Dossier educatiu per a escoles que forma part de la instal·lació artística de Les Meves Raons, un projecte de sensibilització vers les malalties mentals.
19.la equidad del sistema de servicios de salud. philip musgrove22Luz Bermudez
La pandemia de COVID-19 ha tenido un impacto significativo en la economía mundial. Muchos países experimentaron fuertes caídas en el PIB y aumentos en el desempleo debido a los cierres generalizados y las restricciones a los viajes. Aunque las vacunas ofrecen esperanza de una recuperación económica en 2021, el panorama a corto plazo sigue siendo incierto dado el resurgimiento de casos en algunas partes del mundo.
1) Los encinos se encuentran en la familia Fagaceae y pertenecen al género Quercus, con tres variantes en México. 2) Comparten características como tallos leñosos, hojas duras y presencia de bellotas, y crecen como árboles o arbustos. 3) México alberga la mayor diversidad de encinos en América, con 161 especies endémicas que se distribuyen ampliamente en bosques templados entre los 1,200 y 2,800 msnm.
El documento habla sobre los sustantivos. Explica que los sustantivos permiten nombrar personas, animales, cosas, plantas y sentimientos. Además, distinguen entre sustantivos comunes y sustantivos propios, señalando que estos últimos nombran entidades particulares. Finalmente, presenta algunos ejemplos de sustantivos propios como Enrique, Iglesias y Teatro Solís.
Este documento presenta una línea de tiempo cronológica que resume la evolución del procesamiento de datos desde el 2600 a.C. hasta el 2000 d.C., destacando hitos como el abaco en el 2600 a.C., el sistema numérico arábigo en el 1200 d.C., el desarrollo de logaritmos y la regla de cálculos entre 1452-1694, las primeras máquinas analíticas y programables entre 1801-1896, y el surgimiento de las primeras computadoras electrónicas programables entre 1937-1941.
Este poema describe a una mujer indígena que vive en armonía con la naturaleza. Se compara a sí misma con la madre tierra al ser fértil, protectora y fuerte, y también con un árbol que resiste el viento y un junco que resiste la corriente al ser fuerte. Ella desea seguir viviendo de forma simple con la tierra y su gente.
Aquí están, cumpliendo con puntualidad la cita anual que ofrece, a finales
de cada mes de abril, un nuevo seminario sobre gestión pública local y la publicación
de lo expuesto en la edición anterior, las ponencias y coloquios que se
ofrecieron en el año 2001 en torno a la evaluación y control de las políticas
públicas y a los indicadores de gestión.
En el proceso de tecnificación y mejora integral de la calidad que desarrollan
aceleradamente los ayuntamientos españoles, y que el de Gijón asume
como objetivo prioritario en tanto que de él dependen la buena administración
de medios económicos siempre escasos, en relación con la cre c i e n t e
demanda de servicios y equipamientos requerida por la sociedad local para
su desarrollo y bienestar, es esencial disponer de procedimientos que perm itan
evaluar cualitativa y cuantitativamente la gestión realizada. Métodos que
imitan los que rigen en el mundo empresarial, importando sus objetivos, técnicas
y jergas, y que, como en éste, pretenden medir la productividad, el re n d imiento
de los recursos humanos y financieros, el equilibrio en la ecuación
coste-beneficio, aunque estos conceptos tengan, como es obvio, significados y
connotaciones muy diferentes cuando van seguidos del término social.
La importancia de esos sistemas de evaluación y medida, y algunas de las
más interesantes experiencias que al respecto se están llevando a cabo en distintas
administraciones públicas, incluida la gijonesa, fueron tratadas hace doce
meses en la Escuela Universitaria Jovellanos, y se pueden repasar ahora e n
las páginas que siguen.
Nuestra enhorabuena y agradecimiento, un año más, a los org a n i z a d o re s ,
a los ponentes, a los participantes y a las entidades que cooperan en la convocatoria
del seminario sobre gestión pública local, cuya solidez y pre s t i g i o
se acrecientan con cada nueva edición.
19.la equidad del sistema de servicios de salud. philip musgrove22Luz Bermudez
La pandemia de COVID-19 ha tenido un impacto significativo en la economía mundial. Muchos países experimentaron fuertes caídas en el PIB y aumentos en el desempleo debido a los cierres generalizados y las restricciones a los viajes. Aunque las vacunas ofrecen esperanza de una recuperación económica en 2021, el panorama a corto plazo sigue siendo incierto dado el resurgimiento de casos en algunas partes del mundo.
1) Los encinos se encuentran en la familia Fagaceae y pertenecen al género Quercus, con tres variantes en México. 2) Comparten características como tallos leñosos, hojas duras y presencia de bellotas, y crecen como árboles o arbustos. 3) México alberga la mayor diversidad de encinos en América, con 161 especies endémicas que se distribuyen ampliamente en bosques templados entre los 1,200 y 2,800 msnm.
El documento habla sobre los sustantivos. Explica que los sustantivos permiten nombrar personas, animales, cosas, plantas y sentimientos. Además, distinguen entre sustantivos comunes y sustantivos propios, señalando que estos últimos nombran entidades particulares. Finalmente, presenta algunos ejemplos de sustantivos propios como Enrique, Iglesias y Teatro Solís.
Este documento presenta una línea de tiempo cronológica que resume la evolución del procesamiento de datos desde el 2600 a.C. hasta el 2000 d.C., destacando hitos como el abaco en el 2600 a.C., el sistema numérico arábigo en el 1200 d.C., el desarrollo de logaritmos y la regla de cálculos entre 1452-1694, las primeras máquinas analíticas y programables entre 1801-1896, y el surgimiento de las primeras computadoras electrónicas programables entre 1937-1941.
Este poema describe a una mujer indígena que vive en armonía con la naturaleza. Se compara a sí misma con la madre tierra al ser fértil, protectora y fuerte, y también con un árbol que resiste el viento y un junco que resiste la corriente al ser fuerte. Ella desea seguir viviendo de forma simple con la tierra y su gente.
Aquí están, cumpliendo con puntualidad la cita anual que ofrece, a finales
de cada mes de abril, un nuevo seminario sobre gestión pública local y la publicación
de lo expuesto en la edición anterior, las ponencias y coloquios que se
ofrecieron en el año 2001 en torno a la evaluación y control de las políticas
públicas y a los indicadores de gestión.
En el proceso de tecnificación y mejora integral de la calidad que desarrollan
aceleradamente los ayuntamientos españoles, y que el de Gijón asume
como objetivo prioritario en tanto que de él dependen la buena administración
de medios económicos siempre escasos, en relación con la cre c i e n t e
demanda de servicios y equipamientos requerida por la sociedad local para
su desarrollo y bienestar, es esencial disponer de procedimientos que perm itan
evaluar cualitativa y cuantitativamente la gestión realizada. Métodos que
imitan los que rigen en el mundo empresarial, importando sus objetivos, técnicas
y jergas, y que, como en éste, pretenden medir la productividad, el re n d imiento
de los recursos humanos y financieros, el equilibrio en la ecuación
coste-beneficio, aunque estos conceptos tengan, como es obvio, significados y
connotaciones muy diferentes cuando van seguidos del término social.
La importancia de esos sistemas de evaluación y medida, y algunas de las
más interesantes experiencias que al respecto se están llevando a cabo en distintas
administraciones públicas, incluida la gijonesa, fueron tratadas hace doce
meses en la Escuela Universitaria Jovellanos, y se pueden repasar ahora e n
las páginas que siguen.
Nuestra enhorabuena y agradecimiento, un año más, a los org a n i z a d o re s ,
a los ponentes, a los participantes y a las entidades que cooperan en la convocatoria
del seminario sobre gestión pública local, cuya solidez y pre s t i g i o
se acrecientan con cada nueva edición.
El rock and roll estadounidense llegó a Europa en la década de 1960, donde se popularizó rápidamente en Inglaterra a través de grupos como Cliff Richard y the Shadows. Entre 1958 y 1963, estos grupos fueron los más importantes en Gran Bretaña, pero en 1963 surgió una explosión del rock liderada por grupos como The Rolling Stones, The Who y The Beatles, que evolucionaron el género y se convirtieron en íconos de la contracultura juvenil de la época.
Las tic como tendencias educativas del siglo xxipaulita1986
Este documento describe las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) como tendencias educativas del siglo XXI. Explica que las TIC ofrecen fácil acceso a información y desarrollo de habilidades, pero también tienen desventajas como información no fiable y aprendizajes superficiales. Luego enumera herramientas de software y hardware de las TIC, y cómo las TIC apoyan la educación a distancia, el aprendizaje autónomo y el aprendizaje en equipo.
Mapa de funciones del auxiliar facturacion nuevoMarkos Posada
La empresa de acueducto, alcantarillado y aseo del Espinal E.S.P. brinda estos servicios a la ciudad y área rural. El documento presenta los mapas de funciones y manuales de funciones para los cargos de facturación y auxiliar de facturación con el fin de mejorar la gestión del personal y alcanzar los objetivos de la empresa de manera eficiente.
Uso de los medios sociales en la estrategia de comunicación onlineMarcia Cuzcano
El documento analiza el uso de los medios sociales en la estrategia de comunicación online de marcas ciudad españolas. Muestra que el 90% de las ciudades han creado una marca enfocada en el turismo y el 80% tienen páginas web asociadas también al turismo. Las ciudades más grandes como Madrid, Sevilla y Barcelona utilizan entre 4 y 7 medios sociales como Facebook, Twitter y YouTube principalmente para compartir contenido sobre ocio, cultura y ofertas turísticas.
