El sector català de les llavors i els planters en els darrers 100 anys
•Download as PPT, PDF•
0 likes•711 views
![Unes dades... ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys]()
More Related Content
More from Carles Folch Castell
More from Carles Folch Castell (20)
El sector català de les llavors i els planters en els darrers 100 anys
- 1. El sector català de les llavors i els planters Una aposta per la qualitat de la producció Creu Bellera, Carles Folch et al. Barcelona, 11 de novembre de 2011 Avís legal Aquesta presentació està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi els autors(Creu Bellera, Carles Folch et al.) i no se'n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca .
- 27. CC BY 2.0 http://www.flickr.com/photos/acfolca/5377877595 / El sector català de les llavors i els planters Una aposta per la qualitat de la producció Creu Bellera Carles Folch et al. @cfolch www.slideshare.net/acfolca Bibliografia consultada: http://bit.ly/ICEA_2011 ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys http://bit.ly/tM1i2i Barcelona, 11 de novembre de 2011 Avís legal Aquesta presentació està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi els autors(Creu Bellera, Carles Folch et al.) i no se'n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca .
Editor's Notes
- Primera llei o "Llei de la uniformitat de la primera generació": En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant. Segona llei o "Llei de segregació independent": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis. Tercera llei o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
- La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona , Girona , Tarragona i Lleida . Es va formar el 6 d'abril del 1914 , si bé el procés per a la seva creació va començar el 1911 . El Congreso de los Diputados la va aprovar, però amb competències molt retallades. En canvi, el senat estatal no ho va fer. El 18 de desembre del 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials.
- El 4 de gener de 1977 , durant la Transició democràtica espanyola , [4] es creà per decret el Consell General de Catalunya . [5] Després de les eleccions legislatives espanyoles del 15 de juny de 1977 el president exil·liat de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan es va reunir amb el president del Govern espanyol , Adolfo Suárez , per negociar el restabliment de la Generalitat. El 29 de setembre de 1977 el president del govern espanyol derogà la llei franquista de 1938 que havia abolit les institucions catalanes d'autogovern i restablí provisionalment la Generalitat de Catalunya en virtut del reial decret-llei 41/1977, [6] abans per tant de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 . Dies després, el 17 d'octubre de 1977 , es nomenà a Josep Tarradellas com President provisional de la Generalitat i a Frederic Rahola i d'Espona com a Conseller de Presidència. Tarradellas formà un govern de concentració (1977-1980) amb dotze consellers per tal de redactar l' estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979 . Finalment va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980) i als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els primers 135 diputats del Parlament de Catalunya , que quedà constituït el 10 d'abril . Finalment amb l'elecció del president del Parlament i del president de la Generalitat quedà format el primer Govern estatutari i la Generalitat de Catalunya quedà total i novament constituïda.
- Este adelanto respecto Europa prosiguió hasta pasada la 2ª guerra mundial. En 1.950 empieza el desarrollo en Italia y Francia. Se basaba generalmente en el estudio de variedades importadas, en rebrotes de árboles ya plantados o en mutaciones espontáneas. Con la creación de Centros de Fruticultura, generalmente apoyados por el Estado, se perfeccionaros los cruzamientos entre especies y aún entre géneros. En 1.955, esta fruticultura entra en España con Lleida, Levante y Extremadura occidental a la cabeza. En Lleida concretamente, a principios del siglo XX ya tenemos noticias de la existencia de algún viverista en la población de Belianes donde se producían plantones de almendro. En dicha localidad existían verdaderos especialistas injertadores que se desplazaban a las comarcas donde eran requeridos. Muchos de ellos se transformaron en viveristas. En la década de 1920 a 1930 se tienen noticias de viveristas de fruta dulce asentados en el Término Municipal de Lleida. El desarrollo del viverismo ha sido paralelo al florecimiento de la fruticultura. El gran cambio en estas y otras comarcas lo han marcado los últimos 40 años.
- Ante esta nueva situación, gran parte de los viveristas de Alcanar se agruparon en 1969, fundando un vivero al que denominaron VIVEROS ALCANAR. Como queda reseñado, desde la creación de nuestro vivero, solamente venimos utilizando patrones tolerantes e injertos libres de virus. La rápida adaptación al nuevo sistema y cultivos, ha permitido que en la actualidad, VIVEROS ALCANAR , sea el vivero de mayor producción del país y uno de los mayores del mundo, continuando con su sistema tradicional en campo que tan buenos resultados y satisfacciones nos ha dado por la buena aceptación de este tipo de plantones por parte del agricultor. En la actualidad, este sistema se ha mejorado, ya que toda la producción se realiza dentro de recintos protegidos por malla anti- insectos.