Eines Lliures, Societat Lliure

1. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Eines Lliures, Societat Lliure Cultura, Programari, Maquinari i Internet Santiago Benejam Torres Cas Vesins, Ferreries 9 de febrer de 2012

2. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Index 1 Introducció Som lliures? Eines i màquines. Eines i màquines modernes Propietat intel·lectual. Lleis de la propietat intel·lectual Industria del entreteniment. Conseqüències 2 Programari Tipus de Programari. Programari Lliure Distribucions GNU/Linux Avantatges del Programari Lliure. Programari Lliure versus Privatiu. Qui es qui al Programari Lliure. 3 Compartir es bo Internet Cultura Lliure Creative Commons 4 Maquinari Fes-to tu mateix DIY (Do it yourself) Maquinari lliure 5 Per acabar Reexions i exemples Recomanacions. Llicència

3. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Som lliures? Som lliures? Quant compram una eina podem fer amb ella el que vulguem Quant compram dispositius electrónics o programas, ho podem fer? Dispositius i maquinari Obligan a fer servir un programa o sistema operatiu determinat per manejar-lo. No pots canviar res, ni modicar-lo al teu gust. Fins i tot es dicil fer-los funcionar a altres sistemes operatius, no es publiquen les seves especicacions. Obsolescència programada. Programas Nomes te donen permis per emprar-lo, el programa es seu. (Llicència d'us). No donen cap garantia. No pots saber que fa internament, ni modicar el programa sense tenir accès al codi font. Propietat intel·lectual. Copyright Patents Marques

8. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Eines i màquines. Eines i màquines Els humans i molts animals tenen certa destressa amb l'us de eines. La palanca, la roda, la politja son màquines simples que poden formar part de altres mes complexas. Els humans al llarg del temps hem après a construir noves eines i noves màquinas que ens facilitan fer feines en menys esforç. Aprotant els coneixements, eines i màquinas ja construides.

9. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Eines i màquines. Denicions Eina. Estri o utensili típicament d'us manual, habitual a casa o a la feina, que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones. Els estris destinats a manufacturar coses també reben el nom d'eina. Alguns animals utilitzen estris dins les seves tasques alimentàries habituals. Màquina Una màquina és un conjunt de peces, que per efecte dels seus enllaços està capacitada per transformar l'energia. Per a transformar un tipus d'energia en treball o en un altre tipus d'energia, o bé per a aprotar l'acció d'una força per tal de produir certs efectes. Per extensió, el terme màquina s'aplica a qualsevol enginy mecànic, com per exemple els autòmates, als enginys electrònics, com les computadores. En un sentit genèric, una màquina també és el nom de diferents aparells, estris, etc, emprats en ocis diversos, treballs manuals, a la llar, etc.

10. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Eines i màquines modernes Eines i màquines modernes Programari Protocols de comunicació Sistemes operatius Programas d'us general Programes per servidors Maquinari La part sica dels ordinadors, tant els components electrònics com els mecànics. També dispositius com telèfons mòbils, routers, etcètera. Internet Juntant el programari i el maquinari tenim l'eina global i tal vegada la mes important que s'hagi inventat mai

11. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Propietat intel·lectual. Propietat intel·lectual La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible. Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme Propietat Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.

15. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Lleis de la propietat intel·lectual Lleis de la propietat intel·lectual Copyright. Patents Industrials. Patents de programari. Marques.

16. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Lleis de la propietat intel·lectual Entitats de gestió A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports. Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.

17. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Industria del entreteniment. Industria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió.

18. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Conseqüències Conseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. (DVD, HDMI, eBooks) Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us just o el dret de cita.

19. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Conseqüències Conseqüències La creació artistica musica, video, pintura, etcètera. abans era un privilegi de uns pocs, ara amb les noves tecnologies qualsevol pot crear. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Exemples recents son Llei Sinde, SOPA (Stop Piracy Act), PIPA, ACTA. La llei Sinde vulnera drets com el de la llibertat d'expresió i el de presumpció d'innocència. No ha fet falta cap llei especial per tancar Megaupload, les lleis actuals a ho permeten. Indignació social. Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital. Tracten de pirates i lladres als seus clients. Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts. Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garanties judicials.

23. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Conseqüències Drets d'autor ideals Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari. Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables). Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de una marca determinada (amb logo i tot) perquè això és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. Però no és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el teu trademark.

27. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Tipus de Programari. Tipus de programari. Programari Lliure GNU GPL. Programari amb Copyleft Open Source. Programari de fonts obertes. Menys restrictiu que el GPL. Domini Public. Sense restriccions. BSD. Privatiu Freeware. Generalment programari gratis Shareware. Gratis durant un temps, desprès s'ha de comprar per seguir-lo emprant. Comercial. Privatiu i de pagament mitjançant llicencies d'us. Privat. La paraula ja ho diu, no es sol donar a conèixer al public.

30. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Programari Lliure Que es el Programari Lliure? En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar.

37. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Distribucions GNU/Linux Distribucions GNU/Linux Que es una distribució GNU/Linux?. Es una recopilació de programes que juntament amb un kernel o nucli formen un sistema operatiu. Son posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·lació i us. Distribucions. Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia. Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux. Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts d'accés wi, aparells multimèdia. Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix. Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.

43. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Avantatges del Programari Lliure. Avantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable. Personalitzable. Documentació. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor.

49. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Programari Lliure versus Privatiu. Principals programes lliures. Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis. Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors. Utilitats. Omàtica.

53. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure - Programari privatiu. Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. I molts d'exemples mes.

59. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Qui es qui al Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure. Richard Stallman. Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. L'any 1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat de Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori d'intel·ligència articial del MIT. Linus Torvalds En la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a nals del setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'un sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix de l'època. Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònic que va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups de Usenet), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Al cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant, millorar-lo.

62. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Qui es qui al Programari Lliure. Free Software Foundation El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari lliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiu GNU. GNU és un acrònim recursiu de l'anglès GNU's Not Unix (GNU no és Unix). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada al grup de notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguir diversos escrits de Richard Stallman, com el Manifest GNU, que van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU, entre les quals destaca retornar a l'esperit de cooperació que hi havia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors.

65. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Compartir es bo

66. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Internet Internet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral i resilient tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. El nuvol no deixa de ser una manera de tornar a la comunicació unidireccional, centralitzant altre vegada els serveis. Els mercats d'aplicacions per Android o iOS també coarten la comunicació bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

73. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Cultura Lliure Cultura Lliure Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Compartir es bo. El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs. La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.

76. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Creative Commons Creative Commons Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor ns al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats.

82. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Creative Commons Principis i restriccions Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques: Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a nalitats comercials. Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original. Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

87. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Creative Commons Llicències Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències: Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció. Reconeixement NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb nalitats comercials. Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

88. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Fes-to tu mateix DIY (Do it yourself) Fes-to tu mateix, DIY (Do it yourself) Fabricar dispositius, màquinas i noves eines. Reparar i/o modicar dispositius per adaptar-los a una necessitat determinada. Compartir experiències i informació, de com arreglar-les.

89. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Maquinari lliure Maquinari lliure Dissenys publics. Permeten ser congurats segons les nostres necessitats. Permeten fer nous dispositius derivats dels seus dissenys. Permeten emprar els seus dispositius per construir-ne de mes complexes.

90. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Maquinari lliure Exemples Arduino, plaques electróniques amb diverses funcionalitats. Es poden combinar entre elles. Emprar els dissenys per afegir funcionalitats Rep Rap. Maquina que es capaç de fabricar les seves propies peces o peces per altres maquines. Maker Bot Industries, impresores 3D muntades o en kits. Fabricar peces plastiques de tots tipus. Fa servir plaques Arduino originals i modicades. Aurora 224. Mesclador per DJ's

91. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Reexions i exemples Reexions i exemples Tenim unes noves eines com el programari lliure, el maquinari lliure i Internet. Els blogs, les xarxes socials ens permeten informar-nos i també comunicar-nos. Es poden recuperar màquines obsoletes per donar-lis una segona vida. Les noves tecnologies no son dolentes, les hem de saber aprotar. Copyright i patents son dolentes per la societat tal com estan regulades actualment. Es fa necessaria una Llei de Transparència de les administracions, aprotant les noves tecnologíes. Si al comprar un programa o dispositiu no el podeu fer servir lliurement no el compreu.

92. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Reexions i exemples Reexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. El DRM no serveix per res i a mes diculta als usuaris legals disfrutar del que ha comprat. Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors representen a la industria. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures en formats de documents lliures. El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir l'us per interessos particulars.

93. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Reexions i exemples Exemples Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguir amb llicències lliures i col·laboratives. Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative Commons. Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad Aumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso. Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crear derecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procediments legals tots sota Creative Commons. Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright material acadèmic. Ho fan sota llicències CC. Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar i eliminar intermediaris. Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons. Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

94. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Reexions i exemples Exemples Crowdfunding, Web i serveis on cercar o demanar nançament per projectes. Opendata, Serveis donats per les administracions per accedir a dades ocials generades per les administracions i que son propietat de las societat. Opengov.es Una web on es poden pujar dades extretes de webs de la adminsitració, per indexar els continguts i facilitar-ne la recerca. TedTalk. Conferències i xerradas de tecnologia, ciència, arts, cultura, etc. tots el videos i audios son Creative Commons

95. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Recomanacions. Per llegir. Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà. De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. Sota llicència Creative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent de pensament. http://www.lessig.org/ Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla de molts dels temes tractats a la xerrada. http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf El dret a llegir. De Richard M. Stallman. http://www.gnu.org/philosophy/right-to-read.ca.html The Power of Open. Un llibre de Creative Commons. http://thepowerofopen.org/

100. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Recomanacions. Enllaços Wikipedia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada Internet Archive. http://www.archive.org/ Creative Commons. http://cat.creativecommons.org/ Derecho Internet. http://derecho-internet.org/ Projecte Gutenberg. http://www.gutenberg.org/ Cory Doctorow. http://craphound.com/ Medialab Prado. Arduino. http://www.arduino.cc/ Rep Rap. http://reprap.org/wiki/RepRap/es Maker Bot Industries. http://store.makerbot.com/ Goteo. http://www.goteo.org/ Kickstarter. http://www.kickstarter.com/

101. Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar Llicència Llicència Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons Aquests documents s'han editat amb LYX i LTEX i altre programari lliure. A Santiago Benejam Torres, 2012. Correu electrònic: sbenejam@gmail.com Twitter: @sbenejam Trobareu mes informació sobre mi a: Página personal: http://tramontana.escomposlinux.org/ Blog personal: http://sbenejam.blogspot.com/

Eines Lliures, Societat Lliure

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Eines Lliures, Societat Lliure

Similar to Eines Lliures, Societat Lliure (20)

Eines Lliures, Societat Lliure