Revista la GATETA 49 de la Secció Sindical CGT Hospital Pius de Valls.

1. ACTUALITAT
Índex
Actualitat 1 ─ 3
Actualitat fora 4
Actualitat sanitat 5 —7
Salut Laboral 7
Reconeixements 11—12
Article Opinió 7 —11
Tardor 2015 Número 49
1
En els darrers dies hem vist les nostres nòmines actualit-
zades amb el salari del 2008. Alguns ho venen com "és
la fi de les retallades i els treballadors recuperen el salari" o
"els treballadors són gratificats després de 5 anys de retalla-
des". Res més lluny de la realitat. El continu atac a l'Estat
del Benestar i per tant en contra dels drets dels treballa-
dors, està més viu que mai.
Des que en els anys 80 va començar un gir a la dreta, els treba-
lladors i classes populars no aixequem cap ni existeix esperan-
ça que ho fem de continuar per aquest camí.
La Social Democràcia Europea i Mundial ha comès el greu er-
ror d'abandonar qualsevol tipus de perspectiva Socialista accep-
tant gestionar el capitalisme sota una òptica de l'austeritat. És
així que hem assistit a que, un cop arribats al govern, abando-
naven la seva tradició reformistes o progressista, incomplint els
seus propis programes electorals i resolucions congressuals. A
Espanya ho hem vist amb el PSOE de Felipe González i Jose
Luis Rodríguez Zapatero.
En aquest panorama, ha arribat el moment que no trobem
diferències entre les polítiques d'un partit o un altre un cop
instal·lats al govern.
Al Gran Capital, ja no li interessen les polítiques keynesianes i
els compromisos de Pau social que consentien des de la II
Guerra Mundial gràcies, en gran mesura, a l'existència del bloc
de l'Est, però fonamentalment per uns partits socialdemòcrates
ferms en el seu paper de fre i contrapès a les injustícies del ca-
pitalisme.
Avui el Neoliberalisme, terme que s'utilitza per referir-nos a les
polítiques en favor del Gran Capital, que es poden resumir en
privatitzacions, retallades de despesa pública,
Novetats
Us informem que a
partir del proper més
de novembre les as-
semblees d’afiliats
de CGT Tarragona
es celebraran el pri-
mer dimecres de
cada més en horari
de matí.
La següent assem-
blea serà el dime-
cres 4 de novem-
bre a les 9.30 al lo-
cal de CGT Tarra-
gona, Plaça Imperial
Tàrraco número 1.
Edifici 2 , 3a planta.
Us hi esperem!
(continua página següent)

2. 2
ACTUALITAT
contrareformes laborals i de pensions, són votades pels propis treballadors i pen-
sionistes que alhora vénen sofrint-les. És el cas de l'ascens del partit d'Albert Rivera Cs o Junts
XSI que integra un partit com CDC que junt la Unió de Duran i Lleida han estat pioners en
aplicar les polítiques Neoliberals amb més cruesa.
Sindicalisme
Per al Gran Capital el millor sindicat és el que no existeix. En l’època que la socialdemocràcia
va ocupar l'espai que tocava, el sindicalisme, de forma excepcional, va ser tolerat per aquest.
Es van concedir concessions als sindicats i a classes treballadores. La majoria de les grans cen-
trals sindicals de l’Europa occidental van gaudir d'un pes i força considerable. Però després de
la crisi econòmica dels anys 80 decideixen re-formular el capitalisme per fer-ho encara més
opressiu i explotador. Per això necessitaven neutralitzar la força sindical així com qualsevol
instrument que tinguéssin els treballadors per defensar-se, de manera que van reduir al mínim
la capacitat de pressió dels sindicats davant els governs, i que aquesta fos monopoli de la ban-
ca i el gran capital .