Estos documentos presentan planes de clase para 11 lecciones sobre las grandes civilizaciones americanas. Cada plan describe el tema, objetivos de aprendizaje, actividades y evaluación. Los temas incluyen conceptos como civilización, tradiciones culturales mesoamericana y andina, y las civilizaciones maya, azteca e inca. La evaluación varía entre formativa y sumativa.
Este documento proporciona enlaces para descargar artículos adicionales sobre una revisión bibliográfica de la retina médica y quirúrgica. También discute protocolos para tratar la degeneración macular neovascular (MNV), incluida la reinyección según sea necesario después de la dosis de carga inicial con revisiones mensuales, y la inyección y extensión de las revisiones cada dos semanas hasta la semana 12 según la actividad de la MNV.
Este proyecto busca recaudar ropa y enseres para bebés a través de los Centros Guadalinfo de Alhabia, Bentarique, Íllar y Terque para ayudar a la asociación AIMUR y paliar los efectos de la crisis en familias desfavorecidas. Los objetivos son recaudar la mayor cantidad de donaciones posibles, concienciar sobre la importancia de la solidaridad, y distribuir los artículos recogidos a AIMUR para su distribución.
Este documento resume las teorías políticas de Sheldon Wolin y Norberto Bobbio. Resume las ideas principales de Wolin sobre la diferencia entre filosofía y filosofía política, y cómo valoraba el ingenio teórico sobre la penetración empírica. También resume las ideas de Bobbio sobre la relación entre poder, política y derecho, explicando cómo comparten un elemento común que es el poder. Finalmente, analiza críticamente estas teorías y plantea algunas preguntas.
El documento describe las características de un nuevo sistema de administración de recursos humanos que incluye un expediente del trabajador con información general, salarios, vacaciones, capacitación y documentos adjuntos, así como funciones de importación de datos, envío de correos masivos y generación de reportes.
Este documento describe tres tipos de relaciones entre tablas en una base de datos:
1) Relación uno a uno, donde cada registro de una tabla solo está enlazado a un registro en la otra tabla y viceversa.
2) Relación uno a muchos, donde cada registro de una tabla puede estar enlazado a múltiples registros en la otra tabla pero cada registro en la otra tabla solo está enlazado a un registro en la primera tabla.
3) Relación de muchos a muchos, donde cada registro en ambas tablas puede estar enlazado a múltiples registros en la
El documento presenta el currículum vitae de Alba Mateos Ibáñez. Actualmente cursa la licenciatura en Publicidad y Relaciones Públicas en la Universidad de Alicante y el grado en Administración y Dirección de Empresas en la UNED. Ha realizado varios cursos de formación extra académica y domina varios idiomas e informática.
Este documento presenta las actividades de la sesión 5 de un curso de formación docente. Incluye instrucciones para que los participantes reflexionen sobre cómo mejorar procesos de gestión escolar utilizando TIC, diseñen una política de uso de TIC para su institución, participen en un foro, y discutan competencias del siglo XXI. También presenta información sobre estrategias de comunicación mediada por TIC y la importancia de la netiqueta al interactuar en línea.
El documento contiene información sobre varios proyectos presentados en 2008 ante el Concejo Deliberante de Río Gallegos, incluyendo ordenanzas, resoluciones y pedidos de informes. Abarca temas como sistemas de estacionamiento, nomenclatura de calles, obras públicas, educación y salud, entre otros.
Este documento presenta una matriz adaptada del modelo TPACK para diseñar un proyecto didáctico que utilice las tecnologías de la información y la comunicación de manera efectiva en el proceso de enseñanza y aprendizaje. El proyecto, dirigido por el maestro Abraham García, se centrará en las emociones y los conflictos y hará uso de herramientas digitales como Prezi, blogs y portátiles. El objetivo es desarrollar habilidades del siglo XXI en los estudiantes a través de debates, presentaciones y traba
La música clásica en el cine. marina crespoAna Rodríguez
Este documento resume el uso de la música clásica en el cine. Explica que el cine mudo se acompañaba con música en vivo y que el cine sonoro surgió en 1927. Luego detalla los tipos de música según su fuente (diegética e incidental) y sus funciones expresivas y narrativas. Finalmente, presenta una lista cronológica de compositores clásicos cuya música se ha utilizado frecuentemente como música prestada en películas.
Las dos reglas de oro del latín en publicidadfajina
El documento propone dos reglas de oro para el uso del latín en la publicidad: 1) Utilizar una palabra en latín le da prestigio al anuncio. 2) Usar dos o más palabras en latín hace que el anuncio sea completamente incomprensible.
Revista la calle 10 especial populardelujo 07 mayo 2009 1Yolanda Rojas
1280 Almas es una banda punk-ska-tropical de Bogotá que lanzará un DVD recopilatorio de sus presentaciones underground de los últimos dos años titulado "¡Alegría!". A pesar de haber tenido éxito comercial en el pasado, ahora se sienten más felices al volver a sus raíces underground e independientes. Sus letras abordan temas sociales de la vida cotidiana colombiana con humor y sin tapujos.
El documento presenta el programa de actos de las fiestas de Sant Joan en Xàbia, que incluyen desfiles, conciertos, competiciones deportivas, espectáculos taurinos y pirotécnicos, entre el 8 y el 24 de junio. Algunos de los eventos principales son la proclamación de las reinas, el desfile de quintadas, la ofrenda floral a Sant Joan, la cremà dels focs y la misa solemne el día de Sant Joan.
El rock and roll estadounidense llegó a Europa en la década de 1960, donde se popularizó rápidamente en Inglaterra a través de grupos como Cliff Richard y the Shadows. Entre 1958 y 1963, estos grupos fueron los más importantes en Gran Bretaña, pero en 1963 surgió una explosión del rock liderada por grupos como The Rolling Stones, The Who y The Beatles, que evolucionaron el género y se convirtieron en íconos de la contracultura juvenil de la época.
Las tic como tendencias educativas del siglo xxipaulita1986
Este documento describe las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) como tendencias educativas del siglo XXI. Explica que las TIC ofrecen fácil acceso a información y desarrollo de habilidades, pero también tienen desventajas como información no fiable y aprendizajes superficiales. Luego enumera herramientas de software y hardware de las TIC, y cómo las TIC apoyan la educación a distancia, el aprendizaje autónomo y el aprendizaje en equipo.
Mapa de funciones del auxiliar facturacion nuevoMarkos Posada
La empresa de acueducto, alcantarillado y aseo del Espinal E.S.P. brinda estos servicios a la ciudad y área rural. El documento presenta los mapas de funciones y manuales de funciones para los cargos de facturación y auxiliar de facturación con el fin de mejorar la gestión del personal y alcanzar los objetivos de la empresa de manera eficiente.
Uso de los medios sociales en la estrategia de comunicación onlineMarcia Cuzcano
El documento analiza el uso de los medios sociales en la estrategia de comunicación online de marcas ciudad españolas. Muestra que el 90% de las ciudades han creado una marca enfocada en el turismo y el 80% tienen páginas web asociadas también al turismo. Las ciudades más grandes como Madrid, Sevilla y Barcelona utilizan entre 4 y 7 medios sociales como Facebook, Twitter y YouTube principalmente para compartir contenido sobre ocio, cultura y ofertas turísticas.
Estos documentos presentan planes de clase para 11 lecciones sobre las grandes civilizaciones americanas. Cada plan describe el tema, objetivos de aprendizaje, actividades y evaluación. Los temas incluyen conceptos como civilización, tradiciones culturales mesoamericana y andina, y las civilizaciones maya, azteca e inca. La evaluación varía entre formativa y sumativa.
Este documento proporciona enlaces para descargar artículos adicionales sobre una revisión bibliográfica de la retina médica y quirúrgica. También discute protocolos para tratar la degeneración macular neovascular (MNV), incluida la reinyección según sea necesario después de la dosis de carga inicial con revisiones mensuales, y la inyección y extensión de las revisiones cada dos semanas hasta la semana 12 según la actividad de la MNV.
Este proyecto busca recaudar ropa y enseres para bebés a través de los Centros Guadalinfo de Alhabia, Bentarique, Íllar y Terque para ayudar a la asociación AIMUR y paliar los efectos de la crisis en familias desfavorecidas. Los objetivos son recaudar la mayor cantidad de donaciones posibles, concienciar sobre la importancia de la solidaridad, y distribuir los artículos recogidos a AIMUR para su distribución.
Este documento resume las teorías políticas de Sheldon Wolin y Norberto Bobbio. Resume las ideas principales de Wolin sobre la diferencia entre filosofía y filosofía política, y cómo valoraba el ingenio teórico sobre la penetración empírica. También resume las ideas de Bobbio sobre la relación entre poder, política y derecho, explicando cómo comparten un elemento común que es el poder. Finalmente, analiza críticamente estas teorías y plantea algunas preguntas.
El documento describe las características de un nuevo sistema de administración de recursos humanos que incluye un expediente del trabajador con información general, salarios, vacaciones, capacitación y documentos adjuntos, así como funciones de importación de datos, envío de correos masivos y generación de reportes.
Este documento describe tres tipos de relaciones entre tablas en una base de datos:
1) Relación uno a uno, donde cada registro de una tabla solo está enlazado a un registro en la otra tabla y viceversa.
2) Relación uno a muchos, donde cada registro de una tabla puede estar enlazado a múltiples registros en la otra tabla pero cada registro en la otra tabla solo está enlazado a un registro en la primera tabla.
