1. TRUMAN CAPOTE
r
a
r21 DE DES. DEL 2014
SETMANA 33

2. Fixa’t en aquesta cara
he entrat en el seu rostre a través de la seva mi·
rada, esclar: ella la té molt poderosa. I tot seguit m’he
quedat una estona en la part inferior dels ulls, més pàl·
lida i envoltada de pigues. He seguit amb el llavi de sota,
que per la part dreta compensa el desviament de l’afilat
nas cap a l’esquerra. Després he vist l’oval de la cara, per·
fecte, i les perles a les orelles brillant.
Les celles un pèl arquejades emmarquen juntament
amb les pestanyes aquesta part més clareta, sortida i en·
coixinada, de protecció ocular.
Podria passar-li la mà per darrere del cap, pel cabell
ros-castany-pèl-roig. Ho faria amb els dits ben oberts,
com potser ho van fer Redford o De Niro. M’allunyo una
mica i l’observo en conjunt i descobreixo una lesbiana
de melena al vent a Manhattan, tota una vida a Àfrica,
un maleït dubte sobre Seymour, molt amor i una decisió
impossible i inconfessable.
Costa més veure-hi bon humor o una autèntica filla de
puta amargada i alhora seductora. Però és que estem da·
vant d’un autèntic animal de la càmera que volem assa·
borir amb tranquil·litat avui diumenge.
Ricardo Feriche
BOSC ENDINS
L’última actuació estel·lar
de l’actriu arriba d’aquí uns
dies a la cartellera nord-
americana: es converteix en
la dolenta del conte a
‘Into the woods’
10
MARCA DIABÒLICA
Streep va interpretar la
insuportable editora d’‘El
diable es vesteix de Prada’. Ens
endinsem en la història de la
casa italiana de moda dirigida
per Miuccia Prada
4
MÓN ‘AMISH’
William Penn, avantpassat
de Meryl Streep, va fundar
al segle XVII Pennsilvània,
capital mundial de la
comunitat ‘amish’
6
INSTANTSDECISIUS
Si ‘La decisió de la Sophie’
s’hagués deixat en mans de
Luke Rhinehart ell hauria
tingut clar com prendre-la:
tirant els daus
28
TAULA DE NADAL
La connexió gastronòmica
de Meryl Streep a través del
film ‘Julie i Julia’ és l’excusa
perfecta per organitzar
un àpat nadalenc
24
LA VEU
DE LA VIOLET
Anna Lizaran (al teatre) i
Meryl Streep (al cinema)
van interpretar la corrosiva
Violet d’‘Agost’
22
NEIX L’AMOR
A ‘Enamorar-se’ Meryl
Streep i Robert de Niro
són dos estranys que
coincideixen al tren i
s’acaben enamorant. El
dramaturg Marc Artigau
i Queralt s’inspira en
la seva història per
confeccionar un relat
18director Carles Capdevila
director creatiu Ricardo Feriche
directora d’art Céline Robert
coordinació Raquel Alba
redacció Jordi Martínez
llengua Maria Rodríguez Mariné
fotografia Xavier Bertral - Ruth Marigot
rar@ara.cat
-
projecte editorial
Feriche i Black Associats
rar
‘The September issue’ mostra com
es fa la revista ‘Vogue’
‘Breve encuentro’,
de David Lean,
va inspirar el film
‘Enamorar-se’
‘American gothic’,
de Grant Wood
FOTOPORTADA:EFE
Rina Bovrisse

3. [5][4]
M. STREEP ‘EL DIABLE ES VESTEIX DE PRADA’ PRADA
‘El diable es vesteix
de Prada’ (2006) narra la
història d’una tribulada noia
que treballa com a assistent
de Miranda Priestly (Meryl
Streep), una de les editores
de moda més exigents
de Nova York
La banda sonora
de 1966
l’any de la publicació d’A sang freda van aparèixer
tres dels discos més influents de la història del pop:
Blonde on blonde, de Bob Dylan; Revolver, dels Beatles,
i Pet Sounds, dels Beach Boys. Eren discos que avisa·
ven del que vindria: el pop era molt més que una moda
passatgera i els seus màxims representants estaven
disposats a explorar les seves possibilitats fins a límits
fins aleshores insospitats. S’obrien les portes als dobles
àlbums, als discos conceptuals i a l’intent d’equiparar la
música popular a l’art en majúscules. Eren mesos d’ex·
perimentació (John Coltrane va publicar Ascension)
i de la primera psicodèlia (The Byrds, Love, Jefferson
Airplane i The 13th Floor Elevators també van treu·
re disc). No obstant això, al 1966 encara es consumien
molts més singles que àlbums, de manera que la banda
sonora d’aquell any als Estats Units serà sobretot recor·
dada pels números 1 del Hot 100 de la revista Billboard.
Al gener va començar regnant The sound of silence, de
Simon & Garfunkel, que es disputava el primer lloc amb
We can work it out dels Beatles, que al juny també van te·
nir un número u amb Paperback writer. A principis d’any
també sonava el These boots are made for walking de
Nancy Sinatra, però qui va arrasar durant tot el mes de
març i part de l’abril va ser SSgt Barry Sadler, un militar
que cantava la cançó patriòtica The ballad of the Green
Berets. Després van venir hits molt més estimulants
com Monday monday de The Mamas & the Papas, Good
lovin’ de The Young Rascals, Summer in the city de The
Lovin’ Spoonful, You can’t hurry love de The Supremes,
Wild thing dels Troggs, Sunshine superman de Donovan,
Reach out, I’ll be there dels Four Tops, Paint it black dels
Rolling Stones, Good vibrations dels Beach Boys o l’I’m
a believer dels Monkees. Eren cançons amb les quals
es podia amenitzar un guateque típicament sixties, que
sempre tenia un moment per ballar agafats: era l’any de
When a man loves a woman de Percy Sledge, i de l’Stran-
gers in the night de Frank Sinatra. r
L’HOME DEL FEDORA BLANC
Néixer a New Orleans marca, potser per això Truman
Capote adorava els barrets Fedora, blancs i d’ala ampla
de la marca Stetson (potser també per dissimular
la seva baixa estatura). A mig camí entre l’estil Ivy
League i el d’elegant cavaller sureny, Capote va cultivar
tant la seva prosa com la seva vida social i, de retruc,
la seva pròpia imatge. El seu vestit de festa sempre era
l’smoking (amb camisa blanca i corbatí negre), que era
el que lluïa durant l’anomenada “festa del segle”: el
Black and White Ball que va organitzar el 1966 a Nova
York per celebrar amb 500 convidats de la jet-set l’èxit
de la seva novel·la A sang freda. Però el genuí estil
Capote també es reconeix en pijames de seda (que no
se’ls treia quan estava en ple procés creatiu), vestits
de lli blanc, samarretes de ratlles, ulleres de pasta
(Moscot encara fabrica el model Lemtosh), bufandes
llargues i mocasins de pell. Referències que perviuen
en la memòria dels seus lectors i també en els armaris
de molts homes contemporanis.
per Ivan Costa
‘PLAYLIST’ 1966
1
‘Good Lovin’
The Young Rascals
2
‘These Boots Are Made For Walkin’
Nancy Sinatra
3
‘Monday, Monday’
The Mamas & The Papas
4
‘Summer In The City’
The Lovin’ Spoonful
5
‘I’m A Believer’
The Monkees
6
‘Wild Thing’
The Troggs
7
‘Sunshine Superman’
Donovan
8
‘Reach Out I’ll Be There’
Four Tops
9
‘You Can’t Hurry Love’
The Supremes
10
‘Paint It, Black’
The Rolling Stones
11
‘When A Man Loves A Woman’
Percy Sledge
12
‘Good Vibrations’
The Beach Boys

4. [7][6]
M. STREEP W. PENN PENNSILVÀNIA ‘AMISH’
La Nova York
que s’ofega
després de 77 anys, els llums de neó vermells del
Subway Inn es van apagar per darrer cop el passat 30
de novembre, a la cantonada del carrer 60 amb l’avin·
guda Lexington de Manhattan. Aquest calaix de sastre
on acabar qualsevol nit contenia l’essència dels “dive
bars” novaiorquesos: locals foscos, sense pretensions
ni subtilises, on prendre una copa a la barra mirant
la televisió o arraulint-se en la intimitat dels seients
acotxats d’escay en forma d’U, sota la llum de colors
fluorescents d’alguna marca de cervesa. Una de les pa·
relles que van convertir els sofàs vermells del Subway
Inn en un racó per a mitòmans són Marilyn Monroe, la
“swan” més famosa de Truman Capote, i el seu marit Joe
DiMaggio, estrella del beisbol, els quals solien passar a
prendre una copa després de sopar en algun dels sofis·
ticats restaurants de la zona. Enfront del bar s’alça el
centre comercial Bloomingdale’s, un altre històric del
barri que, tot i el maquillatge, no pot evitar deixar en·
treveure la seva avançada edat en les lletres daurades
i els tendals rococós de les entrades. Però sembla que
a Nova York els únics negocis capaços de sobreviure a
les escalades de lloguer i d’impostos són, precisament,
els centres comercials.
Plagada de milionaris que compren pisos on no hi vi·
uen i grans empreses que obren una de les seves sucur·
sals de motlle a cada cantonada, Nova York està perdent
els seus pulmons. Cada cop més sabaters, baristes, tin·
torers, llibreters es veuen obligats a posar pany i clau als
negocis on s’han deixat la pell durant dècades. Però no
tots estan disposats a acotar el cap i marxar amb un sos·
pir. Alguns d’aquests homes i dones han decidit plantar
cara a les immobiliàries i els gegants comercials i seguei·
xen llevant-se ben d’hora cada matí per obrir les portes
dels seus locals i atendre els clients de tota la vida. Qui
sap quant temps més resistiran, però mentrestant val la
pena pagar-los una visita i escoltar les seves històries.
Avui, els llums de neó del Subway Inn ja no hi són.
Només una façana grisa, recremada, plena de taques ne·
gres que ploren ciment avall. Un cartell blanc de plàstic
mig despenjat voleia sobre les finestres cobertes amb
fustes, com la bandera que mostren els que es rendei·
xen. Però el Subway Inn no s’ha rendit. El cartell crida:
“Salvem el Subway Inn”, i forma part d’una campanya
encetada l’estiu passat per Marcelo Salinas, el propietari
del bar, i el seu fill Steven quan, amb un mes d’antelació,
la immobiliària els va anunciar que haurien de desallot·
jar el local el 15 d’agost. La comunitat va reaccionar a
l’instant. En quatre setmanes, els Salinas van recollir
més de 5.000 signatures per declarar l’edifici un espai
“emblemàtic”delaciutatiunjutgevasuspendretempo·
ralment l’ordre de desnonament. Amb campanyes a
Durant els segles XVIII i XIX
els ‘amish’ es van establir a la
colònia de Pennsilvània, fundada
anys abans per William Penn,
avantpassat de Meryl Streep. Avui,
ja convertit en estat, Pennsilvània
és l’indret amb més ‘amish’
del món
EL ‘REALITY’
Cinc amish es traslladen a Man-
hattan. Allà, envoltats de llums de neó i de
tot el que la indústria del consum pot oferir,
hauran de decidir si tornen a la seva comu·
nitat o opten per abandonar-la per sempre
més. Aquest és el plantejament inicial de
Breaking amish, un reality produït pel ca·
nal nord-americà TLC que va començar a
emetre’s als Estats Units al setembre del
2012. El programa ja va per la seva tercera
temporada i no ha estat exempt de certa
polèmica: la comunitat amish ha acusat els
protagonistes d’impostors i ha denunciat
que ja havien deixat de ser amish abans de
començar a gravar el xou.
š
XXXXXXXXXX