Margaret Thacher la va emprendre contra
els sindicats miners i del sector industrial,
que van ser derrotats davant la incapacitat
d'unió del sindicalisme internacional i les
forces polítiques d’esquerra. El sindicalis-
me oficial renuncià a un projecte de socie-
tat alternativa resignant-se a un discurs po-
bre i avorrit, que no només no molestava
al capital, sinó que ballava la seva música.
En el cas de CCOO i UGT han acceptat
com a seva la lògica del capital. Prova
d'això és el paper que han jugat amb
referèndums de retallades i signatures
de convenis com ara el del SISCAT o
Port Aventura (signat només per CCOO).
Per acabar amb aquesta situació hem de sumar forces sindicals i polítiques internacio-
nals.
El capital té la necessitat constant d'augmentar els seus beneficis, i per això no dubta a deterio-
rar els drets laborals i atacar els salaris. Han creat les condicions òptimes per que cada vegada
els treballadors es vegin obligats a acceptar treballs amb salaris més baixos i condicions pèssi-
mes. Per això no han dubtat en utilitzar la immigració. A sanitat ho veiem descaradament amb
el col·lectiu mèdic. Mentre els nostres joves facultatius han de marxar a l'estranger en els nos-
tres país es contracta preferentment professionals d’Amèrica i Europa d'Est.
És per això que la recuperació del nostre salari de 2008 no és un èxit ni un avanç, ha tingut un
preu elevat. D'una banda la pèrdua de poder adquisitiu de tots nosaltres i l’augment de 48 ho-
(ve página anterior)
(continua página següent)

3. 3
ACTUALITAT
res anuals, que cal veure quines conseqüències tindrà. De moment tenim tres per-
sones realitzant els calendaris de 2016, dos supervisores i una administrativa. S'ha contractat
una persona externa en qualitat de supervisió per realitzar la cobertura de la persona dedicada
als calendaris 2016. Realment un cost extraordinari i contradictori en una empresa amb proble-
mes de sostenibilitat, segons les seves pròpies paraules.
Aquestes 48 hores han sigut signades per CCOO, UGT i SATSE en un acte d’irresponsabilitat.
Al Pius Hospital, l’empresa vol aprofitar aquesta “oportunitat “ per realitzar altres canvis que ja
fa temps que va guardant i traient del calaix.
L’aplicació d’aquestes 48 hores anuals per 2016 per als grups del 3 al 7 al Pius es materialitzada
per l’empresa amb un article 41 on pretén modificar torns del personal d’infermeria, col·lectiu
que una vegada més és el blanc de les retallades. La modificació tindrà com a conseqüència
la pèrdua de llocs de treball eventuals i si bé millora alguns calendaris , perjudica pel sistema de
rotacions a uns altres.
En la reunió del 22 d’octubre la gerència va afirmar que pel que queda d’aquest any 2015
l’empresa opta per no aplicar l’augment d’hores.
Les reunions per la negociació de l’article 41 es venen celebrant des del 16 d’octubre. Aquestes
trobades s’han centrat en la interpretació de l’article 19.2 del nou Conveni SISCAT al Pius Hos-
pital de Valls.
Les conclusions extretes per la nostra secció de les diverses reunions han sigut:
• L’article 19, el pacte 2013-2014 i l’aplicació unilateral de la prorroga d’aquest mateix pac-
te, són una realitat
• Les interpretacions dependrien d’una resolució judicial que trigaria, amb una mica de sort,
uns 3 anys.
L’aplicació d’aquest augment d’hores al nostre hospital no ha estat portada a la Comissió Pari-
taria ja que els mateixos signats reconeixen la inutilitat de la mateixa (no som només nosaltres
qui la critiquem)
En definitiva, tornem al punt de sortida. S’inicia una negociació per poder “pal·liar” les nefas-
tes conseqüències de la signatura de l’augment de 48h/any o deixem que l’empresa les apliqui?
Aquests son els punts que haurà de resoldre el Comitè d’Empresa a la reunió del dimarts dia 27
i presentar a l’empresa a la reunió de divendres.