3) Relación de muchos a muchos, donde cada registro en ambas tablas puede estar enlazado a múltiples registros en la
El documento presenta el currículum vitae de Alba Mateos Ibáñez. Actualmente cursa la licenciatura en Publicidad y Relaciones Públicas en la Universidad de Alicante y el grado en Administración y Dirección de Empresas en la UNED. Ha realizado varios cursos de formación extra académica y domina varios idiomas e informática.
Este documento presenta las actividades de la sesión 5 de un curso de formación docente. Incluye instrucciones para que los participantes reflexionen sobre cómo mejorar procesos de gestión escolar utilizando TIC, diseñen una política de uso de TIC para su institución, participen en un foro, y discutan competencias del siglo XXI. También presenta información sobre estrategias de comunicación mediada por TIC y la importancia de la netiqueta al interactuar en línea.
El documento contiene información sobre varios proyectos presentados en 2008 ante el Concejo Deliberante de Río Gallegos, incluyendo ordenanzas, resoluciones y pedidos de informes. Abarca temas como sistemas de estacionamiento, nomenclatura de calles, obras públicas, educación y salud, entre otros.
Este documento presenta una matriz adaptada del modelo TPACK para diseñar un proyecto didáctico que utilice las tecnologías de la información y la comunicación de manera efectiva en el proceso de enseñanza y aprendizaje. El proyecto, dirigido por el maestro Abraham García, se centrará en las emociones y los conflictos y hará uso de herramientas digitales como Prezi, blogs y portátiles. El objetivo es desarrollar habilidades del siglo XXI en los estudiantes a través de debates, presentaciones y traba
La música clásica en el cine. marina crespoAna Rodríguez
Este documento resume el uso de la música clásica en el cine. Explica que el cine mudo se acompañaba con música en vivo y que el cine sonoro surgió en 1927. Luego detalla los tipos de música según su fuente (diegética e incidental) y sus funciones expresivas y narrativas. Finalmente, presenta una lista cronológica de compositores clásicos cuya música se ha utilizado frecuentemente como música prestada en películas.
Las dos reglas de oro del latín en publicidadfajina
El documento propone dos reglas de oro para el uso del latín en la publicidad: 1) Utilizar una palabra en latín le da prestigio al anuncio. 2) Usar dos o más palabras en latín hace que el anuncio sea completamente incomprensible.
Revista la calle 10 especial populardelujo 07 mayo 2009 1Yolanda Rojas
1280 Almas es una banda punk-ska-tropical de Bogotá que lanzará un DVD recopilatorio de sus presentaciones underground de los últimos dos años titulado "¡Alegría!". A pesar de haber tenido éxito comercial en el pasado, ahora se sienten más felices al volver a sus raíces underground e independientes. Sus letras abordan temas sociales de la vida cotidiana colombiana con humor y sin tapujos.
El documento presenta el programa de actos de las fiestas de Sant Joan en Xàbia, que incluyen desfiles, conciertos, competiciones deportivas, espectáculos taurinos y pirotécnicos, entre el 8 y el 24 de junio. Algunos de los eventos principales son la proclamación de las reinas, el desfile de quintadas, la ofrenda floral a Sant Joan, la cremà dels focs y la misa solemne el día de Sant Joan.
Intervenció de Magda Casamitjana, directora Pacte nacional de Salut Mental en la jornada "Salut Mental, Salut Mundial, Un dret universal i un treball transversal”de BSA
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. índex
1. Introducció
2. Projecte educatiu
2.1 Justificació
2.2 Objectius
2.3 Destinataris
2.4 Metodologia
2.5 Recursos
2.6 Pautes d’utilització
3. Dossier d’activitats
3.1 I La Meva imatge
3.2 II La meva experiència
3.3 III La Meva Percepció
3.4 IV La Meva Veu
3.5 V Les Meves Pors
3.6 Les malalties mentals
4. Aproximació a les malalties mentals
5. Recursos documentals referents a la Salut Mental
6. Centres o Serveis especialitzats en Salut Mental (Urgell - Segarra)
Les Meves Raons // Projecte educatiu 2
3. 1.
introducció
Les Meves Raons pretén ser un projecte de caire sensibilitzador dirigit a
la població en general.
La finalitat d’aquest és donar un punt de vista normalitzador en relació
a les malalties mentals i contribuir amb el trencament d’estigmes que
aquestes comporten.
Les Meves Raons sorgí amb motiu de la celebració del dia Mundial de la
Salut Mental, 10 octubre, i el seu nom es deu a tot un seguit de propostes
de les pròpies persones amb malaltia mental.
Per tal de poder-lo duu a terme hi han participat persones usuàries, pro-
fessionals i familiars del Servei Prelaboral, del Club Social Airecel, del
Programa de Suport a la Llar de l’associació Alba, de l’Associació de Salut
Mental Ondara Sió i Centre de dia.
Les Meves Raons segueix dues línies d’actuació: una artística i una di-
dàctica educativa. L’artística tracta d’una instal·lació que conduirà a di-
ferents racons interactius on l’espectador haurà de realitzar una acció o
rebrà informació sobre el món de la salut mental; vol provocar un seguit
de sensacions que duguin a l’espectador a reflexionar sobre les nostres
percepcions fent un recorregut a través de cinc espais: la meva imatge,
la meva experiència, la meva percepció, la meva veu i les meves pors. I
la línia didàctica consisteix en un recull d’activitats realitzades amb les
persones usuàries dels serveis esmentats, en forma de tallers, on s’han
treballat els diferents aspectes de les malalties mentals que conformen els
espais de la instal·lació artística. S’ha recollit tot aquest material didàctic,
en format de fitxes, per tal de poder ser utilitzat en centres educatius,
associacions o entitats d’intervenció social que ho sol·licitin com a eina
de sensibilització per tal de conèixer millor a les persones que tenen una
malaltia mental i trencar amb els estigmes que giren al voltant d’aquestes.
El projecte didàctic de Les Meves Raons, a més de la part pràctica lliu-
rada en forma de fitxes, també posa a la disposició dels centres educatius
un recull de recursos documentals referents a les malalties mentals, una
petita aproximació als trastorns mentals més coneguts i el nomenament
dels serveis especialitzats en atenció a les persones amb malaltia mental
de les comarques de d’Urgell i la Segarra per tal d’oferir un ventall més
ampli als diferents professionals de l’educació en cas que vulguin apro-
fundir en l’àmbit de les malalties mentals.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 3
4. 2.
projecte educatiu
2.1
justificació
El projecte Les Meves Raons té com a finalitat la sensibilització dins
l’àmbit de la salut mental. Pretén fer arribar a la població general una
aproximació a les malalties mentals a través de les experiències de les
persones usuàries dels serveis, dels seus familiars i dels professionals en
l’àmbit de la salut mental, utilitzant un suport artístic que permeti al
públic l’experimentació en primera persona.
Les persones usuàries dels serveis de Salut Mental de l’Urgell i la Segarra
han participat activament en l’elaboració i la posada en marxa del pro-
jecte Les Meves Raons a través dels diferents tallers dins la programació
d’activitats dels propis serveis.
Per què un projecte educatiu?
De vegades no és tant important el resultat final com el procés que s’ha
seguit per arribar-hi. En el Projecte de Les Meves Raons, però, els dos
aspectes són igual de rellevants.
Per una banda, la instal·lació artística repercuteix de manera directa
en els espectadors donant-los l’oportunitat de participar, en primera
persona, d’alguns moments en què es poden trobar les persones amb
una malaltia mental. Per tant, la instal·lació és l’oportunitat d’arribar a
l’espectador de manera directa i activa. I per l’altra banda, ha servit per
disminuir l’autoestigma negatiu de les persones amb malaltia mentals
que hi han participat.
Així doncs, ens trobem davant d’un projecte multidisciplinar amb un
contingut educatiu sensibilitzador i autoreflexiu.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 4
5. 2.2
objectius
Objectiu General.
1. Trencar amb l’estigmatització que existeix sobre les persones amb Trastorn Mental.
Objectiu Específic.
1.1 Informar sobre les malalties mentals.
1.2 Disminuir els prejudicis negatius dels trastorns mentals sobre les persones afectades.
2.3
destinataris
Aquest projecte educatiu va dirigit a la societat en general, i especialment als professio-
nals de l’educació i a les associacions o entitats d’intervenció social que vulguin treballar
la sensibilització i l’aproximació a les malalties mentals.
2.4
metodologia
Es seguiran els principis d’una metodologia didàctica, laboral, participativa i dinàmica.
Les estratègies metodològiques han estat per una banda un treball de grup, a través de
tallers, amb les persones usuàries dels serveis de Salut Mental del Urgell i la Segarra:
Centre de dia, Club Social Airecel i Prelaboral. I per un altra banda, s’ha dut a terme un
treball de jornades obertes i de difusió.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 5
6. 2.5
recursos
Aquest projecte posa a la vostra disposició tot una sèrie de recursos
didàctics, pràctics i documentals.
2.6
pautes d’utilització
Les activitats segueixen la línia dels espais de la instal·lació artísti-
ca, és a dir, la meva imatge, la meva experiència, la meva percep-
ció, la meva veu i les meves pors.
Cada espai conté una activitat on es pretén reflexionar sobre as-
pectes determinats de la salut mental, enfocant-ho a la sensibilit-
zació envers les malalties mentals.
Totes les activitats contenen una descripció d’aquesta (objectius,
continguts, temporalització, metodologia, recursos, descripció
de l’activitat i avaluació). En l’annex hi podeu trobar les respos-
tes realitzades per les persones amb malaltia mental (testimonis)
i anotacions pels educadors. En funció de l’activitat s’introdueix
material on-line, power point, documentals, etc.
