More Related Content
Viewers also liked
Viewers also liked (11)
More from jsanzman
More from jsanzman (20)
Recently uploaded
Recently uploaded (7)
De l'indoeuropeu a la llengua llatina
- 1. D E L’ I N D O E U R O P E U A L A L L E N G U A L L AT I N A EVOLUCIÓ DEL LLATÍ A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
- 3. Mapa d’Itàlia del segle IV aC Als segles III i II aC el llatí ja s’havia expandit per tota la península.
Editor's Notes
- 1813. Apareix la denominació “INDOEUROPEU”. Cap evidència escrita, intent de reconstrucció “arqueologia lingüística”: semblances a llengües parlades a Europa i a l’Índia. Es demostra científicament que entre el 4000 i el 5000 aC, a Europa Central i a les estepes de Sibèria, va viure el POBLE INDOEUROPEU.
- Els testimonis més antics del llatí daten del VI aC. Llengua del tronc indoeuropeu, situada originalment al Laci, petit poble de la península itàlica amb ROMA com a epicentre. A mesura que Roma es va estenent, s’expandeix la llengua llatina amb la política expansionista dels seus parlants: IIIaC – península itàlica
- III-I aC – Hispània, la Gàl·lia, el nord d’Àfrica i els regnes hel·lenístics. IdC – tots els pobles del mediterrani I-II dC – Gran Bretanya, el sud del Rin i del Danubi, la Dàcia… Amb l’expansió de l’imperi implanten el llatí, tot i que a la part occidental, la llengua dominant és la grega. No tots els territoris es van romanitzar amb la mateixa intensitat (bilingües, poca penetració del llatí...) Llengua amb plena vitalitat, obres de tota mena, no s’acaba amb la caiguda de l’imperi, llengua de cultura fins a l’Edat Mitjana.
- Pervivència a les llengües romàniques.