La novel·la negra és, sens dubte, el gènere literari més popular del món. Si rastregéssim les lleixes de les llibreries, les seves taules de novetats, ens adonaríem que gairebé el 60% del que es publica és novel·la negra, novel·la policial o novel·la negra criminal. És un gènere tan versàtil que permet als autors, pràcticament, abordar qualsevol tema, per la qual cosa és una eina molt útil a l'hora de parlar dels problemes que afligeixen a la societat, relacionats amb xarxes criminals, corrupció política i econòmica, crisi social, terrorisme, etc. Al nostre país, malgrat la crisi en la qual estem immersos que afecta a tot el relacionat amb el món de la cultura d'una forma molt especial, els esdeveniments relacionats amb el gènere s'han anat multiplicant de llarg a llarg de la geografia nacional des que fa més de 25 anys irrompés el festival llegendari de la Setmana Negra de Gijón. Pràcticament no hi ha ciutat, o comarca que es *precie, que no tingui un esdeveniment relacionat amb la novel·la negra. Des de fa ja tres anys, al voltant de la llibreria Serret de Vall-de-roures, a la comarca delMatarranya, (Terol) s'està duent a terme un esdeveniment literari que reuneix a una sèrie d'escriptors que signen els seus llibres al carrer en una jornada festiva similar al Sant Jordi de Barcelona durant el mes d'Agost. La nòmina d'autors de novel·la negra que van a estar aquest any ocupant el carrer, i signant exemplars dels seus llibres als lectors que ho desitgin, ascendeix a més de quaranta-dos, tot un rècord i símptoma de la bona salut del gènere: Alberto Àvila Salazar, Alicia Estopinyá, Alicia Giménez Bartlett, Angelique Pfitzner, Cristinas Fallaràs, Daniel García Jiménez, David Marín, Empar Fernández, Esperança Camps, Esteve Litrá, Fernando Martínez *Laínez, Fernando Martínez López, Francesc Rovira Llacuna, Isidro Garrido, Javier Manzano, Jerónimo García Tomás, Jordi Ledesma, José Andrés Espelt, José Luis Caballero, José Vaccaro Ruíz, Lluis Bosch, Lluis Llort, Margarida Aritzeta, Michel Suñén, Montse Sanjuan, Nieves Abarca, Óscar Bibrián, Pablo Sebastiá, Paco Bescós, Paco Gómez Escribano, Rafa Melero, Rosa Ribas, Roxi Martínez, Rubén García Cebollero, Sabine Hoffman, Silvestre Hernández Carné, Silvia Mayans, Vicente Corachán, Vicente Garrido i Víctor de l'Arbre. I coordinant i impulsant aquesta cita literària, l'escriptor i periodista cultural Xavier Borrell i el veterà autor de novel·la negra José Luis Muñoz. Per aquest any, a més de la signatura de llibres, Matarranya Negra ha muntat una taula rodona en homenatge al recentment mort Francisco González Ledesma, que ens va deixar el passat 2 de març, figura capital de la novel·lística negracriminal.

1.
Matarraña Negra rendeix tribut a Francisco González Ledesma,
el cap de la banda
La novel∙la negra és, sens dubte, el gènere literari més popular del món. Si
rastregéssim les lleixes de les llibreries, les seves taules de novetats, ens
adonaríem que gairebé el 60% del que es publica és novel∙la negra, novel∙la policial
o novel∙la negra criminal. És un gènere tan versàtil que permet als autors,
pràcticament, abordar qualsevol tema, per la qual cosa és una eina molt útil a l'hora
de parlar dels problemes que afligeixen a la societat, relacionats amb xarxes
criminals, corrupció política i econòmica, crisi social, terrorisme, etc.
Al nostre país, malgrat la crisi en la qual estem immersos que afecta a tot el
relacionat amb el món de la cultura d'una forma molt especial, els esdeveniments
relacionats amb el gènere s'han anat multiplicant de llarg a llarg de la geografia
nacional des que fa més de 25 anys irrompés el festival llegendari de la Setmana
Negra de Gijón. Pràcticament no hi ha ciutat, o comarca que es *precie, que no
tingui un esdeveniment relacionat amb la novel∙la negra.
