1. Tema 6 (5 del llibre) ELS ÀCIDS NUCLEICS

4. Se ha afirmado que en correspondencia con su tío en 1892, comenta que la nucleína era una molécula muy grande y compleja, cuyo isomería podía proporcionar un número suficiente de moléculas, de acción diferente, portadoras de innumerables características hereditarias. En una analogía que hoy causa asombro apunta que esta transmisión química, podía compararse con la variedad de un idioma que encuentra como expresión la combinación de una veintena de letras. Semejante símil no entró en el repertorio de ideas de las ciencias hasta que más de medio siglo después Erwin Schrödinger (1887-1961) introdujera el concepto de código genético.

7. Un sucre tipus pentosa, concretament la 2-desoxirribosa (ribosa en ARN) --- aquesta pentosa reb el nom de ribosa per l'institut on es va identificar (Rockefeller Institute of Biochemestry); 2-desoxiribosa, indica que la ribosa ha perdut un grup OH- en el 2on carboni

8. i un grupo fosfat

10. Els sucres:

11. LA RIBOSA És un monosacàrid de 5 carbonis. És un component estructural de nucleótids, com l'ATP. Forma part de l'estructura dels nucleótids que formen l'ARN.

12. LA DESOXIRRIBOSA És un monosacàrid de 5 carbonis, que forma part de l'estructura de nucleòtids del ADN. La seva estructura és similar a la Ribosa, pero el carboni 2 no presenta un grup alcohol. No respon a la fórmula general dels monosacàridos, (CH 2 O) n .

13. Àcid fosfèric o grup fosfat:

14. Les bases nitrogenades:

22. A l'unir-se una base nitrogenada amb una pentosa (ribosa – ARN / desoxiribosa – ADN) es forma un nucleòsid . La unió es produeix mitjançant un enllaç N-glicosídic, que esdevé entre el C 1' de la pentosa i el Nitrogen 1' de la base nitrogenada, si és una pirimidina, o el nitrogen 9', si la base és púrica, desprenent-se una molècula d'aigua.

23. Alhora d'anomenar els nucleòsids, ho fem de la següent manera:

25. Ur + idina

26. Tim + idina

28. Correcció Activitat 1

31. Els nucleòtids tenen un fort caràcter àcid degut al grup fosfat, que s'inotza

32. Per anomenar els nucleòtids afegim al darrera del nom del nucleòsid la paraula 5'-monofosfat.

34. desoxiadenosina-5'-monofosfat (dAMP) --- desoxiadenosinmonofosfat

35. desoxitimidina-5'-monofosfat (dTMP) --- desoxitimidinmonofosfat

36. uridina-5'-monofosfat (UMP) --- uridinmonofosfat

39. Correcció Activitat 2

41. Què és un àcid nucleic? Defineix

42. Què és un nucleòtid? Defineix

43. Què és un nucleòsid? Defineix

44. Exercici pàg 83. 1 i 2

45. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/invesnucleot.htm

46. (activitat internet)

49. Els nucleòtids s'uneixen mitjançant un enllaç fosfodiester entre el radical hidroxil (-OH) del C 3' d'un nucleòtid i el radical fosfat del C 5' del nucleòtid següent

50. Mireu pàgina 84 del llibre de text. Imatge de la formació d'un fragment de ARN.

51. Així doncs, els àcids nucleics presentaran un extrem 5' lliure, el del primer nucleòtid de la cadena, i un extrem 3' lliure, el de l'últim nucleòtid de la cadena. Diem doncs que els àcids nucleics se sintetitzen des de l'extrem 5' a l'extrem 3'. Això es degut a que l'enzim que catalitza aquesta unió de nucleòtids nomès pot actuar unint nucleòtids a l'extrem 3' de l'anterior.

54. L'any 1952, Alfred Hershey i Martha Chase, diluciden que és l' ADN el material hereditari i no les proteïnes.

55. La seqüència de nucleótids de l'ADN conté la informació necessària per a poder controlar el metabolisme d'un ser viu. L'ADN és el lloc on resideix la informació genètica d'un ser viu. Pentosa Àcid fosfòric Bases nitrogenades

56. Martha Chase (1930- ) and Alfred Hershey (1908 - 1997) Cold Spring Harbor Laboratory, 1953

66. Quan en un filament hi trobem Adenina, en l'altre filament hi trobemTimina. Quan en un filament hi trobem Guanina, en l'altre filament hi torbem Citosina. Aquestes bases complementàries són les que constitueixen els ponts d'Hidrógen. L'Adenina forma dos ponts d'Hidrógen amb la Timina. Mentre que la Guanina forma tres ponts d'Hidrógen amb la Citosina.

70. Estructura terciària

71. L'ADN és una molècula molt llarga en algunes espècies i, en canvi, en les cél·lules eucariotes el trobem allotjat dins del minúscul núcli.

72. Que ens indica això?

73. Alguns tipus d'ADN estan superenrotllats (DNA circular: mitocondris, bacteris), la fibra es replega sobre si mateixa formant una superhèlix, el DNA superenrotllat .

76. 1er nivell d'empaquetament

77. La doble hèlix s'associa a les Histones generant l'estructura denominada nucleosoma . Cada nucleosoma está format per una estructura voluminosa, denominada core, seguida por un eslabó o "Linker". El core está compost per un octàmer de proteïnas, Histones, denominades H2A, H2B, H3 i H4. Cada tipus d'histona es presenta en nombre parell. Aquesta estructura està envoltada per un tram d'ADN que dona una volta i 3/4 en torn a l'octàmer. El Linker està format per un tram d'ADN, anomenat ADN espaiador, que uneix un nucleosoma amb un altre i una histona H1.

78. La unió del DNA amb les histones ja s'anomena fibra de cromatina.

81. L'ADN del nucli dels espermatozous necessita major empaquetament, per això usa unes altres proteïnes més bàsiques anomenades Protamines, formant una estructura molt compacta.

85. Nivell d'empaquetament superiors (4rt i 5é)

86. En el nucli, el filament de DNA es troba empaquetat entre 100 i 1.000 cops, i en els cromosomes (forma que pren el DNA durant la metafase, que és el màxim grau d'empaquetamentde la fibra de cormatina) de 10.000 cops. Mentre que el Solenoide només aconsegueix entre 35 i 40 vegades de reducció, això implica que hi han altres mecanismes no coneguts, que permetran aquest grau.

89. Pàg 90 ex. 14 i 15

90. Llegir pàg 90. Tipus d'ADN segons estructura

91. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/actividades/videoadn/adn.htm

92. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/actividades/videocromatina/cromatina.htm

93. Pàg. 94 ex. 21, 22, 23, 24, 25 i 26