Apunts de part de l'assignatura d'Enginyeria del Media Forestal del grau d'E. forestal (ETSEA)

1. APUNTS DE MECANITZACIÓ
APUNTS DE
MECANITZACIÓ
JORDI MARGALEF MARRASÉ

2. APUNTS DE MECANITZACIÓ
TEMA 1: Costos Horaris de la Maquinària Forestal
La previsió del costos unitaris (€/m3) o (€/ha) permet al tècnic forestal:
- Disposar de dades comparatives (Costos diferencials) entre diferents tècniques i
màquines.
- Elegir el procediment més econòmic a l’hora de portar a terme una determinada
operació.
- Fer una previsió del cost tital d’execusió de la repoblació o l’aprofitament.
LLINDAR DE RENTABILITAT Cost unitari

3. APUNTS DE MECANITZACIÓ
TEMA 2: Serra Mecànica
Motor que mitjançant un embregatge de tipus automàtic transmet el moviment a una
cadena de tall.
Relació pes - potència: Busquem minimitzar-la. La relació més baixa és de 1,6Kg/CV.
Els operaris busquen que la relació pes potència sigui la més baixa possible (pes baix),
que tingui equilibri i que vibri poc. També es fixen amb la sortida de gassos, que no han
d’anar directe a l’operari.
2.1. Parts de la serra
1) Empunyadura anterior
2) Cadena
3) Barra o espasa
4) Suport d’escorça: permet clavar l’espasa a la fusta i
evitar els fenòmens d’estirament o retrocés.
5) Estrangulador: Per arrencar en fred
6) Mànec posterior.
7) Bloqueig del gallet de l’accelerador (Per arrencar en fred)
8) Gallet de l’accelerador
9) Botó d’encés o apagat
10) Arrencador.
Descompresor: Serveix a l’hora d’engegar el motor, iguala la pressió del motor i
l’atmosfèrica fent menys dificultosa l’arrencada.
2.1.1. Dispositius de seguretat
1) Protector del mànec anterior i fre de cadena (manual o
d’inèrcia)
2)Subjectador de cadena (recollidor en cas de ruptura de la
cadena)
3) Protector mànec posterior: evitar lesions al trencar-se la
cadena.
4) Bloqueig de l’acceleració (No de l’accelerador)
5) Dispositius antibrivacions

4. APUNTS DE MECANITZACIÓ
2.2. Tipus de serres mecàniques
Universals - Semiprofessionals Professionals
2,5 - 4CV 4-8CV
Cilindrada: 40 -60 cm3 Cilindrada: 60-125cm3
Vida útil: 1500h Vida útil: 2500h
2.3. Característiques tècniques
Grup motor òrgan de tall
Motor Espassa o guia
Disposotiu d’arrencada Cadena
Embregatge i transmissió Dispositiu de tensió
Dispositiu de greixatge
2.3.1. Motor
Motor monocilíndric de 2 temps. Potència 1,5CV - 8CV DIN
Relació pes / potència baixa degut a la disposició vertical del cilindre.
Disposició vertical: Redueix els contrapesos del cigonyal i redueixes el pes de la màquina,
alhora vibra menys. d
Relació d / h d>h Cilindre superquadrat
h
h: carrera
d: diàmetre
Oli 2T: Barreja gasolina - Oli (5%)
Motor de gasolina refrigeració per aire.
Vmitjanap=h·n/30000! ! N=F·v ! Ne=M·n ≈ C·r
Motor a 2 temps: Aconsegueix fer una volta amb dues carreres; completa el cicle baixant i
pujant un cop.

