura de la distància entre les parades de TPCI i els centres de treball. La segona part aporta un conjunt de reflexions qualitatives al voltant de les problemàtiques d'accés als polígons industrials dels 45 municipis membres del Pacte Industrial.
Després d'uns anys de gran crisi del sector de l'automòbil, la seva recuperació serà fonamental per fomentar l'ocupació i la competitivitat de l'economia metropolitana. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha realitzat aquest estudi sobre el futur de la indústria de l'automòbil a la regió amb la voluntat de contribuir a orientar les polítiques públiques que tenen un impacte en el sector i les estratègies dels agents que l'integren. L'estudi proposa quatre eixos d'actuació que ajudin a la transformació del sector per fer front als reptes d'una indústria dinàmica i global.
Millorar el nivell d'internacionalització de l'economia metropolitana és un element essencial per afavorir la seva competitivitat i crear ocupació. Aquest estudi, resultat de la col·laboració entre la Fundació ESADE i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, té l'objectiu d'identificar i caracteritzar la xarxa d'actors que promouen i donen suport a la internacionalització de l'economia de la Regió Metropolitana de Barcelona, analitzar els seus vincles i les seves interrelacions i fer propostes per millorar el seu funcionament.
L'estudi respon a la necessitat compartida dels ens locals i dels agents socials i econòmics de dotar-se d'eines que contribueixin a estudiar de forma profunda el sistema productiu del territori metropolità. Es tracta d'un document innovador ja que incorpora per primera vegada i de forma integrada i efectiva la dimensió territorial a l'estudi i anàlisi de l'activitat econòmica. Aquesta incorporació es fa des d'una triple perspectiva: En primer lloc, el territori s'analitza des del punt de vista del sòl industrial; en segon lloc, per caracteritzar l'activitat econòmica s'utilitza per primer cop la base de dades del REIC (que disposa d'informació sobre establiments industrials i no sobre seus socials o fiscals); i finalment, integra els dos elements anteriors: el “contingut”, l'activitat econòmica industrial, i el “continent”, el sòl industrial que l'acull i el sòl industrial potencial.
Impulsar el procés de transició energètica als polígons industrials és un element essencial per afavorir la competitivitat de la indústria metropolitana i crear ocupació, tot garantint la sostenibilitat del territori. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha realitzat aquest estudi amb l'objectiu d'aportar als responsables municipals i agents locals, orientacions i casos pràctics que els ajudin a impulsar i liderar aquest procés de transició als polígons d'activitat econòmica.
S’ha presentat a l’Antena de Viladecans de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’estudi sobre les necessitats dels polígons d’activitat econòmica de l’àmbit de l’Antena de Viladecans.
Novena edició de l'Observatori Barcelona, corresponent al 2011. L'informe ofereix els resultats de 28 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació
Aquest informe vol continuar oferint referències que serveixin de base per a la presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis a Barcelona o a establir-s'hi, i també per a l'atracció de talent i el suport a la presentació de candidatures a esdeveniments o a l'obertura de seus a la ciutat de Barcelona.
Informe Trimestral sobre Clima Empresarial de l'Area Metropolitana de Barcelona.
Es una publicació que des de l'Àrea d'economia, Empresa i Ocupació publiquem trimestralment. L'Ajuntament de Barcelona li encarrega a la Cambra de Comerç.
num.32 de l'UEA Magazine, del mes de juliol.
Zoom UEA, Sopar Empresarial UEA 2014 al Campus Motor Anoia, Entrevista a Xavi Camins, Entrevista a Roser Cejudo de l'Autoescola del Poble Sec, Andreu Salvadó de CEO Expocomputer i Reportatge de Caves Bohigas i del Campus Motor Anoia.
S'ha presentat a l'Antena de Manlleu de la Cambra de Comerç de Barcelona, l'estudi sobre les necessitats dels polígons d'activitat econòmica de l'àmbit de l'Antena de Manlleu. Aquesta obra de referència permet captar una instantània de la situació actual dels polígons de la zona, en particular en matèria de mobilitat i manteniment.
