Ara fa unes setmanes, Walther von Pletten- berg, director de la Càmara de Comercio Alemanya para España, amb seu a Madrid, va explicitar el perjudici que l’existència del català produïa a les empreses alemanyes aquí instal·lades. Menys català i més ne- goci, venia a dir. El tema va causar algun marrameu i no gaire cosa més, si no fos que els diputats de Solidaritat Catalana per la Independència li van trametre una missiva (en castellà, però sense ometre la independència) convidant-lo a una trobada per “intercanviar opinions”

1. ara DIJOUS, 24 DE FEBRER DEL 2011
aradebat 27
Es faci la seva Parem l’altra galta, encara?
voluntat
ra fa unes setmanes, ra no ha arreglat el tema del múlti-
VISCA EL SISTEMA
A Walther von Pletten-
berg, director de la Cá-
mara de Comercio Ale-
mana para España, amb
seu a Madrid, va explicitar el perju-
dici que l’existència del català pro-
duïa a les empreses alemanyes aquí
plex, malgrat que dos ministres ca-
talans se’n van ocupar, els senyors
Montilla i Clos. La segona qüestió és
que no ens ve gens d’aquí. L’agres-
sió és tan general que València s’as-
sembla perillosament a Perpinyà, i
parlo de les capitals respectives,
instal·lades. Menys català i més ne- PATRÍCIA GABANCHO perquè les llengües es perden a les
goci, venia a dir. El tema va causar capitals. Es tracta de bombardeig
algun marrameu i no gaire cosa més, PERIODISTA I ESCRIPTORA conceptual, de prestigi, d’escola, de
SEBASTIÀ ALZAMORA si no fos que els diputats de Solida- tradició, de manca de compromís de
ritat Catalana per la Independència la societat; es tracta també d’aques-
ESCRIPTOR li van trametre una missiva (en cas- na per damunt de la sensibilitat, ta “burgesia” provinciana, donada a
tellà, però sense ometre la indepen- com una piconadora. un nou-riquisme que s’assembla
✒
dència) convidant-lo a una trobada La gràcia, però, és que en el patra- molt al que va generar el franquis-
Muammar al-Gaddafi vociferava fa un per “intercanviar opinions”. Vet col-enquesta que aquest senyor tra- me: corrupció, submissió a Madrid
parell de dies que pensa morir màrtir a Líbia, aquí que el senyor Von Plettenberg met a Solidaritat, on els directors i aquiescència a la ideologia que per-
és a dir, que no té intenció d’abandonar el po- respon amb un prolix e-mail en el generals es queixen tant, a la pàgina met millor fer la viu-viu. L’ostenta-
der si no és amb els peus per davant. Tot sem- qual afirma que allò del català és no- 10 apareix un sublim mapa d’Espa- ció quincallera ja és gust personal.
bla indicar que el poble libi (al qual Gaddafi més un petitíssim problema (algun nya on consta que a Catalunya hi ha La reacció catalana ha estat sem-
professa un amor tan profund que només el sap mitjà de Madrid devia magnificar la 390 empreses alemanyes i a Extre- pre tèbia, perquè la ben nodrida sus-
manifestar massacrant-lo) no hi tindria incon- qüestió), que el pitjor és la paperas- madura una. Darrere nostre hi ha picàcia valenciana fa que sigui difí-
venient, si no fos que, de moment, el coronel ha sa a què obliga l’administració auto- Madrid amb 279, després el País cil ficar-hi cullerada. Diem però no
demostrat que pensa molt més en el martiri nòmica, dit en general i no pas per Basc (també peculiar) amb 54 i ales- fem. Em sembla més interessant la
dels altres que no pas en el seu. És lògic, si te- Catalunya. I reclama “unitat de hores ja ve la catàstrofe castellana: joint venture d’interessos que repre-
nim en compte que Gaddafi estava acostumat mercat”, que és un binomi molt es- 25 Aragó, 15 Andalusia i baixant. Va- senta FerrMed –lobi que defensa el
(sobretot des de l’11-S, quan, amb prou sentit timat per la dreta espanyola i el se- lència n’ostenta 57. Si la llengua Corredor Mediterrani— que els es-
de la jugada, es va transvestir d’amic d’Occi- nyor Rajoy en particular. pròpia suscita “perplexitat”, com carafalls davant aquest intent reei-
dent) que en l’àmbit internacional tothom li ri- La unitat de mercat significa que diu el personatge, el mercat català xit a trossejar la llengua i empetitir
gués les gràcies. Uns més que d’altres, és clar: el mercat mana sobre qualsevol al- sembla arreglar-ho molt bé, malgrat el mercat. Cada cop en som menys:
encara recordem la darrera visita de Gaddafi tra consideració i que, davant el que constata que els professionals també podríem parlar de les Illes.