5. [9][8]
M. STREEP W. PENN PENNSILVÀNIA ‘AMISH’
les xarxes socials, presència als mitjans, i sobretot el re·
colzament dels clients habituals i alguns famosos com el
cantant Tony Bennett, el Subway Inn va aconseguir una
pròrroga i va seguir respirant fins l’últim cap de setmana
de novembre.
“El moment més emotiu va ser quan vam despenjar
els llums de neó”, explica Steven Salinas, el fill del pro·
pietari. “Va ser una sensació estranya, perquè d’alguna
manera encara pensàvem que tot això no s’acabaria”.
Però això només és el tancament d’una etapa, i pare i fill
estan il.lusionats amb el que els espera. El cartell de neó
ja l’han traslladat dos carrers més a l’est, al número 1140
de la segona avinguda, cantonada amb el mateix carrer
60, on calculen que a principis de febrer obriran el nou
Subway Inn. “Serà una rèplica, exactament igual que
l’actual”, anunciaven els Salinas en una nota de premsa.
Per això traslladaran no només el cartell, sinó també els
sofàs on van seure Monroe i DiMaggio, la barra i “ca·
dascun dels tamborets”. Són concients dels costos que
això implicarà, “però la nostra família es compromet a
mantenir viva la nostra tradició –escrivia Steven–. Tot
i que les parets que albergaran els mateixos continguts
canviaran, el cor i l’ànima del que anomenem la nostra
llar continuaran sent els mateixos”.
El jove no entén com l’Ajuntament de Nova York pot
permetre que les corporacions s’ho estiguin quedant tot.
“El fonament de Nova York és la diversitat –diu Steven–,
què pretén l’alcalde, que segueixin construint més apar·
taments de luxe? S’estan carregant tots els locals caso·
lans”.
“The old-fashioned way”. A Lexington Candy Shop tot
ho fan “the old fashioned-way”, a l’antigua usanza, com
li agrada repetir cada poques paraules a Bob Karcher, el
copropietari del restaurant. La màquina verda per fer
batuts dels anys 40, l’espremedor de llimones per a la lli·
monada, les taules de color rosa joguina i els sofàs verd
billar, la barra que en algun moment va ser blanca i ara
està sembla la pell d’un dàlmata; tot en aquest local és un
monument al passat. “Tothom necessita una llegenda en
aquesta ciutat”, diu Karcher amb un somriure.
També els uniformes dels empleats són un homenatge:
tots duen gorra i una mena de bata blanca de farmacèu·
tic sota la qual s’emmarquen una camisa i una corbata
de nus exageradament ample. Dos dels cambrers duen el
mateix estampat de corbata, amb personatges de les xo·
colatines M&M’s. “No, la corbata d’M&M’s no és obliga·
tòria, però sí ho és portar gorra, camisa i corbata”, aclara
Karcher. És diumenge al vespre i el co-propietari repas·
sa una fullaraca de comptes anotades a mà en una taula
solitària. A les parets hi ha fotografies de l’actor Robert
Redford i l’exalcalde Rudolph Giulani, entre d’altres que
no sóc capaç de reconèixer, i instantànies antigues del
local, que va obrir el 1925.
“Què passa, Jackie?” saluda un dels cambrers amb cor·
bata d’M&M’s al client que acaba d’entrar, mentre fre·
geix unes hamburgueses sobre la placa metàl.lica plena
de tolls d’oli. Jackie respon amb un moviment de cap i
es manté al costat de la porta d’entrada, on hi ha un ra·
có-estanc on venen caramels i loteria. Duu un uniforme
blau i botes pesades. Sembla cansat.
XXXXXXXXXX
El dia de Nadal arriba a la
cartellera nord-americana
‘Into the woods’, un conte
musical amb un repartiment
estel·lar encapçalat per Meryl
Streep en el paper de la
malvada bruixa del bosc
Karcher explica que són moltes les dificultats que han
d’afrontar per tal que el negoci sobrevisqui. “Sobretot la
intromissió del govern –es queixa–. El departament de
Sanitat ens tracta com si fóssim un caixer automàtic”.
Però per sort el negoci va fent, i no tenen problemes amb
el propietari de l’edifici. “Ell valora tenir un bon lloga·
ter, saber que a finals de mes tindrà el seu xec a la porta”,
explica. Però la competència és duríssima. Només en les
quatre illes de cases colindants al restaurant, al llarg de
l’avinguda Lexington, Karcher ha comptat que hi ha vint
locals on es pot menjar alguna cosa. “No sé si nosaltres
oferim el millor menjar, però sí llimonada recent espre·
muda, entrepà de paó de debò, no com als delis –diu mi·
rant la botiga de queviures de la cantonada d’enfront–; i
un espai on hi ha gent diversa, i les converses comencen
fàcilment. The old fashioned way”.
Resseguint les passes familiars
Dos carrers a l’oest de l’antic Subway Inn, paret amb
paret amb una sucursal de la drogueria més poderosa
dels Estats Units –que ja ha engolit tots els seus princi·

6. [10]
M. STREEP ‘INTO THE WOODS’
El dia de Nadal arriba a la cartellera
nord-americana ‘Into the woods’, un
conte musical amb un repartiment
estel·lar encapçalat per Meryl Streep en
el paper de la malvada bruixa del bosc
pals competidors– hi ha una discreta porta de vidre amb
mànec platejat que obre el minúscul imperi de la família
Rocco, Jim’s Shoe Repair. Aquest local senzill, de parets
beige desgastades recobertes d’articles emmarcats so·
bre la seva pròpia història, neteja i repara sabates des
de 1932. A la dreta, sobre una tarima de fusta on s’api·
len llaunes de betum de tots colors, s’alineen sis seients
negres, amples i robustos, que tenen aspecte de ser igual
de còmodes que uns esclops. Un home jove i engominat,
d’alçada gairebé descomunal, recolza les seves immen·
ses sabates negres amb doble sivella sobre uns pedestals
daurats i estrets, que bé podrien servir com a guardons
cinematogràfics. A la paret d’enfront, sota la televisió, hi
ha uns altres sis seients guardant fila, com vagons en un
trenet, en els quals la gent solia esperar el seu torn i ara
només els nens semblen veure’ls la utilitat. Tot el mobi·
liari és original dels anys 30.
Del magatzem surt Joe Rocco, nét de Vito, el fundador
del negoci. És un home d’aspecte amable i senzill, s’ei·
xuga les mans brutes mentre parla amb orgull de la his·
tòria que encapsula aques petit espai, on han treballat
gairebé tots els membres de la seva família –avis, tiets,
pares, i ara també el seu fill Andrew. Joe va començar a
familiaritzar-se amb el negoci durant les estones lliu·
res de l’institut, allà pel 1971, i ben aviat va passar a ser
la seva feina a temps complet. “Quan jo era nen, tothom
tenia un negoci i ens coneixíem tots aquí al carrer, era
molt més divertit, és una pena que això es perdi”, explica
escopint les Tes com a bon italoamericà que no pot dis·
simular l’accent dels seus avantpassats, d’un idioma que
en realitat no parla.
El setembre passat, el contracte de lloguer de 10 anys
va finalitzar i la immobiliària no ha volgut renovar-lo.
En canvi, n’ha signat un de nou que permetrà l’ampliació
de la drogueria del costat, que inclou plans per fer des·
aparèixer el racó familiar. Durant mesos, els Rocco han
estat recollint signatures perquè l’Ajuntament el declari
un espai “emblemàtic” de la ciutat, però la comissió en·
carregada de fer aquests assessoraments ja ha declarat
que Jim’s no és apte per a assolir aquesta denominació.
Passen uns minuts de les sis de la tarda i un parell de
dones amb accent rus aconsegueixen colar-se abans
que baixin la persiana. Hi ha quatre persones fent cua al
mostrador esperant recollir les seves sabates. “El negoci
ens va bé –explica Joe–, no hem canviat mai, som una sa·
bateria old fashioned. Tractem bé a la gent, considerem a
tothom com un amic. Podríem mudar-nos a un nou local
i segur que la gent continuaria venint, però ja no seria el
mateix”.
Una dona de cabell arrissat esbufega a l’altra banda
de la persiana, amb un paperet a la mà. “Quasi...”, sos·
pira. Un empleat puja la persiana per deixar-la passar.
Mentre paga, ja amb les sabates a la mà, la dona pregun·
ta si saben alguna cosa del lloguer. “Encara no se sap res
segur –contesta Joe amb cara esperançada–. Hem estat
parlant amb els de la drogueria i sembla que ells no sabi·
en res de nosaltres, ni de la història del local. La setmana
que ve em diran alguna cosa”.
“Tan de bo us el renovin”, diu la dona mentre s’encami·
na cap a la porta. “Tothom que conec ve aquí. No sé pas
on aniríem, sinó”. r
AMÈRICA PROFUNDA
El 1930 Grant Wood va completar American gothic, un dels
quadres més emblemàtics de l’art dels Estats Units. El llenç
és pura cultura popular: està imprès sobre centenars de tas·
ses i pòsters i és una referència visual recurrent –el trobareu,
per exemple, a l’escena inicial de The Rocky Horror Picture
Show, o al videoclip de Don’t go breaking my heart, on Elton
John i RuPaul es fiquen a la pell dels seus protagonistes. Ex·
hibit a l’Art Institute of Chicago, American gothic mostra una
parella de grangers amb posat seriós, gairebé amenaçador:
ell amb la forca a la mà, ella amb la mirada severa i perduda
a la dreta. La vestimenta tradicional de tots dos fa que sovint
s’hagi especulat sobre si abraçaven heart, on Elton John i
RuPaul es fiquen a la pell dels seus protagonistes. Exhibit a
l’Art Institute of Chicago, American gothic mostra una parella
de grangers amb posat seriós, gairebé amenaçador: ell amb la
forca a la mà, ella amb la mirada severa i perduda a la dreta.
La vestimenta tradicional de tots dos fa que sovint s’hagi es·
peculat sobre si abraçaven la heart, on Elton John i RuPaul es
fiquen a la pell dels seus protagonistes. Exhibit a l’Art Institu·
te of Chicago, American gothic mostra una parella de grangers
amb posat seriós, gairebé amenaçador: ell amb la forca a la
mà, ella amb la mirada severa i perduda a la dreta. La vesti·
menta tradicional de tots dos fa que sovint s’hagi especulat
sobre si abraçaven fe amish. Per pintar-los, però, Wood no es
va fixar en els membres d’aquesta comunitat sinó que sim·
plement es va imaginar “el tipus de gent que devia viure” en
una casa tan tradicional com la que surt retratada al fons del
que sovint s’hagi especulat sobre si abraçaven heart, on Elton
John i RuPaul es fiquen a la pell dels seus protagonistes. Ex·
hibit a l’Art Institute of Chicago, American gothic mostra una
parella de grangers amb posat seriós, gairebé amenaçador:
ell amb la forca a la mà, ella amb la mirada severa i perduda
a la dreta. La vestimenta tradicional de tots dos fa que sovint
s’hagi especulat sobre si abraçaven la heart, on Elton John i
RuPaul es fiquen a la pell dels seus protagonistes. Exhibit a
l’Art Institute of Chicago, American gothic mostra una parella
de grangers amb posat seriós, gairebé amenaçador: ell amb
la forca a la mà, ella amb la mirada severa i perduda a la dre·
ta. La vestimenta tradicional de tots dos fa que sovint s’hagi
especulat sobre si abraçaven fe amish. Per pintar-los, però,
Wood no es va fixar en els membres d’aquesta comunitat sinó
que simplement es va imaginar “el tipus de gent que devia