Aquest document analitza les dades dels tres subsistemes de formació professional –reglada, ocupacional i contínua- de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) actualitzades a l'any 2002. Es tracta de la tercera edició del Mapa de la Formació Professional de la RMB que es va iniciar el 2001, així que l'acumulació de dades ha permès incorporar una visió de les tendències evolutives de la formació professional a la RMB. Amb aquesta eina el Pacte Industrial contribueix a l'optimització dels recursos i la planificació d'accions de la formació professional en l'àmbit metropolità, com a requisit per millorar el capital humà i avançar en l'ocupació, la competitivitat, la cohesió social i la sostenibilitat.
More Related Content
Similar to Estudi Polígons d'Activitat Econòmica - Monistrol de Montserrat
Millorar el nivell d'internacionalització de l'economia metropolitana és un element essencial per afavorir la seva competitivitat i crear ocupació. Aquest estudi, resultat de la col·laboració entre la Fundació ESADE i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, té l'objectiu d'identificar i caracteritzar la xarxa d'actors que promouen i donen suport a la internacionalització de l'economia de la Regió Metropolitana de Barcelona, analitzar els seus vincles i les seves interrelacions i fer propostes per millorar el seu funcionament.
L'estudi respon a la necessitat compartida dels ens locals i dels agents socials i econòmics de dotar-se d'eines que contribueixin a estudiar de forma profunda el sistema productiu del territori metropolità. Es tracta d'un document innovador ja que incorpora per primera vegada i de forma integrada i efectiva la dimensió territorial a l'estudi i anàlisi de l'activitat econòmica. Aquesta incorporació es fa des d'una triple perspectiva: En primer lloc, el territori s'analitza des del punt de vista del sòl industrial; en segon lloc, per caracteritzar l'activitat econòmica s'utilitza per primer cop la base de dades del REIC (que disposa d'informació sobre establiments industrials i no sobre seus socials o fiscals); i finalment, integra els dos elements anteriors: el “contingut”, l'activitat econòmica industrial, i el “continent”, el sòl industrial que l'acull i el sòl industrial potencial.
Impulsar el procés de transició energètica als polígons industrials és un element essencial per afavorir la competitivitat de la indústria metropolitana i crear ocupació, tot garantint la sostenibilitat del territori. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha realitzat aquest estudi amb l'objectiu d'aportar als responsables municipals i agents locals, orientacions i casos pràctics que els ajudin a impulsar i liderar aquest procés de transició als polígons d'activitat econòmica.
S’ha presentat a l’Antena de Viladecans de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’estudi sobre les necessitats dels polígons d’activitat econòmica de l’àmbit de l’Antena de Viladecans.
Novena edició de l'Observatori Barcelona, corresponent al 2011. L'informe ofereix els resultats de 28 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació
Aquest informe vol continuar oferint referències que serveixin de base per a la presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis a Barcelona o a establir-s'hi, i també per a l'atracció de talent i el suport a la presentació de candidatures a esdeveniments o a l'obertura de seus a la ciutat de Barcelona.
Informe Trimestral sobre Clima Empresarial de l'Area Metropolitana de Barcelona.
Es una publicació que des de l'Àrea d'economia, Empresa i Ocupació publiquem trimestralment. L'Ajuntament de Barcelona li encarrega a la Cambra de Comerç.
num.32 de l'UEA Magazine, del mes de juliol.
Zoom UEA, Sopar Empresarial UEA 2014 al Campus Motor Anoia, Entrevista a Xavi Camins, Entrevista a Roser Cejudo de l'Autoescola del Poble Sec, Andreu Salvadó de CEO Expocomputer i Reportatge de Caves Bohigas i del Campus Motor Anoia.
S'ha presentat a l'Antena de Manlleu de la Cambra de Comerç de Barcelona, l'estudi sobre les necessitats dels polígons d'activitat econòmica de l'àmbit de l'Antena de Manlleu. Aquesta obra de referència permet captar una instantània de la situació actual dels polígons de la zona, en particular en matèria de mobilitat i manteniment.