Salut i rebel·lia.
(ve página anterior)

4. 4
ACTUALITAT FORA
Dos sindicalistes de CGT s'enfronten a anys de presó per actes de la Vaga del
29 de març del 2012
Les nostres companyes Laura i Eva del sindicat de Barcelona
han estat jutjades el 5,6,7 d'octubre de 2015.
Laura Gomez va patir 24 dies de presó acusada d'incendi, coac-
cions, delicte contra la llibertat dels treballadors, desordres pú-
blics i manifestació il·legal que sumaven una petició per part del
fiscal de 31 anys de presó. En fi, que al costat d'Eva Sanchez
formaven part de un grup terrorista que volia destruir Barcelona.
El delicte que van cometre va ser cremar una caixa de cartró amb uns
papers que simulaven bitllets a la porta de la borsa de Barcelona de Passeig de Gràcia a les 12 del
migdia del 29M, davant un fort dispositiu policial i en un piquet de prop de 10.000 persones. Eva
va posar una cinta a manera de precinte en els vidres. El foc va durar uns minuts ja que un mosso
amb un extintor de mà el va apagar. El piquet va continuar la seva marxa i 27 dies després Laura va
ser detinguda quan es dirigia al seu treball. Després de les mobilitzacions de tota la CGT, és posada
en llibertat el 17 de maig amb càrrecs i una fian-
ça de 6000 euros. Finalment, després de tres anys
d'Instrucció judicial, l'acusació és concreta en les
dues companyes i en dos delictes, danys per in-
cendi i desordres públics, per la qual cosa se'ls
sol·licita 2 anys i mig de presó a cadascuna d'e-
lles, així com el pagament d'uns 40.000 € en con-
ceptes d'indemnització i multes. També la CGT
haurà d'asseure 's a la banqueta dels acusats com
a responsable civil subsidiària.
Una mostra més de la criminalització que l'Estat
i la classe política practiquen contra qualsevol
persona, col·lectiu o organització que denunciï i
vulgui combatre la injustícia social, laboral o de
qualsvol tipus. Una altra volta de rosca d'una
classe política i econòmica, que utilitza tots els
recursos al seu abast per emmordassar a tota la
societat i que està instaurant des de la legalitat
parlamentària. Autèntic terrorisme d'Estat.
Laura sense ser jutjada ha estat més dies a la pre-
só (24) que Millets (13) per robar 35 M euros.
Laura i Eva

5. 5
ACTUALITAT SANITAT
Sanitat Pública i SISCAT
El traspàs de competències sanitàries del govern central a la Generalitat de Catalunya el 1981
va suposar la creació de l'Institut Català de la Salut (ICS). Els nostres governants es van adonar
que les necessitats assistencials de la població Catalana es requerien operatius i proximitat ter-
ritorial, per a això van utilitzar els centres de titularitat pública (ajuntaments, consells comar-
cal,) o privades sense ànim de lucre (fundacions vinculades a l'església o Caixes d’Estalvi) amb
els que van establir concerts per a la realització d'activitat. Es així com en 1983 neix la XHUP.
El 1990 s'aprova la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). Tots els partits amb re-
presentació al parlament (CIU, PSC, PSUC, UCD, ERC i PSA (Partit Socialista Andalús) apro-
ven aquesta llei coneguda com la 15/1990 de 9 de juliol.
Aquesta llei preveia que un termini de 10 anys els treballadors de l'ICS i XHUP equipara-
rien les seves condicions laborals i es crearien les condicions per unificar un únic sistema
sanitari públic català.
Aquesta disposició va ser modificada posteriorment amb introduccions a instància de CiU,
unes vegades recolzada per PSC i altres en solitari. És el que coneixem com el repartiment del
pastís sanitari entre CiU i PSC o la socialconvergència.
Durant gairebé 30 anys, els hospitals de l'ICS i de la XHUP han compartit l'assistència sanitària
pública de Catalunya. Aquest model amb els seus virtuts i defectes excloïa la participació
d'hospitals amb titularitat privada.
El 2010, quinze dies abans que Boi Ruiz accedís al càrrec de Con-
seller de Sanitat, el govern del tripartit (PSC, ERC, ICV) aprova la
constitució del SISCAT.
La idea és fer servir aquesta estructura per unir els Centres d'Aguts
de l'ICS i la XHUP, el centres d'ATP, CSS i entitats de transport sa-
nitari, però introdueixen un article que dóna peu a l'entrada de la sa-
nitat privada en el sistema públic, dient que poden entrar al SISCAT
"els centres de titularitat privada els serveis del quals siguin neces-
saris per a implantar previsions del PLA DE SALUT que ho
sol·licitin".
Per a un depredador de la sanitat pública com és Boi Ruiz aquest
articulat és un festí. Així que sis mesos més tard d'ocupar el seu càr-
rec dins del SISCAT, tenim El Grup Aliança, CAPIO i la Clínica del Vallès to-
tes elles de titularitat privada. A l'agost de 2011 en plena bombolla de retallades en la sanitat
pública es resol una adjudicació de 8 milions d'euros en contracte de suport d'atenció especia-
Boi Ruiz i Garcia
(continua página següent)

6. 6
ACTUALITAT SANITAT
litzada a favor de la Clínica del Vallès. En un excés verbal Boi equipara el SIS-
CAT i la Sanitat Pública. Ho fa per desactivar les acusacions fonamentades de les seves priva-
titzacions en la sanitat pública catalana.
Durant la darrera campanya electoral del 27S, poc o res s'ha
parlat de la sanitat pública catalana per això fem un breu repàs
de que ha proposat les diferents formacions polítiques en ma-
tèria de sanitat a les eleccions del 27S.
Junts pel SÍ
Garanteixen l'assistència sanitària universal però no parlen de transformació de l'actual model
sanitari català, ni de millores de l'administració dels pressupostos de sanitat.
PSC
No plantegen transformar un sistema que, amb el suport del govern del tripartit, es va acabar de
definir com avui és, un model públic-privat, però si de modernitzar preservant el seu caràcter
públic. Proposen un pla de xoc de temps màxim d'espera per a tot tipus d'intervencions i proves
diagnòstiques. Reforçar la prevenció i enfortir el paper dels professionals.
CIUTADANS
Parlen d'un sistema públic i universal que garanteixi l'accés de tots els Espanyols i aposten per
l'actual sistema, prioritzant les adjudicacions de provisions de serveis als centres de l’ICS. Per
reduir les llistes d'espera proposen reobrir els quiròfans a les tardes, acabar amb els pressupos-
tos que hauran de ser en funció de la necessitat de salut. Sobre personal proposen un programa
d'incentius però no parlen d'augmentar les plantilles.
CSQP
Proposen un programa de rescat de la salut i sanitat que ocupa més de 20 pagines. Proposen re-
cuperar en un màxim de tres anys les partides de pressupostos destinades a salut, acabar amb
les retallades en personal sanitari, recuperar les plantilles de 2010. Es manifesten contraris als
polèmics VISC i Consorcis.
CUP
Aposten per la gestió 100% pública, un model universal, garantista i que no depengui de pres-
supostos. Plantegen transformar l'actual model sanitari i enfortir l’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Es
mostren contraris al projecte VISC i als Consorcis. Proposen un pla de xoc contra les llistes
d'espera. Sobre personal parlen d'equiparació laboral entre treballadors ICS i SISCAT i aug-
ment de plantilles.
PPC
És la formació que té el programa més limitat en sanitat. Les dues mesures més concretes són:
desgravació del 20% a la contractació de mútues, tenir dret a una segona opinió mèdica i la ga-
rantia per les dones embarassades de tenir el suport econòmic, social i psicològic necessari.