7. [13][12]
M. STREEP ‘ENAMORAR-SE’
Nova York al Paral·lel
som al 1980. El mític Studio 54 de Manhattan ha baixat
(temporalment) la persiana per problemes amb el fisco,
però un empresari novaiorquès té l’ocurrència d’expor·
tar el fenomen a Europa i repetir el seu èxit superlatiu.
La idea, que alguns consideren inviable, és obrir-hi una
rèplica tan espectacular com l’original, dotada dels equi·
paments tècnics més moderns i sofisticats, dels jocs de
llums més al·lucinants i dels efectes més impressio·
nants, en paraules de Mike Hewitt, el nord-americà vi·
sionari.
Així doncs, Hewitt creua l’Atlàntic, aterra al Prat, i des·
prés de temptejar sense sort Ricardo Urgell, el pare dels
Pachá, troba al cor del Paral·lel l’edifici idoni per allot·
jar la seva discoteca: el Teatre Español, el més antic de
l’avinguda teatral, tocat de mort des que el públic li va
girar l’esquena... Així podria començar el relat del naixe·
ment, zènit i decadència de l’Studio 54, l’aventura més
pròspera i singular de la nit barcelonina dels 80. Un san·
tuari per als noctàmbuls amb ganes de música, festa i
extravagància.
Matías Colsada, propietari d’aquell Español ruïnós,
feia temps que rumiava la possibilitat de convertir-lo en
un pàrquing, però la irrupció de l’americà li va fer can·
viar d’idea: Colsada va adonar-se que sotmetre el vell
teatre a un tractament rejovenidor podia tornar a fer-lo
rendible, i va resoldre llogar l’espai a Hewitt i sumar-se
al negoci en qualitat d’accionista. Colsada gairebé no va
trepitjar l’Studio en tots els anys que va estar actiu, però
elseugraud’implicacióelvafercomparèixerdavantdels
mitjans, pocs dies abans de la inauguració, del braç de la
seva musa, Tania Doris. Val a dir que la vedet va mante·
nir-se en un discret segon pla durant la roda de premsa.
I va arribar el 9 d’octubre, la nit inaugural. Uns potents
focus van il·luminar el carrer mentre a la porta d’aquell
temple negre i daurat s’aglomerava una munió d’idòla·
tres, impacients per entrar-hi. L’estrena va ser apoteòsi·
ca. Amb Teresa Gimpera en el paper de relacions públi·
ques, no hi van faltar els vips locals –tot i no que sense el
glamur d’Andy Warhol o Mick Jagger, clients habituals
de l’Studio de Manhattan–, però el que va omplir el lo·
cal de màgia van ser els 3.000 assistents que no van voler
perdre’s l’esdeveniment.
Abans no acabés el mes, Grace Jones va inaugurar la
línia de concerts de la sala, una programació tan impac·
tant com les canonades de fum, les pluges de globus i de
confeti que feien embogir els parroquians o els mix de
Raúl Orellana, DJ titular a partir de 1982 i ànima indis·
cutible del local. Depeche Mode, Ultravox, Tina Turner,
Level 42, Chris Rea o ABC van actuar a Espanya per pri·
mer cop a l’Studio 54. L’olfacte d’Orellana per descobrir
nous talents, cridats a enfilar-se al n.1 de les llistes mun·
dials, no va fallar mai. Cansat, segons va dir, de vigilar un
monstre com aquell, Hewitt va desfer-se del seu paquet
d’accionsel1983.Quanvaplegar,unmilióimigdeperso·
nes ja havien ballat a la pista de l’Studio del Paral·lel. La
marxa de l’empresari, però, no es va notar, perquè tant
l’equip que el va rellevar com el seu DJ estrella coneixi·
en la fórmula per tenir el monstre sota control. Les nits
memorables, les festes delirants, se succeïen cada cap de
setmana. Al 87 es van llançar a la piscina (literalment):
ells foren els primers en muntar-ne una a la pista de ball,
i van llogar-hi banyadors, tovalloles, dutxes i serveis de
solàrium amb UVA als valents que volien fer-hi un cap·
bussó de matinada; al 89, van transformar el recinte en
un jardí babilònic ombrejat per palmeres gegants, i un
any més tard, van retransmetre en directe l’actuació de
les Azúcar Moreno a Eurovisió: el duet va interpretar un
tema compost per Jaime Stinus i Raúl Orellana...
Al carrer, cada cap de setmana la cua donava la volta al
perímetre de l’edifici. Els porters decidien qui entrava i
qui no, i la clau per fer-ho no era anar d’smoking ni tenir
un bon feix de bitllets a la mà, sinó ser el més estrafola·
ri de la fila. Perquè la diversió, el color, van ser la norma
de la casa fins arribats els 90, quan sota una nova gerèn·
cia l’Studio 54 va perdre l’espontaneïtat, l’alegria, que el
van fer únic. Primer com a Chic Studio i, després, sota el
nom Chic Gallery, el fulgor va anar declinant, fins apa·
gar-se del tot, a meitat de la dècada. Però aquesta és una
altra història. r
per Marc Artigau i Queralt
Truman Capote va ser un
habitual de les festes del mític
Studio 54 novaiorquès. La
Barcelona dels 80 va veure
el fulgurant naixement, i el
posterior declivi, d’un clon de
la discoteca en ple Paral·lel
L`AMERICÀ MISTERIÓS
Un cop va tenir clar on obriria la discoteca,
Mike Hewitt va contractar els tècnics i deco·
radors de l’Studio novaiorquès per reproduir
fins a l’últim detall una fórmula d’èxit –també
va fitxar el DJ de moda a la ciutat dels gratacels,
Richie Kackzor. L’única falta que va cometre
va ser arrogar-se el nom de la discoteca sens e
demanar permís als legítims propietaris, que
aquells dies eren a la garjola per evasió d’impos·
tos. Potser això el va salvar d’un plet.
Un halo de misteri envoltava Hewitt. Ningú no
sabia ben bé d’on havia sortit, i tothom parla·
va de la peixera amb piranyes que tenia al seu
despatx. Això sí, quan va deixar l’Studio 54 per
muntar pizzeries amb personatges Disney a
Madrid, l’aureola, de sobte, es va esfumar...
L`AMERICÀ MISTERIÓS
Un cop va tenir clar on obriria la dis·
coteca, Mike Hewitt va contractar els
tècnics i decoradors de l’Studio novaior·
quès per reproduir fins a l’últim detall
una fórmula d’èxit –també va fitxar el
DJ de moda a la ciutat dels gratacels,
Richie Kackzor. L’única falta que va
cometre va ser arrogar-se el nom de la
discoteca sens e demanar permís als le·
gítims propietaris, que aquells dies eren
a la garjola per evasió d’impostos. Potser
això el va salvar
LA FESTA CONTINUA
Raúl Orellana va substituir Kackzor el 1982 entre xiulets, però ràpida·
ment va ficar-se a la butxaca el públic, que de la nit al dia va oblidar el
DJ nord-americà. La clau del seu èxit va ser l’aposta per les noves mú·
siques, els viatges a Nova York per proveir-se de discos que punxava
en primícia o els concerts multitudinaris. I, sobretot, el seu instint per
intuir què volia la gent i donar-l’hi abans no ho demanés.
Productor discogràfic, agitador musical, Raúl Orellana va trencar amb
l’Studio el 1994. El record d’aquells anys, però, ha animat Orellana a
reviure les festes boges de l’Studio 54 al Teatre Principal, el Molino o
qualsevol altre lloc que n’estigui a l’alçada.
interior del studio 54 Barcelona
Entrada del studio
54 de NY

8. [14]
per Jaume Figueras
T
M. STREEP L’ACTRIU INSACIABLE
Un sofà i un fuet implacable (1948).
“Diga’m Capote, Truman Capote, tothom em diu així
ara...” S’ajeu al sofà, més aviat s’hi estira, amb una sa·
marreta de cotó i una mirada entre ingènua i incitadora.
És un jove de 24 anys desimbolt, un xic capgròs i peti·
tó, rossenc. Cara quadrada. Trets harmònics. Mirada
penetrant. Veu agudíssima. Molt amanerat. Extravertit
i expansiu. Acaba de publicar la seva primera novel·la,
Other voices, other rooms (Random House, 1948), ben
acollida per una crítica que s’ha sorprès de la seva preco·
citat. “Quan vaig complir disset anys ja era un escriptor
consumat. Si hagués estat pianista hagués arribat el mo·
ment del meu primer concert públic.”
El jove Truman s’incorpora, deixa les ulleres a la taula i
beu un glop de Mumm’s. Li agrada deixar sonar el silen·
ci, però quan parla s’atropella. “Vaig començar a enviar
contes a les principals revistes, que me’ls van publicar,
Mademoiselle, Harper’s Bazaar, The New Yorker... Havia
començat a escriure als vuit anys, de sobte, sense saber
per què i sense inspirar-me en cap exemple, perquè no
coneixia ningú que escrivís o a poca gent que llegís.” En
Truman és un ésser hipersensible, capaç de percebre co·
ses que la resta ignorem, és fàcil imaginar-lo de petit, en
aquell context estrany i remot de Louisiana o d’Alabama,
en un medi rural inhòspit. “De petit jugava a un joc, ob·
servavaunespaiounambientiempreguntavacomseria
capaç de capturar la seva essència només amb un detall,
amb un únic moviment de la percepció... Enquadrava
aquest detall, per exemple un bri d’herba inclinant-se
per efecte de la brisa, amb els dits, com fan els directors
de fotografia. Per a mi allò, era la realitat reflectida, és a
dir, la realitat més essencial i veritable.”
¿Potser ho està fent ara, en aquesta habitació? Mira
cap a un lloc indefinit, rere meu... però riu francament i
m’explica que, de fet, de nen només li interessaven qua·
tre coses: llegir llibres, anar al cinema, ballar zapateado
i dibuixar. Igual que un concertista, sentia la necessitat
de practicar quatre o cinc hores diàries l’escriptura. “Va
XXXXXXXXX
deixar de ser divertit molt aviat, quan vaig descobrir la
diferència entre escriure bé i fer-ho malament, i enca·
ra més quan vaig aprendre la diferència entre escriure
bé i el veritable art; és subtil però brutal.” Capote és un
treballador implacable de l’estil. “Quan Déu et dóna un
do també et regala un fuet, perquè et flagel·lis”, em diu,
mentre, tafaner com és, mira d’estirar-me de la llengua
sobre les coses que sé de gent que ell coneix... per si no
les sap. Sembla improbable.
Vols una altra copa, carinyo? Jo en prendré una altra de
Mumm’s... –em diu, alçant-se.
Està mirant d’estirar-me de la llengua?
Oh, no siguis ordinari... Mira, et proposo una cosa, fa·
rem un tracte: jo t’explico una història i si la trobes in·
teressant potser després podem parlar dels teus amics
escriptors...
(Temptat però reaci) Mmmm... de què tracta la seva
història?
D’Errol Flynn
(Convençut) Va, comenci...
¿Recordes el que t’he dit abans d’Errol Flynn, com
d’orgullós estava de la seva tita, amb la que animava les
festes tocant el piano? N’est-ce-pas? Doncs puc garan·
tir-ho. Un cop vam passar una agradable nit junts.
De debò!?
Paraula d’explorador, estimat. Estic fent un tracte
net! Va passar quan tenia divuit anys... dinou! Durant
la guerra, l’hivern de 1943. Aquella nit Carol Marcus va
donar una festa per a la Glòria Vanderbilt, al pis de Park
Avenue, un pis es-pec-ta-cu-lar, monada, una gran festa,
amb com a mínim cinquanta persones. A mitja nit es va
presentar en Errol, bastant borratxo, molt divertit, ens
vam fer riure l’un a l’altre. Vam anar junts després al
Morocco... i ens vam llevar junts.
¿I quina puntuació li donaria, en una escala de l’1 al 10?
Oh, estimat, si no fos Errol Flynn ni tan sols ho recor·
daria.
Li demano en què s’ocupa. Mentre comença a treballar