5. APUNTS DE MECANITZACIÓ
2.3.1.1. Nomenclatura potència motor
DIN: El motor s’ha mesurat amb normativa europea (Alemanya) en un assaig amb filtre,
carburador, silenciador. És una mesura que penalitza.
SAE: El motor s’ha mesurat amb normativa nordamericana (EUA) en un assaig sense
elements. No penalitza el pes de la màquina.
1CV DIN = 1,3CV SAE
2.3.2. Regulador del carburador Tillotson
T: Serveix per regular l’enrada d’aire en el relentí. sÍ al relentí la cadena gira hem de
baixar l’entrada d’aire.
L: Si al donar gas i la màquina es cala haig de regular la
baixa acceleració, ha d’entrar més aire.
H: Si fa estona que la màquina treballa i es cala haig de
regular l’H, no entra prou combustible.
2.3.3. Dispositiu d’arrencada
Descompresor: Quan està obert comunica el motor amb l’atmosfera
per tant ja no s’ha de fer tan esforça a l’arrencada.
2.3.4. Embregatge i Transmissió
L’eix motor al tenir velocitat fa que els contrapesos
toquin el tambor i el fan girar per arrossegament,
aquest tambor alhora acciona el moviment de la
cadena. Al relentí els contrapesos no arriben de girar
del tot i per tant no són capaços d’arrossegar el tambor
i la cadena no es mou.
La transmissió pot ser directa o bé de multiplicació, és a
dir a menys velocitat més força de tall.

6. APUNTS DE MECANITZACIÓ
2.3.5. Cadena
Peces de la cadena:
a) Baula guia
b) Baula tallant (gúbia)
c) Baula d’unió
e) Rebló
La gúbia té dues funcions: tallar i
arrossegar les serradures. Les part de la
gúbia són el bizelat (tall) i el taló, que
marca la profunditat del tall.
Cadena de seguretat: Rampa progressiva davant del taló, així hi ha menys possibilitat de
rebot.
2.3.5.1. Paràmetres que caracteritzen la cadena
Galga: Espessor de la secció anterior de la bomba motriu.
Ve expressada en polzades.
Pas de la cadena: Distància entre 3 reblons dividit entre 2.
Es dóna en polzades, serveix per adequar la cadena al
pinyó d’arrossegament.
Paràmetres d’identificació de la cadena:
Marca o model de la cadena
Nombre de baules o guies motrius
Pas i galga de la cadena
Tipus de dent de tall
Afilat de la cadena:
Angles de baula tallant: S’han de respectar a l’afilar. Sempre s’ha de llimar de dins a fora.
Cada 2 o 3 afilats s’ha de rebaixar el taló de profunditat

7. APUNTS DE MECANITZACIÓ
2.3.6. Espasa
Longitud de tall = Longitud específica < longitud total
∅ <2,5L (longitud de tall), ∅=diàmetre de l’arbre
A vegades però ∅ > 2,5L
Hi ha diverses tècniques en funció de la situació.
2.3.6.1. Tipus d’espases
1) Espanta amb punta endurida
2) Espasa amb pinyons (Pinyons que es desgasten)
3) Espassa amb pinyons intercanviables (Si es gasta el
pinyó es pot canviar)
4) Espassa assimètrica: Redueix el quart superior per
evitar al màxim el rebot.
2.3.7. Dispositiu de tensió
Cargol d’ajust lateral
Cargol d’ajust frontal
Serveixen per seprar o ajuntar l’espasa del pinyó d’arrossegament i així es tensa la
cadena.
Tensat manual: STIHL, poc utilitzat.
2.3.8. Dispositiu de greixatge
Bomba d’oli manual: L’operari ha d’anar apretant un botó.
Bomba d’oli automàtica: pot ser accionada per:
-Accionament eix motor (cigonyal)
-Accionament per l’embregatge centrífug, només lubrica quan es mou la cadena.
(Al relentí s’acciona)

