1. Tema: Alerta, les infraccions són la prèvia de l’accident
Participant: 2esoA
Una carretera, un destí.
Era un dissabte a la nit, les quatre de la matinada. Tots els meus amics s'havien passat bebent.
Jo, en canvi, només m'havia pres una copa. Estaven tots cansats, i vaig oferir-me a portar-los a
casa. El de la meva dreta, va engegar la radio, i va pujar el volum. Vaig intentar concentrar-me,
inutilment, en la carretera. No entenia el que passava. Se'm tancaven els ulls. Havia
d'accelerar si no em volia adormir conduint. Em vaig posar a uns cent-trenta quilòmetres per
hora. Em van preguntar què feia.
-Jo controlo- Vaig exclamar. Crec, fins i tot, que ells, amb unes quantes copes de més que jo,
n'eren concients del perill.
Un revolt, una única imatge. Encara hi penso. Tot va ser molt ràpid. En un revolt les rodes van
defallir i vàrem xocar contra una roca posats sobre l'altre carril. Va passar un cotxe, i sense
poder evitar-ho, l'impacte va ser brutal.
Encara penso en això molts cops, tot i que fa anys que va passar. De fet, quan tinc malsons
veient sempre la mateixa imatge, una imatge de dos cotxes destrossats, una ambulància i tots
els meus amics cridant, agafaria, m'aixecaria del llit i em posaria a còrrer per tota la casa. Però
no puc. A més de perdre l'esperança en mi mateix, vaig perdre les cames.
Seria un somni tornar a aixecar-me, que la gent no em mirés estranyada quan vaig amb la
cadira de rodes i poder tornar a còrrer.
És rar, únicament sento culpabilitat dins meu, he perdut els sentiments, els devia perdre al
revolt, junt amb la vida de dues persones més. Deu quilòmetres van canviar vuit vides.