1. ALFONS EL VELL I
GANDIA
El primer Duc de
Gandia i la seua
empremta a la
comarca de la Safor
JAUME CASTILLO SAINZ

2. ALFONS EL VELL
 Un personatge extraordinari
– Procedència familiar
– Viure e importància històrica: càrrecs i títols.
– Poder territorial.
 La seua importància per a Gandia i La Safor
– La creació de Gandia com a vila (Jaume II)
– Gandia seu d’un valuós senyoriu
– Els canvis a la vila i la comarca
 L’urbanisme i el mur
 El Palau
 La Seu
 Sant Jeroni
 Obres hidràuliques

4. EL VIURE D’ALFONS EL VELL
1332? NAIXEMENT
1355 *MATRIMONI AMB VIOLANT D’ARENÓS (Baronia d’Arenós)
*COMTE DE DÈNIA I SENYOR DE GANDIA
1364 *REP EL SENYORIU D’AIORA
1366 *OBTENCIÓ DEL MARQUESAT DE VILLENA
1367 *BATALLA DE NÁJERA, ALFONS EL VELL EMPRESONAT
1372 *ALLIBERAMENT D’ALFONS EL VELL
1382 *CONDESTABLE DE CASTELLA
1388 *LLICÈNCIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE SANT JERONI
1392 *ALFONS EL JOVE ÉS ALLIBERAT (20 anys com a hostatge)
1395 *ES DESPOSEÏT DEL MARQUESAT DE VILLENA
1399 *TÍTOL DE DUC DE GANDIA
1410 *ÉS UN DELS ASPIRANTS AL TRO DE LA CORONA D’ARAGÓ
(COMPROMÍS DE CASP)
1411 *MOR VIOLANT D’ARENÓS (Testament controvertit)
1412 *MOR ALFONS EL VELL (5 de març; fill desheretat)

5. PODER TERRITORIAL
TERRITORIS SOTA EL DOMINI D’ALFONS EL VELL
*COMTAT DE DÉNIA (amb territoris annexes per tota la Marina)
*SENYORIU DE GANDIA (format per tota la Safor, a excepció del
senyoriu d’Oliva i la Valldigna)
*BARONIA D’ARENÓS (Dot de la seua esposa)
*COMTAT DE RIBAGORÇA (Al Principat de Catalunya)
*SENYORIU D’AIORA
*MARQUESAT DE VILLENA (amb viles per molts indrets de l’est de
Castella, i amb l’infantat de Guadalajara)
*TÍTOL DE DUC DE GANDIA

6. ESCUT D’ALFONS EL VELL

8. EL CENTRE DE GANDIA (plànol de J. Camarena)
EDIFICIS HISTÒRICS DE
GANDIA (relacionats amb
Alfons el Vell o els seus
Descendents directes):
1. Església de Santa Maria
2. Casa del Consell
3. Palau
4. Hospital de Sant Marc
5. Convent de les Clarisses

9. LA DEFENSA DE LA CIUTAT: ABANDONAMENT DEL
CASTELL DE BAYRÉN
“Item pos en data que despenguí yo Pere Martorell per
anar e star al Castell de Bayrén quatre jorns e quatre
nits per cavar tresor ab un hom de València lo qual havia
dit que ell sabia tresor, e aní de manament de mossén
Pere March, e fiu de missió entre pa, vi, carn.... XV sous”

10. LA DEFENSA DE LA CIUTAT: ABANDONAMENT
DEL CASTELL DE BAYRÉN

11. NOVES NECESSITATS DEFENSIVES: EL MUR DE LA CIUTAT
Abans de l’any
1403 Alfons
d’Aragó havia
assignat als jurats
de Gandia 2.000
sous anuals d’allò
que havien de
pagar-li de les
diferents rendes
de la vila per a fer
reparacions en el
mur de la vila