Aquest document analitza les dades dels tres subsistemes de formació professional –reglada, ocupacional i contínua- de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) actualitzades a l'any 2002. Es tracta de la tercera edició del Mapa de la Formació Professional de la RMB que es va iniciar el 2001, així que l'acumulació de dades ha permès incorporar una visió de les tendències evolutives de la formació professional a la RMB. Amb aquesta eina el Pacte Industrial contribueix a l'optimització dels recursos i la planificació d'accions de la formació professional en l'àmbit metropolità, com a requisit per millorar el capital humà i avançar en l'ocupació, la competitivitat, la cohesió social i la sostenibilitat.
Similar to Estudi Polígons d'Activitat Econòmica - Monistrol de Montserrat (20)
Estudi Polígons d'Activitat Econòmica - Monistrol de Montserrat
1. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
ESTUDI SOBRE EL TEIXIT EMPRESARIAL I
ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA
DE MONISTROL DE MONTSERRAT.
JUNY 2008
Amb el suport:
Amb la col·laboració:
MONISTROL DE MONTSERRAT
2. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
1/21
Aquest estudi forma part de les accions del Pacte Territorial del Bages. Hem comptat
amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Servei d’Ocupació de Catalunya
(Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya), així com amb la col·laboració
de la Cambra de Comerç de Manresa que ha cedit algunes de les dades que es
presenten.
El document ha estat elaborat per Carme Vega i Noheda, tècnica de l’àrea de
desenvolupament comarcal del Consell Comarcal del Bages. La supervisió tècnica i la
coordinació ha estat a càrrec d’Isabel Ledesma Fernández.
En relació a la metodologia que s’ha fet servir volem destacar: l’esforç realitzat per
recollir, sistematitzar i homogeneïtzar la informació recollida en diferents fonts i bases de
dades d’empreses; la coordinació establerta entre els diferents equips tècnics que han
intervingut i el treball de camp exhaustiu que s’ha portat a terme en els polígons i els
espais industrials.
El nostre agraïment als serveis tècnics de l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat i als
del Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud per la seva col·laboració.
Consell Comarcal del Bages. Àrea tècnica de desenvolupament comarcal.
http:// poligonsiempreses.ccbages.cat
Manresa, juny de 2008
3. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
2/21
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ..............................................................................................................3
2. CARACTERÍSTIQUES DEL TEIXIT EMPRESARIAL DEL MUNICIPI I DELS
POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA..........................................................................4
2.1. TEIXIT EMPRESARIAL I ACTIVITAT ECONÒMICA ............................................................4
2.2. ESPAIS INDUSTRIALS .................................................................................................8
2.2.1 P.I. El Mas............................................................................................11
2.2.2. P.I. El Tortuguer ..................................................................................15
3. CONCLUSIONS ..........................................................................................................19
4. FONTS CONSULTADES .............................................................................................20
4. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
3/21
1. Introducció
Monistrol de Montserrat és un municipi del Bages que limita al nord amb Castellbell i el
Vilar, a l’est, amb Vacarisses (Vallès Occidental), al sud, amb Collbató (Baix Llobregat) i
el Bruc (Anoia), a l’est, amb Marganell. És el municipi més meridional del Bages i és
dominat per ponent pel massís de Montserrat. El riu Llobregat travessa el municipi de
nord a sud, que té una superfície total de 11,77km2 que representa un 0.90% de la
superfície total de la comarca del Bages.
Font: Anuari Estadístic del Bages 2006-2007. Consell Comarcal del Bages.
Monistrol de M. està distribuït en 5 entitats de població, el propi nucli que acull gairebé el
93.38% de la població, la urbanització els Bacus amb un 0.73%, la Colònia Gomis
situada a dos quilòmetres del nucli urbà en direcció a Abrera representa el 3.04% del
total de població del Municipi, a dalt del Monestir de Montserrat hi viuen 68 persones i
finalment Vilamarics, dins del terme de Marganell, però de jurisdicció municipal
monistrolenca compta amb un discret 0.33% de població.
Nombre d’habitants a Monistrol de Montserrat per entitats de població, 2005.
Monistrol de Montserrat 2.543
Bacus, els 20
Colònia Gomis, la 83
Monestir de Montserrat 68
Monistrol de Montserrat
Vilamarics 9
2.723
Font: Anuari Estadístic del Bages 2006-2007. Consell Comarcal del Bages.
5. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
4/21
2. Característiques del teixit empresarial del municipi i dels polígons
d’activitat econòmica.
L’evolució de Monistrol de Montserrat, com molts altres pobles industrials de la comarca,
ha anat estretament lligada al tèxtil. L’augment demogràfic a finals del segle XIX i al llarg
del segle XX, sobretot als anys cinquanta, va trobar el seu suport econòmic en les tres
fàbriques tèxtils més importants del territori (Cal Manel, la Colònia Gomis i l’edificada per
Joan Coma). També cal parlar de la Companyia de Ferrocarrils del Nord d’Espanya que
unia l’estació del tren de Castellbell i el Vilar amb Monistrol i Montserrat, que millorà la
comunicació de viatgers i de mercaderies. Un altre canvi laboral que sorgí al territori va
ser la construcció i posterior explotació del Cremallera a Montserrat. L’entrada en
funcionament d’aquest servei, suposà una nova oferta laboral pels veïns que fins a les
hores es dedicaven a fer feines de camp.
2.1. Teixit empresarial i activitat econòmica
A continuació s’analitzen les característiques de les activitats econòmiques de Monistrol
de Montserrat a partir de les diferents fonts de dades existents.
Primer s’analitzen les dades de l’INSS, Institut Nacional de la Seguretat Social, referent
al nombre d’empreses i assalariats donats d’alta al municipi de Monistrol. Tal i com
s’observa al gràfic següent el nombre d’empreses ha tingut una lleugera tendència a
l’alça i s’ha mantingut estable al voltant de les 100 empreses els darrers dos anys; en
canvi, el nombre de treballadors/ores autònoms ha experimentat un creixement més
important i ha assolit la xifra de 227 l’any 2007 i el nombre d’assalariats també ha crescut
i s’ha situat a la xifra de 965 l’any 2007.
Evolució del nombre d’empreses, el nombre d’autònoms i de treballadors
al municipi de Monistrol de Montserrat, 2005-2007.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
2005 2006 2007
EMPRESES
AUTÒNOMS
ASSALARIATS
Font: INSS, Institut Nacional de la Seguretat Social, 2008.
6. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
5/21
EMPRESES AUTÒNOMS ASSALARIATS
2005 91 205 897
2006 102 217 861
2007 105 227 965
Font: INSS, Institut Nacional de la Seguretat Social, 2008.
A continuació s’analitza la tipologia de les activitats donades d’alta al municipi
classificades segons la nomenclatura de l’IAE i en base a les dades cedides per la
Cambra de Comerç de Manresa.. El conjunt d’aquestes dades han estat validades pel
Consell Comarcal del Bages en base al treball de camp realitzat a cadascun dels
polígons d’activitat econòmica i s’han introduït a la base de dades de polígons i
empreses del Bages (http://poligonsiempreses.ccbages.cat ) i és a partir d’aquesta que
s’han elaborat totes les estadístiques d’aquest estudi que es mostren a continuació.
L’anàlisi de les activitats donades d’alta actualment al conjunt del municipi de Monistrol
de Montserrat ens mostra el predomini de les activitats relacionades amb el sector
terciari: el comerç, l’hostalatge i la restauració (41.50%). El sector terciari, a finals del
segle XX ja absorbia més de la meitat de la població activa de Monistrol i actualment la
majoria de la gent que hi treballa ho fa en els diferents serveis que ofereix el monestir de
Montserrat. Cal destacar el sector de les institucions financeres, assegurances i serveis
de publicitat amb un 13% i el sector de la construcció amb un 9,50% que també té una
gran presència al municipi així com en d’ altres serveis (9.50%) i les indústries
manufactureres (8.50%) on destaquen empreses tèxtils, indústries de la fusta i de
material plàstic. La resta de sectors tenen una participació minoritària, destacant el sector
de la indústria transformadora del metall (6%) i el sector del transport i
l’emmagatzematge (6%).
7. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
6/21
Activitats de Monistrol de Montserrat, per sectors, 2008.