9. [17][16]
M. STREEP L’ACTRIU INSACIABLE
“La vida dels altres em
provoca curiositat. Aquesta
és l’essència de la meva
manera d’interpretar.
Estic interessada a saber
com seria ser tu”
m. streep
“La vida dels altres em
provoca curiositat. Aquesta
és l’essència de la meva
manera d’interpretar.
Estic interessada a saber
com seria ser tu”
m. streep
CAMALEÓ STREEP
Meryl Streep va reblar el clau de la seva capacitat
camaleònica a la minisèrie Àngels a Amèrica, on ar·
ribava a interpretar fins a quatre papers. Entre ells
el d’Ethel Rosenberg, militant comunista executada
per espionatge que s’apareix al protagonista, i el
rabí que obre la ficció i permet a l’actriu desplegar la
seva facilitat per adquirir tons i accents (veieu QR).
L’esforç va ser recompensat amb tots els premis de
televisió, un mitjà no gaire freqüentat per Streep
des d’un dels seus primers èxits a Holocaust. Àngels
a Amèrica de Tony Kushner era un demolidor retrat
dels Estats Units en l’era Reagan, amb la sida fent
estralls. Josep Maria Flotats va triar-leva facilitat
per adquirir tons i accents (veieu QR). L’esforç va
ser recompensat amb tots els premis de televisió, un
mitjà no gaire freqüentat per Streep des d’un dels
en la seva següent obra, The Grass Harp, de la que està
fent en paral·lel una adaptació teatral per a Broadway,
Capote ha estat viatjant per Europa aquests darrers me·
sos amb en Jack –la seva recent parella, Jack Dunphy– :
“M’han explicat coses que no et creuries... Tinc una gran
sort, recordo el 90% de les coses que escolto de forma li·
teral, així que no prenc notes gairebé mai.”
Més enllà del reconeixement literari, el jove Capote
ha aconseguit una certa notorietat com a personatge
públic. “Crec que en bona part és per la polèmica que va
generar una foto que em van fer en aquest mateix sofà i
que il·lustra la contraportada del llibre. Hi surto estirat,
insinuant... convidant el lector a enfilar-se damunt meu,
ha, ha, ha... ¿Vols una altra Mumm’s? Em moro de set...”
No sé què hi ha en aquesta mirada que t’escruta fins al
fons sense violència, amb una gran tendresa.
Sis morts i un ball en blanc i negre (1966)
Ahir un dels diaris més importants de la ciutat assegu·
rava que Capote ha esdevingut omnipotent. Ho recordo
mentre cauen les primeres volves de neu d’aquest hivern
sobre la United Nations Plaza de Manhattan, que creuo
camí del distingit i modern pis on s’acaba de mudar
Truman amb el seu company Jack Dunphy, amb vistes
a l’East River, al costat de l’edifici de Nacions Unides.
L’alta societat i les estrelles del cel·luloide es barallen
per tenir-lo a les seves festes, als seus iots, a les seves
mansions i palazzos. Demà, 28 de novembre de 1966,
l’escriptor del moment ofereix el Ball en Blanc i Negre a
l’Hotel Plaza, que es calcula que costarà més de 155.000
dòlars i on només han estat convidades 500 selectíssi·
mes personalitats. Fa deu mesos que Capote ha publicat
InColdBlood–totiquehaviaaparegutpublicadaenqua·
tre lliuraments al 1965 a The New Yorker–, que explica
com si fos una novel·la de misteri la història d’un crim
múltiple real al Mig Oest, el de la família Clutter, que va
commoure la nació; aquesta és, segons ell mateix diu, la
primera d’un nou gènere, les non-fiction novels, tal com
ell mateix la ha batejat, en la que ha invertit sis anys de
la seva vida.
“MaisesabràtotelqueAsangfredam’harobat–emdiu
quan em rep a un saló molt lluminós i ampli que s’obre
damunt del riu–. Em va erosionar fins arribar al moll
dels ossos”, i es deixa caure sobre un sofà esponjós, fol·
rat de pell, els glaçons dringant al vodka. “Tot el que hi
ha en aquest llibre que no prové de la meva observació
prové de registres oficials”, diu, responent a les nom·
broses crítiques rebudes, tant des dels ambients litera·
ris, encapçalades per un Norman Mailer molt agressiu i,
potser, gelós (“això de la non-fiction novel de Capote em
sembla un fracàs de la imaginació”, ha dit), com des de
les redaccions periodístiques, que han criticat la pre·
tensió documentalista de Capote acusant-lo de fer (des·
pectivament) literatura. “El que explico són fets, cosa
que no significa que sigui la veritat, però sí tot el que puc
aproximar-m’hi. El periodisme, tanmateix, no pot ser
del tot pur, com tampoc ho és una càmera. L’art no és ai·
gua destil·lada: les impressions personals, els prejudicis,
la selecció que un mateix fa, contamina la puresa de la
veritat sense gèrmens.”
Vostè portava temps rere un cas que li permetès explo·
rar aquest terreny de la novel·la de no ficció... ho va fer
als anys 50 amb els articles a The New Yorker sobre la
gira per Rússia de Porgy and Bess de George Gershwin
(The Muses Are Heard) i amb el retrat de Marlon Brando
mentre rodava al Japó Sayonara (The Duke in His
Domains).
Durant anys em vaig sentir atret pel periodisme com a
formaartísticaensímateixa.Enprimerlloc,perquècrec
que no ha passat res realment innovador en literatura en
prosa, ni en literatura en general, des de la dècada dels
20. En segon lloc, el periodisme com a art és un camp
que a hores d’ara és pràcticament verge... The Muses Are
Heard em va col·locar en la línia de treball adequada: vo·
lia fer una novel·la que tingués la credibilitat dels fets, la
immediatesa del cinema, la profunditat i llibertat de la
prosa i la precisió de la poesia... No va ser fins al 1959 que
vaig topar amb el cas dels assassinats dels Clutter.
Abans, però, va poder assajar de nou amb el polèmic re·
trat de Brando...
(Somriu forçadament; fa un gest de rebuig amb la mà
dreta i la deixa penjant del canell, a l’alçada dels ulls...)
Aquella entrevista va sepultar la nostra amistat... ¿ho
sabies?
No...
Sí, fillet meu... la vanitat humana, ne-c’est-pas? Ha ha
ha... Mira, fa poc me’l vaig trobar en una festa i quan em
va veure només va mormolar entre dents “objectivitat”...
Bé, mai he trobat cap persona a qui li hagi dedicat un
text que hagi estat contenta del resultat, suposo que és
el risc. Vaig fer el perfil de Brando per acceptar un repte
i demostrar una tesi. Jo sostenia que el reportatge po·
dia ser un art tan elaborat i elevat com qualsevol altra
mena de prosa –assaig, relat breu, novel·la–, una teoria
que fa deu anys, al 1956, quan es va publicar a The New
Yorker, no es veia amb tan bons ulls com avui. Vaig pen·
sar: ¿quin és el nivell més baix de l’art periodístic? Doncs
clarament l’entrevista amb l’estrella de cinema!, que és
pròpia de revistes especialitzades, no crec que hi hagi res
més difícil d’elevar que això...
I com ho va fer?
Com amb A sang freda, i com havia practicat amb The
Muses Are Heard, amb una rígida disciplina lineal de
recollida de dades (però mai gravant ni prenent apunts,
desenvolupant la memòria i l’atenció al detall i a les
paraules). I després manipulant el material com si fos
ficció. El que més vaig aprendre d’aquell retrat va ser a
controlar la prosa estàtica, a desvelar el personatge i a
mantenir el to sense ajuts de la línia narrativa...

10. [19][18]
M. STREEP L’ACTRIU INSACIABLE
Jack Dunphy, prim, sofisticat, lleugerament bronzejat,
amb un elegant jersei blanc de punt de coll alt, entra al
saló. Ve d’estar a la cabana que van comprar a la part ori·
ental i més fresca de Long Island i marxa aviat a Suïssa,
als Alps, tal com acostuma per aquesta època de l’any.
“Crec que aquest cop se n’hi anirà sol”, em diu Truman,
confident. “No suporto aquella casa on vaig estar escri·
vint com engabiat A sang freda, ja no. Allò s’ha acabat.”
Els anys han tractat bé Capote. Als 42, les entrades li
han eixamplat el front; pentina amb ratlla lateral els
cabells rossos, esclarissats que li resten. Foulard, jer·
sei blanc nuat a les espatlles, pantalons de lli, mocasins
d’ant... Vesteix com un dandi amanerat, potser perquè
és un dandi amanerat. Els darrers anys ha guanyat pes, i
s’ha convertit en un home corpulent, tot i seguir sent, és
clar, molt més baixet que la resta d’homes en qualsevol
reunió en la que se’l trobi. Això no és obstacle perquè,
invariablement, si Truman Capote està en una reunió,
sigui el centre de totes les mirades i monopolitzi la con·
versa. Capote, un treballador implacable i exigent de
l’estil, és també un hedonista charmant ple d’anècdotes
que explica detalladament...
L’altre dia –recorda– estàvem bevent unes cerveses a la
barra d’un dinner de carretera i es va apropar una dona
exuberant, vestida amb una roba molt ajustada, que es
va abaixar l’escot i em va dir “Oh, senyor Capote, sis·
plau firmi’m aquí”, i es va assenyalar un dels pits. Vaig
acceptar-li el bolígraf i, quan anava a firmar-li, un rude
homenàs amb barret de cowboy i camisa de quadres, que
entenc que devia ser el seu acompanyant, va irrompre a
l’escena i, traient-se la tita, em va dir: “I per què no em
firma aquí, si té pebrots?” “Perquè només m’hi cabrien,
com a molt, les inicials, estimat”, li vaig dir...”
(Aixecant les celles i obrint els ulls) No!!
Sí, estimat, sóc molt popular... I això m’agrada. Escric
per a la gent. La veritat és que avui no puc fer res. Estic
nerviós esperant la festa de demà... ¿Saps com va? Les
dones poden anar de blanc o de negre, però amb màs·
cares blanques i vano; els homes de negre rigorós, amb
màscara negra; a mitja nit, les màscares han d’anar fora...
menys jo... jo sempre duc la meva màscara posada, esti·
mat... Bé l’Andy [Warhol] ja m’ha dit que tampoc pensa
portar màscara perquè ell la porta de sèrie. És un malpa·
rit encantador...
En Jack Dunphy, que ha tornat a la sala després de pre·
pàrar uns còctels, escolta atent i riu com si fos el primer
cop que ho sentís tot. Ha encès el foc. Als qui no bus·
carem a la festassa de demà és a John Updike, Norman
Mailer, John Irving, Saul Bellow, Phillip Roth o Gore
Vidal... que no li perdonen la procacitat de vendre mili·
ons de còpies d’un llibre que s’autoproclama com l’esde·
veniment literari del segle i la salvació d’una literatura
que viu d’esquenes al carrer.
A la United Nations Plaza, quan surto, neva intensa·
ment.
Epíleg. La música d’un camaleó (1984)
Els diaris i revistes d’aquest finals d’agost van avui
plens del decés de Truman Capote, als 59 anys. Ningú ha
marcat tant el periodisme i la literatura documental del
segle XX com ell, que va ser un geni capaç d’interpretar
l’horitzó d’expectatives en un moment de transformació
i creixement de tota una nova cultura que s’estava obrint
fora dels recintes de la literatura resclosida i del perio·
disme objectivista. Alguns recorden el seu darrer llibre,
Música per a camaleons, aparegut fa a penes uns mesos,
on recollia les darreres evolucions del seu estil –barreja
de l’estil del guió dramàtic, de la short story, de la cròni·
ca periodística...–, i on deia: “La majoria dels escriptors,
fins i tot els millors, fins i tot jo, són recarregats; prefe·
reixo escriure de menys; quan llegeixo ara A sang freda
crec que li sobren paraules”.
El darrer capítol d’aquest llibre era una auto-entre·
vista en què parodiava la conversa amb sí mateix d’una
nit d’insomni, i en ella acabava dient: “Encara no sóc un
sant. Sóc alcohòlic. Sóc drogaaddicte. Sóc homosexual.
Sóc un geni.”
Aquest retrat s’ha escrit recollint declaracions i dades
certes de:
Un placer fugaz (Lumen), volum que recull tota la cor·
respondència de Truman Capote, i del llibre entrevista
amb Capote escrit per Lawrence Grobel Conversaciones
con Capote (Anagrama). Així mateix hem extret anèc·
dotes o declaracions dels llibres de Capote Los perros
ladran i Música per a camaleons així com de tota la seva
extensa obra de ficció i de no ficció. r

