Anàlisi exhaustiva del resultats d’exportacions de l’any 2015, any en què es va tornar a assolir una xifra rècord per cinquè any consecutiu amb unes vendes totals a l’exterior de 63.838,9M€. El document analitza l’evolució de les exportacions, la potencialitat exportadora de Catalunya, el perfil de les empreses exportadores i l’anàlisi sectorial, geogràfica i per províncies.
Anàlisi exhaustiva del resultats d’exportacions de l’any 2015, any en què es va tornar a assolir una xifra rècord per cinquè any consecutiu amb unes vendes totals a l’exterior de 63.838,9M€. El document analitza l’evolució de les exportacions, la potencialitat exportadora de Catalunya, el perfil de les empreses exportadores i l’anàlisi sectorial, geogràfica i per províncies.
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures". L’estudi presenta, per primera vegada, quina ha estat la distribució de la inversió del Grup Foment per comunitats autònomes i per tipus d’infraestructura al llarg dels darrers 10 anys (2004-2014). L’estudi diferencia, a més, entre el període expansiu i el recessiu. Així mateix, analitza si l’Estat ha tingut en compte criteris de demanda a l’hora de distribuir la inversió en infraestructures, amb especial referència al cas català.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
El Dia de la Cambra és l’acte més emblemàtic de la Delegació i reuneix a representants destacats del món econòmic i polític català i de la comarca. En aquesta ocasió, l’acte compta amb la conferència de Salvador Alemany, president d’Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat, que té com a títol: Dimensió i internacionalització - Claus per interpretar (i gestionar) la crisi des de l’empresa.
Tot i que les empreses exportadores regulars catalanes baixen un 2,9% el 2020, Catalunya segueix liderant a l’Estat el nombre d’empreses que venen regularment al món amb el 30,5% del total
Conferència de Salvador Alemany sobre internacionalització de les empreses catalanes, oferta en el decurs dels actes del Dia de la Cambra a L'Hospitalet del dia 9 de novembre de 2011
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures". L’estudi presenta, per primera vegada, quina ha estat la distribució de la inversió del Grup Foment per comunitats autònomes i per tipus d’infraestructura al llarg dels darrers 10 anys (2004-2014). L’estudi diferencia, a més, entre el període expansiu i el recessiu. Així mateix, analitza si l’Estat ha tingut en compte criteris de demanda a l’hora de distribuir la inversió en infraestructures, amb especial referència al cas català.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
El Dia de la Cambra és l’acte més emblemàtic de la Delegació i reuneix a representants destacats del món econòmic i polític català i de la comarca. En aquesta ocasió, l’acte compta amb la conferència de Salvador Alemany, president d’Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat, que té com a títol: Dimensió i internacionalització - Claus per interpretar (i gestionar) la crisi des de l’empresa.
Tot i que les empreses exportadores regulars catalanes baixen un 2,9% el 2020, Catalunya segueix liderant a l’Estat el nombre d’empreses que venen regularment al món amb el 30,5% del total
Conferència de Salvador Alemany sobre internacionalització de les empreses catalanes, oferta en el decurs dels actes del Dia de la Cambra a L'Hospitalet del dia 9 de novembre de 2011
Informe anual de l'empresa catalana. Anàlisi econòmico-financera dels anys 2009 i 2010, a partir de les dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya per a 2.286 empreses situades a Catalunya.
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
Estudi del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha estat presentat per Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014-2015. Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a Catalunya i comparativa amb Espanya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra, aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de la Roda de Premsa sobre conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, que ha tingut lloc el 13 de febrer a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
Powerpoint de la presentació de Miquel Valls sobre la situació de les empreses exportadores catalanes en el marc de la trobada empresarial de la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Porta per títol, "el sector exterior català, motor de la recuperació: evolució i perspectives".
Presentació de la roda de premsa sobre conjuntura econòmica i isimplificació administrativa a Catalunya que ha tingut lloc a la Casa Llotja de Mar avui.
El Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) és un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensen la necessitat d’abordar, de manera alhora constructiva i exigent, la llargament reclamada reforma de l’administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. La cambra de Comerç de Barcelona n'és part. En aquest document, es demana a l'administració pública catalana la seva reforna i racionalització.
Presentació de la roda de premsa sobre les infraestructures pendents de la Barcelona Metropolitana i del Corredor Mediterrani de mercaderies, que ha tingut lloc el 17 de juliol de 2013, a la Casa Llotja de Mar.