(ve página anterior)
(continua página següent)

7. 7
ACTUALITAT SANITAT
UDC
Aposten pel model actual, defensant explícitament la col·laboració publico/privada. El dret a
triar metge i infermer a l'atenció primària. Proposen la desgravació per contractar una mútua i
regular el sector privat de les assegurances de salut per garantir els drets d'usuaris i professio-
nals d'aquest sector.
Fonts:DEMPEUS PER LA SALUT
Ajudes a mares i pares amb fills malalts.
Reial decret 1148/2011 de 29 de juliol
D'aquesta manera es pretén compensar la pèrdua d'ingressos
que pateixen els treballadors en haver de reduir la seva jornada
-amb la consegüent disminució del salari- per la necessitat de
tenir cura de manera directa, contínua i permanent dels fills o
menors al seu càrrec, durant el temps d'hospitalització i tracta-
ment continuat de la malaltia. Es beneficiaran els progenitors
biològics, adoptants o acollidors que redueixin la seva jornada
de treball en almenys el 50% per a la cura del menor malalt al
seu càrrec i sempre que treballin tots dos. Quan tots dos tin-
guessin dret a la prestació només es podrà reconèixer a un
d'ells. El Reial Decret estableix una llista de 108 malalties
considerades greus a l'efecte del reconeixement de la prestació, que a més és actualitzada
pel mateix ministeri mitjançant Ordre Ministerial.
Els requisits per a l'accés a la prestacions són els mateixos que per a la prestació econòmica
per maternitat contributiva: estar afiliat i en alta en algun règim del sistema de la Seguretat So-
cial i tenir cobert el període de cotització mínim requerit. Les sol·licituds i la classificació de
malalties estan disponibles a la pàgina web de la Seguretat Social (la nostra secció i el departa-
ment de RRHH disposen del llistat). Les malalties reconegudes entre d’altres són oncològiques
Diabetis Mellitus tipus I, trastorns de la conducta alimentària o al·lèrgies.
La gestió i el pagament correspondran a la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professio-
nals o l'entitat gestora amb qui l'empresa tingui concertada la cobertura dels riscos professio-
nals. La prestació s'extingirà quan cessi la necessitat de la cura directa, contínua i permanent
del menor o quan aquest compleixi 18 anys.
Pàgina de la seguretat Social: www.seg-social.es.
(ve página anterior)
SALUT LABORAL

8. 8
ARTICLE D’OPINIÓ
Problemas de salud
Por Sara Pérez
De un tiempo a esta parte constatamos el deterioro de la atención a la salud tanto en los hos-
pitales públicos como concertados o privados. Con este calor que sufrimos, la planta tercera
del hospital concertado Santa Tecla no dispone de aire acondicionado.
Y hará un mes el techo de la sala de enfermería se desplomó, afortunadamente sin causar
heridos, en el hospital público Joan XXIII. Ambos son consecuencia del ataque que sufren
nuestros hospitales.
Mediante una fundación privada que se lucra gracias a la combinación de financiación públi-
ca y atención privada como ocurre con la Fundación Sta. Tecla o mediante la aplicación de
recortes como sucede en el sector público-estatal.
En esta situación pare-
ce haber una contrapo-
sición clara. Bueno y
malo, público y priva-
do. Y sin embargo las
cosas no son tan senci-
llas. Si los hospitales
privados o concertados
quieren hacer negocio
con una necesidad
básica de la mayoría
para enriquecer a una
minoría de manera ob-
via los hospitales
públicos no son (no
sólo, no exclusivamente) el lugar donde nos atienden de buena fe cuando dejamos de estar
sanos.
La garantía estatal de una serie de "derechos" para los trabajadores, por lo menos de manera
temporal y circunscrita a un determinado territorio, como lo ha sido Europa occidental duran-
te los últimos 70 años no es casual ni gratuita.