11. [21][20]
M. STREEP ‘ENAMORAR-SE’
Una criatura
preciosa
una criatura preciosa. Aquesta és la millor definició
deMarilynMonroequetrobavaTrumanCapotedesprés
d’una llarga conversa amb la rossa explosiva. És un del
passatges del seu celebrat llibre Música per camaleons,
queensacostatotalaingenuïtat,vulnerabilitaticapacitat
de seducció de l’actriu en un diàleg irresistible que, entre
altres coses, permet descobrir l’’arma amagada’ d’Errol
Flyn o l’’amant secret’ del moment de Marilyn. Aquest
fragment,ambtraducciódeQuimMonzó,quereproduïm
per gentilesa de Quaderns Crema, n’és una bona mostra:
MM: ¿T’he explicat mai aquella vegada que vaig veure
com, de cop, Errol Flynn se la va treure i va començar
a tocar el piano amb la cigala? Ah, en fi, fa un segle, de
tot allò, jo acabava de començar a fer de model, i vaig
anar a aquesta festa xorra, i hi havia Errol Flynn, que
estava molt orgullós d’ell mateix, i se la va treure i va
tocar el piano amb la cigala. Bastonejava les tecles. Va
tocar-hi «You are my sunshine». Hòstia! Tothom diu
que Milton Berle té el semaler més gros de Hollywood.
Però ¿a qui li importa? Escolta, ¿tu no portes diners?
TC: Potser uns cinquanta dòlars.
MM: Doncs amb això hauríem de poder comprar
una mica de xampany.
(…)TC: Estic a punt de convidar-te a aquell xampany
que deies. (Vam acabar a la Segona avinguda, en un
restaurant xinès desert i amb un decorat cridaner. Però
tenia un bar ben proveït, i vam demanar una ampolla de
Mumm’s; va arribar sense refredar i sense galleda, així
que ens el vam beure en copes altes, amb glaçons.)
MM: És divertit, això. És com rodar exteriors… si és
que t’agrada rodar exteriors. Cosa que a mi no m’agrada
gens. Niàgara. Aquell podrit. Ecs.
TC: Així doncs, explica’m això d’aquest teu
amant secret.
MM: (Silenci.)
TC: (Silenci.)
MM: (Rialletes sufocades.)
TC: (Silenci.)
MM: Tu coneixes moltes dones. ¿Quina és la dona
més atractiva que coneixes?
TC: No hi ha dubte. Barbara Paley. Indiscutiblement.
MM(arrufant el front): ¿És aquella que li diuen
«Nena»? A mi, t’ho ben asseguro, no em sembla cap
nena. L’he vista al Vogue i tal. És molt elegant. Adorable.
Quan la miro, a les fotos, em sento com
deixalles de porc.
TC: Es divertiria si et sentís dir això. Està molt
gelosa de tu.
MM: ¿Gelosa de mi? Ja hi tornes a ser, a riure-te’n.
TC: Gens ni mica. Està gelosa.
MM: Però ¿per què?
TC: Perquè una columnista, Kilgallen em penso, va
llançar un globus sonda que deia una cosa més o menys
així: «Corre el rumor que la senyora Di-Maggio es va
trobar amb el més important magnat de la televisió i no
pas per parlar de negocis.» Doncs es va llegir el globus i
se’l creu.
MM: Es creu ¿què?
TC: Que el seu marit està embolicat amb tu. William S.
Paley. El més important magnat de la tele. Li agraden
les rosses ben plantades. Les morenes també.
MM: Però això és una ximpleria. No el conec,
aquest paio.
TC: Apa, vinga. A mi em pots dir la veritat. Aquest teu
amant secret… és William S. Paley, n’est-ce pas?
MM: No! Escriu. És un escriptor.
TC: Això està millor. Ara anem pel bon camí. Així que el
teu amant és un escriptor. Deu ser un escriptoret que
treballa per encàrrec, sinó no et faria vergonya de dir-
me qui és.
MM (furiosa, frenètica): ¿Què vol dir l’«S»?
TC: «S». ¿Quina «S»?
MM: L’«S» de William S. Paley.
TC: Ah, l’«S» aquella. No vol dir res. Com si diguéssim,
l’ha ficada allà per les aparences.
MM: ¿No és la inicial de cap nom? Mare de Déu. El se·
nyor Paley deu ser una mica insegur.
TC: Fa molts tics. Però tornem al nostre misteriós
escriptoret.
MM: Ja n’hi ha prou! No ho entens. Hi tinc molt
a perdre.
TC: Cambrer, prendrem un altre Mumm’s, sisplau.
MM:¿Que estàs tractant d’afluixar-me la llengua?
TC: Sí. Et diré què. Farem un tracte. Jo t’explicaré una
història i, si creus que és interessant, aleshores potser
podem parlar del teu amic escriptor.
MM (temptada, però poc decidida): ¿De què va
la història?
TC: D’Errol Flynn.
MM: (Silenci.)
TC: (Silenci.)
MM (odiant-se a ella mateixa): D’acord, som-hi.
TC: ¿Te’n recordes, del que has dit d’Errol? ¿Com estava
de content amb la seva cigala? T’ho puc confirmar. Una
vegada vam passar una agradable nit plegats.
Ja m’entens.
MM: T’ho inventes. El que vols és enganyar-me.
TC: Paraula de minyó escolta. He fet un tracte i estic
jugant net. (Silenci; però veig que ha mossegat l’ham,
així que encenc un cigarret i…) Bé, això va passar quan
jo tenia divuit anys. O dinou. Va ser durant la guerra.
L’hivern del 1943. Aquella nit, Carol Marcus —o potser
ja era Carol Saroyan— feia una festa per la seva millor
amiga, Gloria Vanderbilt. La va fer a l’apartament de
sa mare, a Park Avenue. Gran festa. Unes cinquanta
persones. Pels volts de mitjanit, Errol Flynn arriba
amb el seu alter ego, un playboy fanfarró que es deia
Freddie McEvoy. Tots dos anaven ben trompes. En fi, el
cas és que Errol va començar a parlar amb mi, i estava
brillant, ens fèiem riure l’un a l’altre, i de cop va dir que
volia anar a El Morocco, i que si volia anar-hi amb ell i
el seu col·lega McEvoy. Vaig dir que sí, però aleshores
McEvoy no se’n volia anar de la festa, amb totes aque·
lles noies que debutaven en societat, així que, al final,
Errol i jo ens en vam anar sols. Només que no vam anar
a El Morocco. Vam agafar un taxi fins a Gramercy Park,
on jo tenia un apartamentet d’una sola habitació. Es va
quedar fins l’endemà al migdia.
MM: I ¿quina puntuació li posaries? En una escala
de l’u al deu.
TC: Francament, si no hagués estat Errol Flynn,
em penso que no me n’hauria recordat.
MM: No és una història gaire interessant. No val el que
val la meva, ni de lluny.
TC: Cambrer, ¿i el xampany que hem demanat?
Hi ha dues persones amb set, aquí.
MM: I, a més, no m’expliques res de nou. Sempre he
sabut que Errol era un tot terreny. Tinc un massatgista,
que és pràcticament com si fos la meva germana, i que
va ser massatgista de Tyrone Power, que m’ho va expli·
car tot sobre el rotllo que hi havia entre Errol i Tyrone
Power. No, haurà de ser alguna cosa millor que això.
TC: Demanes molt.
MM: Sóc tota orelles. Així que explica’m la teva millor
experiència. En aquest terreny.
TC: ¿La millor? ¿La més memorable? Posem per cas
que contestes la pregunta tu primer.
MM: I dius que demano molt, jo! Ha! (Beu xampany.)
Joe no està malament. Fot uns bons home runs. Si
això fos l’únic important, encara continuaríem casats.
Encara me l’estimo, però. És autèntic.
TC: Els marits no compten. No en aquest joc.
MM (mossegant-se les ungles; rumia de debò): Doncs,
vaig conèixer un home, que té alguna mena de paren·
tesc amb Gary Cooper. És agent de borsa, i res que val·
gui la pena mirar: seixanta-cinc anys, i amb ulleres com
culs d’ampolla. Fati com una medusa. No puc dir
què era, però…
TC: Ja pots parar. Ja ho sé tot d’ell; me n’han parlat
altres noies. Aquest vell primera espasa s’ha treballat
molt bestiar. Es diu Paul Shields. És el padrastre
de Rocky Cooper. Diuen que és sensacional.
MM: Ho és. Molt bé, espavilat. Ara et toca a tu.
TC: Oblida-te’n. No t’he pas d’explicar res de res. Perquè
sé qui és la teva meravella emmascarada: Arthur Miller.
(Es va abaixar les ulleres fosques: ai, noi, si les mirades
poguessin matar…!) Ho he sospitat bon punt has dit
que era escriptor.
MM (quequejant): Però ¿com? Vull dir, ningú… Vull dir,
gairebé ningú…
TC: Fa com a mínim tres anys, potser quatre, Irving
Drutman…
MM: Irving ¿què?
TC: Drutman. Escriu al Herald Tribune. Em va dir que
anaves vacil·lant amb Arthur Miller. Que n’estaves pen·
jada. Sóc un cavaller i per això no ho havia esmentat
fins ara.
MM: Cavaller! Fill de puta. (Quequejant una altra ve·
gada, però amb les ulleres fosques a lloc:) No ho entens.
Allò va ser fa molt de temps. Però això d’ara és nou. Ara
és tot diferent i…
TC: No te n’oblidis, de convidar-me al casament. r
“La vida dels altres em
provoca curiositat. Aquesta
és l’essència de la meva
manera d’interpretar.
Estic interessada a saber
com seria ser tu”
m. streep
“La vida dels altres em provoca
curiositat. Aquesta és l’essència
de la meva manera d’interpretar.
Estic interessada a saber com
seria ser tu”
m. streep

12. [23][22]
M. STREEP ‘ENAMORAR-SE’
Una criatura
preciosa
una criatura preciosa. Aquesta és la millor definició
deMarilynMonroequetrobavaTrumanCapotedesprés
d’una llarga conversa amb la rossa explosiva. És un del
passatges del seu celebrat llibre Música per camaleons,
que ens acosta tota la ingenuïtat, vulnerabilitat i capa·
citat de seducció de l’actriu en un diàleg irresistible que,
entre altres coses, permet descobrir l’’arma amagada’
d’Errol Flyn o l’’amant secret’ del moment de Marilyn.
Aquest fragment, amb traducció de Quim Monzó, que
reproduïm per gentilesa de Quaderns Crema, n’és una
bona mostra:
MM: ¿T’he explicat mai aquella vegada que vaig veure
com, de cop, Errol Flynn se la va treure i va començar
a tocar el piano amb la cigala? Ah, en fi, fa un segle, de
tot allò, jo acabava de començar a fer de model, i vaig
anar a aquesta festa xorra, i hi havia Errol Flynn, que
estava molt orgullós d’ell mateix, i se la va treure i va
tocar el piano amb la cigala. Bastonejava les tecles. Va
tocar-hi «You are my sunshine». Hòstia! Tothom diu
que Milton Berle té el semaler més gros de Hollywood.
Però ¿a qui li importa? Escolta, ¿tu no portes diners?
TC: Potser uns cinquanta dòlars.
MM: Doncs amb això hauríem de poder comprar
una mica de xampany.
(…)TC: Estic a punt de convidar-te a aquell xampany
que deies. (Vam acabar a la Segona avinguda, en un
restaurant xinès desert i amb un decorat cridaner. Però
tenia un bar ben proveït, i vam demanar una ampolla de
Mumm’s; va arribar sense refredar i sense galleda, així
que ens el vam beure en copes altes, amb glaçons.)
MM: És divertit, això. És com rodar exteriors… si és
que t’agrada rodar exteriors. Cosa que a mi no m’agrada
gens. Niàgara. Aquell podrit. Ecs.
TC: Així doncs, explica’m això d’aquest teu
amant secret.
MM: (Silenci.)
TC: (Silenci.)
MM: (Rialletes sufocades.)
TC: (Silenci.)
MM: Tu coneixes moltes dones. ¿Quina és la dona
més atractiva que coneixes?
TC: No hi ha dubte. Barbara Paley. Indiscutiblement.
MM(arrufant el front): ¿És aquella que li diuen
«Nena»? A mi, t’ho ben asseguro, no em sembla cap
nena. L’he vista al Vogue i tal. És molt elegant. Adorable.
Quan la miro, a les fotos, em sento com
deixalles de porc.
TC: Es divertiria si et sentís dir això. Està molt
gelosa de tu.
MM: ¿Gelosa de mi? Ja hi tornes a ser, a riure-te’n.
TC: Gens ni mica. Està gelosa.
MM: Però ¿per què?
TC: Perquè una columnista, Kilgallen em penso, va
llançar un globus sonda que deia una cosa més o menys
així: «Corre el rumor que la senyora Di-Maggio es va
trobar amb el més important magnat de la televisió i no
pas per parlar de negocis.» Doncs es va llegir el globus i
se’l creu.
MM: Es creu ¿què?
TC: Que el seu marit està embolicat amb tu. William S.
Paley. El més important magnat de la tele. Li agraden
les rosses ben plantades. Les morenes també.
MM: Però això és una ximpleria. No el conec,
aquest paio.
TC: Apa, vinga. A mi em pots dir la veritat. Aquest teu
amant secret… és William S. Paley, n’est-ce pas?
MM: No! Escriu. És un escriptor.
TC: Això està millor. Ara anem pel bon camí. Així que el
teu amant és un escriptor. Deu ser un escriptoret que
treballa per encàrrec, sinó no et faria vergonya de dir-
me qui és.
MM (furiosa, frenètica): ¿Què vol dir l’«S»?
TC: «S». ¿Quina «S»?
MM: L’«S» de William S. Paley.
TC: Ah, l’«S» aquella. No vol dir res. Com si diguéssim,
l’ha ficada allà per les aparences.
MM: ¿No és la inicial de cap nom? Mare de Déu. El se·
nyor Paley deu ser una mica insegur.
TC: Fa molts tics. Però tornem al nostre misteriós
escriptoret.
MM: Ja n’hi ha prou! No ho entens. Hi tinc molt
a perdre.
TC: Cambrer, prendrem un altre Mumm’s, sisplau.
MM: ¿Que estàs tractant d’afluixar-me la llengua?
TC: Sí. Et diré què. Farem un tracte. Jo t’explicaré una
història i, si creus que és interessant, aleshores potser
podem parlar del teu amic escriptor.
MM (temptada, però poc decidida): ¿De què va
la història?
TC: D’Errol Flynn.
MM: (Silenci.)
TC: (Silenci.)
MM (odiant-se a ella mateixa): D’acord, som-hi.
TC: ¿Te’n recordes, del que has dit d’Errol? ¿Com estava
de content amb la seva cigala? T’ho puc confirmar. Una
vegada vam passar una agradable nit plegats.
Ja m’entens.
MM: T’ho inventes. El que vols és enganyar-me.
TC: Paraula de minyó escolta. He fet un tracte i estic
jugant net. (Silenci; però veig que ha mossegat l’ham,
així que encenc un cigarret i…) Bé, això va passar quan
jo tenia divuit anys. O dinou. Va ser durant la guerra.
L’hivern del 1943. Aquella nit, Carol Marcus —o potser
ja era Carol Saroyan— feia una festa per la seva millor
amiga, Gloria Vanderbilt. La va fer a l’apartament de
sa mare, a Park Avenue. Gran festa. Unes cinquanta
persones. Pels volts de mitjanit, Errol Flynn arriba
amb el seu alter ego, un playboy fanfarró que es deia
Freddie McEvoy. Tots dos anaven ben trompes. En fi, el
cas és que Errol va començar a parlar amb mi, i estava
brillant, ens fèiem riure l’un a l’altre, i de cop va dir que
volia anar a El Morocco, i que si volia anar-hi amb ell i
el seu col·lega McEvoy. Vaig dir que sí, però aleshores
McEvoy no se’n volia anar de la festa, amb totes aque·
lles noies que debutaven en societat, així que, al final,
Errol i jo ens en vam anar sols. Només que no vam anar
a El Morocco. Vam agafar un taxi fins a Gramercy Park,
on jo tenia un apartamentet d’una sola habitació. Es va
quedar fins l’endemà al migdia.
MM: I ¿quina puntuació li posaries? En una escala
de l’u al deu.
TC: Francament, si no hagués estat Errol Flynn,
em penso que no me n’hauria recordat.
MM: No és una història gaire interessant. No val el que
val la meva, ni de lluny.
TC: Cambrer, ¿i el xampany que hem demanat?
Hi ha dues persones amb set, aquí.
MM: I, a més, no m’expliques res de nou. Sempre he
sabut que Errol era un tot terreny. Tinc un massatgista,
que és pràcticament com si fos la meva germana, i que
va ser massatgista de Tyrone Power, que m’ho va expli·
car tot sobre el rotllo que hi havia entre Errol i Tyrone
Power. No, haurà de ser alguna cosa millor que això.
TC: Demanes molt.
MM: Sóc tota orelles. Així que explica’m la teva millor
experiència. En aquest terreny.
TC: ¿La millor? ¿La més memorable? Posem per cas
que contestes la pregunta tu primer.
MM: I dius que demano molt, jo! Ha! (Beu xampany.)
Joe no està malament. Fot uns bons home runs. Si
això fos l’únic important, encara continuaríem casats.
Encara me l’estimo, però. És autèntic.
TC: Els marits no compten. No en aquest joc.
MM (mossegant-se les ungles; rumia de debò): Doncs,
vaig conèixer un home, que té alguna mena de paren·
tesc amb Gary Cooper. És agent de borsa, i res que val·
gui la pena mirar: seixanta-cinc anys, i amb ulleres com
culs d’ampolla. Fati com una medusa. No puc dir
què era, però…
TC: Ja pots parar. Ja ho sé tot d’ell; me n’han parlat
altres noies. Aquest vell primera espasa s’ha treballat
molt bestiar. Es diu Paul Shields. És el padrastre
de Rocky Cooper. Diuen que és sensacional.
MM: Ho és. Molt bé, espavilat. Ara et toca a tu.
TC: Oblida-te’n. No t’he pas d’explicar res de res. Perquè
sé qui és la teva meravella emmascarada: Arthur Miller.
(Es va abaixar les ulleres fosques: ai, noi, si les mirades
poguessin matar…!) Ho he sospitat bon punt has dit
que era escriptor.
MM (quequejant): Però ¿com? Vull dir, ningú… Vull dir,
gairebé ningú…
TC: Fa com a mínim tres anys, potser quatre, Irving
Drutman…
MM: Irving ¿què?
TC: Drutman. Escriu al Herald Tribune. Em va dir que
anaves vacil·lant amb Arthur Miller. Que n’estaves pen·
jada. Sóc un cavaller i per això no ho havia esmentat fins
ara.
MM: Cavaller! Fill de puta. (Quequejant una altra ve·
gada, però amb les ulleres fosques a lloc:) No ho entens.
Allò va ser fa molt de temps. Però això d’ara és nou. Ara
és tot diferent i…
“La vida dels altres em
provoca curiositat. Aquesta
és l’essència de la meva
manera d’interpretar.
Estic interessada a saber
com seria ser tu”
m. streep
“La vida dels altres em provoca
curiositat. Aquesta és l’essència
de la meva manera d’interpretar.
Estic interessada a saber com
seria ser tu”
m. streep

