ESCOLA SEGIMON COMAS GRUP DE LECTURA CI

1. ESCOLA SEGIMON COMAS
NOM: ..............................................................................................................................................
DATA: ........................................................................................................ CODI:
Neix, creix i mor en un dia.
Rumia, rumia!
EL SOL
Quan comença la tardor, el sol encara pica. No és un sol tan alegre com el que ha
jugat amb nosaltres tot l'estiu. Però els seus raigs encara són prou entremaliats per
fer-nos tenir calor i set.
A poc a poc, a mesura que els dies passen, els núvols i la boira juguen a fet i amagar
amb el sol. Quan mirem enlaire, tot s'ha tornat de color gris. No sabríem pas dir on
és el nostre amic! Però, de sobte, el sol esgarrapa un núvol, treu el nas i ens fa l'ullet per
avisar-nos que és aquí, que no ha fugit, que s'ha amagat, només.
Aquests dies, amb tantes anades i vingudes del sol, ara entro, ara surto,
comencem a perdre el color que ens havia fet guanyar. Ens tornem més
pàl.lids. Després d’haver jugat tot el dia, de sol a sol, tornem a anar a

2. l’escola i ens hi estem moltes estones tancats. Com més dies passen,
veiem que el sol perd força. S’ha tornat mandrós : s’acosta l’hivern.
Els raïms que pengen dels ceps són daurats, com si fossin d'or.
També
canvien
de color les fulles dels arbres. S'han torrat de tantes hores de prendre el sol. Abans de
caure deixen de ser verdes i es tornen vermelles o grogues. Són tan boniques com
presumides. I que en saben de caure! Ho fan a poc a poc i juguen a no deixar-se atrapar
de bones a primeres. Un cop per terra, faran un coixí suau i tou. Que bo que hi fa de
caminar pel seu damunt quan sortim d'excursió per la muntanya, a prendre el sol! O
quan anem a buscar bolets, amb el cistell sota el braç!
A la ciutat, però, les fulles no duren gaire temps per terra. És l'època de
l'any que els escombriaires rondinen més de tanta feina que tenen.
A mitja tarda el sol se'n va i ens deixa a les fosques. Per més que els
fanalers corrin a encendre els llums dels carrers, trobem a faltar la claror del
sol, tan bonica i natural.
Fa fresca. Hem tret els jerseis gruixuts que guardàvem als armaris i ens els
posem perquè comencem a tenir fred. Però, com les plantes, el sol ens ha
fet créixer. La roba ens va curta i estreta. Se l'haurà de posar el germà petit,
el nostre jersei. I nosaltres, el del germà gran.
Cada cop caminem més decidits per treure'ns el fred dels peus. Fa bo, ara, portar a la
butxaca una paperina de castanyes calentes, acabades de torrar. Un cop a casa, a
taula, les pelarem. Les castanyes pelades, són una mica grogues, com aquest sol que
ha perdut color i escalfor.

3. I demà, què passarà? Aneu a saber si el sol ens acompanyarà en els
nostres jocs o si s'estimarà més jeure tot el dia. Serà ben trist que en el seu
lloc hi hagi aquella boira espessa que fa tossir!
JOAQUIM CARBÓ
CONEIXEM ESCRIPTORS
Nom:
CERCA:
Títols de llibres de l'escriptor: