.

2. Llavors es construïen molt pisos, ja que els
interessats en la construcció, tenien fàcil accés al
terreny, degut això es començà a construir
desmesuradament i els preus dels habitatges van
començar a baixar facilitant la seva compra.
Al 1999 Aznar (president del
govern) aprovà la llei del sòl.
Aquesta llei privatitzava el terra,
és a dir el terreny rústic podia
passar a ser un terreny de
construcció que es podia vendre
a un preu més car.

3. Al 2002 Aznar va fer una
reforma laboral: es van
reduir els drets laborals,
amb la intenció que les
empreses poguessin
invertir més en personal i
reduir l’atur.
Com a conseqüència va
augmentar molt la
quantitat de treballadors
del sector de la
construcció.
Molts dels treballadors del
sector de la construcció
eren immigrants o bé, joves
que havien deixat els
estudis.

4. La llei del sòl no va tenir l’efecte previst.
Al disparar-se la demanda dels pisos, els preus de les cases
van pujar molt, més del que es pensava. Com a
conseqüència, també va pujar el preu del terreny
urbanitzable, i com a resultat es van disparar encara més els
preus dels habitatges, però encara es venien.

5. Durant el 2005 Espanya, amb 44 milions d’habitants construeix
més habitatges que França, Alemanya i Itàlia juntes (quan aquests
tres països tenen més població que Espanya).
Els compraven el joves, especuladors, immigrants i també eren
segona residencia d’europeus.
El PIB (conjunt dels bens totals en una
economia) espanyol es va disparar.
Durant aquests anys es feien moltes
més coses que l’any anterior, d’això se’n
diu expansió econòmica.
<

6. Es parla d’un miracle econòmic
fins que ens adonem que el preu
dels habitatges està pels núvols
i que mentre que el preu dels
pisos s’ha doblat des de 1998 al
2005, els sous dels treballadors
segueixen igual.
Durant aquesta època l’atur
va disminuir fins arribar a una
xifra record, tot i que el sou
dels treballadors era molt
baix.

7. La gent seguia comprant pisos tot i la
pujada de preu, perquè els bancs
concedien crèdits a tothom encara
que tinguessin ingressos molt baixos.
En el cas que no poguessin tornar els
diners, els bancs deien que sempre
podrien vendre les cases i tindrien
beneficis, ja que pensaven que els
preus dels habitatges mai baixarien.

8. Al 2007 el deute de tots era tan gran i els que invertien eren
tan pocs que la banca van anar a demanar diners a bancs
d’altres països (Alemanya), ja que no volien deixar de donar
hipoteques.

9. Degut a la caiguda d’un banc d’Estats
Units, els bancs deixen de donar diners i
els inversors deixen d’invertir en deute.
La banca alemanya va exigir a Espanya
tornar els diners, però no en tenien així
que van deixar de donar préstecs.
Al 2008 els preus dels
habitatges eren tan alts
que la gent no s’ho podia
permetre. Llavors la gent
es començà a hipotecar
per molts anys en pisos
petits.

10. Ens trobem davant d’una crisi
econòmica:
• Els bancs no donen diners, el
consum baixa i el PIB també.
• Com es deixa de donar
diners, les empreses fan fora
als treballadors i creix l’atur.
• La gent que no pot pagar la
hipoteca, ha deixar la seva
vivenda.