a Itàlia (país comprador de cru i gas a Líbia, mercat, que s’apartin les criatures. joves no dominen prou el castellà La batalla l’està guanyant Espanya i
com Espanya), on el nostre home es va envol- És clar, l’evolució del capitalisme, (suposo que no els ha sentit parlar la guanya perquè la batalla no surt
tar de dues-centes noies per enfotre’s una es- que té elements certament positius en català!). En resum: tenim un se- de casa, la cultura catalana no exis-
tona dels drets de les dones i exercir de rei del (com per exemple necessitar com- nyor prepotent que no sent cap em- teix en el món. Perquè l’amic Von
bunga bunga en companyia de l’amic Berlusco- pradors amb poder adquisitiu, és a patia per la cultura del lloc on opera Plettenberg, que deu ser educadís-
ni. El cas és que, segons diuen, ara mateix els dir, amb sous i benestar), ara reque- comercialment. D’això se’n diu in- sim, la considera una merda incon-
EUA no tenen prou influència ni prou interes- reix mercats globals. I perquè tot- diferència colonial. sistent. Dit d’una altra manera, Bar-
sos a Líbia per posar-se al capdavant d’una ope- hom consumeixi el mateix, cal que Anem un moment a la següent celona, capdavantera de la projecció
ració per derrocar i/o executar Gaddafi, men- tothom tingui les mateixes apetèn- agressió al patrimoni cultural dels internacional, no projecta Catalu-
tre que l’ONU, per variar, ha de consensuar una cies; per tant, la diversitat cultural catalans, que és la censura a les nya i menys la cultura del país. Al-
posició conjunta, de manera que faran bé els li- molesta. El senyor Von Plettenberg, emissions de TV3 al País Valencià. menys fins avui.
bis d’espavilar-se pel seu compte. Si és que po- per exemple, diu que haver d’eti- Trobo sospitós que es digués poc Tanmateix, tot llegint l’ARA de
den, és clar. quetar en llengües cooficials, quan que l’excusa del senyor Camps la hi diumenge, que és on aquest tema
✒
tothom entén el castellà, és una no- dóna el govern espanyol, que enca- rebotia, tenia la certesa que el camí
En fi: doctors té la geopolítica, que ja ens sa (com s’empelta, aquesta gent, de de sortida està obert: opinió rere
explicaran cap a on evoluciona la situació, i per l’argumentació dominant a la Cas- opinió, la independència era l’únic
què. De moment, la delirant proclama televisi- tellana!). La diversitat molesta per- postulat, fins i tot en algú que enca-
va que despús-ahir va evacuar Gaddafi ens in- què trenca amb el mercat global que A Catalunya hi ha 390 ra en dubta, com Joan Majó. Si vé-
teressa perquè introdueix dues qüestions que ho fa tot tan fàcil: per això és benvin- empreses alemanyes; nen ganes de dir: ep, que no s’hi cap!
no són menors: una, la de la naturalesa dels dic- guda l’occidentalització de la Xina. a Madrid, 279; al País Ja hi som tots! És clar que hi és la in-
tadors, i dos, la de la seva mort. Pel que fa a la I la globalització de les tapes. Parlar tel·lectualitat –l’smart power— i la
primera, li haurem d’agrair a Gaddafi que ens llengües és una llauna, perquè les Valencià, 57; al País Basc, base social. Qui no ha arribat enca-
hagi donat, ell solet, la imatge exacta del que llengües sostenen identitat: consu- 54; i a Extremadura, 1 ra al club? La majoria política. No sé
és un dictador. Un dictador, senyores i senyors, midors no unificats. El mercat ma- què més estan esperant.
és això: una bèstia infame i covarda que, quan FIRMA IL·LUSTRADOR
es veu acorralada, treu escuma verinosa per la
boca. Ja sé que existeix una distinció clàssica
entre dictadures autoritàries i totalitàries, i
que s’acostumen a establir gradacions entre
dictadors segons el nivell d’activitat repressi-
va dels seus règims. Però no ens enganyem: el
seu rostre pot ser més o menys sanguinari, pe-
rò un dictador sempre és la màxima expressió
de la immundícia humana.
✒ Establert això, esdevé encara més relle-
vant la segona qüestió, que és la de la darrera
hora dels tirans. Ara que s’acosta la seva, Gad-
dafi té models per triar: pot suïcidar-se, com
Milosevic o Hitler, o esperar que el pengin del
coll, com es va fer amb Saddam Hussein en un
últim i desesperat intent de justificar la guerra
d’Iraq. O que l’afusellin, com els va succeir a
Mussolini i a Ceaucescu. Ara bé: si cap d’aques-
tes opcions l’acaba de convèncer, sempre pot
seguir l’exemple del general Franco, que diuen
que va morir de vell, però que en realitat es va
morir de riure. Si no em creuen, repassin sis-
plau el tour mediàtic que aquests dies s’ha re-
galat el general colpista Armada, amb el seu
festival de cinisme estratosfèric. I vagin amb
compte a no morir-se vostès, però de fàstic.