8. APUNTS DE MECANITZACIÓ
2.4. Riscos i Prevenció
Accidents habituals:
Rebot
Talls
Soroll excessiu (provoca sordesa)
Vibracions (Provoca la malaltia dels dics blancs)
Trencament de la cadena
Rebot:
Es produeix quan el quart superior toca el tronc, acostuma a passar en el debrancatge
Prevenció del rebot:
Cadenes de seguretat: Minimitzen la probabilitat de que el teló penetri a la fusta
Utilització de Safe-T-Tip (protectors de la punta de l’espasa)
Fre de cadena: Pot ser manual o automàtic (actua per inèrcia). Atura el tambor i fa parar la
cadena.
Soroll:
-Causes: Escapament de gasos, centrifugació, vibració, etc... Reduir aquests factors
augmentaria el pes i disminuiria la potència.
S’ha de garantitzar que en màxim funcionament no superem els 105-110 dB (A) a màxima
acceleració. Al relentí ha de funcionar entre 70 i 85 dB (A).
Vibració
La vibració pot provocar malalties circulatòries (dels dits blancs). Per reduir les vibracions
tenim sistemes d’antibivració que són elements de cautxú o silentblock que separen el
motor de les empunyadures. Hi ha fabricants que a més han posat escalfadors a les
empunyadures
Trencament de la cadena
La cadena es pot trencar pel mal greixatge o per un mal tensat.
La serra té un recollidor de cadena per recollir la cadena trencada en cas de ruptura, i un
protector de la mà dreta per evitar que l’impacte de la fuetada de la cadena impacti a
l’usuari.

9. APUNTS DE MECANITZACIÓ
2.5. Tècniques de tala
1tall diagonal
2Tall horitzontal: ha de ser 1/4 del diàmetre de l’arbre.
3Tall de caiguda de caiguda
La direcció de caiguda ha de ser la bisctriu entre la línia de
màxima pendent i la de cota.
2.6. Estimació de rendiments
Taula de rendiments mitjans: Tracta de rendiments històrics mitjans de motoserra,
màquines i esquemes de treball. Cada empresa té les seues taules.
Es donen en funció de:
Tallada: (Mida dels arbres i pendent)
Desbrancat: Mida dels arbres i pendent
Trossejament: Mida dels arbres, pendent i longitud dels trossos
Per a arbres de 0,21m3/peu i pendent del 60%, capacitat de treball:
CT= 6,37m3/h productiva o bé CT= 5,22m3/h treball.
2.6.1. Models de Temps
Fòrmules on donem un rendiment en funció d’alguns paràmetres.
Models globals: Expressió matemàtica que dóna el rendiment pel conjunt de tot el
cicle de traball. Tala, desbrancatge i trossejament.
R=7,5·V^0,4/p^0,2
Models analítics: Donen un model de temps per acada fase del cicle. TB = temps
bàsic. Si sumem els models analítics no ens donarà el model global perquè
l’analític està fet en condicions ideals. Se li aplica un factor de correcció.

10. APUNTS DE MECANITZACIÓ
TEMA 3: Màquines Bifuncionals (Taladores-Apiladores)
Màquines quasibé nomes existents a Amèrica. TALADORA-APILADORA (Feller-Buncher)
Un cop es talla l’arbre el pot apilar. S’utilitza en aprofitament d’arbres complets i en
tallades arreu sobretot.
Part d’una Feller-Buncher:
1Màquina base
2Dispositiu d’unió
3Capçal de tala
3.1. Màquina base
Pot ser per tracció pneumàtica (35% de pendent) o bé per orugues (45% de pendent, més
adherència)
Les rodes pneumàtiques poden ser d’alta flotació; rodes desinflades que augmenten la
superfície de contacte i compacten menys. Compacta més que l’oruga però poden talar
150 arbres/h.
Rodadura en orugues:
Pot arribar al 45% de pendent.
Provoca menys compactació del sòl.
Té més adherència al sòl.
Menys maniobravilitat (110 - 120arbres/h).
3.2. Dispositiu d’unió
Pot ser:
Braç grua
Dispositiu de volteig (incorporat al xasís)

