1. “Reinventem les llibreries”
Albert Pérez Novell, consultor en xarxes de valor i director general de Globalbook
En els darrers mesos, i després del tancament d'algunes llibreries emblemàtiques, el sector
llibreter es debat entre l'etern “renovar-se o morir”. Perquè si les llibreries volen seguir tenint
un paper en l'era Digital, hauran de reinventar la manera com ajuden a descobrir i vendre
llibres als lectors, ja siguin en format paper o digital.
Perquè la desaparició de les llibreries no és només adequar velles estructures a les exigències
del mercat global. Amb cada llibreria que desapareix es posa en perill la necessària diversitat
del mercat d'idees. Perquè protegir les llibreries no és només una qüestió de nostàlgia, sinó
de pura i simple salut cultural i democràtica.
És justament en aquest temps de canvi quan les llibreries han de demostrar als altres actors
de la cadena de valor del llibre -i als seus clients- que segueixen tenint alguna cosa valuosa
que aportar: el seu espai per posar en contacte llibres i lectors. I per fer-ho és necessari que
passin per un procés de reinvenció i de reconversió.
Entre les mesures que pot ajudar a enfortir el sector llibreter, podríem enunciar-ne de sentit
comú, recollides entre les moltes que s’han proposat en el sector en els últims mesos:
- dinamització cultural en el seu entorn: oferir al seu públic una àmplia i variada activitat
cultural, amb presentacions de llibres, trobades amb els escriptors, clubs de lectura… Cal
atreure públic als nostres espais de noves maneres i amb noves propostes.
- especialització temàtica o per gèneres, que permetria captar un públic adepte. Cal tenir
una oferta àmplia i diversa al voltant d'un nombre limitat de temes per arribar a lectors amb
interessos específics.
- diversificació de l'oferta que oferim: associats al món del llibre, al món dels productes
culturals o a camps temàtics relacionats amb l'especialitat de la llibreria o que portem al món
del llibre (per exemple, perquè no un maridatge entre vi i literatura?).
-millora de la seva capacitat logística per respondre ràpidament a la demanda dels lectors:
cal fer front a les grans màquines de vendre que són els portals digitals: tal vegada serà
necessària una aliança entre distribuïdors i llibreters, per fer arribar en un parell de dies els
llibres que se sol·liciti i no es tinguin en estoc.
- mantenir el seu rol prescriptor: a més de disposar d'una bona selecció de títols, el llibreter
ha de conèixer els interessos i hàbits lectors de la seva clientela. No podem seguir venent a
estranys.
- presència en la web i en la web 2.0: poder vendre llibres des de la seva pàgina però
també generar continguts per ser difosos per les xarxes socials.

2. Al costat d'aquestes millores, les llibreries haurien d'incorporar la cartelleria intel·ligent als
seus espais. Al segle XXI se segueixen exposant els llibres com en l'època de Gutenberg,
col·locant els llibres en taules i prop de les caixes registradores. Una pantalla de cartelleria
intel·ligent ens ofereix l'oportunitat de presentar més novetats, fins i tot amb la seva *book-
tràiler, i incidir en la venda en el lloc on es decideix fer: la llibreria.
D'aquesta manera, les petites i mitjanes editorials podran anunciar els seus llibres en
aquestes pantalles a uns preus molt competitius.
En síntesi, és fonamental que les llibreries demostrin cada dia que tenen un valor que aportar
i que aquest sigui percebut pels seus públics. Les llibreries han de reinventar-se, incorporant
tot tipus de tecnologies i activitats en els seus espais físics i digitals. Com l'era Gutenberg va
transformar radicalment la manera de produir i comercialitzar els llibres, l'era Digital està
transformant també la forma en què descobrim i comprem tot tipus de llibres (paper o
digital) en les llibreries del segle XXI.
“Salvem les llibreries”
Albert Pérez Novell, consultor en xarxes de valor i director general de Globalbook
Un fantasma recorre el sector editorial, que fins ara havia suportat millor que d’altres la crisi:
les vendes comencen a davallar de valent i tanquen (i tancaran) llibreries (les darreres,
Catalonia i Proa) ... si no es fa res. El descens de les vendes de llibres els dos últims anys ha
estat de prop d'un 20%, tot i que s'ha accentuat els últims mesos i es preveu que
s'intensifiqui en aquest 2013.
Els editors s’han afanyat a ajustar tirades i reduir –no massa- el nombre de títols que
produeixen, un tsunami que ofega les llibreries, incapaces d’exposar tots els títols en els seus
limitats espais. Alguns posen l’accent d’aquesta davallada en la (encara petita) competència
de la lectura digital (i la corresponent xacra de la pirateria) i –sobretot- en el descens del
poder de compra dels consumidors, durant el trimestre postnadalenc que acaba de
començar.
Però potser hi ha causes més profundes, a saber:
-un sector editorial que deixa un insuficient marge comercial a les llibreries;
-una competència deslleial del les editorials, que venen directament el seus llibres;
-unes llibreries que no han sabut ‘llegir’ els canvis d’hàbits de compra del seus clients,