Los servicios públicos de salud han sido la bandera de los defensores del "capitalismo de ros-
tro humano", que defiende que el enriquecimiento privado es compatible con el interés gene-
ral, ganando afectos a la causa capitalista. Sin embargo desde un principio incorporaban, en
su mismo núcleo, el objetivo de profundizar la acumulación capitalista.
(continua página següent)

9. 9
ARTICLE D’OPINIÓ
Así es en la construcción de las instalaciones, realizadas por empresas privadas
financiadas por el estado para favorecer el trasvase de capital acumulado vía impuestos para la
especulación sobre el suelo. Así es en la concepción de la asistencia sanitaria, medicalizada pa-
ra favorecer a la industria farmacéutica, priorizando atención de urgencia frente a prevención y
en general dirigida por criterios de "racionalización del gasto". Y así es en el desarrollo de la
actividad sanitaria, basada en la explotación creciente de los trabajadores, que ven como au-
mentan sus horas, se reducen sus salarios y crece la presión. Todo el proceso quiere convertir al
trabajador en una máquina de producir beneficios y al enfermo en un número, que pasa de pa-
ciente a cliente y de cliente a mera mercancía.
Si este es el caso de los hos-
pitales públicos, su privatiza-
ción no es proceso distinto
sino simplemente un paso
más en la misma dirección.
Para dar este paso ha sido
necesario revertir la percep-
ción antes creada (y falsa) de
que la sanidad era un dere-
cho garantizado por el esta-
do. Así hemos presenciado
un ataque de larga duración a
la Seguridad Social, a la que se tachaba de ineficiente, cara y deficitaria.
Años antes del comienzo oficial de la crisis era habitual escuchar que no había dinero para gas-
tos sociales.
Se afirmaba que las urgencias estaban colapsadas, que las contribuciones no daban para pagar
la cuenta, que se derrochaban recursos.
Mientras se recortaban presupuestos y derechos laborales se vilipendiaba a los trabajadores,
tachándolos de privilegiados y vagos y fomentando la división en la clase obrera. Poco a poco
se instalaba la idea de que los servicios sociales no eran derechos, sino lujos que un día no
podríamos permitirnos.
Y como tales no eran para todos, sino para quien se lo pudiera pagar.
Junto con los trabajadores del sector, hay otro colectivo que ha servido de chivo expiatorio de
todos los males que padece la sanidad estatal.
Se trata de los inmigrantes en situación administrativa irregular y otras per-
sonas en situación de exclusión. (continua página següent)
(ve página anterior)

10. 10
ARTICLE D’OPINIÓ
Los trabajadores de países más pobres, siempre observados con desconfianza a
pesar de ser recibidos años atrás como agua de mayo en sectores como el agrícola y el de cui-
dados, dispuestos a trabajar en condiciones que no aceptaba ningún autóctono, se han converti-
do en el enemigo a abatir. Culpables de ser los más débiles de la clase obrera, se les ha cargado
con el crimen de abusar de los mismos servicios que se habían financiado y mantenido gracias
a su trabajo y que habían servido para desviar una parte de la riqueza que habían producido a
manos privadas.
Instalada la idea de que la sanidad no es un derecho, sino una mercancía y hundida la reputa-
ción de los servicios sociales estatales, se abre el camino a la gran masa de la población hacia
opciones privadas.
La generalización del uso de mutuas, llevada a cabo con el aval de los sindicatos mayoritarios,
es un gran avance en este sentido.
Por una parte supone la inyección del dinero de nuestro salario a manos privadas. Por otra jus-
tifica el paulatino socavamiento del servicio sanitario, convertido en último recurso para muer-
tos de hambre.
Finalmente, confirma la idea de la sanidad como mercancía, cuyo acceso depende de la capaci-
dad de compra de cada individuo en un momento dado. En otras palabras, se justifica la exten-
sión de los derechos de propiedad privada individualizada a sectores donde, por lo menos du-
rante los últimos treinta años en Europa, era inconcebible.