11. APUNTS DE MECANITZACIÓ
3.3. Capçal
Parts del capçal:
1) Urpes inferiors
2) Urpes superiors
3) Element de tall
3.3.1. Element de tall
Pot ser serra de cadena o ganivetes
Serra de cadena: Accionament i moviment hidràulic, potència superior N=20CV,
presència d’una carcassa protectora.
Funcionament serra de la Feller-Buncher
Motor Tractor Bomba Motor
Hidràulica Cadena
Hidràulic
Ganivetes: Proporcionen talls menys nets i poden deformar la fusta (20 cm de deformació
a partir del tall). Aventatges: són més ràpides i poden tallar més arran de terra.
Tipus:
Dalla
Cisalla
Guillotina
Doble guillotina

12. APUNTS DE MECANITZACIÓ
3.3.2. Elecció entre capçals de tala
Serra mecànica
Ventatges Desaventatges
Més qualitat de tall Pesa menys
Necessita menys potència Més manteniment
No tallen arran de terra
Menys velocitat de tall
Ganivetes:
Ventatges Desaventatges
Requereixen menys manteniment Deformen 20 cm de tronc
Permeten tallar arran de terra Necessiten més potència
Pesen més
Més velocitat de tall
Capçal lleuger: Tala l’arbre però no l’aguanta, el dirigeix.
Capçal pesat: Pot aguantar arbres de fins a 50 cm i pot acumular 3 o 4 arbres al capçal.
Les taladores - apiladores amb capçal al xassís estan especialitzades en tales selectives.
Sistema de treta 1+1: Feller - Buncher + Skidder
3.3.3. Rendiments
El rendiment és independent de l’arbre: 150 - 200 arbres/h, (3 arbres per minut).

13. APUNTS DE MECANITZACIÓ
TEMA 4: Màquines Multifuncionals (Processadores i Recol·lectores)
4.1. Màquines processadores
Agafa l’arbre ja tallat: No talla,
Desbranca i processa.
Compta amb una plataforma de
processat: Desbranca i trosseja.
En el tractor hi ha més pes que a la
plataforma
Parts:
Màquina base + Braç grua amb grapa + Plataforma de processat.
Sistema d’alimentació: Són 2 rodets l’eix dels quals és perpendicular a la plataforma. Els
rodets han de tenir molta adherència. Poden ser pneumàtics, metàl·lics o d’oruga.
Problemàtica rodets d’alimentació:
Rodets de ferro: Malmeten la fusta
Rodets pneumàtics o de goma: Poca adherència
Rodets d’oruga: Són els més útils i eficaços.
Sistema de desbrancat: Sistema de ganivetes
Sistema de trossejament: Serra circular que trosseja.

14. APUNTS DE MECANITZACIÓ
4.2. Màquines Recol·lectores
Poden fer tot el procés: Tallada, desbrancada, trossejament, escorçament (A cegades) i
desplaçament. Distingim dos tipus de recol·lectores:
- Two-Grip Harvester
- One-Grip Harvester
4.2.1 Two-Grip Harvester
Les Two-Grip Harvester compten amb un capçal i una plataforma processat. El capçal
només fa la funció de tallada. Són poc usades, tenen menys movilitat, més complexitat i
més pes.
Màquina Base + Plataforma de Processat + Capçal tallador
4.2.2 One-Grip Harvester
En les One-Grip Harvester (Grape Harvester) el capçal recol·lector fa totes les funcions.
Màquina Base + Grua + Capçal tallador i processador
4.2.2.1. Capçal recol·lector:
- Sistema de tallada: Serra accionada hidràulicament.
- Sistema de desbrencatge: Primer desbranca i després trosseja
- Sistema d’alimentació (rodets o braç extensible)
- Sistema de mesura (medeix la longitud del tros i cubica)
- Descorçat: Amb el desprancatge podem descorçar si augmentem la pressió.