La duració de les activitats pot ser des de 45 minuts fins a 3 hores.
Les activitats del projecte educatiu es poden utilitzar de forma
íntegra o com activitats independents, en funció de l’objectiu de
l’educador o de la disponibilitat temporal d’aquest.
Dins d’aquest projecte es recomana el visionat de dues pel·lícules.
Al final d’aquest es troba un recull de recursos que poden ser uti-
litzats per clarificar conceptes i/o profunditzar, així com un llistat
de centres o serveis on es pot acudir per realitzar qualsevol consul-
ta o altres qüestions del vostre interès.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 6
7. 3.
dossier d’activitats
3.1
la meva imatge
Objectiu general:
1. Reflexionar les conseqüències de formar part d’ un col·lectiu estigmatitzat.
Objectius específics:
1.1 Exposar l’opinió sobre els diferents col·lectius.
1.2 Transcriure els comentaris relacionats amb dits col·lectius.
Continguts:
Temporalització:
Metodologia:
Recursos:
Descripció de l’activitat:
Es presentaran diferents imatges de col·lectius estigmatitzats (punkis, dona
amb burca,discapacitat físic amb cadira de rodes, homosexuals i lesbianes).
(aprox. 5 minuts).
Individualment els alumnes escriuran el que els transmet la visió de les imat-
ges, després, el que han sentit sobre aquestes (aprox. 15 minuts).
Un cop acabat el treball individual es posaran en comú les respostes dels alum-
nes i s’iniciarà un petit debat (aprox. 20 minuts).
Les Meves Raons // Projecte educatiu 7
8. 3.
dossier d’activitats
Per finalitzar l’activitat es llegiran els testimonis i s’extrauran conclusions que l’
educador anotarà a la pissarra. (aprox. 20 minuts).
Avaluació:
L’avaluació es durà a terme a través de les respostes de l’alumnat i les conclu-
sions extretes.
* Les imatges també es troben en power point.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 8
9. 3.1
fitxa imatges que parlen
Què penses quan veus a aquesta/es persona/es?
Quins comentaris has sentit sobre aquestes persones de la fotografía?
Què penses quan veus a aquesta/es persona/es?
Quins comentaris has sentit sobre aquestes persones de la fotografía?
Les Meves Raons // Projecte educatiu 9
10. 3.1
fitxa imatges que parlen
Què penses quan veus a aquesta/es persona/es?
Quins comentaris has sentit sobre aquestes persones de la fotografía?
Què penses quan veus a aquesta/es persona/es?
Quins comentaris has sentit sobre aquestes persones de la fotografía?
Les Meves Raons // Projecte educatiu 10
11. 3.
dossier d’activitats
3.2
la meva experiència
Objectiu general:
1. Entendre el concepte d’estigma.
Objectius específics:
1.1 Conèixer com es crea l’estigma.
1.2 Reflexionar sobre l’influencia de l’estigma en la vida de les persones.
Continguts:
Temporalització:
Metodologia:
Recursos:
htpp://www.1decada4.es/recursososensibilizacion/ (27’ 40’’).
Descripció de l’activitat:
L’educador passarà el Power Point (annex) que tracta sobre l’estigma, amb la
finalitat de què tots els alumnes entenguin aquest concepte.
-
ran aspectes positius i negatius del seu col·lectiu.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 11
12. 3.
dossier d’activitats
El taller es donarà per acabat un cop els alumnes hagin fet la comparativa entre
el seu autoestigma i el de les persones amb malaltia mental.
Avaluació:
A través de la comprensió de l’estigma, autoestigma i les reflexions de l’alumnat.
* En el material per educant es troba la síntesis del documental “ Estigma i salut
mental”.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 12
13. 3.2
fitxa l’etiqueta del joves
Ítems Experiències pròpies
1. Comentaris negatius (etiquetes,
estereotips)
2. Comportaments despectius de la
població en general.
3. Com reacciones als comentaris
i comportaments negatius dels
altres.
4. Comentaris positius (etiquetes,
estereotips)
5. Comportaments positius de la
població en general (acceptació i
suport).
6. Com reacciones als cometaris i
comportaments positius dels altres.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 13
14. 3.2
fitxa estigma i salut mental
Ítems Estigma i salut mental
1. Comentaris negatius (etiquetes,
estereotips)
2. Comportaments despectius de la
població en general.
3. Reaccions als comentaris i com-
portaments negatius dels altres.
4. Comentaris positius (etiquetes,
estereotips)
5. Comportaments positius de la
població en general (acceptació i
suport).
6. Reaccions als cometaris i com-
portaments positius dels altres.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 14
15. 3.
dossier d’activitats
3.3
la meva percepció
Objectiu general:
1. Detectar els estigmes als que estem sotmesos socialment.
Objectius específics:
1.1 Conèixer la tendència a estigmatitzar a les persones amb malaltia mental.
1.2 Trencar amb idees preconcebudes relacionades amb la malaltia mental.
Continguts:
Temporalització:
Metodologia:
Recursos:
Descripció de l’activitat:
Es dividirà el grup classe en dos grups, a un grup se li entregarà l’escala
d’avaluació d’estigma dirigit a adolescent (fitxa 1: el nostre estigma) i a l’altre
dirigit a persones amb malaltia mental (fitxa 2: El nostre estigma) durant 5
minuts es respondrà l’escala individualment i s’anotarà la puntuació extreta.
Tot seguit es posarà en comú el treball de cada grup i intentant arribar a un
consens (15 minuts).
Les Meves Raons // Projecte educatiu 15
16. 3.
dossier d’activitats
Posteriorment s’animarà al grup 1 a compartir les seves experiències amb el
grup gran promovent la reflexió en com els ha afectat el fet de llegir aquelles
frases sobre ells mateixos. Seguidament s’animarà al grup 2 a fer el mateix en re-
lació a la reflexió de com han estat jutjant a les persones amb malalties mentals.
Paral·lelament s’anotarà la puntuació a la pissarra dels dos grups, fet que per-
metrà observar la diferència entre les puntuacions.
L’educador explicarà a l’alumnat que el total del quadre número 1 representa
la teva tendència a estigmatitzar als adolescents/persones amb malaltia men-
tal. Els resultats superiors a 32, suggereixen que s’estigmatitza molt, i que es
culpa a aquestes persones pels seus problemes. Les actituds i conductes davant
d’aquestes persones són molt negatives. Si el resultat es inferior a 32 significarà
que el grup no te estigmatitzat a aquest col·lectiu.
Un cop compartida tota l’experiència en grup es presentarà mitjançant el Power
Point (PWP.5-9: les persones amb malaltia mental són...) que inclou algunes
de les frases de l’escala relacionada amb les persones amb malaltia mental i
s’explicarà quina és la realitat sobre aquestes.
Es conclourà l’activitat fent una explicació sobre què és l’estigma (PWP.10:
estigma) i reflexionant sobre com apliquem l’estigma (PWP.11: conclusions).
Avaluació:
Es realitzarà l’avaluació mitjançant les respostes de l’alumnat en la posada en
comú al final de l’activitat.
* L’idea de les escales estan extretes de l’escala d’avaluació d’estigma social original
realitzada per Patrick Corriga, David Roe, Héctor Tsang “ Challening the stigma
of mental illness”. L’ emprada en aquest treball ha estat modificada.
Si el grup és molt gran hi ha l’opció de dividir-lo en 4 grups: dos treballaran
l’adolescència i els dos restants treballaran la malaltia mental.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 16
17. 3.3
fitxa el nostre nivell d’estigma
Escala d’avaluació d’estigma social*
Marca com d’acord estàs amb les següents afirmacions utilitzant l’escala que es
presenta a continuació:
Totalment desacord · En desacord · Ni d’acord ni en desacord · D’acord · Totalment d’acord
1 2 3 4 5
Punts
.......... 1. Els adolescents són moralment inestables.
.......... 2. Els adolescents no poden tenir cura de si mateixes.
.......... 3. Els adolescents són perillosos i poden esclatar en qualsevol moment.
.......... 4. Els adolescents no són diferents als infants .
.......... 5. Els adolescents no poden gestionar les responsabilitats.
.......... 6. A qui li agradaria viure al costat d’un adolescent?.
.......... 7. Tothom pot veure clarament que els adolescents són rars.
.......... 8. No val la pena invertir ni temps ni recursos amb adolescents.
A continuació suma tots els resultats de les preguntes anteriors i fica-ho dins el quadre.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 17
18. 3.3
fitxa el nostre nivell d’estigma
Escala d’avaluació d’estigma social*
Marca com d’acord estàs amb les següents afirmacions utilitzant l’escala que es
presenta a continuació:
Totalment desacord · En desacord · Ni d’acord ni en desacord · D’acord · Totalment d’acord
1 2 3 4 5
Punts
.......... 1. Les persones amb malaltia mental són moralment inestables.
.......... 2. Les persones amb malaltia mental no poden tenir cura de si mateixes.
.......... 3. Les persones amb malalties mentals són perilloses i poden esclatar en qualsevol moment
.......... 4. Les persones amb malaltia mental no són diferents als infants .
.......... 5. Les persones amb malaltia mental no poden gestionar les responsabilitats.
.......... 6. A qui li agradaria viure al costat d’una persona amb malaltia mental?.
.......... 7. Tothom pot veure clarament que les persones amb malaltia mental són rares.
.......... 8. No val la pena invertir ni temps ni recursos amb persones amb malaltia mental.
