Durant part del tercer trimestre (curs 2009-2010), els nens i nenes de 2n hem estudiat el coralet, un insecte que es troba al pati i al voltant de la nostra escola.
Entre tots hem buscat informació sobre aquest ésser viu.
Aquest document vol ser un recull de tota aquesta informació.
En aquesta guia podem trobar un bon nombre dels
arbusts, arbres i lianes del Parc de la Serralada de
Marina. La relació dels hàbitats i la flora és ben estreta,
per això les plantes s’han organitzat en els hàbitats que
caracteritzen o que hi són abundants.
https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61017.pdf
Durant part del tercer trimestre (curs 2009-2010), els nens i nenes de 2n hem estudiat el coralet, un insecte que es troba al pati i al voltant de la nostra escola.
Entre tots hem buscat informació sobre aquest ésser viu.
Aquest document vol ser un recull de tota aquesta informació.
En aquesta guia podem trobar un bon nombre dels
arbusts, arbres i lianes del Parc de la Serralada de
Marina. La relació dels hàbitats i la flora és ben estreta,
per això les plantes s’han organitzat en els hàbitats que
caracteritzen o que hi són abundants.
https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61017.pdf
This presentation was created in 2006 as a part of a speech about birds, amphibians and reptiles of Llagostera (Catalunya), run by Estel Cañigueral and Xon Vilahur.
Aquesta presentació té com finalitat que els alumnes puguin reconèixer, els arbres, arbustos i plantes aromàtiques més comuns al nostre jardí. Amb aquest suport hauran de localitzar i assenyalar en un mapa els diferents exemplars.
Tríptic de les papallones de Collserola 01/05/2012Anna Peña
Centre d'Ecologia i Proejectes Alternatius (CEPA):
A Collserola es pot observar al voltant d'una seixantena
d'espècies de papallones diürnes, pertanyents a 6 famílies
diferenciades, de les quals un 30% es pot dir que són
rares de veure. En l'àmbit dels Països Catalans s'han
comptabilitzat unes 190 espècies. A on hi ha més varietats amb diferència, és als Pirineus, i a on n'hi ha
menys és als entorns propers al mar.
3. 1. CEP
El cep o buixó (Boletus
edulis, del llatí
boletus: bolet) és a la
majoria de països
europeus el bolet per
excel·lència. És molt
semblant al Boletus
aestivalis i al siureny
(Boletus aereus),
amb el que sovint se'l
confon.
4. 2. TOFONA
Les tòfones són un grup
de fongs comestibles del
gènere Tuber. La tòfona
és un fong ascomicet
que presenta una relació
simbiòtica micoriza amb
arbres, particularment
del gènere Quercus com
les alzines, roures, o
altres vegetals com els
castanyers, i nogueres.
5. 3.Rovelló
El rovelló, esclata-
sang, pinenc, pinenca
o paratge (Lactarius
sanguifluus, del llatí
lactarius: que té llet;
sanguifluus: que raja
sang.), és un bolet de
la família de les
russulàcies, dels més
apreciats
gastronòmicament a
Catalunya.
6. 4. llanega
Llenega (gènere
Hygrophorus) és un
tipus de bolets de la
família de les
higroforàcies, amb el
barret de color bru i
viscós, de 5 a 14 cm,
de làmines blanques,
espaiades i
gruixudes, sostingut
per un peu blanc
gruixut, afinat cap a la
base, amb escames
de color avellana.[1]
7. 5.Carlet
Llenega (gènere
Hygrophorus) és un tipus
de bolets de la família de
les higroforàcies, amb el
barret de color bru i
viscós, de 5 a 14 cm, de
làmines blanques,
espaiades i gruixudes,
sostingut per un peu
blanc gruixut, afinat cap
a la base, amb escames
de color avellana.[1]
8. 6. Molleric
El molleric granellut
(Suillus granulatus, del
llatí suillus -mena de
bolet de baixa qualitat-,
derivat del llatí sus que
vol dir porc; i del llatí
granulatus -granulós-) té
unes granulacions a la
part alta del peu que són
característiques
d'aquesta espècie.
9. 7, llora
De la família de les
russulàcies, la llora
blanca o llora clapada
(Russula virescens,
del llatí virescens
-que es torna verda-)
és la més apreciada.