15. APUNTS DE MECANITZACIÓ
Alimentació: Poden ser de dos tipus:
Rodets: oruga, pneumàtics: més ràpids (30 - 40s / arbre)
De braç extensible: Millor qualitat però tenen problemes amb arbres torts (40 - 50s/arbre)
Situació del capçal
- En punta de grua: Més gran, millor aprofitament en les tallades arreu.
- Incorporat al xasís: Més movilitat, és adient en aclarides.
4.2.2.2. Cicle de Treball
Rendiments
Tallada 5%
Desbrancatge 25 -35% 90 - 120 arbres /h (tallades arreu)
Trossejament 10 - 20%
30 - 60 arbres /h (tallades selectives)
Desplaçament 50%

16. APUNTS DE MECANITZACIÓ
TEMA 5: Màquines Escorçadores
L’escorçat de la fusta normalment es fa a fàbrica. Tot i així, depenent de la possibilitat de
la fusta es pot escorçar al bosc. L’escorçat es pot fer:
- A peu de tallada amb tècniques manuals.
- Escorçat a llocs de reunió o apilada de fusta.
Avantatges:
Facilita l’assecat. Elimina volum i pes fet que provoca un abaratiment del transport.
Si s’escorça al bosc el blavejat disminueix. Si hi ha podridura la resistència mecànica de la
fusta disminueix i se’n perd el seu valor econòmic.
Els nutrients de l’escorça e queden al bosc.
Desaventatges:
Cos elevat, sobretot si és manual.
Les màquines s’espatllen contínuament.
Dificultosa movilitat de certes escorçadores.
5.1. Tipus d’escorçadores:
Manuals:
- Dauner: Pala destral)
- Portàtils: Aparell acoplat a la serra
Mecàniques
- Plantes escorçadores mòbils
- Plantes escorçadores fixes
- Escorçadores mòbils
5.1.1. Escorçadores mòbils
Tractor agrícola que mitjançant la presa de força farà l’escorçat mòbil. Permeten fer
l’escorçat al bosc.

17. APUNTS DE MECANITZACIÓ
5.1.2. Plantes escorçadores mòbils
Màquina o planta que es pot transportar. Són plantes sobre una base del camió. Parts de
la planta:
- Base o plataforma
- Grua auxiliar
- Transportador d’alimentació
- Transportador d’evaquació
- Element escorçador: Generalment sol ser
d’anell giratori.
- Estan situades als parcs de recepció de fusta
o a zones intermitges.
5.1.3. Plantes escorçadores fixes
Estan situades a les industries. Poden ser de 3 tipus diferents de sistemes d’escorçat:
- Anell giratori
- Ganivetes
- Tambor (Utilitzat en la indústria del paper)
Anell giratori:
Consta de 4 ganivetes i 4 urpes. Les ganivetes van
tallant l’escorça mentre ue les urpes desprenen l’escorça.

18. APUNTS DE MECANITZACIÓ
5.2. Presa de força econòmica
CV Per activar una escorçadora necessitem 30CV però el
80 motor del tractor pot fer-ne 75CV.
No cal que possem el motor a 2000 rev/min, si tenim
60
l’opció de mantenir una revolució més baixa ja serà
40 suficient i optimitzarem energia.
Normalment podem controlar dues revolucions a
20
2000 i a 1400 rev/min.
0
0 1400 2000
5.3. Factors limitants de la productivitat
- Diàmetre de la fusta ( < 35cm ∅)
- Forma i homogeneïtat de la fusta
- Anivellament de la màquina i continuïtat en l’alimentació
5.4. Exemple d’escorçadora mòbil
Transmissió amb regulació
mecànica o hidràulica.
Alimentació: 2 rodets (Tecform)
o 3 rodets (Cambio)
Velocitat: 15-60m/min
Diàmetre: < 35cm ∅

19. APUNTS DE MECANITZACIÓ
TEMA 6: Canals artificials
Sistemes i màquines per a la treta de la fusta. Tan per a la reunió com al desembosc.
Pot ser per arrossegament total o parcial, estimbament o transport suspés.
Reunió de la fusta
Estimbament Arrossegament
Canals artificials Skidder
Tractor agrícola + cabrestant
Cables d’arrossegament semiaeris
Desembosc de la fusta
Transport suspés Arrossegament
Autocarregador Skidder
Tractor agrícola + remolc + grua Tractor agrícola + cabrestant
Cable aeri
Força necessària pe a la treta
La que necessita el tractor per poder transportar els troncs.