A continuació suma tots els resultats de les preguntes anteriors i fica-ho dins el quadre.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 18
19. 3.
dossier d’activitats
3.4
la meva veu
Objectiu general:
1. Aportar línees de reflexió respecte la salut mental per millorar la qualitat de vida
de les persones afectades per un trastorn mental i la del seu entorn proper.
Objectius específics:
1.1 Entendre el concepte d’empoderament i estigma social.
1.2 Empatitzar amb les persones amb malaltia mental.
Continguts:
Temporalització:
Metodologia:
Recursos:
Descripció de l’activitat:
-
venció de professionals en salut mental, responsables polítics, famílies i persones
amb malaltia mental. A continuació, l’educador preguntarà als alumnes que han
entès per empoderament, estigma social i recuperació de la persona amb malaltia
mental.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 19
20. 3.
dossier d’activitats
Després es visualitzarà el Power Point (annex) on s’indiquen les definicions.
L’educador pot acabar l’activitat, mitjançant una pluja d’idees, amb la redacció
d’estratègies que pot realitzar cadascú de nosaltres per millorar la qualitat de
vida de les persones amb una malaltia mental. O bé, pot utilitzar aquesta part,
individuals per millorar la integració social de les persones amb malaltia mental
Avaluació:
Aprenentatge de conceptes, canvis de percepció sobre la malaltia mental i la
implicació de l’alumnat.
* Documental complementari: “VOICES”. Compta amb l’ intervenció de professio-
nals dedicats a la salut mental, responsables polítics, famílies i persones amb malaltia
mental, ens apropa a la realitat social d’aquestes persones, enfocat en temes com
l’empoderament, la recuperació i l’estigma social.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 20
21. 3.
dossier d’activitats
3.5
la meva por
Objectiu general:
1. Identificar les pròpies pors.
Objectius específics:
1.1. Expressar mitjançant l’art la forma com afecta la por.
1.2. Identificar les emocions, pensaments i conductes que ens genera la por.
1.3. Empatitzar amb les pors que viuen les persones que tenen una malaltia
mental.
Continguts:
Temporalització:
Metodologia:
Recursos:
tisores, cordills, cartolines.
Descripció de l’activitat:
Es presentarà la sessió amb el suport del Power Point (annex) de les meves pors
contarà amb material de diferent tipus (ceràmica, pintura, rotoladors, cartolines,
paper de seda, pegament, cordes...) mitjançant el qual expressaran les seves pors.
Durant 15 minuts cadascú podrà expressar la seva por mitjançant l’art.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 21
22. 3.
dossier d’activitats
Una vegada acabada la manualitat, l’alumne explicarà en veu alta el que ha vol-
gut expressar. L’educador anotarà a la pissarra les pors de l’alumnat, remarcant
han estat les elegides per les persones que tenen malaltia mental i es buscaran
similituds i diferències. I es presentarà la definició de la por.
Posteriorment , es llegeix el llistat propi en veu alta i es pregunta als participants
per a què serveix la por per tal de fer emergir l’aspecte adaptatiu de la mateixa. I
finalment a partir d’una pluja d’idees es pregunta què és el que els ajuda a afron-
tar la por. Es realitza un llistat d’estratègies per afrontar-la.
L’activitat és donarà per acabada després de veure les conclusions.
Avaluació:
L’avaluació es farà mitjançant l’observació del desenvolupament de l’activitat,
l’implicació de l’alumnat i la consolidació de conceptes treballats en la sessió.
* L’activitat anirà aconpanyada de forma simultania amb les diapositives del power
point (PWP).
Després d’ensenyar les pors dels testimonis és important explicar als participants que
les persones amb malaltia mental tenen les mateixes pors que nosaltres però que
moltes vegades aquestes pors es basen en fets no reals i per això pateixen tant amb la
malaltia mental.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 22
23. 3.
dossier d’activitats
3.6
les malalties mentals
Objectiu general:
1. Fomentar la comprensió de les conductes de les persones amb malaltia mental.
Objectius específics:
1.1 Veure diferents episodis pels que passa una persona amb malaltia mental al
llarg de la seva vida.
Continguts:
Temporalització:
Durada de les projeccions:
Metodologia:
Recursos:
Descripció de l’activitat:
El educador farà una breu introducció de la pel·lícula, explicarà que els partici-
pants han d’anotar (fitxa1) el que troben més significatiu d’aquesta i a continuació
es veurà la pel·lícula.
Un cop hagi acabat es realitzar una sèrie de preguntes per tal de què els alumnes
entenguin perquè els protagonistes tenen unes determinades conductes en mo-
ments concrets de la malaltia mental.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 23
24. 3.
dossier d’activitats
Avaluació:
A través dels qüestionaris els participants han d’entendre que una persona amb
malaltia mental té determinades conductes i que aquestes són diferents en funció
de l’evolució de la malaltia, de la persona, de l’entorn i dels hàbits i que aquestes
no han d’esser forçosament negatives.
* Mirar la sinopsis a material pels educants en l’annex.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 24
25. 3.6
fitxa pel·lícula “Elling”
Escriu les coses més significatives de la pel·lícula “Elling” durant el visionat d’aquesta.
Contesta les següents preguntes, tenint en compte el protagonista de la pel·lícula “Elling”.
1.Com reacciona al principi de la pel·lícula, quan va a comprar un bitllet de tren?
2. Com és el primer contacte amb l’Assistent social?
3. Que passa quan la veïna apareix per primera vegada? Quina és la reacció d’Elling al veure que
el seu company de pis ajuda a aquesta noia?
4. Que passa quan Elling coneix al poeta Alfons?
5. Explica les diferents etapes de la vida d’Elling, els moments més significatius de la vida. Consi-
deres que són positius o negatius?
6. El protagonista té suficients coneixements sobre la seva malaltia?
Les Meves Raons // Projecte educatiu 25
26. 3.6
fitxa una mente maravillosa
Escriu les coses més significatives de la pel·lícula “una mente maravillosa” durant el visio-
nat d’aquesta.
Contesta les següents preguntes, tenint en compte el protagonista de la pel·lícula John Nash.
1. Quins són els moments més significatius de la vida de John Nash ? Són positius o negatius?
2. A la universitat John Nash té un company d’habitació, en Charles, que és en realitat aquest
company?
3. Què passa finalment amb aquestes al·lucinacions, quan Nash ja té la malaltia més controlada?
4. Finalment Nash torna a donar classes a la universitat i el seu treball és reconegut amb un Pre-
mi Nobel. Què creus que aporta a la societat el fet de què John Nash tingui un treball de prestigi i
alhora una malaltia mental? I al col·lectiu de persones amb malaltia mental?
Les Meves Raons // Projecte educatiu 26
27. 4.
aproximació a les
malalties mentals
La Salut Mental és...
L’estat de benestar emocional i psicològic en el que l’individu pot utilitzar les seves
capacitats cognitives i emocionals, funcionar en societat i resoldre les demandes or-
dinàries de la vida diària
El Trastorn Mental és...
Una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden
afectats processos psicològics bàsics i que dificulta a la persona la seva adaptació a
l’entorn cultural i social.
Classificació de Trastorns Mentals...
Existeixen diferents classificacions dels trastorns mentals. En aquest document us
presentem els trastorns més freqüents.
El concepte de malaltia mental aglutina un bon nombre de patologies de molt
diversa natura, pel que és molt difícil de definir d’una forma unitària i cal parlar de
cada malaltia o trastorn de forma particular i fins i tot individualitzada ja que cada
persona pot patir-la amb símptomes una mica diferents.
Pel que fa a les causes dels trastorns mentals, podem dir que, per la seva natura-
lesa única i diferenciada d’altres malalties, estan determinats per diversos factors,
integrant elements d’origen biològic (genètic, neurològic, ...), ambiental (relacional,
familiar, psicosocial, ...) i psicològic (cognitiu, emocional, ...), tenint tots aquests
factors un pes no només en la presentació de la malaltia, sinó també en el seu origen,
en el seu desenvolupament evolutiu, tractament, pronòstic i possibilitats de rehabi-
litació.
No podem oblidar que la categoria diagnòstica és solament el primer pas per l’adequat
pla terapèutic, el qual necessita més informació que la requerida pel diagnòstic.
El tractament de les malalties mentals pot ser dut a terme per part d’una especialitat
mèdica com la psiquiatria, encara que psicòlegs i metges de família també hi poden
intervenir. Es necessita la combinació d’estratègies basades en la farmacologia i en la
psicologia (teràpies conductuals i cognitives) amb suport de recursos socials i labo-
rals per facilitar la reintegració social i laboral. També és rellevant la intervenció en
l‘àmbit familiar.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 27
28. 4.
aproximació a les
malalties mentals
Trastorns de l’estat d’ànim.
Depressió
La Depressió és un trastorn de l’estat d’ànim, caracteritzat per l’humor de-
primit sever i persistent, pèrdua d’interès o plaer en les activitats, disminució
d’energia, canvis en el son i l’alimentació, sentiments de culpa o desesperança.
Els símptomes produeixen una angoixa significativa i han de ser suficientment
severs com per interferir en les tasques quotidianes. No té una edat concreta
d’inici però és més freqüent que aparegui a partir de l’adolescència, i predomi-
na més en el sexe femení que en el masculí.
Trastorn Bipolar
Trastorn caracteritzat per importants oscil·lacions de l’estat d’ànim, comprèn
episodis depressius on predominen: manca d’energia, d’interessos, insomni, re-
traïment, sentiments d’incapacitat, desesperança, i episodis maníacs caracterit-
zats per la presència d’eufòria, gran activitat, manca de son, idees de grandesa,
rebuig de l’ajut.