1,50%
1,50%
3,00%
8,50%
9,50%
41,50%
6,00%
13,00%
9,50%
6,00%
Ramaderia independent Energia i aigua
Extracció i transformació Indústria transformadora del metall
Altres indústries manufactureres Construcció
Comerç, restaurant i hostelatge.Reparacions Transports i comunicacions
Institucions financeres, assegurances Altres serveis
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
En base a les dades cedides per la Cambra de Comerç de Manresa.
En el gràfic següent podem veure el nombre d’’empreses i treballadors situats al nucli
urbà del municipi. Cal tenir en compte que només disposem de les dades de treballadors
del 30,86% de les empreses. Però respecte a les dades que sí sabem, podem establir
que existeix una empresa del sector terciari amb més de 200 treballadors.
Nombre d'empreses i treballadors ubicats al nucli urbà de
Monistrol de Montserrat, 2008.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Treballadors Empreses
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
8. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
7/21
D’altra banda, l’anàlisi de les activitats donades d’alta actualment al nucli de Monistrol de
Montserrat però a fora dels PAEs, no presenta diferències respecte el gràfic anterior. Tan
sols augmenta el pes de les activitats relacionades amb el sector financer i els altres
serveis així com amb el sector de la construcció.
Activitats del nucli urbà de Monistrol de Montserrat, per sectors.
2008.
1,69%
1,13%
2,26%
5,08%
6,21%
10,73%
42,37%
5,08%
14,69%
10,73%
Ramaderia independent Energia i aigua
Extracció i transformació Indústria transformadora del metall
Altres indústries manufactureres Construcció
Comerç, restaurant i hostelatge.Reparacions Transports i comunicacions
Institucions financeres, assegurances Altres serveis
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
En base a les dades cedides per la Cambra de Comerç de Manresa
9. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
8/21
2.2. Espais industrials
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat . Consell Comarcal del Bages, 2008.
Aquest és el plànol general amb la ubicació dels polígons d’activitat econòmica de
Monistrol de Montserrat. Aquest compta amb 2 grans zones separades per la carretera
C-55.que s’han anat desenvolupant en diferents períodes. El P.I. El Mas es va aprovar
definitivament l’any 81 i el P.I. El Tortuguer l’any 2001. En vermell es pot observar el sòl
ja desenvolupat (sòl existent).
10. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
9/21
En aquesta taula es pot veure l’extensió total dels espais industrials i l’extensió
proporcional a cada polígon.
Espais industrials de Monistrol de Montserrat. Hectàrees. 2008
DESGLÒS EXTENSIÓ TOTAL DESGLÒS SÒL INDUSTRIAL
Extensió
total
Sòl d’ús
públic
Sòl
industrial
Sòl
previst
Sòl
ocupat
Sòl
disponible
no
edificat
Sòl
disponible
edificat
P.I. El Mas 10,99 5,63 5,36 0,00 5,36 0,00 0,00
P.I. El Tortuguer 8.58 2.27 6.31 0.00 4.57 1.29 0,45
Total 19.57 7.90 11.67 0.00 9.93 1.29 0,45
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
Distribució del sòl per activitats econòmiques a Monistrol de Montserrat, 2008.
P.I. El Mas
56,15%
P.I. El
Tortuguer
43,85%
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
Nota: Dades en % d’extensió total.
11. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
10/21
Encara que el polígon amb més extensió sigui el P.I. El Mas, aquest té menys sòl
industrial si el comparem amb el P.I. El Tortuguer. També el P.I. El Mas té més sòl públic
i no té sòl industrial disponible. De les 6,31ha de sòl industrial que té el P.I. El
Tortuguer, el 72,42% és sòl ocupat, el 20,44% és sòl disponible no edificat i el 7,14%
restant, és sòl disponible edificat. Respecte al nombre de treballadors és més significatiu
al P.I. El Mas on trobem una empresa amb més de 100 assalariats.
Nombre d'activitats donades d'alta a Monistrol de Montserrat, 2008.
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200
Nucli Urbà
P.I. El Mas
P.I. El Tortuguer
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
Nombre de treballadors a Monistrol de Montserrat, 2008
0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
Nucli Urbà
P.I. El Mas
P.I. EL Tortuguer
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
12. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
11/21
2.2.1 P.I. El Mas
Font: ICC, Institut Cartogràfic de
Catalunya, 2008.