12. NOVES NECESSITATS DEFENSIVES: EL MUR DE LA
CIUTAT

13. NOVES
NECESSITATS
DEFENSIVES:
EL MUR DE LA
CIUTAT

14. EL MUR DE LA VILA I L’AMPLIACIÓ DELS SEUS
LÍMITS (relacionat amb l’ampliació de la seu i el palau)
…Lo Senyor Marqués per obrar e poblar lo carrer de la Vilanova
prestà MDCCC florins d’or d’Aragó a diverses persones, per
obrar alberchs en lo carrer major de la Vilanova de Gandia, e
eren-li tenguts restituir aquells e la festa de Sent Miquel de l’any
MCCCXCI...
...Sapien tots quants […] carta veran e oyran que yo Bernat
Verdeguer, vehí de la vila de Gandia...confés deure a vós, molt
alt senyor don Alfonso, marqués de Villena, comte de Ribagorça
e de Dénia, present, e als vostres, cent florins comuns d’Aragó
los quals graciosament m·e havets prestats e liurats comtants
per obrar un patí o solar de camps, lo qual vós dit senyor m·e
havets dat franch en la nova població que ara·s fa atinent del
mur e vall de la dita vila… (1388)
[Almenys altres set persones reberen prèstecs semblants]

15. PALAU DUCAL
(L’ALBERG
DEL SENYOR
DUC)
¿ALBERG?
¿PALAU?

16. En 1391 Alfons el Vell adquirí unes cases particulars situades al
costat del Palau “per ops del nostre alberch que havem en la
nostra vila de Gandia, com per examplar la plaça qui es denant
lo dit nostre alberch”

17. UN FORRELLAT AMB HISTÒRIA
A la comptabilitat de 1386 podem llegir: “...en Bonet...que obrà
en fer portes en lo Palau...” i també que es compraren “...dos
forrellats stanyats ab sos panys e claus per als portals del Palau”
(1386)

18. UN FORRELLAT AMB HISTÒRIA: Detalls

19. PALAU DUCAL
“...lo
dit duch... tench e fon vist tenir lo portal del dit Palau tanquat,
ab les portes barrades e encadenades, e lo postich de les dites
portes ubert a miga cadena, en tant que los qui havien a entrar e
exir per servir lo dit senyor duch en lo dit Palau... havien
forçadament a passar e passaven davall la dita cadena, e en la
entrada del dit Palau...lo dit senyor duch, per lo dit recel e temor
tench e tenia, feu star quatre guardes que, continuament, de nit e
de dia, guardaven lo dit portal axí tanquat...”

20. PALAU
DUCAL
“...el comte de Dénia [Alfons el Jove]...ab standart e ab tota la gent
armada anà al Palau...//... e lo dit Duch... se levà del llit... ab una
spasa qui portava tret del foure en la mà, devallà en lo patí del dit
Palau on lo dit comte ab tota la dita gent d’armes stava e vehent lo dit
comte dix a aquell, fill malvat e desconexent, desleal e inhobedient,
ixme de casa e buyda’m ma terra... acaçà e fos vist acaçar lo dit
Comte...”

21. PALAU DUCAL: PINTURES MURALS DEL SEGLE
XIV, SALA DE LA CINTA

22. PALAU DUCAL: PINTURES MURALS DEL SEGLE
XIV, SALA DE LA CINTA (DETALL)

23. PALAU DUCAL
LLOCS DEL PALAU DOCUMENTATS A L’ÈPOCA D’ALFONS D’ARAGÓ:
-Portal
-Capella de Sant Miquel
-Pati
-Escala
-Cuina i estables (a la planta baixa)
-“Verger” (hort o jardí)
-Arxiu
-Torre
-Cambra verd
-Cambra de paraments
-Cambra privada del Duc
-Cambra de la duquessa
-Cambres de les serventes, apartaments…
-Cambra del guardarroba
-Estances amb miradors a la “rambla” (al riu)

24. LA SEU: L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

25. LA SEU
El 26 de gener del 1385 Alfons adquiria dues cases, una
propietat de Vidal Soler i l’altra de Jaume Safont,
adjacents entre elles i també amb la plaça i l’església; en
total Alfons desemborsà 4.000 sous.

26. LA SEU: L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

27. L’ESGLÈSIA DE SANTA MARIA D’ALFONS EL VELL I LA DE MARIA
ENRÍQUEZ

28. LA SEU

29. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

30. PRESBITERI DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

31. LA SEU. DECORACIÓ
“Item doní per manament del senyor marqués a·n Johan Lobet,
mestre de ymatges de pedra, per la ymatge de Sent Johan
Evangelista que féu, XXX florins “ (1387-88)
[Sant Lluc, Sant Joan, Sant Mateu i Sant Pau]

