2. “Els Espanyols som iguals
davant la llei, sense que pugui
prevaler cap discriminació
per raó de naixença, raça,
sexe, opinió o qualsevol altra
condició o circumstància
personal o social”
Article 14 de la Constitució Espanyola
Aquest article està fonamentat en la igualtat i el respecte a
les diferències i per tant en la llibertat de ser i comportar-
nos com desitgem.
3. Però la realitat és que aquesta declaració de principis,
a voltes, es queda en un pla totalment teòric. A la pràc-
tica, podem observar que hi ha discriminació davant de
persones o col·lectius que per un motiu o altra, s’allunyen
de les característiques de la majoria.
Estem dins d’una societat que no contempla les diferències,
ja siguin ideològiques, de comportament , o per tenir uns
trets específics, físics o psíquics diferenciadors.
Per altra banda, les Nacions Unides, calculen que en
l’actualitat hi ha més de 500 milions de persones afectades
per alguna discapacitat, física, psíquica, sensorial o de salut
mental és a dir, al voltant del 10% de la població del món.
D’aquestes, vuit de cada 10 viuen en el món desenvolupat i
la seva situació en termes generals encara no es pot consi-
derar normalitzada.
(4/12/2006)
Aquestes xifres són prou importants
per considerar-les minoria!
Si més no, prou importants, perquè la majoria
hi posi imaginació, recursos, voluntat...
que dignifiqui la seva vida
4. 5
Discapacitat 6
És possible la convivència?
Tots hi estem implicats
Recursos
Annex 8
10
12
5. DISCAPACITAT
Es diu que una persona té una discapacitat si física o
mentalment té una funció bàsica limitada.
En cert sentit... tots tenim discapacitats.
Tots som diferents. Tots som especials
a la nostre manera
També podríem dir que, les persones amb una discapacitat
que es visibilitza, tenen veritables dificultats per dur una
vida quotidiana amb la facilitat dels altres.
El “mon” està pensat per a aquelles persones que no
evidencien cap tipus de discapacitat. Això, porta implícit
una DISCRIMINACIÓ, ja que tothom, per llei, tenim el dret
de gaudir de la vida i de la possibilitat de fer les mateixes
coses
Són les barreres més que les discapacitats,
les que limiten les persones
Potser es tractaria de “capacitar” les discapacitats. L’ob-
jectiu passaria per tenir en compte TOTS els aspectes de les
persones amb discapacitats en totes les àrees rellevants,
per treballar cap a una societat sense barreres.
Com pot ser que una cosa nova
com ara el TGV, no el dissenyin
“accessible” de bon començament?
6. ÉS POSSIBLE LA CONVIVÈNCIA?
La convivència no és un fet per qüestionar. La convivència
no és tant sols possible, és una realitat.
En tota societat hi conviuen persones altes, coixes,
morenes, baixes, sordes, primes, rosses, diabètiques,
cegues, grosses, amb paràlisi cerebral, amb ulls blaus...
Però de tota aquesta varietat, hi ha certs col·lectius que en
surten perjudicats.
Les societats no estan pensades
per totes les persones que la composen.
7. HAS PENSAT mAI...
Com sap una persona cega si el semàfor està en vermell o
verd? La majoria no són sonors.
Com pot saber una persona sorda que es troba en una sala
d’espera, que l’estan cridant? Normalment et criden per
megafonia.
Com pot treure diners d’un caixer automàtic una persona
que va amb cadira de rodes? És evident que estan massa
alts i no hi arriben.
Com pot jugar a futbol un nen amb problemes de coordi-
nació motriu? És habitual que se’l discrimini i no juguin
amb ell.
... Per posar alguns exemples... Intenta trobar-ne més. Per
poc que hi pensis, et sorprens contínuament.
Possiblement si tots els semàfors fossin sonors, si els
caixers automàtics els posessin més baixos, si en totes les
sales d’espera hi hagués una pantalla (sonora i visual), si
tots plegats tinguéssim més paciència amb els ritmes i les
possibilitats de cada persona... Possiblement, faríem que la
convivència fos més agradable per tothom.
És ben clar que la única cosa que precisa una persona amb
discapacitat és que es tingui en compte la seva necessitat
per poder fer allò que volen i poden fer.
“A vegades són pitjors les barreres socials
i de comunicació que les arquitectòniques”
8. TOTS HI ESTEm ImPLICATS...
A part de la importantíssima tasca que duen a terme les
diverses i variades associacions que promouen accions
concretes, i del no menys important paper que hi ha de
jugar els poders públics, també hi ets TU.
La “discapacitat” no és un obstacle insalvable
si hom ho desitja
Hi ha un munt de coses que som “capaços” de fer, que
hauríem d’incorporar en els nostres hàbits i que ajudarien
considerablement a tothom, digues-l’hi per exemple:
• No aparcar en llocs que dificultin el pas
• Preguntar a les persones si necessiten ajut per salvar
obstacles (barreres arquitectòniques)
• Igual que ens esforcem en fer-nos entendre amb persones
que parlen un idioma diferent al nostre, també podem
esforçar-nos a entendre i fer-nos entendre amb persones
amb dificultats de parla, dificultats sensorials o amb
problemes mentals.