Des de fa ja tres anys, al voltant de la llibreria Serret de Vall­de­roures, a la comarca
delMatarranya, (Terol) s'està duent a terme un esdeveniment literari que reuneix a
una sèrie d'escriptors que signen els seus llibres al carrer en una jornada festiva
similar al Sant Jordi de Barcelona durant el mes d'Agost. La nòmina d'autors de
novel∙la negra que van a estar aquest any ocupant el carrer, i signant exemplars
dels seus llibres als lectors que ho desitgin, ascendeix a més de quaranta­dos, tot
un rècord i símptoma de la bona salut del gènere: Alberto Àvila Salazar, Alicia
Estopinyá, Alicia Giménez Bartlett, Angelique Pfitzner, Cristinas Fallaràs, Daniel
García Jiménez, David Marín, Empar Fernández, Esperança Camps, Esteve Litrá,
Fernando Martínez *Laínez, Fernando Martínez López, Francesc Rovira Llacuna,
Isidro Garrido, Javier Manzano, Jerónimo García Tomás, Jordi Ledesma, José
Andrés Espelt, José Luis Caballero, José Vaccaro Ruíz, Lluis Bosch, Lluis Llort,
Margarida Aritzeta, Michel Suñén, Montse Sanjuan, Nieves Abarca, Óscar Bibrián,
Pablo Sebastiá, Paco Bescós, Paco Gómez Escribano, Rafa Melero, Rosa Ribas,
Roxi Martínez, Rubén García Cebollero, Sabine Hoffman, Silvestre Hernández
Carné, Silvia Mayans, Vicente Corachán, Vicente Garrido i Víctor de l'Arbre. I
coordinant i impulsant aquesta cita literària, l'escriptor i periodista cultural Xavier
Borrell i el veterà autor de novel∙la negra José Luis Muñoz.

2. Per aquest any, a més de la signatura de llibres, Matarranya Negra ha muntat una
taula rodona en homenatge al recentment mort Francisco González Ledesma, que
ens va deixar el passat 2 de març, figura capital de la novel∙lística negracriminal. El
pare de l'inspector Méndez, un atípic i molt humà policia criat en el franquisme,
l'escriptor que, al costat de Manuel Vázquez Montalbán, millor va saber recrear un
barri que era el seu, el Raval—Historia dels nostres carrers—, i unes èpoques, el
franquisme i el postfranquisme, ens va deixar aquest any als 87 d'edat amb una
producció literària imprescindible per comprendre l'evolució del gènere negre a
Espanya. Qui havia començat escrivint a preu fet noveletes de l'Oest amb la
signatura de Silver Kane, es va convertir en un dels grans de la literatura espanyola i
un escriptor per tots volgut i respectat. Silver Kane, el estejanovista escribano, que,
per guanyar­se el pa, va escriure fins a mil novel∙les populars, es va convertir en
Francisco González Ledesma, però també va ser Taylor Nummy, Silvia Valdemar,
Rosa Alcázar, Fernando Robles o Enrique Moriel, perquè, com tot escriptor, era un
impostor.
Va guanyar el Planeta, el premi RBA de Novel∙la negra, l'Hammett de la Setmana
Negra de Gijón, i l'ajuntament de Barcelona ho va distingir amb el primer premi
Carvalho. Expedient Barcelona (1983), Els carrers dels nostres pares (1984),
Crònica sentimental en vermell (1984), La Dama de Caixmir (1986), Història de Déu
en una cantonada (1991), El pecat o alguna cosa semblat (2002), Cinc dones i
mitjana (2005), Méndez (2006), Una novel∙la de barri (2007), No cal morir dues
vegades (2009) i Pitjors maneres de morir (2013) van ser les novel∙les que va
protagonitzar l'inspector Méndez. Però la seva producció literària no es va reduir a
aquest emblemàtic personatge de novel∙la negra com ho proven Temps de venjança
(2003), Història dels meus carrers (2006), La ciutat sense temps (2007 o El candidat
de Déu (2008).
El gènere negre espanyol no s'entén sense Francisco González Ledesma: va ser un
pilar fonamental i un mestre indiscutible. Paco Camarasa, el llibreter de Negra i
Criminal, li va buscar un sobrenom perfecte que tots usàvem: el cap de la banda. I la
banda, aquests 42 autors negrociminales, representants de totes les generacions i
de totes les formes d'escriure novel∙la negra, que es reuneix entorn de la Llibreria
Serret de Vall­de­roures el dissabte 22 d'agost a les 12 hores, li rendirà un
homenatge i els llibres d'aquest autor barceloní estaran presents, encara que no
podran ser dedicats.
Francisco González Ledesma no ha mort, viu en els seus llibres. Llarga vida!