Anualment, la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona publiquen l'Informe Territorial de la província amb l'objectiu de posar a disposició una eina de treball útil per millor conèixer l'economia local provincial.
Nota de premsa Memòria Econòmica de Catalunya 2011
1. Les primeres 100 empreses exportadores lideren
el creixement de l’exportació
L’any 2011, més de 2.300 empreses catalanes van iniciar o reiniciar la seva activitat
exterior i van contribuir en un 24% al creixement de l’exportació.
Tenir dimensió i haver tret un nou producte al mercat en els últims 4 anys, són els
factors que més incideixen en l’èxit de l’exportació.
Barcelona, 26 de juliol de 2012.- La sortida de la crisi vindrà necessàriament per la via
de l’exportació. La indústria ha recuperat competitivitat i, en conseqüència,
l’exportació catalana ha experimentat un intens creixement en el període 2010-2011,
que fins i tot ha superat el de l’etapa anterior a la crisi. Aquesta és una de les
principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2011, que s’ha
presentat aquest matí a la Casa Llotja de Mar. L’Info rme, que s’elabora des de l’any
1965, inclou un monogràfic que identifica el tipus d’empresa que està protagonitzant
aquesta recuperació, amb l’objectiu de conèixer les claus que podrien ajudar a
mantenir la tendència expansiva del sector exterior en el futur.
Les principals conclusions són, d’una banda, que les empreses que han fet possible
la recuperació de l’exportació i, per tant, de l’economia, han estat el que s’anomena
les champion export firms , és a dir, les principals 100 empreses exportadores
catalanes (a la taula 1, les 50 primeres). Aquestes no arriben a l’1% del nombre total
d’empreses exportadores, però han explicat el 58% de la recuperació de l’exportació
els anys 2010 i 2011, molt per sobre del seu pes en l’exportació total, que és el
47%.
Caldria estudiar fórmules per augmentar la capacitat d’arrossegament que poden
exercir aquestes empreses líders d’altres petites i mitjanes empreses, per exemple,
mitjançant la subcontractació o estimulant la creació de xarxes d’empreses
exportadores en els països de destinació.
Contribució al creixement Exp, %
Pes s/Exp Var. anual Exp
2011, % 2000-2011 2000-2007 2010-2011
Champion export firms (100 primeres) 47 7,4 49,5 58,0
Middle export firms (101-1000) 34 5,2 31,4 30,8
Resta (>1000) 19 4,2 19,2 11,2
TOTAL 100 6,0 100,0 100,0
1
2. D’altra banda, l’any 2011 a Catalunya hi va haver 2.357 empreses que van iniciar o
reiniciar la seva activitat exterior. La seva contribució en el creixement total de
l’exportació va ser força significatiu, ja que explica gairebé una quarta part de
l’augment: el 2011 l’exportació catalana va ser 6.662 milions d’euros superior a la de
l’any 2010, i 1.570 milions van provenir d’aquests noves empreses exportador es.
Tot i així, el nombre d’empreses que interrompen la seva activitat exterior és encara
superior, fet que dóna com a resultat una reducció continuada de l’estoc d’empreses
exportadores regulars des de l’any 2007 . Per tant, el fort creixement del volum
d’exportació és més conseqüència d’un augment significatiu de l’import mitjà
exportat per empresa (marge intensiu), que no pas d’un augment de la base
d’empreses exportadores (marge extensiu), fet que ens situa en una posició
vulnerable davant d’un empitjorament de la conjuntura econòmica mundial.
Per aquest motiu, el Consell de Cambres de Catalunya considera que és necessari
adoptar, de forma prioritària, polítiques que ajudin les empreses catalanes a
mantenir-se en els mercats exteriors una vegada s’inic ien en l’exportació.
Nombre d'empreses exportadores regulars (1) a Catalunya
7.100
7007
7.000 6944 6939
6884
6.900
6774
6.800
6705 6705
6.700
6595
6.600
6.500
6434
6.400
6.300
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
(1) Empreses que han exportat >50.000 € durant 4 anys consecutius . Font: ICEX
Finalment, hem identificat les «cinc claus de l’èxit» de l’exportació, a partir d’una
enquesta a més 500 establiments industrials catalans. Els resultats mostren que les
empreses de més dimensió, més innovadores (de procés o producte), amb un esforç
inversor regular, amb una alta qualificació dels seus treballadors, i amb presència de
capital estranger, són les que tenen més garanties per competir en els mercat s
mundials.
