1. Fet per Ariadna Rius

2. Les ciutats són:
Empuries- Emporiae
Blanes-Blandaes
Però farè les més importants
Mataró-Lluro
que són Barcino , Tarraco
Badalona-Baetulo
, Ilerda i Gerunda.
Girona-Gerunda
Tortosa-Dertosa
Caldes de Montui-Aquae
Calidae
Vic-Ausa
Lleida-Llerda
Isona-Aeso
Tarragona-Tarraco

3. Fou una colònia romana que ha donat lloc
a la ciutat de Barcelona. La colònia tenia
el nom complet de Iulia Augusta Faventia
Paterna Barcino (IVL· AVG· FAV· PAT·
BARCIN· , com es pot veure escrit en una
làpida conservada al Museu d'Història de
El fòrum
Barcelona).
El fòrum de Bàrcino es trobava
en la confluència del Decumanus
Maximus amb el Cardo Maximus.
Aquest espai inclouria
l'actual Palau de la Generalitat.
S'hi alçava un gran
temple, construït entre el final
del segle I aC i el començament
del segle I dC. i probablement
dedicat al culte imperial
d'August.

4. Temple d'August
El temple de Bàrcino estava dedicat
a August, primer emperador i fundador de
Bàrcino. Va ser construït pocs anys després de la
fundació de la ciutat, segurament cap al darrer
quart del segle I aC. Era un edifici de planta
rectangular. Les cerimònies no es feien a l'interior
del temple sinó a l'exterior, en el mateix
fòrum, cap a la façana principal del temple.
Sembla que, a més del Temple d'August, el
conjunt estava presidit per un o dos temples
menors més. Avui se'n conserven quatre
columnes i una part del podi de l'angle est.

5. Els aqüeductes
Dos aqüeductes subministraven aigua
a la ciutat: confluïen a la muralla al
costat de la porta de l'actual plaça
Nova, on se n'han conservat restes (hi
ha un arc reconstruït sobre els
fonaments originals), mentre se n'ha
descobert un tram de quatre arcades
incorporades a una paret mitgera.
L'aigua que fornien els aqüeductes
devia provenir de Collserola, en un
cas, i del Besòs, en l'altre.

6. La Necròpolis
En el món romà estava prohibida la inhumació a
l'interior de les ciutats. A Bàrcino hi ha evidències
arqueològiques de necròpolis al voltant de les
carreteres que arribaven a la ciutat com les
descobertes arran de los obres de reforma de
les Drassanes de Barcelona a la dècada del 2010
restes que s'han datat entre els segles I dC i IV.
També s'han descobert restes d'una necròpolis
romana de la plaça de la Vila de Madrid avui dia
restaurada a l'aire lliure, que conserva 85 elements
funeraris.

7. Les muralles
La muralla de Barcelona és un magnífic
exponent de l'enginyeria militar romana.
Tenia un perímetre d'uns 1.270
metres, amb traçat octogonal-rectangular, i
una ciutadella construïda de cara al mar.
Els llenços de muralla es reforçaven amb
torres habitualment de planta
rectangular, amb excepció de les
cantoneres i de les entrades, que eren
rodones.

8. Fou la ciutat romana capital de la
Hispània Citerior i després de la província
de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
El centre de conservació i difusió dels testimonis
materials del passat romà és el Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'edifici, alçat de nova
planta sobre un fragment de la muralla que conserva en
el seu interior, és ubicat a la part alta de la ciutat, a la
plaça del Rei

9. Patrimoni de la Humanitat.
El Conjunt arqueològic de Tàrraco, ha
estat nomenat Patrimoni de la Humanitat
de la UNESCO l'any 2000.

10. Lleida va portar el nom d'Ilerda durant
el període romà. Era la capital
dels ilergets i estava situada a un turó a
la vora del riu Sicoris (Segre).
Al s.III Dc Ilerda pateix una gran crisi que va fer
que s’abandonessin nombrosos edificis
Segle I Ac; Restes de la Plaça Paeria i carrer
Bafart, construccionsilergetes romanitzades.

11. Possible Fòrum
Situat a la Plaça de Sant Joan.

12. És la ciutat originària romana del nord-est de Catalunya
anomenada actualment Girona. La seva etimologia
no és clara, però hom ha especulat
que podria significar "entre l'Undarius”,
que és el nom que rep l'actual riu Onyar.
Estructura urbana, econòmica i política
L'estructura de la ciutat de Gerunda era atípica. No
seguia les distribucions hipodàmiques
estàndards, ni les centuriacions habituals de
les urbs romanes. Com que s'aixecava sobre la Via
Augusta per motius estrictament militars, la seva
planta és totalment irregular.