3. - i massa vegades, una nul·la (per manca de coneixements) gestió empresarial, quan no una
manca d’inversió en tecnologia.
A Catalunya, afortunadament, hi ha un institucions i persones que treballen -molt i bé- a
favor de les nostres llibreries: el Gremi d’Editors, sota l’impuls de Xavier Mallafré, i el Gremi
de Llibreters, presidit per Antoni Daura, llibreter de Manresa que ha impulsat un congrés
sobre el sector -ara fa un any- i la creació de l'Escola de Llibreria, juntament amb
la Universitat de Barcelona, per a la formació empresarial dels llibreters i del personal que hi
treballa. Aquestes iniciatives s’emmarquen en el pla Llibreria Activa, que ha rebut el suport
–institucional i personal- del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.
Arran del tancament de la Catalonia, Daura ha assenyalat que, malgrat les dificultats
econòmiques, el saldo entre tancaments i obertures de llibreries dels últims anys és positiu
(25 per 27), i parla de la disfunció que crea a les empreses llibreteres l'excés d'oferta
editorial per l'obligació d'inversió continuada a què això obliga, tenint en compte l'espai
limitat dels locals, el modest índex de lectura del país i la baixada de consum dels últims
anys.
Posats a fer propostes, recullo algunes publicades o dites en els darrers mesos:
-que els llibres només es venguin a les llibreries: és a dir, que els editors acabin amb la venda
directe. Aquest compromís trobo que és ineludible i generaria confiança al sector.
-implementar el Segell de Qualitat de les llibreries, seguin l’exemple francès, amb el
reconeixement de la seva condició d’agents culturals i que permetria un millor finançament
de les llibreries al donar-li un marge entre 6-9 punt per sobre de l’actual.
-aprofitar al màxim la tecnologia actual, que permet plataformes d’infomediació que
permeti tenir dades fiables d’un sector que, com d’altres, ha d’aprendre a compartir per a
poder competir. I aquí tenim d’exemple el sector de la venda de roba (amb casos d’èxit com
Zara) o el de material esportiu, amb l’èxit de marques catalanes com Munich, dels germans
Berneda.
Per a millorar la seva eficiència i eficàcia, el sector ha de compartir informació per evitar
retorns del 35% com hi ha ara. Necessitem que editors, llibreters i distribuïdors diguin les
seves veritats i facin públiques les seves xifres. Entenc que el secret en les vendes beneficia a
una part de la professió que sent paüra a sortir retratat en el seu èxit i en el seu fracàs, però
els pocs beneficiats per tanta opacitat no veuen que s’enfonsaran en el mateix vaixell.
I com es protegeix públicament les llibreries? Al meu entendre són diverses les vies però
podria ser especialment eficaç definir a les llibreries com a espais culturals (“magatzem de
cultura” es defineix la innovadora i inquieta ‘+Bernat’) . Cal demanar la decidia implicació de
les Administracions (sobre tot la de l’Estat) per donar suport a la xarxa de llibreries del
nostre país, que per la seva capil·laritat i professionalitat és la responsable de garantir que
els llibres -tots els llibres- arribin als ciutadans.

4. Potser caldrà definir-la com a una estructura d’estat? No ho sé però -com deia San Juan de la
Cruz- de vegades, per arribar al lloc que no coneixes has de prendre el camí que no coneixes.