Trastorns d’ansietat
L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena
davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme (mitjançant, pre-
dominantment, l’activació del sistema nerviós simpàtic) impulsant la nostra
capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Per tant és una emoció bàsica i necessària ja
que permet que l’organisme es prepari per afrontar una situació de perill. Així
doncs és una emoció molt important per la supervivència de qualsevol organis-
me. Quan l’ansietat és excessiva perd la seva eficàcia adaptativa i ens bloqueja,
llavors és quan ens trobem amb una ansietat patològica.
Trastorn d’ansietat generalitzada
El trastorn d’ansietat generalitzada és molt més que l’ansietat normal que hom
pot experimentar en el decurs del dia a dia; aquest és crònic i l’omple d’una
preocupació i tensió exagerades , sense haver res que ho provoqui. El fet de
tenir aquest trastorn significa anticipar sempre un desastre, preocupant-se ex-
cessivament sovint per qüestions de salut, diners, família o treball.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 28
29. 4.
aproximació a les
malalties mentals
Fòbia Social
La fòbia social és la por a afrontar situacions socials i a la interacció amb els
altres. Aquest trastorn, conegut també com ansietat social, es caracteritza pel
temor a ésser jutjat i avaluat negativament per altres persones, portant a sen-
habituals poden ser: taquicàrdia, tremolor de mans o cos, malestar abdominal,
enrojolament, tensió muscular, sequedat de boca i sudoració. Aquest símpto-
autoestima i els sentiments de desànim poden ésser permanents. Un proble-
ma cabdal d’aquest trastorn és l’evitació de situacions socials, que amb més o
Agorafòbia
És un trastorn d’ansietat que pot aparèixer o no associat amb atacs de pànic.
Aparició de gran ansietat en llocs o situacions on pot ser difícil escapar o obte-
nir ajuda, en el cas d’aparèixer una crisi d’angoixa inesperada.
Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions ca-
racterístiques, entre les que s’inclouen estar fora de casa, barrejar-se amb la gent
o fer cua, passar per un pont o viatjar en autobús, tren o automòbil.
Aquestes situacions s’eviten per por que aparegui una crisi d’angoixa o símpto-
mes similars a l’angoixa.
Trastorn obssesiu-compulsiu
Presència d’obsessions o compulsions de forma recurrent. Les obsessions són
idees, pensaments, impulsos o imatges recurrents o persistents que l’individu
considera intrusives o inapropiades i li provoquen malestar o ansietat; intenta
ignorar-les o suprimir-les, però no pot evitar-les. L’individu és capaç de re-
conèixer que aquestes obsessions són producte de la seva ment i no vénen im-
posades des de fora.
Les compulsions són comportaments o actes mentals de caràcter recurrent, la
major part dels casos, amb l’objectiu de prevenir o reduir el malestar o la pre-
venció d’algun esdeveniment o situació negativa que l’individu es veu obligat a
realitzar en resposta a una obsessió.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 29
30. 4.
aproximació a les
malalties mentals
Esquizofrènia i trastorns psicòtics
Esquizofrènia
És un trastorn mental en el qual és difícil diferenciar entre experiències reals i
irreals, pensar de manera lògica, dominar i tenir respostes emocionals normals
davant els altres, prendre decisions i relacionar-se amb els altres.
És una malaltia crònica, complexa, on les persones que la pateixen no tenen
consciència d’estar malaltes i que no afecta per igual a totes. No hi ha una ca-
racterística única present en tots els tipus de esquizofrènia.
Apareix habitualment en l’adolescència i es creu que afecta a un 1% de la po-
blació mundial, en promig igual entre homes i dones, tot i que en el cas de
dones el seu inici es més tardà. L’inici en la infantesa és poc comú.
Inicialment, els símptomes poden ser imperceptibles; per exemple, sentir-se
tens, tenir problemes per a dormir o de concentració. Les persones s’aïllen i es
tornen retretes, no fan ni conserven amistats. A mesura que la malaltia pro-
gressa, en las fases agudes es poden presentar diversos símptomes psicòtics com:
Deliris: creences o pensaments falsos sense fonament real que l’individu creu
cegament.
Al·lucinacions: escoltar, veure o sentir coses que no existeixen. Por exemple,
escoltar veus.
Pensament desordenat: -
nexos; dir incoherències.
Comportament catatònic: disminució de la reacció en l’entorn o hiperacti-
vitat que no guarda relació amb l’estímul.
Afecte pla: aparença o estat d’ànim sense emoció.
Entre els diversos tipus d’esquizofrènia, estan:
Paranoide: pensaments delirants de persecució o de grandiositat, ansietat,
ràbia, violència, tendència a refutar-ho tot.
Desorganitzat: incoherència -no se’l pot entendre -, comportament regres-
siu, afecte pla, deliris, al·lucinacions, riure inapropiat, manierismes repetitius,
aïllament social.
Indiferenciat: símptomes de més d’un subtip d’esquizofrènia.
Residual: els símptomes que sobresurten desapareixen però tot i així encara
poden persistir certs trets, com al·lucinacions i afecte pla.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 30
31. 4.
aproximació a les
malalties mentals
Trastorns de la personalitat
Trastorn Límit de la Personalitat
La persona presenta alteracions en el mode d’ésser. Presència d’inestabilitat en
l’estat d’ànim, en les relacions interpersonals i en l’autoimatge. Es fa palès des
de l’inici de la vida adulta i afecta a diferents contextos.
-
tius greus.
Trastorns alimentaris
Anorèxia
Les persones que tenen anorèxia senten una por real a engreixar-se i tenen una
imatge distorsionada de les dimensions i la forma del seu cos. És per això que
no poden mantenir un pes corporal normal. Molts adolescents amb anorèxia
restringeixen la ingesta d’aliments fent dieta, dejú o exercici físic excessiu. Amb
prou feines mengen, i el poc que ingereixen es converteix en una obsessió.
Perquè diagnostiquin anorèxia, una persona ha de:
pes és insuficient.
estatura (15% o més baix del pes normal).
-
da en el pes corporal o la figura i negar-se a admetre la gravetat de la pèrdua
de pes.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 31
32. 4.
aproximació a les
malalties mentals
Les persones amb anorèxia poden limitar molt la quantitat d’aliment que men-
gen, o menjar molt i després provocar-se el vòmit.
Altres comportaments abastar:
menjar-se’ls.
o estan molt ocupades.
laxants) o que disminueixin el seu apetit (pastilles per aprimar-se).
Es diferencien dos tipus, la compulsiva/purgativa, en la que es recorre regu-
larment a ingestes desmesurades o purgues (vòmits induïts o abús de laxants,
diürètics o ènemes), i el restrictiu (absència d’ingestes i purgues).
la edat adulta i es més comú en dones, tot i que també es pot veure en homes.
El trastorn s’observa principalment en dones de raça blanca, d’alt rendiment
acadèmic i que tenen família o personalitat orientada a aconseguir metes altes.
Bulímia
És una malaltia en la qual la persona menja en excés o té episodis regulars
d’ingesta excessiva d’aliments i una pèrdua de control. La persona afectada uti-
litza després diversos mètodes, tals com vomitar o consumir laxants en excés,
per evitar l‘augment de pes. Moltes persones amb bulímia, tot i que no són
totes, també pateixen anorèxia nerviosa.
Moltes més dones que homes pateixen bulímia i el trastorn és més comú en
nenes, adolescents i dones joves. La persona afectada generalment és conscient
que el seu patró d’alimentació és anormal i pot experimentar por o culpa amb
els episodis d’ingestió excessiva d’aliments i purgues.
En la bulímia, poden presentar-se episodis d’ingesta excessiva d’aliments amb
una freqüència de vàries vegades al dia durant molts mesos. Las persones bulí-
miques amb freqüència estan en un pes normal, però poden veure’s a sí matei-
xes amb un sobrepès. Degut a què el pes sovint és normal, és possible que els
altres no notin aquest trastorn alimentari.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 32
33. 4.
aproximació a les
malalties mentals
Símptomes:
-
dueixen al vòmit o diürètics.
-
titats d’aliments que desapareixen d’immediat.
Glossari:
www.nlm.nih.gov
www.psicomed.net
www.idecada4.es
www.actad.org
www.sin-limite.net/webacai
www.forumclinic.org
Les Meves Raons // Projecte educatiu 33
34. 5.
recursos documentals
referents a salut mental
Documentals
Sueño igual que tú
Directors: Alberto del Pozo i Daniel Strömbeck
Productor: Produccions Cibeles.
“Sueño igual que tú” és un documental de la Fundació Pública Andalusa
per la Integració Social de Persones amb Malaltia Mental (FAISEM), que a
través del testimoni i l’experiència de varies persones amb malaltia mental
greu ens aproxima a la realitat i al procés de recuperació d’aquestes perso-
nes, totalment allunyades dels estereotips i les falses creences que la societat
te sobre les malalties mentals.
1%, esquizofrènia
Productor: Julio Médem
“Uno por ciento, esquizofrenia”, transporta l’espectador a un recorregut
laberíntic poblat de espais múltiples on els prejudicis es transformen en
invitacions d’aproximació per compartir lo misteriós, dolorós, impensable
i humà d’aquesta malaltia. El film posa la càmera i el micròfon davant de
persones que tenen esquizofrènia, que expliquen sense embuts la malaltia
que els afecta i com els afecta.
