Propietat intelectual a l'era digital

376 views

Published on

Presentació de la xerrada que vaig donar el 21 de juliol de 2011 als Sopars a la fresca del PSM als Barracons de dalt Sa Quintana.

Published in: Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Propietat intelectual a l'era digital

  1. 1. Introducció. Cultura lliure. Conclusions.Propietat intel·lectual a lera digital Internet, Programari Lliure, Cultura Lliure Santiago Benejam Torres Sopars a la fresca del PSM 21 de juliol de 2011 Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  2. 2. Introducció. Cultura lliure. Conclusions.Index 1 Introducció. Propietat intel·lectual. Lleis de la propietat intel·lectual Entitats de gestió Industria del entreteniment. Conseqüències 2 Cultura lliure. Eines per la cultura lliure. Internet Programari Lliure. Creative Commons 3 Conclusions. Reexions i exemples. Recomanacions. Llicència Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  3. 3. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesPropietat intel·lectual La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té sobre les obres fruit de lenginy i la intel·ligència. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que sacostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible. Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a lautor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme Propietat Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets dautor, les marques, les denominacions dorigen, entre altres. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  4. 4. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesPropietat intel·lectual La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té sobre les obres fruit de lenginy i la intel·ligència. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que sacostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible. Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a lautor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme Propietat Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets dautor, les marques, les denominacions dorigen, entre altres. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  5. 5. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesPropietat intel·lectual La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té sobre les obres fruit de lenginy i la intel·ligència. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que sacostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible. Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a lautor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme Propietat Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets dautor, les marques, les denominacions dorigen, entre altres. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  6. 6. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesPropietat intel·lectual La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té sobre les obres fruit de lenginy i la intel·ligència. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que sacostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible. Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a lautor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme Propietat Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets dautor, les marques, les denominacions dorigen, entre altres. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  7. 7. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesLleis de la propietat intel·lectual Copyright. Patents Industrials. Marques. Patents de programari. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  8. 8. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesLleis de la propietat intel·lectual Copyright. Patents Industrials. Marques. Patents de programari. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  9. 9. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesLleis de la propietat intel·lectual Copyright. Patents Industrials. Marques. Patents de programari. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  10. 10. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesLleis de la propietat intel·lectual Copyright. Patents Industrials. Marques. Patents de programari. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  11. 11. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesLleis de la propietat intel·lectual Copyright. Patents Industrials. Marques. Patents de programari. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  12. 12. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesEntitats de gestió A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports. Inuencien a ladministració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos daltres països. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  13. 13. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesEntitats de gestió A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports. Inuencien a ladministració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos daltres països. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  14. 14. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesEntitats de gestió A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports. Inuencien a ladministració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos daltres països. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  15. 15. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesEntitats de gestió A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports. Inuencien a ladministració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos daltres països. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  16. 16. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesEntitats de gestió A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports. Inuencien a ladministració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos daltres països. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  17. 17. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesEntitats de gestió A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports. Inuencien a ladministració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos daltres països. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  18. 18. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesIndustria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  19. 19. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesIndustria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  20. 20. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesIndustria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  21. 21. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesIndustria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  22. 22. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesIndustria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  23. 23. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesIndustria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  24. 24. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesIndustria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  25. 25. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  26. 26. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  27. 27. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  28. 28. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  29. 29. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  30. 30. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  31. 31. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  32. 32. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  33. 33. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Indignació social. Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital. Tracten de pirates i lladres als seus clients. Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts. Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garanties judicials. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  34. 34. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesConseqüències Indignació social. Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital. Tracten de pirates i lladres als seus clients. Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts. Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garanties judicials. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  35. 35. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesDrets dautor ideals Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari. Drets de reproducció: Els drets dautor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets dautor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables). Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el teu trademark. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  36. 36. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesDrets dautor ideals Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari. Drets de reproducció: Els drets dautor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets dautor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables). Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el teu trademark. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  37. 37. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesDrets dautor ideals Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari. Drets de reproducció: Els drets dautor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets dautor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables). Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el teu trademark. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  38. 38. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. ConseqüènciesDrets dautor ideals Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari. Drets de reproducció: Els drets dautor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets dautor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables). Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el teu trademark. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  39. 39. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCultura Lliure Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per lelaboració i difusió de cultura dacord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Compartir es bo. El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. Tothom pot ser autor a lera digital. No es un privilegi duns pocs. La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondrels arreu del mon. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  40. 40. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCultura Lliure Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per lelaboració i difusió de cultura dacord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Compartir es bo. El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. Tothom pot ser autor a lera digital. No es un privilegi duns pocs. La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondrels arreu del mon. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  41. 41. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCultura Lliure Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per lelaboració i difusió de cultura dacord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Compartir es bo. El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. Tothom pot ser autor a lera digital. No es un privilegi duns pocs. La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondrels arreu del mon. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  42. 42. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCultura Lliure Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per lelaboració i difusió de cultura dacord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Compartir es bo. El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. Tothom pot ser autor a lera digital. No es un privilegi duns pocs. La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondrels arreu del mon. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  43. 43. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCultura Lliure Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per lelaboració i difusió de cultura dacord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Compartir es bo. El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. Tothom pot ser autor a lera digital. No es un privilegi duns pocs. La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondrels arreu del mon. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  44. 44. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCultura Lliure Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per lelaboració i difusió de cultura dacord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Compartir es bo. El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. Tothom pot ser autor a lera digital. No es un privilegi duns pocs. La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondrels arreu del mon. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  45. 45. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsEines per la cultura lliure Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació. Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream amb ells. Creative Commons. Una alternativa al Copyright. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  46. 46. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsEines per la cultura lliure Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació. Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream amb ells. Creative Commons. Una alternativa al Copyright. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  47. 47. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsEines per la cultura lliure Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació. Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream amb ells. Creative Commons. Una alternativa al Copyright. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  48. 48. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsEines per la cultura lliure Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació. Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream amb ells. Creative Commons. Una alternativa al Copyright. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  49. 49. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsInternet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  50. 50. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsInternet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  51. 51. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsInternet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  52. 52. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsInternet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  53. 53. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsInternet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  54. 54. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsInternet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  55. 55. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsInternet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  56. 56. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  57. 57. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  58. 58. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  59. 59. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  60. 60. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  61. 61. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  62. 62. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  63. 63. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsAvantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable i Personalitzable. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes de tota mena. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  64. 64. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsAvantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable i Personalitzable. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes de tota mena. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  65. 65. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsAvantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable i Personalitzable. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes de tota mena. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  66. 66. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsAvantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable i Personalitzable. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes de tota mena. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  67. 67. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsAvantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable i Personalitzable. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes de tota mena. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  68. 68. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsAvantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable i Personalitzable. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes de tota mena. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  69. 69. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure - Programari privatiu. Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  70. 70. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure - Programari privatiu. Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  71. 71. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure - Programari privatiu. Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  72. 72. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure - Programari privatiu. Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  73. 73. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure - Programari privatiu. Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  74. 74. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure - Programari privatiu. Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  75. 75. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsProgramari Lliure - Programari privatiu. Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  76. 76. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCreative Commons Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets dautor ns al domini públic. Lobjectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  77. 77. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCreative Commons Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets dautor ns al domini públic. Lobjectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  78. 78. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCreative Commons Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets dautor ns al domini públic. Lobjectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  79. 79. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCreative Commons Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets dautor ns al domini públic. Lobjectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  80. 80. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCreative Commons Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets dautor ns al domini públic. Lobjectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  81. 81. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsCreative Commons Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets dautor ns al domini públic. Lobjectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  82. 82. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsPrincipis i restriccions Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques: Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui lautoria de lobra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar lobra ni els treballs derivats per a nalitats comercials. Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de lobra original. Compartir igual, o Share alike (sa): si saltera o transforma lobra, o sen generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que lobra original. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  83. 83. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsPrincipis i restriccions Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques: Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui lautoria de lobra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar lobra ni els treballs derivats per a nalitats comercials. Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de lobra original. Compartir igual, o Share alike (sa): si saltera o transforma lobra, o sen generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que lobra original. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  84. 84. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsPrincipis i restriccions Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques: Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui lautoria de lobra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar lobra ni els treballs derivats per a nalitats comercials. Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de lobra original. Compartir igual, o Share alike (sa): si saltera o transforma lobra, o sen generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que lobra original. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  85. 85. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsPrincipis i restriccions Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques: Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui lautoria de lobra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar lobra ni els treballs derivats per a nalitats comercials. Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de lobra original. Compartir igual, o Share alike (sa): si saltera o transforma lobra, o sen generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que lobra original. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  86. 86. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsPrincipis i restriccions Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques: Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui lautoria de lobra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar lobra ni els treballs derivats per a nalitats comercials. Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de lobra original. Compartir igual, o Share alike (sa): si saltera o transforma lobra, o sen generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que lobra original. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  87. 87. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative CommonsLlicències Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències: Reconeixement (cc-by): es permet lús comercial de lobra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció. Reconeixement NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació dobres derivades sempre que no sen faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar lobra original amb nalitats comercials. Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de lobra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals sha de fer amb una llicència igual a la que regula lobra original. Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de lobra original ni la generació dobres derivades. Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet lús comercial de lobra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals sha de fer amb una llicència igual a la que regula lobra original. Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet lús comercial de lobra però no la generació dobres derivades. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  88. 88. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. LlicènciaReexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  89. 89. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. LlicènciaReexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  90. 90. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. LlicènciaReexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  91. 91. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. LlicènciaReexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  92. 92. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. LlicènciaReexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  93. 93. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. LlicènciaReexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  94. 94. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. LlicènciaReexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital
  95. 95. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. LlicènciaReexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a lera digital

×