3. L'americà William Morgan va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette que més tard es va canviar pel nom de voleibol. La Federació Internacional de Voleibol es va fundar el 1947, i els Campionats del Món van començar el 1952. El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964 a les Olimpíades de Tòquio. A Catalunya el voleibol es practica des de l'any 1920, i la Federació Catalana de Voleibol es va crear el 1959.
4. El voleibol va néixer l'any 1895 als EUA. Tot va començar quan un professor d'educació física va voler fer un esport nou, divertit i formatiu prenent com a models el basquet i el tennis. El primer Campionat del món va ser l'any 1949, i quinze anys més tard, el 1964, el voleiball va esdevenir esport olímpic en el Jocs de Tòquio. La Federació Internacional de Voleibol (FIVB) es va fundar a París el 1947. A Catalunya, el voleibol es practica des de l'any 1920, i la Federació Catalana de Voleibol (FCVB) es va crear el 1956. El voleibol es juga habitualment en una pista regular i hi juguen sis jugadors per equip (6x6). Ara bé, recentment ha esdevingut molt popular la modalitat de vòlei platja de 2x2 i 4x4. No se'n coneix massa bé l'origen (Brasil, Califòrnia, França,...). El primer campionat sobre sorra es va fer al Brasil el 1941 i anteriorment s'havien fet tornejos menors a França, al Brasil i als EUA.
13. El camp on es juga al voleibol és un rectangle de 18 m de llarg per 9 m d'ample, dividit en la seva línia central per una xarxa que separa als dos equips. En realitat el joc es desenvolupa també en l'exterior, en la zona lliure, a condició que el baló no toqui sòl ni cap altre element. La zona lliure ha de ser almenys de 3 m, mínim que en competicions internacionals s'augmenta a 5 m sobre les línies laterals i 8 m per a les línies de fons. L'espai lliure sobre la pista ha de tenir una altura mínima de 7 m que en competicions internacionals puja a 12,5 m. A 3 m de la xarxa, una línia delimita en cada camp la zona d'atac, zona on es troben restringides les accions dels jugadors que es troben en aquest moment en papers defensius (zagueros i líbero). Aquestes línies, s'estenen a l'exterior del camp amb traços discontinus, i la limitació que representen es projecta igualment en tota la línia, fins i tot més enllà dels traços dibuixats. Les línies tenen totes 5 cm d'ample. El contacte dels jugadors amb el sòl és continu, utilitzant habitualment proteccions en les articulacions. La superfície no pot ser rugosa ni lliscant. MATERIAL
14.
15. 1.Zona lliure 2.Línia central 3.Línia de fons 4.Línia lateral 5.Línia d'atac 6.Zona de servei 7.Zona defensiva 8.Zona d'atac 9.Primer àrbitre 10.Segundo àrbitre 11.Anotador 12.Banqueta
16. La xarxa En l'eix central del camp se situa una xarxa de 1 m d'ample i sobre 9,5 a 10m de llarg, amb dues bandes i dues varetes verticals excel·lents sobre la línia lateral del camp. La vora superior de la xarxa, les varetes i el propi sostre del pavelló delimiten l'espai pel qual s'ha de passar el baló a camp contrari. L'altura superior de la xarxa pot variar en diferents categories, sent en les categories adultes de 2,43 m per a homes i 2,24 m per a dones.
17. La pilota La pilota és esfèrica i flexible; 65-67 cm de circumferència, 260-280 g de pes i pressió interior entre 0,300 i 0,325 kg/cm². És més petita i lleugera que la pilota de bàsquet o futbol. Pot estar feta de diversos materials encara que la més còmode i utilitzada és la de cuir. També hi ha les pilotes de plàstic que serveixen poques vegades per a entrenament.
18. Vestimenta: Igual que en el tennis, els jugadors de voleibol vesteixen durant el partit samarreta, pantalons curts, calces i calçat esportiu.
