fecte mozart, teràpies musicals i mètode tomatis

1. 5. LA MÚSICA
Qui no ha escoltat una cançó i ha sentit eufòria? O una altre que l’hagi fet plorar a llàgrima viva,
sense estar trist? I és que les cançons ens transmeten molt més del que pensem. Són capaces
de fer-nos endinsar i de canviar-nos les emocions amb un sol “click”. Amb els fetus passa
exactament el mateix.
Depenentment de la música i el seu ritme, és capaç
d’estimular i afavorir o de ser desagradable per l’embrió.
Ja que si li poses una cançó amb un ritme desigual i
discordant li provocarà una sensació d’ansietat a la mare
que li transmetrà al nen amb forma de malestar.
En canvi, s’ha comprovat mitjançant estudis i experiments
que la música que més aporta beneficis és aquell que té un
ritme pausat, tranquil, lent, constant i mètric.
Sol ser les pautes que segueix la música clàssica, en concret la barroca.
Són tantes les coses que aporta aquesta música que s’ha establert fins i tot a cirugies, on fa que
el pacient senti menys el dolor.
5.1. TERÀPIES MUSICALS PREPARACIÓ AL PART
Gemma Baños és una especialista en teràpies musicals a embarassades i realitza diferents
cursos, tallers, xerrades i fins i tot concerts. Ella es basa en l’ús de la música com a mitjà
d’expressió. “L’embaràs suposa un canvi per a la dona, no només a nivell físic, sinó també a
nivell emocional, mental i espiritual”-Afirma.
Per dur a terme aquestes idees, realitza les
següents activitats:
-Cançó de benvinguda per al nadó
-Relaxació a través del moviment
-Visualització creativa amb música
-Improvisació dirigida (amb instruments musicals)
-Bany sonor i massatge vibracional
-Treball de respiració i veu
-Cant prenatal

2. 5.2.MÚSICA BARROCA
Les seves cançons solen ser àmplies, variades i
ornamentades. Sempre hi ha un baix de fons.
Dintre d’aquest àmbit hi trobem W.A.Mozart, un
compositor austríac del segle XVIII.
D’ell va néixer l’efecte Mozart.
5.2.1 EFECTE MOZART
Al 1933 la psicòloga Frances Rauscher i el neuròleg Gordon
Saw van publicar un article que afirmava que les persones, o
fins i tot els fetus, que escoltessin música de Mozart els
augmentaria el coeficient intel·lectual.
Es van fer molts estudis i experiments per comprovar si
realment era certa la teoria i es van donar compte que no
només aportava més coeficient sinó que tenia una llarga
llista de beneficis (els pots trobar a l’entrada 2.Beneficis de
la música intrauterina). Un d’ells, la disminució de
probabilitats de patir epilèpsia.
La pregunta era: Perquè només la música de Mozart? S’ha
investigat amb molts altres autors barrocs si produïen el
mateix efecte sobre nens i molts pocs d’ells ho aconseguien
d’aquesta forma. Com Bach.
Això és degut a les pulsacions per minut que té, i les freqüències altes dels instruments. Ja que
canvien l’estat del cervell, sobretot l’hemisferi dret
que és el que controla les funcions espai-
temportals, i el fan més receptiu activant les
neurones.
També té unes propietats distintives: els sorolls de
la seva melodia són purs, precisos i harmònics.
Amb una velocitat i passatges fluïts, freqüències
altes i sorolls simples amb periodicitat, és a dir ones
regular però espaiades. A part de la frescura de
l’espontanietat i l’alegria infantil que desprenen.
Frances Rauscher, de l’Universitat de California, va
fer un experiment amb 3 grups de 36 alumnes cada. Mentres un d’ells escoltava l’obra de
Mozart “Sonata para dos pianos en re mayor”, el segon sentia les instruccions de relaxació
dissenyades per reduir la pressió arterial. L’últim grup seguia en silenci. Als 10 minuts, els van
fer completar una sèrie de tasques. Finalment, els investigadors van calcular que el primer grup,
qui havia estat escoltant la música de l’autor barroc, tenien les puntuacions més altes.

3. Aquest mètode s’ha estès tant que es venen CD’s per mares embarassades i també els posen en
guarderies. Es va fer una llei a Florida la qual era obligatori posar música de Mozart
mínimament 3 cops als dia.
5.2.2 MÈTODE TOMATIS
No podem acabar de parlar de l’efecte Mozart sense nombrar el metge
otorrinolaringòleg francès Alfred Tomatis, qui va dedicar més de 50
anys a l’estudi de la veu i l’oïda, en efecte, l’escolta, el llenguatge i la
comunicació. A través del treball dels seus pacients, la majoria
cantants, va descobrir que la paraula i l’audició formaven part del
mateix circuit. Per el que un canvi en un d’ells suposaria una resposta
de l’altre. Això el va portar a la teoria que reeducant la nostre forma
d’escoltar milloraríem l’aprenentatge, concentració i energia.
Entre mil descobriments i invents va remarcar el fet de l’efecte Mozart.
On va fer un llarg estudi sobre les qualitats terapèutiques de la música
de l’autor austríac i les va plasmar al seu llibre “Por
qué Mozart”, entre molts altres.