writing

1. EL PLANETA DE LA PAU
Fa milers d’anys en una galàxia molt llunyana, hi havia un planeta que es deia
el planeta Destructor. Hi habitaven persones diferents als humans, tenien el
cap llarg, les seves mans eren molt grosses, la seva pell era de diferents
colors i no eren intel·ligents. Entre tots els habitants d’aquest planeta n’hi havia
un que s’assemblava molt als humans. Es deia Clac i no semblava habitant del
planeta Destructor.
El Clac sempre somiava en poder viure en un altre lloc on hi hagués gent bona
i pau. Una nit va pensar en fer-se una màquina per poder viatjar per l’espai. Ell
sabia que hi haurien altres planetes i els volia conèixer. Després de molts dies
va acabar la màquina. Era una nau espacial en forma de disc volador, que feia
llum i s’enlairava molt ràpidament. Va decidir que el dia següent marxaria a
inspeccionar per l’espai. Va sortir i quan ja estava volant, un dels habitants del
seu planeta el va veure i va intentar fer-lo caure de la nau GJ7 però no va
poder.
Al cap de molts dies de viatjar per l’espai va veure un planeta i va entrar dins la
seva atmosfera, llavors la nau va començar a tremolar i va haver de fer un
aterratge molt brusc. Quan es va despertar, de cop va veure un nen que el
mirava. Es deia Marc i li va preguntar:
-Que fas? Qui ets?
I el Clac li va dir:

2. -Em dic Clac, vinc d’un planeta molt llunyà que es diu el planeta Destructor i els
habitants són molt antipàtics, la gent sempre està de molt mal humor i no es
diverteixen. Jo sabia que hi havia un lloc millor, per això he vingut.
El Marc va quedar bocabadat i estava impacient per dir-ho als seus amics. Li va
dir al Clac si es volia quedar a casa seva i va acceptar.
Quan va arribar a casa, els seus pares li van preguntar al Marc que qui era
aquell nen. El Marc els hi va explicar la història. Els seus pares es van pensar
que els volia prendre el pèl i el van deixar en pau. Més tard a l’hora de sopar va
tornar a sortir a la conversa d’on era el Clac i en Marc va dir:
-Si no us ho creieu veniu a veure la seva nau espacial.
És llavors quan els pares del Marc es van espantar i volien telefonar a la policia
però el Clac els va demanar que no ho fessin, els va dir que només volia ser
feliç en un lloc on la gent no tingués ganes de destruir. Els pares del Marc van
veure que els hi deia la veritat i van acceptar que en Clac es quedés a casa
seva. En Marc va pensar que no era bo dir-ho a ningú fins que passés un
temps. En Clac es va adaptar molt bé a la vida del planeta de la Pau, es
divertia molt amb els acudits d’en Marc i jugant a futbol amb ell. Li va explicar
que al seu planeta ningú feia broma, ningú reia, tothom tenia ganes de destruir-
ho tot. En Marc li va dir que faria el possible per a que estigués a gust i fos feliç
en aquest planeta.
Des d’aquell dia, en Clac i en Marc van ser com a germans i van aprendre a
viure feliços al planeta de la Pau.
Màgic