13. [24]
M. STREEP ‘AGOST’ M. GIL A. LIZARAN
Aristocràtica amb antenes,
la gamba de Palamós
quan el seu nom científic és Aristeus Antennatus és
que de fa temps és menja sublim. “Jo la considero la vedet-
te de la festa”, diu la xef Carme Ruscalleda que l’acaricia
i la col·loca damunt de plats avellutats, com la torrada de
mar. “La mossegada és intensa, sobretot la de mida mit·
jana, que, segons el meu parer, és més delicada que la de
mida més gran”.
A Palamós, en Juli, peixater del mercat, ensenya quines
són les quatre mides de la gamba de Palamós. “Som els
únics que les repartim així; a la resta de ports, les distri·
bueixen en tres”. Quan li pregunto per què la gamba de
Palamós és tan bona, assenyala el cap, saborós i líquid; la
cua, dolça, i el cos, ferm. Són les tres claus de l’excel·lència
de l’Aristocràtica amb antenes.
Entre els gurmands hi ha els que prefereixen la gamba fe·
mella que la mascle, sobretot si hi té els ous, que es consi·
deren deliciosos. Si no els hi té, la femella es reconeix d’un
cop d’ull perquè té un cap amb semblança a un unicorn, és
a dir allargat, amb una punta esmolada i una espina ben
llarga.Lagambamascletéuncapdeproporcionsméspeti·
tes.Comquelaclaudevoltadelagambaéslamateixasalsa
que conté al cap, com més gran sigui, millor. Parlant de sal·
ses, un dels plats mítics d’el Bulli va ser el dosificador de
gamba. La primma donna estava suspesa, neta sense cap,
en una broqueta mentre que el dosificador, a la part de
dalt, contenia la preuada salsa. A l’hora de menjar-la, el
comensal premia la quantitat exacta amb què volia amo·
rosir la mossegada. Una invenció enginyosa del cuiner
Ferran Adrià, com les que milers més va crear a recer de
les onades de cala Montjoi, a Roses.
I si als plats gurmands fa festa i creativitat extrema, a
les dietes més primmirades és un elixir. Xuclar el seu cap
vol dir reduir els greixos corporals i millorar el coleste·
rol. Menjar el cos és igual a allunyar l’anèmia, obtenir
energia que elimini cansament i també mantenir la línia.
Finalment, a casa, les gambes fan la vida fàcil.
Necessiten poca cocció i la més senzilla, la planxa. “Si
es cou massa perd gust”, continua explicant el peixater
de Palamós, mentre recita de memòria els restaurants
als quals subministra gamba de Palamós. Fa país, sa·
ber-ho, però encara més perquè la gamba de Palamós
és un orgull per a pescadors, peixaters i poble. És l’úni·
ca que ha aconseguit certificació de qualitat, perquè
indica amb exactitud la traçabilitat des que es pes·
ca fins que arriba al plat. Sempre sublim, la gamba. r
LLUITAR CONTRA
LES ONADES
“Ho fa tan bé que fa ràbia”. Així
parlava l’Anna Lizaran de la
seva col·lega d’ultramar Meryl
Streep, amb qui, a més del deliri
perfeccionista per l’ofici, va
compartir el gran personatge
de la Violet d’Agost. Aviat farà
dos anys de la mort de la gran
actriu catalana, consagrada tota
la vida a un art que, com l’aigua,
s’esmuny entre els dits. “Els
actors són poetes que escriuen
a la sorra. Quan arriba una ona·
da el seu traç desapareix”, afir·
mava fa pocs dies Lluís Pasqual.
Però ho deia precisament du·
rant la presentació d’un llibre
concebut per lluitar contra les
onades de l’efímer, per contri·
buir a fer perdurar el mestratge
de l’actriu d’Esparreguera.
KLAUSD.PETER
KLAUSD.PETER
Port de Palamós
1950
PepeRubianes
L’actor galaicocatalà més universal. Ell
es definia així: galaic perquè va néixer a
Galícia tot i que mai hi va viure, i català
perquè sempre va viure a Catalunya, tot i
que no hi va néixer. El Pepe era un prodigi
d’enginy i simpatia que va deixar massa
aviat una colla d’amics que es consideren
les seves vídues. Entre ells, els membres
de Tricicle, als quals felicitarem pels
35 anys com a companyia. També ens
acostarem al Rubianes més íntim, al
dels seus inicis amb l’Antaviana de Pere
Calders i Dagoll Dagom i a una de
les seves debilitats: l’Àfrica.
nº34
rar

14. [27]
M. STREEP ‘JULIE I JULIA’ ÀPAT DE NADAL
‘El diable es vesteix
de Prada’ (2006) narra la
història d’una tribulada noia
que treballa com a assistent
de Miranda exigents
de Nova York
Els cignes de
Truman
Truman Capote tenia una inclinació especial per la be·
llesa.Intuïcióperdetectar-la italentpercrear-la,nono·
més a través de les paraules. Inquietud per celebrar-la i
fal·lera per exaltar-la. Sensibilitat per admirar-la i perí·
cia per envoltar-se’n. La percebia com una mena d’ideal
platònic. L’antídot contra les mancances d’un món so·
vint execrable. Un objectiu gairebé místic. Exigència im·
plícita, d’una manera o altra, per a qualsevol criatura que
aspirés a fer-se un lloc entre el seu cercle d’elegits. I als
ulls del geni, la més elevada i exquisida de totes les seves
formes abundava en un univers que l’enlluernava i on es
movia com un peix a l’aigua: el de l’alta societat dels 50
i 60. Sobretot entre les grans senyores que el poblaven,
algunes de les quals venerava com si fossin autèntiques
obres d’art amb vida pròpia. Fou a les files de la jet-set de
l’època on va reclutar aquell grupet selecte de senyores
esveltes i fascinants que es convertirien en companyes
inseparables de confidències íntimes i saraus exclusius.
El seu club particular de millors amigues, que ell pre·
feria anomenar els seus swans, és a dir: cignes.
L’apel·latiu se li va ocórrer a partir d’una bucòlica al·
legoria que havia llegit en un fragment del diari d’un
jove cavaller de principis del XIX: “vaig contemplar una
reunió de cignes, una flota distant (...) amb les plomes
lliscant sobre l’aigua talment com vores de nivis vestits
de gala arrossegant-se. Em van fer pensar en un estol de
dones boniques”. Ben bé com la seva bandada de dames
d’upa, de bellesa etèria, estructura privilegiada i plomat·
ge resplendent. Truman adorava aquella gràcia innata
i tanmateix cultivada, normalment gràcies a l’opulència
d’uns senyors marits que resultava indispensable per
assolir uns graus d’encant tan hiperbòlics: l’aliança an·
cestral entre bellesa i poder. Els seus cignes, del primer a
l’últim,erenésserstocatsperunavaretanatural,peròno
per això menys fets a si mateixos. Com el propi Truman.
Carcasses diferents, ànimes bessones. Belles extraordi·
nàries, amb història i trajectòria personal. Perquè la be·
llesa més evolucionada emana sempre del fons, malgrat
dependre inevitablement de la forma.
En aquest panteó seu de deïtats cígnies, però, només
hi havia cabuda per a poc més de mitja dotzena d’afor·
tunades, amb estil i substància inigualables. A l’altar més
elevat del temple: Babe Paley, la sublim “Swan Numero
Uno”. Filla d’un metge de Boston, segona esposa del fun·
dador de la CBS i la favorita de Capote. Antiga editora de
moda de Vogue i icona absoluta de l’escena fashion, con·
siderada per molts la dama més bella i elegant del s. XX.
Truman deixava clar que no tenia rival: “el seu únic de-
fecte és que és perfecta. Tret d’això, és perfecta”. La seva
competència més directa: la “European Swan Numero
Uno”, Marella Agnelli, exquisida patrícia florentina,
princesa de naixement i casada amb l’home més ric de
la Itàlia del seu temps: el magnat de l’imperi Fiat. Tanta
era l’admiració que li professava l’escriptor, que havia
arribat a posar en dubte la superioritat de Paley, la per·
fecta: “Si Babe i Marella fossin dues joies en un aparador
de Tiffany’s, Marella seria la més cara”.
UnaaltradelessevespredilecteseralamexicanaGloria
Rubio, més coneguda com a Gloria Guinness. D’origen
humil,lasevagranescaladasocial,primercasant-seamb
un aristòcrata alemany de la casa Fürstenberg i després
amb un descendent de la nissaga cervesera de la qual
prendria el nom, la va convertir en una de les reines de
Babe Paley
XXXXXXXXX