Nota: Aquest és el plànol aeri de Monistrol
de Montserrat on es poden apreciar junts
els dos polígons.
Font: ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2008.
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat . Consell Comarcal del Bages, 2008.
13. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
12/21
14. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
13/21
FITXA P.I. EL MAS
LOCALITZACIÓ:
Nom polígon: El Mas
Població: Monistrol de montserrat
Comarca: Bages
Situació del polígon: Al nord del nucli urbà a 2 km.
Tipus d'accés: Carretera
Nom de l'accés: C-1411
Origen i destí de l'accés: Puigcerdà-Abrera
Distància des del polígon fins a l'origen o destí de l'accés: 0 km
ORDENACIÓ URBANÍSTICA:
Usos: Industrial de 1ª,2ª, 3ª i 4ª categoria
Qualificació del sòl: Urbà
Pla d'ordenació: Normes Subsidiàries de Planejament.
Situació: Aprovació definitiva
Data d'aprovació: 20/05/81
SERVEIS URBANÍSTICS I DE TELECOMUNICACIONS:
Xarxa de clavegueram: 80%
Pavimentació: 100%
Voreres: 0%
Xarxa enllumenat públic: 80%
Companyia d'aigua potable: Servei municipal
Companyia d'aigua industrial: Servei municipal
Companyia elèctrica: FECSA-ENHER 1, S.A.
CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS:
Ocupació màxima: 70 %
Volum màxim edificable: m3/m2
Edificabilitat: 1,10 m2/ m2
Alçada màxima edificable: 15 m
Superfície de parcel·lació mínima: 800 m2
OFERTA:
Extensió total: 109.866 m2
Sòl d'ús públic: 56.285 m2
Sòl industrial: 53.581 m2
Sòl industrial ocupat: 53.581 m2
ACCESSIBILITAT I SENYALITZACIÓ: Adequació de l'accés dels vehicles
Carril d'acceleració: Amb carril d'acceleració
Corba adequada a vehicles de gran tonatge: Si
Canvi de rasant: -
Pas d'asfalt a terreny irregular: -
Elements de comoditat per al vianant
Accessibilitat a peu: Regular
Passos de vianants: -
Limitació de velocitat (Km/h): 30
Accessibilitat amb carril bici: -
Transport públic
Empresa: TRANSBAGES S. L. (línia Manresa-Marganell)
Distància a la parada més propera (Km): 3
Aparcament
Aparcament de cotxes: Insuficiència
Aparcament de camions: -
Limitació de velocitat (Km/h): 30
Senyalització
Viària dels accessos: Bona
Viària horitzontal: Bona
Viària vertical: Bona
Informativa (planell del polígon): No
Font: Consell Comarcal del Bages, 2008.
15. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
14/21
Empreses ubicades al P.I. El Mas
El polígon El Mas és un polígon situat al Nord del nucli urbà i per accedir-hi s’ha de
passar per l’enllaç de la C-55. Del mateix vial existeix un enllaç que comunica tots dos
polígons. Aquest polígon és accessible a peu gràcies al pont que permet arribar a la zona
esportiva des del nucli. No obstant això, és gairebé obligatori la utilització del vehicle
privat, encara que no disposa de suficient sòl habilitat per a l’aparcament. El P.I. El Mas
compta amb una desena d’empreses de dimensions mitjanes que ocupen gairebé a 300
treballadors. Més de la meitat de les empreses del polígon (66,66%) es dediquen a la
fabricació de manufactures (productes tèxtils, paper, cartró, etc), comerç a l’engròs i
tallers de reparacions. La resta són empreses dedicades al transport, l’energia elèctrica i
a la fabricació de productes de neteja.
Activitats del P.I. El Mas de Monistrol de Montserrat, per
sectors, 2008.
11,11%
11,11%
33,33%
33,33%
11,11%
Energia i aigua
Extracció i transformació
Altres indústries manufactureres
Comerç, restaurant i hostelatge.Reparacions
Transports i comunicacions
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
16. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
15/21
2.2.2. P.I. El Tortuguer
Font: ICC, Institut Cartogràfic de
Catalunya, 2008.
