Treball sobre la mort i el budisme de: laura jandro carlota marina i nico

1. · Jandro Serrano
· Carlota Miquel
· Nicolau Font
· Laura Torrijos
· Marina Porta
Els inicis del budisme
Siddharta Gautama va néixer el 566 aC i va morir el 486 aC, al néixer els endevins reunits
al seu voltant li van veure una sèrie de signes típics del <gran home> (mahapurshua) i van
predir que arribaria a ser un rei universal (cakravartin) o un Buda. Degut a aquestes
prediccions el seu pare el va protegir del món exterior i el dia que va sortir del palau, es va

2. trobar amb una sèrie de fets que el van fer aspirar a trobar la resposta al problema del
dolor dels homes. Va començar un viatge per poder resoldre la pregunta que es va fer i
primer ho va intentar realitzant penitències extremes i desprès mitjançant la meditació i va
decidir seure sota una figura i no aixecar-se fins haver resolt la pregunta que es va fer per
mitjà de la meditació. En aquest temps va aconseguir el despertar, la <il·luminació>, en
altres paraules, el nirvana. En l'àmbit religiós, Siddharta era hindú, del brahmanisme va
adoptar les idees de dharma (ordre còsmic universal), samsara (el cicle o espiral dels
renaixements), karma (acció efectuant) i moksa (salvació o alliberament). A aquestes
idees els hi va donar nous matisos i va negar l'existència de l'àtman (ànima eterna), no va
acceptar les castes (varna), ni va concedir una importància especial als déus (devas) i
finalment va rebutjar l'autoritat dels veda (escripturas sagrades normatives). El destí de
l'home però, continuava sent el problema central per a l'elit espiritual, de la qual formaven
part els sacerdots (brahmana) i els sramana (ascetes errants de totes les castes) que van
crear el budisme i el jainisme. El budisme consta de les tres veritats nobles (l'existència
del dolor, l'origen del dolor és el desig, la cessació del dolor que s'aconsegueix en cessar
el desig i el camí que porta a la cessació del dolor), de l'octuple noble senda el qual
condueix al nirvana (és el tot i el no-res, la plenitud i el buit, el silenci), de la comunitat
budista (es diferencia entre laics i monjos), dels dos grans <vehicles> (dividits en
theravada i mahayana), de les seves escriptures sorgides desprès de la mort de buda
(tripitaka) i dels principals aspectes doctrinals (doctrina de l'origen condicionat i doctrina
dels agregats).
La mort segons el budisme
Per als budistes, la mort és només el principi d'una altra vida.
En el budisme la mort ideal és en la qual la persona té plena consciència que passarà , i
l'han d'ajudar els familiars. D'aquesta manera, transformen la mort en una cosa que forma
part de la vida cíclica i al que no s'ha de témer massa, ja que no és un procés terminal

3. sinó una cosa natural, universal i inevitable. Per això, els laments i les ploraneres no estan
molt ben vistos.
El Nirvana:Per als budistes, la mort és només el principi d'una altra vida que s'anirà
repetint fins a arribar al Nirvana. Això passa quan el subjecte ha après i ha obtingut la
suficient saviesa espiritual com per veure la Veritat. Per tant, el Nirvana és l’estat de
saviesa per excel·lència.
En el budisme tibetà, la persona morta o propera a morir se li llegeix El llibre dels Morts,
ja que és una manera de "donar claus" que serviran al difunt en l'Estat Intermedi de dues
vides. Aquest procés dura 49 dies
Els budistes prefereixen ser incinerats. Una altra varietat que és deixar el cos a la natura
perquè siguin les mateixes aus carronyeres i l'acció natural la que descompongui el cos
El funeral budista
En el funeral, es comença per pregar a Buda. Segons el llibre esmentat, el difunt se li
cobreix amb un sudari la cara i no se li toca, per no interferir en el procés. Aquest procés
dura uns tres dies. Després el mort és col locat en un taüt per vetllar-lo.
Abans de la incineració es produeixen cerimònies privades i públiques. El comú és que la

4. casa dels parents estigui oberta perquè els més propers es reineixin Aquest ges de reunió
es fa oer desterrar la pena i la por per mitjà de l'amistat.