15. [29][28]
M. STREEP ‘JULIE I JULIA’ ÀPAT DE NADAL
l’estil de la centúria passada. També hi havia Slim Keith,
“Big Mama” per a Truman. Rossa californiana alta i pri·
ma, com indicava el seu nom de pila (en realitat sobre·
nom) en anglès, va encarnar com poques el prototip de
bellesa americana del seu temps. I fou mentora d’altres,
com Lauren Bacall, a qui va introduir a Hollywood quan
encara era senyora de Howard Hawks, abans de passar
per l’altar amb el productor Leland Hayward i finalment
amb el baró anglès Kenneth Keith. I el darrer gran cigne:
una altra americana daurada, C.Z. Guest, la “Cool Vanilla
Lady”, antiga showgirl, senyora d’un parent llunyà de
Winston Churchill i la que amb el temps acabaria sent la
més fidel a Capote.
Competint amb les cinc grans per la devoció del geni:
Pamela Harriman, una altra familiar de Churchill
(l’exnora, per ser exactes), que va pispar segon marit
(Hayward) a Slim Keith, i que acabaria sent ambaixa·
dora dels Estats Units a França durant l’era Clinton. I
la més jove de totes: Lee Radziwill, germana ni més ni
menys que de Jackie Kennedy. “Princess Dear”, com
l’anomenava afectuosament Truman pel seu matrimoni
amb un príncep d’un antic llinatge prussià, és igualment
aclamada com un referent d’estil, fins i tot per sobre de
la seva adulada germana. Altres aspirants recurrents en
la pugna per l’accés al cigni Olimp: Gloria Vanderbilt,
Jacqueline de Ribes, Carol Matthau o Oona O’Neill, se·
nyora de Chaplin. Cap d’elles capaç, però, de desbancar
les anteriors, malgrat ser també habituals del seguici
de Capote en esdeveniments de la més alta volada, com
aquell inoblidable Black and White Ball de 1966, per a
molts la festassa del segle.
Una tropa d’esplèndides que semblava destinada a
acompanyar-lo eternament, amb adoració mútua. Però
l’estol acabaria girant-li l’esquena un dia d’octubre de
1975, quan va publicar un capítol de la seva darrera i
incompleta obra “Pregàries ateses”, un roman à clef on
exposava els draps bruts de Paley o Keith, entre d’altres,
de forma massa poc velada. Els cignes, i els seus cercles,
ho considerarien una traïció i gairebé totes (menys
C.Z. Guest i potser Lee Radziwill) el repudiarien per
sempre més. L’alta societat ja no seria mai més el seu
hàbitat, ni aquella font inesgotable de bellesa supre·
ma, sense la qual Truman ja no tornaria a ser el mateix
i s’abocaria a la notòria espiral de decadència dels seus
darrers temps, ni tan sols alleujada per bàlsams tan
altisonants com Studio 54.
Paradoxes de la vida... un cant del cigne massa trist per
a un autor que, per terrible que hagués estat l’error, pro·
bablement no mereixia un ostracisme tan cruel per part
d’aquelles a qui no només havia venerat, sinó que havia
elevat a la categoria de cignes. Perquè, al cap i a la fi, si
no hagués estat pel seu talent brillant, i per aquella in·
clinació seva per exaltar tota cosa bella, segurament no
les recordaríem com a tals i s’haurien quedat en oques,
cares, refinades i de foie exquisit, com tantes altres, però
no pas cignes del llac sagrat d’un geni, idolatrades per a
la posteritat. r
CIGNES NEGRES
En els concursos televisius, una decisió
presa sota la pressió del cronòmetre mar·
ca la diferència entre la glòria i el fracàs
de les il·lusions. Slumdog millionaire
portava fins a les últimes conseqüències
l’emoció d’aquest clímax. Però va ser l’ex
Miss Espanya Remedios Cervantes qui
en va oferir la cara més domèstica i peno·
sa al concurs Atrapa un millón. Suposa·
dament havia d’ajudar el concursant, que
en l’última pregunta s’hi jugava 5.000
euros. Ell apostava per la sal com a mi·
llor conductora d’electricitat dissolta en
aigua, però en l’últim segon, i al crit d’“¡A-
zúcar!”, ella ho va canviar. No era una
invocació de l’esperit de Celia Cruz. Era
l’enfonsament, via trending tòpic, d’una
sòlida carrera d’actriu i model: Remedios
Cervantes serà recordada per sempre
“La vida dels altres em
provoca curiositat. Aquesta
és l’essència de la meva
manera d’interpretar.
Estic interessada a saber
com seria ser tu”
m. streep
Lee Radziwill Marell Agnelli
XXXXXXXXX
XXXXXXXXX
XXXXXXXXX

16. [31][30]
M. STREEP ‘LA DECISIÓ DE LA SOPHIE ’ DECISIONS L. RHINEHART
A sang freda
es diu una persona te sang freda quan és poc sen·
sible i no es deixa emportar per les emocions, siguin la
por, la vergonya, el desig o qualsevol altra. Dins del reg·
ne animal, però, tenir sang freda vol dir una altra cosa.
Els rèptils, els peixos i els amfibis ho son per què els seus
cossos no són capaços de generar escalfor corporal. Els
mamífers, entre els que estem els humans, tenim la sang
calenta per què podem generar la nostra pròpia escalfor,
retenir-la i controlar-la vers les variacions de la tempe·
ratura ambiental i a no ser que hi hagi algun problema
de salut. Els humans generem calor gràcies a les reacci·
ons químiques que passen al nostre cos, sobre tot quan
mengem, i mantenim la temperatura a 37º gràcies a una
mena de termostat intern que tenim al cervell. En con·
cret, tot passa a l’hipotàlem, que registra la temperatura
de la sang que hi passa i, si cal, posa en marxa reaccions
corporals com la vasodilatació, la suor o la tremolor.
Així doncs, d’on ve la dita “tenir la sang freda”, si
els llangardaixos o els peixos no tenen emocions?
Precisament aquest pot ser una explicació. Tot i que es
pot especular sobre orígens més antics i vinculats a la
concepció de l’anatomia humana que es desenvolupà a
l’antiga Grècia. Per entendre el funcionament del cos, el
filòsof grec Hipòcrates va desenvolupar la teoria humo·
ral, segons la qual el cos conté quatre substàncies bàsi·
ques, bilis negra, bilis, flegma i sang, i del seu equilibri
depèn la salut i la personalitat. Segons aquesta teoria,
les persones amb un temperament sanguini son mes cà·
lides, més emotives i extravertides, mentre que els que
tenen un temperament flegmàtic es caracteritzen per
una baixa reactivitat davant els canvis que l’envolten, tot
i que no es refereix de forma literal a canvis ambientals,
si no sobre tot a l’entorn social que l’acompanya.
Per un altre filòsof grec, per l’Aristòtil, no era gens clar
que la ment fos al cervell, i la va adjudicar al cor, que es
mou,tésangiéscalent.Aquestavisióvaperdurardurant
molt de temps. El mateix William Shakespeare atribuïa
la raó al cervell, però les emocions al cor. No és estrany
que l’amor es representi amb un cor, o que també s’utilit·
zi la dita “de tot cor”.
Des d’aleshores, el coneixement sobre l’anatomia hu·
mana ha avançat molt i el que s’etiqueta com a “sang
freda” tindria explicacions molt més complexes que les
que van desenvolupar els nostres avantpassats. També
se sap molt més sobre el que literalment és sang freda.
D’animals que no poden regular la seva temperatura
corporal n’hi ha molts i utilitzen diferents estratègies
per a sobreviure. Alguns hibernen. Els rèptils passen
molt de temps sota el sol per escalfar-se. El mateix peix
lluna té el costum de pujar de tant en tant a la superfí·
cie de l’aigua per prendre el sol. Un dels majors misteris
ha estat si els dinosaures van ser de sang calenta o freda,
com els seus cosins, els rèptils. Però un estudi recent pu·
blicat a Science va trencar el mite. Sembla que es troben
a mig camí, amb un metabolisme entremig entre la sang
calenta i la sang freda, com alguns taurons, les tonyines
o les grans tortugues marines. r
JUGAR-S’HI EL PRESTIGI
la diferència entre la glòria i el fracàs de les
il·lusions. Slumdog millionaire portava fins a
les últimes conseqüències l’emoció d’aquest
clímax. Però va ser l’ex Miss Espanya Reme·
dios Cervantes qui en va oferir la cara més do·
mèstica i penosa al concurs Atrapa un millón.
Suposadament havia d’ajudar el concursant,
que en l’última pregunta s’hi jugava 5.000
euros. Ell apostava per la sal com a millor con·
ductora d’electricitat dissolta en aigua, però
en l’últim segon, i al crit d’“¡Azúcar!”, ella ho
va canviar. No era una invocació de l’esperit
de Celia Cruz. Era l’enfonsament, via trending
4
The Future is Prada. Before inheriting
the family business in the 1970s, Miuccia Prada
was a doctor of political science and an aspir·
ing mime. For six decades, ever since 1913, the
house of Fratelli Prada had supplied the tradi·
tional European aristocracy with leather goods
and accessories. But luxury is not synonymous
with modernity and the Milan-based firm was
beginning to look obsolete. It needed to adapt
to the new times and fashions. It was quite a
challenge for Miuccia, the youngest daughter
of the founder, a young woman with artistic as·
pirations and left-wing and feminist ideas who
never imagined herself in a world of frivolous
ostentation. She aspired to more important
things in life. But fate ended up transforming
her into one of the most influential and revo·
lutionary women in the fashion industry in the
last 30 years. And it’s all down to her own mer·
its, although she also counted on the help of her
husband Patrizio Bertelli, her ally at the head of
her company. Together they created the empire
that Prada is today and made the name synon·
ymous with the avant-garde and modernity.
Considered a visionary, her first important suc·
cess were the black nylon backpacks that, over
time, became a must for any fashionista. With
their simple, functional, discrete elegance, they
were a million miles away from the pomposity
in leather that had characterised the old house
of Prada, and with them Miuccia began to de·
fine a new line for the firm. A new concept was
born. In 1989, with her first prêt-à-porter col·
lection, her definitive project had arrived. Over
the following 20 years, Prada became an empire
with new products (perfumes, glasses) and new
brands such as Miu Miu, the firm’s fun line for
young people. Anna Wintour, the all-powerful
editor-in-chief of Vogue, even admitted that
she only went to Milan to see her collections.
Synonymous with innovation, exclusivity and
a vision of the future, the charm of the Prada
brand goes beyond the fashion world to attract
artistic and intellectual circles, partly because
Miuccia invests her products with her commit·
ment to the cultural dimension and the social
implications of fashion. Many of her riskiest
ground-breaking initiatives, to reintroduce fi·
bres, patterns, styles and materials that have
been forgotten by the industry, often emerge
from her need to analyse elements that go be·
yond the boundaries of fashion: the evolution
of trends, the social conceptions of beauty and
femininity, and the construction of contempo·
rary culture. These needs are also channelled
through the aesthetics of her boutiques and the
activities of her foundation. Perhaps that is the
real secret behind her intuition. A transgression
may be the real future of the industry. Whatever
she may be, fortune teller or sociologist, an art·
ist inspired by the divine or by the devil, what’s
clear is that next season’s sensation will proba·
bly be created by Miuccia once again. The future
belongs to Prada.— by Ivan Costa
6
A Still Photo. I’m sure that you’re expecting
yetanotherportraitoftheAmish,thatultra-con·
servative nation within the United States that
seems to be allergic to any form of technological
progress and cling ferociously to an austerity –
or even precariousness - that belongs more to
the 18th century; without electricity or cars and
with few, very few, concessions to industrialised
wellbeing. But I intend to approach the subject
from another perspective. How many pseu·
do-anthropological reports and works of fiction
must we have seen about these good people? I
can recall those Andrew Tait programmes for
the BBC, which were broadcast here by TV3 un·
der the title Conflictes al paradís amish (2009)
and Adéu al paradís amish (2011), about two
couples who dared to question the precepts of
the only society that they actually knew. There
are also, in broad terms, the episodes Amish, un
viaje en el tiempo, by Callejeros viajeros, not to
mention the polemic reality show by Discovery
Max Amish Mafia, and even a recent episode of
Caso abierto by Factoría de Ficción, in which a
girl died during Rumspringa, an extended rite of
passage for young Amish people in which they
tend to engage in rebellious behaviour. Among
films,there’stheOscar-winningWitness,starring
Harrison Ford and the telefilm Harvest of Fire.
Who, how many, where are they? And how do
they live? Where the hell dis they come from?
What relationship, if any, do they have to our
country? The framework is the European col·
onization of the (at that time) English Amer·
icas. The endogamic religion of these farmers
who are trapped in time is the result of a purist
schism between Alsatian and Swiss Mennonites,
which occurred in the late seventeenth century
under the leadership of Jakob Ammann, who
would give his name to the whole thing. The
Mennonites are a pacifist branch of Anabap·
tism, the main, renovating, radical Protestant
branch that advocates the baptism of adults.
Tired of Catholic and Protestant persecution,
the Amish crossed the Atlantic in the eight·
eenth and nineteenth centuries, and settled in
the colony of Pennsylvania, founded by William
Penn as a springboard to the Midwest. Not only
are they a religious and cultural minority, also
a linguistic one: a quarter of a million people,
basically Amish and strict Mennonites retain
what is known as Pennsylvanian Dutch, while
in Indiana, the Swiss Amish speak another dia·
lect of German. Their lifestyle, vintage clothing
and preferred forms of transport – buggies and
horses - delight tourists from the east coast.
But there’s no need to be condescending. The
Amish constitute an authentic demographic
time bomb that’s in constant expansion. Accord·
ing to a study carried out by Ohio State Univer·
sity, they are the strongest growing religious
group in the US: six out of ten settlements are
less than 25 years old. With families that pro·
duce, on average, seven children, few desertions
and a healthy economy, the Amish population
is expanding at an annual rate of 4% and dou·
bles every other decade. We’re speaking about
almost 300,000 people in al of North America
who, at this rate, will reach the figure of 1 million
in the year 2050. Amish people can be found in
30 of the 48 states that make up the continen·
tal USA, in the centre and the east, but also in
the Canadian province of Ontario, though they
only number more than 50,000 in Pennsylvania,
Ohio and Indiana. In these three states, there
are 5 communities that hold more than a third
of the entire Amish population; the second most
populated, the well-known Lancaster County in
Pennsylvania. In total there are 480 settlements,
each of which is divided into small parishes of 30
or so families and, by the way, no churches, since
they meet up in houses or other venues. These
last data are taken from Elizabethtown College.
Are there Catalan Amish? No, but since the
1980s, Catalan Mennonites, the (progressive)
family from which the disciples of Ammann
split, report that they have 421 baptised follow·
ers in Spain in 12 congregations. On the website
of the Spanish Anabaptists, Mennonites and
Brethren in Christ, they mention 12, but who’s
counting, three of which are in Catalonia – the
Mennonite Evangelical Church in Barcelona
and the Bon Pastor community, and a residence
for people at risk of social exclusion, and the
Amor Vivent churches in Cornellà and Girona,
which function in private houses.
The (now retired) co-pastor of the church in
Barcelona, José Luis Suárez, denies the exist·
ence of Catalan Amish: “There are none. I’m
sure. I would know.” He adds, “There are none
in Spain and very few in Europe because no one
can live like an Amish here” and he points to the
examples of the old Soviet Union and German
Democratic Republic. The last nucleus of Eu·
ropean Amish disappeared along with the Ger·
man Mennonites in 1937, though new moderate
groups have emerged in the Ukraine, Ireland
and Belgium, according to the Amish America
website. The pastor remembers that a decade
ago, the teacher of a group of American Men·
nonite kids who came here to learn Spanish was
an ex-Amish because “he couldn’t live, because
(society) was too closed off”.
José Luis knows them from up close; he lived
in the teacher’s Amish community in Indiana
for 10 days: “They don’t have cars, electricity,
telephones, all of those things that we have, but
they do have a committed life that is charitable
and impressively ethical in terms of helping oth·
er people”. He highlights their camaraderie and
hospitality: “It’s like a small town; when [a fami·
ly] has a problem, everyone is there to help, to be
withthem.”And:“Iwasneveraskedformoney.If
I needed anything, they were willing to give it to
me”. Now: honestly, he adds: “They are discon·
nected from the world. I couldn’t live that way.
“As a Mennonite, Suárez shares with his Amish
brothers their fervent pacifism: “You’ll never
come across any acts of violence,” though he
differs in terms of insulation - the Mennonites
live in the real world and establish community
relations- in terms of hierarchy, “They are pa·
triarchal communities where the pastor’s word
is gospel.” With regards to morality: “The Amish
are all very conservative.” He mentions sexuali·
ty, not to mention homosexuality, and divorce
... “These not are issues that can be discussed,”
he insists. The future? “They have virtually
no contact with people outside,” and without
proselytizing, their growth is only vegetative,
and “very small, anyway.” So, things are not so
rosy after all. They are a schism within a schism
that is still engendering – guess what? – schisms.
You can be Amish in more than 40 different ways
because that’s the number of main affiliations
English version
El seu paper a
‘La decisió de la
Sophie’ li va fer
guanyar el seu
segon Oscar. A la
pel·lícula, la mare
interpretada per
Meryl Streep
havia de prendre
la decisió més
difícil de la seva
vida
XXXXXXXXX

