2. Una cabra vivia en una
muntanya en companyia
de set cabritets, en una
caseta. Un dia els va dir
als cabritets: mireu, jo
me'n vaig a comprar per
a vosaltres; no obriu la
porta a ningú, perquè
vindrà el llop i se vos
menjarà
3. Se'n va la cabra, i el llop, que
estava prop d'alli, es dirigeix a
la casa dels cabritets i toca a
la porta: ¡ pam, pam !
4. Qui es? -li contesten des de dins.
Vostra mare que ve a dur-vos el
menjar que he comprat (però
la veu era grossa).
Un dels cabritets, mes espavilat
que els atres, diu:
No, no, que nostra mare té la veu
mes fineta. Tu eres el llop i no
t'obrirem.
5. Se'n va a una posada i li diu a la
posadera:
Dona’m ous per a menjar.
¿Quants en vols, senyor llop?,
¿un parell? .
6. ¡Pam, pam!
¿Qui es?
Soc la vostra mare -diu el llop- que
vinc a dur-vos el menjar (però esta
volta en la veu fineta).
Quan els cabritets anaven a obrir, el
cabritet espavilat va dir:
7. A veure, ensenya´ns la pateta pel
forat de baix la porta.
El cabritet al vore-la diu:
No, no, tu eres el llop, que la
nostra mare te la pateta
blanqueta i tu la tens negreta.
El llop tot enfadat, diu:
Xe, xe, m'han vist la pateta. Però
tornaré.
8. Se 'n va al molí i li diu a la
posadera: dona'm un poquet
de farina.
La molinera li diu:
Què li passa senyor llop, que va
tan sufocat?
Ràpid, ràpid, que no puc perdre el
temps.
La molinera li trau la farina. El llop
se la posa en la pota, se li
torna blanqueta i se'n va
corren a la casa de les
cabretes.
9. Pam, pam!, toca a la porta.
Qui es? -li contesten des de dins-.
Soc jo, -diu el llop-, vostra mare,
que vinc del mercat de
comprar el menjar -i els
ensenya per baix la poteta
blanqueta-.
10. Al veure-la els cabritets li obrin la
porta i el llop comença a
devorar als cabritets de ú en ú.
Nyam, nyam,
El mes xicotet, no va poder
mejar-se'l perquè es va,
amagar en la caixa del rellotge
de paret.
Pareix que en falte u, -diu el llop-,
però no se'n veu cap. Ja
estaran tots. Ara aniré al riu i
beure aigua.
I al riu que se'n va.
11. La mare dels cabritets quan torna
a casa es veu la porta oberta.
Entra dins i els cabritets no estan
allí.
On estaran els cabritets?
El cabritet més xicotet encara
estava amagat i al conèixer la
veu de la seua mare va eixir
de l'amagatall i li va dir:
Mare, ha sigut horrorós Ha vingut
el llop i s'ha menjat a tots els
meus germanets. A mi no,
perquè em vaig amagar dins
del rellotge; ara m'he quedat jo
soletes.
12. Ràpid, anem corrent a buscar al llop!
Agarrem unes tisores, agulla i fil i
correguem a buscar al llop.
I seguint els rastres del llop arribaren
al costat del riu, on van veure al
llop gitat i completament dormit,
fent la digestió dels cabritets.
Li obrí la panxa al llop i els cabritets
eixiren botant d'alegria al veure la
seua mare allí.
Calladets, perquè no despertar el llop.
Tots junts li omplirén la panxa de
pedres. El llop com estava dormint
tan profundament, no s'entera de
lo que li havien fet.
13. Finalment, els cabritets i la
seua mare tornare´n a
casa per menjar-se alló
que la mare els havia
comprat!
Conte, contat, conte acabat!