2
3. En percentatge de respostes. Enquesta de Clima empresarial de la Cambra i l’Idescat
100%
Exporta 8% 7%
90% 12% 15% 7%
regularment No exporta 12%
80%
Ha tret un producte nou en 70% 29%
els darrers 4 anys 67% 25% 60%
50% 66%
En el 2011 ha realitzat alguna 86%
40% 79%
innovació tecnològica 65% 22% 30%
55%
Ha invertit en capital fix els 20%
darrers quatre anys 56% 24% 10% 17%
Té participació del capital 0%
< 10 treb. 10-49 treb. 50 a 249 treb. > 250 treb
estranger 21% 4% Ha exportat regularment els últims 4 anys
Alt percentatge de No exporta
No ha exportat regularment els darrers 4 anys
treballadors qualificats 21% 12% NS/NC
3
4. Taula 1. PRINCIPALS EMPRESES EXPORTADORES A CATALUNYA. ANY 2010
Exportació (Milions €)
Nom de l'empresa Productes exportats 2009 2010
1 Gas Natural Fenosa * Distribució de gas i electricitat. Telecomunicacions 5.498 7.859
2 Seat Vehicles 2.708 3.068
3 Abertis (grup) * Explotació d'autopistes 1.909 2.050
4 Nissan Motor Ibérica Furgonetes, vehicles comercials i motors 1.410 1.450
5 Roca Corporación Empresarial Materials de construcció i bany 1.019 1.000
6 Mango MNG Holding Peces de vestir i complements 893 973
7 Puig Perfums i cosmètics 693 902
8 La Seda Barcelona (grup) Productes químics 708 810
9 Grífols Productes farmacèutics, de diagnòstic i hospitalari 687 763
10 Nortia Business Corporation * Màquines recreatives, bingo i casino 641 690
11 Sony España Televisors 1.403 568
12 Grupo Catalana Occidente * Assegurances 574 536
13 Torraspapel Paper 422 501
14 Werfen Life Group Aparells i material mèdic 450 470
15 Laboratorios Dr. Esteve (grup) Productes farmacèutics 429 448
16 Fluidra Piscines i tractament d'aigües 405 428
17 Vueling Airlines * Billets aeris 334 426
18 Nestlé España Productes alimentaris 327 400
19 Basf Española Procutes químics 328 386
20 Almirall Productes farmacèutics 389 386
21 Borges Mediterranean Group Olis i fruits secs 360 340
22 Comsa-Emte * Activitats internacionals del grup 273 316
23 Ercros (grup) Productes químics 239 273
24 Grupo General Cable Sistemas Cable elèctric 195 255
25 Mecalux Prestatgeries metàl·liques 230 250
26 Novartis (grup) Productes farmacèutics 226 235
27 Freixenet (grup) Cava 233 206
28 Bunge Ibérica Llavors, oli de soja i biodiesel 199 200
29 Lear Corporation Holding Spain Productes electrònics per a l'automoció - 200
30 Denso Barcelona Productes electrònics per a l'automoció 188 193
31 Service Point Solutions Serveis de reprografia i material d'oficina 200 190
32 Kao Corporation Perfums, productes de neteja, toner 183 190
33 Iberpotash Productes químics 119 188
34 Lear Automotive Spain Productes electrònics per a l'automoció - 187
35 Schneider Electric España (grup) Material elèctric, de control i automatismes 192 180
36 Inmobiliaria Colonial * Immobiliari 183 175
37 Ficosa Internacional Auxiliar de l'automoció 160 172
38 Sandoz Industrial Products Productes farmacèutics 164 170
39 B. Braun Medical Productes farmacèutics 154 168
40 Grupo Solvay Productes químics 108 152
41 Montefibre Hispania Productes químics 113 151
42 Miquel y Costas & Costas (grup) Paper 132 148
43 Miguel Torres Vins 93 148
44 Cargill Olis i cereals 201 137
45 Gearbox del Prat Auxiliar de l'automoció 116 136
46 Cordoniu (grup) Cava 111 123
47 FMC Foret Productes químics 98 110
48 Pronovias Vestits de núvia 130 110
49 Cárnicas Solà Carn - 106
50 Arbora & Ausonia Productes d'higiene personal 107 101
51 Du Pont Ibérica Fibres tèxtils i protecció de cultius 105 100
52 Simon Holding Material elèctric 95 100
Font: Fomento de la Producción, juny 2011
* Empreses que exporten serveis.
Nota: Algunes empreses han abandonat la producció a Espanya, com és el cas de Sony i Lear.
www.premsa.cambrabcn.org
4