La progresiva ampliación del régimen de propiedad privada vital para el capitalismo y condi-
ción imprescindible para su mantenimiento ya que sin ella ni el dinero ni el valor de cambio (y
por tanto el proceso de desposesión y acumulación capitalista) actuarían como lo hacen hoy.
Si tenemos en cuenta lo anterior, es fácil comprender por qué es contraproducente reducir la
herramienta de desposesión que son tanto el sistema privado-concertado como el público a una
cuestión de corrupción. Este discurso permite mostrar la desintegración de las instituciones que
nos piden respetar y el cinismo de quienes se erigen como nuestro modelo.
Sin embargo también puede dar a entender erróneamente que basta con levantar esta bandera
para ganar la lucha. De que todo el problema se reduce al afán de enriquecerse de cuatro. Y que
la solución es cambiar personas corruptas por personas honestas. Como decimos, el problema
es más complejo.
El capitalismo, como el Estado en el que se sostiene, no puede existir sin vulnerar su propia le-
galidad.
El capital utiliza actividades legales e ilegales en su objetivo de apropiarse y acumular privada-
mente la riqueza común y el trabajo social encarnado en ella. No existe capitalismo ni estado
capitalista sin corrupción. Ni existe legalidad capitalista cuyo fin último no sea la sistemática
acumulación por desposesión, en perjuicio de una clase y en beneficio de otra.
El discurso ha de ser más amplio. Y ha de ser preciso.
Al defender la sanidad muchas veces utilizamos la tríada: pública, universal,
de calidad. Estos términos son ambiguos aunque no lo parezca. Público no
(ve página anterior)
(continua pàgina següent)

11. 3
ACTUALITAT
res anuals, que cal veure quines conseqüències tindrà. De moment tenim tres per-
sones realitzant els calendaris de 2016, dos supervisores i una administrativa. S'ha contractat
una persona externa en qualitat de supervisió per realitzar la cobertura de la persona dedicada
als calendaris 2016. Realment un cost extraordinari i contradictori en una empresa amb proble-
mes de sostenibilitat, segons les seves pròpies paraules.
Aquestes 48 hores han sigut signades per CCOO, UGT i SATSE en un acte d’irresponsabilitat.
Al Pius Hospital, l’empresa vol aprofitar aquesta “oportunitat “ per realitzar altres canvis que ja
fa temps que va guardant i traient del calaix.
L’aplicació d’aquestes 48 hores anuals per 2016 per als grups del 3 al 7 al Pius es materialitzada
per l’empresa amb un article 41 on pretén modificar torns del personal d’infermeria, col·lectiu
que una vegada més és el blanc de les retallades. La modificació tindrà com a conseqüència
la pèrdua de llocs de treball eventuals i si bé millora alguns calendaris , perjudica pel sistema de
rotacions a uns altres.
En la reunió del 22 d’octubre la gerència va afirmar que pel que queda d’aquest any 2015
l’empresa opta per no aplicar l’augment d’hores.
Les reunions per la negociació de l’article 41 es venen celebrant des del 16 d’octubre. Aquestes
trobades s’han centrat en la interpretació de l’article 19.2 del nou Conveni SISCAT al Pius Hos-
pital de Valls.
Les conclusions extretes per la nostra secció de les diverses reunions han sigut:
• L’article 19, el pacte 2013-2014 i l’aplicació unilateral de la prorroga d’aquest mateix pac-
te, són una realitat
• Les interpretacions dependrien d’una resolució judicial que trigaria, amb una mica de sort,
uns 3 anys.
L’aplicació d’aquest augment d’hores al nostre hospital no ha estat portada a la Comissió Pari-
taria ja que els mateixos signats reconeixen la inutilitat de la mateixa (no som només nosaltres
qui la critiquem)
En definitiva, tornem al punt de sortida. S’inicia una negociació per poder “pal·liar” les nefas-
tes conseqüències de la signatura de l’augment de 48h/any o deixem que l’empresa les apliqui?