• No fer mai burles de les diferències dels altres.
...
Segur que si hi pensem
se’ns poden ocórrer
moltes més idees.
9. S’ha de tenir en compte que...
La discriminació és una actitud que es basa en
prejudicis i que aquests neixen de la malvolença o de
la ignorància. No hi pot haver un canvi d’actitud sense
coneixement... per tant informem-nos.
“El desconeixement sobre les capacitats
que tenen les persones discapacitades,
és la principal barrera en que es tenen que afrontar.”
La persona és un valor per ella mateixa, i no pas
per la seva cultura, lloc d’origen, orientació sexual,... o
capacitat i característiques físiques o mentals, per tant
aprenem a respectar
“La capacitat o discapacitat hauria de ser
una característica més i no ha d’eclipsar mai
la persona ni molt menys a les seves qualitats.”
La integració és un procés bidireccional. Totes les
persones tenim els mateixos drets i deures. A partir
d’aquest principi veurem que no hem d’integrar a ningú,
sinó que tots ens hem d’integrar.
... per tot això, qualsevol acció o iniciativa que pensem
es pot portar a terme, ha de tenir en compte aquest
circuit tancat: informació-sensibilització-actitud.
Finalment, cal tenir molt present, que la mesura de
lluita més efectiva contra la discriminació, és i serà
sempre la convivència. Les persones amb discapaci-
tats han de deixar de ser invisibles i estiguin presents
en tots els àmbits de la societat. De la convivència es
generen societats més solidàries i disposades a fer un
bon projecte de futur que tingui en compte a TOTHOM.
Aquest és el gran repte de les societats que es consideren
democràtiques. Aquest és el gran repte personal de
cadascú de nosaltres.
10. HISTÒRIA D’UN CONCEPTE...
O HISTÒRIA D’UNA ACTITUD
El nom que se li ha anat donant a les persones que tenien
determinades discapacitats, ha anat evolucionant, quasi
de forma paral·lela, amb el tractament en que han estat
sotmeses.
A algunes societats antigues, com ara el poble d’ Esparta,
era habitual l’infanticidi quan observaven “anormalitats” en
els nens o nenes. Ho consideraven ofensiu i les titllaven de
“no vàlides”.
Amb l’arribada del Cristianisme, es condemna l’infanticidi,
però no tenen cap inconvenient en considerar-les endimo-
niades, persones amb origen sobrenatural o posseïdes pel
dimoni o altres esperits infernals. Els sotmetien a pràcti-
ques exorcistes.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX, les persones amb disca-
pacitats psíquiques eren considerades trastornats i el seu
destí eren els manicomis. S’havia de protegir a les persones
normals de les anormals. Se’ls anomenava Imbècils, bojos,
dèbils mentals... Evidentment l’objectiu era amagar-los de
la societat i per tant no rebien cap tipus de tractament.
Al llarg del segle XX, encara podem dir que són persones
rebutjades. No cal recordar que foren unes de les principals
víctimes del nazisme, o que durant els anys 70, a països tant
desenvolupats com Suècia se’ls esterilitzava sense el seu
consentiment.
Al marge d’alguns termes que des de finals dels vuitanta
es consideren degradants i ofensius (idiota, subnormal,
anormal, retardat….), es disposa d’una gran varietat
lèxica: deficient, disminuït, impedit, invàlid, paralític,
discapacitat, minusvàlid…, Tots aquests termes, malgrat
que la intenció no sigui dolenta, són usats de forma
nominal i per tant projecten una imatge negativa. Sembla
com si perdessin la condició de persona, per entrar en un
altre “col·lectiu”, al de malalts.
11. Quantes vegades hem sentit frases com aquesta:
A la xerrada van venir 3 nois,
5 noies i una cadira de rodes
El concepte “normalitat” ha estat molt sovint emprat de
manera incorrecta.
És diferent parlar que hi ha nens cecs i nens normals,
a dir que, hi ha nens cecs i nens amb una visió
normal
El llenguatge ha tendit, des de sempre, a concebre la disca-
pacitat com una malaltia.
La constant recerca i evolució del concepte, d’un temps
ençà, ens demostra l’interès no només per canviar un
conjunt de fonemes, sinó per donar-li a la paraula una
dimensió social, d’integració i de respecte.
El poder de les paraules va més enllà del seu signi-
ficat lingüístic. Val la pena tenir-ho en compte i no
fer-ne un mal us.
Tot i que es va millorant, queda molta feina per fer, sens
dubte. Les entitats hi tenen un paper clau, el marc jurídic,
també. Però la tasca diària de tots i totes és el que realment
ens farà avançar cap a una convivència i un benestar per a
tothom.