20. APUNTS DE MECANITZACIÓ
6.1. Estimbada lliure de la fusta
Sistema ideat per el servei de Parcs
Naturals de la Diputació de Barcelona
(SPNDB) als anys ‘80 per tal de
malmetre al mínim els boscos durant
l’aprofitament.
6.1.1. Característiques
- Semitubs de polietilè d’alta densitat de 4-5 metres de longitud
- 30 - 70 kg de pes per tub. ∅ de 40, 45 o 50 cm.
- S’utilitza per fer fusta trossejada (0,5 - 2 m)
- Polietilè: Material lleuger, rígid i resistent a les inclemències de l’esterior.
6.1.2. Muntatge i Utilització
- S’ha d’ancorar de dalt a baix perquè el pes es reperteixi adequadament i evitar que els
ancoratges inferior carreguin tot el pes.
- S’ha de fer el desembosc en descens.
- ∅ de fusta de 30 - 35 cm.
- Pendents del 20 - 60% i distàncies màximes de desembosc de 200 m (millor no superar
els 100 m).
- Rendiment: 4 - 8 m3 / operari i dia (És un rendiment baix)
6.1.3. Factors limitants de productivitat
Tècnics:
Per aprofitament de fusta petita i llenyes
Ha d’haver-hi una pendent regular
El material del canal ha de ser de polietilè
Ambientals:
Sistema aventatjós (No crea impactes)
Socioeconòmics: Certs rematants tenen una visió negativa del sistema

21. APUNTS DE MECANITZACIÓ
TEMA 7: Tractors forestals
Bàsicament en la treta de fusta i en l’activitat forestal utilitzem 4 tipus de tractors:
- Tractor forestal arrossegador (Skidder): Reunió i desembosc per arrossegament.
- Autocarregador (Forwarder): Desembosc per suspensió
- Tractor agrícola amb cabrestant
- Tractor agrícola amb remolc i grua.
7.1. Limitacions del terreny forestal
- Pendent major
- Presència d’obstacles
- Sòls de diverses resistènces i característiques.
Tot això fa que el tractor agrícola en alguns casos no sigui del tot pràctic o segur d’usar.
Els tractors forestals per contra estan més adaptats i presenten
- Millor monbilitat, maneig i maniobrabilitat.
- Més capacitat de tracció (Adherència)
- Més estabalitat
- Més seguretat i ergonomia
7.2. Tractor arrossegador(Skidder)
Dimensions
Batalla (Distància entre eixos): 2 - 3,5 m
Longitud total: 4 - 8 m
Alçada del xasís (Alçada lliure de vestidor): 40 - 65 cm
Ample de via: 2 - 2,5 m
Amplada toal: 2,5 - 3 m
El més important en la maniobravilitat és la batalla, en aquest cas és més gran que en els
agrícoles per millorar l’estabilitat. L’ample de via també afavoreix a l’estabilitat però s’ha
d’arribar en un equilibri òptim d’estabilitat - maniobravilitat.

22. APUNTS DE MECANITZACIÓ
7.3. Autocarregador (Forwarder)
Dimensions
Batalla (Distància entre eixos): 4,5 - 5,5 m
Longitud total: 8 - 10,5 m
Alçada del xasís (Alçada lliure de vestidor): 60 cm
Ample de via: 2 - 2,5 m
Amplada toal: 2,5 - 3 m
Alçada del transport: 3,5 - 3,7 m
(Quan més fusta, més inestabilitat)
7.4. Movilitat i facilitat de maneig
Xasís: Pot ser articulat o rígid. L’articulat permet més maniobravilitat, ja que al girar només
deixa unes roderes, el tractorista no s’ha de preocupar per si la part posterior passa pel
lloc en qüestió.
Eix oscilant: Configuració una articulació
o dues articulacions
Angle de gir: En skidders sol ser de 55º i
un radi de 3,5 m. El radi de gir d’un xasís
articulat és més elevat.
En tractors d’orugues el radi pot ser 0, el
seu propi eix de gir.

