1. Entrevista a Xavi Sarrià cantant d'Obrint Pas.
A l'inici del darrer any 2013, Obrint Pas, el grup valencià per excel·lència, anunciava la seua aturada
indefinida. Aquest fet va provocar un rebombori no sols als territoris on es parla la llengua que
aquests defensen sinó també arreu del món. L'aturada va significar que la seva gira es desplaçar a
lloc inimaginables com és els Estats Units o Mèxic. L'últim concert elèctric es va celebrar el passat
31 de desembre a Tabernes, i avui tenim l'oportunitat de parlar amb el cantant i contar-nos el que va
viure.
Bones Xavi, sou conscients que per una temporada indefinida no sereu als escenaris
donant-ho tot?
Bones, doncs si et sóc sincer pensava que aquest fet seria menys dur i menys costós, després
de l'últim concert pensar que sols farem tres més en acústic se'ns fa estrany.
Esperàveu que la gent reaccionara d'aquesta manera, respecte la noticia de la vostra aturada?
No, no esperàvem per a res que la gent vertaderament ens estimara tant i ens tinguera tant
aprèci. Tothom diu, que som un referent de la música en valencià, però no sabíem que fins
aquest limit. Des del dia que nosaltres ho anunciarem, hem rebut milers de missatges, cartes,
articles a les revistes, recolzament per grups importants , però el que més ens va sorprendre
va ser la resposta dels seguidors de l'estranger.
La vostra gira, no sols ha compres els territoris de Catalunya, València i Les Illes, heu tingut
l'oportunitat d'anar al Japó o com be hem dit abans, als Estats Units i a Mèxic. Que sent un
cantant quan està damunt l'escenari i observa que un públic que no l'entén es sap les seues
cançons?
Doncs, emoció i sorpresa. Amb aquests substantius descriuria aquell moment.
Molt be. Tractant de nou el tema de l'aturada, moltes són les veus que diuen que ha
ocorregut per discussions entre els diferents components del grup. És això cert?
Nosaltres, des del primer dia que publicarem el comunicat sabíem que moltes serien les
històries que naixerien per justificar el fet, però no tot és cert. L'aturada no és per cap
discussió, no és per cap conflicte ni molt menys. Portem des del 1996 lluitant mitjançant la
cançó, i necessitem un descans.
És cert que la gent sempre imagina més del compte. I quin ha sigut el moment més emotiu
per a tu damunt d'un escenari?
Crec que no podria quedar-me amb un únic moment. Durant els 18 anys que porte cantant
he viscut vertaders moments inoblidables. Des del concert homenatge a Guillem Agulló, fins
als concerts a les places del pobles perduts.
I ara, les vostres vides, o la teua en particular, giraran entorn de la música o que tens pensat
fer?
Com be sabeu, he estudiat filologia catalana a la Universitat de València i aquest fet m'ha
permet escriure un llibre “Histories del Paradís”, m'agradaria dedicar-me més a l'escriptura,
ja que durant aquests anys no he tingut l'oportunitat de fer-ho com desitjava.

2. Molt bon llibre, per cert. Tots sabem que les vostres cançons són combatives i que amb
aquestes lluiteu per uns fets no massa acceptats per la societat. Ha sigut algun impediment
per a la vida cotidiana?
No anem a enganyar-nos, sí. Jo he rebut amenaces i insults, però mai més enllà de la
paraula, però malauradament el nostre dolçainer ontinyentí, Miquel Gironés, va ser agredit
fa pocs mesos. És trist que malgrat estar al segle XXI la gent encara no sàpiga respectar.
Doncs sí, és una llàstima. Tornem al tema principal de l'entrevista, l'atura i més
concretament l'últim concert a Tavernes de la Valldigna, La Safor. Hi havien més de 10,000
persones cridant a una sola veu totes les vostres cançons. Aquest fet us va fer reflexionar
sobre alguna cosa?
Per suposat , una vegada més el públic va estar a l'altura. Ens va fer veure que sí que hi ha
moviment a aquestes terres, i que si volem podem aconseguir allò que ens proposem.
I teniu pensat tornar com a grup al escenaris algun dia?
És clar, sols és una aturada indefinida, però no vol dir que siga per sempre. Alguns de
nosaltres continuarem tocant en altres grups, altres ens dedicarem a exercir allò que hem
estudiat, però després d'un temps tornarem. Com diu una cançó, seguim seguirem.
Molt be, fins ací l'entrevista, alguna cosa a dir Xavi?
Sols vull fer saber a tots que cal seguir lluitant, i als grups menuts que estan sorgint, lluiteu
per arribar lluny, el camí no es fàcil però la recompensa és gratificant. Moltes gràcies. Ens
vegem al carrer.
Gràcies a tu Xavi, esperem que tot vaja genial i que no oblideu que teniu una gent que us
seguis i us seguirà. Heu sigut un referent per a la música en valencià i ho seguireu s ent per
molts anys, encara que ara ja no siga damunt dels escenaris. Cal seguir endavant. Gràcies de
nou, no us oblidarem.
Paula Cano i Andrea Sancho.