17. [32]
that make up most of the churches – there are
130 that go their own way – and each subgroup
has its own rules and often its own doctrines,
though some are related due to their ideological
proximity. The strictest affiliations belong to the
so-called Old Order, from which the New Order
split in the 1960s, though in 1927 it was already
abandonedbyitsmostprogressivecongregation,
named Beachy in honour of its founding bishop.
Despite appearances, the Amish people is grow·
ing and diversifying and the continual prolif·
eration of new affiliations is the proof. From a
purely superficial approach, the Wikipedia an·
gle, if you will, it’s shocking at first, but only at
first, that the derivation of a faith that prioritises
the wellbeing of the most humble (Christianity)
and a reformist movement that aimed to recover
simplicity (Protestantism) should end up iso·
lating itself from the madding crowd, shunning
mostoftheeffortsofappliedsciencetomakeour
lives more comfortable. Here we have a paradox
for our showcase.—by Marc Serrano i Òssul
12
An insatiable actress. If Núria Espert has
always been referred to as Espert and Scarlett
Johansson is now simply Scarlett, Meryl Streep
will go down in history in Spain as Merilstrip,
all together, without spaces. If we look at the
bible of today’s film fans, imdb.com (it used to
be Variety, a weekly magazine that is now dead
in its paper edition) and look up simply Meryl,
we’ll find that she’s “Considered by many critics
to be the greatest living actress” before learning
that she has won no fewer than three Oscars and
has the record for nominations with 18, which
will probably become 19 in a few weeks when
the witch she plays in Into the Woods has been
seen by everyone. Her face has been familiar to
us for many years from her small role in Fred
Zinnemann’s Julia in 1977 or from the mini·
series Holocaust, in which the character she
played, the young Jewish woman Inga said, “I
know what happens when the police call. You
go and never come back”. It was clear even then
that the blond girl with unclassical factions was
predestined to star in all kinds of dramas. The
first of these was Michael Cimino’s The Deer
Hunter which, 25 years after its debut, is still
one of the greatest films about war, any war,
that has ever been made and which resulted in
her first Oscar nomination. A year later, she was
the only character looking disgruntled in Woody
Allen’s Manhattan. She played his ex-wife who,
after leaving him for another woman, is ready to
write a book about the miseries of their married
life. The upshot of the film was that Allen came
under attack for his supposed homophobia. That
could be the reason why there were no more
homosexual characters or themes in his later
screenplays.
She was the protagonist of further matrimonial
disputes in Kramer versus Kramer, in which she
fought fiercely for custody of her son. It was an·
other film that enjoyed a shower of Oscars – five
in total – as well as best picture, Dustin Hoffman
picked one up as best actor, Robert Benton won
two as best director and screenplay, while the
fifth was for Streep who accepted it rather nerv·
ously from the hands of Jack Lemmon. After
rushing up the steps of the Dorothy Chandler
Pavilion, she gave a short speech in a shy voice.
Three years later it took her a little longer to
make her way up on stage to collect her second
Oscar since she was pregnant with her sec·
ond daughter. It was given to her by Sylvester
Stallone for her role in Sophie’s Decision and
among those she thanked was the director of
photography, the Catalan Néstor Almendros
who worked with her on four films: Kramer ver·
sus Kramer, Sophie’s Decision, Still of the Night
andHeartburn.BeforeshootingEternallyYours,
Néstor, who won an Oscar for Days of Heaven in
1978 (given to him by Kim Novak), explained
one day during the Cannes Festival that he had
shaved Fanny Ardant’s forehead in that last film
by François Truffaut so that her face could re·
ceive more light. And he said that he didn’t have
to do that to Meryl Streep because her forehead
was already big enough…
On that night of the 11th of April 1983, Streep
also thanked the two private coaches she had
had since in order to play the part of Sophie she
had had to speak Polish with a German accent.
From that moment on imitating accents was to
become one of her main challenges and treats…
and a frequent nightmare for Rosa Guiñón, the
actress who has dubbed her more than 40 times
in Spanish and Catalan. Some examples are the
Danish writer Isak Dinesen in Out of Africa, an
Italian housewife in The Bridges of Madison
County, an English woman in The French
Lieutenant’s Woman, an Australian mother in
A Cry in the Dark and one of the Irish sisters in
Dancing at Lughnasa. This is as well as numer·
ous American accents, from the nun from the
Bronx in Doubt to a singer from the deepest
America in Robert Altman’s The Prairie Home
Companion. And when the recently deceased
Mike Nichols asked her to play three different
roles in the prize-winning miniseries Angels in
America, one of them was that of an old Rabbi in
which it was almost impossible to recognise her.
In fact, plenty of people didn’t believe it was her
until they saw the credits at the end of the show.
But her career hasn’t been a bed of roses either.
She slipped up badly with Ironweed in which the
Argentine director Héctor Babenco cast her as
a down and out singer in the depression era. It
bombed with the critics and at the box office and
there proved to be little chemistry between her
and Jack Nicholson, who she had laughed with a
few months earlier making Heartburn, a recrea·
tion with named changed of the emotional crisis
protagonised by the Washington Post journalist
Carl Bernstein and screenwriter Nora Ephron.
And she was fearlessly willing to play a posses·
sive mother in the remake of The Manchurian
Candidate, the powerful director of a fashion
magazine (an unequivocal reference to the Anna
Wintour of Vogue) or the delusional cook Julia
Child, one of her most histrionic performanc·
es, which, for a change, earned her a 16th Oscar
nomination. In the 21st century, she’s appeared
in a couple of comedies without any real story,
dealing with sex in a banal way: It’s Complicated
and Hope Springs, which are both perfectly dis·
pensable. If there is one word that defines mer·
ilstrip, pardon me, Meryl Streep, it’s insatiable.
We wants to do everything, she does everything,
and seems to enjoy doing what she does, like
Mamma Mia, her highest grossing film, where
she sings ABBA songs with enthusiasm, espe·
cially the less frivolous ones like The Winner
TakesItAll.OnSaturdaynightatAribaucinema,
in one of these new singalong sessions in which
the audience joins in karaoke style, it was belt·
ed out enthusiastically. Her third Oscar came
in 2011 for getting under the skin of Margaret
Thatcher in The Iron Lady. As characterization
it was debatable, but particularly successful in
the recreation of her last years. Once again, she
made a great effort to nail the right tone and the
gestures of the controversial British prime min·
ister, who was still alive when it was released.
Then came August: Osage County, a somewhat
unsatisfying film version of the play by Tracy
Letts, which triumphed three years ago at Teatre
Nacional de Catalunya with a top class cast led
by Anna Lizaran. The film was directed by John
Wells, who has a lot of experience in television
but didn’t manage to find the balance needed
for such a great play to become a successful film.
One day he might tell us about the royal battle he
sensed between the female leads, Meryl Streep
and Julia Roberts, who accepted a nomination
as best support actress despite her wishes to be
considered as much a lead as her fictional moth·
er. And nobody missed a revealing detail: the
closing shot of the film is a clearly added on road
scene featuring Roberts who insisted on the
privilege due to her star status. Violet Weston,
the foul-mouthed matriarch, who is a slave to
pills and tobacco (requiring an extra effort by
Miss Streep, who is a declared enemy of the evil
weed), is a tempting character and an open invi·
tation to overacting. And Streep fell in the trap,
producing a forced Oklahoma accent that’s im·
possible to dub in any other language. There was
a singularity in the dubbed versions of the film:
the faithful Rosa Guiñón did the job in Spanish,
while in Catalan it was done by Maife Gil who
had played one of Lizaran’s sisters at TNC and
changed her voice to make it sound like her now
deceased partner, Anna. Of course all of this is
unknown to Meryl Streep, who is currently pro·
moting Into the Woods a rather difficult musical
by Stephen Sondheim, for which she has already
been nominated for a Golden Globe as best sup·
port actress. Her appearances on a number of
television shows and previews, looking slimmer
thanusual,havesetalarmbellsringinginherfan
clubs on Twitter. “My dear, why are you so thin?”
is the question on many lips. It’s probably be·
cause she’s preparing for new roles. One of them
is the real-life story of Florence Foster Jenkins,
a rich New York heiress who wants to become an
opera diva even though she can’t sing. It’s a role
that was played by Llum Barrera in the theatre
in Madrid a few years ago, presaging her current
popularity as a one woman band.
And despite all of the above, merilstrip still
proclaims that those around her know her only
as Mary Louise Gummer; the surname belongs
to the man who’s been her husband since 1978.
He’s an architect who can’t have a boring mo·
ment thinking that he’s married to Isak Dinesen,
Margaret Thatcher, Ethel Rosenberg, Julia
Child and Karen Silkwood all at the same time.
Only Blanche Dubois is missing from the list.
Tennessee Williams wanted her for a TV ver·
sion of A Streetcar Named Desire but the role
finally went (in an apparent casting error) to
Ann-Margret. In any case, after having dared to
play the part of Juliette in a summer festival in
Central Park (in 2012!) alongside Kevin Kline as
Romeo, we may well soon see her playing King
Lear. So as not to be outdone by Espert. — by
Jaume Figueras
traduccióDavidBridgewater
La pel·lícula ‘Mamma mia!’, la més taquillera de Meryl Streep, és un tribut cinematogràfic a la música d’ABBA.
Molt abans d’integrar el quartet, Benny Andersson va formar part de The hep stars, un banda de rock molt popular a la Suècia dels anys
60 que copiava descaradament l’estètica dels Beatles. A la foto, Benny és el primer començant per l’esquerra i per la fila de dalt