2. • Els paisos anomenats “en desenvolupament”
sempre han estat per a les empreses una
reserva de mà d’obra productiva de la que
aprofitar-se. Aquestes empreses fa anys,
que anaren al encontre de les
treballadores directament als seus paisos
d’origen.
3. CAMPANYA SALARIAL
• Una campanya salarial no només ha d’exigir a
fàbriques i marques el pagament d’un salari
digne a totes les treballadores, sinó també
el seu dret a organitzar-se i negociar
col.lectivament.
4. SALARI DIGNE
• Un salari digne requereix de la solidaritat
internacional: la cooperació entre
treballadores i organitzacions laborals de
tots els països proveïdors es clau alhora
d’enfrontar el conflicte.
5. SALARI MÍNIM
• Tot i que moltes marques de roba inclouen el
pagament d’un salari digne en els seus codis
de conducta, gaire bé ninguna ha intentat
posar-ho en pràctica. En realitat, la majoria
s’esforça per pagar el salari mínim als seus
proveïdors.
6. UN MODEL INSOSTENIBLE
• La indústria de la moda és una de les més
lucratives, gràcies a les inversions
multimilionàries dels gegants minoristes i al
marxandatge.
7. ECONOMIA
• Aquestes empreses guanyen 15.946 milions
d’euros a l’any, paguen als seus executius
20 milions d’euros i poden pagar 8 milions
d’euros a una model per fer una campanya.
8. SALARIS BAIXOS
• Aquestes empreses no són propietàries de la
seva pròpia producció, instal·lacions o
treballadors, sinó que subcontracten la
producció a països proveïdors on els salaris
són molt baixos.
9. SALARIS BAIXOS
• Aquestes empreses no són propietàries de la
seva pròpia producció, instal·lacions o
treballadors, sinó que subcontracten la
producció a països proveïdors on els salaris
són molt baixos.
10. SALARIS BAIXOS
• Aquestes empreses no són propietàries de la
seva pròpia producció, instal·lacions o
treballadors, sinó que subcontracten la
producció a països proveïdors on els salaris
són molt baixos.