El revers de la realitat
El documental realitzat per la productora malaguenya Cedecom proposa la
contemplació com la millor via per a entendre a la persona amb la malaltia
mental i enderrocar falsos mites. Els protagonistes formen part de l’equip
de Romper Barreras, programa de radio realitzat i presentat per ells ma-
teixos, que s’ emet a Radio Voz Málaga des de l’any 2000, amb un doble
objectiu: terapèutic i divulgatiu. La pel·lícula és testimoni íntim del combat
diari que suposa viure des de l’altre costat del mur que la societat ha cons-
truït en torn a ells. Amb un punt de vista allunyat del paternalisme amb
Les Meves Raons // Projecte educatiu 34
35. 5.
recursos documentals
referents a salut mental
la malaltia mental, El revers de la Realitat prescindeix d’interlocutors per
a concedir-los la veu a qui no acostuma a tenir-la, en un relat en el que
també hi ha cabuda per a la crítica, el qüestionament a la autoritat i
l’humor. El film va guanyar la Bisnaga de Plata del Premi del Públic en el
X Festival de Cine de Màlaga.
Pel·lícules
Innocència interrompuda
1999. Estats Units. Drama. 127 min.
Basada en un fet real, la pel·lícula transcorre a finals de los anys 60, quan
Susana Kaysen, una adolescent a la que se li diagnostica un “Trastorn de
Personalitat indeterminat”, és ingressada en una institució psiquiàtrica
per a joves on estarà dos anys. Allí coneixerà a altres pacients, Lisa una
encantadora sociòpata que tracta sempre d’escapar de l’ institució, Daisy
una nena mimada amb una especial predilecció pel pollastre a l’as y Polly,
on la seva vida ha quedat destrossada per les cremades que va sofrir en un
incendi. Juntament amb elles, Susana descobrirà que la frontera entre la
normalitat i la bogeria és molt petita.
Una ment meravellosa
2002. Estats Units. Drama. 130 min.
John Forbes Nash Jr. és un jove de ment brillant que treballa en l’ Univer-
sitat de Princeton. Tots l’ auguren un gran futur com matemàtic, tot i que
ell és conscient de què la única forma de destacar en el seu camp és obtenir
una idea realment original. Nash no deixa de treballar fins que a la fi acon-
segueix el seu objectiu: crear una innovadora teoria de jocs que desbanca
les línees de pensaments anteriors. El jove matemàtic comença a ser reco-
negut. Per un altra part, coneix a una intel·ligent estudiant, Alicia Larde,
de la que s’ enamora, amb la que acabarà casant-se. Tot sembla anar-los-hi
bé fins que a Nash li diagnostiquen una esquizofrènia paranoica. L’amor
i el suport incondicional d’Alicia ajudaran al seu marit a lluitar contra la
seva malaltia i portar endavant la seva carrera a pesar de les dificultats per
Les Meves Raons // Projecte educatiu 35
36. 5.
recursos documentals
referents a salut mental
mantenir una vida normal. Anys més tard, el seu esforç es veurà finalment
recompensat amb el Premi Nobel.
Millor impossible
1997. Estats Units. Comèdia. 132 min.
Melvin Udall és un corrosiu escriptor de novel·les romàntiques que te un
trastorn obssesiu-compulsiu, que el fa intractable davant la resta de la hu-
manitat. Melvin s’ enorgulleix de la seva habilitat per a molestar, rebut-
jar, ofendre i ferir a tots aquells que estan al seu voltant, per lo que no es
d’estranyar que visqui en la més absoluta soledat. No obstant, en la seva
vida quotidiana, hi ha dos persones amb les que es relaciona de forma més
o menys habitual: el seu veí del davant, l’artista homosexual Simon Nye, i
Carol, la única cambrera que és capaç de suportar el seu sarcasme i mals
modals al restaurant al que acudeix a menjar a diari.
El rei pescador
1991. Estats Units. Drama. 137 min.
Un famós locutor de radio té un exitòs programa nocturn en el que parla i
aconsella a multitud de persones. Viu instal·lat en el luxe i la fama, però de
la nit al dia, desprès una terrible experiència amb un oient, s’abandona fins
a convertirse-se en un vagabund. Llavors coneixerà a altra gent, altres for-
mes de viure, persones que sobreviuen en la mateixa ciutat que habiten mi-
lions de ciutadans “normals”. Entre els “sense sostre” iniciarà una relació
amb una persona amb malaltia mental (Trastorn per Estrés Post Traumàtic
i esquizofrènia reactiva) que l’ ajudarà a replantejar-se moltes coses.
Mr. Jones
1993. Estats Units. Drama. 100 min.
Director: Mike Figgis
Mr. Jones és un home impulsiu i fascinant que atrau a la gent amb el seu
Les Meves Raons // Projecte educatiu 36
37. 5.
recursos documentals
referents a salut mental
encant i la seva exagerada energia vital. No obstant, a vegades passa brus-
cament d’un estat d’eufòria a enfonsar-se en la desesperació i la apatia.
Té un trastorn bipolar. El seu psiquiatra, la doctora Elizabeth Bowen està
decidida a ajudar-lo. Abans d’adonar-se’n, s’haurà enamorat d’ell.
Hombre mirando al sudeste
1986. Argentina. Drama. 90 min.
Director: Eliseo Subiela
El doctor Julio Denis és psiquiatra i treballa en un hospital psiquiàtric,
a Argentina. Un dia arriba a l’hospital un jove, Rantés, que diu ser un
esser d’un altre planeta. El tracta com a paranoic, però Rantés, posseïdor
d’una rara forma d’ intel·ligència i un gran magnetisme personal, anirà
introduint-se en la seva vida, fent-lo dubtar de si realment el seu pacient té
una malaltia mental, cosa que, subtilment, l’obliga a replantejar-se la seva
vida i professió.
Shine
1996. Nova Zelanda. Drama. 102 min.
Basada en l’historia real del pianista virtuós David Helfgott, un nen pro-
digi a qui la dominància paterna durant la seva infància el conduirà a un
col·lapse nerviós en la seva joventut. Al ser acceptat en una escola de música
a Londres, David aconsegueix independitzar-se del seu pare, però el rebuig
patern i les pressions li faran perdre el seu equilibri mental i sofrir interna-
ments en un psiquiàtric. Solament l’amor i la comprensió d’una dona acon-
seguirà reintegrar-lo a la societat per a compartir el seu do amb el món.
Léolo
Director: Jean-Claude Lauzon
Léolo és un nen que viu en un humil barri de Montreal, atrapat en una
crua existència. Cada nit intenta escapar d‘ella entregant-se als seus des-
ordenats records, somnis i desbordant imaginació. Viu obsessionat per una
Les Meves Raons // Projecte educatiu 37
38. 5.
recursos documentals
referents a salut mental
veïna italiana i la realitat s’ interromp sovint en el seu món oníric, princi-
palment degut a la seva estrambòtica família. El seu pare està obsessionat
per la salut de tots els de casa, el seu germà és un culturista que viu presa
de la por, a més a més té dos germanes que sofreixen trastorns mentals, un
padrí a qui ningú presta massa atenció i una mare enorme que domina el
microcosmos familiar.
Elling
2001. Noruega. Comèdia. 90 min.
Director: Petter Næss
Amb Per Christian Ellefsen, Sven Nordin, Marit Pia Jacobsen.
Elling està preparat per tornar al “món real” després d’un període de dos
anys en una clínica psiquiàtrica. Tutelat pels serveis socials noruecs, ell i
el seu company d’habitació, un gegant bonifaci que es diu Kjell Bjarne,
són proposats per ser reintegrats en la comunitat. L’assistència social els
ha concedit un apartament a Oslo, on se suposa que han de ser capaços de
cuidar de sí mateixos. Però, per algú a qui entra en un restaurant li resul-
ta tan complicat com travessar l’Antàrtica, aquesta nova vida està plena
d’obstacles. Amb una enorme voluntat, Elling i Kjell Bjarne tindran que re-
córrer, amb pas insegur, camins que els són estranys. Però ho aconseguiran.
Llibres:
El libro de Radio Nikosia (voces que hablan desde la locura)
Autor: Radio Nikosia
El Llibre de Radio Nikosia va nèixer como una continuïtat de la tasca del
programa de radio realitzat per persones amb malaltia mental. Una ini-
ciativa que s’ha fet famosa a tot Espanya, especialment gracies a la seva
col·laboració setmanal en la Cadena Ser. Acompanyat d’un reportatge fo-
togràfic realitzat durant més d’un any de convivència pel fotògraf Mar-
celo Augelli, el llibre presenta a través del conjunt de veus radiofòniques
i semblances personals, un retrat íntim de la bogeria, una mirada des de
dins d’aquells laberints amb la veu de les persones que tenen una malaltia
mental. Un llibre que apassionarà al públic general pel seu interès social i
literari, però que sobretot ha d’ajudar a la societat, a las Institucions, a les
persones diagnosticades i a les seves famílies a profunditzar en els nous mo-
dels de convivència i socialització de la malaltia mental centrats en l’afecte
com a principal motor terapèutic.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 38
39. 5.
recursos documentals
referents a salut mental
Biografía del hambre
Autora: Amelie Nothomb
Editorial: Anagrama, 2006
Una perspectiva nova i diferent de l’anorèxia, que Nothomb va patir du-
rant dos anys. Tot i el trastorn alimentari, en el relat l’autora explica la
seva vida a través de la gana i reivindica una avidesa i una golafreria en
molts registres: gana de llengües, de llibres, d’alcohol, de xocolata, ànsia
de bellesa i de descobriments... Amélie Nothomb afirma que té «una gana
absoluta», un desig mai satisfet, que no sembla tenir fi i al que l’autora
assetja en aquest relat amb totes les seves formes, de l’èxtasi a l’horror, amb
equilibri, dolor, amor, humor i lucidesa mentre es dibuixa en filigrana la
complicada paradoxa de existir.