Nota: Aquest és el plànol aeri de Monistrol
de Montserrat on es poden apreciar junts
els dos polígons.
Font: ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2008.
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat . Consell Comarcal del Bages, 2008.
17. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
16/21
18. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
17/21
FITXA P.I. EL TORTUGUER
LOCALITZACIÓ:
Nom polígon: El Tortuguer
Població: Monistrol de montserrat
Comarca: Bages
Situació del polígon: Situat al nord del municipi, al peu de la carretera C-1411.
Tipus d'accés: Carretera
Nom de l'accés: C-1411
Origen i destí de l'accés: Puigcerdà-Abrera
Distància des del polígon fins a l'origen o destí de l'accés: 0 km
ORDENACIÓ URBANÍSTICA:
Usos: Industrial de 1ª,2ª, 3ª categoria
Qualificació del sòl: Urbà
Pla d'ordenació: Normes Subsidiàries de Planejament.
Situació: Aprovació definitiva
Data d'aprovació: 17/01/01
SERVEIS URBANÍSTICS I DE TELECOMUNICACIONS:
Xarxa de clavegueram: 100%
Pavimentació: 100%
Voreres: 100%
Xarxa enllumenat públic: 100%
Companyia elèctrica: FECSA-ENHER 1, S.A.
CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS:
Ocupació màxima: 70 % en planta baixa i 40% en plantes pis
Volum màxim edificable: m3/m2
Edificabilitat: 1,10 m2/m2
Alçada màxima edificable: 15 m
Superfície de parcel·lació mínima: 800 m2
OFERTA:
Extensió total: 85.785 m2
Sòl d'ús públic: 22.704 m2
Sòl industrial: 63.081 m2
Sòl industrial ocupat: 45.731 m2
Sòl industrial disponible no edificat: 12.850 m2
Sòl industrial disponible edificat: 4.500 m2
ACCESSIBILITAT I SENYALITZACIÓ:
Adequació de l'accés dels vehicles
Carril d'acceleració: Amb carril d'acceleració
Corba adequada a vehicles de gran tonatge: Si
Elements de comoditat per al vianant
Accessibilitat a peu: Regular
Limitació de velocitat (Km/h): 15
Transport públic
Empresa: TRANSBAGES S.L. (línia Manresa-Marganell)
Distància a la parada més propera (Km): 3
Aparcament
Aparcament de cotxes: Suficiència
Limitació de velocitat (Km/h): 15
Senyalització
Viària dels accessos: Bona
Viària horitzontal: Bona
Viària vertical: Bona
Informativa (planell del polígon): No
Font: Consell Comarcal del Bages, 2008.
19. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
18/21
Empreses ubicades al P.I. El Tortuguer
El polígon El Tortuguer és un polígon situat al Nord del nucli urbà i per accedir-hi s’ha de
passar per l’enllaç de la C-55 però també per un vial des del nucli urbà del municipi. Del
mateix vial existeix un enllaç que comunica tots dos polígons. No obstant això, és gairebé
obligatori la utilització del vehicle privat ja que disposa de suficient sòl habilitat per a
l’aparcament. El P.I. El Tortuguer compta, de moment, amb més d’una desena
d’empreses de dimensions mitjanes que ocupen gairebé a 80 treballadors. Quasi un 40%
de les activitats del polígon es concentren en el comerç a l’engròs de maquinària,
productes químics i joguines. El 23,08% es dediquen a les indústries manufactureres
com el tèxtil i el plàstic i amb un 15,38% trobem el sector del transport i les indústries
transformadores del metall.
Activitats del P.I. El Tortuguer de Monistrol de Montserrat,
per sectors, 2008.
7,69%
15,38%
23,08%38,46%
15,38%
Extracció i transformació Indústria transformadora del metall
Altres indústries manufactureres Comerç, restaurant i hostelatge.Reparacions
Transports i comunicacions
Font: http://poligonsiempreses.ccbages.cat Consell Comarcal del Bages, 2008.
20. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
19/21
3. Conclusions
Teixit empresarial i activitat econòmica
• L’anàlisi de les activitats donades d’alta actualment al conjunt del municipi de
Monistrol de Montserrat ens mostra el predomini de les activitats relacionades
amb el sector terciari: el comerç, l’hostelatge i la restauració (41,5%) o les
institucions financeres, assegurances i serveis de publicitat (13%). Hi ha, també,
un percentatge important (9,5%) d’activitats secundàries relacionades amb la
construcció i les indústries manufactureres (tèxtil, fusta, plàstic...). La resta de
sectors tenen una participació minoritària, destacant el sector de la indústria
transformadora del metall (6%) i el sector del transport i l’emmagatzematge (6%).
Polígons d’Activitat Econòmica: característiques
• Monistrol de Montserrat és el municipi més meridional del Bages i és dominat pel
massís de Montserrat.
El municipi compta amb 2 grans zones d’activitat econòmica que s’han anat
desenvolupant en diferents períodes, sent el de més recent construcció el P.I .El
Tortuguer. Els polígons es concentren a banda i banda de la carretera C-55 separats, tan
sols, per uns metres.
• Al PI El Tortuguer el nombre d’activitats donades d’alta és encara petit donat
que és un polígon en desenvolupament actualment on encara s’hi ha d’ubicar
empreses. De moment, hi ha algunes empreses mitjanes i petites ubicades en
aquest espai que concentren una part discreta dels treballadors i treballadores.
• El P.I. El Mas és un polígon consolidat i on ja estan totes les parcel·les ocupades.
Actualment, és el polígon de Monistrol de Montserrat on hi treballen més
persones.
A tall de conclusió podem dir que Monistrol de Montserrat és un municipi que compta
amb un sòl disponible de 1,74ha que pot comptar amb empreses petites i mitjanes. No
obstant, el seu millor recurs socioeconòmic són les activitats desenvolupades en el
Monestir de Montserrat. Aquest , com a punt natural de gran reconeixement mundial, rep
la visita de nombrosos visitants que utilitzen els serveis de menjador, compren a les
botigues i pugen al santuari a través de l’aeri o el cremallera. Aquestes necessitats a
l’entorn del monestir i les noves indústries fan de Monistrol un municipi amb un ritme
d’activitat estable.
21. Consell Comarcal del Bages Estudi sobre el teixit empresarial i els PAE de
Àrea de desenvolupament comarcal Monistrol de Montserrat
20/21
4. Fonts Consultades
Ajuntaments de la comarca del Bages. Consell Comarcal del Bages. En
http://www.ccbages.cat/mun.htm
Anuari Estadístic del Bages 2006-2007. Consell Comarcal del Bages. Àrea tècnica de
desenvolupament comarcal. Manresa, 2008. En http://www.ccbages.cat/estadistica
Base de dades de polígons i empreses del Bages. Consell Comarcal del Bages. En
http://poligonsiempreses.ccbages.cat
Cens d’activitats econòmiques de l’ajuntament de Monistrol de Montserrat, 2006.
Diputació de Barcelona i Ajuntament de Monistrol de Montserrat..
Diputació de Barcelona. Promoció econòmica, Programa HERMES.
http://www.diba.es/hg2/menu_pre.asp
Ferrer i Alòs, Llorenç; Benet i Clarà, Albert; Daura i Jorba, Antoni; Illa i Codina, Antoni; i
d’altres., “Història de les comarques de Catalunya. Bages” Volum I i II. Editorial Parcir.
Manresa, 1998.
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) http://www.icc.es
Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) http://www.idescat.cat/
Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)
http://www.seg-social.es/Internet_1/Estadistica/index.htm
Instituto Nacional de Estadística (INE) http://www.ine.es/
Llussà i Torra, Rafel. “Canvi industrial i projectes de desenvolupament al Bages i al
Berguedà, 1975-1998”. Centre d’estudis del Bages. Manresa, 2002.
Municat. Municipis i Comarques de Catalunya. Sistema d’Administració Local. En
http://www.municat.net/
Observatori del mercat de treball del Bages Sud. Consorci de Formació i Iniciatives del
Bages Sud. http://www.cfibs.es
Oficina Virtual del Catastro. Ministerio de Economia y Hacienda.
https://ovc.catastro.meh.es