ARACNE: era unadonzella de Lídia, Filla de Idmó de
Colofó, tintorer. Ja des de petita va sobresortir en
l’art del maneig del teler, però al mateix temps que
creixia el seu mestratge, també va crèixer el seu
orgull i la seva temeritat. Es diu que la seva
reputació en l’art de teixir i brodar fou tan
aclaparadora, que fins i tot les nimfes de les
campinyes circumdants, acudien a admirar la
bellesa dels seus tapissos.
3.
Un dia vaexhibir un tapís tan ben elaborat que tant
ella, que era molt orgullosa, com tothom que el
veia opinava que la seva destresa superava fins i tot
la de la deesa Atena. Aquesta, incrèdula, va baixar
a la terra a veure el tapís en persona.
4.
Primer va adoptarla figura d’una velleta que va
recomenar a l’Aracne que no fos tan orgullosa, ja
que a Grècia el pecat de supèrbia es considerava
gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i
Atena va recuperar la seva forma variable.
5.
Aleshores les duesvan iniciar un concurs a veure qui
feia el millor tapís. Després del concurs, però, Atena
va clavar la seva llança al tapís d’Aracne i la noia,
embogida, es va suicidar penjant-se d’un arbre.
Però l’Atena, adonant-se
que s’havia deixat dur
per la gelosia, va decidir
convertir-la en aranya,
de manera que tant ella
com els seus
descendents podrien
teixir i teixir per sempre,
però una obra que ningú
mai no admiri.
6.
El poeta Ovidiinclou aquest mite a la seva gran
obra mitològica “LES METAMORFOSIS”