Desde el diván
Autor: Irvin Yalom
Editorial: Emecé, 1997
Yalom, psiquiatra reconegut pels seus treballs sobre psicoteràpia de grup,
relata la formació com a psicoterapeuta de l’inexperta Ernest Lach en el
seu camí d’ajudar a un grup de pacients greus, que mai funcionen a un
nivell menor que el limítrof però que tampoc el rebassen. Amb un estil àgil i
d’entreteniment, en aquesta obra que conjuga la invenció novel·lesca amb
una profunda reflexió psicològica, el lector proba el “fruit prohibit” del que
l’analista pensa durant la sessió.
Si això es un hombre
Autor: Primo Levi
Editorial: Quinteto, 2006
Una obra reveladora sobre el trauma i un testimoni imprescindible sobre
l’Holocaust. Els camps de concentració i extermini, més que resguardats
pels filferros i els guàrdies, ho estigueren per la seva pròpia monstruositat,
que els feia inconcebibles. Si això és un home és el testimoni d’una víctima
d’Auschwitz que no crida però que arranca el crit de la gola del seu lector.
És la primera novel·la de la trilogia posteriorment completada amb “La
tregua” (1963) i “Los hundidos y los salvados” (1986). Levi la va esrcriure
el 1946 poc temps després de ser alliberat de Auschwitz a finals de la Segona
Guerra Mundial.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 39
40. 5.
recursos documentals
referents a salut mental
Mujeres que corren con los lobos
Autora: Clarissa Pinkola Estés
Dins de tot donar anima una vida secreta, una força poderosa plena de
bons instints, creativitat i saviesa. És la Dona Salvatge, una espècie en pe-
rill d’extinció degut als constants esforços de la societat per “civilitzar” a les
dones i constrènyer-les a rígids papers que anul·len la seva essència instin-
tiva. La autora utilitza el relat como a teràpia. A través de contes de fades,
mites i llegendes tracta de fer aflorar a la consciencia la part de les persones
que guarda la verdadera essència. Segons Clarissa Pinkola Estés, aquests
relats contenen instruccions que ajuden a enfrontar-se a problemes univer-
sals, com la mort, l’amor, el sexe o el dol.
Imágenes de la locura.
Autora: Beatriz Vera Poseck
Editorial: Calamar Ediciones, 2006
Les malalties mentals han aparegut constantment en el cinema, en una
associació que es remunta al Setè Art, quan “Dr. Dippys’ Sanitarium”
(1906) i “El gabinete del doctor Caligari” (Das Kabinett des Doktor Cali-
gari, 1919) iniciaven una llarga llista de films, que arribava fins els nostres
dies, amb els trastorns mentals como a part de l ‘argument central. Aquesta
obra repassa exhaustivament el món de la psicopatologia, descrivint, segons
les pel·lícules que les tracten (algunes vegades sense excessiu realisme) les
principals malalties mentals (esquizofrènia, ansietat, agorafòbia, trastorno
obsessiu compulsiu, dissociació, etc.) i analitzant el seu reflex i tractament
en el cel·luloide.
Alguien voló sobre el nido del cuco
Editorial: Anagrama, 2006
Randle McMurphy, que fingeix ser boig per escapar dels rigors de la presó
és destinat a la sala de l’hospital psiquiàtric que dirigeix Ratched, la sàdica
Gran Infermera. McMurphy, vital, generós, amoral i rebel, lliurarà una
guerra contra la Gran Infermera. Les batalles seran divertides i cruentes;
alguns interns perderan en elles la vida, i altres descobriran els encants
Les Meves Raons // Projecte educatiu 40
41. 5.
recursos documentals
referents a salut mental
del sexe, la beguda, la llibertat i la rebel·lió permanents. L’autor es va ofe-
rir, quan era estudiant, en 1960, com a voluntari per als experiments sobre
drogues psicodèliques que els psiquiatres d’un hospital californià assajaven
per a futurs usos terapèutics. De la seva experiència creà aquesta novel·la,
popularitzada per la pel·lícula de Milos Forman de 1975, i que mostra com
es pot generar una patologia psiquiàtrica.
Mal de pedres
Autora: Milena Agus.
Editorial: Empúries.
És el recorregut amorós d’una dona Italiana, explicat per la seva neta, on
la fantasia contada com a veritat acaba sent veritat. Parla, amb un elevat
grau de tendresa, del desig de l’àvia i com articula el grup familiar al vol-
tant d’aquest mite.
Les Meves Raons // Projecte educatiu 41
42. 6.
centres especialitzats
en salut mental
Associació Alba-Centre Especial de Treball (CET).
Objectius/funcions:
Realització d’un treball productiu amb la finalitat d’assegurar un treball remu-
nerat i la prestació dels Serveis d’ajustament personal i social que les persones
amb disminució que hi treballen requereixen, treballant a la vegada la integra-
ció al sistema ordinari de treball.
Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i Segarra
Adreça: Av. Onze de Setembre, s/n. 25300 Tàrrega
Telèfon: 973 31 22 21
E-mail: info@aalba.cat
Associació Alba-Club Social Airecel.
Objectius/funcions:
Promoure la inclusió social a través de la realització d’activitats de lleure.
Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i Segarra
Adreça: Pl. del Carme, 5 (Ca n’Aleix) 25300 Tàrrega
Telèfon: 973 31 13 00
E-mail: airecel@aalba.cat
Associació Alba-Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar Alba.
Objectius/funcions:
Aconseguir la màxima autonomia de la persona usuària per a desenvolupar les
activitats de la vida diària en el seu entorn més immediat.
Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i Segarra
Adreça: c/ del Carme, 34 (Palau dels Marquesos) 25300 Tàrrega
Telèfon: 973 31 13 00
E-mail: info@aalba.cat
Associació Alba-Servei Prelaboral.
Objectius/funcions:
L’objectiu general és, mitjançant un pla individual d’inserció laboral, aconse-
guir que la persona atesa adquireixi, recuperi i mantingui capacitats suficients
per permetre-li la inserció i manteniment el màxim de temps possible, en una
activitat laboral amb suport (Centre Especial de Treball, Empresa d’Inserció) o
una activitat laboral ordinària.
Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i Segarra
Adreça: c/ del Carme, 34 (Palau dels Marquesos) 25300 Tàrrega
Telèfon: 973 31 13 00
E-mail: info@aalba.cat
Les Meves Raons // Projecte educatiu 42
43. 6.
centres especialitzats
en salut mental
Associació de Salut Mental Ondara Sió
Objectius/funcions:
L’objectiu es centra en el recolzament, orientació i suport a les famílies de per-
sones amb trastorn mental i als propis afectats , així com la promoció dels seus
drets i millora de la seva situació actual.
Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i Segarra
Adreça: c/ Victòria, s/n (l’Espàtula) 25200 Cervera
Telèfon: 973 53 25 47
E-mail:
CDSMA · Centre de Dia de Salut Mental d’Adults
Objectius/funcions:
L’objectiu general és la rehabilitació psicosocial d’aquelles persones amb tras-
torns mentals severs, i amb un cert grau d’autonomia i d’estabilitat i, que no
presenten situacions de descompensació aguda.
Àmbit d’actuació: Comarcal: Pla d’Urgell, Urgell, Segarra
Adreça: C/ Joan Maragall, 22 baixos 25300 Tàrrega.
Telèfon: 973: 312247.
E-mail: cdtarrega@gss.scs.es
PSI- Programa de Seguiment Individual
Objectius/funcions:
Adaptar els serveis sanitaris i socials a les necessitats concretes de cada persona
per tal que s’acostin tant com sigui possible al seu entorn immediat, per garan-
tir una millor vinculació als recursos.
Àmbit d’actuació comarcal: Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra
Adreça: c/ Joan Maragall num 22, baixos 25300 Tàrrega.
Telèfon: 973 31 22 47
CSMA · Centre de Salut Mental d’Adults
Objectius/funcions:
d’Utilització Pública del Servei Català de la Salut. El CSMA realitza funcions
d’atenció especialitzada a la salut mental i d’assistència psiquiàtrica en règim
ambulatori.
Àmbit d’actuació comarcal: Segarra
Adreça: Av. Duran i Sanpere s/n (Centre d’Atenció Primària-CAP)
25200 Cervera
Telèfon: 973 53 10 48
Les Meves Raons // Projecte educatiu 43
44. 6.
centres especialitzats
en salut mental
CSMA · Centre de Salut Mental d’Adults
Objectius/funcions:
d’Utilització Pública del Servei Català de la Salut. El CSMA realitza funcions
d’atenció especialitzada a la salut mental i d’assistència psiquiàtrica en règim
ambulatori.
Àmbit d’actuació comarcal: Urgell
Adreça: Salvador Espriu, s/n (Centre d’Atenció Primària-CAP) 25300 Tàrrega
Telèfon: 973 50 02 93
CSMIJ· Centre de Salut Mental Infantil i juvenil
Objectius/funcions:
És un servei especialitzat que té per funció donar atenció ambulatòria en salut
Àmbit d’actuació comarcal: Urgell i Segarra
Adreça:
Telèfon: 973 31 47 21
Projecte realitzat per:
Marta Cobo
Pilar Malé
Mònica Picart
Anto Senet
Les Meves Raons // Projecte educatiu 44
45. annex testimonis
Les Meves Raons // Projecte educatiu 45
46. annex power point
Les Meves Raons // Projecte educatiu 46
47. annex material pels educadors
Les Meves Raons // Projecte educatiu 47