32. “Item doní a·n Johan Lobet, mestre
de ymatges de pedra, per rahó de
LA SEU.
IIII ymatges de sants que devia DECORACIÓ
acabar a raó de XXX florins cascuna,
que fa CXX florins; item per XVIII
ymatges que pintà e daurà
perfectament a raó de V florins
cascún e III florins de més que fa
XCIII florins; item que li manà donar
de gràcia com les dites ymatges
foren posades en los capitels hon
devien star, XXX florins… Item doní
a·n Bernat de Vilamur, pintor, que li
restaven pagar d’aquells CCC
florins... per los II retaules que féu
als II altars petits de la capella que·l
senyor marqués féu fer en la Eclèsia
de Gandia... C florins…” (1387-1388)

33. LA SEU. DECORACIÓ I TREBALLS DIVERSOS.
“...doní a·n Johan Franch, mestre piquer, a·n Bernat Oliver… per
rahó d’aquells mill florins que lo dit senyor promés donar als desús
dits per stall del payment de la sua Ecclésia e capella que féu en
Gandia, e altres obres... Vm sous...
...doní a·n Johan Vives, fuster, per lo cor de la Ecclesia de Gandia
que féu de fusta a stall, CXIIII florins...
...a·n Bernat de Vilamur, per los retaules que pinta, L florins...
...doní a·n Bernat de Vilamur, pintor, que li restaven pagar d’aquells
CCC florins... per los II retaules que féu als II altars petits de la
capella que·l senyor marqués féu fer en la Eclésia de Gandia... C
florins… (1388)
…Joan Lobet, mestre de fer ymatges, que li restaven pagar de la
ymatge que féu de madona Santa Maria… CCCXXXV sous”. (1391)

34. SANT JERONI DE COTALBA (o de Gandia)

35. SANT JERONI DE COTALBA (o de Gandia)
La recerca de fama per a un llinatge i també la religiositat
medieval, sobretot en les seues expressions relacionades amb la
mort i la cura de les ànimes, justifiquen la construcció d’un
monestir, que reste lligat a un cognom o a un títol nobliari. Sant
Jeroni és la gran fundació d’Alfons el Vell. On esperava ser
soterrat, tot i que a la fi no ho fou.

36. SANT JERONI DE
COTALBA:
TORRE DE
L’ANTIGA
ALQUERIA

37. SANT JERONI DE COTALBA

38. SANT JERONI DE COTALBA

39. SANT JERONI DE COTALBA. TOMBA DELS FILLS
D’ALFONS, JOAN I BLANCA, ALBATS.
“...doní e paguí a·N Pere Andreu, piquer e vehí de Xàtiva, los quals de
manament de mossèn Pere March li liuré per obs d’una tomba que feu
en l’orde de Sent Gerònim per metre la ossa de Don Johan e de Dona
Blancha, fills del senyor marqués…”;

40. ARCADA SOBRE EL VERNISSA: UNA MILLORA EN L’ESTRUCTURA DEL
REGADIU SAFORENC PER TAL D’AFAVORIR A LA VILA DE GANDIA

41. L’ARCADA SOBRE EL VERNISSA EN L’ESQUEMA
DEL REGADIU DEL RIU D’ALCOI

42. ARCADA SOBRE
EL VERNISSA
“...pasatge per on la dita
aygua perpetualment passe
segurament... tres pilades en
mig del riu de Palma de bona
e ferma argamasa, e a
cascuna vora del riu bons
antepits de argamasa, així
que les dites pilades hagen
trenta palms de lonch e
quinze palms d’ample...e als
costats del dit riu bons caps
de ferma argamasa...”
(1407)

43. ARCADA SOBRE EL VERNISSA

44. ALFONS EL VELL I EL
PLET DE 1401 SOBRE
L’ASSUT DEL RIU
D’ALCOI, UNA DARRERA
MOSTRA DEL SEU
PODER
Després de centenars de fulles de plet, amb desenes de testimonis,
cristians i musulmans, després de diverses peritacions, després
d’acurades presentacions dels fets pels advocats de les parts, el plet
s’atura sense resolució… Per què? Perque Alfons el Vell decideix que
ell trobarà una entesa parlant directament amb el senyor d’Oliva,
Gilabert de Centelles.
Així s’ho comunica als representants de la vila de Gandia:
...Prohòmens, de la qüestió que es entre vosaltres de la una part ,
e los prohòmens de Oliva de la part altra, he parlat ab mossén
Gilabert de Centelles per veure si·s porà metre en bons tèrmens...
El plet conclou així…no calia res més…