Clara

1. Fragilitat
El mirall s'esfondra
poc a poc mentre et despertes.
Els ulls, pertorbats
per les imatges,
es tornen fràgils.
Es dibuixen
les faccions,
són fràgils:
semblen...
pols.
Es colorejen
de negre,
les zones a ressaltar.
Són fràgils.
Es desdibuixen
els somriures;
s'ha esgotat el vermell
dels llavis,
el verd dels ulls.
S’esborren
les expressions.
Desapareixen,
esdevenen pols.
S'esmicolen els records.
I t’ennuvoles.
Ha perdut el sentit,
ha esdevingut massa fràgil.

2. Fugacitat
Es romp el gel,
mentre les tardes es fonen.
S'esfondren les idees.
Som en s'estiu.
Fràgils,
com els rissos,
salats,
que s'embullen.
Són ones artístiques,
de la tempesta,
del moviment.
Incontrolables.
I ens encalça’m,
descarrila’m.
Però de forma pausada,
apaïsada,
tal vegada
s'esfondrin les distàncies.
Però caus:
3 metres sota l'infinit;
no tens límit.
Fugacitat.

3. 40 graus de glaç
El fred d'estiu
a l'infern gelat.
El calor tardiu
al pol nord, assedegat.
El foc que inunda tots els infinits,
fins omplir-los;
empresonar el desordre,
dins calendaris finitament periòdics.
La ferida del vent,
quan et crema.
Els crits incolors
d'un pinzell silenciós.
La màquina de retrocés
que calcula el temps.
I plou sota el mar,
mentre t'ofegues al desert.
Mons paral•lels?
Clarament confós.
Línies rectes
cuinades amb fum.
Senzill,
però glacial.