Lectura per a la setena prova de Llengua Catalana

1. S E T E N A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
SELECCIÓ O DISCRIMINACIÓ?
 --------------------------------------------------------------------- 
Senyor director,
La nostra escola viu immersa en un autèntic
moment de trasbals, decepció i tristesa. Tothom
sembla haver perdut un xic el nord, arrel de la
decisió que la federació de bàsquet va comunicar a
la direcció del centre per carta certificada fa dues
setmanes. El que havia de ser un autèntic
esdeveniment ha acabat suposant un motiu per a
plorar i entristir-se en el cas de bona part dels
alumnes i de les alumnes esportistes de l’escola.
Quan el delegat de la Federació Catalana de
Bàsquet va presentar-se al “Jaume Miret”, tots el
vam rebre amb una il·lusió indescriptible. El nostre
mestre d’Educació Física ens havia assegurat, un
cop completades les sessions pràctiques, que molts
de nosaltres podíem aspirar seriosament a ser
escollits per tal de formar part de la selecció
catalana infantil. Nosaltres vam donar per fet que
els seleccionats o seleccionades podíem ser tant
nois com noies.
Ansioses i ansiosos, vàrem començar a veure
l’esport que tant ens agrada com un camí cap a
l’èxit, com una via cap al triomf personal, com una
possibilitat de ser millors que els altres. Això, sens
cap mena de dubte, no és sempre una bona opció.
Lògicament, el delegat de la federació li va
comunicar al nostre mestre que només s’enduria
a la selecció dos alumnes de l’escola, d’entre un
total de cent! Amb el dit aixecat, va assenyalar dos
bons companys que realment mereixien formar part
de la selecció, i tots dos nois, cap noia! De fet, tots
a l’escola estem contents pel fet que ells hagin estat
escollits, però… Què passa amb tots els altres i
amb totes les altres? Ningú més pot optar a formar
part de la llista dels titulars!
Això ha contribuït a esmicolar i a esborrar del
mapa els somnis i les il·lusions de molts de
nosaltres.
Sabem que les seleccions són grups d’elit, molt
importants, on només els millors hi fan cap, però ara
nosaltres ens plantegem el fet de si les seleccions
no són grups que en realitat, en lloc de seleccionar,
discriminen. Som molts els qui ens hem quedat al
carrer. Som molts els nens qui, somiant abans que
el bàsquet ens obria les portes, pensem que ara
ens les ha tancat de cop als nassos. I som moltes
les qui, decebudes per l’estereotip, tenim ara un
motiu més per a pensar que vivim encara en una
societat masclista que creu que la dona és més
feble que l’home. Amb tot, però, afirmem que també
nosaltres, les noies, som asos de l’esport!
Col·lectiu de noies esportistes indignades
SOSES