El 13 de desembre de 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides
va adoptar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones
amb Discapacitat, per la qual els països que s’uneixen es comprometen
a elaborar i posar en pràctica polítiques, lleis i mesures administra-
tives per assegurar els drets reconeguts a la Convenció i abolir les lleis,
reglaments, costums i pràctiques que constitueixin discriminació.
Espanya ratifica la Convenció de l’ONU i entra en vigència el 3 de maig
de 2008. Des d’aquesta data, la Convenció forma part plentament
de l’ordenament jurídic espanyol i es invocable davant les autoritats
polítiques, judicials i administratives.
13. SILF ECOM ONCE
Discapacitat: Física Discapacitat: Visual
Àmbit: Laboral i ocupacional Àmbit: Representació / Laboral
Ctra. Barcelona, 208 i ocupacional
08205 Sabadell Avda. 11 de setembre, 38
93.710.36.68 08208 Sabadell
93.717.54.45
FRATER www.once.es/new
Discapacitat: Física
Àmbit: Representació / Lleure TAINA
C/ Sant Joan, 20 Discapacitat: Psíquica
08202 Sabadell Àmbit: Laboral i ocupacional
93.725.75.19 C/ Puig Major, 63-65
www.estudi78.com/e78/frater_ 08206 Sabadell
bcn.htm 93.717.17.18
FUNDACIÓ FAMÍLIA TEB LLEURE VALLÈS
I SOCIETAT Discapacitat: Psíquica
Discapacitat: Psíquica / Física Àmbit: Lleure
Àmbit: Incapacitació i tutela C/ Garcilaso, 111-113
C/ Les Valls 28, 1r. Local 2 08201 Sabadell
08202 Sabadell 93.725.97.73
93.727.70.55 www.teb.org/contenido.
asp?sec=2&pd=47&id=48
FUNDACIÓ PRIVADA CLAVELL
Discapacitat: Psíquica XALEST
Àmbit: Laboral i ocupacional Discapacitat: Psíquica
Pl. Laietana, 53 Àmbit: Formació / Laboral
08203 Sabadell i ocupacional
93.723.68.11 Pl. Vallès s/n
08201 Sabadell
GRUP SIFU 93.726.01.52
Discapacitat: Psíquica / Física www.xalest.com
Àmbit: Laboral i ocupacional
C/ Les Paus, 85 XIPRERS
08202 Sabadell Discapacitat: Psíquica
93.725.75.27 Àmbit: Residencial / Laboral
www.gruposifu.com/v_portal/ i ocupacional
apartados/apartado.asp?te=138 C/ Himàlaia, 39
08207 Sabadell
93.716.03.54
14. INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT
Sabadell Atenció Jove (SAJ).
Tel: 93 745 3301
saj@ajsabadell.cat
C/ Blasco de Garay, 19 - 08202 Sabadell
Servei d’Atenció a Persones amb Discapacitat
C. de Sant Isidor, 45
08206 Sabadell
Tel. 93 723 21 65
Les diferents associacions i entitats relacionades amb la
temàtica, les podràs trobar a l’Annex d’aquesta publicació.
BIBLIOGRAFIA
I PÀGINES WEB D’INTERÈS
El grup de biblioteques catalanes
associades a la Unesco, va editar
una guia de lectura, a on s’hi pot
trobar tot un seguit de recomana-
cions classificats per àmbits:
“El Recull: Entre en el món
de les persones amb
discapacitat”
http://www.unescocat.org/ca/
recursos/publicacions/entrellat-
num--3-annex-guia
15. Davant l’aspiració i la lluita pacient de les persones amb
discapacitats per l’acceptació, la integració i el reconeixe-
ment social complet, TOTS HI PODEM FER MOLT.
16. APUNTS PUBLICATS
0.- Apunts sobre el Servei Municipal d’Informació
Juvenil
1.- Apunts sobre Anorèxia i Bulímia
2.- Apunts sobre el Servei Militar obligatori,
la prestació social substitutòria i la insubmissió
3.- Apunts sobre el dret d’emancipació
4.- Apunts sobre les noves tecnologies: Internet
5.- Apunts sobre els prejudicis en la sexualitat
6.- Apunts sobre l’Èxtasi
7.- Apunts sobre la cooperació
8.- Apunts sobre les llengües i la diversitat lingüística
9.- Apunts sobre el sexisme
Edició 2010
10.- Apunts sobre territori, ciutat i espais naturals
11.- Apunts sobre tribus urbanes
12.- Apunts sobre immigració
13.- Apunts sobre el tabac
14.- Apunts sobre la sida
15.- Apunts sobre la cultura de la Pau
16.- Apunts sobre el Voluntariat
17.- Apunts sobre l’Alcohol
18.- Apunts sobre violència de gènere
19.- Apunts sobre sexualitat sense riscs
20.- Apunts sobre els porros
21.- Apunts sobre les altres addiccions
22.- Apunts sobre Bullying
LES PODEU TROBAR AL SAJ (SABADELL ATENCIÓ JOVE)