23. APUNTS DE MECANITZACIÓ
7.5. Transmissió de la Potència
- Mecànica / Mecànica sota càrrega
- Hidrocinètica (Convertidor de parell + canvi de marxes mecànic)
- Mecanicohidrostàtica
- Hidrostàtica
7.5.1. Transmissió mecànica
Aquella que té una relació de transmissió limitada per 8 marxes o
relacions.
Caixa de canvis
M’
Motor Tractor Embregatge V G Roda
n’
Caixa de canvis: Té un canvi de velocitats (1, 2, 3, 4) i un de Grups (L, H) 4 x 2 = 8
marxes
Potència: Ne = M · n on M és el parell i n el règim.
Relació de transmissió:
i = n / n’ (règim motor / règim rodes). µ=0,9 (en transmissó mecànica), és el rendiment de
la transmissió, es perd un 10%. Si el motor ens proporciona 100 CV, a la roda n’arribarà
90CV.
*Diferencial: Element que tranmet la potència del motor als eixos de les rodes.
*Desembregar: Quan apretem l’embregatge és desembregar
Transmissió mecànica sota càrrega: Permet canviar de marxes sense desembregar.
Soluciona la problemàtica de càrrega en pujada.
Caracterítiques transmissió mecànica:
- És més ràpid accelerar i perd menys potència.
- És més lenta en desaccelerar.
- Utilitzat en skidders

24. APUNTS DE MECANITZACIÓ
7.5.2. Transmissió Hidrocinètica
Consisteix en un convertidor de parell. Quan el ytractor redueix la velocitat la força del
tractor augmenta.
7.5.3. Transmissió Hidrostàtica
No necessiten canviar de marxes
q
C.C.
Motor Tractor B M’ I II Roda
B= Bomba hidrostàtica M’= Motor hidràulic C.C. = caixa de canvis q= cabal d’oli
Caixa de canvis:
- I: 0 - 5km / h ∆i = n / ∆n’
- II: 0 - 15 km / h Amb la mateixa velocitat puc establir diferents règims.
Des d’un joystick podem regular el cabal d’oli, el règim i podem fer marxa endavant o
enrere canvaint el sentit del cabal d’oli.
En tractors TTAE hi ha 4 motors un per a cada eix de roda.
7.6. Adherència i capacitat de tracció
Com més pes té el tractor, més força
adherent té. Quan se sobrepassa la força
adherent hi ha risc de trencament del sòl i
patinament.

25. APUNTS DE MECANITZACIÓ
7.6.1 Millora de l’adherència
Tipus de pneumàtics utilitzats
- Tòric
- Radial + adherència
- Baixa pressió
Augmentar el pes adherent o el coeficient d’adherència:
- Tracció 4 rodes
- Pes elevat del tractor (Però buscar l’equilibri de no compactar).
- Millora del perfil pneumàtic (pneumàtics més amples, a baixa pressió).
- Repartiment del pes: 2/3 davant i 1/3 darrere, per minimitzar l’efecte de translocació de
la força Pes.
Roda tàndem: Baixar la pressió encara més: P2 = P1 / 1,76. Es reperteix millor el pes.
7.7. Estabilitat transversal
Si força P cau dins el quadrat de sustentació, el tractor no
volcarà
Càrregues:
- Arrossegada: és més estable però té més fregament.
- Semiarrossegada: té menys fregament però és menys
estable.
7.8. Estabilitat transversal
Estable mentre la força P caigui dins la base de sustentació.