Aquests son els punts que haurà de resoldre el Comitè d’Empresa a la reunió del dimarts dia 27
i presentar a l’empresa a la reunió de divendres.
Salut i rebel·lia.
(ve página anterior)

12. 12
Correu electrònic:
gateta@piushospital.cat
facebook : CGTPIUSHOSPITAL
Telèfon: 977613000
Extensió: 1355
Data impressió: 27 d’octubre de 2015
Secció Sindical de la
CGT de l’Hospital Pius
de Valls.
Neus Català Pallejà (Els Guiamets, 6 d'octubre de 1915)
Fa 10 anys aproximadament
vam fer un reconeixement a la
Neus, tornem a retre homenat-
ge a aquesta valenta dona amb
motiu dels seus recentment
complerts 100 anys. És l'única
supervivent espanyola del
camp de concentració nazi de
Ravensbrück.
Neus es va diplomar en infer-
meria en l'any 1937 i, al principi de la Guerra Civil, es va traslladar a
Barcelona on va militar activament en les Joventuts Socialistes Unifica-
des i posteriorment al PSUC. L'any 1939 va creuar la frontera francesa
amb 180 nens orfes de la colònia Les Acàcies, on es trobaven nens re-
fugiats de tot Espanya que estaven al seu càrrec. Va col·laborar a Fran-
ça al costat del seu marit, en activitats de la Resistència francesa, cen-
tralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges, armes i do-
cumentació, i donant refugi als refugiats polítics. Va ser denunciada a
les autoritats nazis per un farmacèutic de Sarlat els quals la van detenir
al costat del seu marit en 1943. Tancada i maltractada a Llemotges, en
l'any 1944 va ser deportada a Ravensbrück on va ser obligada a treba-
llar en la indústria d'armament. Allí va formar part de l'anomenat Co-
mando de les gandules, un grup de dones que boicotejava l'elaboració
de les armes que es fabricaven el Holleischen, una fàbrica que depenia
del camp de concentració de Flossenbürg. Gràcies al sabotatge, moltes
dones forçades a treballar en aquella fàbrica van inutilitzar uns 10 mili-
ons de bales i van espatllar nombroses màquines de fabricació d'arma-
ment.
Després de ser alliberada, va tornar a França on va continuar la seva
lluita clandestina contra el franquisme Va viure a Sarcelles prop de Pa-
rís i va presidir el Amical de Ravensbrück ..
La Generalitat de Catalunya la va guardonar amb la Creu de Sant Jordi
l'any 2005 i, posteriorment, va ser escollida Catalana de l'Any el 2006
El 29 d'octubre del 2014, l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la
Medalla d'Or al Mèrit Cívic com a reconeixement per la seva tasca de
preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa
dels drets de les dones. Catalunya dedica l'any 2015 a Neus Català, per
la seva lluita per la justícia i les llibertats. L'1 d'abril del 2015, va rebre
la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. La celebració de l'Any
Neus Català està coordinada per l'Institut Català de les Dones i
col·laboren l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Guiamets, el
Amical de Ravensbrück entre altres organitzacions. Actualment Neus
viu tranquil·lament a la Residència Geriàtrica del seu poble Els Guia-
mets (Priorat) conservant als seus 100 anys memòria i alegria de viure.
Felicitats Neus i per molts anys.
Poesía
Mot d’ordre. La Fàbrica
(1970–1971) Miquel Martí
i Pol
Amb el fil entortolli-
gat en una bitlla es
podrien lligar de
mans i peus mitja
d o t z e n a
d’explotadors.
Però el fil és molt
prim i només subjec-
ta, subtilment i efi-
caçment, als explo-
tats.
Un conjunt de fils
ben trenat és una
corda.
RECONEIXEMENT